Rosa i llibre
«Per Sant Jordi, Catalunya ensenya al món els seus grans valors de pau, convivència i cohesió socials»
Josep Lluís Cleries | Actualitzat el 22/04/2014 a les 00:01h
El 23 d'abril, els catalans i les catalanes sortim al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya. Les parades de roses i de llibres i les senyeres ocupen i engalanen els carrers i les places de tot el país. Es tracta de la nostra gran festa com a nació durant la qual expressem, amb una rosa i un llibre, l’estimació a les persones i a la cultura.
Tal com va escriure Miquel Martí i Pol sobre el dia de Sant Jordi: “És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses/ als dits i se'ns revelen els misteris; /i en l'amor tot és just i necessari”. És un esclat de vitalitat ciutadana que fa que un dia laborable esdevingui el més festiu i especial de tots. És la festa del civisme i la cultura. Per Sant Jordi, Catalunya ensenya al món els seus grans valors de pau, convivència i cohesió socials.
Una de les llegendes que s’expliquen sobre Sant Jordi és que per arreu on ell passava creixia el verd, renaixia la primavera. Aquest 2014, Sant Jordi també fa renéixer la nostra primavera d’aconseguir decidir el nostre futur amb llibertat. Fa renéixer la nostra esperança per a viure amb plenitud. I la millor manera de fer-ho és espantant i foragitant tots els dracs del món. Com deia Josep Maria de Segarra: “Sant Jordi té una rosa mig desclosa,/ pintada de vermell i de neguit;/ Catalunya és el nom d'aquesta rosa,/ i Sant Jordi la porta sobre el pit./ La rosa li ha contat gràcies i penes/ i ell se l'estima fins qui sap a on,/ i amb ella té més sang a dins les venes/ per plantar cara a tots els dracs del món”.
Bona Diada de Sant Jordi a tothom!
http://www.naciodigital.cat/opinio/8157/rosa/llibre
El règim borbònic
22/04/14 02:00 - Tian Riba
Ens amenacen, però dins Espanya, Catalunya és al lloc 21 en atur entre 271 regions europees
Tian Riba
Altres articles de l'autor
Més articles ...
El rei Joan Carles ha estat aquesta Setmana Santa a Kuwait i a la Unió dels Emirats Àrabs, ben acompanyat per l'oligarquia hispana de la construcció, l'energia i l'armament. I què hi feia el Borbó al Golf? Crear un “clima de confiança” perquè aquestes empreses signin contractes i obtinguin licitacions, perquè l'home té una “bona relació personal” amb els emirs. Ara que ja ho han xuclat tot aquí, ara el rei els ajuda a seguir xuclant allà. En joc hi ha 8.000 milions per ampliar el metro d'Abu Dhabi, on licita OHL, de Juan Miguel Villar Mir, imputat per donatius al PP. I tot això el rei ho fa, evidentment, per amor a l'art, eh? Bé, de fet, és igual, perquè com que és “inviolable” i “no està subjecte a responsabilitat”, doncs no cal preguntar pel seu patrimoni. I si algú es pregunta com pot ser que a l'any 2014 encara visquem en un “regne”, doncs que miri quins amics té el rei i sabrà per què funciona encara l'omertà. I, a sobre, sense posar-se vermell, el Borbó va dir als monarques àrabs amics: “Avui hem sortit de la recessió, el capital estranger està tornant amb força a Espanya i l'economia espanyola ha tornat a créixer i a crear ocupació.” Bravo. Andalusia és la regió amb el percentatge d'aturats més alt d'Europa, amb un 36,5%. De les 10 regions amb més atur, 7 són espanyoles. Al top 10 només s'hi colen dues regions gregues i una antiga colònia francesa. Però és igual. Això és el règim borbònic. Un rei que fa d'aconseguidor, una oligarquia que viu dels favors de la Cort, i comunitats improductives que viuen del subsidi permanent, mentre a sobre es desvien milions cap a les butxaques de les classes dirigents. Això és el que ha aconseguit el règim borbònic en 35 anys. Ens amenacen amb plagues, espais siderals i illes desertes, però dins del Regne d'Espanya, Catalunya és al lloc 21 en percentatge d'atur... entre 271 regions econòmiques de la zona euro.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...-borbonic.html
I ara Belloch!
22/04/14 02:00 - Xevi Xirgo
Quin paperàs, el del PSC. I quin paperàs, el del PSOE. El PSC ja fa dies que el fa, expulsant diputats díscols, fent-los mobbing a l'hemicicle i empassant-se clarament algunes promeses del programa electoral. Però vaja, ja ens hi hem anat acostumant. L'altre dia, per exemple, al Congrés, quan els diputats del PSOE van votar en bloc en contra de la transferència de les competències a Catalunya perquè puguem fer una consulta, els diputats del PSC van fer tot un paperàs. Només havies de veure les cares d'alguns diputats catalans mentre complien alegrement amb la disciplina de vot del partit que els manava anar contra la consulta que demanava el Parlament. No passa res; estigueu tranquils, que d'aquí a res vénen unes eleccions municipals i veureu com en recullen els fruits. Quedo perplex. Gairebé tant com quan sento les declaracions d'alguns líders del PSOE mentre Rubalcaba s'esforça, s'escarrassa vaja, a dir que vol diàleg i reformar la Constitució. Reconec (i així ho vaig escriure mesos enrere) que sóc dels que en algun moment Felipe González em va caure bé. I que vaig quedar tocat quan va dir allò que “Europa està infectada d'un virus que es diu nacionalisme insolidari”. Que Alfonso Guerra hagués dit que “si Catalunya fa la consulta, serà obligat aplicar l'article 155”, fins i tot em semblava normal, venint del personatge. Però quan aquest cap de setmana he llegit les declaracions de l'exministre socialista Belloch, que a mi algun dia m'havia caigut tan bé com González, m'ha tornat a quedar clar el paperàs que està fent el PSOE. “A Mas se li han de suspendre les competències electorals i les de seguretat, i així no hi haurà referèndum”, va dir Belloch. Brillant. Un per un, els que havien estat els líders del PSOE, que jo tenia per progressistes, per moderns, per partidaris del diàleg, es van retratant, un a un. Quin paperàs, el del PSOE. I el de Rubalcaba, és clar.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...a-belloch.html
Un Sant Jordi ben viu
23/04/14 02:00 - Vicent Sanchis
Durant segles de tradició cristiana sant Jordi va significar Déu i guerra. Conceptes del tot incorrectes des dels nostres ulls. Més uns ulls que uns altres, perquè les nacions que encara en fan, de guerra, amb valors que intenten justificar-la, no hi renuncien, ni a la guerra ni als valors. Un enviat de Nostre Senyor matava el drac, o l'aranya, o l'infidel. Ai! Això darrer encara seria ara mateix més incorrecte. Tot sol, sant Jordi, va guanyar alguna batalla al nostre medieval país, com ara la del Puig, a tocar mateix de València, on un altre guerrer més carnal, el rei Jaume, va fer campana. El sant Jordi que alguns voldrien ara no hauria de ser res de tot això. En realitat, no hauria de ser res. Els que l'invoquen perquè sigui només una paperina rebutgen també altres festes, com ara l'Onze de Setembre. Diuen no entendre per què els catalans “celebrem derrotes”. En realitat, ells ens voldrien derrotats i celebrant submissions. Ara es queixen que Sant Jordi és una festa “polititzada”. Els qui abjuren de “la política” són sempre els que més en fan. Hi ha la rondalla aquella a l'entorn del consell que el general Franco hauria donat a un aspirant a ministre: “Vol ser ministre, diu? Jove, faci com jo i no es fiqui en política!” Fer “política” segons contra qui, contra l'hegemonia, és només expressar discrepàncies. Per això convé que sant Jordi avui en faci, perquè la societat en fa. I per això avui, Pep, has de matar el drac blanc, que diu que no vol fer política, el molt astut.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...i-ben-viu.html