L'oportunitat«Sigui quina sigui la decisió, un cop presa el sobiranisme podrà sortir del bucle infernal en el qual està instal·lat»Eduard Voltas | Actualitzat el 09/01/2015 a les 00:04hTot indica que l'enrocament del procés està a punt de resoldre's. Els mitjans estan sobre avís que la setmana que ve Artur Mas anunciarà la seva decisió sobre l'avançament (o no) de les eleccions al Parlament. Sembla que serà dimecres, l'endemà d'haver fet balanç de gestió del govern. Si no hi ha un gir inesperat de guió, però, la decisió de Mas no serà com a conseqüència d'un acord amb Junqueras sinó del desacord que ja coneixem. Ja va passar amb el 9-N: la impossibilitat d'entendre's en com respondre a la prohibició del TC va fer que Mas acabés decidint unilateralment tirar endavant amb el format de procés participatiu. La jugada li va sortir bé perquè la gent la va entendre millor que els partits, i sembla disposat a repetir-la, utilitzant les prerrogatives que només ell té com a president per generar una situació de no retorn que obligui tothom a prendre decisions.Sigui quina sigui la decisió, un cop presa el sobiranisme podrà sortir del bucle infernal en el qual està instal·lat des de la conferència de Mas a l'Auditori del Fòrum. Des d'aquell dia, la discussió pública no és sobre els avantatges de la independència (terreny argumental i propositiu, de dins del moviment cap a fora) sinó sobre llistes electorals (terreny de batalla interna del moviment). Potser era necessari passar per aquest xarrampió, potser fins i tot ha estat bo passar-lo, però és evident que allà on l'independentisme és més fort és en el terreny argumental, sortint a convèncer, sortint a il·lusionar. Tornar a tenir una data, més propera o més llunyana, i saber que la votació tindrà, aquest cop sí, conseqüències reals, activarà de nou el millor del moviment sobiranista: la capacitat de proposar.Hi pensava aquesta setmana escoltant el jutge Santiago Vidal, que properament presentarà l'esborrany de Constitució catalana que ell i un grup d'experts han redactat. Les poques coses que n'ha avançat ja tornen a posar el focus allà on l'hem de tenir posat: el debat públic sobre com ha de ser el nou país. Diu Vidal, per exemple, que la Constitució que ell proposa reconeix el dret a l'habitatge o a la salut com a “drets exigibles”, cosa que seria un gran avenç social respecte a l'ordenament jurídic espanyol. També ha avançat que el seu text proclama la República catalana com un estat sense forces armades. Són només dos exemples i s'hi podrà estar a favor o en contra, però no hi ha cap mena de dubte que és aquesta mena de debats les que fan de la independència un projecte atractiu per a una majoria social. Perquè no hi ha res més engrescador que l'oportunitat de fer, entre tots, un país nou. I aquesta oportunitat la tenim. La tenim molt a prop.http://www.naciodigital.cat/opinio/9879/oportunitat