El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

Les darreres ignomínies de la fi del PP Se n'han vistes de molt grosses a les Corts Valencianes, però la d'avui, precisament la que no hem vist, és la més infame. Per la covardia dels corruptes del PP, presidits per un individu desvergonyit que practica la presidència de les corts a temps parcial per tenir temps de fer negocis agrícoles i alimentar la xarxa de beneficiats de la seua família que xuplen del pressupost públic amb contractes escandalosos. Mònica Oltra ja fa temps que els va plantar cara. Les xarxes en van plenes, de les seues denúncies contra el sistema corrupte del Partit Podrit. Convé recordar que la sessió en què Juan Cotino -aquell que es feia passar pel germà per a no contestar a Jordi Évole- la va expulsar sense que ella l'escoltés, fou quan el PP no contestava res quant a què pensaven fer per combatre la pobresa i ajudar la gent que no tenen cap ingrés, mentre Rita Barberà bramava brofegades i auixava la coral de cacatues peperes contra Compromís, un context en què el president de les Corts, cas de ser equànime, hauria d'haver expulsat mitja bancada de lloros populars. Fa molta vergonya aquesta colla de mediocres que s'amaguen de l'escrutini del poble mentre practiquen les darreres ignomínies de la fi. El seu temps s'ha acabat, són morts vivents. Encara faran mal, però els tirarem. Avui, com tants altres dies, tots som Mònica Oltra i ella ens representa dignament. Ells són uns fastigosos 'walking dead' a punt d'expirar. No els deixarem descansar en pau. http://www.vilaweb.cat/opinio_contun...ies-fi-pp.html

[Gamper]

Felipe de Borbó: Xàtiva no oblida

El rei espanyol va anunciar la semana passada, de sorpresa, que abdicava en favor del fill. Immediatament es va engegar la maquinària legal amb caràcter d'urgència per preparar el relleu familiar al tron, acompanyada d'un desembarcament mediàtic amb sentor d'hagiografia destinada a mostrar-los tots dos, pare i fill, com a figures indispensables en el passat i en el futur.

Però passa que tant el passat com el futur no és cosa dels seus fulls parroquials, sinó de la nostra memòria i de la nostra voluntat. I sembla que no van pel camí que voldrien la família reial i els 'hooligans' amb què comparteixen no pas pocs interessos: el futur es dibuixa, cada volta més, desempallegat de personatges innecessaris; el passat és obstinat, i la memòria ha sobreviscut a segles d'esforços ingents de diluir-la.

Aquesta memòria històrica que han estat incapaços d'esborrar, són ells mateixos que ara s'encarreguen de despertar-la en qui la tenia adormida, i d'enervar-la en els qui ja érem conscients del menyspreu absolut dels Borbons envers el país que van passar a governar 'por justo derecho de conquista'. No n'hi havia prou que l'hereu de la corona fos un Felipe, com aquell que a Xàtiva tenen penjat de cap per avall. Ara, a més, volen coronar-lo coincidint amb les dates en què fa tres-cents set anys el seu avantpassat va entrar en la ciutat a mata-degolla, en va expulsar els habitants i li va canviar el nom pel de Nueva Colonia de San Felipe.

No crec que hi haja hagut cap voluntat expressa que fos així. Segur que no s'ha buscat la coincidència, però hi és. I això potser encara és pitjor, perquè significa que senzillament ens menystenen com a poble, ens consideren país assimilat definitivament. I diria que, malgrat tot, s'equivoquen.

Perquè Xàtiva, la socarrada pels Borbons, ha rebut la notícia com un insult, i tot de veus han començat a alçar-se contra un gest que ataca la dignitat de la ciutat des d'on, com canta Botifarra, el País Valencià renaix de les cendres. Més de tres-cents anys després, l'oblit no ha estat capaç de guanyar la partida ni fent trampes, i això és una victòria nostra. Fem-la visible el 19 de juny omplint la ciutat amb crespons negres als balcons i finestres, com proposa l'associació Xàtiva Renaix. I, per què no, també, a la resta del país: fet i fet, la violència que va sofrir pretenia ser un escarment de patriotes, com el cap del general Josep Moragues i Mas, tallat i exposat en una gàbia al portal de Mar de Barcelona.

http://m.vilaweb.cat/opinio_contunde...va-oblida.html

[Gamper]

Un rei automàtic «Els grinyols del bipartidisme ja fan mal a les orelles. I el més sorprenent és que els afectats semblen no sentir res» Marta Lasalas | Actualitzat el 11/06/2014 a les 00:02h L’abdicació del rei Joan Carles s’ha convertit en una nova font de patiment per a l’atrotinat bipartidisme espanyol. El govern de Rajoy i la Casa Reial volien una votació abassegadora avui al Congrés per ratificar la llei d’abdicació. Buscaven un resultat tan contundent com el que va tenir la Constitució l’any 78. I gairebé ho aconseguiran. Malgrat la molesta abstenció de CiU, només els diputats de PP i PSOE ja superen el 80 per cent de la Cambra i, per tant, atorguen al regnat de Felip VI un ampli suport per posar-se en marxa. La qüestió és, però, si aquest suport és real. Si la força de populars i socialistes està més a prop del 80% que van marcar les eleccions generals del 2011, o del 49% on els va situar les europees del 25-M. La qüestió és si, quan al carrer hi ha des de fa anys un debat sobre monarquia o república, els dos principals partits espanyols, que viuen a més un procés de franca decadència, estan autoritzats, no només per decidir sobre aquest tema, sinó per fer-ho amb la precipitació amb què s’està impulsant. És evident que estan furtant –ara i abans- a la societat espanyola un debat que aquesta reclama. Han decidit tot sols que aquesta discussió no convé obrir-la i que, per tant, no s’obrirà. En aquest punt, la disciplina de vot torna a pesar, especialment damunt del PSOE, com una llosa. Alguns diputats socialistes es remouen inquiets i han demanat llibertat de vot, però la direcció del partit els ho ha negat. L’argument del PSOE és que avui el Congrés no parlarà de monarquia o república sinó que senzillament es facilitarà l’abdicació del rei. Tampoc això és cert. No ho és, d’entrada, perquè avui aquest debat irromprà a l’hemicicle del Congrés com mai ho havia fet abans. Però a més, no és cert perquè, com ha explicat el govern del PP, l’aprovació d’aquesta llei orgànica d’abdicació determinarà la posada en marxa dels seus efectes i, per tant, “la successió a la Corona d’Espanya de forma automàtica”. Els diputats avui no voten només l’abdicació de Joan Carles I, en realitat el que voten és activar la successió automàtica que preveu la Constitució. Un cop més, doncs, la disciplina de vot es converteix en la crida a anular la consciència dels parlamentaris. Com s’explica si no que diputats que dimarts passat participaven al carrer en alguna de les múltiples manifestacions antimonàrquiques, avui, una setmana més tard, votin a favor de la successió a la Corona “de forma automàtica”? Pot viure –o sobreviure- un partit amb un esquinçament com aquest? Els grinyols del bipartidisme ja fan mal a les orelles. I el més sorprenent és que els afectats semblen no sentir res. Continuen actuant amb la mateixa dinàmica amb què es movien 30 anys enrere. Si no reaccionen, però, també aquest tren els acabarà passant per damunt. De moment, no podran evitar que avui el dilema monarquia-república esclati al Congrés, i que siguin els grups minoritaris els que s’encarreguin de donar veu a aquest debat que reclama la societat. http://www.naciodigital.cat/opinio/8520/rei/automatic

[Gamper]

El «genuino folklore regional» «Realment, és el súmmum que haguem de demanar fent castells que ens deixin votar» Blanca Busquets | Actualitzat el 11/06/2014 a les 00:01h En temps de Franco, es toleraven i, fins i tot, es potenciaven, les sardanes, els esbarts i els castells perquè formaven part de l'inofensiu i genuino folklore regional, i això servia al règim per mostrar-se com el gran comprensiu, tan obert i amable de cara al món i de cara als mateixos catalans: No cal dir que, d'aquests catalans, només uns quants ingenus es creien tanta simpatia. Els altres aprofitaven(m) sardanes, esbarts i castells per mirar de colar-hi alguna altra cosa com un cant dels Segadors –per als que no ho sapigueu, estava prohibidíssim cantar-lo- o com crits a favor de la llibertat... no pas de la independència, eh, que ni ens passava pel cap, sinó simplement de la llibertat, d'una llibertat el·líptica que ningú no sabia ben bé què era. Aquest cap de setmana, s'han aixecat castells a unes quantes ciutats europees. Aquesta vegada, en lloc d'acabar només cantant els Segadors i cridant per demanar la independència, ha sortit a cada capital una celebritat catalana coneguda al món sencer i ha demanat, micròfon en mà, que ens deixin votar. I ho ha vist tothom. Ara resulta que el genuino folklore regional ha deixat de ser inofensiu. La iniciativa d'Òmnium deu haver deixat sense alè el govern de Madrid, que no deu guanyar per a ensurts. Hem de pensar que uns quants –molts?- dels que ara manen, tenen unes arrels molt ben enfonsades en el fang del feixisme d'altres temps; que van sentir, a casa, que els pares o els tiets o els avis comentaven que als catalans se'ns havia de deixar ballar i fer castells perquè estiguéssim contents. Ara, els castells se'ls han girat en contra. Realment, és el súmmum que haguem de demanar fent castells que ens deixin votar. Però calceu-vos, cacics, que això tot just acaba de començar. No es fa, de fer callar un poble. http://www.naciodigital.cat/opinio/8...klore/regional

[Gamper]

No, no i no "La negativa contínua i parlar només de Constitució és un discurs que s'està pansint" Editorial El govern espanyol cada cop és més interpel·lat en col·loquis empresarials sobre què farà amb el procés sobiranista català. Ha succeït d'aquesta manera davant inversors alemanys i en una trobada empresarial a Valladolid. La negativa d'Espanya a la consulta catalana i el fet d'empènyer de forma indirecta que tot plegat acabi amb una DUI incerta, lògicament inquieta el món econòmic. La resposta dels ministres De Guindos i García Margallo és de forma sistemàtica esquivar el problema dient que aquests escenaris no es produïran. Cada dia que passa aquest discurs és, però, menys creïble. Aviat el govern espanyol no podrà deixar sense resposta el món econòmic quan li pregunta per les demandes catalanes. Dir No, No i No, i parlar només de Constitució com si fos una roca granítica és un discurs que s'esta pansint. Com diu Iñaki Gabilondo, el sobiranisme els està trepitjant els talons. http://www.elsingular.cat/cat/notice..._no_101187.php

[Gamper]

La BBC, pendent de la independència i els castells La periodista de la cadena pública britànica assegura que "a Escòcia estem escoltant molt sobre el moviment de la independència de Catalunya" Nerea Rodríguez La cadena pública britànica BBC està pendent del debat català i dels castells: ha dedicat un reportatge al procés independentista català i ho ha fet enviant una delegació escocesa a la diada castellera de la Selva del Camp, amb l’objectiu de descobrir l’impacte del cas escocès en el moviment català, analitzar les polítiques dutes a terme per l’Estat espanyol davant la demanda del dret a decidir de Catalunya i intentar determinar la influència que poden tenir les decisions del govern espanyol respecte el referèndum escocès, segons ha informat el ‘Canal Camp Notícies’. La periodista encarregada de l’elaborar el reportatge, Fiona Walker, ha explicat a aquesta televisió que “tenim un referèndum per la independència que està a punt de tenir lloc a Escòcia i sabem que aquí a Catalunya hi ha també un moviment per tenir-ne un també. Per tant és interessant per nosaltres veure què esteu fent a Catalunya i veure si esteu interessats en el nostre referèndum”. Walker també ha assenyalat que “estem escoltant molt sobre el moviment de la independència de Catalunya a Escòcia, molt més que abans, i sembla que està guanyant impuls i s’està convertint en un tema més rellevant a Espanya, i és un tema de particular importància per nosaltres degut a la Unió Europea i les coses que poden succeir després del referèndum a Escòcia, si Escòcia vota sí”. A més, el reportatge recollirà testimonis de membres les colles castelleres dels xiquets de Reus, xiquets de Tarragona i Vella de Valls, entre d’altres. http://www.elsingular.cat/cat/notice...lls_101200.php

[Gamper]

Cada terra fa sa guerra… "N’hi ha que pensen que és una cortina de fum per amagar, rere la qüestió de la forma d’estat, els problemes de fons que la societat espanyola no es veu amb cor de resoldre" Julià de Jòdar L’abdicació del penúltim borbó ha introduït el debat monarquia/república entre l’opinió pública espanyola i, de retop, als Països Catalans. Des d’aquí, n’hi ha que pensen que és una cortina de fum per amagar, rere la qüestió de la forma d’estat, els problemes de fons que la societat espanyola no es veu amb cor de resoldre. Hi ha raons de pes que abonen aquesta desconfiança, sobretot, per la humiliació patida, els últims vuit anys, enmig del silenci còmplice, quan no la bafarada anticatalana, de la massa espanyola identificada nacionalment amb el seu govern. Per quins set sous, es demana la majoria de gent que s’ha trencat l’esquena per crear un nou escenari polític, sota hegemonia independentista, per quins motius, es pregunta el carrer, hauríem de desviar-nos del camí obert, al marge i contra la voluntat opressora d’Espanya? Que hi hagi una hegemonia independentista, diran uns altres, no vol dir que tothom hi hagi de combregar. De fet, han aparegut posicions que propugnen la recerca d’una convergència política tàctica entre catalans i espanyols, basada en les necessitats de canvi de la majoria treballadora atropellada per la “crisi”, farta de la corrupció, i cansada de la ineficiència de les institucions. Les masses populars, totes a l’una, voldrien capgirar la situació a Espanya i als Països Catalans. En aquest sentit, el clam per una república social lligaria els anhels de canvi general i obriria pas a “processos constituents” de tot signe: forma d’Estat, nova constitució, resolució dels “problemes territorials”, etcètera. Tot això està molt bé sobre el paper, perquè, sense negar l’autonomia del procés engegat al Principat, permetria de fer entrar, dins el corrent majoritari, grups importants de gent d’ideologia republicana amb el cor dividit entre un sentiment espanyol, un d’espanyol-català, i un de català-espanyol. Confluirien, doncs, en aquest moment històric, la necessitat objectiva d’enderrocar la monarquia amb la voluntat d’imposar el “dret de decidir” sobre tots els problemes pendents. Des d’un punt de vista tàctic, el plantejament és irreprotxable. Però topa amb un seguit de fets de consciència; i els fets solen ser irrefutables. El fet primer és que som nosaltres, els que hem creat el nou escenari; i nosaltres haurem de resoldre la qüestió més important: el clam per la independència des del juliol de 2010. El fet segon és que ens hem hagut de batre contra el silenci, l’hostilitat, el menyspreu i el neocentralisme desfermats a Espanya, sense el suport, sinó més aviat el contrari, de cap grup, partit, mitjà, o personalitat de la banda d’allà. El fet tercer és que el camí fressat té una fita, que és la consulta popular, general i democràtica del Nou de Novembre a fi de decidir, des de nosaltres i entre nosaltres, com ho farem per alliberar-nos i emprendre la resolució del munt de problemes que se’ns tiraran a sobre. I com que ningú no ens ha ajudat per arribar fins aquí, es fa difícil de fer pedagogia, per molta voluntat que hi posem, per canviar una consciència moral generalitzada que es basa en la desconfiança i el recel, sinó en el ressentiment, enfront d’una societat com l’espanyola, que, es mogui com es mogui, el màxim que ens pot dedicar, des dels seus sectors més avançats, és: “Jo no estic per la independència, però que els catalans decideixin el que vulguin”. Doncs, moltes gràcies. Perquè, és clar, el que allà no poden entendre, i molta gent d’aquí, a vegades, em temo que tampoc, és que per moltes i molt sofisticades raons que ens empesquem per intentar modifica el curs de la història, quan aquesta es mou, sol esdevenir riuada, i sempre ens agafa dormint. I nosaltres, els humans, que sovint volem moure la història amb molta o poca consciència, hem d’intervenir, sempre a deshora, per tal de canalitzar-la. En el nostre cas, les forces que s’han mobilitzat els últims anys han generat un corrent profund que hem de procurar que no surti de llera. Agradi o no, allà o aquí, la llera és la que és, perquè està feta, precisament, per l’esforç humà d’adaptar-se a les contingències de la història. N’hi ha d’altres, de lleres, però no són aquestes. La pretensió de fer-les totes iguals, amb l’Estat-nació com a sapador, ha donat de si el que està a la vista de tothom. Cal, doncs, que tot el cabal que pot esdevenir riuada d’aquí pocs mesos, no ens negui. I que, en lloc de desbordar-nos, regui la terra ben regada. I per fer-ho ben fet, també farà falta entendre que la llera catalana no l’ha feta ni l’ha conservada el Principat en solitari, perquè és patrimoni de tota la nació. Però, ara com ara, és el Principat el que té la responsabilitat, alta i difícil, de procurar que no ens la malmetin. Benvinguts, doncs, al dret de decidir. Solidaritat amb tots els que el practiquin. Però la història no dóna xecs en blanc a ningú. I, si res sabem, des d’aquí, és que, després de passar tantes vegades per la finestreta de la història, n`hem sortit massa voltes amb les mans a la butxaca. I qui no ho entengui ara, temps tindrà d’entendre-ho, quan practiqui el dret de decidir pel seu compte i amb el seu propi esforç. http://www.elsingular.cat/cat/notice...rra_101203.php

[Gamper]

Jaume Santandreu: Bauzá, no em facis la putada de vinclar-te @vagadefam Jaume Sastre

Parl en singular; des de mi i per mi.*No represent res ni ningú. No actuu de portaveu de la Causa. Sé que som tàcticament incorrecte, que vaig en contra del desideràtum de la majoria i que fic la pota.*Però si no ho dic, rebent.*

Bauzá,*no cedeixis ara, per favor. Em faries la gran putada. Em passaria com aquell que juga a pilota basca i li lleven la paret.*Jo guany la partida jugant a frontó, fent rebotar les paraules i les escopinades a la teva cara de ciment.*El diàleg, com vol Sastre, és talment un joc de tennis. Entres en dialèctiques, polítiques i diplomàcies. Un servidor, d'això no en sap ni pisca. Per afegitó, tothom sap que manteng un plet de dignitat amb en Nadalet.

Vaig posar messions i collons al desafiament.*Vaig proclamar que eres nét del gran dictador i que deixaries morir el professor de la vaga de fam abans de cedir un mil·límetre en la teva inamovible posició de cacic. Fins ara, el teu criminal comportament m'ha donat la raó. No em fallis en el darrer moment.*No em facis mentider. Aguanta totes les pressions que et puguin fer de dins i de fora,*de prop i de lluny. No et deixis enlluernar per quatre espelmes. Pens que un sol gest humà pot redimir un monstre i pas una penada que tu el facis. Per postís que fos el signe d'humanitat, em faries un maler de l'hòstia.

Aquests dies he escampat la teva definició: ets un psicòpata messiànic. Ja podeu córrer a cercar l'explicació d'aquests dos mots a Wikipèdia. Trobareu totes les claus d'aquest cruel diagnòstic. Jo només aportaré una referència unint tres noms: Franco, Hitler i*Bauzà.*Clavats. Trigèmins. El motor de Franco era la seva religió: “Caudillo por la gracia de Dios”.*Els enemics a exterminar eren els rojos. Hitler es movia per la seva raça: havia d'eliminar els jueus. Bauzá esperoneja per la seva llengua i ha de liquidar els catalans. No ens ha passat, encara, per els armes perquè no ha pogut.*Ganes no n'hi falten. Té fanàtics artillers disposats a canviar la ploma pel fusell, com en Pinya Valls, per exemple. I pensar que si tornàs la Inquisició jo amagaria aquest avortó de Jehovà davall un llit de Sa Casa Llarga per salvar-lo del fogueró de la plaça Gomila. Cap inquisidor s'atreviria a tocar-lo perquè jo em posaria damunt (el llit) en vaga de fam.

S'ha acabat la maledicció de la sentència que decretava que "contra Franco nos uníamos mejor". Contra el seu nét Bauzà ens unirem tots més que mai.*

Justíssims jutges, feis els ulls grossos. No el lleveu del mig. Necessitam que duri fins a les eleccions autonòmiques. L'única victòria clamorosa és decapitar-lo damunt una urna. Mentrestant,*Bauzá,*per favor, resisteix. Mostra que ets tan cabró com et pintam.

http://in.directe.cat/jaume-sastre-1...m-jaume-sastre

[caculete]

¿Quéeee?

¿Cómo va el tema?

Pareces un poco desanimado, Gaymper.

Como ya no pones titulares, se hace imposible leer algo de esos mazacotes que pones.

¡¡¡Anímate, home!!!

¡¡¡Indepencia y titulares JA!!!

[Gamper]

El gendre, Corinna i els elefants? EMPAR MOLINER | Actualitzada el 12/06/2014 00:00 Ahir al matí, una mica abans que el tercer home anunciés que plegava, els diputats espanyols votaven la llei orgànica que havia de permetre l’abdicació del primer. Es tracta d’una llei orgànica d’article únic. Si els diputats votaven que sí, com va esdevenir-se, es posava en marxa el mecanisme successori que permetia que el ceptre passés a mans de Felip. Si els diputats votaven que no, el rei seguia sent rei fins a la mort. No era, doncs, una votació que permetés decidir entre monarquia i república. Era un teatret del mateix tarannà que la que va posar en marxa el dictador Franco, quan va convocar el referèndum de l’any 1947. Es va treure de la casaca la ley de sucesión en la Jefatura del Estado, que disposava que Espanya es convertia en regne. I de passada establia que el successor del dictador el triava el mateix dictador. És per això que durant molt de temps (perdonin si no ho explico amb la devoció de Victoria Prego) el dictador va fer un càsting. I al final el seu David Bisbal va ser el dòcil i obligat Joan Carles I. Només cal veure a les fotos de l’època amb quins ulls baixos i respectuosos es mira l’amo. Tots els diputats espanyols que no s’han abstingut, doncs, han actuat segons el guió previst. Si votaven que no, Joan Carles es mantenia. Si votaven que sí, s’accelerava l’inevitable traspàs de poders. Cap pregunta. Cap qüestió. Tot en ordre. Deia Inocencio Arias a Els matins de TV3 que aquesta abdicació no la causa la salut del rei, sinó “el gendre, la Corinna i els elefants”. Com s’equivoca. El gendre (és a dir, la filla, és a dir, ell) i la Corinna (és a dir, les amants) i els elefants (és a dir, la diversió sense fi) hi han estat sempre. El que ha provocat l’abdicació és la llibertat de premsa. Els reis han fet sempre el mateix. El que passa és que fins ara havien pogut impedir que es publiqués. http://www.ara.cat/premium/opinio/ge...155484449.html