Hay que ser un completo facha y de las CUP's para colocar un panfleto de tal calibre en un subforo llamado "Discusiones en español".
Hay que ser tan "completo" como el tuerto alférez quehueleapito:
Hay que ser un completo facha y de las CUP's para colocar un panfleto de tal calibre en un subforo llamado "Discusiones en español".
Hay que ser tan "completo" como el tuerto alférez quehueleapito:
planeta barça!!!!!
guevofrito (24th November 2015)
Planeta independiente!!!!Originally Posted by zotadebastos
No és el finançament, és la democràcia
Per: Vicent Partal
Dilluns 23.11.2015 02:00
Quan els ciutadans voten per tenir un govern, amb el seu vot decideixen que aquest govern tinga unes característiques determinades. Això passa en totes les eleccions democràtiques del món. Ningú no vota un president, un batlle o uns diputats perquè apliquen de manera mecànica un pressupost, i encara menys perquè es limiten a fer de gestors. Els votes perquè tenen unes idees que a tu et semblen interessants o millors que no les dels altres i que vols que les apliquen en la gestió del dia a dia.
La política es fa sobretot amb els pressuposts: dediques més diners a això que a allò, prioritzes aquest aspecte sobre aquell altre, poses l’èmfasi en tal projecte i no en tal altre. Sense pressupost no hi ha política. Sense poder de decisió no hi ha govern. Els ciutadans votem un govern perquè, amb el pressupost, millore la nostra vida en la línia que creguem oportuna.
En qualsevol país democràtic del món, en qualsevol, aquesta és la regla d’or de la política. Els valors, les idees, els projectes, queden reflectits en el pressupost. Un pressupost és un esborrany del futur que vas votar i llegir-lo és desxifrar la veritat, o la mentida, d’un projecte polític. Sense pressupost, simplement, no hi ha política.
Per això el govern espanyol ha travessat una línia molt gruixuda i greu quan ha decidit que la Generalitat de Catalunya no podrà decidir què fa amb els diners del FLA. Molta gent ha denunciat que la mesura, de fet, posa fi a l’autonomia, però la cosa és molt pitjor que això, perquè la decisió del govern espanyol invalida de fet la democràcia a Catalunya.
Mirem-ho d’aquesta manera: els ciutadans el 27-S voten un govern i una majoria parlamentària perquè volen que s’aplique un programa que porta a la independència, i la reacció de l’estat és intervenir els comptes públics per evitar que el govern faça servir els diners que li corresponen en la línia que els ciutadans li han demanat. Per a les coses que els ciutadans li han reclamat que faça. De què serveix, doncs, votar?
La gravetat de l’actuació del govern espanyol és enorme. El PP no únicament liquida l’autonomia, sinó que liquida la democràcia. La base real de la democràcia. Perquè, en definitiva, amb aquesta mesura es tracta d’aconseguir que el vot dels ciutadans no tinga cap valor. Que quede anul·lat de fet i que no tinga cap conseqüència pràctica possible. O pitjor encara: es tracta que prevalga per vies antidemocràtiques el vot de la minoria sobre el de la majoria.
La gran qüestió, però, és si l’independentisme serà capaç de reaccionar de pressa o no. Perquè la solució per a tornar a tenir democràcia i tornar a tenir autonomia no pot ser ni més evident ni més senzilla: una república pròpia ara mateix. I tenir-la en divuit mesos o perdre-la només depèn, encara, de nosaltres. Sobretot dels 72 diputats. O dels 62+10.
http://www.vilaweb.cat/noticies/no-e...la-democracia/
No perdem, a sobre, la lluita pel relat
ANTONI BASSAS23/11/2015 23:11
Segueix-me
La Generalitat està intervinguda des de divendres i encara no hem sentit el president més que en un acte de partit. I ahir, quan Jordi Basté va preguntar al número dos d’Economia quan cobraran els farmacèutics, va fer aquest titular: “Cadascú que posi una espelma”. ¿Aquesta és la resposta que mereix un col·lectiu que fa anys que ha d’avançar els diners? El moment és molt greu i no m’explico aquesta pobra resposta. No estem davant d’una picabaralla més. I ja sabem que el Govern no té capacitat política ni econòmica de respondre com voldria en defensa de l’interès general, però almenys ha d’argumentar bé les seves raons i evidenciar la humiliació. Fer costat, almenys, més clarament. Explicar què pensa fer. Tot menys posar una espelma.
http://m.ara.cat/firmes/antoni_bassa...473452707.html
¿Por qué pones aquí el mismo frangollero artículo que has puesto en el subforo "Parlem català"?
Hay que ser fachista, Gaymper.
La bogeria catalana
DAVID MIRÓ24/11/2015 19:56
Segueix-me
Els periodistes sabem que qui controla el llenguatge té les de guanyar, perquè serà capaç de crear un marc conceptual propici als seus interessos. Per això intentem ser curosos amb la tria de les paraules i tenim debats apassionats sobre la intersecció entre semàntica (el que volen dir els mots) i semiòtica (com són interpretats pel lector). De forma potser inconscient, com un virus que es transmet per l’aire i s’inocula en silenci, s’ha instal·lat darrerament entre la periodística espanyola el costum de titllar l’independentisme català de bogeria. Així, tal com raja. Les expressions crossa que més s’utilitzen van des de la simple “locura*” al “*desvarío*”, passant per la “demencia colectiva*” de què parlava Manuel Vicent en un article a*El Paísdiumenge passat. És un fenomen semblant al que, en els anys de plom d’ETA, obligava a fer servir sempre la construcció “barbàrie terrorista” en qualsevol context i circumstància.
