El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[guevofrito]

La campanya electoral
EMPAR MOLINER | Actualitzada el 01/12/2014 20:22

Que en una llista de país hi hagi Pep Guardiola o Lluís Llach em sembla simbòlic, però no crec que sumi ni un sobiranista més dels que ara hi ha. Explicar amb quins diners de més comptaria el nou estat català i per què es farien servir sí que em sembla important durant la campanya electoral (amb una sola formació o diverses). El benestar immediat és el que ens importa. Saber que quan paguem l’IVA en aquest futur estat, aquest IVA servirà per a tal i tal cosa. Ara el paguem, però potser no tant per una consciència social sinó perquè toca. Aquest IVA se’n va i intuïm que serveix per fer estacions d’AVE fantasma.

Quan tota mena de gent critica Podem per “populistes” (si jo et dic “populista” deixo de semblar “populista”) i diu que les seves propostes són inviables, oblida el que és fonamental. Tots els altres partits han fet promeses econòmiques igualment inviables, que no han complert. Els llocs de treball del PSOE, la taxa d’atur del PP... La proposta de Podem no és menys inconcreta que la proposta de Ciutadans. La proposta de Podem no és tan diferent de la proposta de les CUP, el que passa és que els de les CUP no van a la tele.

La campanya electoral que s’acosta ha de ser la més moderna de la història. Els líders dels partits han d’explicar-se a les àgores, a les cerveseries, als pavellons esportius, perquè no els convidaran a La Sexta. No pas en el format del míting, per als convençuts. Han d’acceptar preguntes. Han de poder explicar que no votar partits independentistes suposa voler viure a Espanya amb tot el que significa. I que, quan els partits unionistes acusen el govern de “no governar” i estar només capficat en el procés, callen que no hi ha cap marge per governar. No hi ha diners. I quan es fa una llei com la de la pobresa energètica va i la duen al Constitucional. Això és Espanya. Però a mi no m’han de convèncer.

[Gamper]

Lo del déficit ya está reconocido por el Pp, queda claro. Lo mejor es eso del expolio a los extremeños!!!


El partit del no 02.12.2014 15:00

Vicent Partal

Ahir Albert Rivera va proposar de crear una majoria alternativa a l'independentisme, on creu que podria haver-hi Ciutadans, el PP i el PSC —fins i tot sectors d'ICV i Unió. Rivera fa la crida pensant en les eleccions de caràcter plebiscitari que ens esperen passat Nadal, i evidentment en reacció a la proposta d'unitat de les forces sobiranistes. Seria important que la seua idea arribàs a reeixir, perquè, efectivament, ens trobaríem amb un autèntic referèndum, aquesta vegada impossible d'aturar ni de desmentir per part de les autoritats espanyoles.

Que és difícil que Ciutadans, PP i PSC acaben anant junts a les eleccions? Si fa no fa tan difícil com ho és que acaben anant junts CiU, ERC i Moviment d'Esquerres. És cert que la proposta de 'llista de país' aparta les sigles de partit i que això ho facilita tot: ja no es parla de coalicions, és tota una altra cosa. I també és evident que el suport de l'ANC i Òmnium a la llista de país, amb tot allò que representen, fa molt més factible un projecte de llista pel sí, que podria atorgar-se prou representació del país per a sacsar la comunitat internacional i obligar-la a intervenir-hi. A donar suport a la negociació posterior a la victòria.

L'unionisme, en aquest aspecte, encara és molt lluny del sobiranisme. Simplement no té organitzacions civils sobre les quals fer pivotar la difícil unitat dels partits. Però, això a banda, tampoc no n'hi ha tantes, de diferències, en realitat. Ciutadans i PP competeixen bàsicament pel mateix mercat electoral: com CiU i ERC. Pel que fa al PSC, podria fer com d'ICV, a la inversa. Presentar-se sol, desmarcant-se del bloc central, per aguantar els equilibris interns i per la poca definició ideològica que vol exhibir, sense aclarir què pensen votar el dia decisiu.

