Page 2133 of 2148 FirstFirst ... 11331633203320832123213121322133213421352143 ... LastLast
Results 21,321 to 21,330 of 21480

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21321
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Soares, l'amic de Catalunya

    Barcelona. Dissabte, 7 de gener de 2017
    2 minuts
    Editorial Jose Antich - Sergi Alcàzar

    D'entre les moltes virtuts de Mário Soares, n'hi havia una que era d'admirar: la manera que tenia d'escoltar els seus interlocutors. Polític d'una formació gairebé enciclopèdica, amb Soares sempre s'aprenia, i no es podia abandonar una reunió amb ell sense pensar que s'havia parlat massa i que no se n'havia tret prou profit per saber més coses de les seves tres grans carpetes: el socialisme, Portugal i Europa. Perquè Soares ho havia viscut tot: l'exili a París, la direcció de govern, la presidència de la República, ser eurodiputat a Estrasburg i també doloroses derrotes electorals, com la que va patir en les presidencials del 2006 contra el conservador Aníbal Cavaco Silva i que va marcar ja la seva irreversible sortida política.

    Però no la seva presència pública, que va mantenir en articles i entrevistes, moltes vegades polèmics, ja que quan volia Soares era una ploma esmolada. Com quan es va queixar al diari portuguès Público del maltractament que feia el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a les reivindicacions dels catalans. Per cert, unes declaracions que no van agradar gens al Palau de la Moncloa ni al Ministeri d'Exteriors, més obsessionats a apagar qualsevol veu de suport a les reclamacions catalanes que dedicats a la solució del problema. Per als catalans era relativament fàcil accedir al Palau de Belém en els deu anys que Soares va ser president de la República o al Palau de São Bento en els dos mandats que va tenir els anys 70 i 80. L'hàbil mà de Ramon Font, periodista i actual delegat de la Generalitat a Lisboa, feia miracles, com bé van poder comprovar primer Jordi Pujol i després Pasqual Maragall.

    I és que, en el fons, l'expresident de la República portuguesa sempre va pensar que qui millor podia entendre els catalans eren els portuguesos, i que també hi havia un deute històric per pagar. Hauria estat possible la independència de Portugal si Felip IV no hagués dedicat els seus millors homes a la guerra dels Segadors i s'hagués despreocupat de Portugal? Soares creia que la resposta era segurament que no, o que el preu pagat per Portugal hauria estat molt més alt. En qualsevol cas, considerava que els portuguesos tenien un deute que calia saldar i per això sempre destacava la seva amistat amb Catalunya. Per això, la seva mort, amb 92 anys, és especialment dolorosa, ja que a Catalunya no li sobren suports de tant prestigi en l'esfera internacional.
    http://www.elnacional.cat/ca/editori...30299_102.html

    -----

  2. #21322
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Fer capital Madrid

    Els Franco, afavorits per una tercera gran requalificació de terrenys a Madrid, ara per a fer un aeroport i un circuit de fórmula 1



    Per: Albert Pont
    09.01.2017 19:30

    És ben sabut que a final del segle XVI, sota el regnat de Felip II, la cort de Castella es va traslladar de Valladolid a Madrid. En aquella època les corts acostumaven a ser itinerants, per la qual cosa ningú no va considerar que el trasllat a Madrid fos definitiu. Però poca gent sap que uns trenta anys més tard la cort castellana es va tornar a traslladar a Valladolid. En efecte, l’any 1601 el valido de Felip III, Francisco de Sandoval y Rojas, més conegut per duc de Lerma, va convèncer el rei de Castella de tornar a traslladar la seva cort de Madrid a Valladolid. Un gest que hauria pogut passar desapercebut, per trivial, si no fos que poc abans el duc de Lerma i la seva camarilla de nobles cortesans es varen dedicar a adquirir nombroses propietats i finques del nucli urbà de Valladolid, dels ravals i dels marges del Pisuerga: des de palaus i cases nobles, fins a tavernes, hostals i finques de conreu i de cacera. Òbviament, les varen poder adquirir a un preu de saldo perquè el trasllat de la cort a Madrid, tres dècades abans, havia fet caure els preus d’aquells innombrables immobles que, fins aleshores, havien acollit la noblesa cortesana, les principals institucions de la corona i la munió de gent que s’aplegava a l’entorn. Una vegada reinstal·lada la cort a Valladolid, el duc de Lerma va revendre tots els immobles revalorats indecentment als mateixos cortesans a qui uns anys abans els havia adquirit per quatre rals.

    Però es veu que el duc no en devia tenir prou. I va reinvertir part dels seus guanys substanciosos a comprar a preu de saldo totes les propietats que el trasllat de la cort havia deixat en sobtat desús a un Madrid en decadència. I, com no podia ser altrament, pocs anys després, el duc de Lerma va persuadir el rei de tornar a traslladar tota la cort a Madrid. En l’afer, també hi varen intervenir les autoritats locals de Madrid, que feia temps que conspiraven en secret per recuperar la capitalitat del regne. De manera que es varen avenir a recompensar econòmicament el duc perquè els fes la gestió i convencés el rei de la conveniència de tornar a traslladar-hi tota la Cort. El duc de Lerma mateix va organitzar el trasllat i va revendre les seves noves propietats, finques rústiques i palaus als antics propietaris a preus astronòmics, fins i tot al rei a qui amb tanta astúcia i lleialtat aconsellava. Així és com el primer duc de Lerma va esdevenir l’home més ric de tot l’imperi, amb una fortuna estimada de més de quaranta milions de ducats de l’època.

    Aviat, l’interès d’estat i la desacomplexada corrupció del duc varen començar a córrer de boca en boca. Les seves gestes financeres omplien els debats de les places, les tertúlies de les tavernes, les festes dels tablaos, els tractes dels mercats i el safareig dels banys públics, fins que una nit de ball va arribar a palau i a oïda del rei. A fi d’evitar una dura condemna més que probable, el duc de Lerma va sol·licitar a l’Església d’ordenar-se de cardenal, perquè aleshores el clergat gaudia de plena immunitat. Aquest va ser l’origen d’una cobla satírica que feia: ‘…y para no morir ahorcado, el mayor ladrón de España se vistió de colorado.’ De resultes d’aquella experiència especuladora, els nobles cortesans i els alts funcionaris de la corona varen decidir de no tornar a traslladar mai més la cort i centralitzar a Madrid totes les institucions de l’estat. I així va ser com el 1606, fruit de la conspiració, la corrupció i l’especulació urbanística, Madrid va esdevenir la capital del país del costat, en un galdós auguri de tot allò que havia de venir.

    Han passat els segles i els cortesans encara recorren als mateixos enginys per fer capital Madrid. A principi de la tardor del 1981, mig any després del cop d’estat del 23-F, la jove democràcia va saber recompensar la família Franco pels quaranta anys de desinteressat servei del seu cap. Es va començar a construir l’autovia A-5, que havia d’unir Madrid i Extremadura. El traçat penetra directament en la finca que els Franco tenen a Valdefuentes, entre Móstoles i Navalcarnero. Al vorals s’hi va poder aixecar l’exclusiva urbanització Parque Coímbra i un centre comercial amb un Corte Inglés i una pista d’esquí coberta. Al tombant de segle, fidels al seu model de negoci, els Franco varen repetir la proesa. Foment va projectar les R-5 i AP-41 –actualment fallides– per la mateixa propietat dels Franco per on dues dècades abans havien fet passar l’autovia A-5. De fet, l’AP-41 neix a la mateixa finca dels Franco. Normalment la construcció d’autopistes implica l’expropiació de 75 metres d’amplada. En el cas de les radials de Madrid, es varen expropiar 150 metres d’amplada de cap a cap de l’itinerari. I es varen pagar a 3.161 €/m2 per decisió judicial, malgrat que, inicialment, Foment les havia pagades a 28 €/m2. Els Franco, els Serrano Suñer i unes poques famílies més, les finques dels quals són convenientment situades als vorals de les autopistes radials, es varen repartir 1.800 milions d’euros en sobrecostos que va assumir l’estat. Tot dins la legalitat més escrupolosa.

    El cas és que la construcció de la R-5 i l’AP-41 va permetre als Franco d’obtenir la requalificació de bona part dels terrenys de la seva finca, inclosos en un parc natural, on ara s’alcen tres mil nous habitatges d’alt nivell a la urbanització Valdeluz, a Arroyomolinos. Tanmateix, a hores d’ara només hi ha edificat un 40% del total d’habitatges projectats.

    Però la història no s’acaba pas aquí. Actualment, la comunitat de Madrid planeja de construir un circuit de fórmula 1 en uns terrenys situats a Navalcarnero, just al llindar de la finca dels Franco. Dins la finca dels Franco es projectava de construir-hi un nou aeroport privat que havia de donar servei als VIP assistents al circuit, seguint l’infructuós model de l’aeroport de Ciudad Real. De moment, sembla un projecte congelat, tot esperant millors temps. Tanmateix, ja s’han començat a requalificar més de 13 milions de metres quadrats de la finca dels Franco, cosa que servirà per a construir un camp de golf, una zona d’oci amb hotels (un dels quals de set estrelles), un districte financer i un gran centre comercial. En total, una volta reactivat el sector immobiliari, es preveu que a la finca dels Franco hi acabaran vivint més de 300.000 persones.

