El mirall de la impunitat
«Desconec si a la UE li preocupa més el destí dels catalans que demanen votar o el dels 36.000 milions que rep Espanya dels fons estructurals»
Pilar Antillach | Actualitzat el 22/04/2014 a les 00:01h
La fal·lera dels polítics espanyols per expulsar Catalunya d'Europa, en cas que es declari independent, i l'obsessió* amb la legalitat de la consulta pel sol fet de votar, contrasta amb l'actitud més relaxada alhora d'exigir i, sobretot, assumir responsabilitats pel cúmul de corrupteles que afecten les principals formacions polítiques i institucions de l'Estat, que ells governen. Mires el mapa polític d'Espanya ( y sus corrupciones) i penses que si ens han de fer fora d'Europa abans* hauria de ser per corruptes que per independents. Dubto que a la UE els hi preocupi més “el problema catalán” que el malbaratament valencià o andalús, posem per cas. Cada cop que un dirigent d'aquestes comunitats amenaça amb l'expulsió de Catalunya de la UE, m'intriga la imatge que de l'alliçonador de torn en deu tenir Brussel·les.
Per exemple, de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, i del concepte de legalitat que desprèn algú que en 24 hores és capaç de dictar i revocar el mateix decret llei per retirar i tornar les competències d'Habitatge a IU, el seu soci de govern, utilitzant el mateix argument: “para restituir la legalidad”.* Amb arguments de consistència similar, la presidenta d'Andalusia es va permetre iniciar la precampanya de les europees a Barcelona, preocupada pel perill “d'aïllament” de Catalunya i qualificant la consulta “d'irracional”. Díaz va accedir a la presidència de la Junta per designació directa de l'anterior president José Antonio Griñán, després d'aconseguir frenar les primàries del PSOE-A que havien d'escollir els candidats. Griñán havia renunciat pel cas dels ERO fraudulents.
“Seré implacable con la corrupción”. “El gobernar para los ciudadanos debe ser sustituído por gobernar con los ciudadanos”. “No estamos ante un problema de exceso de democracia sino de exceso de burocracia”. En sis mesos en el càrrec, Susana Díaz ha exhaurit la llista de frases buides i demagògia, que nodreix l'ideari polític regional, amb l'única finalitat de perpetuar-se en el càrrec. Una estratègia (“Hay que pasar de la subvención al incentivo”) que poc impressiona els buròcrates de Brussel·les o la cancellera Angela Merkel alhora de demanar explicacions per* justificar el destí dels més de 2.000 milions d'euros dels fons europeus que ha repartit la Junta d'Andalusia en cursos de formació, ara investigats per la policia, en la denominada operació Edu, per un presumpte frau* generalitzat. *
És vox populi que els fons de formació són part de la xarxa clientelar que retroalimenta governs, patronal i sindicats. A Catalunya encara cueja el cas Pallerols, després de 15 anys; a Madrid acaba d' esclatar el cas Aneri, similar al de l'operació Edu d'Andalusia. Desconec si a la UE li preocupa més el destí dels catalans que demanen votar i decidir o el dels 36.000 milions d'euros que rep Espanya dels fons estructurals i d'inversió europeus, el 35% dels quals es queden a Andalusia per a millora de la productivitat i l'ocupació. Una inversió que es ve repetint des de l'ingrés a la UE i que ha donat un resultat impressionant: Andalusia és la regió d'Europa amb la taxa més alta d'atur (36%) –deu punts per sobre del conjunt d'Espanya ( 26%)- i el 67% de desocupació en la franja de joves* per sota dels 25 anys, una plusmarca que pulveritza qualsevol estadística i que, juntament amb els 34 anys ininterromputs de governs del PSOE, han convertit Andalusia en el mirall de la impunitat, sense que ningú s'hagi atrevit fins ara a trencar-lo.*
http://www.naciodigital.cat/opinio/8...rall/impunitat