El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

El desamor de Felip «Fer el que no ha fet mai, mai, cap dels seus avantpassats: demanar disculpes per totes les barbaritats perpetrades per la monarquia» Xavier Borràs Pla | Actualitzat el 10/06/2014 a les 00:01h Se'm fa bastant plausible que el futur rei d'Espanya passe més d'una vesprada cavil·lant per quines castanyes hi ha catalans, bascos, valencians, gallecs, balears i navarresos (i potser més) que no comparteixen el seu concepte, o interès, de nació. O per què, d'entre els altres espanyols, hi ha un percentatge enorme que no comparteix el seu model d'estat. Si jo fos rei in pectore m'ho preguntaria: per què no em volen? Per què no els agrada el meu regne? Cortesans, assessors i, qui sap si ara també Duran, li han d'aportar, a diari, raons erràtiques: “Altesa, egoismes miops, obsessió electoralista, imbuïment patològic, insolidaritat”. I potser en Felip s'ho acabe empassant i pense: “Sí, la corona espanyola és legítima i necessària, i els que la qüestionen una colla de cabrons”. També pot ocórrer el contrari, que aquells que suren al seu voltant li diguen la veritat: “Senyor, Espanya és un artifici, hi ha ofenses històriques innegables que durant segles hem silenciat i que ara s'estudien a les escoles. Ofenses comeses pels seus avantpassats”. I el príncep: “Fotre, o siga que tenen raó, que jo no hauria d'estar ací. Què fem?”. Ha de ser dur que, per transmissió sanguínia, et sobrevinga el desamor creixent d'un poble. I és molt raonable que qui el pateix intente revertir la tendència. Ja que és un príncep pretesament modern i educat, un demòcrata en suma, Felip hauria de començar de zero: alliberar-se de prejudicis, xafar els territoris, parlar amb uns i altres, fer-se una idea global dels mals de l'Espanya que hereta, tornar a La Sarsuela amb els cérvols (no pretenc ofendre, aquella finca està farcida de quadrúpedes amb pinta de castrats), meditar el que ha vist i escoltat, i preguntar-se, com els sobirans dels contes infantils, què és un rei i com pot servir millor el seu país. I, tot seguit, convocar els madrilenys a la plaça d'Orient, demanar el cotxe, superar els tres controls policials que el protegeixen de la realitat, baixar per la M-30, enfilar el Campo del Moro, entrar per la porta darrera al Reial, creuar Rellotges, Passos Perduts i Tron, ajustar-se la corbata i la faixa militar, vistiplau del realitzador, petonet de la Letizia, sortir a la balconada i... fer el que no ha fet mai, mai, cap dels seus avantpassats: demanar disculpes per totes les barbaritats històriques i presents perpetrades per la monarquia; excusar els periodistes que, només per manifestar una opinió o relatar un fet objectiu vinculat a la corona, s'han quedat sense feina o han patit humiliació; renegar públicament de les inconfessables raons de la censura patida pels dibuixants d'El Jueves; abominar d'aquells que s'escuden en el favor reial per a fer negocis fabulosos; reconèixer que hi ha un exèrcit d'ideòlegs arribistes apuntalant clandestinament el reialisme a costa de l'erari públic; oferir-se a les famílies dels morts del franquisme, del qual n'és també hereu; i admetre l'errada més gran de totes les atribuïbles a la seua estirp: no haver acceptat mai, mai, el vertader rostre de l'estat que durant tres-cents anys han governat; admetre que la Espanya concebuda en les seues mentalitats règies no existeix més que a les festes palatines; admetre que han dedicat mil arsenals a combatre amb violència la diversitat; i admetre que ara, quan eixa diversitat perseverant i obstinada els posa en escac, no troben ni un sol argument decent amb què continuar combatent-la. Ja per últim: entendre que la democràcia és molt més que una impostura o una filigrana estètica; demanar-li al cap del govern que, per coherència, convoque un referèndum; i aplicar la reforma laboral a les musaranyes que l'envolten. I tot, amb alegria i bon humor, amb plena consciència d'estar fent allò que més els agrada: servir a Espanya. De segur que, en tornar a palau i engegar l'ordinador, hi havia milions de sol·licituds d'amistat i altres tants missatges d'estima. El vincle afectiu, Felip, que s'estableix entre sobirà i vassalls, i la necessària participació de la ignorància, ja el va sintetitzar un cordovès fa dos mil anys: “Convé néixer rei o ximple”. Un tal Sèneca, per cert. http://www.naciodigital.cat/opinio/8513/desamor/felip

