No no y agarrate porque se supone nos esta zaseando.
No no y agarrate porque se supone nos esta zaseando.
Veo muy revuelto al ganado unionista anticatalà y anticuler, inequívoca senyal que vamos bien y que se acerca la hora de la verdad.
El soroll que vindrà
XEVI XIRGO
Ja està. 56 dies i ens podrem comptar. El president de la Generalitat, Artur Mas, signa demà el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S i ara sí que ja som a la recta final. Fixin-se on ens ha dut el procés. Si algú en aquest país s'hagués desmaiat durant un any i ara tornés a aixecar el cap s'ho trobaria tot capgirat. CDC i ERC en una sola llista, la societat civil implicada en diverses, la coalició convergent enterrada, el PSC partit en uns quants trossos, IC renunciant a les sigles... Ah, i amb tots els caps de llista nous de trinca. No en repeteix cap ni un. Deu ser la prova més clara que, diguin el que diguin, en aquest país estan passant coses molt transcendents i que anem de dret a unes eleccions plebiscitàries que marcaran el futur del país. Preparin-se perquè ara, després del petit parèntesi que vindrà a partir d'avui (jo aprofito per dir-los que també me'n vaig uns dies de vacances), quan el país torni a engegar la cosa agafarà molta velocitat. Molta. Moltíssima. I si volen un consell, a partir d'ara no facin gaire cas de gaire res. Perquè ens vindrà el discurs aquell de la por amb molta intensitat i perquè els uns i els altres en diran de l'alçada d'un campanar. No en facin cas. Perquè passaran coses que correm el perill que ens despistin. I que potser els faran dubtar de tot de tan enrevessat que ens ho presentaran. I això sense oblidar les enquestes que ara veurem i que ens les menjarem tertúlia rere tertúlia. Creguin-me. No en facin cas. Posin en quarantena moltes de les coses que poden passar a partir d'ara. I facin-se cas només a vostès mateixos. Tanquin els ulls i imaginin-se quin país voldrien, si prefereixen que les coses es gestionin des d'aquí o a nou-cents quilòmetres de distància; pensin d'on se senten i pensin quins líders els mereixen confiança, si els que van amb un somriure als llavis o aquells que es passen el dia advertint-los del perill de fer una cosa o una altra. I un cop ho hagin decidit, creguin-me, no facin cas del soroll que vindrà.
http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...ue-vindra.html
Originally Posted by Gamper
No te equivoques Gaymper. Tú eres catalibán. No eres catalánVeo muy revuelto al ganado unionista anticatalà y anticuler, inequívoca senyal que vamos bien y que se acerca la hora de la verdad.
Por cierto ¿cuándo lo inauguráis?
El oasis, digo.
L’Estat torna a rescatar l’autopista AP-41 Madrid-Toledo amb els nostres impostos mentre ens exigeixen més retallades
Mentrestant, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, exigeix a Mas-Colell, que retalli 1.500 milions en els propers pressupostos de la Generalitat
Segons informa eldiario.es la concessionària de l’autopista, hauria esgrimit que al no haver-se completat el tram previst fins a Córdoba, l’autopista n’hauria sortit perjudicada. El govern espanyol assegura que la comparació s’hauria de fer amb l’alternativa lliure de peatge, després d’observar un increment del tràfic cap a Andalusia. El resultat és que el govern espanyol haurà de compensar la concessionària amb 141 milions que s’ha compromès a pagar de 2016 a 2045.
El rescat, el tornaran a pagar amb els nostres impostos
Qui haurà de pagar el cost d’aquesta nova infraestructura insostenible, i una planificació nefasta? El conjunt de ciutadans de l’Estat a través dels impostos. Per tant, Catalunya haurà de tornar a empassar-se el rescat d’una infraestructura molt llunyana i inservible, com ja ha rescatat AVEs sense passatgers o aeroports sense avions, mentre el Ministre Montoro no cedeix en l’objectiu de dèficit i torna a exigir al conseller d’Economia Mas-Colell que retalli 1.500 milions més dels pressupostos de la Generalitat.
La única alternativa possible: la independència
Mentre el PSC s’omple la boca de falsos discursos federalistes, i ‘Catalunya si que es pot’ encobreix el seu unionisme amb pell de xai rere l’obra de Pablo Iglesias, el país pateix i no entén perquè encara no hem agafat la Via Lliure a la República Catalana. L’Estat ens posa cada dia un nou exemple sobre la taula, com ara aquest, dels costos de seguir amb la dependència a Espanya. Si no reaccionem aviat, Catalunya es quedarà sense pensions, sense recursos per a la sanitat i l’educació, sense cultura i sense llengua.
http://www.directe.cat/noticia/42344...tos-mentre-ens
¿Qué hace Jordi Pujol como invitado de honor del patronato de la Casa Prat de la Riba?
Tot just no fa ni un any de la seva confessió d’evasió fiscal i els nacionalistes tornen a venerar-lo.
En Castellterçol, su pueblo natal, se conmemora la muerte de Prat de la Riba el 1 de agosto con una conferencia en la casa pairal del patriarca nacionalista. Ya saben, el que reconoció en frase estremecedora que el nacionalismo era “obra de l’odi”.
Este año el patronato ha invitado a Agustí Alcoberro (sisplau, passi pel catalanitzador de cognoms), un llepasubvens profesional que fungió hasta hace poco de director del Museu d’Història de Catalunya, el chiringuito que inventó Pujol para explicar a niños y turistas despistados el espanyansroba, ensvolenaixafar y demás relatos nacionalistas, pagado con el dinero de todas las familias catalanas. Aquest bon fanàtic vive ahora de la ANC y de los recuerdos de su militancia en el PSAN y el Comité Català Contra la Constitució.
Pero la sorpresa ha sido mayúscula cuando los asistentes han visto entrar a Jordi Pujol con Marta Ferrusola; algunos incluso han abandonado el local indignados. Pujol era el invitado de honor del secretario del patronato de la Casa Museo Prat de la Riba: Manel Vila, exalcalde de Castellterçol por CiU e imputado por malversación de fondos del Plan E de Zapatero. El mismo que montaba las reuniones de su consistorio en Andorra. El imputado invitaba al Molt Imputable, que después fue homenajeado -cuentan- en casa Sagalés de Castellterçol.
Així és la Caspalunya nacionalista: ideòlegs que inciten a l’odi, presidents lladres homenatjats, batlles xoriçaires i llepasubvens orgànics, tots junts festejant el nacionalisme. Però no pateixin: Diu el Gonzàlez (sisplau, passi pel catalanitzador de cognoms) de La Vanguàrdia del Règim que el Gran Evasor està escrivint un llibre sobre l’honor.
Dolça i llefiscosa Caspalunya…
La al.lucinant foto d’en Jordi Pujol a Castellterçol
Rebut com un heroi per l’exalcalde de CiU imputat per corrupció, Manel Vila.
¿Se imaginan a Rodrigo Rato invitado de honor por el patronato de Alejandro Mon, célebre ministro de Hacienda en el siglo XIX? ¿Les cabe en la cabeza que alguien invite a Bárcenas a presidir unas conferencias sobre contabilidad? Veuen normal convidar a Xavier de la Rosa a una tertúlia sobre economia? Qui convidaria en Millet a una xerrada sobre la gestió d’entitats culturals?
Pues eso es lo que pasó ayer en Castellterçol, vila natal d’Enric Prat de la Riba. En Pujol i muller van aparèixer a la conferència de l’aniversari del patriarca nacionalista, convidats pel sr Vila, secretari del Patronat de la Casa Museu Prat de la Riba i exalcalde imputat per corrupció. Como Pedro por su casa y sin ponerse colorado por el 3-5-10%, por su evasión fiscal durante varias décadas o por haber convertido la Generalitat en una cueva de ladrones. I després, convidat a sopar a casa d’un capgrós del poble.
Tot per Catalunya, escolti. Pur nacionalisme.
Dolça i avergonyida Catalunya…
Un profesor de París proscrito en TV3 dice que catalanismo no equivale a nacionalismo
Jordi Canal es un historiador que vive de su trabajo, no del Règim.
El II Congreso de Catalanidad Hispánica es una mina. Miren lo que dice el profesor de la École des Hautes Études de Sciences Sociales de Paris en este interesantísimo vídeo:
– “Del catalanismo político puede derivar el nacionalismo, pero en el siglo XIX el catalanismo no es nacionalista, porque el nacionalismo catalán es una creación de finales del siglo XIX”.
– “Entre catalanismo y nacionalismo hay un cambio de perspectiva (…) Tiene que ver con cómo definimos a Cataluña”. Para los movimientos que se podían llamar catalanistas (carlismo, federalismo, Renaixença y muchos otros) “España nunca deja de ser la nación de los españoles, y por tanto de los catalanes”; para el nacionalismo, “España deja de ser la nación de los catalanes, y pasa a serlo Cataluña, algo natural; España es simplemente el Estado, algo construido, algo artificial, impuesto”.
– En el siglo XXI ha habido “cambios sensibles en el nacionalismo catalán (…) Desde 1980 hemos estado en un proceso de nacionalización muy fuerte en Cataluña (…) Hay elementos inquietantes”, como la crisis económica, el surgimiento de populismos o la disposición de enormes medios por parte del nacionalismo. “Estamos en un momento complicado en el que pueden ocurrir muchas cosas”.
Pues nosotros intentaremos que ocurran las buenas. No se pierdan el vídeo de la conferencia del profesor Canal: esas cosas no se oyen en TV3.
Dolça i artificial Catalunya…
Posting Permissions
Reply With Quote
