El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

La República Espanyola contra la llibertat de Catalunya













http://www.directe.cat/galeria/la-re...catalunya#8498

[Gamper]

L’enclusa Saragossa - València



L’enclusa Saragossa - València (16/4/2015)
Aquest divendres vinent, el Consell de Ministres arremetrà amb una nova eina d’assimilació territorial: la llei de carreteres. Aquest poderós instrument fixarà itineraris d’interès general i sistemes de captació de dades del trànsit arreu de la xarxa viària estatal, entre d’altres elements d’interacció territorial. Tot plegat no seria una sorpresa si no fos que la majoria de la xarxa viària catalana està en mans d’inspectors espanyols amb seu a València o Zaragoza, principalment.
La potenciació d’ambdós centres de gestió i control de la xarxa catalana de vies d’alta capacitat, amb connexió transfronterera, no va sinó donar visibilitat a una estratègia incomprensible des de la perspectiva de l’eficàcia en la prestació dels serveis públics. La logística, malauradament, en el cas espanyol, tal com ha denunciat reiteradament la plataforma Promoció del Transport Públic (http://www.transportpublic.org/), passarà bàsicament per la carretera. Una logística que promet acabar en una gran creixement fruit principalment de l’explosió comercial generada pel comerç electrònic.
Per aquest motiu, aquesta mateixa llei espanyola ja preveu facilitats per l’establiment d’aparcaments vigilats i d’àrees de servei a les grans vies de comunicació a resultes del gran volum de camions que hi circularan. La carretera, com a sector de serveis, no sols genera gran inversions en forma d’estructures de formigó i moviments de terres, en forma de conquestes del conegut i efectiu grup de pressió del ciment, sinó que també suposa grans avantatges competitius als sectors productius en funció de les facilitats logístiques (embalatge, paqueteria, expedició, preparat,... de mercaderies) que porta associades.
Tanmateix, a nivell estratègic, és una eina de control i gestió molt important, sobretot si participa en la vertebració europea, com és el cas del territori nacional, Catalunya. La precipitació d’aquest projecte de llei, per tant, més enllà de l’error de potenciar, una vegada més, la carretera per damunt d’altres formes de transport i comunicació, evidencia la urgència espanyola en mantenir, protegir i ampliar els controls administratius sobre el territori català, encara que això suposi un manca real d’efectivitat en la seva gestió. Com sempre, els criteris polítics de dominació prevalen de forma indiscutible.
Pels ciutadans, en general, aquest tipus de mesures costen d’ésser apreciades, i pels empleats públics suposa sovint un tràmit més que justifica la seva existència, però el fet és que pels dirigents o responsables socials és un greu problema. En el cas de Catalunya, la diversitat d’operadors i propietaris, així com de legislacions, complica la seva gestió com element de competitivitat. A diferència del País Basc, on pràcticament no hi ha xarxa viària de l’Estat, en el cas de Catalunya, la seva major part i la més rellevant està dirigida des de Madrid, o des de seus properes com València i Saragossa.
Sembla com si l’acció territorial i la planificació industrial de la Generalitat de Catalunya, en allò més substancial, que són les vies d’alta capacitat com cordons umbilicals d’abastiment i subministrament, no fos necessària quan són totalment imprescindibles. Vist així, costa de creure que les coses funcionin i que tot plegat no es pari de cop. Ahir, per exemple, la Ministra de Foment, per desconcert del Sr. Santi Vila (1973), que ha fet mans i mànigues per guanyar-se la seva confiança, va anunciar al Senat espanyol que la seva prioritat ara és el desdoblament de la N-340 a Tarragona quan no n’havia dit res a ningú...
Això, més enllà del que pugui semblar d’anecdòtic, és un regal emmetzinat per intentar perpetuar unes estructures de l’Estat espanyol en territori català amb versemblança d’utilitat. Quan la realitat és que mantenir una duplicitat de serveis públics de carreteres a Catalunya no té cap sentit, i sens dubte té data de caducitat.

http://in.directe.cat/vicenc-plans/b...gossa-valencia

[Gamper]

Carles Puyol, amb Eric Cantona

L’exfutbolista del Barça es fotografia amb l’exjugador francès i ho publica a les xarxes socials

Nerea Rodríguez

L’exfutbolista del Barça Carles Puyol ha volgut mostrar el seu suport a l’actor francès i exfutbolista Eric Cantona, qui aquesta setmana ha aixecat la polèmica amb unes declaracions on assegurava que el Mundial de l’any 2010 “l’havia guanyat Catalunya, i no Espanya”, unes paraules que van provocar que la caverna mediàtica sortís en tromba contra ell.

Puyol, que jugava a la selecció espanyola quan aquesta va guanyar el Mundial al qual es referia Cantona, ha mostrat el seu suport a l’exjugador francès fotografiant-se amb ell a la gala dels Premis Laureus World Sports a Shangai, i penjant-ho a les seves xarxes socials. Tant a Facebook, Twitter com Instagram, Puyol ha acompanyat la foto amb tres hashtags: #laureusawards, #Cantona, i #mito.





http://www.elsingular.cat/cat/notice...ona_108078.php

[Gamper]

El rei d’Espanya comissionista, cobrava entre 1 i 2 dòlars per barril de petroli

El catedràtic d’Economia, Roberto Centeno explica a Ràdio 3W l'espoli del monarca espanyol Joan Carles I a les arques públiques

---

El catedràtic d’Economia, Roberto Centeno, que va ser conseller delegat de l’empresa petroliera CAMPSA de 1977 a 1991, ha explicat segons recull el digital ‘Espía en el Congreso’, que amplia la seva denúncia contra l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles I, per haver-se estat enduent comissions del petroli que comprava l’Estat espanyol als països àrabs.

Un parell de dòlars per barril

Concretament, segons els càlculs de Centeno, el rei Joan Carles i el seu testaferro, Manuel Prado, s’haurien endut entre un o dos dòlars per cada barril de petroli que l’Estat espanyol comprava als països àrabs, efectuant-se així un sobrecost en la compra d’aquest producte energètic per a l’erari públic. L’econimista justifica el seu argumentari d’acord amb la seva experiència al consell directiu de CAMPSA. En aquesta empresa ell era l’encarregat de pagar els subministres, i és per això que podia elaborar el càlcul

Milions de calers arribats en vaixell

El també exmembre de consells d’administració d’altres companyies energètiques afirma que en un vaixell súper petrolier hi poden arribar a encabir-s’hi fins a dos milions de barrils, la qual cosa dóna una xifra de comissió final resultant elevadíssima.

La fortuna opaca del rei

Tal i com hem vist repetidament, al Congrés són tradicionals les preguntes dels diputats d’Esquerra Republicana o d’Izquierda Unida, entre d’altres, en relació als pressupostos i les despeses d ela Casa Reial. La reiterada negativa de l’elit dirigent espanyola i de la pròpia reialesa a donar cap tipus d’explicació fa creure en la validesa d’acusacions com les que fa Centeno, que ja va denunciar al rei i ara ha ampliat la dita denúncia.

The New York Times estimava el 2012 en 1.800 milions la fortuna real del rei d’Espanya, un patrimoni dividit entre fortuna personal i béns familiars. A tenor del pressupost que rep anualment de l’erari públic, que oscil·la entre els set i el vuit milions, costa d’entendre que el rei aparegui a les llistes de persones més riques del món. Cal recordar que l’actual legislació no obliga al rei a revelar el seu patrimoni, així que qualsevol intent de treure l’entrellat sobre aquesta qüestió ha resultat i molt probablement seguirà resultant estèril en el futur.



http://www.directe.cat/noticia/39808...ril-de-petroli

[Gamper]

#MarcaEspanya Els lobbies manen més que la democràcia

Un informe de Transparència Internacional apunta que l'Estat no té mecanismes suficients per evitar pressions indegudes dels grans poders econòmics

---

Brussel·les (ACN).- Espanya és un dels estats on hi ha més "influència indeguda" per part dels lobbies o grups de pressió, segons un informe de Transparència Internacional publicat aquest dimecres i que analitza 19 estats membres de la UE. Segons l'ONG, l'Estat no té mecanismes suficients per evitar-ho. Espanya és el cinquè estat a la llista per la cua, que valora "la transparència, la integritat i l'accés just de ciutadans amb els representants polítics", amb una puntuació del 20% i només queda per davant de Xipre, Hongria, Itàlia i la mitjana del Consell de la UE.

