Visca Catalunya Lliure!!! :)

[Gamper]

Inauguro aquest sub-fòrum! :cool:

I agraeixo la iniciativa al creador! Gràcies!

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Estelada_blava.svg/2000px-Estelada_blava.svg.png

[jomersulo]

https://www.youtube.com/watch?v=3sgqo_OE5dU

[Gamper]

http://www.jordibabot.com/creador_estelades/explicacio_tipus_estelada.jpg

[guevofrito]

https://pbs.twimg.com/media/COtNq4iWcAAwBzf.jpg

[Gamper]

http://1.bp.blogspot.com/-9BzrKDwcEY0/VQKl3c3-5VI/AAAAAAAACCY/X52BXCVXmuA/s1600/ESTELADESISENYERESCAT.png

[Gamper]

http://www.estelada.cat/imatges/reg1000856_img1_01-08-2014_17-59-11.jpg

[guevofrito]

a mi me mola la cule y no sabia de la de socors catala que es del grupo germen de la cup

[Travis_Bickle]

Això és una senyal. En un lloc ple de fatxes hem aconseguit tenir el nostre propi lloc independent...

Jejeje de què em sona?

[Gamper]

Això és una senyal. En un lloc ple de fatxes hem aconseguit tenir el nostre propi lloc independent...

Jejeje de què em sona?

Val a dir que no tinc el creador per un fatxa, precisament sap molt bé com se les empesca l'estat espanyol per delmar les llibertats... I els usuaris doncs hi ha de tot, però en tot fòrum on predomini el castellà també hi ha una alta quota d'anticatalans, perque el nazionalisme espanyol es defineix així, a la contra. Hi ha fòrums molt concurreguts que sí que són un cau de fatxes des de la mateixa administració. No em sembla el cas de RojaDirecta, i per això m'hi estic aqui.

[Travis_Bickle]

No home, en cap cas em referia a l'administració ni al creador, unicament als usuaris..el millor de cada cas(p)a.

[caculete]

http://3.bp.blogspot.com/-2H_AsuBguqY/UyKnCU7kXsI/AAAAAAAAEQY/g_zmHBaef7Y/s194/Arroz_huevo_estelada.jpg

[caculete]

http://i57.tinypic.com/28s5v9y.jpg

[caculete]

Rabieta de Romeva

Eren “plebiscitàries” però no ho eren. Aquesta és la serietat de la política nacionalista catalana.

https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/09/captura-de-pantalla-2015-09-28-a-las-23-22-52.png

A veure Raül. Tu ets de Madrid, però a Catalunya tenim una serietat i un prestigi que cal conservar. ¿Eren unes “plebiscitàries”? Tu vas dir que sí, que era un “referèndum”. Ara dius que eren unes “eleccions” i que no vols “comptar en vots”. Això son a a rabiola de nen petit, resta crèdit al prusés i fa que molts us prenguin pel pito del sereno.

És molt fàcil: digues “no hem tingut la majoria dels vots, però com que a Catalunya 1 persona no val 1 vot, hem tret la majoria en escons, tot i que cada cop en traiem menys. Per això tirarem endavant amb el prusés contra la majoria de catalans, sí o sí, peti qui peti“. Així ho entenem tots i tu guanyes credibilitat. Però sona malament, oi?

Dolça i enrabiada Catalunya…

[daviles05]

Visca Catalunya!

Pero también podemos seguir en España pidiendo un poco más de sensibilidad y respeto por parte de cualquier gobierno, los catalanes que nos sentimos españoles no tenemos culpa de las palabras o acusaciones de los indepes. He dicho ;)

Salut!

[guevofrito]

Visca Catalunya!

Pero también podemos seguir en España pidiendo un poco más de sensibilidad y respeto por parte de cualquier gobierno, los catalanes que nos sentimos españoles no tenemos culpa de las palabras o acusaciones de los indepes. He dicho ;)

Salut!

a quien le vas a pedir sensibilidad? a los que recogian firmas contra el estatut? al partido heredero biologico del franquismo que segun las encuestas volvera a ganar las elecciones?
te puedes sentir español e indepe al mismo tiempo

[daviles05]

a quien le vas a pedir sensibilidad? a los que recogian firmas contra el estatut? al partido heredero biologico del franquismo que segun las encuestas volvera a ganar las elecciones?
te puedes sentir español e indepe al mismo tiempo

a si? explícame eso jajaja

joder solo pido normalidad, algo que nunca ha habido ni parece que habrá con estos políticos ( de los 2 bandos ) tan hijos de la gran puta

ahora aparte de la gran crisis que hay también nos va a afectar todo este tema de mierda, en fin señores que esta sociedad se va pero 100% de verdad a la mierda

[guevofrito]

O sea que pides algo que nunca hubo ni habra. Guay
Ya te dije que miraras la web de sumate. Indepes nacidos en españa que se sienten españoles

[Gamper]

Normalitat és quelcom que no conjuga amb l'estat espanyol... Espanya no és una democràcia homologable, i cada dia en tenim mostres d'aquest fet. Per exemple, imputar Mas per posar urnes el 9N! Per posar urnes! Per permetre una expressió democràtica! I ho fa coincidir amb el 75è aniversari de l'afusellament de Companys! Sobre el que es podrien dir moltes coses i aquest estat hereu del feixisme no rectifica!

L'estat espanyol torpedina sistemàticament el vot dels residents a l'estranger, un altre exemple recent!

La gran crisi la han provocat les elits de la Caspa Extractiva d'aquest estat. Espanya és la crisi perpètua pels segles dels segles, precisament.

Ja estem a la merda. I fins que no assolim la independència de Catalunya no ens en sortirem. No es pot construir res al costat d'una gent que no fa res més que destruir.

[caculete]

Visca Catalunya!

Pero también podemos seguir en España pidiendo un poco más de sensibilidad y respeto por parte de cualquier gobierno, los catalanes que nos sentimos españoles no tenemos culpa de las palabras o acusaciones de los indepes. He dicho ;)

Salut!


a quien le vas a pedir sensibilidad? a los que recogian firmas contra el estatut? al partido heredero biologico del franquismo que segun las encuestas volvera a ganar las elecciones?
te puedes sentir español e indepe al mismo tiempo


a si? explícame eso jajaja

joder solo pido normalidad, algo que nunca ha habido ni parece que habrá con estos políticos ( de los 2 bandos ) tan hijos de la gran puta

ahora aparte de la gran crisis que hay también nos va a afectar todo este tema de mierda, en fin señores que esta sociedad se va pero 100% de verdad a la mierda


O sea que pides algo que nunca hubo ni habra. Guay
Ya te dije que miraras la web de sumate. Indepes nacidos en españa que se sienten españoles

Me encanta vuestro català.

:lol::lol::lol::lol::lol:

[caculete]

Parlem bilingüisme...

http://i59.tinypic.com/a2ztb4.jpg

[caculete]

Està molt avorrit aquest parlem no?

Què passa ... que no sabeu català?

Doncs vaja...

:lol::lol::lol:

[daviles05]

O sea que pides algo que nunca hubo ni habra. Guay
Ya te dije que miraras la web de sumate. Indepes nacidos en españa que se sienten españoles

Guay?

Pido algo normal, los anormales ya sabemos quienes son verdad? de los 2 bandos :)

[Travis_Bickle]

El normal canvia per cadascú...no?

Jo el que vul es un país normal, res mes. On no es vulgui ficar a la gent a la garjola per voler que la gent s'expressi i on es condemni el feixisme, entre moltes altres coses.

[caculete]

http://i62.tinypic.com/24los5t.jpg

[Gamper]

El normal canvia per cadascú...no?

Jo el que vul es un país normal, res mes. On no es vulgui ficar a la gent a la garjola per voler que la gent s'expressi i on es condemni el feixisme, entre moltes altres coses.

