El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[caculete]

Hombre, el mosaico catalibán también tiene su cosa...

... están bastante bien alienados. Y alineados.

[Gamper]

Artur Mas: «Posaré difícil a l'Estat espanyol que es carregui la consulta»

El president de la Generalitat assegura que convocarà als catalans a votar el 9 de novembre

Alerta que al Madrid polític, “se les inventaran totes per intentar desestabilitzar aquest procés”

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

Jordi Palmer | Actualitzat el 22/04/2014 a les 21:59h
Arxivat a: Política, procés català, Artur Mas

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, es mostra ferm en la intenció de convocar la consulta sobre el futur polític de Catalunya per al nou de novembre i alerta que no té intenció de facilitar a l'executiu de Rajoy la possibilitat d'evitar-la. “Posaré difícil a l'Estat espanyol que es carregui la consulta”, ha assegurat Mas en el marc d'una entrevista concedida a El Punt Avui TV en motiu de la seva posada en marxa.

A preguntes del director del nou mitjà, Xevi Xirgo, el president ha assegurat que convocarà la consulta “de tal manera que a l'Estat espanyol li costi molt de recórrer-la”, deixant entreveure un mecanisme sobre el que ha evitat ser més explícit. Així mateix, Mas ha recordat que “l'Estatut d'autonomia del 2006 era la tercera via” i que “la sentència del Tribunal constitucional” va “esborrar” aquella possibilitat, obrint l'actual situació política.

"Allò dels comptes a Suïssa va ser un muntatge"

A més, el president s'ha mostrat molt crític amb els intents de crear “divisió interna” i ha assegurat que des del Madrid polític, “se les inventaran totes per intentar desestabilitzar aquest procés”, tot apuntant que “dècades enrere, l'Estat espanyol hauria actuat d'una manera determinada i ara actua d'una altra”. Desestimada l'opció militar, “la manera de desestabilitzar el procés és ficar-se amb l'ANC, amb mi, amb CiU o amb els símbols del país”, tot assenyalant que “segur” que hi ha complicitats dels aparells de l'Estat. “Allò dels comptes a Suïssa va ser clarament un muntatge, i els que ho van airejar poc o molt ho han acabat reconeixent”, ha afegit, al temps que ha advertit que cal “recordar” que “quan venen moments crucials en aquest procés tan significatiu es posen en marxa determinades accions”.

Malgrat tot, Mas s'ha mostrat confiat a que “si Catalunya manté el seu rumb i el seu projecte i es comporta de manera escrupolosament pacífica i democràtica, amb voluntat i capacitat de resistència, ens acabarem sortint”, i ha assenyalat que al debat al Congrés dels Diputats del 8 d'abril es va fer “un esforç de pedagogia” per a que es veiés als catalans com “gent normal que volem un país normal”.

Pel que fa al paper dels mitjans de comunicació en el procés polític, Mas considera que “la premsa a Catalunya respon a la pulsió del país, és més serena, objectiva i menys estrictament partidista”, mentre que “determinada premsa espanyola és d'una intolerància molt gran”.


http://www.naciodigital.cat/noticia/...regui/consulta

[Gamper]

Tintín, estructura d'Estat

Salvador Cot | Actualitzat el 22/04/2014 a les 23:59h

Arxivat a: Nació.cot

"Ah! La primavera!... El bell mes de maig!" eren les primeres paraules que el capità Haddock pronunciava en català avui fa justament cinquanta anys, la diada de Sant Jordi del 1964. L'Editorial Joventut havia aconseguit permís governatiu per publicar les aventures del reporter belga en català o "vertidas en lengua vernácula", com ho descrivia Los Sitios de Gerona. A Les joies de la Castafiore el van seguir tots els que Hergé va anar publicant, sempre traduïts Joaquim Ventalló, periodista terrassenc exiliat a París.

De fet, va ser el mateix Ventalló qui es va oferir a l'editorial perquè era conscient que els nens catalans havien perdut definitivament el contacte amb la llengua escrita. Generacions senceres ignoraven com s'escrivien les paraules que pronunciaven a casa o al carrer i Joaquim Ventalló va veure en les aventures de Tintín una manera de recuperar, ni que fos ocasionalment, la connexió entre els parlants i la lectura. Ho va considerar tan estratègic que fins i tot es va oferir a fer les traduccions de franc, si era necessari. A ell li devem els 800 renecs catalans del capità Haddock, començant per "Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!"

En fi, som milers els nens dels setanta que li devem molt a la sensibilitat d'Editorial Joventut i la implicació de Joaquim Ventalló. Alguns d'ells dirigeixen 1001, el millor club de tintinofília del món. A tots ells, gràcies. I un agraïment personal al meu oncle Isidre que, com tants d'altres, va adonar-se del mateix que Ventalló i em regalava, un cop l'any, un d'aquells exemplars deliciosos on hi destacava una enganxina brillant: "Edició en català".

http://www.naciodigital.cat/noticia/...tructura/estat

[Gamper]

No fan por, no se'n surten

«No se'n surten amb les amenaces, ni amb l'actuació poc dissimulada dels aparells anomenats “d'intel·ligència" de l'Estat»

Dídac Boza | Actualitzat el 23/04/2014 a les 00:01h

Una de les pel·lícules programades per les televisions catalanes en aquestes passades dates de Pasqua recreava en la ficció la vida de Karol Józef Wojtyła abans de convertir-se en el Papa Joan Pau II. Quan el relat televisiu recordava els darrers anys del règim prosoviètic a Polònia, un dels personatges del telefilm –figurava que era un dels alts responsables de seguretat del govern de Varsòvia- va pronunciar la frase clau: “Si deixem que s'acostumin a no tenir por estarem perduts”. Salvades totes les distàncies i comparacions històriques, "és exactament això", vaig pensar, abstraient-me de la història i del personatge que ocupaven la pantalla.



El pols polític i social entre Catalunya i Espanya es troba ara justament en aquell punt crític que tant amoïnava l'alt càrrec la Polònia comunista. L'Espanya immobilista intenta que els catalans se sentin atemorits davant tota la infinitat d'adversitats que, segons insisteixen, comportaria un estat català independent. De fet, arriben a insinuar que fins i tot la simple idea de la independència pot ser perillosa. “Van per molt mal camí”, ha arribat a dir el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, sobre l'Assemblea Nacional Catalana. Però, ai las! Ni la societat civil, ni una àmplia majoria de la representació política i institucional de Catalunya dóna signes de pànic o d'angoixa.



No funcionen ni els discursos oficials de la por, ni les amenaces a l'ANC que, implícitament, van destinades als centenars de milers de ciutadans que la segueixen o hi estan adherits. No se'n surten quan busquen el "no" contundent de la Unió Europea, ni amb l'actuació poc dissimulada dels aparells anomenats “d'intel·ligència" de l'estat. No hi ha manera, no fan por.

Cal preguntar-se, doncs, quin sentit té que càrrecs electes de la vida pública catalana tinguin la percepció clara d'estar "vigilats" fins al punt de rebre trucades que reprodueixen part de la conversa que han mantingut amb una altra persona.

Casos com el de Rafael Martín Faixó, el jove de Cadaqués que va tornar de València amb la cara marcada després d'una actuació d'agents del "Cuerpo Nacional de Policia", no ajudaran –evidentment- a dissuadir del sobiranisme. Ans al contrari. Se suposa que els instruments polítics d'un estat democràtic a la Unió Europea del segle XXI tenen molt poc o gens a veure amb els d'una dictadura com la que encara patia Polònia a final dels anys 80. Els polonesos van perdre la por fins i tot sota la repressió i l'amenaça dels carros blindats. L'any 2014, en el cas català, no hi ha tancs a la vista. El ministre Fernández Díaz i la resta del govern espanyol farien bé d'assumir que, a més a més de reprovables, els presumptes excessos de l'autoritat són i seran del tot inútils davant la voluntat majoritària i pacífica de la gent.

http://www.naciodigital.cat/opinio/8...n/no/se/surten

[Gamper]

Un català de merda

DANIEL VÁZQUEZ | | 23/04/2014 00:00

En Jacob és alemany. Concretament, prové de la regió de Rin del Nord - Westfàlia i està engarjolat en una comissaria de la ciutat de València per haver estat confós amb un independentista català. La història, que pot sonar a bogeria etílica, va començar quan els seus companys de feina van voler celebrar els vint-i-cinc anys que en Jacob fa que treballa a l’empresa regalant-li una entrada per a la final de la Copa d’Espanya entre el Barça i el Reial Madrid.

Que un alemany que viu a Rin del Nord - Westfàlia sigui del Borussia de Dortmund es pot considerar una qüestió de genètica, però en Jacob es va fer del Barça per ètica i estètica la nit que, com a televident imparcial, va contemplar meravellat la final de la Champions entre l’equip de Pep Guardiola i el Manchester United.

Convertit en un devot barcelonista, els amics de l’empresa asseguradora li van comprar un bitllet low cost a València i una entrada, sector sud, localitzada en el rovell de l’ou dels aficionats culers, acompanyada, detall d’en Gunther, d’una samarreta d’última generació amb el 10 i el nom Jacob imprès a l’esquena. A en Jacob, cap de la secció d’assegurances d’enterrament, li va estranyar aquella indumentària llampant. Els colors blau i grana havien sigut substituïts per un vermell i un groc més estridents, i davant la seva estranyesa, en Gunther, cap de la secció d’assegurances d’accidents laborals, li va garantir que aquella samarreta havia causat furor entre els joves aficionats culers.

En Jacob, que de quan era jove en manté l’esperit i un nínxol familiar heretat als vint anys, es va acomiadar de la Rita amb un petó i la promesa d’un tiqui-taca a la tornada. Va sortir de casa a les deu per aterrar a València a les tres amb el 10 planxat després d’un viatge enteranyinat. Faltaven cinc hores per a l’inici del partit, i com que en Jacob era un home entregat a la seva professió, se’n va anar al cementiri de València per fer discórrer el temps i reflexionar sobre l’essència de la felicitat abans de dirigir-se a l’estadi.

La felicitat és sovint un concepte abstracte, però convertit en un espermatozoide més d’aquella ejaculació barcelonista se sentia immensament feliç. I arrossegat per aquella sensació entre eufòrica i platònica, quan els equips van saltar al camp i va sonar l’himne d’Espanya, en Jacob es va posar dret, va col·locar-se la mà al pit com a mostra de respecte per una nació i un rei en crisi d’abstinència consumista, i es va posar a xiular aquella marxa marcial cinc segons abans que algú li llancés una ampolla d’aigua.

En Jacob encara dubta de l’origen del projectil que el va deixar xop, i emprenyat -ell és un tros d’alemany, va intentar buscar, sense èxit, la mà criminal que l’havia deixat moll-. Pel cervell d’en Jacob, votant de la CDU d’Angela Merkel, hi van passar estranys pensaments, des de llengües de foc cremant la flora mediterrània fins a tridents de fulles esmolades, unes ànsies de venjança que van desaparèixer quan un espontani li va regalar per eixugar-se una bandera amb els mateixos colors de la samarreta que li havia regalat en Gunther. No hi havia gravat el 10, ni el seu cognom, però sí un estel blavós sobre les barres grogues i vermelles, i amb aquella bandera recargolada al coll va baixar escales avall en direcció al lavabo.

No sé què passa a Espanya amb els alemanys. Deu ser per una qüestió d’enveja, de subsidiarietat mal entesa, però tan aviat en Jacob va posar el peu a l’últim esglaó, un grup de policies el van començar a apallissar mentre ell cridava com un porc a l’escorxador. Alguns testimonis, els més poliglots, asseguren que ell repetia que era alemany, concretament de la regió de Rin del Nord - Westfàlia, i que es deia Jacob. Els menys versats en idiomes diuen que els dotze agents que l’estomacaven cridaven “ Te vas a enterar, catalán de mierda ”, mentre “el català de merda s’entestava responent en un català tancat, tancat”. Diuen.

En Jacob té les hores comptades a la garjola de la comissaria de València. Del partit no en va veure ni el tret de sortida. I porta posada, tacada de sang, aquella estranya samarreta que li va regalar en Gunther, i el que és pitjor, la felicitat tenyida d’un dol malenconiós. La Rita li havia demanat que li portés un autògraf del rei i de Julio Iglesias, i tornarà a casa amb la cara trencada i la convicció que, tant per tant, prefereix fer-se del Bayern Munic. Amb en Pep Guardiola a la banqueta, juga millor que el Barça actual i guanya, i encara que el Bayern sigui el símbol futbolístic d’un estat tan endogàmic com Baviera, ningú l’estomacarà per ser alemany, concretament de Rin del Nord - Westfàlia.

http://m.ara.cat/premium/esports/cat...l#.U1dYeXh8Leg

[Gamper]

FELIÇ SANT JORDI!

[abdelkaderstore]

we are serious chinese seller,we supply thailand soccer jersey,AAA hermes belt,1:1 shoes and clothes! all sure good quality for you!welcome to check my website
http://www.sstoree.com/soccer-jersey-c-8.html thailand football shirt
http://www.sstoree.com/leather-belt-c-479.html AAA belt
http://www.sstoree.com/sunglasses-c-456.html 1:1 sunglasses
http://www.sstoree.com/christian-louboutin-c-536.html louboutin
fashion,good quality,cheap,safe package!

[Gamper]

[pacopina]

siempre me parecio una chorrada eso del dia "ogligado" para regalar un libro....
un libro que la luego en su inmensa mayoria no va a ser leido....

[pacopina]

por cierto que lo del libro creo que es como recordando el enterramiento de Cervantes, un español y el fallecimiento de Shakespeare....