Complicat? Molt. Però alerta a la proposta, que podria esdevenir inevitable. Si el partit del sí acaba formant-se serà per l'evidència que cal convertir les eleccions en un referèndum per tal de guanyar un mandat popular indiscutible i poder-lo presentar a l'opinió pública internacional. I si això funciona a l'una banda de l'arc polític possiblement acabarà funcionant també a l'altra. O us penseu que els espanyolistes no es preguntarien també com és que els seus partits no saben unir esforços, tenint davant una cita tan històrica i definitiva?

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...33/partit.html

[Gamper]

El resultat definitiu del 9-N: 2.344.828 vots

01.12.2014 17:55


El 80,91% dels participants del 9-N va votar sí-sí; en total, 1.897.274 vots. El 10,02% ho va fer pel sí-no i el 4,49% va votar no. Aquest és el resultat definitiu en percentatge que ha fet públic la vice-presidenta del govern, Joana Ortega, que ha anunciat les dades definitives del procés. En total, 2.344.828 persones van participar en la votació, un cop s'han comptat els 26.103 votants del període posterior, entre el 10 i el 25 de novembre, i els 13.435* que van votar a l'estranger.

D'altra banda, Ortega ha confirmat que va apostar pel doble sí en el procés participatiu del 9-N. 'Em sento molt representada i sóc dins de les 1.897.274 persones que suposen l'opció majoritària. M'hi sento perfectament representada aquí, sóc aquí', ha dit en la conferència de premsa.

Heus ací els resultats:

Sí - Sí: 88,91% (1.897.274)

Sí - No: 10,02% (232.84

Sí - Blanc: 0,97% (22.755)

No: 4,49% (105.245)

Blanc: 0,56% (13.201)

Altres aportacions: 3,05% (71.505)

Dobles vots: 0,01% (400)

No admesos: 0,005% (11

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...4828-vots.html

[Gamper]

Allô Paris? Ici Québec!

Salvador Cot | Actualitzat el 01/12/2014 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot

Si alguna dada nova es pot desprendre de la visita de Mariano Rajoy a Barcelona és que, definitivament, el procés d'emancipació nacional de Catalunya és a punt d'entrar en la fase executiva. Els resultats del 9-N permeten fer lectures contradictòries i tant el govern català com l'espanyol es veuen igualment capaços de guanyar aquest llarg enfrontament polític i institucional. Així les coses -i oblidat el mite de la tercera via- la victòria i la derrota es mesuraran a través del suport internacional que pugui obtenir cadascun dels actors en disputa.

De moment, cap dels governs occidentals no ha mostrat una simpatia oberta respecte a les posicions del govern català. Però també és cert que la diplomàcia espanyola ha aconseguit poca cosa més que suports genèrics, amb força més retòrica que convicció. Els grans mitjans internacionals, a més, han evolucionat des de la indiferència inicial fins a la reclamació d'un itinerari de tipus escocès/quebequès que resolgui per vies democràtiques el conflicte entre Catalunya i Espanya.

I ara comença a emergir la batalla diplomàtica, fins ara subterrània. Avui Mario Beaulieu, líder del Bloc Quebequès (BQ), ofereix la relació privilegiada entre Québec i París com a canal per explorar un possible reconeixement de la futura República Catalana per part de l'estat francès. És un gest important perquè el BQ té línia directa amb l'Elisi i els quebequesos són els principals interessats en l'èxit del procés de creació d'un nou estat a través del reconeixement del dret a decidir.

El camí serà llarg, però transitable. S'estan fent gestions a tots els nivells i, si bé és cert que Catalunya no té grans aliats, un hipotètic estat català tampoc no genera cap temença especial en el context internacional. Espanya és un poder constituït, d'acord, però no disposa d'adhesions indestructibles més enllà de la vigilància estreta dels creditors. En qualsevol cas, el món ja sap que els catalans existeixen, ara només queda saber si estan disposats a jugar-se-la.

http://www.naciodigital.cat/noticia/...ris/ici/qu/bec

[Gamper]

Fills d'invasors, només

«La Transició ha estat un gran fracàs alhora d’eradicar la percepció que els franquistes vinguts a Catalunya tenien»

Xavier Roig | Actualitzat el 02/12/2014 a les 00:02h

Un matrimoni amic de casa. Ell és català fill d’immigrants castellans que van venir al país durant la postguerra. El pare, funcionari, era clarament franquista i no es va integrar mai al país –cosa que sempre fou criticat tant pel propi fill, com per la jove-. Davant d’aquesta continuada crítica, un dia, aquest senyor li va etzibar a la seva jove: “¡Tu no me aceptas porqué soy un inmigrante!”. Ella li va respondre: “No s’enganyi pas. Vostè no és un immigrant. Vostè és un invasor”.

Aquesta anècdota m’ha vingut al cap una vegada més –i ja són moltes- en llegir les presumptes activitats anticatalanes i antidemocràtiques del senyor Jorge (ex-Jordi) Fernández Díaz. Aquest senyor es va establir a Barcelona l’any 1953 quan tenia tres anys. El seu pare era militar (a la Wikipedia, en castellà, diu que era “militar franquista”). A l’any 1953 no s’aterrava a Barcelona vestit d’uniforme militar per anar fent pintades del tipus “Volem bisbes catalans!”, ja m’entenen.

I és que, durant el franquisme, van venir a Catalunya moltes persones. Unes amb intenció de quedar-s’hi, adaptar-s’hi i considerar-la casa seva –malgrat que aquesta terra els era un pel estranya-. Però altres van arribar perquè aquest era un territori conquerit a l’enemic i perquè s’havia decidit, en acabar la guerra, que aquesta porció de terra havia de ser culturalment anorreada i espanyolitzada. Es va procedir a aplicar el genocidi cultural generalitzat. A més de l’eliminació física sobre totes aquelles persones que s’oposaven a l’esmentat genocidi.

La Transició ha estat un gran fracàs alhora d’eradicar la percepció que els franquistes vinguts a Catalunya tenien. Passats els anys un s’adona que tot plegat ha constituït una operació de dissimulació d’una envergadura colossal. Enorme. Jo encara recordo quan els tertulians de ràdio (alguns, independentistes), li reien les gràcies al, llavors, “Jordi” Fernández Díaz, al que consideraven una veu assenyada del PP. Però fins que no es parla clar no se sap qui és qui. I quan hem reclamat nítidament el que volíem, aleshores molts dels que anaven d’immigrants integrats assenyats –encara que els seus pares fossin uns feixistes-, s’han tret la màscara.

Madrid ha tolerat que el pujolisme fos majoritari a Catalunya perquè, malgrat ser catalanista, s’ha dedicat a no dir el que pensava. Però tothom sabia que tots aquests personatges que van arribar quan Franco manava estaven aquí contemplant aquest territori com el seu “cortijo”. Una finca, una reserva, on es deixava campar el bestiar mentre no sortís del tancat. Fins que el tancat s’ha quedat estret. I quan s’ha començat a parlar seriosament dels temes de fons, molts dels nouvinguts durant el franquisme s’han descordat. Constitueixen un subconjunt de gent que mai es va sentir veritablement catalana. Mai foren immigrants. Sempre s’han considerat ells mateixos –dissimulant-ho, això sí- com els hereus beneficiaris d’una invasió.

http://www.naciodigital.cat/opinio/9...s/invasors/nom

[Gamper]

L’estació de l’AVE a Girona es torna a inundar

L'últim comboi que anava cap a Barcelona s'ha anul•lat per les inundacions a una de les instal•lacions més cares fetes a la capital gironina, #marcaespanya

http://www.directe.cat/noticia/37929...orna-a-inundar

---

Girona (ACN).- El servei de trens d'alta velocitat entre Barcelona i Figueres ha quedat interromput a causa dels forts aiguats que han tornat a inundar l'estació del TAV de Girona. L'aigua ha entrat a l'estació cap a les nou del vespre i ha obligat a anul·lar l'últim tren del dia, que anava en sentit Barcelona. Segons ha pogut saber l'ACN, el comboi ha sortit de Girona i només ha pogut avançar uns metres perquè l'aigua ha entrat sobtadament a l'estació i ha hagut de fer marxa enrere.

#marcaEspanya milions d’euros mal invertits en infraestructures

Els viatgers han hagut de baixar del tren, que ha quedat cobert amb un metre d'aigua. Els passatgers han estat traslladats a un tren regional.

La nova inundació de l'estació del TAV de Girona ha estat provocada pel desbordament de la riera de la Pavordia

L'alcalde de la ciutat, Carles Puigdemont, defensa que els tècnics "tenien raó" quan reclamaven que es tapés el pou d'atac

Girona (ACN).- L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha explicat que la nova inundació que ha patit aquest diumenge al vespre l'estació del TAV a Girona ha estat provocada pel desbordament de la riera que ha travessat els murs que la canalitzaven, fent un efecte pantalla, i ha arribat a les vies del tren. El batlle ha criticat que Foment i Adif estaven avisats perquè el consistori va enviar un advertiment formal alertant sobre la llevantada. A diferència de l'anterior ocasió, la ministra de Foment s'ha posat en contacte amb el consistori ràpidament i ha assenyalat que prendran les mesures necessàries per solucionar-ho. Puigdemont ha assegurat que no hi ha tant volum d'aigua com en l'anterior inundació del túnel.

[Gamper]

Súmate vol una fórmula electoral que convenci els indecisos

L'entitat demana que es deixin de banda "apriorismes i lleialtats de partit"

---

Barcelona (ACN).- L'associació Súmate ha donat suport a la iniciativa del president de la Generalitat, Artur Mas, de convocar unes eleccions plebiscitàries i ha fet una crida per trobar "la millor fórmula que expressi la pluralitat que té el país i permeti sumar tots els actors i sensibilitats que compartim l'objectiu de construir un país millor". En un comunicat, l'entitat reivindica que les eleccions han de servir per expressar "un mandat democràtic i voluntat dels catalans" i demana que els partits i la societat civil l'analitzin "amb el rigor que es mereix". També, reclama que en aquest debat es deixin de banda "apriorismes i lleialtats de partit".

En aquest sentit, Súmate assegura que cal trobar la manera d'arribar i convèncer els indecisos perquè "cap vot independentista vagi a parar, pel motiu que sigui a opcions independentistes". Així mateix, l'entitat subratlla que es presenti una o vàries llistes "l'objectiu fonamental" ha de ser "maximitzar el suport social i obtenir una àmplia i clara majoria".

http://www.directe.cat/noticia/37950...-els-indecisos

[Gamper]

La querella dictatorial

"Fan mans i mànigues per convertir el procés català en el Pla Mas"

Víctor Alexandre

La querella presentada per la Fiscalia espanyola contra el president Mas conté, si més no, tres elements que la fan necessària per al govern de l’Estat malgrat el descrèdit internacional que li suposa. El primer element consisteix a donar carnassa a la fera nacionalista espanyola, que treu foc pels queixals per la humiliació soferta el 9-N amb la insubmissió de Catalunya. Mai no els n’havia caigut al damunt una de tan grossa. I, per acabar-ho d’adobar, ho ha vist tot el món.

El segon element té a veure amb la necessitat del govern espanyol de transmetre una imatge de control de la situació i de justificar la passivitat de Mariano Rajoy amb la idea que el tema català no és polític, és jurídic. És a dir, que ell ni vol ni pot dialogar sobre coses il·legals. Encara que la legalitat espanyola, com és el cas, sigui antidemocràtica, caldria afegir.

I el tercer element rau en la necessitat de reduir el Procés a una sola persona tot convertint-lo, encara que no tinguin res a veure, en la versió catalana del Pla Ibarretxe. Ibarretxe va anar a Madrid a explicar-se, però se li van riure a la cara, el van ficar dintre d’un cotxe, el van acompanyar a l’aeroport, el van pujar a un avió de retorn al País Basc i, sense deixar de riure, se’n va anar cap a casa fregant-se les mans i dient: ‘Morta la cuca, mort el verí’. Amb Artur Mas volien fer el mateix, però no se’n van sortir. Mas no va caure en el parany, i les feres, malgrat que ja salivaven, no el van poder devorar. Ara, per tant, ho intenten per una altra via i fan mans i mànigues per convertir el procés català en el Pla Mas. Estan convençuts que, si ho aconsegueixen, n’hi haurà prou d’inhabilitar el president de Catalunya –o d’emmanillar-lo, jurídicament parlant–, per esberlar el moviment i guanyar temps.

És cert que aquesta operació té l’inconvenient de la victimització de Mas, que li reportarà un munt de vots, però ho donen per bo perquè els permet frenar Esquerra i fer que la ferida d’una inhabilitació presidencial sigui més traumàtica. Pensen que com més majoritari sigui el partit del president, més seran les persones que correran d’una banda a l’altra com ho fa el cos esparverat del gall decapitat. És força il·lustratiu que aquests dies Josep Antoni Duran i Lleida i Alícia Sánchez-Camacho, en un intent de patrimonialitzar l’abstenció i sense cap pudor per mostrar la seva tradicional sintonia ideològica, hagin apel·lat tots dos als “catalans orfes de partit”. Caldria recordar-los que els vots del SÍ-SÍ, en la consulta del 9-N, equivalen a uns dotze milions de vots a l’Estat, xifra que no sols és fabulosa, tenint en compte la persecució política, jurídica i mediàtica estatal soferta, sinó que és superior als vots amb els quals governa el Partit Popular. Té gràcia que una xifra com la del PP sigui vàlida per governar, però no per autogovernar-se. O, dit d’una alta manera, crida l’atenció que aquesta xifra s’admeti per dir als altres el que han de fer, però no pas per dir-s’ho un mateix.

Amb tot, no cal patir. El descrèdit d’Espanya en el món democràtic, més enllà de la política del dia a dia, és esborronador i ja ha quedat al descobert que es tracta d’un Estat en què la separació de poders no existeix. Com en les dictadures, els alts tribunals estan al servei del govern, obeeixen les seves ordres i serveixen els seus interessos. La mascarada de la Fiscalia, amb la querella contra el president de Catalunya per haver complert el mandat dels ciutadans permetent-los votar, és tan escandalosament franquista que no mereix cap mena de consideració. Ara ja tothom sap que l’Estat espanyol és un Estat que condecora nazis i que criminalitza la llibertat d’expressió; un Estat que permet cridar “¡Artur Mas, cámara de gas!” mentre apallissa i sanciona persones per portar una estelada; un Estat que apallissa persones africanes com si fossin gossos rabiosos mentre posa querelles contra els qui posen urnes. I el més greu és que aquest Estat n’és tan conscient, d’això, que no va tenir valor de retirar les urnes el 9-N davant de tot el planeta. Hi havia massa llum i massa càmeres per fer una cosa així. Per això el Tribunal Constitucional no va ser explícit en aquesta qüestió. Es tractava de no forçar el govern de l’Estat a actuar per la via policial per tal que pogués fer-ho a posteriori per la via penal. Aquesta via, a més, té l’avantatge, des del punt de vista espanyol, que ho concentra tot en la persona del president Mas, que és la peça que de debò els interessa. Allò que no han tingut en compte, però, allò que defugen irracionalment perquè en són al·lèrgics, és la transversalitat de la força independentista de Catalunya. No han tingut en compte que el procés català no és el projecte de cap president ni de cap partit, és el projecte d’un poble.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...ial_104933.php

[Gamper]

Gràcies

25/11/14 02:00 - Isabel-Clara Simó



Gràcies, Torres-Dulce, gràcies! Fins i tot penso que ets un infiltrat de la Carme Forcadell a Madrid. I ara, quan ens estem autoinculpant tots, serà molt bonic veure com poses una reixa de presó en el perímetre de Catalunya (amb un curt passadís on hi hagi els unionistes). I gràcies, Rajoy: amb tu sí que tindrem la independència.
Nosaltres, a la nostra. I a aguantar el xàfec, que voldria ser de proporcions còsmiques. Ni pensar-ho, de querellar-nos nosaltres per dos delictes tan greus com són l'abús de poder i la xenofòbia; i molt menys de recordar al cap de l'executiu espanyol que ara per ara també és el president dels catalans i que té obligacions directes (amb jurament inclòs) envers nosaltres.
A sobre, una magna manifestació de l'ala més dura de la dreta del PP es pronuncia contra l'avortament, i diuen que no votaran Rajoy. I és que tot li surt malament: si es fa el tou, se'l mengen viu els seus; si es fa el dur, incrementa problemes com el de Catalunya. Ja ens ho advertia Montaigne: “Lleveu-los [als cortesans] llurs converses sobre els misteris de la cort, i són com peixos fora de l'aigua.”
Un dels delictes amb què han imputat el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau és el de prevaricació, que vol dir: “Desviar-se algú del seu deure, mancar a l'obligació del càrrec que exerceix” (?!), cosa que vol dir que les decisions del Parlament de Catalunya no obliguen els seus representants, perquè és només un ornament. També els acusen de malversació, mentre, amb els meus diners, paguem a Florentino Pérez 1.350 milions d'euros. I els acusen de desobediència, en un llenguatge castrense amb què es parla de superior a inferior, com ja confessaven a la sentència de l'Estatut del 2010. I vinga a parlar de lleis, mentre el ministre Fernández Díaz continua sense aclarir què va fer amb les filtracions sobre l'alcalde Trias, i mentre tota la ignomínia de la corrupció els va cobrint, a poc a poc, tots els racons del cos.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...7-gracies.html

[Gamper]

La grossa

02/12/14 02:00 - Tian Riba



L'home que va descobrir les restes del Born, Albert Garcia Espuche, ens ha fet saber que, al contrari del que es diu, la primera loteria oficial espanyola no va ser la promoguda per Carles III el 1764. No, amics contribuents. La primera grossa es va organitzar a Barcelona el 1700. I la cosa devia venir de lluny perquè, en els documents trobats a la Biblioteca de Catalunya i a l'Arxiu Històric de la Santa Creu i de Sant Pau, no es parla de cap invent nou. Els barcelonins, i els habitants de la resta del país, ja eren molt aficionats als jocs d'atzar. Fins i tot la loteria del 1700 s'havia de sortejar amb dos globus giratoris, un amb els números i l'altra amb els premis, i els havien de cantar dos nens triats entre dotze. Els sona?
El problema va ser que un altre atzar es va creuar pel mig i Carles II va morir sense descendència. Bé, va morir sense descendència perquè era estèril. I, de fet, si els seus avantpassats haguessin triat la parella a l'atzar i no entre la família, potser l'últim Àustria no hauria sigut tant nyicris, ens hauríem estalviat una guerra i l'Hospital de la Santa Creu hauria rebut els diners que li havia de destinar aquella loteria. Ara que, posats a imaginar distòpies inquietants, també hauria pogut passar que, en lloc de niños de San Ildefonso, el sorteig el fessin ara nens de Can Colapi, que el calb de la loteria fos el Xavi Coral i que la història del “bar de Antonio” passés al restaurant de la Mercè Riera. Sort que la termodinàmica i el joc, que diria el professor Serrano, ens ha portat l'Elsa Artadi, que ha tancat el cercle amb imaginació i va rascant mercat a Cristóbal Montoro a benefici de Benestar Social. En fi, que som tan aficionats, els catalans, a lluminetes i quintos, que proposo a Mas i Junqueras que recuperin la insaculació i que el dia de la grossa triïn per sorteig si fan una llista, dues o tres-centes i, posats a fer, qui en forma part.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/ar...la-grossa.html