El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

La Generalitat presenta recurs a l'Audiència espanyola per a reclamar la tornada completa dels papers de Salamanca

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, calcula que queda per tornar menys d'un 10% del total de la documentació requisada pel franquisme

• La tornada dels anomenats papers de Salamanca encara la via judicial. La Generalitat ha presentat un recurs contenciós administratiu a l'Audiència Nacional espanyola per a reclamar al titular del Ministeri de Cultura, José Ignacio Wert, la tornada completa de la documentació republicana confiscada després de la guerra del 1936-1939.

En aquests moments, la Generalitat identifica quins són els documents requisats durant la guerra que encara no han tornat a Catalunya incomplint, així, l'acord de la comissió mixta del 2013. En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha calculat que queda pendent de tornar menys d'un 10% dels papers que establia la llei de 2005.

http://www.vilaweb.cat/noticia/42293...salamanca.html

[Gamper]

Altafaj: "A la UE hi ha certa admiració pel procés català"

El representant de la Generalitat davant la UE assegura que és difícil explica perquè els catalans "no hem pogut votar encara"

Nerea Rodríguez

El nou representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, assegura en una entrevista avui al diari ‘El Punt Avui’ que “hi ha una comprensió més àmplia del que de vegades es vol fer creure, dels principis i valors que inspiren aquest procés a Catalunya”, i afegeix que, sobretot, “hi ha una certa admiració per com s'està fent aquest procés, de manera exemplar, sense confrontació, sense violència; al contrari, amb civisme, i això té molts pocs precedents en la història europea recent, malauradament”.

Altafaj també aprofita per recordar que la Comissió Europea “no s’ha mostrat a favor, però tampoc en contra” del procés sobiranista i de la independència de Catalunya. “A més, estem parlant d'un cas sense precedents, d'una ampliació interna, de la independència d'un conjunt de ciutadans que ja són membres de la UE amb tota una sèrie de drets adquirits. La UE és una unió d'Estats, però també de ciutadans!”, exclama.

El representant de la Generalitat davant la UE també explica en què consisteix la seva feina: “Es tracta d'explicar que una amplíssima majoria dels catalans volen decidir el seu futur de manera democràtica, com es fa arreu de la UE, és a dir, a les urnes”, i assenyala que el que és més complicat és explicar “per què no hem pogut fer-ho fins ara, tot i que hi havia vies legals, que s'han esgotat, i al final s'ha hagut de recórrer a la consulta, com es va fer el 9-N, a través d'un procés de participació popular, però amb la voluntat que el dia 27 de setembre els ciutadans puguin expressar-se democràticament sobre el model de país que volen”.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...ala_106078.php

[Gamper]

El que ara ve

"L'única esperança per a l'espanyolisme és la pugna entre els partits sobiranistes, i que la fomentarà tan com pugui"

Editorial

L’exministre socialista i economista Jordi Sevilla ha constatat durant una entrevista al programa ‘Els Matins’ de TV3 que “Espanya s’ha trencat”. “Alguns dels problemes que estem tenint és perquè ens falta un projecte de país", s'ha queixat Sevilla. L'exministre ha certificat l'evidència que actualment Espanya com a projecte polític està desllorigada. És l'únic Estat d'Europa on la fórmula estatal no coincideix amb la voluntat de la ciutadania en territoris amplis, com és el cas de Catalunya. La unitat d'Espanya no es fonamenta en hores d'ara a Catalunya cap pulsió transversal, en cap idea de futur consensuada, sinó en les amenaces de l'aparell de l'Estat i la demagògia de les tertúlies d'alguna televisió per excitar un segment de l'electorat. Té raó Sevilla quan certifica que l'unionisme no té un projecte de país. Davant d'això, cada cop és més evident que l'única esperança per a l'espanyolisme és la pugna entre els partits sobiranistes, i que la fomentarà tan com pugui. Quan un equip de futbol no sap crear joc, es dedica a la puntada de peu a la canyella. Doncs això és el que ara ve.

http://www.elsingular.cat/cat/notice..._ve_106074.php

[Gamper]

Nazis i llops

"Si els catalans haguéssim tingut un estat que protegís la nostra producció cultural, el nom d'Amat-Piniella s'hauria escrit amb lletres d'or al costat de les de Primo Levi"

Odei A.-Etxearte

La Hermandad Nacional de la División Azul ha organitzat una missa el 15 de febrer a Barcelona per commemorar l'aniversari de la batalla de Krasni Bor. Una part del món recorda que ha fet setanta anys de l'alliberament d'Auschwitz i un reducte de nostàlgics es reuneix per honorar els seus caiguts en una de les batalles més sagnants durant el setge de Leningrad, un dels crims més terribles del segle XX. La cita religiosa amb els soldats de la División és al passeig Torras i Bages 122, a les velles casernes de Sant Andreu. La democràcia a l'Estat espanyol és així. Mai és un bon moment per obrir velles ferides, diuen els protectors postmoderns del franquisme i el nazisme. Justícia, dieu? Va morir Franco i els seus adeptes es van fer passar per demòcrates en una transició vergonyosa. Els dirigents del règim van continuar anant a la feina i portant els nens a l'escola, sense assumir cap responsabilitat, i alguns van fer política i es van mantenir a les institucions com si res no hagués passat. Set dècades després, quan no hi ha cap marge de dubte sobre l’abast de la barbàrie genocida, n’hi ha que atresoren l’orgull pels soldats voluntaris que es van allistar per lluitar amb els nazis contra la Unió Soviètica i continuen celebrant-ho. En el nom de Déu.

“Tot estava organitzat per degradar l'home, per convertir l'home en un llop contra l'home”. Montserrat Roig definia així els camps d'extermini nazis. Ella, que va escriure L’agulla daurada, un llibre imprescindible sobre el setge de Leningrad, i que va recollir rigorosament el patiment dels catalans als camps del Tercer Reich, de ben segur que denunciaria homenatges com aquest enèsim a la División. En el bagul de les virtuts de Roig hi ha tot el que va deixar dit sobre Joaquim Amat-Piniella i la seva gran novel·la, K.L. Reich. Si els catalans haguéssim tingut un estat que protegís la nostra producció cultural, el nom d'Amat-Piniella s'hauria escrit amb lletres d'or al costat de les de Primo Levi. Però ni tan sols hem estat capaços de situar-lo en el lloc que es mereix en l'imaginari popular de la literatura catalana contemporània.

Així que tots arribem a Amat-Piniella per diverses vies: per una recomanació sobtada, mitjançant l'estudi literari o per l'atzar d'haver trobat la seva obra en una llibreria de vell. I llavors lamentem no haver-lo llegit abans, que ningú ens n'hagués parlat fins llavors. Com pot ser? I descobrim, al darrera, el segell del Club Editor i de Joan Sales. “Imagineu-vos un home a qui li hagués agradat escriure, portar una vida més o menys activa dins de la política, més o menys activa, que de sobte es va trobar en un món en què absolutament tot està organitzat per degradar-se, per envilir-se. Era normal que per poder-te salvar tu potser haguessis de matar un altre home. Molts es van negar a això. A alguns no se'ls va matar, a altres sí”. Un camp d’extermini, tal com relatava Roig, era això. “Quan els nazis estaven d'ofensiva, perquè estaven molt empipats perquè havien perdut alguna batalla al front, dedicaven el dia a fer ofensiva i això volia dir que estimbaven jueus per la pedrera. No els agafaven i els estimbaven. Els posaven en fila i obligaven el jueu del darrere a estimbar el de davant. I així successivament. Si no ho feies, et tiraven un tret al clatell. Els dies que hi havia ofensives, els altres presos respiraven alleujats perquè pensaven: ara no aniran per nosaltres; quan van pels jueus, nosaltres podem descansar. És clar, és difícil d'imaginar-s'ho. Podeu pensar: jo no ho pensaria, això. Què sabem?” En aquesta web podeu escoltar una interessant conferència de Roig del 1974 sobre l’escriptor. D’aquí provenen les citacions anteriors.

Què és un home? Com pot viure un ciutadà amb totes les contradiccions de l’època en què li ha tocat néixer? Com es pot sobreviure a la maquinària d’un camp de concentració? L’obsessió d’Amat-Piniella era descriure la batalla personal per vèncer l’esperit del “camp nacional-socialista”, aquell verí ideat per aniquilar l’ànima dels presos per després desfer-se’n del cos, xemeneia amunt. I d’això va K.L. Reich. L’escriptor va ser empresonat durant cinc anys quan en tenia poc més de vint. Però no va voler relatar l’experiència en primera persona. En va fer una novel·la. “Hem preferit la forma novel·lada perquè ens ha semblat la més fidel a la veritat íntima dels qui vam viure aquella aventura”, va escriure. És sobrer dir que la millor manera de combatre tots els homenatges i espurnes d’apologia al nazisme a casa nostra és llegir aquesta obra mestra, i la de Roig, i difondre-la. Amb indignar-se no n’hi ha prou.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...ops_106072.php

[caculete]

Quixotades i deliris

El Quixote se escribió en catalán.

Después se destruyeron todas las copias.



¡¡¡Indepencia JA!!!

[caculete]

El que ara ve

Ara ve, ara no ve.

[caculete]

Altafaj: "A la UE hi ha certa admiració pel procés català"

[Gamper]

Àngel Maresca: 'Per a salvar l'alguerès cal un miracle: que la gent docta el parli per moda'Entrevista al popular barber i cantant alguerès, que aquests dies participa a Barcelona en els actes del Centre Artesà Tradicionàrius previs als Foguerons de GràciaAl voltant de la torre de Sant Joan de l'Alguer hi ha dos dels testimonis més veterans de la presència pública del català al carrer: el rètol del restaurant 'Lu Pultal' (així, escrit fonèticament) i el del negoci 'Lo barber', menat per tota una institució de la ciutat sarda. Àngel Maresca (1944), conegut amb el xistu de 'lo Barber', va començar l'ofici quan tenia set anys o vuit, compaginant-ho amb l'escola. Però tan conegut és pel domini de la navalla i les tisores com pel fet de tocar la guitarra i la mandolina, que a la mínima ocasió surten d'un armari de la barberia per a cantar la història i contar històries de la seva Alguer.Ahir i avui, portat per la Plataforma per la Llengua de l'Alguer, lo Barber torna a Barcelona després d'uns quants anys per participar en el complet programa previ dels Foguerons de Sant Antoni a Gràcia que organitza cada any el Centre Artesà Tradicionàrius: ahir al vespre va compartir escenari amb glosadors mallorquins i principatins en una vetllada gastronòmica i musical, de sons i gusts, centrada en la cançó improvisada; i avui a la nit, juntament amb la illenca Antònia Serra Soler, 'Mussola', protagonitza el concert 'Des de Mallorca a l'Alguer'.Poc abans de les actuacions, ho hem aprofitat per entrevistar-lo i saber més coses de la cançó a l'Alguer, de gèneres particulars com el de les bàlzigues i de la seva visió sobre el present i futur de la llengua i la cultura catalanes a Sardenya.http://www.vilaweb.cat/noticia/42292...arli-moda.html

[caculete]

[Gamper]

Aznar, el neguit del petit dictador«Serà un bon moment per fer-li pagar les barbaritats que es van cometre a l’Iraq i fer-lo seure davant d’un Tribunal Penal Internacional»

Víctor Alexandre*| Actualitzat el 31/01/2015 a les 00:02h

En el to dictatorial que el caracteritza, més a prop de la caricatura que de la intimidació, José María Aznar ha tornat a fer declaracions apocalíptiques relacionades amb Catalunya. Ha repetit que abans es trencarà Catalunya que no pas Espanya i ha demanat als partits espanyols “una política nacional clara” per combatre el procés català. Per a Aznar, el Partit Popular és massa tou amb l’independentisme, en el sentit que no actua amb prou contundència, cosa que li suposa una fugida de vots cap a formacions més hermètiques. Com és habitual en Aznar, per altra banda, la vida a l’Estat espanyol es divideix entre persones normals i nacionalistes catalans. És nacionalista català qui no és nacionalista espanyol, i és persona normal qui no defensa la llibertat de Catalunya.

Veiem també com els afanys dictatorials d’Aznar, en referir-se a la independència del nostre país, el porten a emprar un llenguatge militar i a parlar de “desafiament”. La llibertat de Catalunya, doncs, seria per a Espanya un desafiament en la mateixa mesura que l’afany de llibertat d’un captiu constitueix un desafiament per al seu segrestador. Per això ell afegeix que “ningú no té dret a dividir o a enfrontar una societat ni a fer cap pols a la democràcia”. I és que per a Aznar i per a tots els qui controlen la vida política espanyola, la democràcia no es fonamenta en la llibertat, sinó en el sotmetiment. Així, el captiu que desperta la consciència dels seus i els fa insubmisos esdevé un enemic de la convivència entre segrestadors i segrestats i ha de ser neutralitzat. I la maniobra per intentar aconseguir-ho consisteix precisament a fer creure als segrestats que els veritables segrestadors són els qui fomenten la insubmissió.

S’entén, per tant, que Aznar faci una crida al nacionalisme espanyol*per tal que “Catalunya no quedi segrestada per l’independentisme”; i s’entén també que es vegi obligat a recórrer a la mentida en afirmar que Espanya “omple la caixa [dels catalans] perquè puguin cobrar a final de mes”. El que no diu és que els diners que “omplen la caixa a final de mes” són els diners catalans prèviament espoliats. És així de pervers: l’Estat espanyol espolia Catalunya i, per si fos poc, fa negoci extra amb la seva asfíxia per mitjà dels interessos que generen els préstecs que li concedeix. No és estrany que Aznar, el petit dictador, estigui tan neguitós amb el procés català i que tingui ganes de tornar. Que ho faci. Serà un bon moment per fer-li pagar les barbaritats que es van cometre a l’Iraq i fer-lo seure davant d’un Tribunal Penal Internacional per crims contra la humanitat.

http://www.naciodigital.cat/opinio/1...petit/dictador