Regalar flores a las mujeres es de maricones???
Has follado poco en tu vida seguro con ese tipo de concepciones...
La mujer en casa y con la pata quebrá, no?
Regalar flores a las mujeres es de maricones???
Has follado poco en tu vida seguro con ese tipo de concepciones...
La mujer en casa y con la pata quebrá, no?
yo les regalo siempre un nabo bien gordo.
Déjalo, el pobre diablo no da para más. El anticatalanismo le ciega.Originally Posted by Travis_Bickle
Badalona envia la policia i obliga Òmnium a retirar l'estand del carrer
L'Ajuntament mobilitza la brigada d'actuació especial de la Urbana. L'entitat ha traslladat l'estand a l'interior de l'antic Opencor
ARA Barcelona | Actualitzada el 23/04/2014 18:26
La diada de Sant Jordi començava a Badalona amb la notícia que Òmnium Cultural havia burlat l'alcalde de la ciutat, el popular Xavier García Albiol, i havia instal·lar una parada al rovell de l'ou de la Fira de Sant Jordi que cada any es munta al carrer Francesc Layret. "No ens deixen ser a Francesc Layert, però hi serem", advertia dimarts el president de l'entitat Marcel Mauri. I així ha estat després que Òmnium arribés a un acord per fer servir l'antic Opencor i hi col·loqués la tradicional parada de llibres i roses. "No acceptem ni acceptarem que es marginin les entitats que fa tants anys que treballen per a la cultura de la ciutat", han proclamat per megafonia.
Però l'estada al carrer no ha durat tota la jornada. Poc després de les cinc de la tarda, una brigada especial de la Guàrdia Urbana s'ha personat a l'estand i ha obligat a retirar-lo. Des d'Òmnium Badalona es donava l'alerta per Twitter: "L'ajuntament de Badalona envia la policia i ens obliga a treure la parada cívica i cultural. Però seguirem". Quinze minuts després, una nova piulada advertia: "La brigada d'actuació especial de la Guàrdia Urbana ens vol fer fora! Som aquí i seguirem". Però la policia ha acabat per aconseguir fer retirar l'estand. Un últim tuit informava que "Nosaltres seguim amb la programació habitual a l'interior de l'antic Opencor i lluitarem per un Sant Jordi cívic i cultural".
Polèmica
El govern municipal del PP ha decidit aquest any fragmentar els estands de la fira. Les parades de roses, llibres i comerços ocupen el carrer Francesc Layret, que travessa el centre de la ciutat, mentre que entitats culturals i associacions es concentren a un dels extrems de la plaça Pompeu Fabra, lluny de l'activitat comercial. Les entitats han qualificat de "senyal de menyspreu" per part de l'Ajuntament aquesta nova ubicació.
Òmnium Cultural, el Casal Antoni Sala i Pont, la Comissió de Festes, l'Associació de Veïns del Centre, Aspanin, Castellers de Badalona, Diables de Badalona o el Círcol són algunes de les entitats que han criticat que aquesta fragmentació és discriminatòria i han reclamat una diada "participativa i cultural".
L'Ajuntament de Badalona al·lega que any rere any han augmentat el nombre de peticions per la fira de Sant Jordi i assegura que el criteri que s'ha seguit és el mantenir a Francesc Layret els estands més estretament vinculats a Sant Jordi, com ara els de roses i llibres.
http://www.ara.cat/especials/santjor...125487704.html
23 d'abril: "La vicepresidenta del govern espanyol ha vingut a Barcelona per Sant Jordi per fer-se una foto..."
VICENÇ VILLATORO Barcelona | Actualitzada el 23/04/2014 16:21
La vicepresidenta del govern espanyol ha vingut a Barcelona per Sant Jordi per fer-se una foto. Figura que això, fer-se fotos, és el que aconsellen als polítics. No sempre és un bon consell. Una foto pot puntuar a favor, però també anar en contra. De vegades, una imatge que voldries que es llegís com a mostra de complicitat, proximitat i sensibilitat, es llegeix realment com un símbol de prepotència, oportunisme o imposició. Si la fas per puntuar, has de saber a qui agradarà i a qui no. Per exemple, davant de societats on cotitza el valor i la 'gallardía' de trepitjar territori hostil, potser puntua molt fotografiar-te enmig de la festa d’una tribu d’índígenes antropòfags, posem per cas. No sé com vol que sigui llegida la seva foto la vicepresidenta. Ni a qui vol agradar. Com sovint, potser creu que aquesta serveix per guanyar vots a Burgos encara que en faci perdre a Barcelona.
http://www.ara.cat/premium/23_d-abri...125487683.html
Encausats per l'assalt a la Generalitat a Madrid, en llistes europees
Vuit dels processats per l'atac concorren en candidatures legals de l'extrema dreta a les eleccions a Brussel·les
Lluís Bou
Vuit dels encausats que esperen l'obertura de judici oral per l'assalt a la delegació de la Generalitat a Madrid, l'11 de Setembre del 2013, es presenten a les pròximes eleccions europees en candidatures que a Espanya són legals, segons ha informat la Cadena Ser. Els ara candidats estan acusats d'atemptat a l'autoritat, desordres, amenaces i danys.
Segons el jutge, els vuit encausats formaven part del grup que va entrar a la seu de la Generalitat i de la llibreria Blanquerna a Madrid i que va agredir diversos assistents a la celebració institucional de la Diada, alhora de llançaven per terra una bandera catalana. Abans de marxar, van llançar un gas irritant contra la gent que havia acudit al local del carrer Alcalá de la capital espanyola.
Segons la Cadena Ser, entre els vuit candidats hi ha Manuel Andrino, líder de la Falange. Es presenten repartits en dues candidatures: Democracia Nacional i La España en marcha. Aquesta segona agrupa Falange i Alianza Nacional, a més d'altres grups.
http://www.elsingular.cat/cat/notice...ees_100185.php
Els agressors d'extrema dreta en el moment d'irrompre a la delegació de la Generalitat a Madrid
Ara sí que hi ha fractura?
"Vagi per endavant que el que passa és que ni ara ni aleshores hi havia aquesta fractura social"
Jofre Llombart
Posem, sent molt generosos, que hi ha un 55 per cent de catalans favorables a la independència i que n’hi ha un 45 que hi estan en contra. Obro parèntesi: no hi ha manera de saber-ho perquè no es permet fer un referèndum per saber-ho. Tanco parèntesi. El cas és que els partidaris del NO a la independència, enlloc d’expressar arguments a favor de la unió amb Espanya es destaquen per tres idees bàsiques: no contemplar la possibilitat de votar, advertir dels suposats riscos que comportaria aquesta independència i –un dels més nous- assegurar que aquest debat genera i generarà fractura social.
D’independentistes n’hi ha hagut tota la vida, pràcticament des que existeix Catalunya. Hauran estat més o hauran estat menys. S’hauran fet veure més o hauran viscut aquesta idea en la clandestinitat. Mai hi ha hagut la possibilitat de comprovar-ho perquè mai s’ha autoritzat a preguntar una cosa tan simple a la ciutadania. Estarem d’acord doncs, que el millor termòmetre del sobiranisme és comprovar quin suport van tenir els partits que portaven l’Estat propi al programa electoral als passats comicis del 2012. Una simple suma de CiU, ERC i CUP dona 74 diputats sobre 135, 87 si hi incloem Iniciativa. Van ser un 58% dels vots i més 2.100.000 de votants. Els partits contraris a la consulta i a la independència PSC, PP i C’S van sumar un 35% i 1.200.000 vots. De vegades convé recordar aquestes xifres perquè de moment és la radiografia més exacta que hi ha. Per tant, tornant a l’origen d’aquest article, suposar que hi ha un 55-45 de partidaris/contraris a la independència és ser molt generós.
Bé, seguint el mateix patró, podríem deduir que aquestes majories no sempre han estat així perquè en altres eleccions, els partits que no portaven l’Estat propi al programa electoral han anat guanyant. Anem a ser generosos un altre cop i suposem que just abans de les eleccions del 2012, la correlació de forces fos inversa i els partidaris de la independència eren un 45% dels votants i els contraris, un 55%. També era un 10 per cent de diferència però en el sentit contrari. Com és que amb unes xifres igual d’ajustades aleshores no hi havia fractura social? Abans la societat també estava ‘dividida’ entre un important nombre de persones que volien que Espanya fos el seu estat i un altre nombre important de persones que ja volien que ho fos Catalunya. Com és que havent-hi aquesta divisió no es parlava de fractura social, ni de tensió, ni de trencaments familiars? Agafant-nos a l’exemple nadalenc del ministre Fernández Díaz... Si abans hi havien 3 cunyats ‘indepes’ i 8 cunyats no indepes no hi havia tensions. Ara que les tornes han canviat i els cunyats indepes són més que els ‘no indepes’, ara sí?, ara hi ha fractura? Què ha canviat? Que la majoria social, i familiar, no agrada?
Vagi per endavant que el que passa és que ni ara ni aleshores hi havia aquesta fractura social. Qualsevol que visqui a Catalunya, voti el que voti, admetrà que no hi ha ni tensió, ni violència, per més que es vulgui crear artificialment amb presumptes organitzacions neo-terroristes que, curiosament, comparteixen IP amb altres entitats. No hi ha tensió, o almenys, hi ha la mateixa que hi pot haver a Espanya quan els partidaris del PP i del PSOE volen que el seu partit guanyi. O tampoc n’hi havia, de fractura social, quan el govern de Felipe González va organitzar un referèndum, el de l’OTAN. Els partidaris del Sí i els del No no s’anaven esbatussant per les cantonades. Com tampoc ho van fer franquistes i demòcrates l’any 1978 en el referèndum de la Constitució, i potser aleshores sí que hi havia més motius (amb l’alè militar al clatell).
Com a mostra d’això, d’aquesta pau social, si us plau, sortim avui al carrer. Demostrem que som un poble culte (llibres) apassionat (rosa) i que està cohesionat en la discrepància. Fins on jo sé, avui partidaris i detractors de la independència gaudiran de la festa. I encara diré més: és possible que es regalin roses i llibres entre ells. És per imatges com aquestes que les mentides es desfan com un terròs de sucre en un cafè, però sobretot, en to constructiu, les que ens porten a pensar que potser sí vivim al millor país del món.
http://www.elsingular.cat/cat/notice...ura_100163.php
Un Sant Jordi reivindicatiu
"Mentrestant, a Màlaga, es descobreix que almenys el 80% dels presumptes alumnes de formació no van existir"
Francesc Sanuy
Cada Diada de Sant Jordi té alguna cosa d’especial i la d’enguany no és una excepció. D’una banda, perquè en el conjunt del país hi ha una actitud cada vegada més estesa de manifestar amb pacífica fermesa les accions afirmatives d’una identitat i una cultura que, en una festa del llibre i la rosa, expressen massivament una indeclinable voluntat de ser. A més a més, avui les celebracions estan marcades per la mort del gran escriptor Gabriel García Márquez, Premi Nobel de Literatura, creador del realisme màgic, admirador de Mercè Rodoreda i, com a colombià universal, resident a Barcelona, durant uns anys de fèrtil producció. Per als qui tenim la sort de viure a Sarrià, en ple territori de JV Foix, és un motiu de satisfacció el fet de recordar que a cinquanta metres de casa, ell va ser veí de la cantonada dels carrers Osi amb Caponata on, per cert, creiem que s’hi podria posar una placa commemorativa. Probablement, el que més recorda el gran personatge és el senyor Jordi Echevarri titular de la llibreria Bambi, que també fa de quiosc, papereria i botiga de material d’oficina i que feia grans xerrades amb ell. Paret per paret hi vivia també llavors Vargas Llosa, una altre premi Nobel. Van ser col·legues i amics però la cosa va acabar malament amb un cop de puny del peruà, que ni es va integrar amb els residents, ni va deixar una record semblant. Vaig trobar poques simpaties per ell quan vaig treballar, com ell, de traductor a l’ONU (Ginebra) a temps de coincidir amb al gran Xammar. També en vaig tenir referències quan, en un viatge de gestió comercia estatal, vaig ser rebut per aquell peculiar president d’origen japonès Fujimori i a la sortida uns banquers em van explicar perquè patrocinaven la candidatura de Vargas Llosa per a les eleccions presidencials. En resum, en aquest cas, si l’Ajuntament es vol estalviar la placa a mi em semblarà molt bé.
La festa tindrà com a element de precampanya electoral de cara a les europees la presència de Rajoy en un d’aquests actes “Marca España”, CEOE o Fomento del Trabajo en que el protocol es fa sense respectar cap ni una de les precedències que corresponen al president de la Generalitat, que és el representant ordinari de l’estat i primera autoritat del país. Fins i tot quan l’acte que presidirà el govern central amb exclusió de la Generalitat es fa en un edifici del govern català i en contra de les atribucions anteriorment mai vulnerades. L’objectiu és impedir que a les unes hi estigui present el sobiranisme i que les opcions es limitin a triar qui ha de governar Europa i si convé mantenir l’actual política d’austeritat. A la vista de que pinten bastos per a tots els que governen, els dos grans partits d’àmbit estatal intentaran presumir d’una recuperació inexistent o postular-se per a millorar la situació. El que passa és que els fets són molt tossuts i, per exemple, ara la UE ha preguntat inquisitivament a les autoritats espanyoles com és que tots els recursos esmerçats per crear llocs de treball no han servit de res i de quina manera s’han utilitzat. Sobre això, un analista de fina percepció com és Fernando Ónega ha subratllat que resultarà molt incòmode haver de declarar que gran part dels fons assignats han estat robats per les patronals, els sindicats o els governs autonòmics. Sense oblidar que el govern central contractés milers de funcionaris per a ajudar els sol·licitants a trobar feina i, a la vista que no en van col·locar ni un, la tasca es va encomanar a empreses privades de treball temporal. Recordem que s’ha publicat que els president de la patronal d’Andalusia se’n van anar de la directiva de la CEOE amb un forat de 20M d’euros. I també que ara aquest estrany sindicat de la policial que sempre que hi ha eleccions denuncia irregularitats que perjudiquin els candidats contraris al partit que governa, ara han apuntat contra Andalusia, cosa que potser té base i fonament, però que no es va denunciar abans. Si fem memòria, tindrem present que en ple període de reflexió, el sindicat UDEF de la policia va acusar els líders dels partits de govern de la Generalitat de tota una sèrie de possibles delictes que, després, quan el mal a les urnes ja estava fet, s’ha reconegut que eren falsedats i ‘patranyes’ sense que el ministeri de l’Interior hagi trobat els responsables que, òbviament, pertanyen a la seva plantilla. En qualsevol cas, Pedro J Ramírez va publicar les falses imputacions i no va demanar perdó i la policia pot seguir protegint els bars prostíbuls de Castelldefels, divulgant fotos de jutges que van pronunciar-se a favor del dret a decidir, apallissant un seguidor del barça que duia una estelada a Mestalla (on no es va fer res per retirar l’esvàstica nazi de la penya del Real Madrid), o traficant amb drogues a Lleida tot i ser el número dos de l’antidroga, etc.
De totes maneres, el partit de govern i el que, si calgués, farien amb ell la gran coalició saben que la corrupció generalitzada i les desigualtats injustificables influiran en les votacions. La bona gent que paga els plats trencats sap que als jutjats hi ha 1.700 causes obertes per corrupció contra 500 imputats i només 20 persones a les presó. N’hi ha per tothom i per tots els gustos, des de Matas de Balears a l’ex ministra Maleni Alvarez acusada pels ERO, però la gent ha vist prevaricació, suborn, tràfic d’influències, estafa, apropiació indeguda, malversació, blanqueig i moltes coses més. Per tant, els governants saben que a Europa els partits ja només lluiten contra l’abstenció, el populisme i la pujada de seguidors de Le Pen; i que els pobres ja no creuen ni tan sols en les esquerres. En Valls a França i en Renzi a Itàlia es confessen admiradors de Blair que el 1994 es va pronunciar a favor del nou socialisme. El que passa és que Blair va fer experiments ens hores de creixement i no en una situació tan precària com l’actual en que milions de ciutadans tenen por i han perdut l’esperança d’un demà millor.
Mentrestant, a Màlaga, es descobreix que almenys el 80% dels presumptes alumnes de formació no van existir. O bé que la patronal madrilenya hi ha 13 imputats per fraus en els cursos. Tres havien estat directius de la Cambra de Comerç que encapçala Arturo Fernández, recentment reelegit empresari de càtering i president de la CEIM (empresariat de Madrid) i de la Fira IFEMA. Aquest gran amic i co-equipier de Díaz Ferran (ara a la presó) tenia de vicepresidenta la dona del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i era l’única que cobrava un sou. En tot això, es van esfumar 17M d’euros, en gran part fons europeus o amb càrrec als pressupostos de l’estat. Cap ni un dels 10.000 alumnes declarats es van presentar mai. Per la seva banda, Esteban González Pons, vicesecretari general del PP, valencià que fa 6 anys que viu a Madrid, té un pis de 1.500 euros mensuals i cobra del Parlament 1.800 euros més pel concepte de dietes d’allotjament. El pis on viu és propietat de Javier Merino, imputat en el cas Gurtel.
Ja veuen, doncs, que en aquest país on es va estirar més el braç que la màniga, i que ni tan sols pot acabar l’error colossal de la xarxa de l’Ave perquè encara té pendents 27.000 milions d’euros, tampoc han resultat rendibles els 7.000 milions d’euros de la macroterminal de Barajas. Ara, a sobre, ens diuen als que fa tres generacions que paguem peatges que, després de les autovies gratuïtes a l’aeroport de Madrid, n’han fet unes quantes més amb un descomunal error de càlcul i que el govern mai no deixa que les empreses temeràries facin fallida si són amigues. Així doncs, aquestes empreses seran salvades pel govern estatal amb 2.300 milions d’euros de deute i 1.200 milions d’expropiacions. El govern aplicarà una quitança del 50% als creditors. Els bancs hi han posat crèdits de 3.900 milions i les constructores 470 milions. Es crearà una empresa pública per gestionar el ‘tinglado’ que es preveu que costi 5.000 milions. I qui es pensen que pagarà tot això? Doncs, en gran part, els que tenim una xarxa viària amb diversos punts negres de 19 morts de mitjana o desviacions d’una carretera nacional insuficient pels camions que són desviats a vies de pagament. Tot i això, el trànsit de peatges ha baixat al nivell dels anys 90. I el sobrecost de la logística d’autopista privada concessionària té un cost d’encariment de les mercaderies que representaria doblar els salaris si s’eliminés el peatge.
http://www.elsingular.cat/cat/notice...tiu_100162.php
Pero ¿no había presentado ya una querella?
Está loco por salir en los papeles.
Felicidades.La rosa independentista
Jordi Palma de la Mano
He comprado un par de estas hoy
Seguro que no se marchitarán nunca. Seguro.
Posting Permissions
Reply With Quote