Transparència zero d’Espanya

Si només es té en compte el criteri de transparència, Espanya és el tercer estat on menys transparència hi ha dels 19 estats analitzats, amb 10 punts sobre 100, només per davant d'Hongria (8%) i Xipre (7%). En la totalitat dels resultats, l'estat amb millor puntuació és Eslovènia, que ha aconseguit un 55 de punts sobre 100 i Lituània, amb 50 punts. La mitjana de la Unió Europea també queda per sobre de l'aprovat, amb un 53%.

Tenim la llum i l’aigua més cara i a Catalunya patim els peatges, capitalisme de BOE

L'informe 'El lobby a Europa: influència encoberta i accés privilegiat' descriu la influència dels lobbies com "una part essencial d'una democràcia saludable" i "molt relacionat amb els valors universals de la llibertat d'expressió" i apunta que segons una enquesta feta el 2013, un 89% d'eurodiputats deien que "fer pressió als lobbies de manera transparent ajuda el desenvolupament de la política". Tot i això, només 7 estats (Àustria, França, Irlanda, Lituània, Polònia, Eslovènia i el Regne Unit) dels 19 estudiats per l'informe, tenen una regulació de lobbies. L'absència de regulació en aquesta activitat de pressió "afavoreix la corrupció".

Espanya, un gran país expert en aplicar portes giratòries als seus polítics

Transparència Internacional també es fixa en el seu informe en el pas d'exmembres de l'executiu espanyol al món empresarial, "una amenaça seriosa a la credibilitat de les institucions" d'un estat. Com a exemple, l'informe destaca el cas de l'expresident espanyol Felipe González a Gas Natural com a membre de la junta de l'empresa o el de José María Aznar a Endesa com un "consultor extern" i del qui es diu que ha estat membre de la junta de cinc corporacions internacionals.

http://www.directe.cat/noticia/39826...-la-democracia

[Gamper]

“Rodrigo, sé fuerte”

El PP, retratat en un vídeo que recull declaracions de suport a Rodrigo Rato abans que caigués

---

Ara ningú el coneix. Ara ningú en vol parlar. Ara ningú el recorda ni el lloa. El Partit Popular s’ha fet el suec aquesta setmana quan se li ha preguntat sobre la investigació per blanqueig de capitals de Rodrigo Rato. Tanmateix, durant molts anys ha estat un dels herois del “España va bien” d’Aznar, cosa que demostra el vídeo que acompanya aquest article.



Rajoy ara, com si sentís ploure

“A veure qui li pot posar una pega”, deia Rajoy sobre l’expresident del FMI. “Ha estat, de llarg, el millor ministre d’Economia i Hisenda de la democràcia espanyola”, exclamava Aznar, com reflecteix el vídeo. Tot això se’ls ha girat en contra i aquesta setmana quan preguntaven al president espanyol sobre Rato després d’una sessió al Congrés, posava excuses dient que acabava de parlar “durant cinc hores”. Luis de Guindos també ha fugir d’estudi, però potser algun dirigent popular ja li ha enviat en la intimitat un SMS de l’estil: “Rodrigo, sé fuerte”. És el tuit irònic que el diputat de la CUP David Fernández ha piulat avui.



http://www.directe.cat/noticia/398334/rodrigo-se-fuerte

[guevofrito]

[Gamper]

Entre els tancs i la consulta

Bernat Ferrer*| Actualitzat el 16/04/2015 a les 23:59h

Arxivat a:*Nació.cot

Moltes gràcies, María Dolores. Moltes gràcies per no haver enviat els tancs a massacrar catalans el 9 de novembre. T'estarem agraïts eternament. A tu i al Mariano. Moltes mercès, també, per no haver enviat la Guardia Civil a detenir un president democràticament elegit com és Artur Mas.

Feia temps que l'unionisme català*titllava de bojos els independentistes que alertaven d'una intervenció armada a Catalunya per frenar el 9-N. Tant li feia que associacions de militars retirats cridessin a les armes, o que la legalíssima Fundación Franco també hi suqués pa. "Alarmistes!", s'exclamaven des de la seva superioritat moral. "Espanya és un estat de dret!", asseguraven.*"Frikis!", no s'estaven de dir.

Ara, la secretària general del partit al govern*ha reconegut*que aquesta possibilitat va existir. En una conferència a Madrid [penjada impúdicament a YouTube, minut 1:13:40], va atorgar la mateixa categoria moral tant a la petició formulada per un 80% dels diputats catalans d'un referèndum pactat a l'estil escocès... com a les peticions d'intervenció militar formulades per ves a saber qui! Entremig d'aquestes dues opcions moralment equiparables, enmig d'una votació democràtica i de l'ús de la força contra població civil, el blocatge jurídic del 9-N orquestrat pel PP apareix als seus ulls com una solució òptima.

L'espantall d'una intervenció militar*deu ser un bon trumfo a l'hora de convèncer Angela Merkel de la impossibilitat d'organitzar un referèndum a l'estil escocès. Plantejat amb la naturalitat que ho planteja De Cospedal, és evident que François Hollande deu beneïr la no-autorització de la consulta. En aquest context, la querella judicial contra Artur Mas és un dany menor en una Espanya que, en ple 2015, titlla de "cessió" un hipotètic pacte Rajoy-Mas a l'estil del Cameron-Salmond.

Coneguda la magnitud de la tragèdia, María Dolores, ara confio que algun dia ens explicaràs qui demanava "posar els òrgans sobre la taula" contra el 9-N. Entenc que no devia ser cap friki, si ara ho planteges amb aquesta naturalitat aberrant.

Gràcies, bwana.

http://www.naciodigital.cat/noticia/...tancs/consulta

[Gamper]

La Meridiana, a la fi«Celebrem que dotze anys després de crear-se el tripartit el sobiranisme en el seu conjunt hagi arribat, finalment, a la Meridiana»

Jordi Bianciotto*| Actualitzat el 17/04/2015 a les 00:03h

La mobilització del pròxim 11-S tindrà com a escenari la Meridiana*per reforçar, s’ha dit, el missatge sobiranista als districtes de Barcelona on la causa té menys partidaris, i em pregunto si n’hi haurà prou amb què una gegantina quatribarrada humana creui l’avinguda d’una punta a l’altra perquè de sobte creixin els adeptes al Clot, la Sagrera o la Trinitat Nova. És natural que l’ANC se’n preocupi, perquè, efectivament, és a Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí on la participació al 9-N va ser més baixa, però hi ha la possibilitat que el seu gest no vingui acompanyat d’un canvi de la percepció que en aquests indrets hi pugui haver del sobiranisme com a artefacte que no va amb ells.

L’altre dia, Quim Arrufat deia, a l’Agència Catalana de Notícies, que “l’independentisme ha d’anar a buscar molta altra gent”, i posava èmfasi en l’associació del sobiranisme amb les polítiques socials de tal manera que, com passa sovint des de fa uns mesos cada cop que la CUP parla, semblava que ho hagués descobert ell. No tant per com ho deia, sinó per com ho van rebre (i aplaudir) fins i tot alguns que, creia jo, se situaven als seus antípodes ideològics. Arrufat afegia que calia treballar per incorporar “federalistes i confederalistes”, i llavors vaig notar com el dolç "déjà vu" deixava pas a una música celestial molt familiar,* ja que tot plegat s’assembla extraordinàriament al que deien Carod i Puigcercós quan, fa dotze anys, ERC va fer el tripartit. Era ben bé això: treballar per persuadir, amb fets i polítiques sensibles, als ciutadans de classes populars, refractaris o indiferents a la idea de la independència, aliens a l’imaginari tradicional del nacionalisme, que, com més autogovern tingués Catalunya, amb l’estat propi com a horitzó, de més benestar i oportunitats podrien disposar, tot deixant en segon pla els aspectes més culturals, simbòlics o romàntics. Allò del patriotisme social, se’n recorden? Així que, esclar, Arrufat, que segur que sempre ho ha pensat, això, té raó, com la tenien també Carod i Puigcercós, que no van gaudir d’un final polític gaire feliç perquè, precisament, molts independentistes amb molta pressa van estimar oportú llançar-los pel penya-segat.

Bé, celebrem, doncs, que, dotze anys després de crear-se el tripartit*i gairebé cinc de la seva debacle, el sobiranisme en el seu conjunt hagi arribat, finalment, a la Meridiana, una avinguda que conec bé perquè hi vaig créixer. No és cap territori sioux, creguin-me, és poblat per catalans que d’origen o de destí que desitgen una vida més agradable i que votaran "sí", "sí-sí" o ballaran una conga amb la sanefa estelada si cal, si el projecte d’estat català els ofereix un horitzó que sentin que els inclou. I, sobretot, sempre i quan aquesta inclusió sigui creïble, que no pugui semblar la conseqüència d’una observació aritmètica en què, potser, qui sap, els números no ens acaben de sortir.

http://www.naciodigital.cat/opinio/10586/meridiana/fi

[Gamper]

Pablo Iglesias, «Joc de trons» i «Joc de Borbons»«Després de jugar frívolament amb el republicanisme de saló, ha virat cap al monarquisme filipista»

Francesc Puigpelat*****| Actualitzat el 16/04/2015 a les 19:54h

Pablo Iglesias és cada dia més patètic. Després de jugar frívolament amb el republicanisme de saló, ha virat cap al monarquisme filipista i s’ha apressat a fer-se la foto amb Felip VI. Serà que el Borbó no és “casta”?* No fotem! Però hi ha una cosa encara pitjor: Iglesias li va oferir com a regal els DVD de la sèrie “Joc de Trons”, amb l’argument que són una bona escola on el rei pot aprendre l’art de la política.

Que un senyor que es professor de Ciències Polítiques*cometi aquesta barbaritat ja ho diu tot. No li ha caigut res de millor entre les mans, a Pablo Iglesias, en els seus anys de professor universitari? Tot plegat, és clar, fa tuf de demagògia barata: Iglesias aprofita que “Joc de Trons” té molt d’èxit entre els joves per fer-se el guai i esgarrapar quatre vots demostrant que està al dia.

Quin és l’art de la política que s’ensenya a “Joc de Trons”?*De manera molt resumida: el de la política medieval, en la qual els reis tenien el poder absolut, l’exercien de forma despietada i organitzaven guerres i matances amb l’únic objectiu de mantenir-se en el poder i guanyar més poder. És això, ni més ni menys.

I Pablo Iglesias creu que Felipe VI*ha de conèixer aquesta manera de fer política? Per això no li cal “Joc de Trons”! Els seus avantpassats Borbons han practicat aquest estil de política i absolutisme des de fa segles a França i a Espanya. No crec que a “Joc de Trons” hi hagi ni una sola situació tan cínica, ni tan criminal, ni tan cruel que abans no l’hagi realitzada algun dels il·lustríssims avantpassats de Felip VI.

Sense anar més lluny: el conegut tema dels bastards. Felip VI sap perfectament que ell pertany a una línia bastarda dels Borbons. El seu rebesavi, Alfons XII, era fill bastard de la reina Isabel II i d’Enric Puigmoltó, capità d’enginyers d’origen valencià. “Joc de Trons”? Em sembla que fóra més interessant “Joc de Borbons”.

http://www.naciodigital.cat/opinio/1...ns/joc/borbons