El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[caculete]

Serrat, insultat per cantar en català a Televisió Espanyola

Redacció Barcelona | Actualitzat el 25/12/2014 a les 12:09h






Al cantautor català, Joan Manuel Serrat li han dit de tot per haver cantat en català en el programa especial de la Nit de Nadal a TVE. "¡Manda huevos, Serrat en catalán!", "No entiendo porqué se permite cantar en catalán y mierdas así", són algunes de les expressions versades a la xarxa en reacció a l'actuació d'en Serrat.

http://www.naciodigital.cat/noticia/...isio/espanyola

Todo esto desde la concordia y el consenso...

Súbditos y Lacayos Hijos de mil putas, Visca Catalunya Lliure!!!!

Pobrecito Serrat!!!

Según el tragaSSables.... el 80% del país insultó a Serrat por cantar en catalán.

Indepencia JA!!!

¡¡¡Visca Catalunya, Una, Grande y Lliure!!!

[caculete]

Tempos«Prefereixo mil vegades anar a votar amb paraigües

Qué pasa.... ¿que llueve mucho? ¿Aún continúa la votación por la "consulta" del 9-N?

[caculete]

Pablo Iglesias i l'abraçada amb els aiatol·làs de l'Iran

Espanya irreformable"L'Estat

Micos, enquestes i Podemos"Si

Negocis a compte de l’Estat

Iglesias, el tarannà i el dèficit fiscal

Mor el cas Trias i el ministre ho continua sent

Qué triste debe ser la Navidad catalibán ¿no es así predicador Gaymper?

[Gamper]

El franquisme es reivindica

La Fundació Nacional Francisco Franco homenatja els exministres encausats per la justícia argentina per crims contra la Humanitat

Nacio Digital*, Madrid*| Actualitzat el 25/12/2014 a les 19:05h

Arxivat a:*Política,*José Utrera Molina,*FNFF,*Francisco Franco

Galeria de fotos*(F.N. Francisco Franco)

Braços alçats en sonar l'himne espanyol. Foto: F.N. Francisco Franco

*

Mentre la*justícia argentina*persegueix els jerarques franquistes, a Madrid la Fundació Nacional Francisco Franco (FNFF) organitza actes públics de*desgreuge*contra els encausats, com els exministres Licinio de la Fuente i José Utrera Molina, sogre d'Alberto Ruiz Gallardón. Més de dues-centes persones van assistir a l'acte, convocat a principis d'aquest mes de desembre, tot coincidint amb la data de naixement del dictador.

Així, sota la presidència de Carmen Franco, Duquessa de Franco, es van atorgardiplomes i reconeixements*a personatges públics com l'actriu i cantant madrilenya Nati Mistral i a organitzacions com l'Associació Nacional de Combatents Italians a Espanya o la Unió Militar Russa, definida com a "l'associació dels russos blancs combatents a la nostra Croada d'Alliberament Nacional".

L'homenatge als combatents feixistes i tsaristes va fer que, en la cloenda, sonessin l'himne italià i el dels russos blancs abans que l'espanyol "el qual van cantar tots els assistents amb la lletra de Pemán":*¡Viva España! Alzad los brazos hijos del pueblo español...

La FNFF està reconeguda legalment com una entitat que fa una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen*desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit.

http://www.naciodigital.cat/noticia/.../es/reivindica

[caculete]

El franquisme es reivindicación

Anda..... ¿Y qué dice Franco?

Seguro que lo estará celebrando en la intimidaz.



¡¡¡Indepencia JA!!!

[Gamper]

D'abraçades i de casta

«Demanar a Catalunya que, per decidir, primer ha d’esperar que Madrid mogui peça, és el que fa 34 anys que demana la casta»

David Bassa | Actualitzat el 27/12/2014 a les 00:02h

Aquesta ha estat la setmana de les abraçades. La setmana en què el cupaire David Fernández i el podemaire Pablo Iglesias s’han abraçat virtualment, ara tu, ara jo. I tot plegat perquè, en el seu primer míting a Catalunya, el líder de Podem tot just començar a parlar, va dir: “Us prometo una cosa, a mi no em veureu fent-li una abraçada ni a Rajoy ni a Mas”. Pam! Una autèntica atzagaiada al diputat de la CUP, per haver abraçat el president Mas el 9-N.

Per a Iglesias abraçar-se, acostar-se o pactar res amb qualsevol representant del que ell en diu “casta” és un pecat que assegura que no cometrà. N’estarem molt pendents tots plegats, perquè l’atzagaiada del líder de Podem va provocar una allau de piulades crítiques, moltes de les quals duien fotos d’Iglesias abraçant-se al controvertit jutge Baltasar Garzón (encobridor de les tortures a independentistes el 1992), o encaixant la mà amb Felip VI. El Twitter té aquestes coses, que et passa el cotó quan menys t’ho esperes.

Però l’atzagaiada d’Iglesias no va ser una febrada del moment. A les seves notes manuscrites i hi havia cinc punts marcats, i el primer de tots, amb el número u, diu “sí que prometo no abraçar-me”. Va disparar contra la CUP a consciència, havent-ho pensat i reflexionat, i havent-s’ho escrit com a primer punt del seu guió català. I així mateix li ho va explicar, primer via Whatsapp al David Fernández, i després en antena a tota l’audiència d’El Matí de Catalunya Ràdio, quan va dir que “si no vols pols, no vagis a l’era, la política té aquestes coses”.

I la resposta d’en David Fernández, també via Whatsapp amb l’Iglesia i en antena a El Matí de Catalunya Ràdio, va ser demolidora: “No es pot parlar de nova política amb tics de vella política”. Pim, pam! Com més ha anat avançant la polèmica, més s’ha anat veient que l’ús partidista de “l’abraçada” ha estat un error estratègic del líder de Podem. Un error estratègic perquè evidencia un biaix malintencionat a l’hora d’analitzar el procés català, personalitzant-lo en la figura del president Mas. Vaja, en la mateixa línia del PP i Ciutadans!

Per tant, més enllà de la bullimenta tuitaire i de les referències recurrents als Teletubbies (amb tanta abraçada amunt i avall), la polèmica de la setmana ha servit per aclarir, si més no, quina és la posició de Podem davant del procés català. Una posició legítima com totes, però que no haurien de seguir venent com a revolucionària, moderna i postnacional, adjectius tots aquestes escoltats en boca seva. Perquè, com diu en David Fernández en referència al procés constituent que proclama Podem com a pas previ al dret a l’autodeterminació, “demanar a Catalunya que, per decidir, primer ha d’esperar que Madrid mogui peça, és el que fa 34 anys que demana la casta”. Es pot dir més alt, però no més clar.

http://www.naciodigital.cat/opinio/9807/abracades/casta

[Gamper]

La pinça Felip VI-Pablo Iglesias contra la independència

Arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme

Jofre Llombart

El nou rei i el nou Felipe han engegat la neo-transició en què un dels seus principals objectius és evitar que Catalunya se’n vagi d’Espanya. Tant Felip VI com Pablo Iglesias II han entès que la reacció continuada de l’Estat al ‘problema’ català ha estat contraproduent als interessos espanyols. Ara toca canviar d’estratègia. I heus ací com s’ha passat d’ignorar la qüestió a que ocupi una part del discurs de Nadal del Rei. S’ha passat de tractar amb menyspreu la cosa catalana a fer veure que escolten la seva veu. S’ha passat de la llei Wert a fer tuits en català per mostrar simpatia cap a la nostra llengua.

En resum, com que el sobiranisme no atenia a raons amb el ‘poli dolent’, ara arriba el torn dels ‘polis bons’ de l’unionisme. El problema és que potser ja arriba massa tard. El nou monarca ha entès que si hi ha alguna esperança de convèncer els catalans dubtosos de voler seguir sent membres de l’Estat no s’ha d’anar per la via testicular sinó per l’emotiva. Per això el discurs de Nadal va apel·lar directament a les emocions, a les famílies i als vincles personals entre catalans i espanyols. (Obro parèntesi: és evident que és un bon intent, però no crec que una família catalano-andalusa deixi de veure’s per Nadal si els Estats que els regeixen són diferents. El que trenca una família és que un dels fills se n’hagi d’anar a Berlin a guanyar-se la vida).

Com si s’haguessin posat d’acord, un i l’altre s’han adreçat amb pocs dies de diferència al poble de Catalunya. I, com si s’haguessin repartit els papers, tots dos s’adrecen bàsicament a dos sectors que seran cabdals per fer tombar el procés en un sentit o en un altre: El rei a l’empresariat català que no és independentista però que tampoc veu bé com Espanya ha tractat Catalunya els últims 39 anys (els del regnat del seu pare). I Podemos es dirigeix a aquells ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona, castellanoparlant, d’esquerres i que no es independentista però que tampoc veu bé com Espanya ha tractat Catalunya els últims 36 anys (els de la vigència de la Constitució). Per això Felip VI parlava tant del paper dels catalans a Espanya. Per això Pablo Iglesias deia que ell, que és de Vallecas, se sent a casa quan és a Cornellà.

Felip VI i Pablo Iglesias són el relleu generacional de l’espanyolisme amable. Encarnen al 2014 el que al 1975 va suposar Joan Carles I i al 1982 Felipe González. Igual que aleshores, tots dos es necessiten mutuament per tranquilitzar els públics respectius. Com serà que Pablo Iglesias va dir que no reconeix Artur Mas com a líder català perquè malgrat haver sortit de les urnes "és casta". En canvi, tot i ser republicà, el líder de Podemos sí que reconeix Felip VI com a Cap de l'Estat malgrat que ho és per herència i no per elecció popular. I en el cas concret de la independència, són conscients que acabarà triomfant només que una part d’aquests dos importants sectors (la patronal upper i el cinturó vermell) prescindeixin d’Espanya com a Estat vàlid per dur a terme les seves aspiracions.

I evidentment el rei Felip i Pablo Iglesias no generen els anticossos que sí provoquen un Montoro, una Cospedal, un Wert o un Alfonso Guerra. Per tant, ni la reacció cutània ni la resposta política serà la mateixa. És d’esperar que a bones maneres s’hi contesti amb bones maneres. Però tampoc cal oblidar que la principal divisa de l’espanyolisme és que Espanya es mantingui unida. I per aconseguir-ho farà el que calgui: amenaçar amb querelles, predicar el discurs apocalíptic o inventar-se comptes falsos a Suïssa. I quan vegin que així no se n’han sortit ho intentaran tot de nou un altre cop. El que calgui: fins i tot aconseguir caure bé.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...cia_105428.php

[Gamper]

Pablo, Felipe i els pallassos de la tele

"Resulta sorprenent que un cap d'Estat que vol mostrar una imatge renovadora es deixi escriure un discurs que segueix fil per randa un raonament tan poc raonat"

Francesc de Dalmases

“Espanya s'ha convertit en el millor altaveu per reiterar que és impossible la regeneració democràtica dins d'aquest Estat.” Ho afirma un diplomàtic retirat de vacances a Barcelona. En una xerrada informal contraposava l'actitud del govern de Londres vers Escòcia amb el de Madrid en relació a Catalunya. Quan va saber els insults que havia rebut Joan Manuel Serrat per cantar en català a TVE em va recordar la campanya dels músics anglesos a favor de la permanència dels escocesos al si del Regne Unit -Let's Stay Together (Mantinguem-nos junts)- que promovia el ‘No’ a la independència d'Escòcia en el referèndum del 18 de setembre. Paul McCartney en va ser una de les cares més destacades amb raonaments com ara “La decisió d'abandonar el nostre país és, per descomptat, absolutament vostra i només vostra. Tot i així, volem que tingueu present quant apreciem els llaços de ciutadania que ens uneixen a vosaltres, així com expressar-vos l'esperança que el vostre vot servirà per renovar aquest vincle”. La nit i el dia.

El mateix dia havia pogut escoltar el discurs del nou cap d'Estat espanyol per obra i gràcia de la transmissió sexual, Felip VI, i es mostrava sorprès de com havia ventilat la qüestió catalana amb una apel·lació tramposa a la qüestió sentimental -“em preocupa que es puguin produir fractures emocionals, desafeccions i rebuigs entre famílies, amics o ciutadans”- i fent seu el discurs miop del PP tot tancant files amb la Constitució espanyola com a garant divinitzat de la unitat de l'Estat. La sorpresa, em deia, venia de la reflexió compartida a l'escena internacional sobre la necessitat de trobar una resposta política al repte que planteja Catalunya tot assumint que les argumentacions estrictament jurídiques evidencien, precisament, l'obsolescència de la Carta Magna espanyola. És a dir, si Rajoy queda en evidència a l'exterior quan a les demandes massives i democràtiques que planteja Catalunya respon dient que no hi ha res a negociar i que totes les respostes possibles han d'estar dins la Constitució, resulta sorprenent que un cap d'Estat que vol mostrar una imatge renovadora es deixi escriure un discurs que segueix fil per randa un raonament tan poc raonat.

I finalment, l'exambaixador es feia un tip de riure amb la feblesa de Pablo Iglesias i Podemos anorreant amb una sola visita a Catalunya qualsevol possibilitat d'incidència o entesa amb el gruix del moviment de regeneració política que integra el procés de transició nacional: en poc més de 48 hores va pretendre deslegitimar un president electe, Artur Mas; va insistir en el ridícul ubicant en el seu mantra particular de la casta al propi David Fernández, i va acabar celebrant la Nochebuena (sic!) fent públiques les seves coincidències -i aquí tanquem el cercle, mai és ben dit- amb l'hereu coronat de l'hereu franquista. Com diríem si fóssim a Twitter: et felicito fill.

De la seva estada a Madrid durant el temps de la televisió en blanc i negre el nostre amic diplomàtic en recordava els pallassos de la tele i a la tercera copa ja els comparava amb Rajoy, el Borbó i Pablo Iglesias: “Sembla mentida que s'estiguin jugant més del 20% del PIB d'una forma tan matussera”.

Hem començat dient que Espanya és, per ella mateixa, la millor prova per poder afirmar que no existeix cap opció vàlida per a Catalunya que impliqui continuar com a part integrant d'aquest estat. Però això només resol la meitat de l'equació. L'altra meitat l'hem de resoldre a casa.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...ele_105427.php

[caculete]

D'abraçades i de casta

La pinça Felip VI-Pablo Iglesias contra la independència

Pablo, Felipe i els pallassos de la tele

Parece que la casta catalibanya está acollonat con Pablo ¿no?

Ánimo....... Gaympemos
(tu doctrina es para memos).

[Gamper]

Autoinculpació



L’anomenada autoinculpació -en què centenars de catalans van acudir el passat 23/12/2014 al TSJC per presentar un escrit d’autoinculpació, arran de l’admissió a tràmit de la querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’educació en relació amb el procés participatiu del 9-N- entenc que és un acte de civisme que no es pot menysvalorar (ni ridiculitzar ni menysprear) i, alhora, és una mena de mecanisme d’autodefensa – radicalment pacífic i democràtic- contra la croada anticatalana que ha iniciat, ja fa una temporada, l’executiu del Sr. Rajoy .

No hi ha dubte que l’autoinculpació també es podria definir com una branca menor de la desobediència civil, però al meu entendre considero que és molt positiva de cara aconseguir remobilitzar la societat catalana; ja que en les darreres setmanes potser s’ha perdut una mica de pistonada. Ara cal tornar a fer brollar el caliu polític i que la gent torni a conscienciar-se que res està guanyat i que, en conseqüència, cal seguir lluitant de valent, sempre per la via pacífica, per avançar cap a uns escenaris de sobirania plena. Per altra banda, és necessari tenir molt present que aquesta querella contra el president de Catalunya és una qüestió política al 100%, totalment injusta. De fet, és un torpede contra la línia de flotació de la democràcia i el conjunt del poble català.

http://in.directe.cat/josep-loste/bl...autoinculpacio