Más que defender el catalán le está diciendo al periodista que es un hombre de poca fe.Originally Posted by Gamper
Un poco manipulable, digo.
jijijijijijijijiji
Más que defender el catalán le está diciendo al periodista que es un hombre de poca fe.
Un poco manipulable, digo.
jijijijijijijijiji
¿Cuál es?
Porque el texto que no te quoteo no explica nada sobre el risc. Se va por las ramas, como siempre.
Y mientras el pueblo llano sigue engañado por las mentiras catalibanas.
Solidaritat amb Miguel Blesa
SEBASTIÀ ALZAMORA | | 24/04/2014 00:00
Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, va declarar ahir davant de la justícia que “ha patit molt en la seva vida professional i personal” per culpa del jutge Elpidio José Silva, que es va atrevir a encausar-lo dues vegades per les presumptes (i manifestes) irregularitats comeses per Blesa durant els seus anys d’esplendor bancària. Al susdit Silva ja li ha caigut al damunt la llufa de ser “el jutge antisistema”, un oxímoron que no s’aguanta per cap banda. En un estat de dret que mereixi aquest nom, un jutge serà sempre una peça fonamental i garant del sistema. No crec que ningú faci els llargs i procel·losos estudis que exigeix la carrera judicial únicament per dedicar-se a dinamitar el sistema des de dintre, com si fos un personatge dels còmics d’Alan Moore. Si de cas, a Elpidio Silva, ultra la seva condició d’administrador de la justícia, li pot escaure el qualificatiu (cada dia més controvertit) de ciutadà honest.
Quin qualificatiu li escauria, en canvi, al banquer Miguel Blesa? Parlem de l’home que, després de mantenir un intens idil·li de corrupció amb qui va ser la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va acabar trencant peres amb ella i afirmant que “Aguirre no tiene ni puta idea ”, amb perdó de l’expressió. De què no tenia ni idea Esperanza Aguirre? I encara més inquietant: de què no tenien ni idea els clients de Caja Madrid que van veure com els seus estalvis s’esfumaven de la manera més inexplicable i més miserable que es pugui imaginar? Posats a preguntar, de què no tenim ni idea la immensa majoria dels ciutadans? De com es roba i s’estafa a l’engròs? De com una entitat bancària es converteix en un instrument per a l’atracament d’ingenus a mà legislada, que sempre és millor que la mà armada? D’això sí que sembla que en va tenir idea, i molta, el senyor Blesa.
Però ara el senyor Blesa ens diu que s’ha sentit “molt perjudicat en la seva vida personal i professional” per un jutge que va intentar posar-lo al lloc que li correspon, que és el dels delinqüents. Com sol succeir a Espanya, el tret ha sortit per la culata i ara és el jutge en qüestió, Elpidio José Silva, qui s’enfronta a una causa que probablement significarà la fi de la seva carrera. Molt bé i enhorabona als que han fet possible aquest desenllaç. No entraré (perquè no en sé) a criticar o enaltir les estratègies de defensa del jutge Silva. Però sí que m’empasso cent grams de caviar pur de Beluga en desgreuge pels perjudicis terribles que ha hagut de suportar el pobre amic Blesa, que tot ho va fer per al millorament del PIB espanyol. Homes com ell són els que ens calen, i no magistrats torrapipes que no tenen res més a fer que encausar pobres i dignes súbdits del Regne d’Espanya. Els més de cent mil milions que ha costat el rescat de Bankia, ens els expliquin sisplau quan el jutge Silva es vegi condemnat a pelar patates per a la resta de la seva vida. Tots ens sentirem molt més protegits, mentre amaguem els nostres estalvis (en cas que els tinguem) sota una rajola.
http://m.ara.cat/premium/opinio/Soli...l#.U1jUonh8J8s
Grande Pep.
Solo hay que ver como rabian los fachitas estos para comprobar lo que escuece que un referente mundial defienda la independencia fuera de Catalunya e internacionalice el conflicto y lo haga llegar a la gente que lo desconocía.
Sin comentarios.
Bueno si... un comentario:
Encuentra la diferencia entre lo publicado por La Vanguardia en 1939 y el texto que te quoteo y va resaltado en rojo.
Franquismo puro el texto de 1939 y el que te quoteo.
¿Tú también crees que Pepi dijo esa frase?
Estás muy mal de comprensión lectora facha amigo de las dictaduras.
ajajajaaja
¡¡¡¡Indepencia y solidaritat amb Miquel Blesa JA!!!
JA JA JA
Por una vez y para darle el pertinente sopapón al traveSStón citemos parte de las mierdecillas que cuelga el colgado Gaymper...
¿Qué significará la frase "però l'expressió no és textual"?
ajajajajaja
Os manipulan como a borreguillos...
Repetir conmigo: BEEEEEE!!! BEEEEEE!!!
Il·lusió contra por
«Ara, però, els catalans han passat ja de la por a la independència a la independència de la por»
Josep-Lluís Carod-Rovira | Actualitzat el 24/04/2014 a les 00:02h
Tenint en compte que la realitat mai no és d’un color sol, sí que podria dir-se que, en general, les actituds i les posicions dels que, respectivament, defensen o ataquen la idea d’una Catalunya independent, es mouen al voltant de la il·lusió o bé de la por. Entre els partidaris de l’accés del Principat a l’estatalitat acostumen a trobar-se, majoritàriament, actituds clarament positives, afirmatives, expressades en termes favorables i no és exagerat de dir que, ben sovint, hi domina la il·lusió. Existeix el convenciment que en una Catalunya independent les coses seran d’una altra manera i que, en un sentit ampli, tot anirà millor.* La idea de començar de bell nou ha anat fent camí entre la gent i no són pocs els que pensen que, posat el comptador a zero, tenim la possibilitat de canviar mals hàbits, males pràctiques, males actituds i erradicar-les del nostre paisatge quotidià. És molta la gent convençuda que, en aquestes circumstàncies, no depenent de ningú més que de nosaltres mateixos, assumirem plenament la responsabilitat col·lectiva dels nostres actes, esdevenint així la independència el gest màxim de maduresa d’un poble. Per això fa il·lusió veure la gent explicar com farem les coses de forma distinta, és a dir, millor. I com canviarem aquella o aquella altra mala pràctica o perversa tradició i serem capaços d’organitzar-nos d’una manera precisa. La independència, doncs, fa il·lusió, aquella il·lusió pròpia de qui estrena una cosa nova i comença, des del principi, un camí del tot nou. Ningú no creu que, independents, estarem més malament que no estem ara o bé que viurem pitjor, sinó tot al contrari. Tothom ha identificat ja les males herbes i té ganes de segar-les d’un bon cop de falç per a garantir un futur millor i lliure. La il·lusió, doncs, caracteritza el moviment independentista actual, l’entusiasme, l’alegria de voler fer un país diferent a aquell que hem viscut o patit fins ara.
Enfront de la il·lusió, però, hi ha tan sols un discurs negatiu, basat en la por, en l’amenaça, en l’insult, en la desqualificació, en la mentida, en el menyspreu i, fins i tot, en l’odi ètnic. En algun altre moment, ja he ironitzat sobre el llistat de desgràcies que asseguren que ens cauran a sobre, cas d’independitzar-nos d’Espanya. He de confessar que continua sorprenent-me que siguin tan maldestres en la seva política envers Catalunya i els catalans, ja que l’anticatalanisme ha estat la contribució decisiva per a configurar la majoria independentista actual. A hores d’ara ningú no ha estat capaç, d’Espanya estant, de posar sobre la taula una sola raó que converteixi en positiva la nostra pertinença a l’estat espanyol. Ben al contrari, mancats d’arguments favorables, orfes de projectes atractius per a quedar-nos-hi, l’únic panorama que s’és capaç de dibuixar-nos és el de l’apocalipsi total i absolut, les mil plagues d’Egipte, el desastre còsmic, la desgràcia interplanetària... Tan sols algunes veus han tingut la decència d’afirmar que ens comprenen perfectament, que si ells fossin catalans també voldrien la independència i que els sap greu que ens en anem, perquè ells hi sortiran perdent i la pitjor Espanya ressorgirà amb més força encara, enmig d’una gran frustració.
Durant molt anys hi ha hagut, aquí, por a la independència, per motius molt diversos. Ara, però, els catalans han passat ja de la por a la independència a la independència de la por i, avui, sentin el que sentin, s’han desacomplexat i comencen a viure la il·lusió de la llibertat, la capacitat d’imaginar-se una pàtria lliure, primer requisit perquè un dia pugui ser-ho. Al cor, al cap i a la butxaca, doncs, ja hem guanyat. Ara, doncs, només cal fer-ho a les urnes. I fer-ho aviat.
http://www.naciodigital.cat/opinio/8169/il/lusio/contra
Posting Permissions
Reply With Quote