Així mateix, España és qualsevol cosa menys "normal" al meu parer. Cada dia en tenim exemples a cabassos d'anormalitat democràtica. Per a mi el normal seria un estat que vetlla pels seus ciutadans i els seus interessos i no un que els hi fa la traveta sistemàticament i defensa només els interessos d'un grapat de mil·lionaris que ho controlen i ho tenen comprat tot. El normal per a mi és que puguis prendre les teves pròpies decisions sense que, constantment, vinguin altres a posar-les en qüestió i a deixar-les de banda per suposats interessos generals que acaben sent els d'aquest grupet de l'establishment... No és normal que altres, i a més completament hostils a tot elq ue tingui a veure amb Catalunya, ens ho decideixin tot.

Qui pensi que es pot canviar quelcom a Espanya és un il·lús i un somiatruites, l'experiència i la Història ens diu que no canviarà res, ben al contrari, si canvia quelcom serà per anar endarrera! A pitjor! Qui vol anar a pitjor?

Salut i Independència, companys!!! :)

[caculete]

Frankfurter Allgemeine: els nacionalistes “estan jugant a un poker perillós”

On no veuen TV3 ho tenen clar.

https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/10/imgres.png
https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/10/captura-de-pantalla-2015-10-01-a-las-23-48-09.png


Això diu el diari més influent d’Alemània del prusés i del 27-S.

“Els “sud alemanys” d’Espanya juguen al poker.

La sobirania nacional podria costar milers de milions a Catalunya (…). Pot sobreviure un Estat Català independent?

Els catalans es consideren els “Schwaben” d´Espanya: treballadors, eficients, estalviadors i dedicats sincerament diners. Vol aquesta regió nord-est de 7 milions d’habitants realment submergir-se en una aventura política, els costos econòmics i els riscos de la qual són incalculables? Després de les eleccions regionals de diumenge, que són considerades pel primer ministre separatista Artur Mas com un “plebiscit” amb un “mandat” per fer complir el seu propi estat, sembla ser el cas. Encara que només hi havia una majoria d’escons al Parlament dels secessionistes, però no una majoria de vots.

Però segons les primeres declaracions dels polítics independentistes, la ruptura amb Espanya s’ha programat – costi el que costi. Aquesta és la regió amb un deute que les agències de qualificació com “ferralla o brossa”, i és de fet insolvent. El deute s’elevarà a gairebé 70,000 milions d’euros per a finals d’any.

Financerament Catalunya depèn del finançament del govern central de Madrid. L´Estat Espanyol també manté la major part del deute regional dels catalans i ha finançat el govern del primer ministre, Artur Mas a través de constants injeccions financeres del fons de liquiditat per a les regions. Només perquè poguessin pagar els seus servidors públics i, per exemple, per a la cura de la salut, pagar els comptes, el proveïdor de serveis.

Per tant, li sembla al ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro un misteri, com és podria finançar una sobtada Catalunya independent, que perd automàticament la pertinença a la Unió Europea, i els seus bancs no tenen accés a préstecs del Banc Central Europeu. Tot això als separatistes no els va impressionar. Les seves accions sempre comencen amb la pregunta de que és podria fer amb els 16 mil milions de dèficit fiscal anual de Catalunya. Altres analistes l´estimen en no més de 6 mil milions.

Greus danys posibles

(…) La tesi propagada a Barcelona que començaria a fluir la llet i la mel, si es poguessin mantenir aquests diners en el futur sembla irreal. Una ruptura d’Espanya i la separació forçada de dues economies elevadament integrades comportaria danys greus als 2 costats.

Catalunya seria com un estat independent presumiblement viable però el seu punt de partida econòmic seria fatal. En primer lloc es posarien a risc les pensions. El dèficit en el fons de pensions (segons les seves pròpies xifres del govern del primer ministre separatista Mas) ja ha crescut a més de 8 milions d’euros. Però en l’actualitat hi ha un govern central que es fa responsable. S´ha d´incloure en els costos d´una independència, la pèrdua del gran mercat espanyol pels productes catalans, que ara representa al voltant del 40 per cent de la facturació.

Advertència d’un “corralito” bancari

Una sortida de la Unió Europea comportaria la pèrdua d´exportacions catalanes als països de la UE. Si Catalunya surt de l´Euro e introdueix la seva pròpia moneda pujarien els riscos. L´inestabilitat política i econòmica d´un nou estat no seria la millor base per atraure els inversors estrangers i evitar la fugida de capital, bancs i empreses.

Fins i tot el president del Banc Central espanyol Luis María Linde ha fet menció discreta de la possibilitat d´un corralito segons el model argentí o grec. Els acords energètics, la infraestructura comú, la investigació i el desenvolupament – tot això és desequilibraria. Els “Schwaben” espanyols, per tant estan jugant a un pòquer perillós en un ambient polític, nacionalista i emocional molt carregat”.

Doncs això mateix. I la història ens ensenya el que passa quan hi ha un “ambient polític nacionalista i emocional molt carregat”. Sobretot si qui el “carrega” és el mateix Govern amb l’ajut subvencionat dels mitjans del Règim.

Dolça i perillosa Catalunya…

[caculete]

Mensaje en EEUU para en Mas

Els d´Estats Units tenen molt clar el que cal dir-li a en Mas.

https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/10/youarefired.png


We built it. Cataluña funcionaba. Tras el desastre de Companys, quan el nacionalisme va donar els seus clàssics fruits d´egoïsme, anarquia i violència, els catalans vam rebutjar fastiguejats aquesta ideologia que tant de mal ens havia fet i ens vam posar a treballar. La societat civil va desfermar el seu enginy, es van tornar a obrir fàbriques, Catalunya va tornar a ser terra d´oportunitats i esdevingué el cap i casal d´Espanya.

You broke it. Oblidats els desastres nacionalistes, en Jordi Pujol -evasor des de el primer moment- ressuscità la ideologia que tant de mal ens havia fet. Primer mesuradament, després ja sense amagar-se –avui paciència, demà independència-. A començaments dels 90 sortí a la llum el Programa 2.000 per infiltrar radicals nacionalistes als llocs clau de la societat i les institucions catalanes. Amb la complacència i l´ajut dels governs de Madrid, el Programa pujolista es va executar a la perfecció. Al 2011 el nacionalisme decidí posar el turbo i fer-se obertament separatista. El resultat després de 37 anys: Catalunya arruïnada, el seu crèdit a nivell junk, la convivència fracturada, la societat civil anestesiada, corrupció a dojo.

We will fix it. Rebutjat per la majoria dels catalans, menyspreat per la part més dinàmica de la societat catalana, sense suport a la resta d´Espanya, ignorat per Europa i els líders occidentals, el nacionalisme encara el chemin québecois, la fi del seu esbojarrat performance. Caldrà determinació i temps, però tot ha començat. Encetem, per fi, el postnacionalisme.

Dolça i determinada Catalunya.

[caculete]

Hola Marta Rovira: ha complert vostè la seva promesa?

És que a les municipals del 24 de maig va dir que tots els ajuntaments d’ERC pagarien els impostos a la Gene.

https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/10/captura-de-pantalla-2015-05-19-a-las-23-55-53.png

Per cert, sra Rovira: vostè i els membres d’ERC paguen el seu IRPF a la Generalitat? Moltes gràcies.

Dolça i mentidera Catalunya…

[caculete]

Està molt avorrit aquest parlem no?

Què passa ... que no sabeu català?

Doncs vaja...

:lol::lol::lol:

Seguim en les mateixes.

Vaja fil més orfe no?

:lol::lol::lol:

[caculete]

toc ... toc ... toc ...


Hi ha algú per aquí?

[caculete]

Al trio cataliban "les 2 neurones i mitja" els agrada aquest vídeo:


https://www.youtube.com/watch?t=70&v=h3FQ4TaHV1Q

[AHORASIQUESALTE]

oiga a mi no me hable en polaco pior faviure.

[caculete]

Toc... toc.... toc....

Hi ha algú per aquí?

[guevofrito]

Milagro, un articulo de un diario español venido a menos que dice las cosas claras

http://cat.elpais.com/m/cat/2015/11/01/opinion/1446396840_722432.html

A canaletas

[caculete]

Milagro, un articulo de un diario español venido a menos que dice las cosas claras

A canaletas

A Canaletes, millor.

Ximple.

:lol::lol::lol::lol::lol::lol:

[caculete]

Carta de un separata desesperado: “cuando nadie me ve, lloro”

El cercano fin del prusés hunde anímicamente a los separatistas.

https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/11/bebe-llorando.jpg

Francesc Abad (sisplau passi pel catalanitzador de cognoms) es ex de casi todo: ex jefe de Estudios, Planificación y Evaluación de la Universidad Pompeu Fabra, ex militante de la Crida a la Solidaritat, ex dirigente y jefe de prensa de Reagrupament (RCAT) con Joan Carretero hasta que lo expulsaron en enero de 2010 por intentar “dinamitarlo desde dentro”. Después se fue a Solidaritat Catalana per la Independència (SCI). Sus excompañeros de RCAT lo consideran “siniestro, asilvestrado y cavernario”. Ahora es “analista polític” y grouppie de Junts pel 3%.

Desde su blog opina sobre el prusés y sus adherencias. Como a tantos separatistas, la ideología le ha ido reduciendo su mundo y limitando sus afectos, y es ya como un pobre Gollum obsesionado con el prusés. El domingo pasado publicó una carta que explica molt bé el que és el nacionalisme i el tràngol que estan passant al mundillo separata: “Bon dia tristesa: una història anònima però que podria ser la de molts”. Lean y compadezcan, es un compendio de la malaltia nacionalista:

“Has seguit rebent correus electrònics, però la majoria ni els obres. Saps que et van dient coses, però també els saps buits de contingut, diguin el que diguin. Prefereixes no obrir-los. Fa un parell de setmanes vas deixar d’anar a la reunió setmanal. No saps què dir. Tampoc la resta, penses.

Posar la TV ha esdevingut un calvari, com la ràdio. Abans t’ho tragaves tot. Pel matí anaves passant d’en Basté a la Terribas. Al vespre, en Cuní, i els dies més intensos, el 3/24. Ara no pots. Van parlant i parlant, i tot et retrona al cap, i finalment veus que ni saps l’estona que portes pensant en altres coses, que has deixat d’escoltar-los, que has desconnectat del que diuen.

El grup de guasap que tenies amb la gent de la vila està inactiu. Millor, penses. Com a mínim no em truquen ni m’estan convocant per fer res. T’agafa un punt d’irritació, recordant totes les trucades i convocatòries dels últims anys. No has fallat mai. Que si una paradeta. Que si una encartellada. Que si un acte. Que si embustiar. Que si matinar per anar a repartir diaris a l’entrada dels ferrocarrils. Que si autocar cap aquí. Que si autocar cap allà. Que si concentració aquí. Que si assemblea allà. Tot era important. O t’ho semblava. O t’ho feien semblar.

Vas participar activament el 9N. Un dels dies més emocionants que pots recordar. El 27S també vas votar amb una il·lusió que a tu et semblava ho omplia tot, que s’encomanava. No vas poder estar en una mesa per temes familiars que no venen al cas. Però et vas passar per un parell de col·legis electorals del barri a saludar la teva gent i veure com anava tot. I tothom et deia que molta gent estava votant C’s. Es va fer llarg, d’arribar a les 20:00. Però va valdre la pena. Al veure la projecció de resultats de l’enquesta de TV3 vas esclatar d’alegria. Fins i tot se’t van humitejar els ulls.

Però la nit no va acabar amb la mateixa alegria. Junts pel Sí no depenia d’ell mateix per tirar endavant el procés independentista, i això sabies perfectament que implicava problemes, molts problemes. I tot i que el Sí guanyava amb autoritat i amb la CUP se sumava 72 diputats, no havíem arribat tampoc al 50% dels vots. Com a mínim, pensaves, aquell que em deia que si la participació pujava per sobre del 75% perdíem segur, no ho havia encertat, i el Sí havia guanyat.

Des de llavors que només vols saber una cosa, que només vols rebre una notícia: que hi ha pacte. I que el procés segueix endavant. No t’has refiat mai de la CUP, de fet no els entens, tot i que en David Fernández t’ha caigut molt bé gairebé des del primer dia. Però el cert és que tampoc no t’has acabat mai d’entusiasmar mai ni amb ERC ni amb CiU, bé, amb CDC, perquè al Duran sempre l’has tingut atravessat, no el suportes. Sempre has pensat que els partits no han estat a l’alçada de la gent, i miren massa per ells i els seus propis interessos.

I l’acord no arriba. I només xerrameca. I només que si això o això altre. No poden no arribar a un acord, penses, però cada cop hi creus menys. Has votat més vegades ERC que CiU, però respectes el President Mas i no entens aquest odi generalitzat que li tenen. I per això encara entens menys que la CUP el tracti igual que el govern espanyol i la brunete mediàtica, amb el mateix odi.

Et passa pel cap no votar el 20-D. Per a què, et preguntes. Que no em diguin res més fins que no hi hagi acord, has acabat interioritzant. I si no n’hi ha no vull saber res més, plego, has dit als de casa, que et miren en silenci.

Però no pots amb aquesta buidor que sents dins teu. Penses que tot plegat és massa injust, insuportable. I la xerrameca per tot arreu. Què diuen, què carai estan dient, et preguntes. Vas llegint algun article de tant en tant, d’aquests articulistes en els que confies, amb els que generalment t’identifiques, però tots tenen tants o més dubtes que tu.

Això no acabarà bé, però ja s’ho faran, et dius, com per reafirmar-te en que tu has fet tot el que has pogut i més, i que si ara et fallen per a tu s’ha acabat, que no et busquin, perquè no voldràs saber-ne res més. Però encara hi ha una incertesa que et pesa i angoixa molt més que tot això. Tot i que la teva experiència de militància cívico-política és relativament curta (4 anys), saps perfectament que el no-acord implicarà la fi del procés independentista com l’hem conegut fins ara. Pots veure perfectament la tempesta tan negra i violenta que seguirà un no-acord. Què serà de nosaltres, et preguntes, mentre veus al Rajoy, el Pedro Sanchez i el Rivera reclamant que caiguin sobre nosaltres totes les calamitats possibles, totes les plagues possibles.

I tens por. I llavors, quan no et veu ningú, plores. La ràbia i la por que sents. Una infinita tristesa. I encara et fa vergonya que els sanglots d’aquesta tristesa s’aixequin per damunt de la xerrameca dels uns i dels brams d’odi i fúria contra Catalunya dels altres.

Dolça i pirada Catalunya.

.....................................

Parece la autobiografía reciente de HanSS Gaymper.

[guevofrito]

http://m.eldiario.es/catalunyaplural/Convergencia-intenta-cupula-resolucio-independentista_0_447955959.html

El pressing cup sera un efecto boomerang para cdc me temo

[caculete]

A veure si escrivim en català, alferes xarnego.

[alecM]

Som i Serem. Visca

[caculete]

Perquè si el Barca guanya, tot és perfecte.

Així queda millor tu signatura.

:lol::lol::lol:

[AHORASIQUESALE]

Em sembla que guevofrito no sap parlar català.


L'alçada de la indenpendentista.:lol:

[caculete]

Em sembla que guevofrito no sap parlar català.


L'alçada de la indenpendentista.:lol:

Només sap de català la frase "Em convides ¿no?"

En castellà: Paga tú.

:lol::lol::lol::lol::lol:

[guevofrito]

visca catalunya lliure, de idiotes, como la mayoria de lectores de este diario

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/durant_els_dies_de_soroll_i_nervis_153511.php

antes hablo de esto en el otro hilo...

y mas colell, el que pedia un rescate de la troika a catalunya y nos endeudo con los mal llamados bonos patrioticos y ve el mundo con los ojos de montoro o de guindos cubriendose de gloria en el ara.cat

pd
bueno, de lectores que opinan en sus noticias y puntuan comentarios
quiero que pensar que hay mas vida inteligente en los 1.6 millones de votantes de junts pel si

[caculete]

visca catalunya lliure, de idiotes, como la mayoria de lectores de este diario


antes hablo de esto en el otro hilo...

y mas colell, el que pedia un rescate de la troika a catalunya y nos endeudo con los mal llamados bonos patrioticos y ve el mundo con los ojos de montoro o de guindos cubriendose de gloria en el ara.cat

pd
bueno, de lectores que opinan en sus noticias y puntuan comentarios
quiero que pensar que hay mas vida inteligente en los 1.6 millones de votantes de junts pel si


Em sembla que guevofrito no sap parlar català.


