Page 1593 of 2154 FirstFirst ... 5931093149315431583159115921593159415951603164316932093 ... LastLast
Results 15,921 to 15,930 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #15921
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Carrascal ja ho veu

    "L'Estat espanyol se sent dèbil i sense projecte, i per això actua de forma tan descarnada"

    Editorial

    El periodista i escriptor José María Carrascal ha admès que "els darrers fets indiquen que Catalunya comença a no estar dins d'Espanya". En un article al diari Abc, ha afegit que "Catalunya es va separant d'Espanya com un iceberg de l'Àrtic. Un altre error. I caldrà dir-li adéu". Carrascal, que és un veterà analista, reflecteix la sensació que regna aquests dies a Madrid, després que per primer cop s'han adonat que el procés català va de veritat. Fins ara el menysvaloraven, amb l'eufòria que provoca un Estat que porta 300 anys guanyant. Però això ja no funciona i ara l'Estat espanyol se sent dèbil i sense projecte, i per això actua de forma tan descarnada. A Madrid ha fet molt efecte que no puguin comptar ben bé ni amb el conjunt de la fiscalia, perquè en el seu gruix aquesta va optar a Catalunya per criteris professionals i no pas polítics. Al final s'ha imposat la llei de la jerarquia, però Carrascal ja intueix que els catalans han anat molt lluny i que la separació no té marxa enrere, com l'iceberg de l'Àrtic. Intentar variar la trajectòria d'un iceberg de dimensions notables gairebé és impossible, literalment.

    http://www.elsingular.cat/cat/notice...veu_104698.php

  2. #15922
    Senior Member Balón de oro pacopina's Avatar
    Join Date
    Apr 2006
    Posts
    48,234
    Thanks
    920
    Thanked 1,572 Times in 1,333 Posts
    Gamper ya que eres un charnego de mierda, por lo menos podrias estudiar bien la historia de tu provincia española de acogida.
    Das mucha pena.
    Un charnego de mierda casado con una portuguesa y se cree el tio que va a heredar Cataluña.

  3. The Following User Says Thank You to pacopina For This Useful Post:

    Gamper (24th November 2014)

  4. #15923
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Quina setmana!24/11/14 02:00 - Jordi Creus La setmana que va morir ahirpassarà a la història d'aquest procés nostre com la Setmana de laQuerella. Davant de la mostra de civilitat que més de dos milions de persones van oferir el passat 9-N, la resposta de la fiscalia de l'Estat ha consistit en una denúncia contra els considerats responsables d'haver posat les urnes perquè la ciutadania pogués expressar-se. Tot molt pulcre, vaja, com la brillant teoria de Carlos Floriano i el virus creat en laboratoris separatistes per tal de rentar cervells i comprar voluntats, fins i tot dels fiscals de casa nostra.Realment, a l'Espanya de Rajoy, l'ideòleg continua sent Manolo el del Bombo i no pas Montesquieu!Tot aquell desgavell va coincidir amb la mala setmana d'un altre insigne personatge: Antonio Cañizares, arquebisbe de València i prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.Monsenyor ens advertia que “la unitat d'aquesta mil·lenària nació (és clar, Espanya) és un bé moral”. Carai!Judicatura, classe política i Església. Només faltava la milícia per acabar-ho d'adobar. I a fe que ho va adobar!El cap de l'Estat Major de l'exèrcit de Terra, el general Jaime Domínguez Buj va treure pit i va comparar la situació actual d'Espanya amb la dels moments previs a la pèrdua de Cuba, el 1898.I, certament –si fem veure que no hem sabut llegir les amenaces amagades en les seves declaracions–, haurem de reconèixer que l'home no va tan desencaminat. Revisin, si no, les hemeroteques i busquin què deien els polítics i la premsa de la caverna poc abans de la independència de l'illa. Després, canviïn Cuba per Catalunya i hauran fet un salt de 116 anys en el temps gairebé sense adonar-se'n.La Setmana de la Querella.Justament també la setmana que s'ha presentat en societat un altre grup de catalans que novament aposten per allò que es fa dir la tercera via. Amb tot el que ha passat només els puc desitjar que santa Llúcia els conservi la vista. De tot cor!http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...a-setmana.html

  5. #15924
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Sigue rabiando francopina, sigue rabiandoooooo!!! Será señal que vamos bien!!!

  6. #15925
    Senior Member Balón de oro pacopina's Avatar
    Join Date
    Apr 2006
    Posts
    48,234
    Thanks
    920
    Thanked 1,572 Times in 1,333 Posts
    grrrrr grrrrrrrrrrrrrrr

  7. The Following User Says Thank You to pacopina For This Useful Post:

    Gamper (25th November 2014)

  8. #15926
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Els jacobins abandonen Madrid

    Salvador Cot | Actualitzat el 24/11/2014 a les 23:59h
    Arxivat a: Nació.cot

    Ideològicament, la posició de Madrid és insostenible. Negar les urnes als catalans amb la sola excusa de la Constitució de 1978 és una estratègia del tot insuficient per aconseguir no ja la simpatia, ni tan sols la comprensió de l'opinió pública internacional. Cada dia que l'estat espanyol es nega a entrar en el debat és una renúncia a afrontar el conflicte des de la democràcia i una afirmació autoritària i colonial. Espanya encara pensa, erròniament, que la solidaritat entre estats constituïts és suficient per mantenir els catalans dins la gàbia jurídica que es va pactar a finals del franquisme. Però aquesta manera despòtica d'actuar ha fet que, poc a poc, els arguments del sobiranisme català hagin estat valorats i analitzats, fins el punt que comença a percebre's un corrent de simpatia creixent i explícit.

    Així ho ha entès la premsa anglosaxona, no gens habituada als cops de puny sobre la taula ministerial. Mitjans de prestigi internacional com Financial Times, The Wall Street Journal o Bloomberg s'han mostrat obertament partidaris de la via escocesa per a Catalunya i, en algun cas, han relacionat l'agressivitat del govern de Madrid amb els casos de corrupció que l'assetgen i el deslegitimen. A d'altres països, com Itàlia, Alemanya i Portugal, el debat és encara molt intens, però amb símptomes creixents de simpatia cap a les posicions catalanes.

    Però la sorpresa és que comença a haver-hi esquerdes importants en l'opinió pública francesa, que acostuma a solapar republicanisme amb centralisme. D'aquí la importància de l'informe de l'Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS), un centre d'estudis situat en l'òrbita de l'esquerra que defineix l'estratègia del govern de Madrid com una "herència del franquisme" i dóna per bons la major part dels arguments del sobiranisme català, com el dèficit fiscal o les agressions deliberades contra la llengua... No hi ha res guanyat, però quan fins i tot el club dels jacobins arrufa el nas és que algú s'ha quedat un capítol enrere de la Història.

    http://www.naciodigital.cat/noticia/...andonen/madrid

  9. #15927
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Per què els fiscals no imputen el Govern presidit per Rajoy?

    http://in.directe.cat/joan-lladonet/...idit-per-rajoy

    La majoria de fiscals catalans no veien cap tipus de delicte al fet que el president Mas hagués ajudat a fer complir el desig de la majoria del seu poble. Si no és la majoria la que va votar, s’hagués pogut conèixer amb autorització del Govern central de Rajoy de fer el referèndum. El Govern de Rajoy, que governa des de la metròpoli, i de manera dèbil segons el general en cap de l’estat major, no va voler fer cas al poble català i no va autoritzar el referèndum. Per tant, el president Mas va fer una consulta, com si fos una enquesta, que es realitzava a través de la participació popular, i va aconseguir que dos milions tres-centes mil persones i escaig votassin. També més de les tres quartes parts varen votar que volien tenir un estat propi i que no volien continuar dins l’Estat espanyol. Tot això va causar una reacció irada del Govern de l’Estat i dels pensadors i escriptors unionistes (que són quasi tots) d’aquest Estat, que varen clamar accions contra qui havia gosat desafiar el poder de la metròpoli.

    Davant aquesta situació, el fiscal general de l’Estat, empès per les circumstàncies o per ordres directes, ha posat una querella contra el president Mas i dos dels seus consellers, querella per desobediència i per haver actuat contra la Llei, contra la Constitució, encara que la majoria de fiscals catalans no hi vessin cap tipus d’infracció delictiva. Quina devia ser la Llei que havia infringit el Govern català? Doncs, la que emana de la Constitució espanyola de 1978. Aquella que a l’article 149.1diu: “L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:” I a la 32a proclama: “Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.” En Rajoy no va autoritzar el referèndum i en Mas no ha fet cap referèndum. Però com que ha fet una consulta-enquesta participativa i han pogut saber coses del poble català tampoc no els ha agradat. Primer varen dir que era una costellada i se’n reien, però al final han demostrat que pensen que era una cosa molt important, perquè han cabussat les forces de la seva justícia.

