El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

L'ONU colla Espanya perquè obri les fosses de Franco Un informe li indica que té l'obligació d'assistir a les víctimes de la dictadura Li dóna 90 dies per actuar Redacció | Actualitzat el 31/07/2014 a les 20:12h L'ONU ha decidit apretar l'Estat espanyol perquè faci via en l'assitència a les víctimes del franquisme. En un informe recent li recorda que té "l'obligació" d'obrir les fosses on encara es troben les víctimes de la dictadura de Francisco Franco i li dóna 90 dies perquè presenti un cronograma amb les mesures que pensa aplicar en aquest afer. L'octubre de l'any passat, l'organisme internacional va reclamar al govern de Mariano Rajoy que derogués la Llei d'Amnistia de 1977 per tal d'investigar amb "urgència" les desaparicions i els crims comesos durant el franquisme. A hores d'ara, encara s'espera que Espanya mogui un dit per esclarir un dels capítols més turbulents de la història del segle XX. http://www.naciodigital.cat/noticia/.../fosses/franco

[Gamper]

Un informe alerta dels riscos que la ciutadania assumisca el cost del Castor Especial: Crisi sísmica Redacció , Alcanar | Actualitzat el 31/07/2014 a les 12:27h La creació d'un "banc dolent" de l'energia, el pagament de la indemnització a través de la factura del gas o dels Pressupostos Generals de l'Estat, o fins i tot la nacionalització de les instal·lacions, no asseguren la fi dels perills ambientals, socials i financers del projecte Castor segons un informe de les organitzacions l'Observatori del Deute en la Globalització, Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, Plataforma d'Auditoria Ciutadana del Deute i Ecologistes en Acció. . Segons ese document, totes les opcions impliquen que la ciutadania assumisca la indemnització a Escal UGS, i fins i tot el pagament del manteniment de la planta, que quedaria aparcada però podria ser novament utilitzada en un futur. "Fins i tot el cost d'un desmantellament sense jutjar els promotors del projecte, hauria de ser assumit pels/per les contribuents", assenyala l'informe. Organitzacions de la societat civil com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, la Plataforma d'Auditoria Ciutadana del Deute, l'Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció exigeixen "voluntat política" al govern per explorar i portar fins a les últimes conseqüències la porta entreoberta que va deixar el Tribunal Suprem per anul·lar el dret a la compensació, "evitant que siga ciutadania qui assumisca el pagament de cap dels deutes generats pel projecte Castor" (ni indemnització a Escal UGS, ni pagament per un mínim manteniment, i desmantellament a càrrec de l'empresa promotora). Així, defensen el "no pagament del deute del projecte Castor, la no indemnització a Escal UGS, i el desmantellament immediat de les instal·lacions", perquè la població "quede fora de perill de una hipoteca a més de 20 anys que no és seua, i es rebutgen futurs usos d'alt risc com l'exploració petrolífera o l'injecció i emmagatzematge de gas". Els escenaris plantejats que no depuren responsabilitats deixarien a la ciutadania carregant amb el deute del projecte i la planta preparada per tornar a obrir-se en un futur El 18 de juliol de 2014, Escal UGS va presentar un escrit de renúncia a la concessió d'explotació del projecte Castor, després d'aconseguir l'autorització dels seus bonistes, entre els quals hi ha el Banc Europeu d'Inversions (que va comprar 300 milions d'euros sobre el total dels més de 1.400 milions en bons emesos, i va aportar més 200 milions en forma de línia de liquiditat). Escal UGS, participada per ACS en un 66'7%, considera que ha de ser compensada per l'activitat que ha dut a terme fins ara. http://www.naciodigital.cat/delcamp/...ca/cost/castor

[Gamper]

Arcadi Espada i els extraterrestres «Fet i fet, segons la teoria d’Espada, l’única forma d’eradicar la xenofòbia del món seria l’eliminació de tots els estats» Francesc Puigpelat | Actualitzat el 31/07/2014 a les 00:01h No hi ha com llegir El Mundo per adonar-se del nivell patètic dels arguments del nacionalisme espanyol. És com una mena de competició a veure qui la diu més grossa i més incongruent. Fa uns dies Arcadi Espada publicava un article titulat “La xenofobia blindada”, que començava amb aquestes paraules: “Sí, hay una singularidad catalana. Cataluña es el lugar de España donde se concentra el mayor número de xenófobos, es decir, de personas que no quieren vivir con el resto de los españoles”. La frase és per sucar-hi pa. Primer, cal aclarir-la: imagino que Espada, en escriure “que no quieren vivir con el resto de los españoles” fa referència a que no volen formar part del mateix Estat. I arribem al primer gran èxit d’Espada: s’inventa un nou significat de la paraula “xenofòbia”. Segons ell, ja no es tracta de fòbia o odi als estrangers (com diuen tots els diccionaris), sinó de no voler pertànyer al mateix Estat que els estrangers. Un cop ha fet la nova definició, Arcadi Espada, però, es mostra incongruent. Perquè, segons ell, només els catalans són xenòbofs. Ara bé: si fos conseqüent arribaria també a la conclusió que també els espanyols són uns xenòfobs contra els francesos, per exemple, perquè no volen viure al mateix Estat que els francesos. És urgent que Espada escrigui un nou article demanant a Rajoy, a Felip VI i a tots els espanyols que s’incorporin a França. Perquè, si no volen viure en el mateix Estat que els francesos, vol dir que són xenòfobs antifrancesos. Remei contra la xenofòbia: que Espanya sigui governada des de París Però no acaba aquí la cosa. Els francesos també podrien ser acusats de xenofòbia antialemanya, si no volen pertànyer al mateix Estat que els alemanys. Per tant, caldria que els francesos renunciessin a tenir un Estat propi en benefici dels alemanys. El mateix podríem dir dels americans: si Obama no vol ser acusat de xenòfob anti-xinès per Arcadi Espada, ha de promoure una fusió entre els Estats Units i la Xina, amb capital a Pequin (perquè a Xina hi ha més població). Fet i fet, segons la teoria d’Espada, l’única forma d’eradicar la xenofòbia del món seria l’eliminació de tots els estats. Caldria fer una Constitució universal i única, un sol Estat per a tot el planeta. Ah! I amb un article que deixés ben clar que, en el cas que aparegués un plat volador amb una colla d’extraterrestres, el planeta sencer hauria de renunciar a la seva independència per fusionar-se amb el planeta dels homenets verds. Compte: si aquest article no fos a la Constitució planetària, Arcadi Espada acusaria de xenofòbia el govern terraqüi. http://www.naciodigital.cat/opinio/8...xtraterrestres

[Gamper]

La línia «Davant el repte més immediat que té plantejat Catalunya, però, la línia divisòria que diferencia els uns dels altres no passa, tanmateix, per la classificació clàssica entre dretes i esquerres» Josep-Lluís Carod-Rovira | Actualitzat el 31/07/2014 a les 00:00h A mesura que es va acostant la primera setmana de novembre, les diferents posicions polítiques presents a la nostra societat, pel que fa al futur de Catalunya, apareixen ja amb tota claredat, lluny de l’ambigüitat, la indecisió i el discurs contradictori en què, malgrat tot, alguns s’han instal·lat. No em refereixo, clar, tan sols a les forces polítiques o socials, sinó també al posicionament d’entitats i associacions de tota mena, al costat, òbviament, de les preses de posició particulars i les opinions personals de cada ciutadà. La societat catalana és d’una diversitat extraordinària en tots els àmbits, segurament un dels països europeus amb un panorama intern més plural, tot i disposar d’una demografia de país mitjà, per la banda baixa. La diversitat afecta, lògicament, les ideologies polítiques en tot el ventall de possibilitats de pensament. Com a societat plural, doncs, hi ha gent de dretes i gent d’esquerres, gent conservadora i gent progressista. I, a l’interior de cadascuna d’aquestes denominacions tan àmplies, es produeix, alhora, una pluralitat enorme d’opcions de pensament. Les ideologies no coincideixen sempre, amb tota l’exactitud, amb el territori delimitat per unes sigles concretes, sinó que, sovint, aquestes es veuen desbordades o limitades pels respectius posicionaments polítics en cada apartat o model a defensar: economia, democràcia, societat, cultura, llengua, habitatge, sanitat, educació, medi ambient, transports, gènere, ordenació territorial, agricultura i pesca, consum, religió, justícia, relacions laborals, etc. Així, tenim aquí des de manifestacions de dreta racista, amb presència institucional en el món local, fins a esquerra alternativa o antisistema al Parlament. I, a l’entremig, dreta, centre-dreta, centre, centre-esquerra, esquerra, bo i sabent que la política no és, precisament, una ciència, i per tant hi ha aspectes en què una mateixa força política pot ser més conservadora o més progressista, o bé poden ser-ho membres destacats de la formació, o amb un pes numèric apreciable a l’interior d’aquesta. No és estrany, doncs, que davant de certes qüestions, hi hagi partits que donin llibertat de vot als seus càrrecs representatius, perquè actuïn d’acord amb la seva consciencia personal i les seves pròpies conviccions. Davant el repte més immediat que té plantejat Catalunya, però, la línia divisòria que diferencia els uns dels altres no passa, tanmateix, per la classificació clàssica entre dretes i esquerres. Ni totes les dretes hi estan en contra, ni totes les esquerres a favor, o bé a l’inrevés, tant se val. No és el model socioeconòmic allò que ara es debat, model sobre el qual la societat catalana ja s’anirà definint elecció rere elecció, tal i com ho ha anat fent fins ara. No crec, tampoc, que la línia divisòria, avui, se situï entre els que són partidaris de la independència nacional o aquells que hi són contraris. És allò que, potser massa precipitadament, s’ha convingut a definit com a independentistes i unionistes, concepte equívoc i inadequat aquest darrer, ja que conec molts independentistes que volen la unió amb els altres pobles d’Europa o del món. I, a més, siguem clars, el contrari de la independència no és pas la unitat, sinó la dependència. Potser, doncs, fóra més adient de parlar amb propietat i referir-nos a independentistes i dependentistes. No és aquesta, avui, la línia fonamental que posa la gent i els col·lectius a un costat o bé a un altre, perquè tan legítim és defensar la independència, com la dependència, mentre i tant, lògicament, uns i altres ho expressin de forma pacífica i democràtica. Ni tampoc crec, d’altra banda, que la diferència s’estableixi entre els que sostenen el caràcter nacional del poble català i aquells que, honestament, el veuen com una simple variant regional del poble espanyol. No és pas per aquí, doncs, que passa la línia divisòria. Ni, menys encara, per la sempre perillosa diferenciació identitària, que a casa nostra és d’una complexitat extraordinària, ja que s’hi donen identitats múltiples i simultànies, amb una gran riquesa de models possibles. On hem d’establir-la, per tant, la línia? Doncs crec que la línia passa, amb tota claredat, situant a una banda aquells que defensen el dret de Catalunya a decidir el seu futur, a les urnes, democràticament, i aquells que s’hi oposen amb tota rotunditat. No es tracta, en conseqüència, d’una apreciació de caràcter econòmic o social, progressista o conservador, de dretes o d’esquerres, sinó estrictament democràtic. Hi ha, a un costat, els que pensem que nosaltres i només nosaltres (sigui Catalunya una nació o bé una regió part d’una nació més àmplia, com és el meu cas en la perspectiva de Països Catalans) hem de poder decidir què en volem fer de nosaltres mateixos i dels nostres descendents, pensant en clau de futur. I, a l’altre, es troben aquells que sostenen que no tenim cap dret col·lectiu i, per tant, el nostre futur no som nosaltres qui l’ha de decidir, sinó que han de fer-ho uns altres, que no som nosaltres, en nom nostre. La línia divisòria és, doncs, exclusivament democràtica. O amb el poble de Catalunya per votar a les urnes si volem ser un estat i si el volem independent o bé no (i aquí totes les opcions són igual de democràtiques) o bé totalment en contra, negant-nos aquest dret. En aquestes alçades de la història ja ha passat prou temps per a saber, cadascú de nosaltres, a quina banda de la línia se situa. http://www.naciodigital.cat/opinio/8882/linia

[Gamper]

Cent dies per a la consulta del 9 de novembre
Guia i calendari per a saber tot allò que passarà

Falten cent dies per a la consulta del 9 de novembre. L'agost possiblement imposarà un parèntesi d'unes quantes setmanes, i després arribaran uns mesos políticament trepidants. Hi ha certeses i dubtes, coses que podem assegurar que passaran i coses que haurem d'esperar per a saber com es desenvolupen. Heus ací una guia, pas a pas, d'allò que ens espera.
–Dimarts 5 d'agost. Reunió del govern català i compareixença d'Artur Mas per a fer balanç de la feina de govern. Començarà un període de vacances que pot ser alterat en qualsevol moment per una notícia important.
–Dimarts 26 d'agost. Si no ha passat res abans, hi haurà la primera reunió del govern després de les vacances.
–Dimarts 2 de setembre. El parlament torna a funcionar, després del parèntesi estiuenc. Si passés res a l'agost es reuniria la diputació permanent. El 2 de setembre hi ha anunciada una reunió de la comissió d'afers institucionals centrada en l'estatut de la Vall d'Aran. Però molt probablement en aquesta reunió es decidirà sobre la compareixença de l'ex-president Jordi Pujol o fins i tot podria compareixer.
–Dijous 11 de setembre. La gran manifestació de la Diada. Tindrà un impacte determinant per als mesos següents. Si s'aconsegueix una mobilització semblant o superior a la dels dos anys anteriors, la legitimitat del procés n'eixirà molt reforçada. És el dia clau.*
–Dijous 11 de setembre. Els unionistes convoquen una manifestació a Tarragona. La comparació deixarà clares moltes coses. Però atenció als ultres: la provocació d'aquests grups és com més va més evident i no es pot descartar que proven de causar problemes d'ordre públic.
–Dilluns 15 de setembre. Compareixença a l'audiència espanyola de Jordi Pujol i Ferrusola. El cas podria complicar-se molt.
–Dijous 18 de setembre. Referèndum d'Escòcia. El resultat no serà determinant per a Catalunya, però ningú no ignora que tindrà un gran impacte. Si hi guanya el sí podem esperar una resituació ràpida de la Unió Europea per a impedir que Escòcia en quede fora. I això seria molt clarificador en el cas català.
–Segona setmana de setembre o primera d'octubre. Aprovació al parlament de la llei de consultes. Durant la primera quinzena de setembre s'haurà fet pública l'opinió del Consell de Garanties Estatutàries. Hi ha la possibilitat que l'estat espanyol presente un recurs contra la llei de consultes davant el Tribunal Constitucional. Molt probablement el president Mas convocarà la votació immediatament després d'haver aprovat la llei i abans el govern espanyol no haja decidit si la porta al Constitucional o no. Com que legalment la consulta s'ha de fer entre trenta dies i seixanta després de signar el decret de convocatòria, s'hauria de signar abans del 9 d'octubre.
–A partir del 9 d'octubre. S'obrirà el registre de participació en la consulta. Hi podran votar tots els catalans més grans de setze anys, els comunitaris amb més d'un any de residència i els extracomunitaris amb més de tres anys. Tanmateix, els joves entre setze anys i divuit i els estrangers no votaran de manera automàtica. S'hauran d'inscriure en un registre acreditatiu de la seua condició i només si s'han registrat podran votar el 9 de novembre. Serà el mateix cas que els catalans residents fora de l'estat espanyol, que votaran per internet i ja poden registrar-se ara en aquesta web. Els qui viuen a la resta de l'estat espanyol no podran votar en cap cas.
–A partir de la signatura del decret i fins el 8 de novembre. Campanya electoral del referèndum. No hi haurà jornada de reflexió.*
–9 de novembre. Dia de la consulta. Serà organitzada exclusivament per la Generalitat, que establirà dos mil punts de votació a tot el territori. També es podrà votar per internet i possiblement amb el mòbil.
–Fins el 10 de gener. El president de la Generalitat, segons la llei de consultes, podrà proposar fins el 10 de gener les decisions que per a acomplir el mandat democràtic expressat pel poble de Catalunya. En cas de victòria del doble sí és previsible que oferesca una negociació sobre la separació a l'estat espanyol i a la Unió Europea i que emprenga el procés constituent.
–A partir del 10 de gener. Els partits catalans decidiran com dur a terme el procés constituent. Possiblement es redactarà una constitució provisional i es convocaran eleccions al parlament encarregat d'elaborar la primera constitució de la república. És previsible que l'estat espanyol faça per obstaculitzar el procés, però no és clar com ho podrà aconseguir.

http://m.vilaweb.cat/noticia/4206145...-novembre.html

[Gamper]

Prepareu-vos

Si ho podeu fer, descanseu aquests dies. I prepareu-vos. Prepareu-vos per viure els quatre mesos més impactants de la nostra història. Quan arribe Nadal ja sabrem tantes coses del nostre futur immediat que qualsevol que puguem dir ara sonarà càndida. Però mentrestant ens ho juguem tot.

Prepareu-vos, sobretot, per a l'11 de setembre. És el dia clau. El dia més important de tots. El dia en què, per tercer any, haurem de demostrar quina és la voluntat explícita del nostre poble. No s'hi val a badar. Això sí, us demane que en gaudiu. Deixeu que el pessigolleig de les grans ocasions s'apodere dels vostres braços, no reprimiu aquella alenada dolçs que puja per la gola i sobretot comenceu a assaborir ja els preparatius, els plans per a ser-hi. Compartiu-los amb els amics, amb els fills, amb els pares. Tenim el dret de ser feliços per tot allò que hem fet fins ara i de sentir-nos il·lusionats pels mesos que vindran.

Prepareu-vos per al 9 de novembre. Per votar. Prepareu-vos sobretot per treballar de valent. Per guanyar cada vot, cada doble sí. Necessitem els braços de tothom, els cervells de tothom i no parar ni un sol minut durant el setembre i l'octubre. Farem i farem i farem encara més. Menystindrem el cansament i superarem la por. Que voleu un certificat que votarem? No el tenim. Però en tenim la promesa del govern. I una aliança parlamentària impossible de concebre enlloc més. Ara només ens cal la pressió i la voluntat fèrria del poble. No hi ha pla B. El pla és votar i això depèn únicament de nosaltres.

I prepareu-vos sobretot per construir un país del qual ens puguem sentir raonablement satisfets. Un país nou, sense les xacres ni les misèries del passat: ni les que no depenen de nosaltres ni, sobretot, aquelles de les quals els nostres tenen la culpa, aquelles que simplement passen perquè nosaltres no ho impedim. Prepareu-vos per discutir cada coma sabent que en depèn la vida dels nostres descendents durant decennis. Prepareu-vos per arribar a acords com més amplis millor, però com més clars encara millor. I prepareu-vos per bastir una república de la majoria, sense condicions, sense por ni mites, sense vergonya, orgullosament.*

Prepareu-vos, en definitiva, per guanyar. És l'hora.

http://m.vilaweb.cat/editorial/42061...pareu-vos.html

[Gamper]

Mas, sobre el procés: "No anem en contra dels altres, sinó a favor de nosaltres mateixos"

ACN | Cardona | 31/07/2014 22:10

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dijous al vespre des de Cardona que el procés sobiranista "no va en contra dels altres, sinó a favor de nosaltres mateixos". Mas ho ha dit un dia després de la reunió mantinguda amb Mariano Rajoy a la Moncloa, en què el president espanyol va reiterar que la consulta és "il·legal".

El president ha expressat que "tenim tot el dret a intentar millorar el nostre present i futur, com tots els països, totes les societats i totes les nacions, però no anem en contra dels altres". D'altra banda, el cap de l'executiu català ha afirmat que, "per difícils i complicades que siguin les circumstàncies, si un país creu en ell mateix se'n pot sortir".

http://m.ara.cat/politica/Artur_Mas-...l#.U9s3Tnh8Leg

[caculete]

No hombre, para fascista terrorista ya te tenemos a ti, hijo de puta




Ostia puta, llamando fascistas a los demas un tipo que amenaza con hacer saltar por los aires a quien le lleva la contraria.

Es un pobre loco.

Nada más.

Ni siquiera es divertido.

Y además votó a Pujol.

jijijii

[caculete]

¿Quéeeee?

¿Cómo va tu salud mental, Gaymper?

Sobre ruedas ¿no?

jeje

[Gamper]

ERC pressiona el Govern per crear l'Hisenda davant «l'ofec» d'Espanya
Denuncia que Madrid "té una estratègia planificada" contra les finances de la Generalitat per "debilitar-la i deslegitimar-la políticament"

ACN | Actualitzat el 01/08/2014 a les 17:12hArxivat a: Política, ERC, Hisenda
El diputat d'ERC al Parlament Pere Aragonès ha demanat que s'acceleri la creació Hisenda pròpia davant l'"ofec econòmic" del govern espanyol. Davant la decisió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, de rebaixar a l'1% els interessos del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), el portaveu econòmic d'ERC al Parlament ha criticat que el govern espanyol "té una estratègia planificada per ofegar les finances la Generalitat, debilitar-la i deslegitimar-la políticament". Per Aragonès, "la solució no està en l'augment del sostre dèficit, sinó que la Generalitat recapti la totalitat dels impostos que es paguen a Catalunya". "És increïble que se'ns vengui com a gran concessió una rebaixa dels interessos que ens cobren per uns diners que són dels contribuents catalans", ha afirmat el diputat, que considera que "recentralitzant" i "forçant" les dificultats financeres de la Generalitat el govern espanyol es comporta com "un fons voltor".

El diputat ha recordat els incompliments dels acords de finançament de l'Estatut i la Disposició addicional Tercera o el bloqueig per part de l'Estat de nous impostos de la Generalitat al capital com l'impost de dipòsits bancaris. "Si aquests incompliments es corregissin per part del govern espanyol, es podrien començar a revertir les retallades', ha assegurat.

Aragonès ha criticat que s'utilitzi l'aval del Banc Central Europeu pel deute públic estatal per "recentralitzar i imposar", ha dit, un objectiu de dèficit del 0,7% pel 2015, quan es reserva per l'administració de l'Estat el 3,5%. Segons el diputat, l'objectiu del dèficit hauria de ser d'un 1,7% si s'atorgués a les autonomies el sostre de dèficit que els correspon per la despesa que realitzen, centrada bàsicament en l'estat del benestar.

Des d'ERC es demana al Govern "fermesa, no reduir el pressupost per a l'any 2015" i plantejar una "batalla política" per tal que els recursos tributaris dels ciutadans de Catalunya es destinin a finançar l'estat del benestar i "no a mantenir les elits econòmico-polítiques de l'estat espanyol", argument més, ha afegit, per votar a favor de la independència en la consulta del 9-N.

Per Aragonès, "la solució no està en l'augment del sostre dèficit, ja que aquest només tindria caràcter temporal, sinó en el fet que la Generalitat recapti la totalitat dels impostos que es paguen a Catalunya'. Per aquesta raó, segons el diputat, "cal accelerar la construcció de la hisenda pròpia i garantir la sobirania financera per a l'any 2015".

http://www.naciodigital.cat/noticia/...t/ofec/espanya