[Gamper]

Felip VI és amor Salvador Cot | Actualitzat el 09/06/2014 a les 23:59h Arxivat a: Nació.cot Aquest dilluns Rodong Sinmun, el diari més influent del règim nord-coreà, es referia -en un editorial a portada- a la conveniència que els nens del país creixin "com a homes fidels i capaços d'una Corea pròspera, tenint en les seves ments l'amor i la confiança de Kim Jong-un". Curiosament, a 10.189 quilòmetres de Pyongyang, un altre diari, El Correo de Andalucía, distribuïa des de Sevilla un titular que també feia referència a l'amor d'una dinastia pel poble sobre el qual regna: "El Rey que sirve a todos los españoles y el Príncipe que ama a España son aclamados y vitoreados por la ciudadanía". No és fàcil tenir certeses sobre el cor de Kim-Jong-un i Felip VI, però això no ha impedit els directors de Rodong Sinmun i El Correo de Andalucía confeccionar les seves portades destacant l'amor que senten els respectius dignataris pel poble que li pertoca a cadascún d'ells. Només hi ha una petita diferència, en el cas del diari andalús els súbdits retornen l'amor "aclamant" i "victorejant" els mandataris i, en canvi, el diari nord-coreà s'estalvia la menció a l'èxtasi dels plebeus. A Corea del Nord no arriben tan lluny com a Espanya. Cal dir que l'adoració popular per la dinastia Kim acostuma a generar episodis de gran eficàcia plàstica, amb desfilades, banderes, flors i tota mena de demostracions marcials. Però els Borbons tampoc no s'han quedat enrere, amb recepcions, banquets, casaments, vacances al mar i a la neu i un grup permanent d'admiradors que sempre agiten eufòricament unes banderetes petites i idèntiques. Personalment, a més, puc aportar la vivència d'haver tingut l'honor de participar, als deu anys, en un mural d'exaltació monàrquica que vam oferir els nens terrassencs a la dinastia borbònica. Des d'aleshores, sempre m'he sentit una mica nord-coreà. http://www.naciodigital.cat/noticia/69915/felip/vi/amor

[Gamper]

La Sexta com La Razón Entre gracieta i facècia del Gran Wyoming, la catalana Sandra Sabatés va col·locant la píndola espanyolista marca de la casa. Entre bronca i bronca dels diferents formats de tertúlies dels mitjans televisius, a La Sexta i Antena 3, del també català José Manuel Lara, hi apareix dia si dia també Albert Rivera. I en els seus informatius tot és poc per silenciar el moviment sobiranista català i en canvi donar corda a elements més fantasmals de l’anomenada tercera via. Allò que Jaume Roures va vendre com una televisió progressista en la qual els catalans trobaríem la comprensió que els altres canals i mitjans espanyols negaven a tort i a dret s’ha convertit en l’estilet més eficient per carregar contra el procés independentista català. La poca credibilitat de mitjans escrits com La Razón o El Mundo, o la seva versió televisiva Antena 3, 13 TV o Telecinco, ha bolcat tota la pressió cap al canal que fins fa quatre dies era el més apreciat per molts catalans. Però a Madrid hi ha gent de sobres i amb molt de temps lliure per pensar i actuar i a fe de Déu que es nota. Han tocat la tecla de La Sexta. L’anomenat progressisme espanyol més tradicional que raïa en el Grupo PRISA i les seves plataformes -El País i la SER- era poc creïble pel seu institucionalisme sistèmic, la prova l’hem vista amb l’arrenglerament monàrquic de la darrera setmana. I calia implicar la versió més moderna i agosarada que és La Sexta. La involució que ja s’havia iniciat fa uns mesos va fer cim al programa d’El Gran Wyoming dilluns a la nit quan Sandra Sabatés va presentar l’organització Societat Civil Catalana com una entitat transversal de gent de dretes i d’esquerres i a continuació va donar la paraula a un representant de la plataforma Federalistes d’Esquerres. La tele del Senyor Lara fa bé de donar la paraula als Federalistes d’Esquerres. Perquè a Espanya ningú ho defensa i està bé que si hi ha catalans que defensen una nova articulació de l’estat més democràtica ho puguin exposar. El que és lamentable és que els presentin com a oposició als independentistes quan de fet els que s’oposen a un model federal són ells, la majoria d’espanyols que voten opcions unionistes com el PSOE, el PP o UPyD. I el més greu és que es neguin a exercir de periodistes i no investiguin qui hi ha darrere de Societat Civil Catalana: una suma de falangistes, carlins ultracatòlics, més entorn de populars i Ciutadans i uns quants membres del PSC fent de cirereta del pastís. Sandra Sabatés es va dedicar a llegir el parte que li havien donat des de l’empresa editora. Segurament si ella mateixa i l’altre català que l’acompanya al plató, Dani Mateo, investiguessin qui hi ha al darrere de l’entitat, hi acabarien trobant el mateix que els escriu els guions quan es tracta de Catalunya. Bé, doncs, ja se sap que el capital ho pot tot i en aquest cas pren el nom d’empresa editora. La cosa pinta tan malament que el discurs de La Sexta ja s’assembla al d’Antena 3. De fet ja comparteixen tertulians i només cal mirar els que garanteixen la pluralitat i parlen en nom de Catalunya: Paco Marhuenda, Toni Bolaño, Albert Rivera,.... la Catalunya real i majoritària, vaja! A veure qui troba tres diferencies de fons entre el discurs contra el sobiranisme català de La Razón i La Sexta! Va que se us ha girat feina! http://in.directe.cat/aurora-almendr...a-com-la-razon

[Gamper]

Terricabras, nou president de l'Aliança Lliure Europea a l'Eurocambra L'eurodiputat d'ERC substituirà la gal·lesa Jill Evans i podrà tenir "més presència i intervencions" al Parlament Europeu Redacció/ACN | Actualitzat el 10/06/2014 a les 19:11h L'eurodiputat d'ERC Josep Maria Terricabras ha estat elegit per unanimitat aquest dimarts nou president de l'Aliança Lliure Europea (ALE) al Parlament Europeu. En una reunió a Brussel·les, la formació ha escollit Terricabras com a substituït de la gal·lesa Jill Evans, del Plaid Cymru, que va ostentar el càrrec durant la darrera legislatura. Terricabras, a més, es converteix automàticament en vicepresident primer del grup que els Verds i l'ALE comparteixen a l'Eurocambra, el cinquè més gran d'hemicicle, amb 52 escons. ERC, amb els seus dos eurodiputats, es convertirà en primer partit de l'ALE, quan es confirmi la sortida dels quatre de l'N-VA flamenca. D'haver de compartir l'escó amb el BNG, ERC ha passat a presidir la seva família política europea, l'ALE. La coalició entre ERC i la Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall té dos escons, els mateixos que l'SNP d'Alex Salmond, però els catalans van obtenir uns 200.000 vots més a les eleccions del 25-M. Mentre Esquerra va aconseguir més de 594.000 vots, els independentistes escocesos en van rebre 389.500. Terricabras comptarà amb el suport del president de l'SNP, Ian Hudghton, com a tresorer del grup de l'ALE. "La veritat és que el canvi ha estat molt notable, perquè quan fa cinc anys va ser elegit Junqueras teníem només mig escó" i "això ara s'ha quadruplicat, tenim dos eurodiputats sencers i el nostre primer dia aquí a Brussel·les els companys de grup ens van rebre amb grans aplaudiments", ha celebrat Terricabras en declaracions a l'ACN. La presidència de l'ALE i la vicepresidència primera del grup parlamentari dels Verds "voldrà dir més presència directa al Parlament Europeu, per a intervencions i tenir més influència". "Això és important no tant per a mi o per a ERC sinó per al país, que un català independentista pugui tenir una posició rellevant a l'Eurocambra", ha explicat el cap de llista d'ERC a les europees. Terricabras aspira a ser membre dels comitès d'Afers Constitucionals i Llibertats civils i drets humans, "pel moment polític que viu el país" i per "vocació i dedicació al llarg de la vida". Maragall ha demanat formar part del comitè d'Educació i Ciència i també als d'Economia, Indústria i Energia. "Esperem poder arribar a com més comissions parlamentàries millor", ha explicat l'eurodiputat republicà. http://www.naciodigital.cat/noticia/...pea/eurocambra

[Gamper]

10 de juny: "Hi ha una prova inequívoca que l'operació dels castells per capitals europees..." VICENÇ VILLATORO Barcelona | Actualitzada el 10/06/2014 16:07 Hi ha una prova inequívoca que l'operació dels castells per capitals europees a favor del dret a decidir va anar bé: el debat que patrocina el nacionalisme espanyol és sobre qui va pagar. Quan el sobiranisme català fa una acció, la reacció automàtica del nacionalisme espanyol és ridiculitzar-la. Si no se'n surten, diuen que va ser un fracàs. I si és impossible argumentar que va ser un fracàs, comencen a discutir sobre com s'ha pagat i a buscar pegues que enterboleixin l'èxit. http://www.ara.cat/premium/10_juny-V...154284781.html

[Gamper]

El dispendi de l'AVE Madrid-Barcelona: 2.142 contractes, 8.962 milions de cost i un 31,4% de sobrecost El Tribunal de Comptes ha presentat aquest dimarts al Congrés l'informe sobre les irregularitats en les obres MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid | Actualitzada el 10/06/2014 14:48 El president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda García, ha presentat aquest dimarts davant el Congrés l'informe sobre la fiscalització de les principals contractacions relacionades amb la construcció de la línia d'AVE Madrid-Barcelona des de l'1 de gener del 2002 fins a la inauguració de la línia, el 20 de febrer del 2008. Difós a principis de maig, l'informe conclou que va haver-hi un sobrecost de més de 400 milions d'euros i que es van ignorar les recomanacions que el Tribunal ja havia fet en dos altres informes. Repassem algunes xifres significatives del dispendi de l'AVE que assenyala el Tribunal de Comptes: 1. Nombre de contractacions: Des del 1993, quan van començar els treballs de construcció, fins al 2008 van formalitzar-se un total de 2.142 contractes (2.095 de principals, 38 d'obres complementàries i 9 d'emergència). La majoria d'aquests contractes van ser a partir del 2002, el període fiscalitzat. 2. Pressupost inicial i total: Els primers contractes es van adjudicar per un import total de 6.823 milions d'euros, però el cost final va pujar fins als 8.967 milions. Es tracta d'un sobrecost global d'un 31,4%. Pel que fa als contractes condensats en el període del 2002-2008, el sobrecost va ser del 49,6% respecte al preu d'adjudicació. 3. Cost mitjà del quilòmetre: La línia d'AVE Madrid-Barcelona és de 621 km, per tant, el cost mitjà del quilòmetre ha estat de 14,4 milions d'euros. 4. Contractes adjudicats per ser més barats que acaben sent molt més cars: És un dels punts més calents de l'informe i pel qual tant CiU com el grup d'Esquerra Plural demanen que es modifiqui la legislació, que actualment permet que una empresa que guanya un concurs públic per rebaixar el pressupost inicial acabi generant molts sobrecostos. El 81,7% de la inversió inicial corresponia a 666 contractes, que van guanyar el concurs per oferir un 10% de rebaixa respecte al preu de licitació. Però a causa de la modificació de la majoria de contractes –en la majoria de casos per retard en les obres– el preu d'adjudicació es va incrementar una mitjana d'un 35,5%. 5. Tram Hospitalet-La Torrassa: Hi havia presses. S'acostava el 20 de febrer del 2008, data en què l'expresident Zapatero volia inaugurar les obres, i tocava acabar el tram fins a Sants. En aquest tram, pel qual s'han obert diligències, van realitzar-se fins a cinc obres d'emergència, i es va superar un 229,6% el preu d'adjudicació del contracte principal. 6. Concurs públic abans d'expropiar el terreny: El Tribunal de Comptes també assenyala que, de forma generalitzada, es va començar la casa per la teulada. En el 30% dels contractes es va ajornar el termini d'inici de les obres una mitjana de 7 mesos des de la signatura del contracte. En la majoria de casos, es va començar la licitació sense haver expropiat encara els terrenys on s'havien de fer les obres. 7. Adjudicacions a dit: Amb la creació d'Adif el 2005, la majoria dels contractes van passar a ser d'"encàrrec directe", és a dir, a dit. Adif va optar per contractar una empresa pública, Tecnología e Investigación Ferroviaria SA (TIFSA), tot i que la llei no l'hi permetia, ja que Adif en tenia una participació de gairebé el 62%. Per encobrir-ho, ho va fer a través d'una altra empresa pública, INECO, en la qual Adif tenia una participació minoritària. Només el 2006, dels 46 contractes adjudicats a TIFSA, 45 es van fer a dit, tot i que aquesta societat no va presentar cap rebaixa en el pressupost previst. http://www.ara.cat/societat/dispendi...154284764.html

[Gamper]

El boicot de la Família Reial a l’art IU FORN | Actualitzada el 11/06/2014 00:00 Antonio López és un artista ràpid. Extremadament veloç. Si es presentés a un concurs de pintura ràpida, tindria l’obra acabada un minut abans de començar la competició. Ara fa 20 anys, Speedy López va acceptar pintar un retrat de la Família Reial espanyola. Si tot va bé, el tindrà acabat a l’octubre. L’octubre que ve. En aquest temps, ell ha anat fent. Al seu ritme. Bé, i la Família també ha anat fent al seu ritme. De fet, ha fet tant que la Família Reial que surt al quadre (el rei Joan Carles, la reina Sofia i els seus tres fills), d’aquí pocs dies ja no serà la Família Reial. I el rei que hi surt ja no serà ni rei. A la contraportada del diari El País d’ahir, Antonio López explica que va “cada dia de la setmana, de 12 a 5 de la tarda, sense pausa per dinar, al Palau Reial”. I afirma: “Allà faig el que puc amb les dificultats que suposa fer un encàrrec”. I aquest “faig el que puc” inclou que, acostumat a pintar del natural, ara no pot treballar amb els models originals sinó amb unes fotos que els van fer en el seu moment. Però, tot i el handicap, el pintor no es queixa perquè “sabia que no podria tornar a ells amb facilitat per precisar un detall del seu rostre o un moviment”. I aquí és quan un servidor exclama: “Ah, no? La Família Reial no ha anat cada dia durant 20 anys de 12 a 5 (sense pausa per dinar) a fer de models? Però, això què és? Quina desconsideració cap a l’artista!!!” Sort en tenim, però, que López és ràpid i ja té pràcticament acabat el quadre de la coronació de la infanta Elionor. Concretament, com a presidenta de la Tercera República. http://www.ara.cat/premium/boicot-Fa...154884531.html

[Gamper]

Mireu-los com s’amaguen

Les Corts Valencianes decidiran avui si expulsen Mònica Oltra. És una mesura excepcional, que no s'ha aplicat mai, i que simplement pretén castigar una de les diputades que més activament ha fet sentir la veu de l'oposició. Tot podria aclarir-se reconeixent un malentès entre la diputada i la presidència, per una simple qüestió formal. Però no: el PP vol retirar a Oltra la condició de diputada durant tant temps com puga. Fet sorprenent, de tan excepcional, i en vista del gran nombre d'encausats que mentrestant seuen sense miraments als escons del PP.

El fet més xocant és el format de la sessió. Serà a porta tancada, sense càmeres de les corts i també sense accés dels mitjans. De fet, fins i tot el president de la cambra ha advertit que tindran dificultats els diputats que expliquen per Twitter el contingut de l'acte. És una gran paròdia i Compromís ja ha anunciat que no hi assistiria. Però la imatge és d'un grafisme extraordinari: els representants elegits a les urnes tancats en un autèntic búnquer per prendre decisions tan d'amagat com siga possible de la mateixa gent que els va fer entrar allà dins. I amb la intenció de llevar la condició de diputada a una dona que hi va entrar pels vots rebuts i que ha defensat amb passió el mandat democràtic que li encomanaren els electors.

Costarà de trobar una imatge tan poderosa a l'hora d'exemplificar els mals del parlamentarisme actual. Si bé és veritat que en un altre parlament, en aquest cas el congrés espanyol, avui assistirem també a un altre espectacle penós. Resulta que un fet tan important com la successió del cap de l'estat el liquidaran en un matí, amb una llei feta de pressa i corrents, amb el vot obligat i amarrat dels partits. De tots. El PSOE ha hagut d'amenaçar els seus diputats si voten diferentment i CiU també ho ha fet, si més no amb Duran. I després es queixen de la desafecció...

http://m.vilaweb.cat/editorial/41970...-samaguen.html

[Gamper]

Trenta-cinquè dia en vaga de fam per l'escola en català

Jaume Sastre continua la protesta des de la Casa Llarga

El mestre Jaume Sastre perd quilos i massa muscular, però no pas coratge. Avui fa trenta-cinc dies que va començar la vaga de fam per protestar contra el menyspreu del govern balear a les demandes i queixes de la comunitat educativa. D'acord amb els metges, ha decidit que continua la vaga.*
El grup de suport creu que José Ramón Bauzá --pendent d'una resolució del Tribunal Superior de Justícia sobre la possible incompatibilitat per a exercir de president-- o bé se n'anirà o bé no tindrà més remei que cedir i obrir-se al diàleg.*
'La societat s'hi ha involucrat de manera extraordinària, el suport no cessa', s'admira el músic Biel Majoral, que fa de portaveu de Sastre. 'Estem molt orgullosos de la gent. I en Jaume té una gran força moral, la força dels grans lluitadors. Perquè està convençut que té la raó.'*
En el dietari als blocs de +VilaWeb, Jaume Sastre i el seu grup de suport hi recullen bona part de totes aquestes mostres de solidaritat. Una de les darreres, l'encesa d'espelmes que es va fer diumenge en una quarantena de municipis de Mallorca.

http://m.vilaweb.cat/noticia/4197011...la-catala.html

[Gamper]

Carod explica les raons per la independència de Catalunya a la CNN de Mèxic 'No serà fàcil un divorci amistós, i això tindrà conseqüències', diu l'ex-president d'ERC 'Catalunya serà després d'un referèndum o d'unes eleccions. Pot ser una cosa, una altra, o totes dues de manera successiva', explica Josep-Lluís Carod-Rovira en aquesta entrevista emesa a la CNN de Mèxic. L'ex-president d'ERC hi parla del llibre en què fa set anys proposava de fer un referèndum sobre la independència el 2014, i exposa les raons perquè Catalunya sigui independent. 'És la primera vegada que en un discurs independentista es fa un projecte de nació que no és nacionalista, que no és ètnic, sinó que és nacional, cultural, inclusiu, democràtic, on no es demana a la gent d'on ve, on va néixer ni quina llengua parla. Això ens dóna una força extraordinària.' Sobre el discurs que arriba des d'Espanya, afegeix: 'Hi ha amenaces, insults, mentides, menyspreu… Ningú no ha fet cap discurs per mirar de seduir. No serà fàcil un divorci amistós, i això tindrà conseqüències. Si Espanya no ens vol reconèixer no pot pretendre que ens fem càrrec de la part proporcional del deute. En un moment determinat això quedarà en mans de la comunitat internacional.' I acaba dient: 'Nosaltres volem fer un país nou per les urnes. Si Europa no ens reconegués per la democràcia, quin missatge ens enviaria? Ens animarien a utilitzar una via que no fos pacífica ni democràtica? No hi caurem, en això.' http://www.vilaweb.cat/noticia/41971...cnn-mexic.html