L'alçada de la indenpendentista.:lol:

Visca Catalunya Lliure de idiotes com guevofrito, que no sap parlar en català. :lol::lol:

[guevofrito]

los que no condenan el franquismo ni la guerra civil española exigen a todos los arabes que condenen los atentados de paris y mientras tanto hay otras muerte que no interesan


https://lasaldelaterra.wordpress.com/2014/09/05/morir-treballant/

Morir treballant
Tothom sabem que els darrers mesos una epidèmia d’Ebola s’ha estès per l’occident d’Àfrica i que ha matat quasi 2.000 persones. Des de fa setmanes els mitjans de comunicació ens ho han anat explicant. De vegades de manera pausada, però sovint amb notícies alarmistes, com per exemple la de l’hospitalització fa unes setmanes d’un nigerià a Alacant. Sembla com si el drama de l’Ebola, a part de a les farmacèutiques, els estigui anant molt bé als governs i grups de pressió que volen estendre la por a l’arribada d’immigrants (recordeu allò de “50.000 subsaharians esperen assaltar la tanca de Melilla”?).

Mentre l’Ebola es cobrava víctimes a Àfrica, durant aquests tres mesos més de mig milió de persones han mort en accidents laborals i per circumstàncies derivades del seu treball. Ho va dir a finals d’agost Guy Rider, director de l’Organització Internacional del Treball; gens sospitós de radicalisme, per cert. De fet, el que va dir Rider és que cada any moren per aquesta causa al món 2,3 milions de persones. Persones que comparteixen amb la majoria de nosaltres el fet d’haver d’anar a treballar per guanyar-se la vida tot venent la seva capacitat de fer coses o el fruit directe del seu treball. Possiblement perquè en la seva gran majoria es tracta de pobres o simplement de treballadores i treballadors, les seves morts no acostumen a ser notícia. O, com a mínim, no són ni grans titulars ni apareixen a les grans agències informatives internacionals. Ja ho sabem, un treballador mort a la feina generalment no passa de ser un petit espai a la secció de successos del diari local. A la mateixa secció on es pot parlar d’un atracament o d’un petit incendi en un magatzem del barri. Suposo que els directors dels grans mitjans de comunicació han de ser responsables. Us imagineu què passaria si l’alarma social pels morts del treball fos proporcional a la que va generar fa uns anys la grip aviària? O a la que està provocant l’epidèmia d’Ebola?
https://lasaldelaterra.files.wordpress.com/2014/09/bangladesh1.jpg?w=300&h=224
Accident a una fàbrica tèxtil de Savar, Bangladesh, 23 d'abril de 2013. Fabricava roba per a vàries empreses europees.

Però els morts del treball existeixen, són reals, de carns i ossos i tenen noms i cognoms. I la seva mort deixa un buit a milions i milions de persones que eren els seus amics i amigues, companyes o familiars. De fet, l’any 2013 van ser molts més morts que els de les guerres de Síria, Irak, Afganistan, Colòmbia i la R.D. Congo totes juntes. Molts més. Pràcticament un cada 14 segons, uns 6.300 cada dia, quasi 200.000 al mes. En una època en què estem acostumats a injustícies que es mesuren amb grans xifres, la cruesa d’aquesta massacre no ens hauria de deixar indiferents. Per a fer-nos una idea de la seva magnitud, podem recórrer a l’estudi que el juny de l’any 2008 es va publicar al British Medical Journal. Argumentava que durant un període teòricament de pau, com va ser la segona meitat del s. XX els morts reals en conflictes bèl·lics triplicaven les estimacions oficials. Estimaven que entre els anys 1955 i 2003 uns 5,4 milions de persones van morir per causa de 13 guerres diferents, sent la més sagnant la del Vietnam. Doncs bé, en menys de dos anys i mig, aquesta esgarrifosa xifra acumulada durant quasi mig segle queda superada per la de les persones que treballant s’hi han deixat la vida. Tot plegat per generar unes plusvàlues als capitalistes. Uns beneficis impregnats de sang, de la de milions de morts i de desenes de milers de ferits greus. Uns morts que pels grans mitjans de comunicació semblen no valdre ni la tinta que haurien de gastar per escriure el seu nom. A més, esmentar-los crearia una alarma social en la direcció equivocada. Una alarma social que no apuntaria cap a persones que pateixen de manera descarnada l’espoli imperialista a l’Àfrica subsahariana. Una alarma que, en canvi, dispararia contra els de dalt: accionistes, dirigents de grans corporacions, d’organismes financers internacionals, governants còmplices, etc.

No penseu, doncs, que és urgent girar la direcció de les nostres pors, inseguretats i odis i adreçar-los cap a la direcció correcta? I, si ens costa fer-ho de manera individual, buscar el recolzament de molts/es i fer-ho col·lectivament?

(Mentre he escrit aquest text, unes 500 persones deuen haver mort arreu del món per un accident laboral)



http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/joan_carles_de_borbo_el_maxim_venedor_d_armes_d_es panya_153631.php?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

Nada nuevo

[caculete]

los que no condenan el franquismo ni la guerra civil española exigen a todos los arabes que condenen los atentados de paris y mientras tanto hay otras muerte que no interesan


Nada nuevo

Visca Catalunya Lliure de idiotes com guevofrito, que no sap parlar en català. :lol::lol:

[caculete]

Rigui amb l'historiador oficial de la Generalitat:
"Catalunya continua sent l'única colònia" que queda a Europa

El professor gagà Sobrequés encarna els límits intel·lectuals del nacionalisme.

https://dolcacatalunyadotcom.files.wordpress.com/2015/11/imgres2.jpg?w=700

Jaume Sobrequés va muntar fa 2 anys amb diners públics i suport directe de Presidència de la Generalitat el simposi Espanya contra Catalunya. Van ser 3 dies de odi i mentida amb un programa de frenopàtic.

Ara el llepasubvens del Regim s'acaba de carregar la credibilitat nacionalista amb un article on diu el següent:

– “L’anàlisi històrica comparativa (…) permet tipificar la realitat catalana contemporània com a inequívocament colonial“. Ja veuen , som com el Sàhara Occidental o Guam. Olé.

– “Els exèrcits de la metròpoli ocupen sense cap dret un país (…) Constatem l’existència de la bandera espanyola a la façana de Capitania, testimoni irrefutable de l’actual presència de l’exèrcit espanyol a Catalunya”. Com que no hi ha tancs al carrer, igual val la bandera del balcó de Capitania. Oooolé.

– “Els períodes autonomistes no han estat res més que un lenitiu a la força d’ocupació militar“. No està malament per a un redactor de l'Estatut de 1979. Oooooooolé.

– “La potència ocupant organitza l’espoli econòmic de la colònia (…) fins als 16.000 milions anuals de dèficit fiscal dels darrers temps, Catalunya ha estat, durant tres-cents anys, un país espoliat per Espanya”. Espanyansrobaaaa, buaaaaaa! Oooooooooooooolé.

– “La potència colonitzadora ha trobat i promogut, a l’interior de la colònia, organitzacions polítiques, socials o econòmiques favorables a la metròpoli (…) A Catalunya, aquesta cinquena columna ha combatut, al costat de les forces de la metròpoli, l’independentisme. A les passades eleccions del 27-S, aquesta cinquena columna sucursalista té noms personals i d’organitzacions polítiques que estan en l’ànim de tothom”. Doncs això de la Forcadell : PP i Ciutadans no són el poble de Catalunya. Ooooooooooooooooooooolé.

– “L’intent de fer desaparèixer la llengua i la cultura catalanes com un element identitari de primer ordre de l’estat català ha estat constant”. Doncs no sembla que al seu pare, el catedràtic Santiago Sobrequés, ningú li prohibís escriure les seves obres en català en plens anys 50, com Alfons el Franc (1954) o Els barons de Catalunya (1957). O que a ell mateix li impedissin publicar el seu La Revolució de Setembre i la premsa humorística catalana (1965). Ooooooooooooooooooooooooooooolé.

– “Catalunya continua essent (…) l’única colònia que encara existeix al Vell Continent”. Oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooolé.

Gràcies, sr Sobrequés, per posar en ridícul el nacionalisme.

Dolça i colonial Catalunya…

[guevofrito]

Por culpa de la imposicion de mas si o elecciones nadie se plantea opciones mucho mas validas en junts pel si que arrastrarian mas indecisos como la suya
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-homrani-a-erc-estem-fent-de-pont-i-ho-continuarem-fent/

Tiene cojones que haya menos messidependencia del barça en el bernabeu que masdependencia en sant jaume

[caculete]

Mensi president JA!!!

Fora de Catalunya idiotes com guevofrito, que no sap parlar en català. :lol::lol:

[caculete]

http://data.inh.cat/files/pictures/1008061300033.png

[Gamper]

Penjo aquest article d'en Partal que trobo molt encertat, com sempre de fet, és un crack!

Estem davant el fet clau (suspensió de l'autonomia i la democracia de facto, via intervenció financera total dels comptes de la Generalitat) que hauria de desfermar el tsunami final (democràtic, pacífic i festiu però amb la fermesa de l'acer, com venim fent) que ens meni vers la independència.

No és el finançament, és la democràcia

Per: Vicent Partal (http://www.vilaweb.cat/autors/vicent-partal/)


http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Dilluns 23.11.2015 02:00



Quan els ciutadans voten per tenir un govern, amb el seu vot decideixen que aquest govern tinga unes característiques determinades. Això passa en totes les eleccions democràtiques del món. Ningú no vota un president, un batlle o uns diputats perquè apliquen de manera mecànica un pressupost, i encara menys perquè es limiten a fer de gestors. Els votes perquè tenen unes idees que a tu et semblen interessants o millors que no les dels altres i que vols que les apliquen en la gestió del dia a dia.

La política es fa sobretot amb els pressuposts: dediques més diners a això que a allò, prioritzes aquest aspecte sobre aquell altre, poses l’èmfasi en tal projecte i no en tal altre. Sense pressupost no hi ha política. Sense poder de decisió no hi ha govern. Els ciutadans votem un govern perquè, amb el pressupost, millore la nostra vida en la línia que creguem oportuna.
En qualsevol país democràtic del món, en qualsevol, aquesta és la regla d’or de la política. Els valors, les idees, els projectes, queden reflectits en el pressupost. Un pressupost és un esborrany del futur que vas votar i llegir-lo és desxifrar la veritat, o la mentida, d’un projecte polític. Sense pressupost, simplement, no hi ha política.
Per això el govern espanyol ha travessat una línia molt gruixuda i greu quan ha decidit que la Generalitat de Catalunya no podrà decidir què fa amb els diners del FLA. Molta gent ha denunciat que la mesura, de fet, posa fi a l’autonomia, però la cosa és molt pitjor que això, perquè la decisió del govern espanyol invalida de fet la democràcia a Catalunya.
Mirem-ho d’aquesta manera: els ciutadans el 27-S voten un govern i una majoria parlamentària perquè volen que s’aplique un programa que porta a la independència, i la reacció de l’estat és intervenir els comptes públics per evitar que el govern faça servir els diners que li corresponen en la línia que els ciutadans li han demanat. Per a les coses que els ciutadans li han reclamat que faça. De què serveix, doncs, votar?
La gravetat de l’actuació del govern espanyol és enorme. El PP no únicament liquida l’autonomia, sinó que liquida la democràcia. La base real de la democràcia. Perquè, en definitiva, amb aquesta mesura es tracta d’aconseguir que el vot dels ciutadans no tinga cap valor. Que quede anul·lat de fet i que no tinga cap conseqüència pràctica possible. O pitjor encara: es tracta que prevalga per vies antidemocràtiques el vot de la minoria sobre el de la majoria.
La gran qüestió, però, és si l’independentisme serà capaç de reaccionar de pressa o no. Perquè la solució per a tornar a tenir democràcia i tornar a tenir autonomia no pot ser ni més evident ni més senzilla: una república pròpia ara mateix. I tenir-la en divuit mesos o perdre-la només depèn, encara, de nosaltres. Sobretot dels 72 diputats. O dels 62+10.


http://www.vilaweb.cat/noticies/no-es-el-financament-es-la-democracia/


Visca Catalunya Lliure!!! :)

Donec Perficiam!!! :)

[caculete]

Penjo aquest article d'en Partal que trobo molt encertat, com sempre de fet, és un crack!

Estem davant el fet clau (suspensió de l'autonomia i la democracia de facto, via intervenció financera total dels comptes de la Generalitat) que hauria de desfermar el tsunami final (democràtic, pacífic i festiu però amb la fermesa de l'acer, com venim fent) que ens meni vers la independència.

Home, benvingut a la cleda...

... però... podries escriure amb menys faltes d'ortografia?

Gracies.

[guevofrito]

https://www.youtube.com/watch?v=xHJlSJxev_M&feature=youtu.be

[caculete]

Els subtítols en espanyol són impagables.

Als 10 segons ja està parlant de polles i vergues. Carles Capavila, dic.

¿És que és truita?

:lol::lol::lol:

[caculete]

http://i.imgur.com/14EO8Cd.jpg

[Gamper]

Sobre el paper Per: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) (http://www.vilaweb.cat/autors/grup-destudi-de-llengues-amenacades-gela/)


http://www.vilaweb.cat/wp-content/themes/twentythirteen-child/img/ico_temps_lectura.png Divendres 27.11.2015 02:00