    Quan encara no s’havien construït les radials –avui en fallida– d’aquest nou projecte vinculat al circuit de fórmula 1 i a l’aeroport del sud-oest, es calculava que el valor del patrimoni dels Franco era de més de 600 milions d’euros. Abans de deu anys hauran triplicat aquesta quantitat. Per fer capital Madrid només calen bons contactes i un bon pla d’infrastructures públiques, encara que no siguin econòmicament viables i s’hagin d’acabar rescatant i ampliant les concessions de les autopistes de Foment a Catalunya amb trams amortitzats centenars de vegades.

    Albert Pont
    President del Cercle Català de Negocis
    http://www.vilaweb.cat.prx2.unblocksites.co/noticies/fer-capital-madrid/

    ------
    Last edited by Gamper; 10th January 2017 at 02:56.

  3. #21323
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Ens han tornat a robar la cartera

    barcelona. Dilluns, 9 de gener de 2017
    2 minuts
    Iu Forn

    El passat 20 de juny, un servidor de vostè publicava aquesta peça sobre la contaminació provocada per Ercros al riu Ebre al seu pas per Flix.

    Des de llavors, poca cosa més hem sabut sobre el que estava passant en aquella autèntica bomba contaminadora que qualsevol dia pot esclatar i, sobretot, en quina situació està. Esclar, com que es tracta d'una qüestió que passa més avall de Tarragona, la cosa només és notícia mooolt de tant en tant. Avui, per exemple. I perquè TV3, que va seguint el tema, ha entrevistat Mariano de Andrés, exresponsable tècnic de la descontaminació de Flix.

    Si vol escoltar-lo, aquí té un petit resum:

    Què, pèls de punta, oi? És que el tema no hi ha per on agafar-lo. És evident que la corrupció molesta molt, però en aquest cas no saps si encara és pitjor el desvergonyiment de deixar la feina a mig fer sabent que estàs posant en risc la salut de molta gent. És que en un campionat universal de cinisme mancat d'escrúpols, aquesta gent quedaria desqualificada per cínica i mancada d'escrúpols.

    Però, a qui no l'ha passat una cosa semblant, oi? Tu, 1/ empresa pública estatal encarregada de descontaminar un riu on hi han llençat de tot menys flors durant anys i sense cap control, 2/ resulta que et diuen que tens una gent corrupta treballant en el projecte, 3/ i a tu no se t'acudeix comprovar si la feina encarregada l’han fet realment o no i 4/ comences a desmuntar l'operatiu de neteja sense esperar els resultats de l’auditoria que analitza la gestió i els resultats obtinguts per aquesta gestió i, a més, 5/ reincorpores a l'empresa els imputats-investigats que han quedat en llibertat a l'espera de judici i, en canvi, no readmets els treballadors que van denunciar les pràctiques dels corruptes i que, per aquest motiu, van ser acomiadats del seu lloc de treball pels corruptes. Vaja, tot molt normal.

    Tothom pot tenir un corrupte a casa, però si el té, el mínim que cal fer és posar-se de banda de qui va denunciar-lo i que, per fer-ho, va jugar-se la feina. I la va perdre. I no l'ha recuperat. I encara ara està a l'atur.

    I, a continuació, si tu ets una empresa pública depenent del Ministerio de Agricultura, com és el cas, has de fer cas del que diuen aquestes persones, que a més són els que saben de què va la cosa. I IM-ME-DI-A-TA-MENT has de començar a fer la feina que t'ha quedat a mitges. I molt més quan parlem d'un tema de salut pública com aquest. Escolti, encara que sigui en nom dels 160 milions d'euros que va cobrar l'empresa encarregada de la feina, Fomento de Construcciones y Contratas.

    Ah, i sobre qui, presumptament, va embutxacar-se una part d'aquests diners i has reincorporat a l'empresa, és urgent sortir a donar explicacions dels motius pels quals ho has fet. I, seguidament, fotre'ls al carrer per no haver fet bé la seva feina. Aquest 20% que falta, sap? I, abans de dir bona tarda, dimitir tu per haver-ho permès. Això sí que seria una Operació Diàleg de veritat.
    http://www.elnacional.cat/ca/opinio/...30590_102.html

    -----

  4. #21324
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Adéu a la teranyina andalusa

    per*Salvador Cot*10/01/2017

    La vicepresidenta Sáenz de Santamaría considera que l'absència de Carles Puigdemont a la conferència de presidents autonòmics de la setmana que ve es veurà compensada perquè "Catalunya estarà representada pel govern d'Espanya". Un argument que elimina d'arrel la utilitat de la trobada, perquè totes les comunitats autònomes que hi assistiran -les governi el PSOE o*el mateix PP- accepten suborninar-se a la jerarquia de Madrid.