El mecanisme opera en el cervell tant de l’articulista com del lector com una mena de segell de garantia. Un cop feta la desqualificació genèrica de l’independentisme i, per tant, fixat el marc conceptual en què es desenvoluparà el text, ja podem continuar la lectura amb la tranquil·litat que dóna saber que estem tots dos en el mateix cantó. És una marca que utilitzen sobretot aquells que poden ser sospitosos, tant pel seu origen (Vicent és valencià i no*castellano viejo*) com per la ideologia. És un salconduit contra la Inquisició.
Però, més enllà dels motius psicològics i d’interessos de part (¿qui gosarà qüestionar el relat oficial del mitjà que l’alimenta?), m’interessa cridar l’atenció sobre les conseqüències, terribles, d’aquest estratagema. Perquè, ¿què significa atribuir la condició de boig a algú, sigui Artur Mas o, sobretot, els dos milions de persones que van votar a favor de la independència el passat 27-S? En primer lloc, comporta la negació de qualsevol diàleg possible. Amb els bojos no s’hi parla i encara menys s’hi negocia. Si de cas, se’ls tanca o, en el millor dels casos, se’ls medica i se’ls aplica un tractament de xoc que els faci tornar al món del seny, de la gent normal, com li agrada dir a Mariano Rajoy. La conseqüència immediata és la deshumanització del col·lectiu independentista. Deixen de ser persones adultes amb capacitat de raciocini, individus a qui s’ha de tenir en compte, per passar a ser algú de qui es pot prescindir en el debat públic. D’aquí que, en les seves declaracions, els màxims dirigents espanyols, a excepció potser de Pablo Iglesias, no creguin convenient dirigir algun missatge a aquest col·lectiu més enllà d’alguna reprimenda en termes infantiloides, com el pare que es nega a acceptar la condició gai del seu fill i el castiga amb la incomunicació. I, per contra, només la meitat que es considera normal i acceptable mereix la seva atenció: “Ningú us convertirà en estrangers a la vostra pròpia terra!”
Però això no és el pitjor. Qualificar l’opció política de la meitat de la població catalana de “bogeria” és el primer pas per desconnectar realment Catalunya d’Espanya, d’instal·lar-se en un esquema neocolonial entre blancs (sensats/superiors) i negres (inferiors/dements). En definitiva, de convertir en irresoluble un conflicte que s’hauria d’abordar en una taula de negociació. Perquè ¿quin govern espanyol podrà justificar mai una negociació seriosa amb algú a qui s’ha caracteritzat com un desequilibrat, manipulador, corrupte, il·luminat i autoritari? La campanya denigratòria d’avui és la llavor de la fractura de demà. ¿Algú a Madrid hi ha pensat, en això?
I a l’arrel del problema hi trobem la mandra intel·lectual còsmica que provoca la qüestió catalana entre les ments preclares peninsulars. Ningú sembla capaç de fer l’esforç per entendre quins són els motius de fons d’aquesta “bogeria”. Perquè hi deu haver algun motiu, no? O tot és producte d’un fantàstic exercici d’hipnosi col·lectiva? Si Manuel Vicent, que llegeix i escriu en català, s’hagués preocupat de llegir per exemple Josep Fontana i el seu canònic*La identitat catalana, hauria descobert que Artur Mas sí que pateix una dolència, concretament una anomenada*catalanisme, que compta amb molts antecedents històrics i que es caracteritza no per una obsessió identitària romàntica, sinó per una persistent resistència al domini exterior, que vol dir una indestructible voluntat d’autogovern; una concepció del dret en què la justícia preval sobre la llei, és a dir, sobre el sobirà, i un respecte gairebé reverencial pel que s’ha pactat. I és aquest el punt crucial. El motor principal del procés sobiranista no és tant l’“Espanya ens roba” com l’“Espanya ens enganya”. Però això... uf, quina mandra haver de llegir articles com aquest!
http://m.ara.cat/opinio/bogeria-cata...474052597.html
Héla aquí:
PD.: ¿Es bollería o boberia?
La ANC ya se prepara para “actos violentos” y “desestabilización social”
Llega la fase totalitària del prusés.
De hecho comenzó hace 3 décadas, pero ahora ya anuncian violencia explícita. Lo explica OKdiario, que ha tenido acceso a un documento de la ANC donde se habla de “desestabilización política y social” y “actos violentos” en caso de suspensión de la autonomía.
No es nuevo. Lo avisó Jordi Sánchez (sisplau, faci’s una butifarra amb seques al catalanitzador de cognoms) en este vídeo (ver abajo) antes de las elecciones: cualquier cosa que se considere impago del “estat” será utilizada para el golpe. Hora de cambiar el prusés pacífic i democràtic por el golpe de Estado.
Dolça i violentada Catalunya…
Supongo que el comando Pantumaka del foro estará ya preparado para las "acciones violentas" ¿no?
¿No es cierto abs?
Posting Permissions
Reply With Quote