El sistema d’immersió lingüística fou dissenyat com una eina de cohesió social, alhora que cercava l’extensió del coneixement i de la presència social del català. L’hem defensat i l’hem de defensar aferrissadament dels qui, amb arguments fal·laços, volen evitar que aquests objectius es puguin assolir. Per això mateix no hauríem d’enganyar-nos a nosaltres mateixos ni defugir l’autocrítica. Si es tracta d’un element central del model de convivència a Catalunya, potser ens l’hauríem de prendre més seriosament, i fer balanç dels resultats de manera honesta i estricta.
Quina és la realitat, més enllà de les proves PISA o dels resultats de la selectivitat? Tots sabem que una part dels joves catalans, especialment en algunes zones del territori, tenen una competència limitada en català, i alguns, a més, no el fan servir habitualment. N’hi ha prou de sortir a comprar un tarda al centre de Barcelona, de Tarragona o de Martorell, per posar alguns exemples. Són joves provinents de barris i ciutats on el català no té cap presència, o gairebé, més enllà de l’escola. Amb sort, deuen haver fet l’educació infantil i la primària en català, però en canvi és molt probable que el castellà hagi esdevingut majoritari, si no exclusiu, a secundària. Aquests joves viuen en castellà: família, amics, lleure, feina… Si llegeixen, ho fan en castellà; rarament miren TV3 o consumeixen productes culturals en català. Parlem de generacions que, sobre el paper, han viscut de ple la immersió.
Joves amb aquest perfil arriben a les facultats d’Educació perquè volen ser mestres. Hi tenen tot el dret. Però quin futur té la immersió en aquestes circumstàncies? Podem esperar que la universitat resolgui les mancances que arrosseguen? Més aviat no, perquè encara hi ha una altra realitat sorprenent: a tots els estudiants de Catalunya que superen l’ESO se’ls reconeix un nivell equivalent al C de català. Amb aquesta situació aparentment idíl·lica, de nou sobre el paper, ja es veu que no cal incloure gaires assignatures de català als graus d’educació. Així, a la Universitat de Barcelona trobem una única assignatura quadrimestral obligatòria de llengua catalana en el primer curs, el mateix nombre d’assignatures que es dediquen a la llengua castellana i a l’anglesa. I això és tot. Sobre el paper no hi ha mancances. Per tant, fóra contradictori impulsar mesures per pal·liar una situació que no existeix. Sobre el paper.
Què es pot fer amb tot just quatre mesos de classe? Tots els esforços resulten insuficients. Sobretot si tenim en compte que, molts d’aquests estudiants, que han superat el batxillerat i la selectivitat, tenen mancances greus en l’ús del llenguatge, i per tant en català, en castellà o en qualsevol llengua. Molt sovint no són capaços de redactar textos coherents i ben estructurats; escriuen amb moltes incorreccions; tenen un vocabulari limitat; els costa llegir en veu alta… En català la cosa s’agreuja, és clar. Tot i haver estudiat la normativa durant anys, no han arribat a consolidar-la. El seu català és farcit de castellanismes lèxics, sintàctics i expressius, i tenen problemes seriosos amb els sons del català. Pel que fa als catalanoparlants, la situació general és força semblant: d’una banda, presenten les mateixes mancances quant a la lectura i l’escriptura, i al coneixement de la normativa; d’una altra, si viuen a Barcelona o a l’àrea metropolitana, tenen també dificultats amb alguns sons propis de la llengua catalana. En relació amb aquest segon aspecte, si més no en aquesta zona del país (però també en d’altres), ja es pot considerar en procés d’extinció la vocal neutra, la palatal lateral (ll) i la pronúncia àtona de la conjunció ‘que’. Davant de trets fonètics com aquests mostren una clara incomoditat: els consideren poc naturals, antiquats, ‘molt catalans’ o de comarques. Aquest és ja, de fet, el model que es difon sovint des de les sèries de TV3 adreçades a un públic jove.
És evident que no podem atribuir tota la responsabilitat d’aquesta situació al sistema educatiu. Les circumstàncies socials i sociolingüístiques hi tenen un pes molt important. En el lleure, i en el món de les extraescolars, un altre àmbit important per als infants i els joves, el català hi té una presència escassa, molt singularment en les activitats de caire esportiu. No cal fer ara un repàs de la presència del català al carrer o als mitjans de comunicació, ni parlar de la norma de convergència. Però, sigui com sigui, podem constatar que, amb la immersió tal com s’ha aplicat (o com, en ocasions, no s’ha aplicat), no n’hi ha hagut prou per a assegurar la competència de tots els alumnes en llengua catalana. El forat negre que representa l’educació secundària pel que fa al català acaba de reblar el clau. És evident que no s’hi ha vetllat prou pel compliment de la llei en relació amb la llengua vehicular d’ensenyament, probablement per un excés de prudència. Aquesta realitat, el predomini del castellà a l’educació secundària, ha esdevingut tan habitual que ja no ens sorprenem quan apareixen a TV3 professors d’institut fent la classe en castellà. Potser s’han evitat conflictes (en una actitud ben diferent de la que adopten els contraris a la immersió), però amb aquesta dinàmica hem arribat fins a la situació actual.
No podem continuar assumint acríticament, o interessadament, que els nostres joves acaben l’ensenyament obligatori dominant el català, el castellà (i aviat sentirem que l’anglès), ni tampoc que som davant de les generacions més ben preparades de la història. Tenir títols no és sinònim d’haver assolit competències o d’haver adquirit coneixements; tot plegat s’ha convertit en una ficció. És una realitat idíl·lica sobre el paper. Però estem estafant els nostres fills i ens estem estafant a nosaltres mateixos. Si continuem mentint-nos o mirant cap a una altra banda, hipotecarem el futur de la llengua i del país. I arribarà un punt que no hi haurà cap paper capaç d’amagar-ho.



http://www.vilaweb.cat/noticies/sobre-el-paper/

[caculete]

Sobre el paper

Sobre aquest paper?

http://www.alertadigital.com/wp-content/uploads/2013/10/papel-estelada.jpg

[guevofrito]

La proposta d'acord que Junts pel Sí va presentar ahir a la CUP se sotmetrà a votació de l'assemblea extraordinària que la formació de l'esquerra independentista celebrarà diumenge a Girona. La primera reacció dels cupaires va ser no fer "valoracions polítiques" i traslladar tota la pressió a l'assemblea, que haurà de decidir si accepta el document i investeix Artur Mas o tomba la proposta i assumeix unes noves eleccions al març. Per això, i tenint en compte que per a la CUP Mas no és el candidat idoni, la clau de volta és el document de 61 pàgines negociat entre les dues formacions. I és que la decisió de la militància dependrà de fins a quin punt són suficients o no les mesures de Junts pel Sí.

El cert és que Junts pel Sí ha inclòs força mesures que proposava la CUP - de les 20 mesures que presentades el 3 de desembre i avançades per l'ARA, la coalició de CDC i ERC ha incorporat concrecions i compromisos en la línia del que reclamava la CUP-, però hi ha algunes reivindicacions clau per als cupaires que el document presentat ahir no incorpora.

De fet, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, ha admès en una entrevista a TV3 que la proposta d'acord presentada per Junts pel Sí (JxSí) té "mancances" perquè queda molt lluny del programa polític dels cupaires. "El document té mancances, no arriba ni al 'Fil a l'agulla' ni al nostre programa polític", ha afirmat Baños, deixant clar que els 270 milions del pla de xoc que preveu el document de JxSí són "escassos". "[Ho són] molt, pel que nosaltres plantegem. Però és que nosaltres som una formació d'extrema esquerra, independentista, anticapitalista i feminista", ha afegit.

I és que el pla de xoc que proposava la CUP en campanya ascendia a 3.000 milions, un 96% més del que ha posat Junts pel Sí sobre la taula. Aquests són alguns dels punts que els cupaires troben a faltar al pla de xoc de Junts pel Sí.

Habitatge

A la proposta de Junts pel Sí no hi apareix l'expropiació temporal del dret de l'ús de l'habitatge per ser destinat a lloguer social, una de les mesures claus de Fil a l'agulla, el document de mínims que va publicar la CUP per a negociar amb JxSí.

Llars d'infants

Mentre Junts pel Sí aposta per invertir 15 milions d'euros a ampliar les places i rebaixar la quota de les escoles bressol, la CUP reclama recuperar el finançament de 1.800 euros de la Generalitat als municipis per a mantenir cada plaça de llar d'infants, una inversió molt més elevada que la que preveu Junts pel Sí. Almenys s'haurien de doblar els 45 milions d'euros pressupostats el 2014 i que ara assumeixen les diputacions.

Beques menjador

La CUP reclama un increment molt notori de les beques menjador (passar de les 80.000 actuals a 240.000). Junts pel Sí, al seu torn, preveu un "augment" de la cobertura, sense concretar terminis ni quantitats. En canvi, en el llistat de 20 propostes fet públic fa dues setmanes, Junts pel Sí es comprometia a "garantir el 100% de la cobertura" de l'alimentació dels infants catalans en situació de pobresa infantil.

Llistes d'espera

Els cupaires posaven com a condició de mínims reduir un 50% i en mig any les llistes d'espera en relació a la primera visita amb l'especialista, la realització de proves diagnòstiques i l'espera d'una intervenció quirúrgica. En canvi, Junts pel Sí promet reduir a la meitat i en un termini d'un any les llistes d'espera pel que fa les proves diagnòstiques i les visites a l'especialista, mentre que l'espera per les o peracions quirúrgiques es reduiria només un 10%.

ATLL

La CUP demanava aturar la venda d'Aigües Ter Llobregat, però Junts pel Sí deixa a l'aire la proposta i supedita qualsevol decisió en aquest capítol al que s'acordi al procés constituent que hauria d'engegar el nou estat català.

Matrícules universitàries

En el capítol d'educació, el document presentat per Junts pel Sí no inclou reduir el preu de les matrícules universitàries a nivells de 2009 (en set anys s'han incrementat un 66%), una reivindicació constant dels cupaires. Tampoc es posicionen sobre el que la formació de l'esquerra independentista considera una "persecució" de les famílies que eduquen els infants a casa, una mesura que sí que es demanava aturar al document de la CUP.

Fons pel SPO

La CUP demanava reservar un fons de 95,8 milions d'euros perquè el Servei Públic d'Ocupació implementi un pla de xoc per dinamitzar l'ocupació. Aquesta proposta no està inclosa al document de Junts pel Sí.

Retirada de la Generalitat com a acusació pública

Una de les demandes que no s'han inclòs a la proposta de Junts pel Sí i que la CUP sempre ha reclamat amb especial èmfasi és la retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts i pendents per temes de persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes. En concret, la CUP reclama que la Generalitat no es personi contra els acusats per participar en piquets a la vaga del 29 de març del 2012.

Segons ha dit la diputada Anna Gabriel a RAC1, la conselleria d'Interior "ha de donar avui mateix una resposta" en aquest sentit. Gabriel també ha demanat que es recuperi totalment l'impost de successions.

Potser per totes aquestes divergències, la diputada de la CUP s'ha desmarcat del document presentat, encara que ha admès que és fruit del treball conjunt dels dos equips negociadors. " No és qualsevol cosa el que s’ha generat. Darrere aquest document hi ha moltes hores de debat, hem discutit sobre molts aspectes generals i concrets, la voluntat per part nostra era que es posessin dades, models…", ha dit.

La decisió és ara en mans de l'assemblea de diumenge a Girona. "Volem donar pas a que molta gent s'expressi", ha dit Gabriel, que ha confirmat que a l'assemblea hi participaran 4.022 persones, entre militants de la CUP, simpatitzants i persones vinculades a les organitzacions de la Crida Constituent.

Tot i que ha rebutjat valorar si l'assemblea de la CUP d'aquest diumenge votarà a favor o en contra de l'acord, Antonio Baños ha deixat molt clar que l'organització vol que Catalunya tingui un Govern i que no vol dilatar "el procés de la independència". Això sí, ha dit, "que vulguem un govern, no vol dir que tota la CUP vulgui el mateix govern".

La discrepància no implica una escissió

Endavant va fer públic aquets dimarts un comunicat en què aposta per " noves eleccions al març abans que acceptar l’oferta totalment rebaixada i sense presidència de consens que ha fet JxSí". Poble Lliure, en canvi, considera que "no afavorir la ruptura independentista en el moment actual representa posar-se al costat de l'estat espanyol i l'oligarquia".

Sigui com sigui, en l'entrevista a TV3, Antonio Baños ha aclarit que a la formació de l'esquerra independentista " mai li ha fet por la discrepància [...] No hi ha cap problema ni cap recança perquè hi hagi postures diferents. Per això diumenge sotmetem a votació la proposta d'acord", ha sentenciat. Baños encara ha anat un pas més enllà, per afirmar que la "discrepància" en l'assemblea de diumenge no implica una "escissió" a la CUP.

Igual que, ha afegit, un rebuig de l'acord amb JxSí no significaria anar directament a eleccions: "Si JxSí fes una nova oferta, la valoraríem". En una entrevista posterior a 'Els Matins', el portaveu de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha dit que, si el 'no' s'imposa a la CUP, JxSí valoraria els diferents escenaris.


los comentarios a esta noticia del ara.cat.prx2.unblocksit.es son desoladores, mileuristas precarios defendiendo el plan liberal de mas y las 300familias y acusando a la cup que vela por los intereses del votante de junts pel de cni para arriba
como si la liberacion nacional y social tuvieran que ir en diferentes tempos
luego los idiotas dicen que no hay dinero para el plan de choque de la cup cuando claramente lo hay y proponen recuperar el impuesto de sucesiones entre otras cosas
y quieren beber agua de lujo entre el ter y el llobregat, no me entra en la cabeza tanta ignorancia y miopia


bien titot aqui


Recordo debats i documents llarguíssims en què hi havia qui deia que el que havíem de fer era fer caure el capitalisme en contradicció. Recordo que ho sentia o ho llegia escèptic. El capitalisme no pot entrar en contradicció perquè només té una idea: forrar-se a costa del que sigui o de qui sigui. Al capitalisme no l’atura ni l’esclavatge de milions de persones ni la destrucció del planeta. Per tenir contradiccions, abans has de tenir escrúpols. I altres idees. Jo, recordo, qüestionava el debat però -ca!- s’havia de fer entrar el capitalisme en contradicció tant sí com no. Em vaig cansar d’anar mirant debades el terra on havíem plantat el germen d’aquella contradicció i devia ser aleshores quan vaig decidir que seria bo anar veient un retorn, per minso que fos, de les accions revolucionàries que fèiem, potser per tenir proves de no estar fent el pastanaga. Em va semblar que seria un pragmatisme assumible, que no seria incompatible amb la utopia.

Afortunadament ens assetgen les contradiccions. Afortunadament, perquè només on hi ha idees clares hi ha contradiccions. Afortunadament, perquè només és quan la teoria no té cap transcendència en la realitat que les contradiccions són abatudes per les idees inqüestionables. Ens assetgen les contradiccions, i combaten entre elles en el camp de la nostra consciència. Afortunadament.

I és ara, quan la nostra decisió influeix en l’avenir polític i social del país, que som àrbitre del combat de contradiccions i hem de triar en quina ens mantenim ferms i quines ens mengem amb patates.

I sabíem que aquest moment arribaria, el de la responsabilitat. Ho sabem de fa temps en la gestió dels municipis: ¿externalitzem el servei, el municipalitzem assumint les males condicions laborals i/o els acomiadaments o, en la inacció, deixem que es perdi? No hi ha fórmules màgiques que resolguin totes les contradiccions. Sempre, o gairebé sempre, te n’acabes havent de menjar alguna amb patates. Això fa mal però és bon senyal: és conseqüència d’una ambició polièdrica, global. Queda la indigestió de segons què t’has hagut d’empassar, esclar. I és dur, però això pertany al sacrifici inherent al compromís. Segur que imaginàvem altres tipus d’heroïcitats, més èpiques, però són aquestes: indigestions per contradiccions empassades.

La qüestió no són les contradiccions, ja que són presents sempre que la teoria posa els peus a terra i comença a avançar. Són les pedres del camí, aquells entrebancs que per molt definit que sigui un plànol no hi estan marcats. Sabrem que són entrebancs només quan ens hi entrebanquem. I a l’inrevés, si no hi ha pedres, senyal que allò no és un camí.

Contradiccions individuals, com a militant però també com a persona: la militància -sigui on sigui- sempre és, en alguna mesura, una manera d’explicar qui som. Contradiccions grupals, les col·lectives, les referides a l’eina comuna amb què es vehicula la militància: la colla, l’equip, el partit. Contradiccions finals, les que fan referència a la finalitat, a l’objectiu final. Aquestes són, segons el meu parer, les que cal salvar, encara que el preu sigui empassar-nos les altres malgrat mil hores d’indigestió. Si salvéssim, per damunt de les altres, les del grup, pecaríem de sectaris; si salvéssim les individuals, d’egoistes.

Crec que és un error investir Artur Mas president de la Generalitat de Catalunya. Ho crec sincerament, lluny de prejudicis envers la persona. Ho crec damunt de cent arguments que han anat sortint i d’algun més que no ha sortit. Ho crec, sobretot, perquè no em sembla la persona adequada per eixamplar la base social de l’independentisme. Els bons propòsits poden ser admirables però la càrrega d’anys de segons quines pràctiques crec que són un fre per a moltes persones que podrien veure en la independència un renaixement social i troben al davant algú que pot recordar allò de sempre. De poc em valen els mèrits que se li atorguen -que no comparteixo- de ser la peça clau, gràcies a la qual el procés avança. Ni que fos així, el càrrec de president crec que ha de ser per a algú que generi noves complicitats, no un premi al més ben parit. Crec sincerament que investir Mas president és un error.

I tanmateix estic disposat a menjar-m’ho amb patates. O sense. Perquè l’alternativa ens resoldria les contradiccions de grup, potser sí, però l’escenari que vindria, al març, seria pitjor, molt pitjor. Pitjor perquè en el millor dels casos -i la menor de les probabilitats- repetiríem les taules. Pitjor perquè no tenim cap garantia de repetir un Parlament que pugui executar la ruptura. Sé perfectament que hi ha qui entén ruptura estrictament com un simple canvi de bandera: canviar-ho tot per no canviar res. Ho sé. I també estic disposat a menjar-m’ho amb patates a canvi de poder detonar una ruptura institucional que obri la caixa dels trons en un estat espanyol -ara, avui- més inestable que mai i que la reacció d’efectes en cadena permeti l’inici de l’esmena a la totalitat del model econòmic i social per als nous Països Catalans. No veig -per molt que miri-, al març, un detonador similar.

CDC deu saber per què fa el que fa -tampoc veig un retorn a les restes de l’autonomisme, a repartir-se els vots amb Duran-: refundació, garanties amb qui tenen establerts compromisos... Ells deuen saber per què s’hi han encabronat. El que sé és que si CDC està disposada a sacrificar la possibilitat de ruptura per una persona; si està disposada a rebentar el procés independentista pel qui, no els hem de fer el joc. Si CDC és prou irresponsable per fotre-ho tot en orris -o Mas o res-, nosaltres no ho hem de ser. Que el seny canviï de bàndol. Volen Mas? Que comenci el compte enrere de la moció de confiança. I el de la ruptura.

L’autor és cantant de Brams i de Mesclat, militant de la CUP de Berga i tinent d’alcalde del seu Ajuntament des del 2011



bien el hilo de este desconocido tuitero
https://twitter.com/oriolsagrera

[reguel]

quiero que los catalenes entren a mi web donde podemos hablar de todo un poco con buen ambiente www.deporte42.in

[Gamper]

El full de ruta per la independència segueix endavant!

Visca Catalunya Lliure! :)

[Gamper]

Entitats d'immigrants reivindiquen el procés català a Brussel·les

Una delegació de nouvinguts denunciarà els incompliments de l'Estat en matèria de cohesió social, i aprofitarà per defensar les oportunitats de la nova República

http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/img2/2016/05/entitats_d_immigrants_expliquen_les_seves_peticion s_en_una_roda_de_premsa_al_col_legi_de_periodiste_ 714782.JPG Entitats d'immigrants expliquen les seves peticions, en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes | B.V.






http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/img2/2015/09/bernat_130593.png (http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/autor/bernat_vilaro-101493) per Bernat Vilaró Barcelona (http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/autor/bernat_vilaro-101493) 31 de Maig 2016 a les 18.45 h



Els immigrants s'han reivindicat com a peça clau del procés constituent. Diverses entitats de col·lectius immigrants viatjaran aquest dimecres a Brussel·les per internacionalitzar el procés sobiranista català i reivindicar el paper dels nouvinguts a Catalunya en la construcció de la nova República. Les entitats es reuniran amb diferents europarlamentaris per explicar la situació actual dels migrants dins de la Unió Europea, i detallar l'òptica dels catalans nascuts fora de Catalunya.

La delegació constarà de 45 persones -on s'hi inclouen tant immigrants com refugiats-, i ja s'han confirmat trobades a Brussel·les amb eurodiputats d'ERC i Bildu. Les respectives famílies europees d'aquests partits a la cambra també rebran les entitats d'immigrants catalans. Entre ells hi haurà el portaveu de l'Assemblea Sectorial d'Immigració de l'ANC, Saoka Kingolo, que una roda de premsa dels col·lectius celebrada aquest dimarts al Col·legi de Periodistes ha destacat la necessitat d'incloure els immigrants en el procés constituent.

"Nosaltres també hem estat víctimes del discurs en contra del procés", ha afirmat Kingolo, que ha lamentat que "molts" immigrants s'hagin cregut el discurs de la por de l'Estat espanyol. Segons ell, per sort hi ha cada vegada més immigrants que s'interessen pel procés sobiranista: "La gent s'ha adonat que totes les fal·làcies sobre suposats catalans extremistes que volen dividir el país cauen per si soles". "Catalunya necessita alguna cosa que no té, i sense això, jo que sóc català, tampoc la tinc", ha afegit Kingolo, en referència a un Estat propi.

Kingolo i la resta de portaveus de les entitats que han participat en la roda de premsa, convocada per la Federació d'immigrants del Vallès (FAIV) i Sí Amb Nosaltres, han insistit que Catalunya "és un país que sap acollir", al contrari que l'Estat espanyol. Per això, "cal crear un Estat propi, i els immigrants no en tenim cap dubte". "Volem un Estat propi, que sigui senzill, amb una ciutadania inclusiva", ha continuat Kingolo.


"Margallo no ens fa por"

http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/img2/2016/05/titol_de_la_imatge_714590.JPG



D'altra banda, la delegació d'immigrants ha reconegut les pressions i els pals a les rodes que posa l'Estat espanyol, especialment el ministeri d'Exteriors. De fet, han confirmat que donen per fet que estaran al punt de mira. "Però Margallo no ens fa por. Si vol fer algun intent de posar-nos barreres, li recordarem que la Constitució espanyola protegeix la llibertat d'expressió", ha recordat Kingolo. "Només anem a Brussel·les a dir el que pensem, i si això és delicte, Margallo tindrà difícil justificar-ho. No ens fa por", ha conclòs.

A més, el col·lectiu d'immigrants ha manifestat que, a part de denunciar a Brussel·les que l'Estat espanyol no compleix les seves competències sobre cohesió social i immigració, també van al Parlament Europeu "a fer soroll per internacionalitzar el procés català". En aquest sentit, les entitats d'immigrants han demanat que se les inclogui en el procés constituent.

"Volem que la nova República tingui un concepte diferent de ciutadania. Volem formar part de la redacció de la nova Constitució, perquè reconegui els drets dels immigrants", han afirmat les entitats, que consideren que la nova carta magna de l'Estat català "és una ocasió per a nosaltres. Tenim molt a dir en aquest procés", han sentenciat. "Som immigrants però som catalans, la nova Constitució s'ha de dibuixar amb nosaltres".

De fet, aquests col·lectius ja han mantingut contactes amb Reinicia (http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/notices/2016/03/jaume_lopez_reinicia_160526.php), la plataforma que impulsa la Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC). Les entitats d'immigrants ja han fet arribar a aquesta organització -que impulsen Jaume López i Jaume Marfany- diverses peticions, com ara que la nova Constitució prohibeixi els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE).

També han reclamat que la nova carta magna reculli la nacionalitat sobrevinguda, és a dir, que quan Catalunya esdevingui un Estat, tots els seus ciutadans siguin fundadors de la República, sense importància del lloc de naixement.


http://www.mon.cat.prx2.unblocksites.co/cat/notices/2016/05/col_lectius_d_immigrants_164607.php

//*//

[Gamper]

Visca Espanya penjada d'una canya,

i si la canya cau,

Espanya adéu siau!

[malik2015n]

http://propasport.com/stati/23-polucheniye-rvp-v-moskve.html

[Foro4]

Me gustaría algún día poder visitar tan maravilloso lugar...

[Donniept]

. XXX xHamster .

xHamster . XXX .

.

.
<a href=https://cmc.cafe24.com/service_center/notice/detail_contents?document_id=D0000019680>blowjob</a>
. .

Regarder Blowjob vidéo XXX gratuites, ici sur xHamster. Découvrir notre grande collection en HD videos coquins.
<a href=https://cmc.cafe24.com/service_center/notice/detail_contents?document_id=D0000019680>sex blowjob</a>
xHamster Boob porn vids . See Boob XXX content() !

: juggs . !

xHamster . XXX content !

WOWGIRLS Nekane . . 390 .