    *

    Sigui com sigui,*el govern del PP pot autoatorgar-se un 26'43 per cent del suport popular a Catalunya, que són els catalans que defensen l'estatu quo del 78 a través del vot al PP i Ciutadans. A aquesta quarta part dels electors s'hi poden*sumar, probablement, els vots dels que volen la reforma federal de la Constitució que defensa el PSC.*I això deixa l'unionisme més o menys radical en un 39'17 per cent del que van contenir les urnes en les últimes eleccions catalanes. I prou.

    *

    Una majoria molt àmplia dels catalans no se sent representada per Soraya Sáenz de Santamaría*i això*és, justament, el que invalida una nova ronda de*café para todos, amb bascos i navarresos contemplant com els catalans cauen, una i altra vegada, en la teranyina demagògica del PSOE andalús.*Quaranta anys del mateix joc són suficients per comprovar que el reglament està pensat perquè sempre guanyin els mateixos. Així que bona sort amb la cafetera, vicepresidenta, i procuri no cremar-se.
    http://elmon.cat/opinio/18634/adeu-a...nyina-andalusa

    ----

  5. #21325
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Espanya continua creant-se enemics (ara a Letònia)

    «Anhele veure la cara que faran Dombrovskis i el govern de Letònia quan Espanya els diga que –si us plau!– no facen cas del resultat del referèndum català»



    Per: Vicent Partal
    09.01.2017 22:00

    Espanya, com és ben sabut, és un país peculiar. On s’ha documentat, per exemple, que hi ha unitats de la policia que reben ordres del govern per fabricar dossiers dedicats a empastifar polítics de l’oposició. I on hi ha mitjans que publiquen les filtracions d’aquestes unitats sense ni tan sols comprovar-les.

    Estan tan acostumats a fer aquestes coses, absolutament anormals en democràcia, que ja no ho troben lleig. I com que ni entenen que això siga lleig, lògicament ve un moment que, pretenent empastifar qui siga, trepitgen una línia vermella i es creen enemics de la manera més estúpida que hom puga imaginar.

    Ara els ha passat. Si ho recordeu, fa gairebé un any que la revista Interviú va publicar un article increïble, en què s’acusava el vice-president de la Unió Europea, el letó Valdis Dombrovskis, d’haver cobrat per unes declaracions amables amb el procés de Catalunya cap a la independència quan era primer ministre de Letònia. Les acusacions es basaven en un suposat informe de la policia espanyola que deia que els Pujol li havien pagat sis milions d’euros en compensació i que qualificava Dombrovskis de ‘corrupte’ i el considerava una persona que volia ‘fer mal a Espanya’. Aquell dia, profundament impressionat per l’abast de la bestiesa, vaig escriure un editorial que es titulava ‘Han d’estar molt desesperats per a organitzar xous com el de Dombrovskis‘

    Evidentment, la Comissió Europea ni tan sols en va fer cas. Dombrovskis va dir que allò era una bestiesa sense cap ni peus i ho va considerar un insult personal. Però, com és normal, a Letònia l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció es va aplicar a esbrinar si allò era cert. Finalment, ahir aquesta oficina va emetre un comunitat en què deia que, després d’haver investigat l’afer, no havia trobat cap indicació que això que diu la policia espanyola fos veritat i que, per tant, descartava rotundament de dur a judici l’ex-primer ministre.

    Anhele veure la cara que faran Dombrovskis i el govern de Letònia quan Espanya els diga que –si us plau!– no facen cas del resultat del referèndum català.