    En un altre ordre de coses, ara s’ha sabut que una dona de 85 anys havia estat treta de casa seva, on feia 60 anys que hi vivia, perquè havia estat fiadora d’un préstec de 40.000 euros d’un fill seu. Les forces de l’Estat s’han encarregat de desnonar una dona que vivia tranquil·lament a casa seva. I aquells que varen utilitzar els nostres doblers per salvar els bancs, per què no han salvat la casa d’aquesta dona i la de tantes persones que cada any són desnonades? Per què el fiscal general no actua contra el Govern de l’Estat, president i uns quants ministres, si l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 diu: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’es­peculació.
    La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció ur­banística dels ens públics.”Què han fet els poders públics per salvar l’habitatge digne d’aquesta dona, d’altres desnonats o per impedir l’especulació? Doncs n’haurien de respondre davant la Justícia per no actuar com mana la Carta Magna.

    Quants de milions d’espanyols no tenen feina? Uns cinc milions? Què fa aquest Govern, perquè tothom tengui treball? És la reforma laboral el camí per obtenir una remuneració suficient? Són massa les persones que tenen sous de misèria, gràcies a aquesta reforma. En canvi, la Constitució espanyola de 1978 a l’article 35.1 diu: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.” No està demostrada també la discriminació de les remuneracions per raó de sexe? Què esperen els fiscals a imputar els responsables d’aquesta situació?

    Reben totes les persones jubilades una pensió que garanteixi la seva suficiència econòmica? Han estat actualitzades com era necessari durant els darrers anys? S’han promogut els serveis socials necessaris per solucionar els problemes de moltes persones de la tercera edat? Com s’està desenvolupant la llei de la dependència? Doncs, la Constitució espanyola de 1978, a l’article 50 diu: “Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciuta­dans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualit­zades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure.” Farien una bona feina els fiscals si se llegissin detingudament la Constitució espanyola de 1978, i les múltiples lleis que se’n deriven, i tendrien feina per unes quantes vides. Es veu que fan els ulls grossos quan l’incompliment és totalment objectiu. En canvi, actuen, quan no està gens clar que s’hagi comès cap delicte.

  10. #15928
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    http://www.elsingular.cat/cat/notice...tve_104719.php

    Persecució de catalans a TVE

    Cessen Oriol Nolis del Telediario del cap de setmana, i perillen dues editores també catalanes. "Aquí hi ha molt català", s'ha queixat el cap d'informatius

    Xavier Lladó



    Persecució de periodistes catalans als informatius de Televisió Espanyola a Madrid.*Han cessat el presentador*del Telediario del cap de setmana, Oriol Nolis,*i perillen dues editores també catalanes de la redacció del cap de setmana, segons es comenta a l'emissora.*

    El problemes van començar a aparèixer arran del 9-N, quan la direcció de RTVE volia donar una informació judicialitzada que deixés de banda la votació en si. Una frase del cap d'informatius, José Antonio Álvarez Gundín, que hauria pronunciat en una reunió de treball, hauria confirmat que els periodistes catalans a Madrid són sospitosos.*"Aquí hi ha molt català", es va queixar Gundín en aquesta trobada al·ludint als professionals nascuts a Catalunya, segons informa*el Plural.com.

    La nou presentador dels informatius de cap de setmana que substituirà Oriol Nolis*es diu Pedro Carreño i prové de Radio 5 i ha estat editor*de 'La tarde en 24 horas' amb una audiència entorn a un 0,5%.

    Aquests moviments han coincidit *amb la designació del*cap de premsa de la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho., Eladio Jareño, com a nou director de TVE Catalunya.

  11. #15929
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Les tres grans victòries del 9-N

    "Mai no havíem fet un acte d’insubmissió nacional tan colossal com el de la consulta del 9-N"

    Víctor Alexandre

    Ara que ja han transcorregut uns quants dies després del 9-N, i que n’hem copsat els efectes, tant a Catalunya com a Espanya, és un bon moment per remarcar l’enorme importància de la seva celebració. De fet, l’èxit ha estat tan espectacular, tan esclatant, que gairebé sembla que assolir-lo hagi estat bufar i fer ampolles. Però no és cert. L’esforç requerit ha estat titànic, i les hores i l’energia invertides han estat tantes que és impossible comptabilitzar-les. Passa, però, que la realització ha estat tan perfecte, dintre dels marges que implicava tenir un Estat en contra, que hem aconseguit que semblés fàcil allò que semblava inconcebible. Just la mateixa impressió que causen alguns llibres o pel·lícules en llegir-los, que flueixen d’una manera tan esplèndida i natural que només els experts en detecten la complexitat subjacent.

