guevofrito (3rd April 2014)
El desert més absolut
"El discurs de la por és pràcticament l'únic que presenten els espanyols, com fa Solana"
Editorial
L’excap de la diplomàcia europea entre el 1999 i el 2009, el socialista Javier Solana, va advertir ahir en un col·loqui de presentació de l’informe ‘Espanya en el món el 2033’ que “sempre hi ha tragèdies quan canvien les fronteres”, fent referència a una eventual independència de territoris ara espanyols com Catalunya o el País Basc. Solana va recórrer al discurs de la por, com a principal argument contra la consulta catalana, igual com fa el PP i els mitjans de comunicació afins als dos grans partits espanyols. És curiós que aquest sigui pràcticament l'únic argument que presenten els espanyols per defensar la unitat d'Espanya. Cap reconeixement, cap sintonia, cap empatia, cap cessió. El desert més absolut.
http://www.elsingulardigital.cat/cat...olut_99752.php
"Vivim en una Espanya, no ja en blanc i negre, sinó de ciri i pergamí"
Coque García, membre de 'Sumate', es queixa: "Queda clar el que hi ha sota les sotanes de Monsenyor Rouco i la seva tropa: integrisme i nacionalcatolicisme espanyol. Com per quedar-s’hi..."
Nerea Rodríguez
Coque García, català meitat extremeny i meitat lleonès, ha escrit un article a la pàgina web de l’associació independentista de castellanoparlants ‘Súmate’, on fa referència a les declaracions de l’arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, durant el funeral d’Adolfo Suárez evocant la guerra civil. En aquest sentit, es queixa: “Vivim en una Espanya, no ja en blanc i negre, sinó de ciri i pergamí”.
En el text, García critica que “s'eleva a la categoria de bé moral, veritat revelada i gairebé dogma de fe, la sacrosanta unitat d'Espanya, pàtria comuna i indivisible, catòlica, apostòlica i molt espanyola, escrita en les pètries taules de la Sacrosanta Llei Constitucional. Per si no fos suficient, patim un Govern que paga peregrinacions a Lourdes a guàrdies civils, o condecora i nomena assessores del ministeri a santes i verges vàries. Tot molt propi d'un país modern i del segle XXI”.
L’autor recorda que Rouco “ens advertia que ‘els fets i actituds que van causar la Guerra Civil’ poden repetir-se. No se sap si més com a amenaça o com a justificació. Seria bo recordar el paper jugat per la institució que Rouco representa en aquell conflicte; aquella Santa Croada encoratjada i beneïda, acompanyada sota pal·li, que va provocar el que encara avui les cunetes amaguen sense que hi hagi penediment ni propòsit d'esmena”.
En aquest context, enumera: “No és normal que en un Estat aconfessional s'organitzin actes oficials sota l'empara d'una determinada confessió religiosa. No és normal que aquesta determinada confessió religiosa gaudeixi de privilegis i exempcions injustificables. No és normal que aquesta determinada confessió religiosa s'apropiï del patrimoni de tots els ciutadans, aprofitant-se de reformes legals ‘ad hoc’. No és normal que aquesta determinada confessió religiosa pretengui imposar la seva moral a tota la societat”.
I continua: “No és normal que aquesta determinada confessió religiosa qüestioni drets, mentre protegeix a pederastes. No és normal que aquesta determinada confessió religiosa estigui més del costat dels poderosos que dels que pateixen les conseqüències de la situació econòmica actual. No és normal que aquesta determinada confessió religiosa es dediqui a fer política des del púlpit, i fins i tot al carrer, preocupada més pels assumptes del César que per altres assumptes més elevats”.
I sentencia: “Queda clar el que hi ha sota les sotanes de Monsenyor Rouco i la seva tropa: integrisme i nacionalcatolicisme espanyol. El de tota la vida. Com per quedar-s’hi...”
http://www.elsingulardigital.cat/cat...gami_99761.php
Potser pensen
"Potser pensen que tot és perquè Artur Mas s’ha tornat boig"
Jofre Llombart
Potser pensen que amb una millora de finançament n’hi haurà prou.
Potser pensen que la millora de finançament és el mateix que el concert econòmic basc.
Potser pensen que amb el concert econòmic n’hi haurà prou.
Potser pensen que a canvi de quatre duros s’anul·larà la consulta.
Potser pensen que qualsevol cosa que arribi de Madrid serà despatxat als despatxos.
Potser pensen que això es pot pactar als passadissos del Congrés.
Potser pensen que això es pot resoldre dinant a la Moncloa.
Potser pensen que tot és perquè Artur Mas s’ha tornat boig.
Potser pensen que només és cosa de CDC, que s’ha radicalitzat.
Potser pensen que si acaben amb Mas acabaran amb el procés.
Potser pensen que Junqueras trairà Mas.
Potser pensen que a Iniciativa li han escalfat el cap i ja no pensen per si sols.
Potser pensen que la CUP són quatre eixelebrats.
Potser pensen que allò de la Via Catalana va ser una costellada.
Potser pensen que amb el discurs de la por li trauran les ganes als ciutadans de votar.
Potser pensen que les dues terceres parts de la població que vol el referèndum oblidarà aquest desig.
Potser pensen que això és una broma que ha anat a més.
Potser pensen que ni que aconseguissin il·legalitzar l’ANC això s’acabaria.
Potser pensen que portada rere portada començaran a tremolar cames.
Potser pensen que cosint els empresaris sobiranistes a inspeccions fiscals es faran enrera.
Potser pensen que els diputats partidaris de la consulta i els contraris són meitat i meitat.
Potser pensen que tot és un ‘farol’.
Potser pensen que tot quedarà en no res.
Potser pensen que mai es votarà res.
Potser pensen que això no va de debò.
Potser pensen, o pitjor: potser no pensen.
http://www.elsingulardigital.cat/cat...nsen_99749.php
Bosch: «A Espanya li convé la sacsejada de la independència de Catalunya»
·*El cap de files dels independentistes a Madrid assegura que ajudaria a regenerar l'Estat espanyol
Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014
“La sacsejada que necessiten és la independència de Catalunya, és la decisió que podem prendre per ajudar els nostres amics espanyols”. Aquesta ha estat una de les moltes reflexions que ha posat en comú el cap de files d'ERC-RCat a Madrid, Alfred Bosch, en un acte amb la militància al barri de Sants de Barcelona celebrat aquest vespre.
*
Bosch que ha volgut parlar del “què està passant a Madrid i no ens expliquen” *davant d'un centenar llarg de persones amb la vista posada amb la postura tancada de l'Estat espanyol respecte la consulta sobiranista. De fet, el diputat republicà ha deixat clar que la independència ajudaria als republicans espanyols ha canviar el xip per encetar la “regeneració” de l'Estat espanyol.
*
Per altra banda, Bosch ha assegurat que a “ara a Madrid tenen cara de por, tenen un culet petit” perquè veuen la capacitat de mobilització de l'independentisme. És per això que tant PP com UpyD o PSOE han volgut convertir el 8 d'abril en una “cerimònia, en un match point, en una final de Champions per dir al món que amb aquella votació s'ha acabat tot”.*
*
Ara per a Bosch, aquesta pretensió és malbaratar energies perquè la comunitat internacional ja sap que “és un partit desigual que per cada jugador nostre ells en tenen deu, és un partit apanyat” . “A partir del dia 8, la vida continua, ens haurà servit per autoconvèncer-nos que ho hem intentat tot”, ha assegurat per afegir que “ara existeix la primera generació que pot assolir la independència de Catalunya”.*
http://t.naciodigital.cat/index.php?id=66877
Omplir la Diagonal, una de les accions de l'ANC per a l'Onze de Setembre
L'assemblea general de l'entitat haurà de ratificar dissabte aquesta proposta del secretariat
Els setanta-set membres del secretariat nacional de l'ANC han acordat, en una reunió feta ahir, que la seva proposta per a aquest Onze de Setembre sigui omplir la Diagonal de punta a punta, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Encara no es pot confirmar que el carrer que s'omplirà sigui aquest, però ja treballen amb les institucions per decidir la millor opció. Segons les explicacions de fonts del secretariat donades a VilaWeb, aquesta és només una part de l'acció de l'Onze de Setembre, que serà molt més complexa. No tan sols s'omplirà un carrer.
La proposta es debatrà i s'oficialitzarà aquest dissate a l'assemblea general de l'entitat a Tarragona. El secretariat ha triat l'opció de la Diagonal entre les tres-centes propostes que ha rebut. Es calcula que per omplir l'emblemàtica avinguda de Barcelona s'hauria de superar el milió i mig de participants de la Via Catalana, que l'any passat va unir des del Pertús fins a Vinaròs.
http://www.vilaweb.cat/noticia/41831...-setembre.html
Originally Posted by Gamper
¿Omplir L'ANO en Diagonal?
Manual contra la guerra bruta
Els aparells de l'estat espanyol treballen de valent per fer descarrilar el procés independentista català. Fiquem-nos-ho al cap. Siguem conscients que no volem fer una reforma que alteri lleugerament el funcionament d'Espanya. Volem separar el 20% del PIB i el 16% de la població, i deixar d'aportar el 22% de la recaptació impositiva. A banda l'interès sentimental i la resistència patriòtica que puguin presentar alguns espanyols, s'hi juguen una cosa molt més tangible i pràctica: la viabilitat econòmica de l'Espanya actual i el manteniment d'un cert estatus internacional. Cal, doncs, estar preparats per a defensar-nos de les urpes de l'estat, que com més avancem actuaran amb més ferocitat.
De guerra bruta, n'hem parlat sovint. N'hem tingut exemples evidents i demostrats. I alguns atacs no han arribat a explicar-se mai. A continuació, us proposo un cert manual per a prevenir situacions que poden complicar la pròpia vida i perjudicar el bon funcionament del camí cap a la independència. En aquest terreny, és molt important de no enfollir i no veure fantasmes pertot arreu, però tampoc no podem anar amb el lliri a la mà i actuar sense seny. Més que no pas fer el valent, si algú té la sensació de ser víctima de la guerra bruta ha d'adreçar-se als mossos d'esquadra i exposar el cas. Aquest és el camí més segur i encertat. Els consells que vénen a continuació poden servir d'orientació per a prevenir la guerra bruta, en aquells casos, tipificats, que ja s'han detectat.
Alerta el compte corrent. Si sempre és aconsellable de tenir un control minuciós de les despeses en les anotacions dels comptes bancaris, ara és recomanable de controlar també els ingressos. En principi, l'operació que descriurem a continuació va adreçada a activistes molt exposats públicament, però també en poden ser víctimes responsables de finances o directius de les entitats cíviques sobiranistes. La tàctica consisteix a ingressar quantitats de diners --petites, diferents i constants-- al compte d'algú des de comptes opacs provinents de paradisos fiscals. L'objectiu és evitar que el receptor detecti les transferències i, quan el volum acumulat sigui prou gran, engegar una investigació i imputar-li algun delicte o, simplement, publicar informació contaminadora basada en aquests cobraments sospitosos. En el procés d'independència, aquesta pràctica ja s'ha detectat i, per sort, s'ha pogut aturar a temps. Sigui com sigui, i contra allò que es diu sempre: controleu els vostres ingressos bancaris.
Repasseu el correu electrònic. No us ha de fer mandra de llegir el correu que teniu a la safata d'entrada i repassar què ha anat a parar automàticament al correu brossa. Heu fet cap comanda d'armes i munició? Us interessa la pornografia infantil? Oi que no? Doncs assegureu-vos de no rebre correus que puguin indicar cap comportament d'aquests. Perquè alguns responsables de l'Assemblea Nacional Catalana van rebre correus electrònics confirmant-los la possibilitat de lliurar-los una suposada comanda d'armes que havien fet a l'estranger. Quina portada més suculenta no haurien pogut fer els amics d'El Mundo, l'ABC, La Razón o El País, oi? Imagineu-vos: 'Òmnium compra armes a l'estranger', en un titular de portada immens amb Muriel Casals vestida de Rambo. El consell és aquest: reviseu bé el correu, que no hi tingueu respostes a demandes que no heu fet.
Aquesta cara em sona. De fórmules i tècniques per a espiar en tenen moltes i prou sofisticades per a no haver de fer certes coses, però sovint les aparences enganyen. Què hi fan uns suposats agents de policia de paisà controlant la seu de Convergència a Barcelona? La informació que en poden treure des d'una observació presencial és ben minsa. Si realment volen controlar qui entra i qui surt de la seu d'un partit, poden instal·lar càmeres o fer l'observació des d'un pis o d'una camioneta. Per tant, amb quina finalitat real fan un seguiment presencial? La intimidació. I això no tan sols ha passat a la seu de CDC, sinó que hi ha hagut dirigents d'entitats i de partits que s'hi han trobat. Pel cost que té, se suposa que aquesta pràctica la reserven a les estrelles i no als activistes de base. Però cal anar amb compte. Si veieu que aneu trobant un mateix individu desconegut a llocs diferents, demaneu a gent del vostre entorn si el coneixen. I si és que no, fareu bé d'avisar la policia catalana quan us hàgiu assegurat que no són imaginacions vostres. Recordeu que l'objectiu bàsic és intimidar. Com van fer d'una altra manera els guàrdies civils que apuntaven les adreces on hi havia estelades a Sant Celoni. Pura voluntat d'intimidació.*
Que vénen els homes de negre. La pressió fiscal és més gran a Catalunya que no a la resta de l'estat espanyol. La pressió fiscal en dos sentits: la pujada dels imposts i l'esforç d'inspecció fiscal que fa l'estat. L'activació del procés d'autodeterminació ha disparat encara més aquesta pressió quant a les inspeccions. Molts empresaris i professionals, després d'haver-se significat en favor de la independència, s'han trobat sotmesos a inspeccions molt més severes i constants. Jo no hi tinc res, contra les inspeccions fiscals. El problema és quan discriminen per motius polítics. El propòsit és evident: acovardir, evitar més expressions favorables a la independència i, si pot ser, tacar la imatge d'empresaris i professionals. Consell: pagar els imposts que toquen, tenir els comptes ben endreçats i ser bons contribuents.
Si ho diu el diari… Les portades que fan els diaris de Madrid i algun de per aquí a la vora aquests darrers dies són matèria de tesi doctoral sobre la contaminació informativa amb finalitats polítiques. Bombarden sistemàticament amb informacions falses en cerca d'un sol objectiu: escampar desconfiança entre els catalans per perjudicar la independència. No cal que en posi exemples concrets; passeu pel quiosc i feu-hi un cop d'ull qualsevol dia. Són els rumors fets notícia. Fabricats en laboratoris de guerra (actual) i difosos gràcies a aquell comportament primitiu tan conegut: 'Si ho diu el diari, de segur que alguna cosa hi ha de cert.' I el problema es fa més gros si ja no és el ciutadà corrent qui s'empassa la roda de molí, sinó que ens l'empassem els diaris d'aquí i reproduïm el rumor tal com ens arriba. Aleshores, aquell lector intel·ligent que havia alçat una barrera i que es malfiava d'allò que publicaven certes capçaleres, trontolla i acaba creient-se la informació, perquè prové dels nostres mitjans. Consell: recordar que això és una guerra (a la manera moderna) i que hauria estat ridícul que a Londres haguessin llegit i s'haguessin empassat allò que publicaven els mitjans alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Cal saber sospesar la credibilitat dels mitjans que llegim o, en el cas dels periodistes, dels que reproduïm.
Un dossier amb el teu nom. Una forma clàssica i prou comentada de guerra bruta és la dels dossiers. Els serveis d'intel·ligència espanyols fa anys que treballen i acumulen informació sobre aquells qui creuen que poden ser un perill per a Espanya. Què en fan, d'aquesta informació? Majoritàriament, preparar informes sobre àrees estratègiques d'interès per a la Moncloa i el Ministeri d'Interior espanyol. A banda els informes temàtics, es preparen dossiers sobre persones, famílies, col·lectius, empreses, partits, organitzacions, etc. Quan algú passa de la ratlla --des de la seva perspectiva-- l'avisen. Pot ser que el dossier en qüestió no tingui cap informació destacada ni comprometedora, però la cosa espanta igualment. Si l'element subversiu no en fa cas, li ensenyen el dossier tancat o l'amenacen de publicar coses desagradables seves o de familiars (i aquí la cosa és més eficaç, perquè un familiar teu no saps què pot amagar). Diuen que hi ha polítics atrapats en aquesta dinàmica. Que tan sols per això s'explica el seu comportament polític. És pràcticament impossible de demostrar. Però que de dossiers n'hi ha hagut, n'hi ha i n'hi haurà, no en tingueu cap dubte. Consell: per a fer el viatge cap a Ítaca cal anar ben net. Si algú pot tenir res pendent, que es retiri o que l'enretirin els seus i s'ho miri a la televisió.
Mira que bé, no parem de créixer! Aquest és el punt més delicat de tots. L'estat espanyol, com tots els altres, han infiltrat agents en organitzacions, partits i empreses per a obtenir informació de primera mà i per endavant. Si en va ficar dins d'ETA, penseu que no ho han fet en l'independentisme? El risc d'infiltrar algú en una organització armada disposada a matar era molt més alt que no pas en les entitats d'un moviment completament pacífic. Per tant, és lògic de suposar que tenim agents espanyols infiltrats en l'independentisme. La cosa no és nova. N'hi havia hagut en el PSAN, en l'MDT, en la PUA, a ERC… I n'hi deu haver en els partits i entitats actuals. Si el CNI funciona correctament, fins i tot n'hi deu haver en el govern. Aquest és el punt més delicat, perquè no és bo de desconfiar sempre de tothom. Però sí que cal alçar les antenes quan observem comportaments que ens fan sospitar. Per exemple, algú que pregunta massa i que té afany de grimpar en les estructures de direcció. Algú que demana detalls aparentment fútils. Aquell que mira d'estimular accions o actituds agressives i poc coherents amb la manera com s'expressa actualment l'independentisme. Aquell que mira de posar-te en contacte amb gent estranya o desconeguda. Quan observem un comportament d'aquests, cal avisar les persones de confiança (que fa més anys que coneixes i que no han estat les últimes d'arribar). I les organitzacions han de tenir previst un protocol de seguretat quan arriba una sospita, preferentment en coordinació amb els mossos d'esquadra. Amb tot, és molt important de no fer córrer rumors de sospita sobre possibles agents infiltrats per dues raons: es pot causar una injustícia molt cruel en cas d'error i es pot malmetre del tot el procediment que cal establir per a comprovar d'una manera segura si realment es tracta d'un infiltrat o no.
Finalment, vull insistir en la importància de no embogir i començar a malfiar-se de tot i de tothom. L'objecte de bona part d'aquestes estratègies són sobretot els dirigents i les persones més determinants del moviment independentista. L'estat no té capacitat ni interès de perseguir els voluntaris de base, que són la majoria i el fonament del procés d'independència. Però els ciutadans i les entitats cíviques sí que tenen la responsabilitat de fer un esforç en aquest sentit. Aquesta societat no ha tingut el poder. Ben al contrari, el poder ens ha anat històricament en contra. No hem hagut de fer-nos responsables de la nostra seguretat i, en canvi, hem forjat una desconfiança raonable en tot allò que s'hi relacionava. Ara volem tenir un estat propi. És a dir, el poder a les nostres mans. I el poder és, sobretot, responsabilitat. La llibertat és la forma més dura i contundent de la responsabilitat. Podem discutir tant com calgui sobre el model de seguretat que volem per a Catalunya, però hem de tenir present a qui ens encarem i qui vol evitar que siguem lliures.
http://m.vilaweb.cat/mailobert/41831...rra-bruta.html
El referèndum es guanya l’Onze de Setembre
Aquest cap de setmana sembla que s'aclariran la majoria de dubtes sobre la convocatòria de l'Onze de Setembre. Fonts de l'ANC van confirmar a VilaWeb que proposarien una gran acció a Barcelona, i que una part consistiria a omplir la Diagonal de punta a punta amb un milió i mig de ciutadans. Hi diran l'última paraula els afiliats de l'ANC i, supose, els partits i la resta d'entitats, especialment l'AMI, amb què caldrà negociar perquè la convocatòria siga un èxit.*
Però, s'acaben com s'acaben les negociacions, crec que tots hem de ser conscients del valor i la importància d'allò que passarà aquell dia. Per tres raons.
La primera és que aquell dia canviarà el ritme del país. Ara ens toca esperar calmats i aguantar les estrebades. Cal treballar a bon ritme però sense necessitat de ser estridents. No tenim pressa. Ara ja no. Si de cas, en tenen ells, el govern espanyol i els nacionalistes del país veí, però nosaltres ja no. En canvi, l'11 de setembre, de fet, inaugurarà la campanya del referèndum. A partir d'aquell dia ens ho juguem tot pel doble sí. Caldrà esmerçar molts esforços a guanyar i a guanyar amb la màxima contundència. I no sé imaginar-me cap manera millor de començar l'esprint final que aquesta: una altra manifestació per a la història.
Especialment, i aquesta és la segona raó, perquè passarà com fa dos anys: omplirem Barcelona i ens sentirem tan poderosos de veure'ns tants i tan units que això ens aportarà una energia molt especial. Només cal que recordeu com tornàveu a casa l'11 de setembre de 2012 per a saber què sentireu quan hi torneu ara, amb un objectiu final a dos mesos vista. Si a la Via Catalana vam fer eixir dos milions de persones al carrer, imagineu-vos quin envit no tenim ara i poseu-lo en perspectiva. El cens electoral català és de cinc milions i mig de ciutadans; de manera que potser arribarem a ajuntar prou gent per a guanyar el referèndum.
La força que ens donarà, la força que ens encomanarem els uns als altres l'11 de setembre ens farà guanyar el referèndum del 9 de novembre. N'estic segur.*
I tercera raó, que no és gens banal: el món ens mirarà amb lupa. Tots els mitjans i tots els governs. Per això crec que cal una acció visualment espectacular que no permeta cap dubte. Penseu que faltarà tan sols una setmana per a la votació d'Escòcia i que el debat, per tant, ja haurà atès el punt culminant. Hem d'impressionar, i impressionar només s'aconsegueix impressionant.
Els detalls finals ja ens els diran. Em sembla que l'ANC s'ha guanyat que li fem confiança i jo personalment la hi pose. Si l'acció acaba essent o no a la Diagonal --que a mi em sembla una opció excel·lent-- i quines accions s'hi afegiran pense que són decisions sobre les quals tots podem opinar, però que ja acabaran decidint els qui ho hagen de fer. Ben entès, però, que aquell dia cal la unitat més gran que puguem oferir i que hem de mostrar al món i a la nostra societat la millor cara d'aquest país. És l'objectiu i estic convençut que ho farem.
http://m.vilaweb.cat/editorial/41831...-setembre.html
Posting Permissions
Reply With Quote