    P. D. No espereu pas cap rectificació ni d’Interviú ni de la policia espanyola ni disculpes de l’estat… No saben què és, això.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/espa...ara-a-letonia/

    --------

  6. #21326
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Clam contra el govern espanyol per la darrera mort a les vies de Montcada i Reixac

    Ajuntament i veïns es concentren al pas a nivell on dilluns va morir atropellat un home
    Lamenten que l'Estat i l'Adif desviïn l'atenció sobre aquest punt negre de la xarxa ferroviària
    Els manifestants han tallat la via
    Montcada acusa Adif i Foment de l'enèsim atropellament a les vies del tren

    Albert Segura, Montcada i Reixac | 10/01/2017 a les 19:39h

    Montcada s’ha mobilitzat aquest dimarts per exigir al govern espanyol que mogui fitxa d’una vegada per totes i soterri les vies de la línia R2 al seu pas per la localitat vallesana. La manifestació arriba després que aquest dilluns un home de 75 anys i veí de Mataró morís atropellat quan va creuar un pas a nivell amb les barreres baixades al centre del municipi. Amb ell, ja són 167 persones les que han mort des de la inauguració de la via, l’any 1884.

    Uns 300 veïns s’han concentrat al pas a nivell situat al carrer Pasqual, on va tenir lloc la tragèdia aquest dilluns. Asseguren que és una responsabilitat del govern espanyol que ha fet ulls clucs als compromisos juntament amb l’Adif, l’Ajuntament de Montcada i la Generalitat per tirar endavant el soterrament de les vies l’any 2007, aprofitant la projecció de l’alta velocitat al seu pas per la ciutat. La crisi va esclatar, i va fer que el projecte s’evaporés, deixant les vies a nivell i un perill per ciutadans que les han de creuar dia sí, dia també.

    L'acte ha començat amb els parlaments del portaveu de la Plataforma Tracte Just - Soterrament Total, Ramon Bueno, i l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos, i ha seguit amb una manifestació que ha creuat els dos passos a nivell i ha acabat al monòlit en record de les víctimes atropellades pel tren a Montcada. Entre les autoritats s'hi ha vist els diputats Xavier Domènech (ECP) i Lourdes Ciuró (PDECat), així com el diputat del Parlament Marc Sanglas (ERC), entre altres. Acte seguit, part dels menifestants ha tallat la via del tren.

    Laura Campos: "És hora d'ensenyar les dents"

    L'alcaldessa montcadenca ha estat molt punyent en el seu discurs, en què s'ha remès a una troballa feta a les excavacions del poblat iber de Les Maleses, al municipi. Allà, la directora del Museu Municipal li va explicar que s'hi havia trobat unes arracades d'un guerrer iber, un dels primers habitants de la Montcada actual, entre els segles IV i III aC.

    "Des de la tristor i la indignació faig una crida a l'esperit guerrer iber de Montcada per dir alt i clar que ens escoltin a Madrid, que ja n'hi ha prou, que ni una víctima més, que volem el soterrament, ha arribat el moment d'ensenyar les dents", ha expressat.

    Un problema de seguretat

    També ha parlat davant dels manifestants el Ramon Bueno. “És un problema se seguretat, perquè la gent es veu obligada a passar el pas a nivell molts cops amb les barreres baixades perquè constantment estan passant els trens, però també és un problema greu de gestió del territori, perquè tenim la ciutat trinxada per tota mena d’infraestructures”, ha assenyalat Bueno. Només en matèria ferroviària són tres les vies que creuen el municipi, la més perillosa la R2, que parteix el centre en dues parts.

    El 2017 ha començat amb una primera víctima mortal, però els convocants de la mobilització auguren que lamentablement en vindran més donada la poca implicació que asseguren que té el ministeri espanyol de Foment i l’Adif per soterrar d’una vegada per totes les vies al seu pas pel municipi.
    http://www.naciodigital.cat/noticia/...ontcada/reixac

    ------

  7. #21327
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Farà 50 anys

    L’any 2017 que ara comença en farà cinquanta que vivíem en un règim franquista que començava a posar en evidència les contradiccions profundes entre els gestos d’aparent obertura que havia fet des del 1959 i les pors de la casta dirigent (la de sempre) davant l’aprofitament que el poble i l’oposició estaven fent dels pocs espais de llibertat. Franco nomenava un nou Govern fent equilibris entre Falange i Opus. Carrero Balnco accedia a la vicepresidència i “el ministro catalán” López Rodó a “Planes de Desarrollo”. Fraga continuava i era responsable tant de la moderada proposta d’obertura com corresponsable de l’inci de bunquerització que es detecten aquest any./

    Com a mostra el 1967 va ser l’any de la il•legalització de Comissions Obreres i d’una dura repressió sobre els seus càrrecs sindicals infiltrats en el Sindicat Vertical. 9.000 condemnats entre 1963 i 1977 pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP) digne antecessor de l’actual Audiència Nacional que acabarà deslegitimada amb el final d’aquest règim. S’aprovava la Ley Orgánica que afirmava que: "El Cap de l'Estat és el Representant suprem de la Nació: personificació La Sobirania Nacional; exerceix el Poder suprem Polític i Administratiu; ostenta la Prefectura Nacional del Movimiento i té cura de la més exacta observança dels Principis del mateix i altres Lleis Fonamentals del Regne , així de Com de la Continuïtat de l'Estat i del Movimiento Nacional (...)exerceix el comandament suprem dels Exèrcits de Terra, Mar i aire....../

