El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

Bartomeu

25/03/15 02:00 -*MARTA LASALAS

Fa temps que crida l'atenció que esclatin tants casos d'irregularitats al voltant del Barça o que, posats a investigar, no hi hagi aquesta munió de denúncies en altres equips amb contractes igualment milionaris o galàctics. En el cas Neymar, a més, ha sorprès la fúria del fiscal, que vol ficar a la presó Josep Maria Bartomeu arran d'uns contractes que es van signar quan encara no era president. Igualment, resulta xocant la velocitat meteòrica de l'Audiencia Nacional, que ni tan sols ha esperat que el Barça presentés recurs contra la decisió prèvia del jutge Ruz abans de fer pública la petició del fiscal. No cal dir-ho, és pintoresc que tot plegat passi l'endemà del Barça-Madrid...

A ningú se li pot escapar tampoc el fet que aquest cas –la seva contundència i la seva diligència– coincideixi amb un procés polític en el qual el Barça ha mantingut un evident protagonisme –com a club, obrint les portes de l'estadi a la Via Catalana, o amb el pronunciament públic d'alguns jugadors–. Tampoc passa desapercebut que aquesta greu acusació contra el president del Barça coincideixi amb una campanya de polítics com ara Aguirre o De Cospedal advertint contra –o atiant?– una xiulada a l'himne espanyol en la copa del Rei.

El Barça és una marca internacional d'una potència brutal. Intentar ficar a la presó el president del Barça pot tenir més ressò internacional que intentar ficar a la presó el president de la Generalitat –cosa que, per cert, també alguns pretenen–. Que el club digui que això és una injustícia no és una queixa més. El món no està pendent de Catalunya, però sí del Barça. I Bartomeu ha decidit plantar cara. La cosa es posa interessant. L'Estat sempre té la paella pel mànec i un munt de ressorts infinits al seu abast, però aquest cop el rival és tremendament potent. I, pel mig, una vegada més, hi haurà urnes...

http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...-bartomeu.html

[Gamper]

La força de la DUI

25/03/15 02:00 -*HÈCTOR LÓPEZ BOFILL

Si hi ha alguna possibilitat de legitimar la secessió catalana en el concert internacional a través de les eleccions del 27-S, aquesta requereix que obtinguin una àmplia majoria els partits que es comprometin en el programa a efectuar la declaració unilateral d'independència (DUI). Qualsevol altra proposta, com la que malauradament circula aquests dies entre els anomenats partits sobiranistes, obre la porta al fet que els actors exteriors puguin al·legar amb fonament que no hi ha un mandat democràtic clar per a la creació del nou estat.

El full de ruta acordat a la “taula de les forces polítiques i socials per a l'estat propi”, com diem, contribueix a enteranyinar la relació entre el vot popular i l'expressió de la majoria partidària d'una Catalunya sobirana i subjecte de dret internacional. Els partits i les associacions que conclouen el document del 13 de març de 2015 encara parlen de “conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític” (una expressió, la mateixa que es va fer servir per plantejar la consulta, després procés participatiu, del 9-N), de la qual no es desprèn en cap moment la necessitat de visualitzar la voluntat “d'independència”. Però els mecanismes que es proposen per concretar les accions que realitzaria la hipotètica majoria política conseqüent amb els propòsits de l'acord són encara més embullats: 1) declaració solemne del Parlament de Catalunya de l'inici del procés que ens ha de dur a la constitució del nou estat (som encara a l'inici del procés? No havíem quedat que el 27-S havia de perpetrar el gest final?), 2) iniciació del procés constituent, 3) desplegament dels mecanismes de transició nacional i de les estructures d'estat i 4) culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya. Deixant a banda que els termes*independència*o*estat independent*no apareixen enlloc de les diverses fases (i així la “constitució del nou estat” encara es podria associar a un estat membre d'una federació com succeí en la primera pregunta del 9-N), el més sorprenent i decebedor és que encara es continuïn concebent els moviments següents al 27-S dins la legalitat espanyola. Sembla que el nostre estament polític es resisteixi a aprendre la lliçó experimentada d'ençà de 2012: que les institucions de l'Estat reprimiran tota actuació que es desenvolupi dins el marc de la Constitució de 1978. Així, per exemple, la “declaració solemne del Parlament” que preveu l'acord del 13 de març patirà el mateix destí que la resolució de l'assemblea catalana de 23 de gener de 2013 sobre el dret de decidir: impugnació davant el Tribunal Constitucional espanyol, anul·lació i, en conclusió, total manca d'efectivitat. Una insensatesa que arriba al seu punt culminant amb la pretensió dels partits i les associacions catalanes de fer una constitució sense trencar amb el sistema vigent. Tots aquests anhels quedaran amputats des del moment zero. D'aquí que l'únic avenç plausible en el procés que es pot copsar consisteix en el fet que les eleccions del 27-S tinguin com a conseqüència immediata la ruptura amb l'Estat espanyol, i això només es materialitza amb la citada DUI. Només quan el Parlament català estableixi, per exemple a la manera que ho van fer els representants dels Estats Units al Congrés General de 1776, que Catalunya és “un estat lliure i independent” i que “s'entén dissolt tot vincle” amb Espanya que es pot obrir la tanda de reconeixements internacionals i que es poden implementar les mesures de construcció de l'estat bloquejades dins l'actual marc polític. En d'altres paraules, fins que no es tingui clar que no hi haurà “transició” o “desconnexió” sinó una ruptura, que encara continua essent l'únic llenguatge comprensible no tan sols per a una Espanya que no permet referèndums de secessió sinó també per a la comunitat internacional, anirem fent llargues marrades que ens poden abocar a una derrota sense pal·liatius.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...es/835269.html

[Gamper]

Le Figaro: «Els catalans són un blanc tradicional de bromes de mal gust a Espanya»L'alemanya "Focus" també veu amb sorpresa els tuits "insensibles" contra els catalans

B. Ferrer*| Actualitzat el 25/03/2015 a les 16:52h

Arxivat a:*Política,*procés català,*catalanofòbia,*premsa internacional,*Le Figaro,*Germanwings,França,*Alemanya

Le Figaro informa de com d'habitual és la catalanofòbia a l'Estat espanyol.


La decisió del ministeri de l'Interior espanyol d'obrir una investigació oficial pels tuits contra els catalans formulats aquest dimarts amb motiu de l'accident d'avió de Germanwings als Alps ha captat l'atenció de la premsa internacional. El conservador*Le Figaro

http://www.naciodigital.cat/noticia/...l/gust/espanya

[Gamper]

Les senyes de la derrota*26.03.2015 14:00Vicent Partal

Les Corts Valencianes van aprovar ahir, només amb els vots del PP, la polèmica llei de senyes d'identitat. L'escena va ser molt insòlita, perquè els partits de l'oposició van abandonar els escons i ni tan sols van prendre part en una votació que simplement pretenia originar crispació social en favor del Partit Popular, ja en plena campanya de les eleccions del mes de maig.

La llei és un desficaci de cap a peus. No solament perquè és un desficaci legislar amb l'únic objectiu d'atacar políticament l'oposició parlamentària. Ni solament tampoc perquè el contingut de la llei és literalment absurd. També és un desficaci pel format de deliberació, amb el Partit Popular endossant-hi per la porta de darrere i en l'últim segon les esmenes més absurdes, alguna de les quals de dubtós valor legal i d'una evident manca de legitimitat democràtica.*

Tot això, solament, per a mirar de fabricar una imatge de l'oposició valenciana com una colla de 'catalanistes venuts', que cal frenar amb una victòria del PP. Victòria que cap enquesta, ni una, no veu factible. Fa decennis que l'extrema dreta i la dreta valencianes fan servir aquest mateix argument i aquest mateix parany. I, per tant, no es pot dir que sorprenga. Però aquesta volta cal dir que, finalment, hi veiem una jugada a la desesperada. I que, per sort, ja falten sols unes quantes setmanes per a desallotjar del govern, democràticament, aquest Partit Popular que ni en la derrota no sap demostrar un bri de dignitat.

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...s-derrota.html

[Gamper]

27-S: un consens per arrencar la crosta

JOAN M. TRESSERRAS | 25/03/2015 22:01

Segueix-me

La*crosta*ha estat durant molts anys una versió nostrada de la*casta. No tothom que s’hi refereix està pensant exactament en el mateix, o en els mateixos. Però ha estat una de les expressions més utilitzades per al·ludir a una minoria de bona posició social, elitista -el pinyol-, permanentment instal·lada en les esferes més influents i capaç de condicionar la vida política al servei dels seus interessos.

La ciutadania catalana, impactada per la crisi i els escàndols per corrupció o malversació, ha exigit explicacions. ¿Quina mena d’arguments poden justificar tanta desigualtat? ¿Qui ha estat responsable de tants desgavells? ¿Per què és la majoria qui pateix les conseqüències de les males decisions i les males pràctiques d’uns quants? El discurs de les classes dirigents de tota la vida no ha proporcionat cap resposta acceptable. El seu és un discurs antic i gastat, amb l’afegit d’un parell de versicles de la*troica*i referències als brots verds. La indignació, en conseqüència, no s’ha apaivagat. Simultàniament, l’empenta del procés sobiranista ha fet evident la nul·la disposició al diàleg de l’Estat i el seu abús sistemàtic del control dels recursos públics contra el govern català i, de retruc, contra els sectors més desafavorits i més perjudicats per la laminació dels serveis i les polítiques socials. El discurs resclosit, en aquest punt, s’ha limitat a reiterar la devoció per l’imperi de la legalitat i a incrementar els advertiments i les amenaces. I la indignació, en aquest àmbit, tampoc s’ha apaivagat.

La crosta, doncs, ha perdut qualsevol legitimitat justificadora de la seva preeminència i l’escassa capacitat de lideratge que li pogués quedar. Encara hi és i encara influeix. Però la seva espelma és curta i s’apaga. El principal factor que allarga el seu ocàs és que, davant la seva hegemonia minvant, la nova hegemonia emergent no acaba de quallar i de trobar les vies de la seva institucionalització. Però, substancialment, per la profunditat i l’amplada de l’arrelament social que impulsa el canvi, el procés del relleu en l’hegemonia és irreversible. Aquesta crosta ja trontolla. El 27 de setembre suposarà una gran oportunitat d’arrencar-la.

Les transformacions socials importants poden necessitar incubacions llargues i lentes. Poc visibles. Amb alguns símptomes esporàdics que insinuen avenços o retrocessos, però també amb períodes de calma, quan sembla que no estigui passant res. Quan sota la pell de la realitat el batec social és gairebé imperceptible. És en moments així quan els sectors més conservadors i immobilistes s’afanyen a proclamar que qualsevol sotragada ha estat un simple tremolor. Que no hi haurà terratrèmol. Que tot està sota control. Llavors, fins i tot els més agosarats actors del canvi poden vacil·lar. L’efervescència dels moments d’eufòria per unes transformacions que hem vist a tocar pot, paradoxalment i en el moment més inoportú, provocar la ressaca i els dubtes. Com en aquests mesos. Aquesta és justament la intenció del discurs de les forces socialment i nacionalment retrògrades i els seus aliats: desanimar, desmobilitzar, descoratjar, desacreditar, erosionar lideratges, dividir, confondre. Fer creure que les coses només poden ser com són. Que no hi ha alternatives.

Venim d’una època d’hegemonies molt compactes, circumscrites als segments socials pròxims al poder. Aquestes hegemonies es caracteritzen pel fet que la dominació efectiva comporta la imposició d’un consens social que li serveix de coartada. Però l’actual procés català té connotacions de classe ben explícites. El desplaçament de l’hegemonia declinant ve justament provocat per l’oposició popular majoritària a la seva continuació i a la dels sectors que l’exercien. En aquest cas, doncs, no es tracta d’accedir a una posició dominadora a benefici d’un nou grup exclusiu, sinó d’impedir que cap minoria -connectada a l’estat espanyol o no- pugui tornar imposar-se a la voluntat més general.

Aquest relleu no requereix pas que el consens sigui l’instrument que revesteixi de pacte social el predomini d’uns quants privilegiats. Tot el contrari. El propòsit d’obtenir una majoria electoral tan àmplia com sigui possible, amb unes bases socials tan heterogènies, transversals i diverses, hauria d’esperonar el moviment cívic popular i les seves organitzacions per anar teixint el consens previ necessari que impedeixi la reproducció de la vella dominació i asseguri el canvi d’hegemonia. Per això parlem de revolució democràtica. I per això resultarà tan decisiu que del 27-S en surti el mandat democràtic inqüestionable de refundar el país i construir l’estat.

http://m.ara.cat/opinio/consens-arre...327667237.html

[saatii2012]

Sunglasses are the important accessory goods for each day use but also for specialized sports activities and actions. Sunglasses defend the eyes from harmful UV rays, which arise even when it is cloudy which is why putting on sunglasses at all instances exterior and even though driving is an important idea to keep in mind. When buying sunglasses, you might fake oakley wholesalers Fake oakleyswonder which sort of sunglasses fit you the finest and which are finest for your eyes. There are a number of methods to go about deciding on the greatest sort of sunglasses so that your eyes are properly safeguarded and you are comfy in the sunglasses you decide on.
As the humble pair of sunglasses is no more than a couple of darkened lenses held up by a frame to keep harmful rays at bay, it is certainly no means to this end. Wholesale sunglasses allow the philosophy of the matter to see a new light, no pun intended, whereby the convention of owning a single pair is no longer in practice. replica oakley sunglasses How often do people have a pair or two stashed in their bags and vehicles as well as a private collection of in and out of fashion sunglasses? Wholesale prices have driven the average consumer to rethink the ownership concept and take matters into his or her own hands by having a pair within easy reach at all times for all occasions. Whether one needs them for a game of golf on the sunny fairways or work on a tan by the pool, protective eyewear is everywhere becoming the common wear. fake oakley sunglasses
Aside from knowing where to buy designer sunglasses online, another thing to consider is the particular style and design that you look for. Of course, it is always an advantage to know first what you want before plunging into the actual buying. This makes your search easy as well as you can narrow down your searches and decide on the specific brand, style, and feature of the sunglasses. Make a definite description as to what shades you desire to have; is it an aviator sunglass that you want, a wayfarer sunglass, polarized or mirror-shade sunglasses? Whatever it is that you desire, keep it in mind when shopping online. This will lead you to the best buying decision. Oakley Fuel Cell Sunglasses
No make any difference what sort of sunglasses you are hoping to buy or exactly where you plan on wearing the sunglasses, there is confident to be the perfect pair out there for you and with a small study and dedication on your portion, you are certain to pick the appropriate type of Oakley sunglasses [http://www.oakleyssunglassesale.com] to suit your every single will need. You should choose the color of the lenses based on your personality and hobby as well as your requirements. It is very important for you to choose it.

[Gamper]

Isabel San Sebastián, lul·lista

SEBASTIÀ ALZAMORA | 26/03/2015 21:44

Segueix-me

Reconeguda per la seva ponderació i equanimitat, i sobretot per la seva familiaritat amb la cultura medieval, la periodista de 13TV Isabel San Sebastián, vinculada de tota la vida a l’extrema dreta, va dissertar ahir a Palma sobre Ramon Llull. Isabel San Sebastián i Ramon Llull, un duet equiparable a Dante Alighieri i Enrique Iglesias. La periodista, ja que així es fa anomenar, va donar una xerrada intitulada*El marco histórico del siglo XIII, referencia luliana: Federico de Sicilia, Pedro II de Aragón i el Gran Kan*(sic, s’escriu Gran Khan). Ho va fer convidada per l’Ajuntament de Palma, dins un cicle de conferències dedicades al setè centenari de Llull, i els honoraris eren de 2.400 euros.

A molta gent li ha cridat l’atenció que un personatge com la senyora San Sebastián hagi percebut uns emoluments tan esplèndids per una xerrada sobre un personatge del qual no en té ni idea, però si ho analitzem bé tots els diners són pocs per descobrir quina relació mantenia el beat Llull amb l’imperi mongol. Segurament 13TV i altres mitjans per l’estil deuen haver desenvolupat teories al respecte. Vés a saber si Llull, primer escriptor i un dels més importants que ha donat la llengua catalana, no va tenir interessos espuris per devers Karakorum. Les referències a monarques directament relacionats amb la Corona d’Aragó deuen tenir a veure amb alguna idea sobre la inexistència de Catalunya.

Seria absurd voler inventariar en un article com aquest els motius de la importància de Ramon Llull, un dels pensadors i poetes més importants de l’Europa del seu temps. Només se’ns acudeix de dir, no sense una certa consternació, que al llarg dels segles ha hagut de suportar tota mena de vituperis a causa del seu pensament heterodox, però que segurament ni ell hauria estat capaç d’imaginar que el seu nom servís d’excusa perquè la senyora San Sebastián s’embutxaqui més de dos mil euros per fer el tonto una estona a Palma. Aquesta primera espasa del periodisme ha dedicat densos volums biogràfics a personatges tan interessants i recomanables com l’exdirigent del PP Jaime Mayor Oreja i l’exfiscal en cap de l’Audiència Nacional Eduardo Fungairiño. És obvi que el salt entre aquesta mena de figures i la de Ramon Llull és del tot lògic i raonable.

El tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Fernando Gilet, s’ha caracteritzat per una gestió penosa del seu càrrec durant tota aquesta legislatura, però ha decidit acomiadar-se per la porta gran encarregant una conferència sobre Llull a Isabel San Sebastián. Es veu que no hi havia ningú més indicat per alliçonar el poble sobre l’autor del*Llibre de les bèsties*(és una referència casual), i que no es podia fer per una tarifa inferior als dos mil euros. Potser sí que ens hem d’avesar a la circumstància que una colla d’impresentables s’enrigui de nosaltres, però almenys que deixin tranquils els clàssics. Hi ha qui afirma que Llull va morir apedregat, però la pedregada de debò li ha arribat l’any 2015, ell que sempre va ser contrari al fanatisme.

http://m.ara.cat/opinio/Isabel-San-S...328267210.html

[Gamper]

El govern de Bauzá anuncia la desaparició del 33 i el 3/24 a les Illes*27.03.2015 14:24

El govern balear ha anunciat avui que dimarts ja no es podran veure a les Illes Balears els canals 3/24 ni el 33, al·legant que tecnològicament 'no hi ha cap altra opció'. La portaveu del govern, Núria Riera, ha dit que l'executiu no podia fer res per a garantir el manteniment de les emissions d'aquests dos canals de Televisió de Catalunya, arran de la reordenació de la Televisió Digital Terrestre a l'estat espanyol. Riera ha insistit que si d'ací a dimarts, dia 31 de març, no hi ha cap solució tècnica, els canals es deixaran de veure. Si això passa, l'únic canal de TVC que es podrà veure a les Illes serà el TV3CAT.

Arran de la reordenació dels canals de la TDT, que es va anunciar ja fa mig any, les televisions deixaran de tenir un espai que es cedirà als serveis de telefonia mòbil de quarta generació, de tal manera que el govern balear trasllada els canals públics i privats afectats al lloc que fins ara ocupaven el 33 i el 3/24.

L'Obra Cultural Balear va denunciar ahir aquesta situació, i ha acusat el govern de José Ramón Bauzá d'aplicar criteris polítics i no tècnics.

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...324-illes.html

[Gamper]

L'aeroport del Prat guanya 12 vegades més que el de Madrid-Barajas

ARA | Barcelona | 27/03/2015 17:43

L'aeroport del Prat va tancar l'exercici del 2014 amb un total de 339,2 milions d'euros de beneficis abans d'impostos. Aquesta xifra multiplica per 12 el que va guanyar l'aeroport central de Madrid-Barajas, que va obtenir un resultat de 27,5 milions també abans d'impostos. Tal com es pot comprovar en el*compte de resultats d'Aena del 2014, desglossat per aeroports,*en total el gestor d'aquestes infraestructures, Aena, va tancar l'any amb un*benefici net de 479 milions d'euros, un 20% menys que l'any anterior.*

Sobre beneficis bruts, és a dir, sense tenir en compte l'impost de societats, els guanys de l'aeroport del Prat suposen un 52% del total de beneficis que van obtenir tots els aeroports junts d'Aena abans d'impostos. En comparació amb els resultats de 2013, l'aeròdrom situat al Prat de Llobregat ha guanyat 96 milions més en l'últim exercici i abans de restar-li els tributs. Un cop descomptats, el Prat va registrar uns beneficis nets de 168,2 milions d'euros el 2013.

Així doncs, el de Barcelona va ser l'aeroport que més va guanyar el 2014, seguit de lluny pel de Palma de Mallorca, amb un benefici brut de 158,7 milions; i els de Tenerife Sud (73,4 milions), Gran Canària (70,3 milions) i Alacant (50,5 milions). Després d'aquests aeròdroms, els de Lanzarote i Eivissa també van registrar més beneficis que el de Madrid-Barajas.*

A l'altre costat hi ha diverses infraestructures en números vermells. Els pitjors resultats van ser per al de La Palma, amb 18,16 milions de pèrdues, i el de Santiago de Compostel·la, amb unes pèrdues de 15,4 milions d'euros.

http://m.ara.cat/economia/Laeroport-...328267392.html

[jomersulo]

Loquillo: «De Cataluña no hablo porque tengo miedo»