El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

La inversió estrangera es dispara a Barcelona, per sobre Madrid


El 2013 es van establir 73 nous projectes empresarials de capital estranger a la capital catalana


Alèxia L. Ferret



Rànquing d'àrees d'inversió, segons el Global Cities Investment Monitor

La inversió estrangera es dispara a Barcelona. El 2013 va augmentar un 5% la creació d’empreses respecte al 2012. En el rànquing del Global Cities Investment Monitor de KPMG, la capital catalana apareix en la desena posició de les principals àrees urbanes del món, i la quarta en àmbit europeu. La primera és Londres, seguida de Xangai, Hong Kong, Moscou, Sao Paulo, París, Bejing, Nova York, Sidney i Barcelona. La primera ciutat espanyola és Madrid, però en el lloc 16.

A més, segons l’informe European cities and regions of the future 2014-2015 (elaborat per FDI Intelligence), Barcelona se situa en la setena posició de creixement d’inversió, per davant de ciutats com Berlín, Amsterdam, Edimburg o París.

A tot Catalunya, la inversió estrangera productiva va arribar l’any passat als 3.511 milions d’euros, un 31,5% més que el 2012. Aquesta és la segona xifra anual més elevada de la història, després del 2010. Catalunya va superar l’any passat en creixement d’inversions estrangeres a Espanya amb un 9,4% i un 7,2%, respectivament.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...ona_100107.php


Vista general del 22@, districte tecnològic de la ciutat

[Gamper]

CiU demanarà explicacions al Congrés per l’agressió: “Te vas a enterar Catalan de mierda”

Guillaumes aprofitarà la compareixença de Cosidó pel cas de les fotos dels jutges publicades a 'La Razon'

---

El portaveu de CiU a la Comissió d'Interior del Congrés dels Diputats, Feliu Guillaumes, demanarà explicacions al director general de la Policia, Ignacio Cosidó, per les presumptes agressions que un aficionat de Cadaqués va rebre per portar una estelada durant la final de la Copa del Rei a València, segons ha anunciat aquest divendres el diputat de la federació nacionalista Pere Macias al seu compte de Twitter. Cosidó ha de comparèixer dimecres pel cas de les fotos dels jutges a favor del dret a decidir que van aparèixer a la portada a 'La Razón' i Gullaumes aprofitarà per sol·licitar a Cosidó que expliqui l'actuació dels agents de la policia espanyola amb l'aficionat del Barça.

Un noi gironí denuncia que la policia estatal el va apallissar durant la final de la Copa del Rei perquè duia estelada

Un jove de Cadaqués (Alt Empordà) ha denunciat que un grup de policies estatals el van apallissar durant la final de la Copa del Rei perquè duia una estelada penjant del coll. El noi, Rafa Martín, assegura que durant la mitja part del matx, mentre anava cap al lavabo, els agents els van estomacar i que com a únic motiu només li van dir: "Ara veuràs, català de merda!". Explica que el van llançar al terra, trepitjar la cara i donar-li puntades de peu arreu. Martín assegura que en algun moment va arribar a "patir" per la seva vida i que, aquella nit, va estar-se ben bé cinc hores emmanillat. Té un ull de vellut i diferents marques per tot el cos. Avui ha denunciat els fets davant dels Mossos d'Esquadra.

Arsenio Fernández de Mesa (Guardia Civil) i Ignacio Cosido (Director de la Policia Nacional), dos ultres en llocs claus

Jorge Fernández Diaz va nomenar com a cap de la Guardia Civil i la Policia Nacional a dos dels dirigents del PP mes ultres i defensors de la política de línia dura contra ETA , que va iniciar Aznar. Què més intel·ligent que posar al capdavant dels llocs claus del Ministeri aquells que des de fora seran els més contraris a qualsevol negociació amb ETA? Tant Fernández de Mesa com Ignasio Cosido tenen un perfil ultra que podrien perfectament encapçalar qualsevol partit d’extrema dreta, ara amb la responsabilitat dels seus càrrecs tindran que assumir el canvi o dimitir.

"Va ser per l'estelada"

Martín creu que els policies el van apallissar perquè, a més de la samarreta del Barça, duia una estelada lligada al coll. "Al camp hi havia milers d'estelades, i espero que a ningú més li passés el mateix que a mi; però jo crec que va ser per això", relata.

El jove té un ull de vellut, una rascada a la cara i marques arreu del cos. "Quan ahir vam arribar, vaig fer-me un altre reconeixement: tinc tot el cos macat, marques als canells i una fissura en una costella que em fa respirar amb dificultat", explica. I hi afegeix: "Estic masegat, tinc hematomes al tòrax i contusions a les cames i als genolls".

Amb el nou reconeixement, Martín i el seu pare han anat fins a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Roses (Alt Empordà) per denunciar l'agressió. De moment, aquest és el primer pas, perquè ja han posat el cas en mans d'un advocat i dimarts vinent preveuen presentar una nova denúncia davant els jutjats de València.

"Estic disposat a arribar fins on faci falta", explica el jove de Cadaqués. I conclou: "Vull agrair totes les mostres de suport que he rebut, i dir a aquells qui em recolzen que no abaixaré les mans i que arribaré fins al final".

El jove que ha denunciat les agressions, Rafa Martín, acompanyat del seu pare a la sortida d'interposar la denúncia davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Roses
© @acn

http://www.directe.cat/noticia/34581...alan-de-mierda

[Gamper]

Espanyolisme i ultradreta, la mateixa cosa

“Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya” un llibre de Jordi Borràs sobre els vincles entre el feixisme i el nacionalisme espanyol finançat mitjançant micromecenatge

---

Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya és un projecte de llibre de fotografies del fotoperiodista Jordi Borràs sobre el nacionalisme espanyol a Catalunya i que comprèn el període 2009-2014. El llibre vol desmuntar el mite dels autoanomenats moviments «no nacionalistes» i mostrar els vasos comunicants entre l'espanyolisme i la ultradreta. L’edició del llibre anirà a càrrec de Pol·len Edicions i serà el tercer llibre de la col·lecció de fotografia documental «De l'ull al dit». Hi podeu col·laborar mitjançant la plataforma Tot Suma.

Què explica Plus Ultra?

El 13 de setembre de 2009 va passar a la història per ser el tret de sortida d’una onada de consultes independentistes que van regirar la consciència nacional. Aquell dia, un autocar carregat d'activistes de Falange Española de las JONS van manifestar la seva oposició a la consulta concentrant-se al bell mig d’Arenys de Munt. El poble, atònit, contemplava com un cordó de Mossos d’Esquadra protegia la cinquantena d’espanyolistes que feien onejar rojigualdas i la bandera del jou i les fletxes sota crits, amenaces i una actitud combativa contra aquell jornada festiva, reivindicativa i simbòlica.

D’aleshores ençà, un lent despertar de la societat catalana —però que ja venia de lluny, de molt lluny— ens ha portat a la situació actual: la convocatòria d’una consulta independentista per al proper 9 de novembre i l’atzucac d’un govern espanyol que ni sent ni escolta ni proposa res més enllà de «llei i constitució». Però no només ha estat l’independentisme el que ha sortit al carrer per reivindicar la seva voluntat, també ho ha fet l’espanyolisme, davant del «monstre» secessionista que el propi nacionalisme espanyol ha creat amb més eficàcia i celeritat que qualsevol moviment separatista.

Els lligams del nacionalisme espanyol i ultradreta

Si fa pocs anys la diada del 12 d’octubre a Catalunya era patrimoni exclusiu de la ultradreta i dels militars, des de 2012 plataformes com Espanya i Catalans o el 12-O Moviment Cívic van organitzar els actes més massius que ha convocat l’espanyolisme aquestes últimes dècades: la concentració multitudinària a la Plaça de Catalunya de Barcelona que va voler marcar paquet davant d’un independentisme efervescent i que només amb dos anys ja s'ha consolidat. No obstant, l’intent democratitzador d’aquesta trobada massiva autoanomenada «no nacionalista», allunyant-se de la convocatòria tradicional de l’extrema dreta que se celebra a Montjuïc, no va impedir que aquest acte fos coorganitzat per partits parlamentaris i grupuscles ultradretans i populistes com per exemple, la mateixa Falange Española de las JONS.

Un dels eixos del llibre serà, precisament, l’estudi dels vasos comunicants entre l’espanyolisme i la ultradreta

La seva convivència i la negació de tal evidència, i ho farà de la manera més pràctica: amb les fotografies que demostren que no és gens casual que en pràcticament tots els actes organitzats en defensa de la unitat d’Espanya s’hi hagin trobat organitzacions o dirigents de l’extrema dreta espanyola a Catalunya.

I com ho farà?

Un centenar llarg de fotografies fetes durant el període 2009-2014 seran l'espina dorsal del llibre, organitzades per capítols i de manera cronològica. A més, el document anirà acompanyat d’una extensa introducció i d'una sèrie de col·laboracions molt especials —i que es faran saber d'aquí uns dies, un cop encetada la campanya— destinades a dotar d'un context històric i polític per fer del llibre un document imprescindible per entendre què està passant a l'altra banda de la trinxera, i no només perquè com a catalans n'hem de ser conscients, sinó perquè més enllà de les nostres contrades també ho han de saber.

Plus Ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya serà un llibre trilingüe: català, castellà i anglès. Un dels objectius principals d’aquest projecte és, precisament, que arreu del món es conegui de primera mà qui hi ha darrere del nacionalisme espanyol a Catalunya —com a la resta dels Països Catalans, però amb diferents ritmes i peculiaritats—. És per això, que les recompenses d’aquest projecte aniran destinades a enviar el llibre als periodistes dels mitjans de comunicació més influents del planeta. Per a fer la traducció en llengua anglesa i el text en diferents idiomes destinat a fer les trameses als periodistes internacionals el projecte comptarà amb el suport de l'associació Help Catalonia.

Què pensarà el cap de política d’internacional del The New York Times o els redactors del Der Spiegel quan vegin les fotografies de Plus Ultra i en llegeixin els continguts?

Sobre les recompenses

Bàsicament aquest projecte té la voluntat d'exportar el conflicte nacional que vivim a Catalunya, és per això que la majoria de recompenses van destinades a fer els enviaments a la premsa d'arreu del món. D'aquí a uns dies es farà públic el primer cens de mitjans on es faran els enviaments de premsa internacional.

Com que els enviaments internacionals són molt cars també hi ha altres recompenses més econòmiques i molt atractives: la compra del paquet de llibres Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya i de Warcelona, una història de violència, publicat l'any passat pel mateix autor o bé endur-se el llibre amb una o més fotografies d'arxiu de temàtica independentista que es faran saber properament al bloc del projecte d'aquí a uns dies.

Sobre els diners recaptats

El pressupost global del projecte contempla l'edició del llibre amb tot el seu procés (maquetació, impressió i enquadernació), l'elaboració de les recompenses amb còpies fotogràfiques d'alta qualitat, les despeses d'embalatge i enviament dels llibres i la compra, enviament i embalatge dels llibres per a la premsa internacional. També hi ha prevista una partida de diners per a publicitat i màrqueting durant el procés de mecenatge.

Sobre l'autor

Jordi Borràs, nascut al barri de Gràcia de Barcelona l'any 1981, és il·lustrador i fotoperiodista. Des de molt jove s'interessa per les arts plàstiques i s'hi comença a formar de manera autodidacta. El 2001 exposa obra per primer cop i poc temps després decideix ingressar a l'Acadèmia Maldà per aprofundir en el dibuix i la il·lustració. Uns anys després cursa el Graduat Superior en Il·lustració de l'Escola Massana de Barcelona, on també descobreix la seva altra gran passió, la fotografia. Des de llavors, compagina professionalment totes dues disciplines –il·lustració i fotografia– i s'especialitza en qüestions socials. Ha publicat il·lustracions a una gran varietat d'editorials i revistes, sent autor i coautor de diversos títols il·lustrats i col·labora com a fotoperiodista freelance a NacióDigital.cat, el Setmanari Directa o l'agència Demotix, entre altres. En el camp de la fotografia destaca l'edició del seu primer llibre el passat 2013, Warcelona, una història de violència.



http://www.directe.cat/noticia/34581...a-mateixa-cosa

[Gamper]

Demanen el cap d’Ignacio Cosidó per tolerar l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla

L’entitat Israel a Catalunya considera que el màxim responsable del CNP hauria d'haver evitat l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla, tal com recull la Llei de l’Esport

---

L’entitat “Israel a Catalunya” ha demanat per carta al ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, que cessi d’immeditat el Director General de la Policia, Ignacio Cosidó, “per l'alarma social generada i la repercussió internacional” de l’exhibició de símbols nazis dins i fora del camp de Mestalla. L’entitat té previst també denunciar Cosidó a la Fiscalia per la passivitat dels agents del CNP. L’entitat també denuncia que tot i l’elevada presència policial, “la Fan Zone dels seguidors del Real Madrid estava presidida per una bandera nazi del III Reich instal·lada per membres de la facció neonazi UltraSSur sense que els agents del CNP fessin complir la Llei aixecant acta de comís i imposant sancions administratives als autors d'aquest acte execrable”.



http://www.directe.cat/noticia/34566...azi-a-mestalla

[caculete]

CiU i ERC demanen a Fernández Díaz explicacions per les agressions a Mestalla

Demanen el cessament del Director General de la Policia

CiU demanarà explicacions al Congrés per l’agressió: “Te vas a enterar Catalan de mierda”

Demanen el cap d’Ignacio Cosidó per tolerar l’exhibició de simbologia nazi a Mestalla

El resultado de otro centro de Dani Alves...

[caculete]

Espanyolisme i ultradreta, la mateixa cosa

En efecto, la mateixa cosa.

La cosa vostra.

[caculete]

La inversió estrangera es dispara a Barcelona, per sobre Madrid



Vista general del 22@, districte tecnològic de la ciutat

¡¡¡Enhorabuena!!!

[caculete]

Gaymper... recuerda que...

[Gamper]

Als cent anys de la Mancomunitat

17/04/14 02:00 - Jaume Rocabert i Cabruja

Enguany no només commemorem els tres-cents anys de la derrota catalana, enfront de les tropes castellanes de Felip V, sinó que també commemorem el centenari del naixement de la Mancomunitat de Catalunya, el més important i seriós intent de recuperar la identitat nacional del poble català, la seva llengua, la cultura, la personalitat jurídica i política i la iniciativa popular dels catalans. Aquell intent del catalanisme polític va aconseguir –malgrat la seva precarietat política i econòmica– no només promoure un fort impuls a la somorta conscienciació dels catalans, sinó també una més que notable consecució d'objectius extraordinàriament importants per aquella hora i que, encara ara, ho segueixen sent. La Mancomunitat va tenir una vida efímera, car la dictadura de Primo de Rivera la va derogar el 1924.

Tot i la seva derogació, el catalanisme polític havia aconseguit sembrar la fèrtil i poderosa llavor que malgrat les malaurades vicissituds viscudes des del 1924 fins als nostres dies, entre les quals el cop d'estat del general Franco (pocs anys després que Macià aconseguís recuperar la Generalitat de Catalunya durant la Segona República); els 40 anys de dictadura feixista i els 35 anys d'un autonomisme cada cop amb més limitacions competencials i financeres. A dia d'avui (quan l'instint bèl·lic i dictatorial castellà no pot forçar un nou cop d'estat), aquella fèrtil llavor de la Mancomunitat ha reeixit de nou entre els ciutadans catalans, que de manera incontestable i transversal l'han reflectit en la manifestació de l'11 de setembre del 2012 i en la via catalana del 2013, cosa que ha descol·locat de tal manera el nacionalisme espanyol que, a hores d'ara, encara no han reaccionat de manera civilitzada. Només han sabut incrementar la fòbia, els insults i el menyspreu visceral que sempre ens han tingut, tot aprovant lleis en les quals en Rajoy i el govern del PP, amb la complicitat del PSOE, ens està manifestant la seva peculiar estimació (?). L'ofec financer que, implacablement, executa Montoro, la llei Wert que pretén enderrocar el pilar bàsic de la nostra llengua i cultura, i el nou pla hidrològic de l'Ebre en són una petita mostra.
El debat al Congrés de Diputats del passat dia 8, on calia donar resposta a la proposició de llei per permetre convocar un referèndum consultiu als catalans, va posar de manifest la concomitància existent entre els dos partit majoritaris espanyols PP/PSOE i el seu ofuscament jurídic, que només tingueren el suport del reaccionari UPyD de Rosa Díez i el Foro Asturias d'Álvarez Cascos. La resta de forces polítiques de la cambra no només votaren a favor de la proposta catalana, sinó que desmuntaren tota l'argumentació autista de Rajoy i Rubalcaba, desemmascarant la seva evident hipocresia i la seva absoluta manca de voluntat política i d'incapacitat democràtica.
Com que el no del Congrés dels Diputats estava cantat, no ha de fer canviar el nostre full de ruta . El més positiu, però, és que ha evidenciat a la comunitat internacional el baix nivell democràtic del govern Rajoy, però també que, darrere les seves amenaces bíbliques, el que volen és dissimular el seu pànic a perdre la gran aportació econòmica catalana. El procés seguirà sent complicat i no mancat de les traves i dificultats que ens posarà el govern Rajoy, tot i que hi cap la possibilitat que acabi oferint-nos una pastanaga, sens dubte més tardana i garrepa que la suggerida pel pare de la Constitució Herrero Rodríguez de Miñón, l'endemà del debat.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...comunitat.html

[caculete]

Als cent anys de la Mancomunitat des basures

Jaume Rocabert i Bruja