    I el règim ensenya també les urpes amb el decret d'Estat d'excepció a Biscaia. El spropers anys en seguirien uns quants més, prova que el règim quedava desbordat per primera vegada per l’oposició –prenguin nota- especilament a Catalunya i Euskadi. Com ara, que són els dos territoris que primer han qüestionat el règim potsfranquista imperant./

    El 1967 es va aprovar el transvasament d'aigües del riu Tajo al Segura, obra del faraonisme de la casta madrilenya de tots els temps ara succeïda pels milers de kilòmetres dAVE inútils./

    La bunquerització del règim va portar a la seva crisi final i necessari transvestiment en l’actual democràcia de qualitat minvant. Però mentre la casta anava en una direcció, la vida anava en una altra. El bikini arribava a les costes amb gran consternació del nacional-catolicisme. La música beat d’arrels anglosaxones amb els seus cantants amb grenyes desplaçava la músca yé-ye i melódica d’arrels franceses i italianes. La nova cançó superva les barreres comunicatives dle règim i assolia èxits populars que obligaven fins i tot a la tele franquista de fer-se’n ressò. Serrat lidera els 40 principales i surt en tots els mitjans de comunicació amb Cançó de Matinada. Un any més tad seria enviat a l’exili per voler cantar en català a Eurovisió. L’accés del català als mitjans audiovisuals és d etal relleu que diversos cantants italians enregistren en català com els mateixos Juan y Junior que ho fan en l’estrena del tema “A dos niñas”. /

    L’any 67 és el moment culminant del Grup Els Setze jutges que es completa amb l’entrada de Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, que encara estan donant guerra cinquanta anys després. I es crea el Grup de Folk que inaugura un gènere popular de cançó de protesta i tradicional que ha arribar fins avui./

    En les ràdios, sonaven al costat dels cantants melòdics comercials cantants que havien estat refugi en l’època de repressió més dura contra la llengua catalana com Emili Vendrell, Gaietà Renom i els discos de sardanes de la Principal de la Bisbal. I amb èxit assegurat els monòlegs satírics i humorístics de Joan Capri que tant rastre han deixat en la pedrera de periodistes d’humor que és actualment Catalunya./ Mentrestant al món hi havia la Guerra dels sisi dies, EUA continuava enfangant-se a Vietnam. Dues naus eren enviades a Venus. Es descobria la configuració de l’ADN i es feia el primer transplantament de cor. Cinquanta anys després i en un altre moment de bunquerització del règim successor d’aquell, la rebel•lia contra ell avança pels territoris de sempre. I la vida i el progrés també continua per altres camins. /

    publicat a Economia digital
    http://in.directe.cat/josep-huguet/b...1/fara-50-anys

    ------

  8. #21328
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    Aquesta és l'Espanya que persegueix fanalets amb un estel



    Quan parl d'Espanya sempre em referesc a persones que tenen poder o ocupen càrrecs polítics que utilitzen per refermar l'Espanya heretada de Franco. Aquesta Espanya se suposa que no persegueix fanalets amb bandera, crec que deu ser perquè la quadribarrada porta un estel, i passa a dir-se estelada, però el problema és l'estel; un conjunt d'estels lluminosos formen part del que denominam el cel, encara que no fan altra cosa que estar dins l'univers, i es deixen veure durant les nits estelades. Els qui representen Espanya, el PP, C's, el delegat del Govern espanyol, tertulians i altres són els que han posat el crit en el cel, perquè a la cavalcada dels reis de Vic es porten fanalets amb estelades. El fet que es volguessin prohibir ha comportat que la producció dels esmentats fanalets es multiplicàs així com el seu consum. A més prohibició, més fanalets estelats. Això és el que han provocat els representants espanyols al Principat. El president del PP català, García Albiol, ha qualificat de “mentes mezquinas” i “fanáticos”, els qui utilitzaven un dia tan especial per fer política; el delegat del Govern, el Sr. Millo, ha acusat l'ANC d'actuar a la desesperada perquè l'independentisme està perdent suport, quan en realitat i amb les seves intervencions passa tot el contrari; el president de Societat Civil, Mariano Gomá ha manifestat: “La repugnante utilización política de niños y el adoctrinamiento, nada sutil, que pretenden hacer las entidades separatistas no puede contar con la complicidad ni directa ni indirecta de TV3". Fins i tot Mariano Rajoy s'ha queixat del fet, durant el seu passeig matinal al seu lloc d'estada de Galícia.

