El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

¿Qué sentido tiene publicar setecientas notas en catalán, si lo que quieres es publicitar tu causa fuera de Catalunya?

No creo que necesiten convener a guevofrito y travis...

El sentido estriba en que, precisamente, los artículos que pego no suelen encontrarse escritos en castellano ni en medios castellanos... por eso, mayormente, estan en catalán. Los medios en castellano son TODOS españolistas (centralistas) y/o regionalistas (los sitos en Catalunya esto último, claro, y en el punto en que nos encontramos regionalistas y unionistas es lo mismo. Ya no podemos seguir manteniendo un statu quo tan perjudicial para nuestros intereses y, en todo caso, ya nada volverá a ser como antes puesto que el Gobierno de MAdriz y, tanto Pp como Psoe ya han dejado bien claro que el camino a seguir será una involución a todos los niveles y una exacerbación del centralismo.)

Tampoco pretendo convencer a nadie de fuera de Catalunya, simplemente informar y exponer lo que pensamos muchos catalanes, seguramente la mayoría de los que votamos en clave soberanista catalana están de acuerdo con muchos de los artículos que pongo. Y, a fin de cuentas, sobre Catalunya votaremos los catalanes.

Y si realmente te interesa mucho el tema entenderás bastantes cosas del catalán.

Saludos

[Gamper]

Gitanos catalans també s'apunten al clam independentista

B.F. | Actualitzat el 01/04/2014 a les 15:15h
Arxivat a: Política, ANC, procés català, gitanos

El president de l'Associació Cultural Gitana de Lleida, Antoni Salazar (al centre), reunit amb la subldelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso. Foto: Subdelegació del govern espanyol a Lleida.

Es calcula que a Catalunya hi viuen aproximadament uns 80.000 gitanos. Fins ara, cap d'ells no s'ha pronunciat específicament sobre el procés independentista. Però, diumenge, l'Associació Cultural Gitana de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) organitza un acte que marcarà un abans i un després en el si de la comunitat rom catalana, amb la participació d'Antoni Salazar, patriarca de Lleida, l'advocat Joan Argilés i Àngel Giménez, president de l'Associació Cultural Gitana vilanovina.

L'acte vol servir per reflexionar sobre l'actitud del poble gitano envers el procés independentista endegat a Catalunya, coincidint amb la data de commemoració del dia del poble gitano. Tant l'associació gitana vilanovina com VNG per la Independència ressalten la importància de la participació de Salazar, en tant que pot ser "un punt de partida per fer extensiu la col·laboració de les diferents comunitats gitanes en el procés d'independència".

Giménez, al seu torn, plantejarà "el compromís del grup gitano vilanoví amb les reivindicacions populars i convidarà, igualment, a participar positivament de cara a la consulta del proper dia 9 de novembre".

Dirigit fonamentalment a tots els gitanos del Garraf, l'acte també estarà obert a tots els ciutadans interessats en conèixer de primera mà quines són les aspiracions dels gitanos catalans dins el nou Estat català. "Proposem una reflexió sobre quin model de vida desitgen els gitanos en el nou Estat", asseguren els organitzadors.














http://www.naciodigital.cat/noticia/...spotinteressar

[caculete]

¿Qué sentido tiene publicar setecientas notas en catalán, si lo que quieres es publicitar tu causa fuera de Catalunya?

No creo que necesiten convener a guevofrito y travis...

El verdadero motivo es que no sabe traducir al castellano los frangollos que pone en catalán.

No hay más.

Bueno sí, perder el tiempo. Eso es lo que hace. Y a conciencia.

jeje

[caculete]

Gitanos catalans també s'apunten al Ku-Klux-Klan independentista

Han visto lo que el culé y catalán Valls ha hecho con las barbas de los vecinos franceses.

[Gamper]

Més enllà de l’amenaça no hi ha res

El 4 de juny de 2009, quan el plenari d'Arenys de Munt va aprovar de cedir una dependència consistorial per a fer una consulta sobre la independència de Catalunya, el regidor que l'havia impulsada, Josep Manel Ximenis, estava convençut* que la guàrdia civil trucaria de matinada. El 2 de setembre, l'advocat de l'estat va presentar-hi recurs i l'endemà la titular del jutjat contenciós número 14 de Barcelona va anul·lar l'acord del ple. Ximenis, aclaparat per les amenaces, va pensar: 'Avui sí, avui vénen.' Però tampoc. El dia de la consulta, el 13 de setembre, va arribar l'ordre que l'urna no podia ser a la casa de la vila, i quan a les 9 del matí la gent va començar a agafar paperetes en un local de la vora Ximenis va pensar: 'No poden tardar.' Però no. 'Vas saltant barreres i veus que no passa res', conclou.

L'èxit va dur 167 ajuntaments a fer consultes el 12 i el 13 de desembre. Jordi Fàbrega, batlle de Sant Pere de Torelló, va desatendre jutges i fiscals i va posar les urnes a l'ajuntament. Que el detinguessin, si volien. Però res.

En un any i mig, 511 consistoris, inclosa la capital, van fer referèndums 'il·legals' amb desenes de milers de voluntaris, i van votar més d'un milió de persones. I va ser una festa. Paral·lelament, totes les forces vives de l'espanyolisme, inclòs el president del govern, van clamar, bramar, censurar, insultar, prohibir, vituperar, denunciar... I res de res.

Han passat divuit mesos des de la Diada del 2012, quan el procés es va desencadenar 'oficialment', i en aquest temps no hi ha hagut res més sinó brams, amenaces, escarafalls, gesticulacions i guerra bruta subterrània, però ni un sol acte de força declarat i efectiu.

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la declaració de sobirania del parlament del dia 25 passat*ha posat en evidència les dificultats de l'estat per a fer un acte de força. És una obvietat que el president de l'òrgan jurídic –i alguns altres membres– no solament no és imparcial, sinó que és un catalanòfob declarat i un ultradretà contumaç; per això el va designar el PP. Però no ha pogut imposar la sentència que les vísceres li demanaven perquè li calia argumentar-la jurídicament.

Ara resulta que el govern espanyol necessita els pamflets de la FAES per a 'informar' els eurodiputats sobre el procés català. Però no els emparaven totes les lleis del món? No era evident que la UE vetaria Catalunya? Catalunya no havia de vagar per l'espai sideral?

Els exabruptes han influït en alguns catalans. D'aquí vénen les temences, d'aquí ve que molta gent esperi un acte de força en un moment o altre: suspensió de l'autonomia, inhabilitació del president de la Generalitat... Però amb quina base jurídica? Només la caverna mediàtica o polítics sense responsabilitat directa hi han incidit. Mas, Espadaler, Forcadell... han dit del dret i del revés que actuaran sempre des de la legalitat. Vidal-Quadras mateix, que havia advocat per enviar un escamot de la guàrdia civil a deposar el president de la Generalitat, acaba de dir que no es pot il·legalitzar l'ANC simplement pel fet d'opinar. El president del Parlament Europeu ja el va reprendre quan va demanar una intervenció armada contra la Generalitat i molts ulls el vigilen.

Criden molt, però els fets són incontestables, han fracassat en tots els fronts: el discurs de la por, l'ofec fiscal, l'intent de trencar la societat catalana, els suposats empresaris amics, les denúncies de Llanos de Luna, el suport internacional, la guerra bruta policíaca, la guerra bruta informativa... Què els queda? Quan el 84% del cens dóna suport a una iniciativa –la consulta– que has atacat per terra, mar i aire durant divuit mesos, és que manifestament has errat en l'estratègia i en l'acció. Quan una quarta part del total de la població es mobilitza, una xifra inaudita en els moviments socials, no pots intentar cap acte forassenyat.

Tenen aquarterats quatre mil policies a Catalunya sense ocupació assignada, però què podrien fer? Podrien intentar les clàssiques provocacions de guerrilla urbana, aldarulls al carrer, algun còctel molotov... Però l'espanyolisme violent és ben identificat i no hi ha una base social que el sustenti. Vuit-cents mossos de paisà van vigilar que no hi hagués cap provocació orquestrada pels serveis secrets o la ultradreta la Diada del 2012. Un error en aquest sentit ho precipitaria tot, les pífies dels GAL són massa recents. 'Li devem a la Falange l'èxit esclatant de la consulta d'Arenys de Munt', diu Josep Manel Ximenis.

Elena Valenciano, la número dos del PSOE, acaba de veure ara, ai!, que el dia 8 d'abril el congrés espanyol no desbaratarà el full de ruta català, a diferència del pla Ibarretxe, que tant han evocat. Hi ha hagut una sentència del TC contra una declaració del parlament, i el parlament com si sentís ploure. La Razón va titular a tota portada: 'El TC prohibe a Mas celebrar la consulta independentista', ai! Passen els mesos i continuen a la figuera, confosos per les seues pròpies falòrnies, i això que els amics els aconsellen: Duran i Lleida ja va advertir Rajoy que si no feia res es trobaria amb una declaració unilateral d'independència damunt la taula. El seu drama és que si fa res, també.

Ni el govern ni el parlament no transgrediran cap norma i probablement no es farà la consulta si, com és previsible, les institucions espanyoles la veten. La revolta dels estels ha de continuar essent familiar. Però imaginem-nos l'escenari: 11 de setembre de 2014: milions de persones al carrer reclamant de poder votar; 18 de setembre: referèndum a Escòcia mostrant la civilitat britànica; 9 de novembre: milions de persones al carrer denunciant la intolerància dels espanyols i un segrest de les urnes davant les càmeres de tot el món.

La caldera bullirà al màxim quan es facin unes eleccions avançades que donaran majoria a les formacions polítiques del sí. Serà l'hora decisiva anunciada per Duran i reconeguda per Mas, però fins al segon abans s'haurà respectat la legalitat espanyola. El govern ja té el suport d'alguns països amics. Quan el primer reconegui Catalunya, la independència serà un fet. Rajoy i Rubalcaba boquejaran com sengles peixos fora de l'aigua i continuaran proferint anatemes inconnexos i incomprensibles. El camí de Mas pot ser costerut, però ho és molt més el de Rajoy. Més enllà de l'amenaça no hi ha res.

http://m.vilaweb.cat/opinio_contunde...enaca-res.html

[Gamper]

Retrats de passaport

Els problemes tècnics de la Gigafoto no lleven gens de valor a aquest document excepcional. Passejar-s'hi és agafar aire, és tornar-se a adonar de la magnitud impressionant de la reivindicació independentista. És admirar un missatge contundent i indiscutible, absolutament històric. Veient com passen cares i més cares, veient la felicitat de la gent, i la decisió i la claredat, és molt difícil de pensar que això ho puguen aturar de cap manera. El camí ja és traçat.

La Gigafoto serà un dels grans documents de la història catalana. Però ho serà especialment després de la independència. Amb la república ja proclamada, aquestes cares de què gaudim avui en les nostres pantalles seran autèntics retrats de passaport. Els primers retrats de passaport del nostre país. Les imatges de gent lliure que un dia es va agafar de les mans per a explicar que volia ser lliure i que veurà com tothom reconeix qui és, com tothom reconeix qui som.

Fa temps que ho demane: gaudim-ne. Això que ens passa és un fet històric, un fet únic i nosaltres som uns privilegiats de poder viure-ho. I avui gaudim dels records d'aquell dia, especialment, ja que és allò que les imatges que conté aquesta gigafoto ens permeten de fer.

http://m.vilaweb.cat/editorial/41829...passaport.html

[Gamper]

El ministeri de l'Interior intimida els policies que investiguen el PP

PEDRO ÁGUEDA | Madrid | 02/04/2014 00:00

La investigació del finançament irregular del Partit Popular durant dues dècades, que va aflorar amb els papers de Bárcenas, viu un moment crucial. Els policies de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) elaboren un informe, a petició del jutge Pablo Ruz, en què creuen les dades confiscades a l’arquitecte que va reformar l’edifici del carrer Génova de Madrid amb les que van obtenir de l’escorcoll al desembre de la seu nacional del PP. Fonts implicades en el cas creuen que aquesta pota de la investigació permetrà acreditar sense fissures l’existència d’una caixa B que es nodria amb donacions irregulars d’empresaris.

En aquesta conjuntura, a les portes de la campanya electoral per a les eleccions europees, les condicions en què els investigadors fan la seva feina s’han deteriorat. Al mes de febrer, quan els policies de la UDEF ja preparaven l’informe per al jutge Ruz, van ser citats a declarar en secret per la unitat d’afers interns. El motiu: la publicació d’uns altres informes sobre el cas Gürtel als mitjans de comunicació. Un dels informes filtrats gira al voltant dels regals que la família de la ministra de Sanitat, Ana Mato, va rebre a principis de la dècada passada per la trama de corrupció liderada per Francisco Correa. El contingut de l’informe va ser publicat per tots els mitjans estatals -com ha passat amb altres documents del cas Gürtel- fa més d’un any, entre l’1 i el 2 de febrer del 2012.

Un retard que causa estranyesa

Un a un van declarar davant d’afers interns una desena d’agents. La majoria continuen treballant al grup XXI de la brigada de blanqueig de capitals i anticorrupció de la UDEF. Només dos dels interrogats presten servei actualment en un altre destí. En mitjans policials causa estranyesa que afers interns cridi amb un any de retard a declarar els agents per l’informe publicat pels mitjans sense que hi hagués secret de sumari. Els policies no van ser acusats, però durant els interrogatoris se’ls va preguntar per la custòdia dels documents analitzats per elaborar l’informe -caixes i caixes trobades en una nau propietat d’Easy Concept, una de les empreses de la trama Gürtel, situada en una zona industrial d’Alcorcón.

La declaració davant d’afers interns és un dels pitjors tràngols que pot passar un policia en la seva carrera. La unitat només investiga casos en què l’actuació d’un agent de la policia pot constituir un delicte. En aquest cas, la revelació de secrets està castigada pel Codi Penal amb fins a cinc anys de presó per als membres de les forces de seguretat. Fonts jurídiques van confirmar que el jutge del cas Gürtel, Pablo Ruz , no va ser informat que els policies a les seves ordres havien de ser interrogats.

La investigació als policies encara causa més estranyesa quan es coneixen els detalls de les informacions periodístiques sobre l’escrit policial, el número 10.418/13 del cas Gürtel. Els primers mitjans que van informar del seu contingut ho van fer la tarda de l’1 de febrer del 2013, unes hores després que els advocats de més de cent imputats -ara són 187- hi haguessin tingut accés. En l’informe, els policies concloïen que el matrimoni de l’exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda i Ana Mato havia rebut més de 60.000 euros d’empreses de la trama Gürtel en forma d’obsequis, viatges i festes familiars. Només en confeti per a celebracions infantils, la trama s’havia gastat 4.600 euros. Ana Mato, separada des de fa anys de Sepúlveda, era llavors dirigent del Partit Popular. La Fiscalia Anticorrupció no es va plantejar en cap moment demanar-ne la imputació, un cop conegut el treball policial. Considerava que la responsabilitat era de Sepúlveda.

La direcció general de la Policia, a consulta de l’ARA, ha rebutjat aportar cap dada sobre aquesta informació al·legant que mai informa d’una investigació quan se n’encarrega afers interns. La seu d’aquesta unitat està ubicada en un lloc desconegut, sense aparença d’oficina policial, i només reporta al director adjunt operatiu (DAO) del cos, Eugenio Pino, el comissari que el PP va triar per fer de dos d’Ignacio Cosidó.

La pista dels informes contra Mas

Al seu torn, Pino va situar a afers interns la seva mà dreta, el també comissari Marcelino Martín-Blas Aranda. Pino i Martín-Blas són dos policies situats des de fa anys en l’òrbita del PP. El DAO va ser cap dels antiavalots amb José María Aznar, i dins del cos se li atribueixen les maniobres policials contràries al procés sobiranista català. Aquestes fonts el situen darrere dels esborranys policials sense judicialitzar suposadament sortits de la UDEF que va publicar el diari El Mundo durant la campanya electoral del 25-N del 2012 que atribuïen falses corrupteles al president de la Generalitat, Artur Mas, i a l’expresident Jordi Pujol.

Martín-Blas és un dels dos comissaris que van viatjar en plena campanya electoral a Barcelona per convèncer els fiscals d’Anticorrupció que calia escorcollar la seu de CDC immediatament, en relació amb el cas Palau. Es dóna la circumstància que ni Martín-Blas ni el comissari que l’acompanyaven tenien relació directa amb aquesta investigació.

L'agent 81.067

L’inspector Manuel M. és el policia que fa cinc anys que firma els informes de la UDEF en el cas Gürtel amb el seu número de carnet professional, el 81.067. Hi ha consens a la Policia que ell és la peça que es volen cobrar amplis sectors del PP. Però per ara no és possible. Manuel M. és el cap del grup XXI per oposició, i Ruz va designar-lo per investigar la caixa B del PP. Fins que no ascendeixi, seguirà al capdavant d’aquests casos. Així, el govern va optar per fulminar els comandaments que no el podien sotmetre. A l’octubre es feia cessar José Losada, comissari general de la Policia Judicial. Els seus problemes amb Interior van aparèixer amb l’informe dels regals a la família Mato-Sepúlveda. A l’estiu van comunicar-li la destitució. Però el 15 de juliol Rajoy responia a la publicació dels SMS amb Bárcenas dient que ningú li imposava fiscals ni policies, com volia Bárcenas. La destitució es va ajornar.

http://m.ara.cat/premium/politica/In...l#.UzvS2nh8Leh

[Gamper]

Aliança entre Miami i Barcelona: capitals d’indústria nàutica i creuers

JOAN SERRA | Barcelona | 02/04/2014 00:00

Els indicadors turístics solen satisfer l’autoestima de Barcelona. La ciutat va tancar el 2013 amb 2,6 milions de creueristes, un 7,9% més que l’exercici anterior, i molt a prop del rècord del 2011. Gairebé un 60% dels creueristes que passen per Barcelona comencen o acaben el seu viatge a la ciutat, amb el consegüent benefici econòmic. I la capital catalana acollirà l’any que ve el creuer més gran del món, l’ Allure of the Seas -de la companyia Royal Caribbean-, amb un impacte directe de 17,5 milions d’euros. Miami també presenta bones credencials. Un de cada set creueristes del món comença el seu viatge a la ciutat de Florida. Pel port, base operativa de les grans línies de creuers del planeta -com Carnival Cruise o Royal Caribbean-, hi passen cada any quatre milions de passatgers. És el port que mobilitza més trànsit turístic a escala mundial. Constatades les similituds, Barcelona pretén estrènyer les relacions econòmiques i comercials amb Miami, i captar inversions.

El viatge institucional de Xavier Trias servirà per firmar acords de cooperació entre l’Ajuntament i el comtat de Miami Dade -vàlid per als pròxims tres anys-, així com entre el Clúster Nàutic de Barcelona i l’Associació Nàutica del Sud de Florida, una entitat de 800 membres que agrupa les empreses nàutiques de l’estat. Però l’alcalde també mantindrà contactes amb inversors de Miami, així com amb turoperadors, grups hotelers i representants del sector dels creuers. El consistori entén que l’establiment d’un vol diari directe entre les dues ciutats -que opera American Airlines des de l’estiu del 2012-és una oportunitat que pot oferir rèdits comercials i turístics. Trias encapçala una delegació en la qual també figura Sixte Cambra, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, i representants de l’associació Barcelona Global -una entitat que, amb el suport de l’Ajuntament, treballa per la projecció internacional de la ciutat.

Trias encetarà avui els dos dies de visita a Miami amb una trobada amb Carlos A. Giménez, l’alcalde de Miami Dade, la gran àrea metropolitana de sud de Florida, que inclou Miami Beach i 35 ciutats més. L’acte servirà per formalitzar una aliança que inclourà des de la col·laboració entre autoritats portuàries fins al foment de les smarts cities. De manera paral·lela, la tinent d’alcalde d’Economia, Sònia Recasens, es reunirà amb gestors de l’aeroport de Miami amb l’objectiu d’impulsar noves rutes directes amb Florida.

Després de completar l’agenda als Estats Units, Trias i la comitiva catalana viatjaran a Medellín per participar en el congrés del CIDEU, la reunió biennal de l’aliança de ciutats iberoamericanes que va néixer a Barcelona el 1993, així com a les jornades del Fòrum Urbà Mundial, que organitza UN-Habitat.

http://m.ara.cat/premium/societat/Al...l#.UzvUinh8J8t

[caculete]

Aliança entre Miami i Barcelona

O lo que es lo mismo: Alianza entre Julio Iglesias y Mas/La Junqueras.

[caculete]

El ministeri de l'Interior intimida els policies que investiguen el PP

¿No decías que sólo ponías cosas que estaban en catalán?

Interior presiona con Asuntos Internos a los policías que investigan al PP

http://www.eldiario.es/politica/Inte...244976157.html


¿Porqué mientes tanto?