El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

PP i PSOE eviten il·legalitzar els partits feixistes

Els populars voten en contra i els socialistes s'abstenen en una proposta de CiU per excloure'ls del registre

Xavier Lladó

PP i PSOE han evitat il·legalitzar els partits feixistes. Els populars han votat en contra i els socialistes s'han abstingut en una proposta de CiU per excloure'ls del registre en una votació que s'ha fet aquest dimarts al Congrés de Diputats. Es tractava d'una proposició no de llei impulsada per Convergència i Unió per a l'exclusió del registre de partits d'aquelles formacions que facin apologia del feixisme i del totalitarisme.

Els populars han expressat la seva "enèrgica repulsa" a tots els nacionalismes extrems, al feixisme i al totalitarisme però han argumentat que la iniciativa "no preserva l'esperit garantista de la Constitució". Els socialistes han posat com a excusa que la proposta de la federació deixa en mans del govern de torn la revisió i la decisió d'excloure aquestes formacions, a la qual cosa s'oposen.

El diputat de CiU a la cambra baixa Feliu Guillaumes, que ha defensat la iniciativa al Congrés, ha afirmat que és "incomprensible" la tolerància actual respecte de determinats grups d'ideologia totalitària feixista. "Estem molt estranyats amb aquest tipus de tolerància", ha subratllat Guillaumes, per afegir que "la cosa va arribar a l'extrem quan vam llegir la legalització a l'Estat espanyol del grup obertament nazi Alba Daurada". "En aquest cas, el terme 'nazi' no és cap eufemisme, perquè han cridat en diverses ocasions 'Heil Hitler'", ha assenyalat.



http://www.elsingular.cat/cat/notice...tes_106477.php

[Gamper]

Fernández Díaz, en entredit

"Les afirmacions d'Ekaizer són una acusació gravíssima contra el ministre de l'Interior, sobre qui cauen repetides sospites d'actuar amb objectius polítics"

Editorial

El periodista Ernesto Ekaizer, expert en informació judicial, ha assegurat a la comissió del Parlament que investiga el frau, que l'Estat ha activat el seu "departament criminal" per intentar aturar el procés sobiranista a Catalunya. Segons Ekaizer, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i també el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, “han arribat a la conclusió que el millor per a desactivar el procés sobiranista és confiar en el departament criminal del govern, que és el ministeri de l'Interior”. Un departament criminal que ha definit com a "clavegueres de l'Estat" i que ha filtrat informacions per "treure'n rèdit polític". Les afirmacions d'Ekaizer són una acusació gravíssima contra el ministre Fernández Díaz, sobre qui cauen repetides sospites d'actuar amb objectius polítics. Ja s'han demostrat falsos diversos informes policials o de la UDEF, des del que acusava el president Artur Mas enmig de la darrera campanya electoral al que també culpava l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Els dos es va confirmar que eren falsos, però ningú se n'ha fet responsable ni ha dimitit. Espanya és un Estat en què el control democràtic de les institucions és feble i un punt atzarós. Això tampoc no funciona.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...dit_106464.php

[Gamper]

Que Déu ens agafi confessats

"La rígida política d’austeritat inspirada per Alemanya està a punt de provocar-nos la tercera recessió en els darrers sis anys"

Francesc Sanuy

La cadència quinzenal de les meves col·laboracions fa que inevitablement s’acumulin diverses qüestions en forma de miscel·lània. Avui, p. ex., l’actualitat passa per d’altres temes, però no puc reprimir-me a l’hora de felicitar l’amic Albert Sánchez Piñol pel magnífic article que acaba de publicar per a declarar-se fervorós partidari de la creació d’un nou museu militar a Barcelona que propugna l’Inspector General de l’Exercit i Capità General de Catalunya. Realment, té molt de mèrit que l’autor català més traduït mostri la seva conformitat amb aquest projecte precisament quan acaba de ser víctima d’un acte de censura antidemocràtica per part del ministre d’Afers Estrangers, Garcia Margallo, que tant presumeix d’haver estat defensor d’unes llibertats que ara vulnera i trepitja amb la prohibició que el llibre “best-seller” Victus (sobre la guerra del 1714) es presentés a Holanda en un acte cultural ja convocat i organitzat. Segurament, és per això que Sánchez Piñol supedita el “ nihil obstrat” i la conformitat al fet de que el museu sigui un fidel recull de totes les atrocitats comeses per l’exèrcit espanyol contra la població civil de Catalunya en actes de genocidi des del 1640 fins a l’actualitat, passant per la lapidària frase de que Barcelona ha de ser bombardejada cada 50 anys. Es veu que ja toca altra vegada que es facin actes d’heroisme des del Castell de Montjuic contra la població indefensa, perquè Utrera Molina exministre del Movimiento i sogre de l’exministre Gallardón i avi del noi que va tenir un accident i va fugir a casa on els escortes del pare van foragitar la guàrdia urbana que li volia fer la prova de l’alcohol i dels estupefaents, ja s’ha postulat, malgrat la seva provecta i avançada edat per a tornar a invadir-nos amb la Legión. Afanyem-nos, doncs, a presentar de forma didàctica les proeses del General Espartero i de l’artilleria feixista italiana, l’aviació nazi i els mercenaris magribins, que necessiten, en efecte, el nostre museu de l’holocaust.

També voldria dedicar un comentari a l’ínclit M.A.R., Miguel Angel Rodríguez, aquell inefable portaveu del govern Aznar que, en to de burla contra la petició de tenir seleccions esportives catalanes, va dir que només podríem competir, si de cas, al joc de les “caniques”. Quin mal gust el d’Aznar a l’hora de triar col·laboradors, amics predilectes (com Blesa), socis (com Murdoch, Gaddafi, Ecclestone i un llarg etc. d’indesitjables)! Per cert, aquest personatge també va tenir un greu accident de cotxe i no consta tampoc que li fessin les proves preceptives sobre possible embriaguesa ni que li hagin retirat el carnet de conduir. Això si, aquest any tots els campions mundials de motociclisme han estat catalans. I, per si fos poc, al “All Stars” de basquetbol dels EUA, els dos millors equips del món tenien de pivots titulars els dos germans Gasol, catalans de Sant Boi de Llobregat. Be vaja que de “canicas” res. En canvi, un altre predilecte protegit d’Aznar (el Niño Nicolas) que seia a la seva dreta als actes de la FAES com a íntim col·laborador del Secretari d’Estat i “capo” de la Fundació Garcia Legaz (que encara no ha dimitit) acaba de ser detingut per un fet que a la premsa de Ginebra en diuen “filouterie d’auberge”, és a dir, marxar de l’hotel o del restaurant sense pagar. Be vaja, “canicas” i potser l’altra noticia que a Suissa atès que no hi passa mai res pot cridar l’atenció amb noticies d’accidents de trànsit com ara “octogénaire renversé”, naturalment per un ciclista.

Mentrestant, la setmana va començar amb la reunió de les noves autoritats de Grècia i els designats per la Unió Europea per a estudiar possibles vies de solució per l’endeutament greu que té venciments peremptoris en un país on el 35% de la població ja viu per sota del llindar de la pobresa i en el qual amb el nom de memoràndum expressió que significa el final del rescat i l’escassa predisposició per a quitances, diferents dels pagaments i negatives a fer aportacions urgents de 9.000 m. d’euros. Els arguments passen per recomanar la privatització dels aeroports regionals, la venda d’hotels després d’una bona temporada turística, la recomanació de cedir a la Xina el port del Pireu, etc. Hi ha, però, com a factor nou la possible inestabilitat que representi el nou govern de Sorinya encapçalat pel primer ministre Tiseras que inspira temors semblants als que Podemos seria capaç de suscitar a països com el nostre on la gent ja està tipa de suportar una creixent desigualtat, la laminació de la classe mitjana i la sorda protesta contra una corrupció generalitzada. Per tant, que no es refiïn els partits tradicionals pensant en alguns tímids indicis de recuperació. Que la Revolució Francesa va esclatar precisament quan semblava que les coses començaven a millorar una mica.

En realitat, s’estan complint els sinistres pronòstics de fa tres mesos i la rígida política d’austeritat inspirada per Alemanya està a punt de provocar-nos la tercera recessió en els darrers sis anys. Draghi des del Banc Central Europeu ens va prometre que aplicaria totes les mesures que calguin, però abans de que entri en vigor el pla de facilitats quantitatives ja ha topat amb una baixada dels preus que col·loca el bloc econòmic de la UE que representa el 20% de la producció mundial en condicions d’estancament i deflació. Tenim tots ben present el cas del Japó que viu en aquetes condicions des del anys 90’s sense conseqüències absolutament apocalíptiques, però l’endeutament és una malaltia perillosa, sobretot, si els polítics populistes volen aprofitar-se de les circumstàncies encara que això signifiqui posar en perill la moneda única. Paradoxalment, el país que més tem la inflació des de la catàstrofe que va significar la República de Weimar, és a dir, Alemanya, pot estar propiciant una deflació de conseqüències més funestes encara. L’esquema és que si cau la demanda pot créixer la insolvència i conduir-nos a una nova Gran Depressió. Es cert que algunes rebaixes poden tenir efectes positius com ara, p. ex. la del preu del petroli (compensada en part per la pujada del dòlar), però el fet és que als països de l’OCDE ( els industrialitzats) hi ha 45 m. d’aturats. A més a més, la combinació entre l’endeutament i uns mercats del treball escleròtics poden tenir conseqüències funestes i Europa sembla encaminada en direcció autodestructiva. Potser ha sonat l’hora del Banc Europeu d’Inversions i dels grans projectes d’infraestructures, però, en tot cas, ja no serveix el mètode d’anar tirant de la rifeta, especialment si ens estem convertint en el més gran problema econòmic mundial. Pensem que el deute mundial era l’any 2000 de 87 trilions( milions de milions) de dòlars i que al 2014 ja era de 199 trilions. Caldrà, doncs, veure si el triomf electoral de Syriza a Grècia serà un despertador o un malson. I caldrà evitar les guerres monetàries en uns moments de maledicció derivada d’una feble demanda global. I Rajoy no pot seguir amb la pueril comèdia de que per culpa del grecs que no tornen els crèdits, ell no pot apujar-nos un 38% les pensions i un 50% l’atur. Ell que no ho va fer quan podia o ha tingut d’altres prioritats que han conduit a una retallada salarial i social sense precedents.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...ats_106486.php

[Gamper]

El país on el feixisme desgrava

Salvador Cot | Actualitzat el 17/02/2015 a les 23:59h
Arxivat a: Nació.cot


"Sento en la meva sang la gratitud per la seva confiança i en el meu cor l'admiració total que va suscitar en mi la seva immensa talla d'estadista". La frase es refereix a un dels dictadors més sanguinaris d'Europa: Francisco Franco. Però no es va escriure en temps de la dictadura, sinó ara mateix. Pot llegir-se -amb el conjunt del text hagiogràfic- en la web de la Fundació Nacional Francisco Franco, una entitat que l'estat espanyol reconeix legalment com una associació que es dedica a fer una "activitat benèfico-docent i cultural" i és per això que els donatius que rep impliquen desgravacions fiscals que van entre el 25% i el 35% de l'import cedit i que, tal i com ells mateixos anuncien, poden arribar fins el 75 per cent. Amb tot plegat munten actes d'exaltació feixista on s'homenatgen individus perseguits per la justícia internacional com José Utrera Molina, exministre de la dictadura i autor del text que encapçala aquest article.

Òbviament, en un estat on les lloances a Franco desgraven a Hisenda no és d'estranyar que PSOE i PP es neguin a il·legalitzar cap dels grupuscles falangistes i nazis que actuen de forma descarada cada cop que els sembla oportú. Per això els falangistes són capaços d'atacar la seu de la Generalitat a Madrid i, l'any següent, manifestar-se davant la porta amb total tranquil·litat. Al contrari, són ells els qui exigeixen que s'actuï contra el president de la Generalitat.

Per això em sembla una bona idea la proposta de Joan Tardà en el sentit que la futura República Catalana inclogui el deure constitucional de perseguir els criminals feixistes, inclosos els espanyols. I per això desitjo una llarga vida a personatges com Utrera. Vull que ho vegin.

http://www.naciodigital.cat/noticia/...xisme/desgrava

[Gamper]

Wert torna a fer botifarra al traspàs de beques després de 20 anys que l’estat incompleixi la llei

El percentatge d’estudiants que reben beca a Catalunya anualment està un 20% per sota del del conjunt de l’Estat, 120.000 beques no han arribat als estudians catalans en aquest període.

---

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignació Wert, ha tornat a fer botifarra al traspàs de la gestió de beques al Govern de la Generalitat, un traspàs que encara és hora que el Govern espanyol compleixi després d'una sentència del TC de 2001, que reconeix competències a la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Wert ha dit que només parlarà del traspàs si “es garanteixi la competència de l'Estat a l'hora d'emetre la legislació bàsica". És a dir, si voleu beques haureu de passar per l’adreçador. Wert ha respost així durant la sessió de control al govern espanyol, la pregunta del diputat de CiU al Congrés, Martí Barberà, que li ha demanat que posi data per reprendre una negociació que resta pendent des de 2007.

-----------------------

Arguments d’insult per no complir la llei

Wert ha assegurat que hi ha diferents lleis educatives que estableixen "amb claredat" la competència de l'Estat en matèria de "legislació bàsica". "Aquesta competència de l'Estat inclou l'establiment dels barems econòmics i de rendiment acadèmic", ha dit, per afegir que "si es respecta no hi ha cap inconvenient en seguir aprofundint en la descentralització de les beques".

Segons la Generalitat, fa més de 20 anys que l’Estat incompleix la llei en matèria de beques.

El1994, el Ministeri d’Educació i Ciència va dictar una ordre a través de la qual es convocaven beques i ajuts per a ensenyaments universitaris. Aquell mateix any, la Generalitat va interposar un recurs al Tribunal Constitucional (TC). Al cap de set anys, el 2001, el TC va reconèixer que la titularitat d’aquesta competència requeia en el Govern de la Generalitat. Des de llavors, tot i els esforços constants i requeriments de la Generalitat davant el govern espanyol perquè es compleixin les sentències del TC, a dia d’avui el traspàs de les beques universitàries encara no s’ha produït.

120.000 beques universitàries menys per als catalans des del curs 2000-2001

Cal recordar que en aquest període d’incompliment cada any, 9.000 dels 180.000 universitaris catalans han deixat de rebre una beca per cursar els seus estudis. En definitiva, des del curs 2000-2001 Catalunya ha rebut 120.000 beques universitàries menys del que hauria correspost.

http://www.directe.cat/noticia/38776...at-incompleixi

[Gamper]

El doble discurs espanyol

"La tibiesa de PP i PSOE a l'hora d'il·legalitzar formacions feixistes, algunes de les quals han provocat fets violents, contrasta amb la duresa que van mostrar quan el 9-N a Catalunya es van posar urnes"

Editorial

PP i PSOE van evitar ahir il·legalitzar els partits feixistes. Els populars han votat en contra i els socialistes s'han abstingut en una proposta de CiU per excloure'ls del registre, en una votació que s'ha fet aquest al Congrés de Diputats. La proposició no de llei demanava l'exclusió del registre de partits d'aquelles formacions que facin apologia del feixisme i del totalitarisme. Els dos grans partits espanyols s'han mostrat sempre contraris a il·legalitzar els partits ultres, al contrari del que es practica a la majoria de països europeus, especialment a Alemanya. La tibiesa de PP i PSOE davant les formacions feixistes, algunes de les quals han provocat fets violents, contrasta amb la duresa que van mostrar quan el 9 de novembre a Catalunya es van posar urnes per votar sobre la independència. Contra les urnes, tot van ser amenaces i prevencions, i ha acabat amb el president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau processades. No hi ha qui ho entengui.

http://www.elsingular.cat/cat/notice...yol_106487.php

[Gamper]

No era tan ideal, no

El magnífic reportatge de Xavier Montanyà sobre Xavier Vinader, que TV3 va oferir despús-ahir, posa en relleu les ombres més obscures de la transició espanyola. Si no l'heu vist, us el recomane. És contingut en les formes, però radical en el fons. La transició espanyola, que ens van vendre com una transició modèlica, en tenia ben poc, de modèlica. La pervivència de l'estat franquista, sense Franco, i després l'assumpció per part del PSOE de la guerra bruta il·legal --el pitjor llegat de la dictadura-- obliguen a repensar tot aquell període. L'escena en què Felipe González diu que la democràcia es defensa a les clavegueres, vista avui, fa vomitar. Però, vista el dia que la va dir, a mi em va fer molta por. Me'n recorde perfectament.

Però cal entendre quina és la base d'aquesta decepció. I la base és que la transició no va ser una ruptura, sinó una derrota atenuada de les forces democràtiques, que es van trobar obligades a pactar amb el franquisme. Aquesta és la diferència amb Portugal o Grècia, aquesta és la diferència amb Alemanya. Ací no es va derrotar el franquisme. I la transició es va dissenyar amb una doble lectura: aparentment era la derrota del règim, però a la pràctica era, també, la salvació dels seus. El cas més clar, la llei d'amnistia, que vam viure com un triomf democràtic i que, tot i que va ser un cert triomf democràtic, amb els anys es va veure que era especialment una llei de punt final destinada a protegir els franquistes. Es pot comprovar encara avui, en ocasió de la querella argentina.

No parle, doncs, d'un passat remot. Aquesta setmana PP i PSOE han impedit que s'il·legalitzassen els partits feixistes i d'extrema dreta. També aquesta setmana l'ONU ha tornat a exigir al govern espanyol que reobri les fosses on jauen, encara desconeguts, els morts de la República. I, per acabar d'aclarir a qui fa costat l'estat, aquesta setmana hem vist com un diplomàtic espanyol retia homenatge a una unitat nazi, la División Azul. I no ha passat res.

L'any vinent farà quaranta anys de la mort de Franco i, per tant, del fracàs de la transició. És evident que, venint de la dictadura, el règim juancarlista era millor. Però, vist amb la perspectiva d'avui, i sobretot des de la possibilitat de ruptura real que significa ara la independència, es fa difícil de no preguntar-se com és que, com a país i com a ciutadans, hem aguantat tant sense prendre cap decisió forta i rotunda. I la veritat és que moltes de les respostes possibles són molt tristes i molt inquietants.

http://www.vilaweb.cat/editorial/423...tan-ideal.html

[Gamper]

La gota de Foment en el mar dels incompliments: l'editorial d'Antoni Bassas

Antoni Bassas | 19/02/2015 14:00

Segueix-me

Vídeo

El conseller Santi Vila ha anunciat que el ministeri de Foment desencalla totes les obres pendents a Catalunya: la B-40 –el Quart Cinturó–, que fa temps que està començada i abandonada, amb les bardisses que hi creixen, es reprendrà aviat; 306 milions per a Rodalies ja anunciats al seu dia; el corredor mediterrani –el dia que es dignin a fer-lo, amb doble via–... Tot això, ahir es va anunciar que es desbloquejava.


Notin, per tant, que el que avui és notícia és que un acord que ja estava pres, ara, per art de màgia, es convertirà per fi en pic i pala.


És una bona notícia que el nostre cap de societat,**Albert Solé, explica amb tots el seus detalls.*Per exemple, que a la molt deficient línia de tren Barcelona-Vic-Puigcerdà no s’hi dediquen els 700 milions que costaria desdoblar-la, sinó 95 per fer tres desdoblaments parcials.


Naturalment, el truc d’aquesta màgia que amb un toc de vareta màgica permet desencallar les obres té un nom: *eleccions. Vénen eleccions, muntanyes d’eleccions, i el govern del PP juga a causar una bona impressió en un electorat català que deu pensar que té la memòria curta. Però al marge d’aquest clàssic, l’anunci d’ahir del conseller Vila mereix ser rebut amb totes les cauteles.


Tothom sap que en matèria d’infraestructures, a Catalunya no li val de gaire ser la sempre alabada locomotora econòmica, exportadora d’Espanya. Només cal comparar com estan les Rodalies de Madrid amb les de Catalunya, o els més de 20 anys per portar l’alta velocitat a la frontera amb França. **


Per això els recomanem*l’anàlisi que firma avui el nostre subdirector David Miró, que recorda l’anunci que fa quatre anys va fer el govern espanyol, aleshores socialista, del corredor mediterrani. “Quatre anys després -diu Miró- només s’ha invertit de debò en els ramals que connecten amb Madrid, per exemple el d’Alacant, que curiosament també es consideren corredor mediterrani”.


De manera que si davant l’anunci de les inversions han sentit desconfiança, escepticisme, incredulitat o una amarga indiferència, sàpiguen que no són els únics.


Com amarga és la columna que ara els recomanaré, encara que no necessiti recomanació. És de*l’Empar Moliner, que es deté sobre un intercanvi dialèctic que hi va haver ahir al Parlament. Un diputat del PP li va etzibar a la consellera de Benestar i Família: “No tenen diners per a la pobresa energètica i sí que tenen 26 milions per fer unes eleccions anticipades”. Moliner recorda que va ser el PP el que va portar al Tribunal Constitucional el decret llei de pobresa energètica que havia aprovat la Generalitat. Potser és per coses com aquesta que cal fer unes eleccions anticipades amb la independència com a programa.


I, finalment, una observació que arrenca en la política però que enfonsa les seves arrels en la cultura i en la història. Ahir els explicàvem que Ciutadans, el partit que presideix Albert Rivera, està rebent suport mediàtic i financer important de cara a la cascada electoral que ens espera. El seu paper seria el de recollir el vot de descontents amb el PP i el PSOE i procurar que aquests vots es quedin al centre –així presenten Ciutadans– i no pas a l’extrem de Podem.


Doncs bé, el PP ha ordenat als seus dirigents que quan parlin de Ciutadans en públic els diguin així, Ciutadans, en català, i no Ciudadanos, com el partit es fa dir a Espanya. Es tracta d’identificar Ciutadans com un partit català perquè l’anticatalanisme dóna vots. A Espanya, ho hem dit moltes vegades, només es considera veritablement espanyol allò que és castellà, la resta són ganes de molestar. El que li passa a Ciutadans ara no és nou: li va passar a Miquel Roca amb l’operació reformista, a Joan Rosell quan es va presentar de president de la patronal CEOE, a la mateixa Carme Chacón quan va intentar liderar el PSOE, i ara li passa a un partit que sempre ha condemnat el victimisme i gairebé ha negat que hi hagi raons perquè existeixi. Per cert, com ha reaccionat Ciutadans? Ha fet desaparèixer el català de la seva web.

http://m.ara.cat/premium/bassas-fome...l#.VOZKRoOPXJt

[Gamper]

Albert Rivera, l’antídot de l’establishment contra Podem

DAVID MIRÓ | Subdirector | 19/02/2015 21:55

Segueix-me

El debat de política general que començarà dimarts vinent al Congrés de Diputats serà el més desconnectat de la realitat política espanyola que s’haurà produït en la història recent. Si una televisió privada aconseguís programar a la mateixa hora del debat entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez un cara a cara entre Pablo Iglesias i Albert Rivera, els dos polítics de moda a Espanya, arrasaria davant del senyal oficial de TVE.

Els discursos a l’hemicicle de Rajoy, Sánchez, Cayo Lara, Rosa Díez i Duran i Lleida sonaran a*Cuéntame, la música i la lletra d’un sistema polític en ple procés de demolició que ja s’ha superat al carrer i als estudis demoscòpics. Ja veurem qui queda d’aquí un any dels protagonistes del debat. Mentrestant, les forces emergents de la política espanyola, Podem i Ciutadans, estan acampades a les portes del Congrés esperant l’hora d’entrar-hi i prendre possessió, però cadascuna té una estratègia molt ben definida. Vegem-ho.

L’establishment ha trobat en Ciutadans, i sobretot en la figura de Rivera, l’antídot que fa temps que buscava contra Podem (¿recorden Josep Oliu demanant “un Podem de dretes”?). I el diputat català ha trobat el nínxol ideològic que fa temps que perseguia per fer-se un lloc en el mapa polític espanyol: el centre liberal. Rivera és jove, un orador brillant i un parlamentari experimentat. Es mou millor en actes de petit format i platós de televisió que en grans mítings. El fitxatge d’economistes de prestigi com Luis Garicano i Manuel Conthe, més el suport mediàtic dels principals rotatius amb seu a Madrid (i que avui dia estan en mans dels bancs), l’han acabat d’impulsar fins a superar UPyD, un partit que ha acabat assemblant-se massa a la seva presidenta-fundadora: antipàtic i estrident, negatiu i negativista, més producte del despit i l’amargor que de la il·lusió.

La fi del “xantatge nacionalista”

Per contra, Rivera (el somni de qualsevol assessor d’imatge) apareix com a optimista, simpàtic i fresc, sense hipoteques i sense passat com a governant, i amb el pedigrí d’haver-se enfrontat al nacionalisme català, que, a ulls de l’espanyol mitjà, és el súmmum de la corrupció i la manipulació política. Però alerta: Rivera ja no és el típicantinacionalista*català, a qui tothom raspalla a Madrid però ningú li fa cas. Ara és el regenerador per qui l’Espanya que viu bé i vibra amb*la roja*sospira. L’home que pot desmuntar els excessos de l’estat autonòmic, acabar amb les baronies i els regnes de taifes. Amb ell, per fi, Espanya estarà lliure del*xantatge nacionalista*de CiU i PNB.

El seu pla, doncs, és convertir-se en el partit frontissa espanyol, el que decanta majories en un escenari on les majories absolutes difícilment tornaran a curt termini. Aquesta és una diferència cabdal amb Iglesias. Rivera no aspira a guanyar les eleccions sinó a configurar un grup parlamentari de 20-30 diputats. El seu és un discurs de laboratori dirigit a les elits liberals de grans nuclis urbans com Madrid, València, Màlaga, Sevilla i Saragossa desencantades amb les pujades d’impostos del PP i espantades davant la força del moviment rupturista. Beu tant del PP més centrista com del PSOE més jacobí, i és un excel·lent dic de contenció per als que tenen la temptació d’estripar les cartes i abraçar Podem.

Tsunami contra microcirurgia

La política espanyola del futur es dirimirà, en bona part, en el pols Rivera-Iglesias. El polític madrileny ja és un fenomen global que dóna entrevistes a la CNBC, però sap que només té una bala, una oportunitat: o guanya o perd. La seva és una estratègia de tsunami; es tracta de crear una onada guanyadora que arrossegui la massa descontenta i el porti a collibè fins a la Moncloa. Iglesias necessita missatges forts i mobilitzacions massives, mentre que Rivera aposta per la microcirurgia, cercles selectes i reduïts però molt influents i amb capacitat de crear opinió i dinàmiques de boca-orella en els despatxos i tribunes on es decideixen les coses.

Si Rivera aconsegueix els vots necessaris per evitar una victòria de Podem, ja haurà complert el seu paper històric i s’haurà guanyat un lloc a l’Olimp de l’Espanya eterna. Per a les direccions centrals del PP i el PSOE pot ser, a més, l’excusa perfecta per escometre el desmuntatge autonòmic que ells mateixos van construir i van convertir en grans maquinàries clientelars i corruptes.

Rivera pot ser, des de Prim, el català que haurà arribat més lluny, amb més poder que Jordi Pujol o Narcís Serra. I, com Cambó, serà ben recompensat per evitar la revolució. L’únic dubte és si, a més de frenar Podem, podrà aturar també, des de Madrid, el procés català.

http://m.ara.cat/politica/Albert-Riv...l#.VObIoYOPXJs

[Gamper]

Ja poden parlar de globus, que són vots*20.02.2015 15:00Vicent Partal

‘El globus sobiranista es desinfla’. Ahir TV3 va tornar a fer un programa on des de diverses bandes, amb qualsevol excusa i en diferents formats s’insistia en aquest concepte: el procés sobiranista es desinfla, s’acaba, està aturat, ja no dóna per a més, això va de baixa, ha passat de moda… Res de nou. Cada vegada que el sobiranisme ha demostrat al carrer i a les urnes la seua potència al cap de quaranta vuit hores ha començat el ‘discurs dels globus’. El van fer servir després de la Via Catalana, després de les eleccions, després del 9-N… El ‘discurs dels globus’ tracta d’usar els mitjans per no deixar que es consolide la victòria just assolida i per oposar a la racionalitat del debat polític un debat psicoanalític impossible sempre de comprovar. Tot amb la finalitat de veure si hi ha sort i la gent s’ho creu. D’intentar afeblir amb sentiments el que no poden afeblir amb vots.

El món funciona així, és cert. Conformar l’opinió pública és molt bàsic si vols que acabe passant alguna cosa. El problema per a ells, és que quan s’intenta confrontar l’opinió pública real amb l’opinió publicada, si el carrer ha arribat a un cert nivell de potència simplement no tenen res a fer. Que és el que passa ací. Ells saben que no tenen res a fer excepte insistir i insistir i insistir en els seus eslògans a veure si així aconsegueixen fer dubtar a la gent de la força que evidentment tenim. I per mirar si això els obre la porta a alguna oportunitat, ara que no en tenen cap.*

I eixe és el punt on són, de nou. El final del procés els polítics l'han demorat prop d’un any. Ha estat una aturada que ha decebut molt però que no canvia la dinàmica de forces: no hi ha avui menys independentistes que ahir ni hi ha més espanyolistes que ahir. Tanmateix és sobre aquesta decepció personal de molts que els dels globus intenten forçar encara més la pressió, aquesta vegada ja a la desesperada, perquè saben que el 27 de setembre és el final del camí. Cosa ja només de mesos.*Quan diuen que el globus del sobiranisme es desinfla no estan fent un retrat del país sinó que estant intentant bastir una maniobra psicològica.

La batalla per canviar les emocions ens la plategen simplement perquè no poden guanyar la batalla dels vots. I aquesta batalla de les emocions no és res més que un intent psicològic d’influir-nos negativament. No hi ha res més. Ells usen una tàctica, vella com la política, consistent en intentar fer dubtar i en atemorir els individus ja que no poden diluir directament la massa. No crec que els funcione però alertar sobre les seues intencions reals, ara precisament, em sembla molt necessari. Això i recordar que per a que aquest intent fracasse només cal que cadascú de nosaltres tinga la fortalesa mental per no dubtar davant el que és ben obvi. Així que aquesta vegada la responsabilitat, estimat lector, és teua.

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...obus-vots.html