    Aquesta Espanya que persegueix fanalets amb l'estelada és la mateixa que arxiva una denúncia, així ho ha fet la fiscalia de Barcelona, contra missatges al Twitter que comparaven les institucions catalanes i el procés sobiranista amb el nazisme. És la mateixa que diu que no hi ha delicte quan es diu: “Muerte a Cataluña, una bomba a todos los independentistas" o “El Verano Es Para prenderle fuego a Cataluña y que todos los catalanes ardan y se mueran y mear sobre sus putas cenizas".

    Aquesta Espanya que persegueix fanalets amb l'estelada és la que permet que al restaurant El Cangrejo de Ciudad Real facin propaganda del menú de la nit de Nadal amb un fullet que a la part superior i ocupant un terç de la superfície del paper duu a l'esquerra la foto de José Antonio, a la dreta, la de Franco i enmig el logo del restaurant, un cercle amb la bandera espanyola i el cranc. Sobre José Antonio, el jou i les fletxes; sobre Franco, l'àguila franquista i sobre el logo, un altre tipus d'àguila i davall el logo el crit franquista Arriba España. El sopar de l'esquerra es diu Don José Antonio Primo de Rivera i s'ofereix per 30 euros. El sopar de la dreta es diu Don Francisco Franco i val 35 euros. Tots dos tenen entrants, mariscada, plat principal, postres de la casa, begudes, cafè o infusió i xarrup.

    Aquesta Espanya que persegueix fanalets amb l'estelada és la que silencia o fa cas omís que a Andalusia s'hagi fet una manifestació sobiranista el 4 de desembre per celebrar el 39 aniversari del mateix dia de 1977, quan els andalusos varen reclamar amb històriques manifestacions ser reconeguts com a autonomia de ple dret. Enguany i amb un dia plujós varen ser uns 5.000 els manifestants per una “Andalusia Sobirana”. Un bon grup d'associacions de la societat civil i partits polítics han defensat el dret a decidir del poble andalús. Entre altres consignes, la manifestació ha anat avançant als crits de: “Independencia”, “Andalucía soberana”, “Sólo queremos banderas andaluzas”, “Andaluces levantaos”, “Viva Andalucía libre” o “Por una Andalucía libre, los pueblos y la humanidad”

    Aquesta Espanya que persegueix fanalets amb l'estelada és la mateixa que va empresonar els colpistes del 23 F en cel·les que no eren cel·les ja que no tenien reixes, i eren tractats de forma exquisida, segons diu Rafael Pillado, vicepresident de Fuco Buxan; Tejero gaudia d'immillorables vistes a la ria, rebia les visites que volia i tenia barra lliure de marisc i tracte de vip. Més que una presó, allò era un hotel, diu l'historiador Enrique Barrero; Milans del Bosch i Torres Rojas eren atesos per un majordom que els servia els menjars i els atenia la resta del dia, va confessar aquest majordom al programa “El Intermedio” de la Sexta.

    Aquesta Espanya que persegueix fanalets amb l'estelada és la mateixa que ara espera veure com Gerard Piqué és castigat pel Comitè de Competició, perquè al final del partit que varen jugar contra l'Atlètic de Bilbao va dir que els penals que varen fer a Neymar i a ell eren molt clars, però que ja sabia com funcionava això. Que ja s'havia vist el que havia passat en el partit Sevilla-Madrid, i que ells, l'equip, pretenen jugar a futbol i no a la ruleta, que és el que provocaven aquests arbitratges. El que va dir Piqué és el que han confirmat aficionats al futbol que no són del Barça, que han dit que, a més, s'havia d'expulsar a un altre jugador de l'Atlètic per haver agredit un contrari sense pilota. Igualment, aficionats que no eren del Sevilla afirmaven que cap dels dos gols del Madrid no havien estat legals, o que no havien d'haver anat al marcador, a instàncies de l'àrbitre. Aquesta és l'Espanya que persegueix fanalets amb estelada o persones que afirmen que per fer una truita s'han de trencar els ous.
    http://in.directe.cat.prx2.unblocksi...s-amb-un-estel

    -------
    Last edited by Gamper; 11th January 2017 at 00:30.

  9. #21329
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    11/01: Cop a Rajoy

    VICENÇ VILLATORO Actualitzada el 10/01/2017 18:21

    DIVERSES ENQUESTES publicades a Catalunya han deixat clar que al voltant del vuitanta per cent dels catalans volen un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. I d’aquest vuitanta per cent, són bastants més els que preferirien un referèndum pactat amb l’Estat que no pas un referèndum convocat de manera unilateral. Un mitjà digital recollia els resultats de l’enquesta i proposava com a titular: “Cop a Puigdemont. Més del 56 per cent dels catalans volen un referèndum pactat”. Home, no! “Cop a Puigdemont”, no. “Cop a Rajoy”. Posats a fer un titular interpretatiu, si els resultats de l’enquesta són un cop per a algú és per a Rajoy. I per al PP, per al PSOE, per a Ciutadans... És a dir, per a tots els qui no accepten un referèndum pactat. Puigdemont estaria encantat de la vida si el govern espanyol estigués disposat a pactar un referèndum tal com li demanen la majoria dels catalans. El resultat de les enquestes no és una bufetada als plans de Puigdemont, és una bufetada a les intencions de Rajoy. Hauria de preocupar a tots els qui diuen que mai no pactaran un referèndum. Que sàpiguen que ho fan contra el parer de la immensa majoria dels catalans. Si creiem que el que pensen els catalans té alguna mena de valor, el problema el té Rajoy.
    http://www.ara.cat/opinio/Vicenc-Vil...721827801.html

    -----------

  10. #21330
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,590
    Thanks
    4,504
    Thanked 1,539 Times in 1,305 Posts
    9 anys de diàleg per Francesc Homs

    Dues dones són les úniques que poden ara mateix agafar les regnes del Partit Demòcrata Europeu Català després de l’autodescartament d’Artur Mas que acabem de conèixer. L’expresident amenaçat d’inhabilitació diu que tot polític ha de saber quan acaba el seu temps, una decisió que l’honora. Neus Munté i Mercè Conesa són ara mateix les més acreditades per rellevar Puigdemont com a cap de files. Ara bé, la llista de noms possibles aniran omplint pàgines i editorials de diaris i de digitals des de Santi Vila, Jordi Turull, Josep Rull... fins a la novella Marta Pascal. Veurem.

    La notícia del dia però, és l’anunci de la petició de la fiscalia de l’Estat de demanar 9 anys d’inhabilitació per a Francesc Homs per prevaricar i desobeir en el cas del 9N. Les primeres declaracions de l’acusat han estat valentes, però veurem en què es tradueixen a la pràctica quan el jutge doni validesa, com totes les travesses indiquen, a les acusacions de la fiscalia: «No penso plegar. El compromís que jo tinc i sento no és amb el Suprem, l'Estat o el govern del PP, sinó amb la ciutadania de Catalunya». La fiscalia no s’ha quedat aquí, però. Avui també ha considerat que hi ha motius amb fonament per interposar una nova querella criminal contra Carme Forcadell i els membres de la mesa que van facilitar el debat de les conclusions de la comissió de procés constituent: Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

    La situació de Catalunya és ara més asfixiant. Amb cada vegada més càrrecs públics acorralats, queda clar que la disjuntiva entre independència o submissió és més viva que mai. Ja no hi ha camí del mig possible. Fins i tot avui hem escoltat Ada Colau dir que l’important no és si el referèndum és pactat o no, sino que l’important és que el resultat tingui validesa efectiva. Colau no és estúpida, i malgrat totes les crítiques que s’hagin pogut fer al corrent que lidera, i que segueix ideològicament dividit, ella mai ha mostrat la bel·ligerància que han mostrat d’altres individus com Rabell, Coscubiela, Fachin, Domènech, Ribas, etcètera. No oblidin que Colau segueix essent «la jefa».

    Abans, però, de qualsevol solució unilateral cal aprovar uns pressupostos que el govern –avui ho ha fet Junqueras- demana a la CUP que aprovi, perquè serà la manera d’afrontar el referèndum de la manera més sòlida possible. Econòmicament però també políticament. És l’hora de fer un bloc sòlid que ens precipiti cap a la plena sobirania. Com dèiem al començar l’any, l’escull dels pressupostos serà encara més difícil de superar a causa de l’escac en el qual han situat al departament de Junqueras els sindicats del món educatiu als quals la CUP ha donat suport. La oportunitat és bona per ells, i necessària pel sistema educatiu sense dubte, però veurem si ho acaba essent per un país que el que necessita és un estat per a fer el salt educatiu que necessitem.

    Article escrit per Oriol Jordan
    http://in.directe.cat/dietari-2014/b...-francesc-homs

    ------

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •