online store,wholesale thailand quality soccer jersey, AAA leather hermes belt,1:1 LV sunglasses and so on
free tax and fast package! serious business,welcome to http://www. sstoree.com
good quality armani,adidas,louboutin nike,burberry as,,,,,,,,,,,,
7E gucci belt,8E rayban sunglasses,9E brazil jersey,9E AF gitl t-shirt
Gregoire Gaymper.Originally Posted by gregoire
Desde el minuto 4'45 se pueden ver unas imágenes espeluznantes.
Abstenerse de su visión almas sensibles.
El Farça renuncia a llevar la cruz de san jordi
en su escudo.
En los países musulmanes, digo.
¡¡¡Todo sea por la pela!!!
Un poco de historia...
A favor de Súmate
«El nostre repte nacional és transversal i plurilingüe»
Jordi Serrat | Actualitzat el 16/04/2014 a les 00:01h
Si consultem el web de l’associació independentista Súmate veiem que aquesta entitat no compta amb cap grup territorial ni a Osona, ni en altres zones occidentals o septentrionals de Catalunya ni tampoc a les terres de l’Ebre. Que ningú es pensi, però, que la gent que vivim o treballem a comarques més allunyades de Barcelona no som sensibles ni estem molt atents a la feina impressionant que està fent aquest col·lectiu de persones.
El mapa territorial de Súmate reflecteix la Catalunya més metropolitana. S’estén com una taca d’oli, principalment pel litoral sud i pel litoral nord des de la capital catalana. A un extrem, el camp de Tarragona i a l’altra punta, la costa de Girona amb una forta implantació al Vallès, al Baix Llobregat i al Barcelonès però pujant també cap a amunt fins al Bages. En aquesta Catalunya demogràficament més poblada, l’independentisme ha demostrat, gràcies a Súmate, que la llengua no és cap obstacle en el camí cap a la llibertat nacional.
Súmate té èxit perquè aplega testimonis a peu pla amb qui és molt fàcil d’identificar-se. Són treballadors, jubilats, joves o mestresses de casa. El seu testimoniatge no inclou cap aspirant a polític ni orador prefabricat. Són gent com el veí del costat de casa. D’aquells amb qui aniries a prendre un cafè o a fer una partida de domino al bar del poble.
Agafem, per exemple, a l’atzar un dels vídeos que té penjats Súmate en el seu portal. Jorge García és un jove de l’Hospitalet fill de mare extremenya i pare lleonès. Com tants d’altres, no té cap problema amb Espanya però afirma que la independència és l’única sortida per al benestar col·lectiu després d’haver provat tots els camins. S’expressa molt natural en català o en castellà. La llengua no és cap entrebanc.
La Catalunya social de Súmate és serena, amable, comprensiva i ambiciosa; no viu cap conflicte lingüístic. Formada per catalans d’ascendència andalusa, extremenya, gallega, murciana o castellana, aplega majoritàriament persones de classes treballadores i sectors socials populars que han pencat de valent per fer prosperar les seves famílies i el conjunt del país. Són els hereus de la generació que Paco Candel retratava, l’any 1964, en el seu llibre mític “Els altres catalans”.
La Catalunya de Súmate és així i vol sentir-se respectada. Amb dignitat i cansada d’haver de pidolar sempre a Madrid, apel•la al dret a decidir sense tuteles de l’Estat. És aquesta Catalunya que defensa l’estat del benestar i no se sent ni provinciana ni petita. Que no es conforma en ser una “part”, un simple òrgan administratiu descentralitzat amb migrades competències cada dos per tres qüestionades. És aquell país que s’indigna quan el Rajoy mentider declara solemne: “Crec en Catalunya més que vosaltres”.
La manca de complexos de Súmate i de tot el moviment sobiranista català -des de l’extrema esquerra de la CUP i la monja Forcades fins a la dreta liberal de CiU- contrasta amb l’actitud submisa de partits com Ciutadans (C’s) i el PP català. Els unionistes conceben el fet diferencial català simplement com un llast que trenca l’hegemonia i racionalització de l’administració espanyola. Estan acomplexats perquè es conformen amb una Catalunya regional i no s’adonen que la mobilització de la Via Catalana és alegre i constructiva.
Com ens recorda Joan Manuel Tresserras, el provincianisme consisteix “en un complex d’inferioritat”, segons el qual les nacions petites no tindrien res de valuós a aportar a l’escenari mundial. És allò de creure que Catalunya és poc més que quatre províncies. Des d’aquesta concepció auto flagel·ladora, els catalans espanyolistes són provincians quan neguen el dret a Catalunya a seure a l’ONU per representar un nou estat, o quan pensen que no cal exigir que un jutge sàpiga català. Són provincians si s’emmirallen més en les gestes hispàniques que no en la història pròpia catalana. Si són liberals se senten més còmodes commemorant l’aniversari de la Pepa (Constitució espanyola de 1812) i, si són carques, les conquestes imperials a Amèrica cada 12 d’octubre. Però uns i altres, com a bons espanyols, detesten el tricentenari de 1714.
És veritat que la formació d’Albert Rivera també està calant fort en ambients metropolitans barcelonins. És la cara oposada a l’independentisme. Totes les ideologies són respectables però és trist que creixi un partit que té d’ideari frenar l’emancipació d’un poble. Em sembla que els militants i seguidors de Ciutadans farien bé d’escoltar a Súmate i desar la seva actitud estranyament defensiva. Els membres del partit taronja se senten més a gust pregonant que perilla la convivència (?) en comptes de bastir un projecte català nou que engresqui de veres. I no reconeixen l’evidència nacional catalana.
Alguns seguidors de l’Albert Rivera amb qui tracto estan inquiets, potser per desinformació, perquè s’han cregut el fantasma que l’estelada només parla en català. Gran mentida! Associacions com Súmate o Independentistas en castellano ens ho desmenteixen amb fermesa cada dia a peu de carrer.
Des d’Osona, aplaudeixo la gran feina inclusiva d’entitats com Súmate perquè, sens dubte, el nostre repte nacional és transversal, cosmopolita i plurilingüe. Sense diluir la nostra llengua pròpia a l’escola, a les institucions i als mitjans públics, però amb sensibilitat, estima, orgull i un respecte sincer i profund pels orígens familiars de cadascú.
Senyor Eduardo Reyes, ànims i moltíssimes gràcies!
http://www.naciodigital.cat/opinio/8123/favor/sumate
Me sumo porque es gratis, que conste.
Mi perro también se sumaría, si supiera leer.
Traducció simultània
TONI SOLER | Actualitzada el 20/04/2014 00:00
ESPANYA. Veure joves amb esvàstiques cremant una estelada, o policies espanyols atonyinant un jove al crit de “Te vas a enterar, catalán de mierda ”, no és un espectacle que m’apassioni, però té la virtut de la sinceritat descarnada. De vegades resulta més irritant el continu joc retòric que practica l’espanyolisme polític per maquillar la seva veritable cara i els seus objectius. Per amagar Espanya, sobretot. Ben mirat, per què se n’amaguen, d’Espanya? Per què s’autoanomenen ciutadans, o convivencia cívica catalana, o -més risible encara- societat civil catalana? Per què un falangista de tota la vida com Josep Anglada va decidir protegir-se sota l’equívoca denominació Plataforma per Catalunya? ¿Tan malament està la marca Espanya? Potser caldrà que arribi un Mundial de futbol perquè els espanyolistes disfressats de cosmopolites es treguin la careta, com ho fan els aficionats que, amb tot el dret del món -el mateix dret que voldríem tenir nosaltres-, surten a expressar la seva alegria quan la seva selecció té un èxit. De fet, el 2010 Albert Rivera va tenir allò que se’n diu un arrebato i va aparèixer al Parlament català brandant una samarreta de la roja. Des d’aleshores, però, no fa altra cosa que intentar curar-nos dels mals del nacionalisme. I si li pregunten si creu que Catalunya és una nació, ell respon que no és “creient”. Ho fa des d’aquest país neutre sense himne ni bandera que ell anomena “l’estat de dret”. El més curiós del cas és que l’elisió sistemàtica del mot Espanya, fins no fa gaire, era un dels defectes del cànon lingüístic catalanista, que ens ha portat a dir ridiculeses com ara “L’escriptor X és un referent de la cultura estatal”. Assumim-ho, tots plegats: es diu Espanya. Es-pa-nya. Tant costa de dir?
TRADUCCIÓ. Les trampes semàntiques són a la base de tot l’argumentari utilitzat en els darrers temps contra les aspiracions sobiranistes. Per això certs discursos cal escoltar-los amb traducció simultània, perquè si no alguns ingenus es poden confondre. Alguns exemples: quan diuen ciutadà, volen dir espanyol; quan diuen nacionalista, volen dir català; quan diuen dret, volen dir deure; quan diuen Constitució, volen dir coartada; quan diuen bilingüisme, volen dir monolingüisme; quan diuen trilingüisme, també volen dir monolingüisme. Quan diuen risc, volen dir amenaça. Quan diuen fractura, volen dir fracturarem. Quan diuen federalisme, volen dir apoyaré. Quan diuen solidaritat, volen dir subsidi. Quan diuen ajudes del FLA, volen dir -com Alfonso Guerra-“ que vengan a por alpiste ”; quan diuen corredor mediterrani, volen dir corredor central; quan diuen Catalunya, volen dir pro vincia ; quan diuen pluralisme, volen dir Marhuenda; quan diuen pont aeri, volen dir Barajas; quan diuen seny, volen dir rendició; quan diuen impossible, volen dir inacceptable; quan diuen estabilitat, volen dir immobilisme. Quan diuen diàleg, volen dir entregueu el cap del president en una safata. I finalment, quan diuen que quedarem fora de la UE i de l’ONU, volen dir que si marxem ens faran tot el mal que puguin, la qual cosa és una demostració d’amor extremadament possessiu, evocat en més d’un bolero, i perfectament tipificat en el Codi Penal.
Si algú s’entretingués a fer un codi per desxifrar tots aquests paranys lingüístics, potser podríem -finalment- establir una comunicació sincera, condició indispensable per afrontar com cal un problema polític. I quan diem problema polític, volem dir problema polític.
http://www.ara.cat/premium/opinio/Tr...123687650.html
El 2010 Albert Rivera va aparèixer al Parlament brandant una samarreta de la roja. Des d’aleshores no fa altra cosa que intentar curar-nos dels mals del nacionalisme.
Posting Permissions
Reply With Quote
