Page 2137 of 2145 FirstFirst ... 1137163720372087212721352136213721382139 ... LastLast
Results 21,361 to 21,370 of 21441

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21361
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    Objectiu: passar d’autonomia a colònia

    David Miró*Subdirector31/01/2017 20:54

    Segueix-me

    Quan t’enfrontes a una maquinària tan potent com la de l’estat espanyol, és poc intel·ligent no voler aprofitar qualsevol avantatge estratègic, per petit que sigui. Un d’ells ha sigut, fins ara, el calendari. Artur Mas va triar la data del 27 de setembre amb tota la intenció perquè la Diada funcionés com un motor de propulsió del vot independentista. El 9 de novembre del 2014 va coincidir amb el 25è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Es tracta, en definitiva, de fer de la data un catalitzador, un trumfo en aquesta partida de cartes que va començar el setembre del 2012. I perquè funcioni com a tal és imprescindible que no es conegui amb antelació. Amb aquest gir argumental (“Us pensàveu que el referèndum seria sí o sí al setembre? Doncs no us confieu que encara el farem al juny!”), el Govern recupera la iniciativa i la capacitat de sorprendre l’enemic amb una acceleració sobtada. Com en tota maniobra tàctica, no es tracta tant d’accelerar com de fer veure que pots accelerar si et convé. L’objectiu que es busca és més psicològic que real. No hi ha res que posi més nerviós l’Estat que no saber per on vindrà el pròxim cop.

    Per tant, les pròximes setmanes assistirem a un calculat xup-xup sobre quan s’ha de fer pública la data (finals de març, principis d’abril), després hi haurà la convocatòria en si, i finalment el dia D. Paradoxalment, el dia més important no serà cap d’aquests sinó el de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que donarà cobertura al referèndum. Serà llavors quan el govern espanyol haurà de respondre a la gran pregunta: ¿com pensa afrontar la realitat d’un territori que es rebel·la contra el marc jurídic espanyol a través de les seves institucions, que han estat elegides democràticament i que tenen una vigència anterior a la de la Constitució del 1978?

    El manual seguit fins ara, la impugnació de les lleis aprovades pel Parlament, ja no servirà perquè s’haurà creat una legalitat alternativa. I l’únic precedent serà el del 1934. És de preveure que, com en aquell moment, Rajoy rebrà una gran pressió perquè intervingui l’autonomia, una mesura dràstica que ningú sap ben bé quins efectes tindria ni com s’hauria d’aplicar.

    El fracàs de l’Espanya del 78

    L’únic cert és que s’escenificaria, amb una gran cruesa, que l’autogovern de Catalunya és una simple concessió de l’Estat i no un dret inalienable dels catalans. Catalunya passaria a ser l’únic territori sense autonomia i dependria de Madrid, bé directament o per via interposada a través d’un virrei. Aquest extrem certificaria la mort de l’estat autonòmic, que va ser dissenyat precisament per encabir les aspiracions catalanes. I, en última instància, seria la mateixa Espanya del 78 la que hauria fracassat. En una estranya carambola de la història, el moment en què Puigdemont entregués les claus de la Generalitat, Catalunya passaria a ser a ulls de tothom una colònia. I, per tant, a tenir dret a l’autodeterminació.
    http://m.ara.cat/politica/Objectiu-p...734426567.html

    ----

  2. #21362
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    L’acte al Parlament Europeu: gran èxit col·lectiu i últim servei de Martin Schulz?

    «L'impacte de la conferència de Brussel·les a Catalunya ha estat molt gran i al Parlament Europeu encara ens en parlen al passadís»

    Per: Ramon Tremosa
    31.01.2017 19:09

    Des del 27 de setembre de 2015 ençà, hem tingut encara més peticions d’informació a la Brussel·les política sobre el procés català: des de 2012 hi ha hagut sis eleccions a Catalunya (dues de catalanes, dues d’espanyoles, municipals i europees), amb participacions molt elevades. La victòria electoral ha estat per als partits independentistes i pro-referèndum i, alhora, els dos grans partits espanyols han davallat a mínims històrics a Catalunya.

    També en el decurs d’aquests cinc anys a Catalunya hi ha hagut les manifestacions consecutives més importants d’Europa des de la Segona Guerra Mundial: el caràcter pacífic i festiu, interclassista i intergeneracional d’aquestes mobilitzacions, sense caure en cap violència malgrat les constants provocacions de l’estat espanyol, és motiu de gran interès polític i sociològic a la Brussel·les diplomàtica: cal tenir present, per exemple, que el míting final de Hillary Clinton amb Barack Obama va aplegar tot just 10.000 persones i que Angela Merkel no preveu superar aquesta xifra en cap dels seus actes el setembre vinent. Les mobilitzacions a Catalunya convocades per l’ANC i Òmnium, Onze de Setembre a banda, han tingut molta més participació: el 13 de novembre de 2016, amb 60.000 persones a Montjuïc; o la mobilització de la setmana entrant, el dia 6 de febrer, per a acompanyar el president Mas a declarar, que ja supera els 15.000 inscrits.

    Per tot plegat jo havia suggerit fa temps al president Mas que considerés la possibilitat de fer un acte públic a la sala més gran del parlament, una sala que el 14 d’octubre de 2014 ja vam omplir amb la presència de Muriel Casals, Carme Forcadell i Josep M. Vila d’Abadal per parlar sobre la consulta del 9-N. Ha estat, finalment, el president Puigdemont qui ha acceptat l’envit, potser també perquè des del 27 de setembre de 2015 hi ha una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya, una majoria que no hi era en temps del president Mas: només hi havia una majoria pro-consulta.

    Hi ha un altre element, molt important, al qual és molt sensible la Brussel·les política i els països d’una més gran tradició democràtica: el rècord de participació electoral assolit a Catalunya el 27-S. Un 77% de participació, més de 4 milions de vots tot i la manipulació electoral del frau en el vot exterior, que hauria pogut ampliar en escons la majoria independentista. També hi fa molt d’impacte que el 75% dels catalans fins ara, a totes les enquestes, demanin un referèndum per a desencallar el tema català: hi ha molts catalans contraris a la independència que també volen votar.

    Tot plegat no és un suflé ni una ‘algarabía’, sinó més aviat una nació en moviment. En aquest sentit, cada vegada que sento dir a algú que ‘el 27-S va ser un fracàs’ (ignorant tota la guerra bruta de l’estat espanyol en aquella campanya) penso que va ser un gran èxit. Tenint present que el 89% dels votants es van decantar per opcions clares del sí (48%) i del no (39%) i que només un 11% va votar en clau autonòmica (CSQP, UDC, PACMA), penso cada dia més que el 27 de setembre de 2015 va ser un gran salt endavant: ens va donar la millor aproximació a allò que molt possiblement no veurem mai, un referèndum pactat amb l’estat espanyol.

    Així, el dia 23 de desembre passat al vespre vam reservar la sala més gran del Parlament Europeu per mitjà del grup liberal, just abans de les vacances de Nadal. El dia 13 de gener de 2017, havent rebut confirmació definitiva que Puigdemont, Junqueras i Romeva podien venir finalment al Parlament Europeu, comencem a enviar correus personalitzats, a fer trucades i a fer el porta a porta amb més eurodiputats. L’objectiu no eren comissaris ni ambaixadors, que no assisteixen mai com a públic als actes que cada dia s’organitzen al PE, sinó eurodiputats, assistents parlamentaris, thinks tanks, personal expert d’ambaixades, politòlegs i periodistes globals.

    El dilluns 16 de gener, el dia abans de l’elecció del nou president del Parlament Europeu, vaig visitar al parlament d’Estrasburg el gabinet de Martin Schulz i vam blindar la sala de la conferència, com també el permís especial per a poder entrar més de cent persones a l’acte, el servei d’atenció protocol·lària a les autoritats visitants i el servei de seguretat: tot per escrit. Martin Schulz no únicament va ser el primer president a donar suport públic l’any 2012 a l’ús del català al Parlament Europeu, sinó que també en el seu nou periple a la política alemanya pot ser un suport clau per a les demandes de Catalunya.

    El dimarts 17 de gener Antonio Tajani és escollit en quarta votació, a les nou del vespre, nou president del PE. El nostre temor de dilluns no era pas infundat, atès que el PP espanyol hi ha tingut sempre molta ascendència. Veient el comportament de González Pons abans de la conferència, aquesta gestió del dilluns amb el gabinet de Schulz va esdevenir, en darrer terme, decisiva.

    El dimecres 18 de gener al vespre vam detectar una convocatòria del secretariat de la comissió parlamentària LIBE (llibertats) per al dia 24 de gener a la mateixa sala i a la mateixa hora que el nostre acte. Aquesta convocatòria no és normal en una sala tan gran (350 cadires), perquè normalment el secretariat d’una comissió (una cinquantena de persones) es reuneix en sales molt més petites. Si no ho hagués detectat Oriol Cases, ens hauríem trobat de facto la sala plena i no l’hauríem pogut preparar a temps per a l’acte, amb tot de gent esperant-se al passadís.

    El dijous 19 de gener, per mitjà també del grup liberal, vam aconseguir la rectificació de la sala de la reunió del secretariat esmentat. Aquest dia ja teníem moltes confirmacions i, per tant, ja sabíem que l’acte seria un èxit en comparació a l’assistència habitual al PE. Teníem molts assistents catalans confirmats, però els catalans a Brussel·les són els que són i ells sols no omplen les cadires amb tanta gent dreta a la sala, tal com va passar.

    El dilluns 23 de gener es va fer pública la carta del diputat del PP Esteban González Pons demanant el boicot al nostre acte: no n’hi havia prou amb la pressió oral que ja sabíem que feien. Van haver de recórrer als missatges escrits, perquè els del PP ja sabien que ompliríem la sala.

    El dimarts 24 de gener l’acte va tenir un gran impacte a Catalunya i a les xarxes socials, fins al punt que el meu assistent Umberto Gambini va ser trending topic a Bèlgica amb les seves fotos de la sala del PE plena de gom a gom. Aquest impacte a escala europea encara hauria pogut ser més gran si els dispositius del PE haguessin permès a totes les cadenes de TV que volien oferir-lo en directe els mitjans tècnics per a fer-ho, a diferència del que va passar amb l’acte de la Marca Espanya del 2013 (un altre acte al PE, per cert, al qual només van assistir espanyols i en el qual Martin Schulz va anul·lar l’assistència a última hora). Així, la retransmissió només la va poder fer el canal català 3/24.

    El dimarts 24 de gener vam omplir com mai la sala més gran del PE, amb més de 30 eurodiputats dels 6 grups parlamentaris principals del PE i de 14 països , tots ells pro-europeus. No hi va venir cap eurodiputat del grup del FN, com insinuava el PP el dia abans. És una xifra insòlita en un acte al PE. Hi va haver llargues cues a les dues entrades de l’edifici del parlament. Va ser molt eficaç la feina feta conjuntament amb els equips d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, com també amb Josep Rius i Pere Martí, col·laboradors del president Puigdemont.

    Un dels moments més emocionants per a mi va ser la fotografia amb Maria Badia, Oriol Junqueras i Raül Romeva: tots quatre vam donar suport a Junts pel Sí el 27 de setembre de 2015 i tots quatre havíem estat caps de llista, respectivament, de PSC, ERC, ICV i CiU a les eleccions europees de 2009. També va ser molt emocionant per a mi poder fer un discurs d’un minut de benvinguda, introduint els tres ponents i donant la paraula al conseller Romeva, amb qui vam compartir molta feina i moltes hores entre 2009 i 2014. Finalment, aquell dia era de justícia fer un reconeixement als autèntics herois de l’acte, els nostres assistents parlamentaris! Una bona crònica interessant i molt detallada de l’acte, la va fer el meu assistent Aleix Sarri.

    El dimecres 25 de gener Ciutadans va fer figa en el seu acte contra la independència al PE. Em vaig trobar un dels organitzadors de Ciutadans a l’ascensor després del seu acte amb cara compungida: sembla que feia molt de temps que treballaven organitzant-lo. Nosaltres l’havíem organitzat només amb quinze dies, però el mèrit és de tots els catalans, que fan de la causa de la llibertat de Catalunya una de les que més interès desperten a la UE. No és gens fàcil d’arribar més enllà del teu públic al Parlament Europeu, on cada dia hi ha molts actes diferents i el PP i Ciutadans ja ho han comprovat unes quantes vegades.

    Aquest acte al PE l’hem organitzat sense deixar la nostra feina parlamentària del dia a dia: reunions, viatges, votacions… En el meu cas, el mateix dia de l’acte (24 de gener) a la comissió de comerç internacional es votava l’acord comercial amb el Canadà i l’endemà es votava a la comissió d’economia l’informe de la unió bancària, del qual jo era el ponent del meu grup. Les reunions per a tancar l’acord van ser molt intenses la setmana anterior a Estrasburg, en plena campanya de difusió de l’acte al PE.

    L’impacte de la conferència de Brussel·les a Catalunya ha estat molt gran i al PE encara ens en parlen al passadís, sobretot arran de les cròniques que en van fer Politico Europe i més diaris de la capital comunitària. Si l’acte no hagués estat un èxit evident, en el context de l’aprovació del pressupost de la Generalitat entre JxSí i la CUP de dissabte i que obre la via ràpida al referèndum, potser Jorge Moragas no hauria hagut de venir a Brussel·les el dilluns 30 de gener: venia a fer un control de danys?
    http://www.vilaweb.cat/noticies/lact...martin-schulz/

    ------

  3. #21363
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    Operació Rei de Bastos

    "S’ha acabat el diàleg. El PSOE dirà amén i el govern espanyol, acompanyat de totes les institucions que representen la multiplicació de poders a Espanya, preparen la repressió"

    per Vicent Sanchis 01/02/2017

    Per què va obrir la falsa magrana del diàleg el govern espanyol? N’hi ha que diuen que per aparentar legitimitat democràtica davant la comunitat internacional. Una interpretació falsa com un duro sudista perquè el govern espanyol no entén de falses aparences quan es tracta de defensar amb ungles i dents la pròpia integritat territorial. Al pan, pan, i a les armes quan cal! Ells són així, senyora!

    Encara uns altres afirmen que ho van fer per convèncer alguns indecisos del territori irredempt que l’Estat sempre és amable i dialogant amb Catalunya. Més fals encara. Perquè, si Mariano Rajoy pretén que algun català es cregui que es preocupa pel seu país, només hauria de desdoblar d’una vegada per totes el tram ferroviari entre Vandellòs i Salou. Obras son amores, i no retòriques raons.

    La incògnita continua oberta. Si no era per enganyar ni els de fora ni els de dins, per què el govern de Rajoy va substituir aparentment l’Operación Cataluña per l’Operación Diálogo? I la resposta no està en el vent, sinó en la memòria. Eren els moments en què el PSOE, encara de Pedro Sánchez, demanava “diàleg” amb Catalunya i la investidura de Rajoy depenia del vot dels diputats socialistes. El Partit Popular, que encara depèn del PSOE, va fer un gest. Sense fondària. Només amb intenció. Però ara el PSOE no se sap ben bé què és. I en tot cas, Susana Díaz i Patxi López s’assemblen nacionalment a Mariano Rajoy com un ou a un ou.

    L’Operación Diálogo, doncs, ha deixat pas a l’Operación Rey de Bastos. Jugada completa. El final de la funció ha coincidit, a més, amb una cadena de “provocacions” que l’han accelerat. La compareixença del president Puigdemont, del vicepresident Junqueras i del conseller Romeva al Parlament Europeu, la reunió del mateix president de la Generalitat amb el cos consular de Barcelona i els volantins de Santiago Vidal han donat peu a Rajoy perquè plegui el decorat.

    S’ha acabat el diàleg. El PSOE dirà amén i el govern espanyol, acompanyat de totes les institucions que representen la multiplicació de poders a Espanya, preparen la repressió. “Mesures coercitives”, com ahir anunciava Europa Press, que afectaran els departaments d’Educació i Interior, i que inclouran, si cal, el precintat dels col·legis electorals.

    Comença, doncs, la fase darrera i necessària. I encara sort, perquè, si no, la CUP encara seria capaç de no aprovar els pressupostos.
    http://elmon.cat/opinio/19105/operacio-rei-de-bastos

    ----

  4. #21364
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    De l''Operació Diàleg' a l''Operació Precinte'

    Barcelona. Dimecres, 1 de febrer de 2017
    2 minuts
    Editorial Jose Antich - Sergi Alcàzar

    Vist con ha anat en les últimes hores, el govern espanyol sembla haver decidit enterrar novament la seva tan esbombada Operació Diàleg. La coartada dels que encara creien -o més aviat sospiraven- per una tercera via ha quedat feta miques després que s'ha filtrat des del Palau de la Moncloa tot un ventall de mesures coercitives per impedir el referèndum.

    No és la primera vegada en els últims anys que s'especula amb un moviment del president Mariano Rajoy potent en la qüestió catalana per donar resposta als que des de posicions moderades l'acusen d'immobilisme, i acaba quedant en no res. Però també és veritat que mai com en aquesta ocasió no s'havia posat tant l'accent a fer creure que ara sí que anava de debò.

    El balanç final de l'Operació Diàleg es redueix a unes quantes visites de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria a Catalunya, que sens dubte continuaran repetint-se; diverses reunions amb afins ideològics i una trobada merament informal i intranscendent amb el vicepresident Oriol Junqueras. Res de l'anunciada entrevista entre Rajoy i Puigdemont, que es va dir que se celebraria amb seguretat al gener, i per a la qual encara no existeix cap data concreta. Tampoc cap avenç, ni petit ni gran, en els 46 punts del document que va lliurar el president la primavera passada a la Moncloa i que res tenen a veure amb el referèndum ni amb el procés independentista.

    Així les coses, de la situació de bloqueig hem passat a la purament coercitiva. A l'anunci que, arribat el cas, es precintarien els col·legis electorals per impedir la celebració del referèndum sobre el futur polític de Catalunya i també la comunicació pública de l'encàrrec des de la Moncloa als ministeris de Presidència, Interior, Educació i Justícia, entre altres, d'un pla integral per paralitzar-lo.

    El govern espanyol ha decidit passar a l'atac en vigílies del judici pel 9-N a l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau i que tindrà una resposta important al carrer de protesta i mobilització. En síntesi, hem vist enterrar l'Operació Diàleg i passar a l'Operació Precinte, fent servir una etiqueta que ha fet fortuna a Twitter. Però si la primera ha estat sempre una fanfarronada la segona col·loca la política espanyola en un atzucac.
    http://www.elnacional.cat/ca/editori...35216_102.html

    ------

  5. #21365
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    Unitat contra amenaces i judicis

    «Aconseguir que no es trenqui l'acord sobre el referèndum al mateix temps que es facin passos endavant és responsabilitat de tots»

    Arnau Urgell i Vidal | 01/02/2017 a les 22:00h

    El referèndum continua protagonitzant, dia sí dia també, l'actualitat política catalana i espanyola. Aquest dimecres ha estat marcat per tres fotografies: la d'unitat de la segona reunió del Pacte Nacional, la d'expectació i respecte del cos consular a Barcelona i la d'un govern espanyol que sembla aparcar la farsa de l'“operació diàleg” i amenaça amb mesures de força per evitar la consulta vinculant.

    El Pacte Nacional pel Referèndum és, bàsicament, una fotografia. I la dificultat dels equilibris –tant entre independentistes com especialment amb el món dels "comuns" i altres organitzacions socials- fa que el seu principal valor sigui el de mantenir la unitat. Aconseguir que no es trenqui, al mateix temps que –de manera real i efectiva- es facin passos endavant és responsabilitat de tots.

    Mentrestant, i després d'una conferència a Brussel·les amb ressò discret a la premsa internacional, era important la imatge de la pràctica totalitat del cos consular de Barcelona al Palau de la Generalitat. Important per la seva assistència, pel fet d'escoltar directament del president que el referèndum es farà el 2017 –amb "estàndards i garanties"- i, sobretot, pel discurs respectuós dels cònsols. "A mesura que als ciutadans de Catalunya els vagi bé, als nostres representants també", ha assegurat Franca Lorella, degana del cos consular a Catalunya i representant del Perú.

    Enfront d'aquestes dues imatges –i especialment a la que es viurà el proper 6 de febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per l'inici del judici del 9-N-, el govern espanyol mostra la seva veritable cara. Amenaça amb mesures de força per impedir el referèndum –contradient la tesi dels partits unionistes que serà un segon 9-N- i, fins i tot, per primera vegada filtra la possibilitat d'assumir el control d'una conselleria del Govern.

    Unitat i avançar amb pas ferm és la millor recepta davant d'amenaces, judicis i una escalada repressiva de l'Estat tot just ha començat. Sense pressa però, sobretot, sense pausa.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/1...enaces/judicis

    ------

  6. #21366
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    Els cònsols a Catalunya: ‘Si a tots els ciutadans de Catalunya els va bé, als nostres representats els anirà bé’

    El govern rep amb satisfacció les reaccions del cos consular al discurs independentista de Carles Puigdemont

    Per: Andreu Barnils
    01.02.2017 14:32

    Fa dos-cents anys que la ciutat de Barcelona té representats consulars de tot el món. Darrere Nova York i Hong-Kong, la capital catalana és la tercera ciutat del món que, sense ser capital d’estat, té més anys de tradició diplomàtica. Actualment, hi ha un centenar de cònsols destinats a Barcelona, gairebé la meitat dels països del món. La majoria han assistit avui al tradicional acte de benvinguda al Palau de la Generalitat, presidit pel president Puigdemont, Raül Romeva, i Maria Badia, sota l’atenta mirada de Sant Jordi. Hi havia des de la cònsol degana, Franca Lorella Deza, cònsol del Perú, que és la persona que fa més anys que està a Catalunya, fins al més recent, Sánchez Molina, representant d’Israel. També s’hi destacava la inconfusible figura d’un dels habituals, l’hoteler Joan Gaspart, representant de les Illes Seychelles a Catalunya.

    Ací podeu veure l’acte sencer:

    Notícies del dia

    Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

    El president ha fet una senyora entrada a la sala, i a banda i banda s’ha format un passadís per a obrir-li camí. Puigdemont ha aprofitat l’acte per expressar quatre idees força. Primera: ‘Ens hem proposat de crear un estat independent.’ Segona: el govern espanyol, ‘de manera unilateral’, ha decidit de tancar-se i no permetre un referèndum. Tercera: els entrebancs no aturaran el referèndum d’autodeterminació, que es farà igualment. I quarta: contra la propaganda, Catalunya és líder en creació d’empreses, més de 100.000 el darrer any, té un índex de desocupació més baix que la mitjana de l’estat espanyol i les inversions estrangeres són potents, com demostren Amazon i Tesla. Els aplaudiments han sonat quan Puigdemont ha acabat.

    Els assessors del president estaven contents, no únicament pel discurs directe de Puigdemont, sinó també pel discurs del cònsol del Perú, Franca Lorella Deza, que ha parlat en nom de tot el cos. ‘Ho has vist? Cap queixa pel procés. Cap toc d’atenció. Cap esbroncada. Res. I això és el que buscaven segons quins mitjans avui presents’, deia un assessor de Puigdemont. I prou tenia raó. Franca Lorella ni tan sols ha esmentat el procés polític. Ha fet un discurs carregat de bones paraules i bona educació, sense queixes ni elogis. I això, a hores d’ara, des de la Generalitat s’interpreta com un signe positiu. Lorella ha dit: ‘Catalunya, terra dels Pirineus a la Mediterrània, es caracteritza pel turisme, els serveis, la indústria. És avantguarda científica i tecnològica, que la converteix en un focus d’interès. Des de la meva perspectiva personal, Catalunya es destaca encara més per la seva gent. Amable, afable, solidària, que fa que ens sentim com a casa i exhibim els nostres millors sentiments. Nosaltres estem convençuts que en la mesura que a tots els ciutadans de Catalunya els vagi bé, als nostres representats els anirà bé. Reiterem els nostres desigs de felicitat i justícia. Moltes gràcies.’

    Assistir a l’acte ha servit per a comprovar que la llengua de comunicació entre els consols és el castellà, però sobretot ha servit al govern per a veure que tot just ara els consols s’adonen que l’estat espanyol no fa cap pas per a resoldre el problema. ‘I això els comença a inquietar’, diuen fonts del govern.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/els-...s-hi-anira-be/

    ------

  7. #21367
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    L’operatiu perquè la Generalitat cobri tots els impostos estarà a punt l’1 de juliol

    El secretari d'Hisenda afirma que les dades fiscals dels catalans que té ara el Govern són suficients

    Catalunya està a punt de tenir llesta una de les estructures d’estat clau: el sistema informàtic de la hisenda pròpia, que ha de fer possible que la Generalitat cobri la totalitat dels impostos propis d’un Estat. Ho ha explicat el secretari d’Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, a RAC1 aquest matí. L’operatiu, batejat sistema Espriu, s’activarà l’1 de juliol i la conselleria d’Economia té previst que en un primer moment només es faci servir pels impostos pels quals la Generalitat ara té competències. Amb tot, Salvadó assegura que el nou mecanisme, a diferència de l’anterior, tindrà capacitat per assumir els grans impostos.
    El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó,
    Lluís Salvadó

    "El nou sistema informàtic està dissenyat per a qualsevol tipus d'impost"

    “A diferència del [sistema] Gaudí, l’Espriu ja està dissenyat per a impostos periòdics, de grans censos de contribuents, i per tant ja és un sistema informàtic que està dissenyat per a qualsevol tipus d’impost”, ha explicat el secretari d’Hisenda a RAC1. L’1 de juliol s’engegarà l’operatiu amb els impostos nous que s’han inclòs als pressupostos de 2017, com ara el de begudes ensucrades, el de grans superfícies o el d’actius no productius. El sistema Espriu es va encarregar a l’empresa IBM el març passat amb un pressupost d’1,3 milions d’euros.

    Les dades fiscals que la Generalitat té ara són suficients

    També a RAC1, Salvadó ha confirmat les paraules d’Oriol Junqueras aquesta setmana: l’Agència Tributària Catalana no té les dades fiscals dels catalans de la hisenda espanyola, però és que no la necessiten, ja que amb les dades que tenen ara gràcies a les competències de la Generalitat en aquest sentit és suficient. Així, ha explicat que la base de dades per cobrar gravàmens com l’IVA o l’IRPF es construirà a partir de les declaracions de les empreses quan, després del referèndum, assumeixin la independència i comencin a pagar a la hisenda catalana.
    http://www.directe.cat/noticia/57365...t-l1-de-juliol

    -----

  8. #21368
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    A rebentar precintes

    Rajoy és molt gran i ens posa les coses fàcils, el president espanyol seguint la millor tradició espanyola no negocia amb el contrari, Rajoy vol imposar i ara ha filtrat que per impedir el referèndum català precintarà els col·legis electorals. Sens dubte amenaces i poca cosa més.

    El president del govern espanyol ens ha donat la icona que tot procés independentista, o tota revolta democràtica necessita, si l'Estat precinta la democràcia, els catalans ho tenim fàcil, a rebentar precintes.

    Recordeu la caiguda del mur de Berlín? Com de fàcil que va ser, tothom volia un record d'aquell mur, jo també vull "un precinto espanyol", doncs ja ho sabem, a rebentar precintes espanyols.
    http://www.directe.cat/editorial/574...ntar-precintes

    ------

  9. #21369
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    Primer (i previsible) tret al peu

    Sebastià Alzamora01/02/2017 20:02

    Segueix-me

    Si la decisió de la CUP de tirar endavant finalment els pressupostos ja era digna d’aplaudiment, ahir es va fer palès que ho és doblement per com aquesta decisió ha desbaratat el govern d’Espanya que presideix Mariano Rajoy, un govern i un president que definitivament han perdut els nervis, els papers i el sentit del decòrum. Sembla que haurem de donar com a cosa certa que a can PP i confluències -PSOE i C’s- vivien confiats fins diumenge passat que el procés moriria a causa del veto dels cupaires als números de Puigdemont i Junqueras. Confiaven, es veu, que les dissensions internes del processisme els donarien la feina feta. Però no ha estat així, i la reacció no s’ha fet esperar: escalada espectacular del govern en el discurs de la por.

    Ahir el mateix president Rajoy, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría i els dos Rafaeles (el ministre de Justícia, Catalá, i el portaveu, Hernando), és a dir, el nucli duríssim de l’executiu i del partit per al*problema catalán, van actuar com els Quatre Genets de la Poca El·lipsi, que són els que no estalvien redundàncies a l’hora de proferir les seves amenaces de guerra, foc, fam i pesta contra la Catalunya díscola que ataca amb la insensata pretensió de votar en un referèndum. El resultat de tanta trompeteria acaba essent d’audició insofrible, de tan malament que sona.

    Sembla que,*com informal’ARA*basant-se en fonts de la Moncloa, el govern d’Espanya té un pla per impedir la celebració del referèndum que inclou mesures com precintar les escoles i els col·legis de Catalunya o agafar directament el control de la conselleria d’Ensenyament, i que no descarta recórrer a l’article 155 de la Constitució, aquell que en cas d’aplicar-se donaria llum verda a la suspensió de l’autonomia catalana. Per ser ells els que es queixen de la suposada actitud antidemocràtica del govern de Catalunya, déu n’hi do el to que adopten, propi d’un règim totalitari que reacciona histèric davant de les tremolors dels seus fonaments. En canvi, no és estrany que trobin a faltar “gestos” dels governants catalans, perquè ells incorren en una constant hipergesticulació, tan sobreactuada i tan maldestra que ja els ha dut a disparar-se un primer tret al peu. I és que serà curiós veure com defensa el govern espanyol davant de la comunitat internacional aquest escenari de les escoles precintades, les conselleries segrestades i les autonomies suspeses, que només d’imaginar-lo fa feredat i causa repulsió a qualsevol demòcrata digne d’aquest nom.

    Abans de ser investit president (amb els vots del PSOE, sí), Rajoy va dir que volia formar un govern “previsible” que governés “pel bé comú dels espanyols”. El govern ha resultat ser tan previsible, en la seva mediocritat política, la seva ceguesa nacionalista i el seu pensament reaccionari, que resulta sorprenent i tot. I si aquest depriment panorama que preparen és pel bé comú dels espanyols, deu ser que, segons el mateix Rajoy i el seu govern, els catalans efectivament no en són. D’espanyols, vull dir.
    http://m.ara.cat/opinio/Sebastia-Alz...735026508.html

    ----

  10. #21370
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,524
    Thanks
    4,503
    Thanked 1,535 Times in 1,302 Posts
    Espera’t, que ja hi vaig jo

    Empar Moliner02/02/2017 18:56

    Segueix-me

    La Inés Arrimadas va anar a veure la Soraya Sáenz de Santamaría a Madrid, per -finalment- solucionar els problemes (els reals) dels catalans. Segons ens informa la premsa, “li ha fet dues peticions bàsiques: que es millori el finançament autonòmic i que s’inverteixi en infraestructures com ara el corredor mediterrani o la xarxa de Rodalies”. Però, segons ens informa la premsa, també, l’altra li ha dit que això de les inversions en infraestructures ja s’ho mirarien, però que d’això altre del finançament, ni parlar-ne. No oblidem que fa uns dies en Rajoy va admetre que no podia oferir un nou pacte fiscal a Catalunya perquè això seria “un desastre per a Espanya”. Que és com dir que no pots deixar de munyir la vaca per molt seca que la tinguis, perquè si no t’hauràs de passar a la llet de soja.

    La cara de l’Arrimadas era reveladora, a la sortida de la improductiva reunió

    Que la Sáenz de Santamaría digui que això de les infraestructures s’ho miraran és com no dir res. Fa anys que ho diuen, fa anys que ho pressuposten i fa anys que no ho compleixen. I, en canvi, que digui que del finançament “nasti de plasti” (faig servir la genial expressió vuitantera de l’Homs) és molt revelador. ¿No s’ho esperava l’Arrimadas? ¿De veritat es pensava que aniria allà, l’hi demanaria i l’altra li contestaria que “Oye, vale, pues que sí*”? Si això hagués de passar (que no passarà), no seria ella la Bernadette encarregada de propagar el miracle. Seria algú del PP català.

    M’alegra, no cal dir-ho, que els de Ciutadans reconeguin que Catalunya no pot continuar ni amb aquest sistema econòmic que ens té xuclats com un coll de pollastre, ni amb aquestes infraestructures que haurien fet arribar tard fins i tot Phileas Fogg. Però em descoratja que es pensin que anant a Madrid a “dialogar” podran aconseguir, a base de carisma, que torni algun duro més dels que els enviem. La cara de l’Arrimadas era reveladora, a la sortida de la improductiva reunió. Si de veritat considera que necessitem el que va anar “a demanar”, no té més remei que fer-se indepe.
    http://m.ara.cat/opinio/Empar-Moline...735626438.html

    ----

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •