El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[caculete]

¿Hablas de maderos, funcionario alférez?

¡Qué cosa!

[Gamper]

Bloomberg: ningú no pot obligar els catalans a quedar-se a Espanya

Avisa Espanya que encara és a temps de no seguir els passos d'Ucraïna i permetre un referèndum legal i amb garanties


'Si vols evitar la secessió d'un territori, dóna llibertat a la població'. Amb aquesta idea arrenca un article de Bloomberg View, una de les revistes del servei de notícies econòmiques més prestigiós del món. Amb el títol 'Com Espanya pot evitar la seva pròpia Crimea', l'autor, Leonid Bershidsky, establert a Moscou, alerta de la mala gestió que el govern ucranïnès ha fet del cas de Crimea dient que hauria d'haver autoritzat un referèndum creïble, sota supervisió internacional i no totes les garanties. De la manera que s'ha fet, diu, s'ha generat un conflicte internacional i una gran inestabilitat que es podrien haver evitat. 'No hi ha cap argument per a mantenir per la força territoris sota el govern d'un país si la majoria no no ho vol', conclou. I, per tant, argüeix, la millor manera de fer-ho és a través de la democràcia i del pacte.
Heus ací els dos darrers paràgrafs de l'article, traduïts al català:
'Penseu què podria haver passat si Ucraïna hagués permès Crimea de fer un referèndum de secessió sota estricta observació internacional. Amb la qüestió decidida en una votació justa i creïble, el país podria haver evitat una crisi mundial que ha enfrontat Rússia i Occident i ha destrossat Ucraïna mateixa.

A Catalunya, el govern espanyol encara pot optar per no seguir el camí d'Ucraïna. Impedint que la gent qupugui expressar-se podria potencialment inspirar grups terroristes i generaria inestabilitat. No hi ha cap argument de mantenir per la força els territoris sota el govern d'un país si la majoria no no ho vol.'


http://www.vilaweb.cat/noticia/41816...r-espanya.html

[Gamper]

Segons el Financial Times, la sentència del TC pot afavorir una declaració unilateral d'independència

El diari analitza en un article l'impacte de la decisió del tribunal


El prestigiós diari britànic Financial Times es fa ressò avui de la sentència emesa ahir pel Tribunal Constitucional espanyol que tombava la declaració de sobirania aprovada fa més d'un any pel parlament català. Pel diari, la decisió del tribunal podria enfortir el procés sobiranista i encaminar-lo cap a una declaració unilateral d'independència. L'article, signat pel periodista Tobias Buck, destaca que la sentència negui al poble de Catalunya la condició de subjecte polític i legal sobirà, tal com deia la declaració. Ensems, remarca que, a l'estat espanyol, 'en el marc de la constitució, una comunitat autònoma no pot convocar unilateralment un referèndum d'autodeterminació'.
S'hi recorda l'auge recent de l'independentisme, 'reflectit en manifestacions que han fet sortir al carrer més d'un milió de persones, en un suport creixent a la separació d'Espanya'. I recorda el compromís expressat per Artur Mas de convocar la consulta el mes de novembre.

Un compromís qüestionat per la sentència d'ahir, diu el diari, que preveu que d'ací a uns mesos potser el tribunal s'haurà de pronunciar específicament sobre la legalitat de la consulta.
Així mateix, fa una distinció dels conceptes 'dret de decidir' i 'autodeterminació', i explica que la sentència atorga al Principat un rang 'molt inferior' al dret d'autodeterminació.

El Financial Times considera que amb aquesta sentència el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, deu confiar que 'afeblirà la demanda independentista i farà que Mas proposi un acord més modest i negociat amb Madrid'.

Però conclou que la decisió del TC pot tenir l'efecte invers: 'Podria enfortir la idea dels catalans que defensen una declaració unilateral d'independència, una solució que podria causar una gran preocupació en dirigents empresarials, tant a Barcelona com a la resta de l'estat.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/41815...pendencia.html

[pacopina]

si lo dicen Blomber y financial pues no lo creemos...

[caculete]

¡Ánimo, cada vez más cerca!

Tenéis al TC de vuestra parte.

Ah, y a Blomberg.

PD.: ¿Queréis un salvavidas?

[caculete]

¿O será el principio?

[caculete]

Para dar un poco de alegría a éste muermo de hilo, os pongo una cancioncilla de la cupletista "La bella Dorita" protegida de Lluis Companys.

[Gamper]

Per fer una truita s'han de trencar els ous

Disculpin, excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, però han de saber que ens importa un pèsol el seu veredicte sobre la declaració de sobirania. Bé, ens importa ben poc qualsevol cosa que facin. Catalunya és sobirana i vostès ja poden dir missa. Que volen declarar nul un punt del document? I què? En el moment que ens vam declarar sobirans vam acceptar implícitament que aquest tribunal deixava d'importar-nos. O som sobirans --com va aprovar el parlament-- o no ho som! I si es va aprovar la declaració de sobirania, ara cal actuar en conseqüència i no reconèixer el Tribunal Constitucional espanyol.

La declaració diu que Catalunya és un 'subjecte polític i jurídic sobirà'. Per dir-ho sense embuts: la declaració estripa la constitució espanyola de dalt a baix. Que el parlament va fer una acció il·legal? I què? Que no volem fer això, justament? Que no estàvem disposats a declarar la independència? I això no seria trencar la legalitat espanyola? Sí, és clar que sí, en benefici d'una nova legalitat catalana. Hi ha ningú que encara es pensi que es pot fer una truita sense trencar els ous?

Ho recordo per a qui vulgui fer l'orni: tenim l'estat espanyol al davant. No hi tenim pas una democràcia moderna i avançada, respectuosa amb l'exercici de la voluntat popular. Hi tenim l'Espanya d'Alfonso Alonso, aquell portaveu que equipara les urnes amb la violència si hom pretén imposar la voluntat. És a dir, no hi tenim pas el govern britànic, al davant. Per tant, no farem cap transició negociada. Ens volen fer miques com han fet sempre que els ha interessat. I nosaltres, estem disposats a deixar que ho tornin a fer, o bé deixarem de veure escletxes allà on no n'hi ha i passarem a l'acció?

D'independent no se n'és un dia de bon matí, de cop i volta. Per aconseguir la independència, cadascú ha d'haver-se independitzat mentalment abans. I això vol dir acceptar que aquests tribunals i organismes contraris a la voluntat democràtica dels catalans no tenen cap competència sobre nosaltres. I no tan sols quan ens van en contra, sinó també quan ens donen la raó. Tant me fa que obrin una escletxa sobre el dret de decidir, perquè aquests dotze magistrats no hi tenen res a dir, sobre això. Tant me fa si hi ha un grupet que alguns convenen a anomenar progressista. Tant me fa si hi va haver més debat o menys. Catalunya es va declarar sobirana i no reconeix aquest tribunal espanyol. Volem fer el pas o volem continuar atrapats dins la seva gàbia?

Ep! És veritat que no hem de caure en el parany i sospesar quan cal esquivar la seva legalitat i quan cal trencar-la. És important de no quedar empantanegats en inhabilitacions de presidents ni situacions que podrien fer minvar els nostres recursos institucionals per a arribar a bon port. Però que per a arribar a la independència caldrà trencar la legalitat és un coneixement que s'hauria d'adquirir a primer de bàsica. Jo estic convençut que si hem fet el tros de camí que hem fet és que estàvem disposats a assumir les conseqüències de trencar la legalitat. I que Carme Forcadell assumeix la presidència de l'ANC amb el convenciment que pot acabar a la presó. I, encara més, el president Mas o la resta de dirigents polítics que menen el procés. Si es pot evitar, millor! Però tots plegats hem d'estar disposats a pagar el preu de la llibertat. N'hi ha que ja l'han pagat i em sap greu dir-vos que no puc explicar-ne els detalls. I n'hi ha molts que el van pagar quan tot plegat era més difícil i llunyà.*

Senyors de l'alt tribunal espanyol: si es volen estalviar feina, aparquin tots els recursos d'inconstitucionalitat contra els catalans. Ja ho sabem que en farem una de grossa i molt inconstitucional. Molt! Serà tan inconstitucional que es veuran obligats a refer-la tota, la constitució. De debò, no hi perdin més temps. Dediquin-lo a la família. I si a casa seva no els hi volen, tornin a Las Ventas a veure toros, com quan hi mataven el temps, abans de liquidar l'estatut. Ja ho sabem, que som inconstitucionals. És que ho volem ser. Cada vegada que ens ho diuen ens refermen més en la voluntat de recuperar democràticament allò que els seus avantpassats ens van prendre amb sang, foc i molta repressió. Aquesta constitució seva --filla de l'amenaça del franquisme i del soroll de sabres-- és una anècdota desagradable més, en la nostra història. Vostès viuen per defensar-la. Nosaltres la trinxarem tan aviat com puguem.

http://m.vilaweb.cat/mailobert/41817...encar-ous.html

[Gamper]

Les urnes i les armes són el mateix?
La Fàbrica denuncia en un vídeo el llenguatge del PP

http://m.vilaweb.cat/noticia/4181811...nes-armes.html

[Gamper]

El fet

Quan el canceller alemany Helmut Kohl va decidir d'aprofitar el moment històric que tenia davant per a aconseguir la reunificació alemanya es va trobar que el seu principal enemic no era la Unió Soviètica, com s'hauria pogut esperar, sinó França. Mitterrand bufava i protestava amb una energia que ens desconcertava a tots. Una vegada ho va fer davant un grup nombrós de periodistes, esbalaïts d'allò que vèiem. No en recorde la frase exacta, però Hitler i Kohl eren en la mateixa sentència. I no era pas una comparació exactament positiva.

Kohl, que es vantava de no llegir els diaris del matí fins que no era al llit, a la nit, tenia en aquell temps un cap de premsa llegendari. Lamente no recordar-ne el nom. Era un home que havia fet de polític molts anys i que, més que pensar com un periodista, pensava sempre en termes d'estadista. Quan li vam comentar l'escena de Mitterrand, vaig rebre'n una lliçó política. Ens va dir: 'Senyors –per algun motiu sempre ens tractava de senyors–, heu d'entendre que un polític té necessitat de parlar. No li ho tingueu en compte i mireu els fets, que és això que importa.'

Efectivament. Mitterrand va cridar molt, però molt. Va amenaçar molt. Va arribar a insinuar el renaixement de l'entesa franco-russa, contra Alemanya. Però França va acceptar la reunificació alemanya com un fet: 'Mireu els fets, que és això que importa.' I ho dic a propòsit de la sentència del Constitucional espanyol i els estira-i-arronsa d'ahir. Per primera vegada, el parlament català ha fet cas omís d'una sentència del més alt tribunal espanyol. La declaració de sobirania continua penjada a la web del parlament. I ningú no ha iniciat cap tràmit per a complir la sentència.

Ja ho sé que les coses van tan de pressa que sembla que res no tinga importància i ni tan sols ens emociona que el parlament català desobeesca públicament les lleis espanyoles. Però els fets en tenen, d'importància, quan parlem de les grans ocasions, i aquesta n'és una.*

http://m.vilaweb.cat/editorial/4181663/.html