    Doncs bé, sense desmerèixer en absolut el paper del govern, dels partits específics i de les institucions de Catalunya, és de justícia lloar l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i els quaranta mil voluntaris, per la tasca immensa i generosa que van dur a terme en la materialització d’una consulta que quedarà per sempre en els llibres d’història per dues raons: per la seva magnitud i pel seu significat. La magnitud i el significat que han propiciat tres grans victòries. Probablement n’hi ha més, segur que sí, però sintetitzem-les en tres.

    La primera victòria, és el formidable gol per l’escaire que Catalunya ha fet a l’Estat espanyol. Després d’amenaçar-nos fins i tot amb la “persecució de particulars i la celebració de milers i milers de judicis ràpids”, després de dir-nos que mai, mai, mai no votaríem, que mai, mai, mai no hi hauria col·legis, ni urnes, ni paperetes, perquè l’Estat mai, mai, mai no ho permetria, resulta que vam obrir els col·legis, vam posar les urnes, vam posar les paperetes i vam votar. Vam votar! A desgrat d’un Estat que criminalitza la llibertat d’expressió, vam votar.

    La segona victòria, és la de la projecció internacional. En fer-se evident que Catalunya no faria cas dels intents d’intimidació del govern espanyol, els portaveus de l’espanyolisme a casa nostra, desesperats, van optar per intentar desacreditar la consulta titllant-la de “costellada”, “botifarrada” i “pallassada”. Tanmateix, la força del 9-N els va passar per damunt i els va ridiculitzar sense pietat. Les xifres parlen per si soles: vuit-cents periodistes dels cinc continents acreditats, gairebé el doble que Escòcia, dos-cents quaranta mitjans de comunicació i un centenar d’observadors internacionals que van certificar que la consulta havia estat “tot un èxit”. Algú creu que els principals mitjans de comunicació del món paguen viatges transoceànics als seus equips de professionals perquè informin sobre costellades, botifarrades o pallassades?

    I la tercera victòria, és la insubmissió. Ara tot és massa recent per prendre consciència de la importància del que hem aconseguit. Els fets, a més, se succeeixen a un ritme vertiginós i són molts els fronts que requereixen la nostra atenció. Però mai no havíem fet un acte d’insubmissió nacional tan colossal com el de la consulta del 9-N, i la història s’encarregarà de certificar-ho. N’hi ha prou d’observar la ràbia, l’odi, els insults, els exabruptes i els comentaris catalanofòbics que ha generat la nostra acció per mesurar-ne la magnitud. Només un Estat arrogant, prepotent, absolutista i decadent pot sentir-se tan profundament humiliat pel gest més pacífic, més cívic i més democràtic que pot fer un poble per expressar la seva opinió: el gest de votar. Des del 9-N, l’Estat espanyol és un Estat amb l’orgull ferit perquè els seus esquemes obsolets no poden concebre que un poble que creien vençut i sotmès des de fa tres segles l’hagi ridiculitzat i posat en evidència davant de tot el món. L’esperpèntica inauguració a corre-cuita a Madrid, d’una estàtua dedicada a l’almirall Blas de Lezo, assassí de catalans el 1714, tractant-lo d’heroi, n’és una prova. És la burda i consternada reacció de l’amo nostàlgic d’un poder abatut que veu com s’esvaeix tota l’autoritat que tenia sobre el captiu.

    Es diu que la consulta del 9-N no era vinculant, però no és veritat. Sí que n’ha estat, de vinculant. I tant! Ho ha estat per a Espanya, en grau superlatiu, i ho ha estat per a Catalunya, que per fi ha copsat la seva força i s’ha adonat que per segar les cadenes de ferro cal primer segar les cadenes mentals. Les cadenes mentals són les cadenes de la por. No hi ha cadena més poderosa que la por. Recordem-ho sempre. La llibertat comença el dia que perds la por.



    http://www.elsingular.cat/cat/notice...9-n_104771.php

  12. #15930
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Els poders fàctics i Catalunya: l’exèrcit

    "Què uneix avui, més que no pas cap altra cosa Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol, sinó són aquestes xarxes clientelars de dubtosa utilitat i generadores d’inconfessables servituds"

    Marc Gafarot

    He tornat a veure aquest cap de setmana el film “La ciutat cremada” d’Antoni Ribas i entre escena i escena molts flaixos de l’actualitat hi he vist reflectits. Aquesta interessantíssima pel·lícula produïda l’any 76 i ambientada en l’interval que va, entre el desastre de Cuba i la Setmana Tràgica barcelonina, mostra magistralment l’ambient sociopolític que es respirava en aquella “ciutat dels prodigis”. En aquest sentit denúncies d’incompliments i greuges per part de l’Estat, desinterès d’invertir a Catalunya, reivindicacions del concert econòmic, la força disgregadora dels poders fàctics, són alguns dels aspectes que brollen d’aquest destacat film que ens acosten a l’actualitat i a una realitat de relació amb Espanya mai canviant i sempre discordant. Duran i Bas que apareix esmentat al film com a ministre de Gràcia i Justícia ho va deixar clar amb la sentència llançada per la posteritat “amb els castellans mai ens hi entendrem”. No sembla que anés errat si fem cas a la història.

    La història es repeteix, o almenys algunes dinàmiques (i errors) que no deixen de sorprendre’ns. L’exèrcit (espanyol) n’és una d’elles i, de moment, tampoc sembla que, massa ens hi hàgim d’entendre. De forma recurrent trobem exmilitars o, de vegades alts oficials en actiu, que alcen la veu sobre aspectes relatius a Catalunya, en especial al nostre procés sobiranista. Aquest exèrcit, quan s’extralimita verbalment o en llurs funcions o operacions (maniobres sospitoses en sòl català, vols a temerària baixa alçada, despenjament d’estelades i el que no sabem) sembla veure’s amb la necessitat de recrear-se en aquell exèrcit dit d’ocupació que va envair Catalunya durant la Guerra Civil, més que no pas semblar-se a un exèrcit democràtic, modern i pel segle XXI. Així, cal lamentar pels propis espanyols que la involució a Espanya sigui ja un fet si algú no hi posa definitivament remei. I si és Podemos que es calcin pobrets. Veure al candidat socialista al consistori de Barcelona Jaume Collboni pontificant ahir a Madrid la “revolucionària” idea de la doble capitalitat de l’Estat Madrid – Barcelona provoca vergonya aliena i constata una manca alarmant de llums i de projecte. Que Duran, aquest cap de setmana, demani seny i moderació és almenys el mateix disc ratllat de sempre, fent sonar cançons d’en Machín. A aquestes alçades, ja no l’escolta ningú més que una claca que es va empetitint desproveïda a marxes forçades d’arguments i lideratges.*

    És per això que no pot sorprendre a ningú les declaracions, comparant la situació avui de Catalunya amb la de Cuba just abans dels fets del 98, de l’actual cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de Terra Jaime Martínez Buj. Aquell recordat “nos duele España” torna de forma impenitent en l’imaginari de lamentacions de molts espanyols de dretes i d’esquerres. I quan hi ha angoixa i desestabilització a Espanya lògicament un gran element de crisi es diu Catalunya. Catalunya ha tingut amb Espanya una relació que ha ratllat l’esquizofrènia en moltes ocasions, i Espanya històricament ha demostrat valorar molt poc allò que aportava Catalunya i que feia part de la seva personalitat més intrínseca: cultura, llengua, nació etc. Simplificant Espanya ha valorat, com no podia ser d’altra forma, la nostra capacitat productiva i el benefici (per ells) recaptador, però ha menystingut o ignorat el nostre fet diferencial presentat sovint com una contracultura que calia observar amb recel o animadversió. No haver-nos sabut castellanitzar, i en això l’exèrcit hi va jugar un rol de primer ordre, ha estat un enorme i terrible fracàs nacional.

    Al film d’Antoni Ribas apareix la figura de Bartomeu Robert, batlle de Barcelona de l’època. El doctor Robert en una escena li confessa a un jove Cambó que si no aconsegueixen posar fre a la corrupció i a les xarxes caciquils serà impossible avançar com a país i com a societat. Premonitòries paraules que ens serveixen d’utilitat per avui. Què uneix avui, més que no pas cap altra cosa Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol, sinó són aquestes xarxes clientelars de dubtosa utilitat i generadores d’inconfessables servituds. Si volem fer un país nou, propòsit molt lloable i raonable, cal començar per aquí i cal, com no es feu en el seu moment, no copiar el model espanyol per ineficient, sectari i caduc. Això val per l’administració, que no es va fer, per la política, que es feu encara menys, i també per l’exèrcit. Que no ho oblidi ningú Catalunya tindrà exèrcit o no serà. L’exèrcit és un vehicle poderós de reconeixement internacional i la nostra seguretat és la dels nostres veïns europeus i la manca d’ella el mateix. Si parlem de veritat d’estructures d’estat l’exèrcit és una d’elles i el que no farem serà confiar la nostra seguretat a uns militars, com els espanyols, que massa sovint (quina diferència amb la Gran Bretanya!) han fet gala d’estar preparats “per fer el que calgui” a Catalunya. Si volem la independència hem de començar a pensar amb l’endemà i no només amb com i quan arribar-hi. La setmana vinent més.



    http://www.elsingular.cat/cat/notice...cit_104775.php

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •