Page 1001 of 2154 FirstFirst ... 501901951991999100010011002100310111051110115012001 ... LastLast
Results 10,001 to 10,010 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #10001
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    Los catalanes y el euskera...


  2. #10002
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    Hazte un amigo catalán.... o navarro.


  3. #10003
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts

  4. #10004
    Senior Member Balón de oro guevofrito's Avatar
    Join Date
    Jan 2007
    Location
    Entre Amsterdam y Santpedor
    Posts
    29,071
    Thanks
    1,764
    Thanked 3,187 Times in 2,505 Posts
    brutal el nen superdotat del polonia. ojala pere cagarro sea cuestionado al respecto.

  5. #10005
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    ¿De qué hablas?

    ¿Hablas en clave?

    Pon alguna imagen del nen superdotat, moderna. ¿O lo quieres toóo pa'tí?

  6. #10006
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    Quote Originally Posted by caculete View Post
    Los catalanes y el euskera...

    Me encanta.

    Cambias la situación a Barcelona, con alguno de por aquí que presume de saber catalán y no tiene ni zorra idea y la situación es casi igualica.

    jejejeje

  7. #10007
    Senior Member Balón de oro pacopina's Avatar
    Join Date
    Apr 2006
    Posts
    48,234
    Thanks
    920
    Thanked 1,572 Times in 1,333 Posts
    jajaja tremendos los videos de "vaya semanita"
    tan reales como la vida misma

  8. #10008
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Jutges amb arguments

    Els trenta-quatre jutges catalans que ahir van fer públic un manifest en què explicaven que la consulta del 9 de novembre és perfectament legal han dut a terme una acció d'una gran importància. En primer lloc, òbviament, perquè no passa gaire sovint que un col·lectiu de jutges encapçali una expressió com aquesta. En segon lloc, perquè aquest manifest significa que per primera vegada alts funcionaris de l'estat espanyol prenen una posició pública en favor de la consulta. En tercer lloc, perquè no parlem ni de jutges de segona fila ni de desconeguts. Entre els signants hi ha ex-membres del Consell General del Poder Judicial, com ara Montserrat Comas o Carles Cruz; hi ha magistrats --que ho són o ho han estat-- del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com Montserrat Aragó, Lídia Castells o Daniel Bartomeus; o un grup notable de magistrats de l'Audiència de Barcelona. Però finalment protagonitzen un acte de gran transcendència pels arguments que donen, que ens donen.

    La lectura del manifest facilita a tots els ciutadans material molt potent a l'hora del debat. Després de llegir-lo, costa molt de no compartir la tesi que l'atac a la consulta té un origen i una motivació estrictament polítics. Origen i motivació que no són justificats legalment de cap manera.

    Però la lectura és encara més aclaridora perquè, signada pels qui la signen, fa evident que al Partit Popular no li serà fàcil d'eixir-se amb la seua. El PP exigeix que l'estat faça allò que el partit vol, simplement perquè ho vol i sense respectar ni els mecanismes ni les formes de la separació de poders. I ahir, per primera vegada en aquest àmbit, un grup representatiu i nombrós de servidors de l'estat li van deixar clar que no pensen fer-ho.

    Rajoy ja té un altre problema, doncs.

    http://m.vilaweb.cat/editorial/41732...arguments.html

  9. #10009
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    La constitució no impedeix el referèndum, segons una trentena de jutges
    Us oferim el manifest de magistrats i jutges · Creuen que Catalunya té dret de decidir la relació amb Espanya

    Una trentena de jutges i magistrats catalans han signat un manifest en favor del dret de decidir de Catalunya. Segons aquests juristes, Catalunya és una nació, sense dubte, i, per tant, té dret de decidir la seva relació amb la resta de l'estat espanyol. De fet, segons ells, el dret de decidir té cabuda dins la constitució espanyola, interpretada d'acord amb la legislació internacional i des d'una 'perspectiva dinàmica i viva, no sacramental'.
    En el manifest, es recorda que els catalans han decidit almenys en tres ocasions recents la relació amb l'estat espanyol. L'última fou en l'estatut del 2006, però la sentència del Tribunal Constitucional va portar a la situació actual.
    Llegiu tot seguit el manifest, íntegre:
    «Manifest de jutges pel dret de decidir

    Els sotasignats --jutges i magistrats que exercim a Catalunya--, en la nostra condició de juristes i servidors públics, pensem que podem brindar a la societat civil catalana la nostra perspectiva respecte a la legitimitat i/o legalitat de l'anomenat dret de decidir i, en el seu cas, de les seves possibles manifestacions.

    Ara mateix es produeix, a Catalunya però també a la resta de l'estat, un ampli i intens debat sobre l'anomenat dret de decidir. I des de determinats posicions o plantejaments s'ha transmès la idea que el reconeixement o exercici d'aquest dret de decidir queda absolutament al marge del nostre ordenament constitucional i, fins i tot, del marc jurídic internacional i que, per tant, no gaudeix de cap legitimitat.

    La qüestió clau d'aquest debat, al nostre entendre, passa per acceptar o no la realitat nacional de Catalunya i, per tant, la seva plena sobirania per a decidir el seu futur.

    Cal partir d'un fet que --pensem-- no admet discussió: Catalunya és una nació. Aquesta realitat ve determinada per una història, una cultura, una llengua pròpia, i --per sobre de tot-- una reiterada i perseverant voluntat de ser reconeguda com a societat nacional diferenciada, compatible amb el seu caràcter plenament integrador, ben palès en la història més recent.

    Aquest fet --la realitat nacional de Catalunya-- rau en la base de la Constitució de 1978 i en els Estatuts d'Autonomia del 1979 i 2006. Si el reconeixement no fou, en el seu moment, més explícit, va ser per raons prou conegudes, bàsicament el model de transició a un règim democràtic i el perill d'involució o amenaça autoritària, confirmat l'any 1981.

    Aquesta indiscutible realitat nacional de Catalunya comporta, indefectiblement, el reconeixement del seu dret de decidir: l'anomenat 'principi democràtic' impregna tot l'ordenament jurídic internacional i comunitari, i una de les seves manifestacions més elementals és el dret dels pobles i nacions de decidir el seu futur.

    Per tant, la negació del dret de decidir només es pot entendre i sostenir per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya.

    Certament, es pot entendre que Catalunya ja ha exercit aquest dret en diverses ocasions: en referendar la Constitució i els successius Estatuts de 1979 i 2006. Però la seva darrera decisió, l'Estatut de 2006, ha estat --en aspectes essencials d'identitat nacional i autogovern-- manifestament desvirtuada per la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010.

    Aquest rebuig ha generat l'actual situació política: segons és públic i notori per les successives manifestacions (2010, 2012 i 2013), les enquestes públiques i reiterats pronunciaments de les organitzacions socials, sindicals i polítiques, posen de manifest que gran part de la societat catalana --vist el rebuig a la seva darrera decisió (l'Estatut de 2006)-- vol tornar a decidir la seva articulació amb l'Estat espanyol, i fer-ho contemplant totes les opcions, inclosa la independència.

    En contra del que s'afirma des de determinats sectors i com a juristes, considerem que aquest dret de decidir es pot exercir en l'actual marc constitucional, des d'una perspectiva dinàmica i viva, no sacramental, de la Constitució, com escau a un estat social i democràtic de dret, que --tal com es defineix al seu article primer-- propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. I en tot cas, tota Constitució, com a eina essencial de convivència democràtica, ha de permetre un procés continu de discussió i evolució, i la consegüent acceptació de qualsevol projecte legítim de modificació de l'ordre constitucional.

    Com també es proclama a l'article 9.2 de la Constitució, correspon als poders públics promoure les condicions perquè aquests drets de llibertat i d'igualtat de l'individu i dels col·lectius en què s'integra siguin reals i efectius, així com remoure els obstacles que els impedeixin i facilitar la participació de tots els ciutadans a la vida política, cultural i social. Aquest dret fonamental de tots els ciutadans de participar en assumptes públics es consagra en el seu article 23 i, més concretament, en l'article 92 es preveu la possibilitat de consulta per mitjà de referèndum respecte de les decisions polítiques d'especial transcendència.

    Finalment, cal recordar que --segons es disposa al seu article 10.2-- els preceptes de la Constitució relatius als drets fonamentals i a les llibertats s'han d'interpretar segons la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals ratificats per l'Estat espanyol, que es fonamenten en el 'principi democràtic', en la consideració que la voluntat del poble és la base de l'autoritat del poder públic (article 21 de la Declaració Universal) i en el dret dels pobles a la seva lliure determinació (Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals). Dret d'autodeterminació que, segons els criteris més recents (i en relació amb el cas del Canadà), no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó que s'estén a aquells pobles que, tot i estar integrats en un estat democràtic, pateixen una limitació del seu dret a l'autogovern.

    En definitiva, considerem que en el marc constitucional actual, interpretat a la llum de la normativa internacional i dels principis i drets fonamentals que la inspiren, és viable el legítim exercici del dret a la consulta que reclama de forma majoritària la societat catalana.

    Barcelona, 6 de febrer de 2014»

    http://m.vilaweb.cat/noticia/4173221...na-jutges.html

  10. #10010
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El Col·legi d'Economistes reitera la capacitat econòmica d'una Catalunya independent

    En un llibre en què han participat divuit experts de prestigi

    El Col·legi d'Economistes ha publicat un llibre de preguntes i respostes sobre l'impacte econòmic de la independència, amb la col·laboració de divuit economistes d'opinions transversals. El llibre ha estat coordinat per dos membres de la comissió econòmica del col·legi, els economistes Oriol Amat i Modest Guinjoan. Les conclusions indiquen que, del conjunt d'articles dels economistes que hi han participat, se'n desprèn la certesa que una Catalunya independent seria viable econòmicament. També hi ha un ampli consens dels autors en el fet que la independència aportaria a Catalunya 'avantatges i més benestar'.
    El llibre conclou també que cal resoldre algunes qüestions per a accelerar aquesta viabilitat econòmica, com ara la consulta, l'encaix en la Unió Europea, la moneda o el repartiment d'actius i deutes. Els autors i el col·legi defensen que per a minimitzar les possibles conseqüències adverses tant per a Catalunya com per a Espanya, és clau que el procés sobiranista es faci amb el menor temps possible i es desenvolupi de manera pacífica, democràtica, negociada i amb voluntat de mantenir-se dins la Unió Europea. L'apartat de conclusions defensa el 'diàleg constructiu, la negociació i el pacte fins i tot per arribar a la independència'.

    La lectura del llibre permet de trobar resposta a preguntes com ara quins són els dèficits econòmics principals de la relació actual entre Catalunya i Espanya, quin és el potencial econòmic de Catalunya, quina és l'opció político-econòmica preferida per a Catalunya, etc.
    L'endeutament del nou estat
    Els economistes David Ros i Roger Fatjó han estat els encarregats d'abordar l'endeutament del nou estat, que situen en el 52% del PIB en el cas que no s'hereti el deute espanyol. En la pitjor hipòtesi, el màxim endeutament seria el 103% del PIB.
    Què passaria si hi hagués un boicot espanyol?

    Modest Guinjoan i Xavier Quadras han dedicat l'aportació a la possibilitat del boicot. Consideren que el boicot hauria de tenir una magnitud molt considerable per a incidir d'una manera significativa en l'economia catalana i que en tot cas aquest efecte es podria compensar amb el benefici que portaria l'eliminació del dèficit fiscal.

    http://m.vilaweb.cat/noticia/4173225...dependent.html

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •