Podemos, «made» in FAES
«El missatge de Podemos, més de dos anys després, intenta precisament això, la ruptura interna de Catalunya»
Josep Sort | Actualitzat el 29/12/2014 a les 21:01h
La Catalunya del post 9-N està assistint a un seguit d'esdeveniments que cal analitzar-los amb molta atenció. Abans de fer-ho, però, cal partir de la base que la consulta va ser un èxit absolut, sobretot amb un impacte internacional que, naturalment, s´ha intentat minimitzar des de posicions espanyolistes. Però la veritat és que ens va situar políticament al mapa mundial, a l'agenda dels dirigents globals, i va ser un avís per a navegants, que aquí anem a per totes.
La prova més fefaent d'això que dic ens la dóna la reacció furibunda del govern espanyol. Ofensiva dels ambaixadors espanyols intentant boicotejar els actes del Diplocat arreu del món. Naturalment, ofensiva judicial contra el president de la Generalitat (l'odien a mort), la vicepresidenta (per cert, d'Unió), i la consellera d'Educació (li tenen jurada), als quals volen empresonar (ja que no poden executar-los, no seria estètic). I darrerament, també, ofensiva des de l'Audiència Nacional, que s'ha tret de la màniga l'Operació Pandora, contra col·lectius anarquistes, una acció totalment esbojarrada, que pretén estendre un cert terror entre la població que encara conserva la imatge que el franquisme i la transició va donar a aquest moviment contestatari (recordem el cas Scala, per cert). Es tracta, és clar que posar la por al cos, i donar la imatge que Catalunya és ingovernable, tret de si es governa directament des de Madrid. En aquest tipus de polítiques del terror, cal remarcar-ho, sempre s'implica a algun tonto útil (per ser benèvol), tal com el conseller d'Interior, que va perdre una bona ocasió o bé per callar o bé per no entendre de què va tot plegat.
Per cert, tampoc m'estranyaria que en les properes setmanes, el Ministeri de l'Interior, o la pròpia Audiència Nacional, es despengés amb una, diguem-ne, operació Mohamed, que difongués arreu del món que Catalunya, a més de ser el centre de la corrupció, de l'anarquisme del món mundial, també ho és del jihadisme en totes les seves diverses branques: des de l'Isis, a Al-Qaeda, als talibans pakistanesos i si m'apures, també del Front Moro, de Boko Haram i de Hamas. De manera que fem atenció, que no trigarà gaire en donar-se.
Però potser l'operació que fins ara ha aixecat més butllofes, és la de Podemos. Tots recordem les paraules d'Aznar a la FAES (recordo que aquestes sigles també concorden amb les de Falange Española, per cert), el mes d'octubre del 2012, quan va dir que una ruptura d'Espanya només seria possible si abans Catalunya patís una pròpia ruptura interna. Bé, doncs ja som al cap del carrer. El missatge de Podemos, més de dos anys després, intenta precisament això, la ruptura interna de Catalunya. En aquest sentit, Podemos és un producte de laboratori de la FAES. No cal dir que els interessos del PP i de Podemos es reforcen mútuament. Uns assumeixen el monopoli de l'espanyolisme, i els altres el monopoli de la suposada revolta antisistema, que, naturalment, és una pura enganyifa, perquè a les primeres de canvi ja s´ha vist que la seva rebaixa de plantejaments és brutal.
En un déjà-vu que tomba d'esquena, amb els anys vint i trenta, quan es parlava de la Torrassa, ara sentim a parlar de Nou Barris, com el referent de la Catalunya de Podemos, fins i tot, es compara amb Vallecas o altres barris populars, de Madrid, naturalment. D'on si no? Roda el món i torna al Born, però en versió neoespanyolista.
Per acabar de treure's la careta, el gran dirigent Messies del tema, s'exclama contra l'abraçada més famosa de la història recent de Catalunya. Una foto que a les persones ben parides, per cert, ens va omplir d'orgull i de satisfacció. I és que Espanya té terror a la unitat del poble català, al seu potencial transversal que ja ha sacsejat, en els darrers tres anys, els mitjans de comunicació globals, i naturalment ha cridat l'atenció de molts governs i dirigents d'arreu del món.
Podemos ha nascut intel·lectualment del laboratori d'idees que es la FAES, i naturalment comparteixen objectius, a l´hora que han de fer veure que no es poden veure. Però això ja ho hem vist abans. No hi ha res que s'assembli més a un espanyols de dretes, que un espanyol d'esquerres. I encara que no s'abracin en públic, sí que ho fan en la intimitat dels seus caus.
http://www.naciodigital.cat/opinio/9...emos/made/faes
La independència serà acordada, i tant!
Un dels ítems que el dependentisme, del Partido Popular a Podemos, repeteix darrerament dia i nit és aquell que afirma que la independència, si és que algun dia s’assoleix, només podrà ser si és pactada amb Espanya. Tanta insistència té un objectiu clar, que no amaguen els enemics de la plena sobirania del nostre poble, el d’evitar a tota costa la imminent convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries que desemboquin, com ho faran, de manera natural, davant del tancament en banda del Govern espanyol, en una Declaració d’Independència. De fet, amb tanta insistència, el que pretenen sobretot es confrontar en l’imaginari les dues coses: DUI i pacte. Assolit l’objectiu de blocar per terra, mar i aire la possibilitat de convocar una consulta a l’escocesa, ara es tracta d’evitar l’única alternativa, la que la majoria dels països que han obtingut la independència a l’Europa dels darrers cent anys han emprat: una votació parlamentària com a conseqüència d’unes eleccions que hagin generat un mandat democràtic clar i diàfan sobre la voluntat d’independència de a comunitat política afectada.
I no, amigues i amics, per més que s’entestin. Procés pactat entre parts i Declaració d’Independència no només no són incompatibles, sinó que només (radicalment, només!) la segona pot generar l’escenari per fer la primera possible. Certament, no podem declarar la plena sobirania al Parlament sense assegurar-nos prèviament que, bàsicament, amb el control del territori i la hisenda, serem capaços de sostenir-la al dia següent i començar a recavar els primers reconeixements internacionals. Però també, tal i com ens ha deixat ben clar fins ara, des del Partido Popular a Podemos (amb el seu intent de retornar-nos al bucle de la reforma constitucional), està meridianament clar que el Regne d’Espanya només serà obligat a pactar el procés d’independència per part dels seus creditors internacionals (interessats a prevenir l’esclat de la bomba del deute), quan el món sàpiga que la nostra voluntat de secessió és ferma i definitiva, és a dir, després d’haver-la declarat solemnement al nostre Parlament. Així que sí, la plena sobirania del nostre país només serà possible de manera acordada, però just després que Declarem la independència. Només hi haurà negociació sobre la independència després de declarar-la.
http://in.directe.cat/per-a-bons-pat...cordada-i-tant
Incomptables desitjos als Reis Mags de Catalunya
Un dia abans que els més petits de la casa obrin els ulls esperant veure's envoltats de presents vinguts d'Orient, els ja no tan menuts ens hem despertat amb el regal d'un atur 50.000 persones més baix que fa un any. Evident, és millor que el carbó, però encara falta que 300.000 persones més tinguin feina per arribar a nivells de fa set anys. Ho haurem de demanar als Reis Mags de Catalunya.
També ens hem aixecat amb la notícia que Catalunya impulsarà una opció pròpia perquè els alumnes de tercer d'ESO puguin posposar la decisió sobre quin camí emprendre després de l'educació obligatòria un any més, com fins ara. Una mesura per combatre la llei d'educació de Wert, que a la vegada potser mai entrarà en vigor en la seva plenitud si el PP no guanya les eleccions d'enguany. Evident, bona reacció catalana, però encara falta poder desenvolupar un model d'educació exitós, que no sigui objecte de pugnes entre partits i que pugui romandre durant dècades. Ho haurem de demanar als Reis Mags de Catalunya.
Aquesta vigília de l'Epifania també hem vist com Societat Civil Catalana enviava al CAC el fet que Televisió de Catalunya emetés el documental L'endemà i denunciava el biaix independentista de Tv3. Evident, la televisió pública està en sintonia amb el discurs de l'executiu del país, i fent memòria, ningú recordarà tantes veus favorables a la independència a La teva fa deu o quinze anys com ara. Cap mitjà de comunicació pot ser neutral i, a més, tenint en compte l'arxicriticat film L'endemà -fins i tot per l'independentisme-, la queixa està justificada. Tot i això, en un escenari de país normal, els periodistes de la televisió pública no tindrien la necessitat d'implicar-se tant. Ho haurem de demanar als Reis Mags de Catalunya. Com tantes d'altres coses que haurem de suplicar aquesta nit.
Per cert, ara que els Ses Majestats d'Orient estan arribant a tots els racons del Principat, on paren els Reis Mags de Catalunya? Doncs a dos d'ells, se'ls ha vist aquest dilluns al matí negociant l'estratègia per repartir els regals que hem demanat a un Palau. És una incògnita saber si el pla del rei Artur i el rei Oriol ja està gairebé ultimat -se suposa que sí-. Ara bé, no sabem si amb el tercer rei, l'alternatiu, també estan pactant el full de ruta, perquè en cas contrari, potser no el segueix i així sí que no arribaran els regals.
El que a hores d'ara sí que és pràcticament segur és que els reis Artur i Oriol no aniran junts en la distribució de presents -l'alternatiu, com era d'esperar encara que ningú ha fet cap esforç perquè no sigui així, també anirà al seu aire-, sinó per separat. És a dir, haurem de triar a un d'ells per rebre els nostres desitjos. I ells, es barallaran per primera vegada en la història dels Reis Mags per veure qui en reparteix més. Vés que no es facin la traveta entre ells per arribar abans, ensopeguin tots i al final ens quedem sense el que esperem cada any per aquestes dates. Si això passa, ens serà difícil explicar-ho als més menuts quan siguin grans.
http://in.directe.cat/dietari-2014/b...s-de-catalunya
Yo no entiendo por que sigue pegando noticias que ni el mismo se lee/cree.... Mucho tiempo libre, imagino.
Le pagan bien por ello.
Aunque parece que hoy no le han debido de pagar. No ha copypasteado ningún zurullo de los que acostumbra.
Estará al caer.