El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

Els sis minuts de la vergonya

Gabriel Rufián és el reflex de la Catalunya metropolitana independentista

---

Comparteix




URL curta

---

Etiquetes

ERC, Núria Solé, Rufián, TV3

Aquest matí hem visualitzat la inoperància i l'absurditat d'un Estat espanyol en plena decadència a TV3. La Junta Electoral Central, a través d'una petició del PP, ha imposat a TV3 les quotes de representació (els famosos blocs electorals) per primera vegada també a les entrevistes. I així hem vist com l'entrevista de Núria Solé al republicà Gabriel Rufián només ha pogut durar la vergonyosa xifra de 6 minuts. A l'altre extrem, Carme Chacón podrà gaudir de més de 20 minuts de conversa.
Espanya es desfà i la desesperació els duu a la imposició. Es creuen que limitant els temps de les entrevistes, exprimint al màxim els blocs electorals i endollant-nos un tub pel recte amb els programes on apareix Albert Rivera, o les magnífiques portades de la caverna, la victòria del 27S desapareixerà i votarem en massa al PP. Que no s'enganyin, ni tampoc amaguin al seu candidat rere l'esforçada Soraya Sáenz que el suplirà en el debat "decisivo" d'aquest vespre. Fan pena i vergonya, però els independentistes encara tenen el repte d'anar a Madrid a dir-los a la cara que a partir d'ara s'hauran d'entendre amb la diplomàcia de la República Catalana.
Aquesta ha estat la idea central que ha pogut desgranar Gabriel Rufián en aquest entrevista tant curta. "Absurda" com l'ha qualificada ell mateix en el darrer mig minut quan Núria Solé li ha preguntat. Rufián és l'aposta de l'ERC que ha sabut fer evolucionar el discurs independentista de Carod -que ja era una evolució respecte el de l'independentisme de Colom i el clàssic de trinxera dels 80's-, fins a col·locar de cap de llista a unes eleccions un jove castellanoparlant que parla de tu a tu amb la gent de l'Àrea Metropolitana, allà on fa més mal a Espanya. Fa tant sols 10 anys era impensable que algú a ERC acceptés una sola proclama en castellà. Junqueras ha fet entendre a les seves bases el que ja era ben evident: que el castellanoparlant també sap articular la paraula independència, i que no cal tenir-li por. Ara la por està instal·lada a l'altra banda del riu Ebre, perquè nosaltres ja hem guanyat.


http://in.directe.cat/dietari-2014/b...de-la-vergonya

[Gamper]

La reforma de la CE : una via morta

Això de la reforma de la CE és un gran engany, és un frau polític en majúscules; ja que el “problema” no és jurídic sinó polític. Per altra banda la "sagrada" -per segons quines matèries- CE ja es va reformar d'una manera amagada i poc ortodoxa. Això va succeir amb un pacte secret entre el PSOE i el PP, per imposició de la Sra.Merkel i la Comissió Europea, el setembre de 201, en què es va canviar l'article 135 de la dita CE. Amb aquesta reforma “encoberta” el TC no hi va dir res de res i ,alhora, és va lligar en curt el control del dèficit de les comunitats autònomes (es va començar a desnaturalitzar l’autonomia catalana). A partir d'aquesta reforma, Catalunya ha patit, més que mai, de manca de tresoreria financera. I de fet, això ha servit de coartada perfecta (objectiu del dèficit mal entès) per anihilar completament l’autogovern català

En síntesi, la via de la reforma constitucional és una gran manipulació política : és una via morta. Fins i tot considero que caldrà convèncer els federalistes de bona fe (Podem i sectors del PSC) perquè reflexionin i tinguin ben present que la reforma de la Constitució -si s’arriba a portar a terme- implicaria més centralisme, més assimilacionisme, més jacobinisme reaccionari i més polítiques completament antisocials.

http://in.directe.cat/josep-loste/bl...-una-via-morta

[Gamper]

“La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya va ser un cop d’estat”




Mentre s’ha entrat en època electoral per a no canviar gaire el Govern actual de l’Estat, el meu interès continua centrat en el procés constituent d’un nou Estat català, procés que em sembla indeturable en el temps, encara que ningú no és capaç de predir els anys que es necessitaran. M’interessa saber per què no fa tants anys els independentistes no arribaven a un 10%, i ara, ja estan sobre el 50. Pens que el comportament dels governants del PP hi tenen molt a veure. Això que passa al Principat, podrà passar a altres territoris, si s’entossudeixen a negar la multinacionalitat i a no respectar les llengües i les cultures existents a l’Estat, que són tan dignes com la castellana.

El denominador comú que observ és que la majoria, per no dir la quasi totalitat d’intel·lectuals, periodistes, escriptors, professors i partits polítics espanyols han tancat files al voltant del pensament del PP i contra la voluntat del poble català. Per això, vaig quedar sorprès quan vaig poder llegir a la revista El Temps, núm. 1.641, una entrevista a Javier Pérez Royo, sevillà, i que té una edat semblant a la meva, que, a més, és catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, i on quedava clar que aquest andalús entenia i comprenia tot el que passava a Catalunya, i que ell ja ho havia previst el febrer de 2007, en un article a El País, que va titular “Golpe de estado”, en el qual denunciava que el PP volia desfer el procés de legitimació democràtica dels catalans, no sols amb la interposició del recurs d'inconstitucionalitat, sinó amb la maniobra que havia posat en marxa per intentar mutilar el TC, amb la finalitat que el recurs pogués prosperar, i llavors avisava que allò suposava un cop d’estat que tendria conseqüències. Afirma que és el que ha passat a partir de llavors i el que està passant ara.

El catedràtic de dret constitucional explica que la sentència contra l’Estatut ha estat tan letal com la crisi econòmica, ja que aquella sentència suposa la creació d’una crisi territorial, aspecte que m’ha interessat molt aclarir. Diu que ens hem quedat sense constitució territorial, perquè la sentència va eliminar dues garanties que existien a la Constitució:

- Que la integració territorial d’una nacionalitat (nació) o regió és el resultat d’un pacte entre dos parlaments.

- Que aquest pacte és o ha de ser ratificat pels ciutadans (poble).

Per una part, la sentència va ignorar el pacte que existia entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, i per una altra, va menysprear l’última paraula del poble de Catalunya que l’havia ratificat en referèndum. Aquest fet va significar a la pràctica deixar sense Constitució a Catalunya. Com a mínim això ho poden entendre les persones que tenen coneixements suficients sobre dret constitucional. A mi m’ho ha ensenyat el catedràtic Javier Pérez Royo, i ho he entès. N’hi haurà que diran que sí, que tenen constitució, perquè aquesta existeix. Segur que sí, però el poble català que va votar i referendar l’Estatut, no la pot sentir com a seva. No sentir-la com a seva significa no existir. I aquesta, diu el professor, és la principal causa de tot el que ha succeït després.

Gràcies a un dels pocs intel·lectuals espanyols que comprèn la situació política que es viu al Principat, he pogut entendre una mica més el procés en què es troben immersos, aturat per problemes ideològics, que pot tornar a posar-se en marxa en qualsevol moment en què arribin a una entesa; és un procés de formació d’un nou estat, és un procés constituent d’un nou estat, perquè el PP va obligar el TC a deixar el poble català sense constitució. El catedràtic sevillà ens ensenya el camí per saber a qui no hem de votar.

http://in.directe.cat/joan-lladonet/...-un-cop-destat

[Gamper]

Ara sí, és un escàndol

TONI SOLER

Actualitzada el 07/12/2015 18:37


Comparar processos electorals diferents, encara que siguin consecutius, és una temeritat. El 20-D no es vota el futur del govern català; el nivell de participació està per veure, i el comportament dels votants serà tan diferent que la marca catalana de Podem té opcions de ser la més votada, només dos mesos després del rotund fracàs del 27-S. El que està en joc és el govern d’Espanya i sobretot la fi del bipartidisme, una pantalla que, a Catalunya, hem superat fa lustres. Només hi ha un factor comú entre les eleccions catalanes i les espanyoles: els residents a l’estranger ho tindran magre per votar. Al 27-S aquesta anomalia (per no dir sabotatge) convenia a l’unionisme i, per tant, es va minimitzar. Ara, de sobte, tot Espanya se n’exclama i l’editorial d’ El País parla d’escàndol. Però el veritable escàndol és que l’esperit democràtic sigui tan selectiu.

http://www.ara.cat/eleccions20d/Ara-...481851814.html

[Gamper]

Catalunya en 17 minuts

"Finalment, algú s'ha atrevit a fer la gran la pregunta a Madrid"




per Salvador Cot 8 de Desembre 2015 a les 01.24 h




Finalment, algú s'ha atrevit a fer la gran la pregunta a Madrid. Aquest dilluns, al debat de la Sexta, per primera vegada els moderadors es van deixar arrossegar per l'obvietat i van preguntar als quatre partits per quina raó a Catalunya no s'hi pot convocar un referèndum com l'escocès. La resposta (Constitució!!!) no va anar més enllà, però la simple formulació del referèndum devia sorprendre centenars de milers d'espectadors, impactats per l'atreviment periodístic. Espanya no és totalment immune a la democràcia, ves per on. En total van ser -només- disset minuts de debat sobre Catalunya que, això sí, es van quedar dins del perímetre dels principis canònics del nacionalisme espanyol. Però, de tota manera, cal reconèixer l'esforç de Pablo Iglesias que, impulsat per les enquestes a Catalunya, va atribuir-se un maragallisme avançat que devia sonar a xinès a la immensa majoria de la respectable audiència de la privada de moda. Iglesias és l'únic que s'ha pres seriosament la reforma de l'estat espanyol, encara que sigui després de destrossar la campanya electoral de Catalunya Sí que Es Pot.

Al capdavall, Iglesias i Rivera competeixen per capturar l'herència del catalanisme polític a Madrid. Ciutadans vol assumir la funció de lobby que deixa lliure l'habitació buida del Palace i Iglesias, pel seu compte, intenta recuperar la tradició del PSUC/PSC com a palanca electoral estable. "Nos mueve el idealismo", va dir Soraya Sáenz de Santamaría. I no va caure cap focus.



http://www.mon.cat/cat/notices/2015/...uts_154801.php

[brother-of-keostion]

¡¡¡Vaya descarga de lastre la tuya, Gaymper!!!

Estás dejando todo perdido. Perdido de merda, digo.

[Gamper]

“La independència no ens fa por”

SALVADOR SEGUÍ, ‘EL NOI DEL SUCRE’ 1919
*Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
08/12/2015 00:00

A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. [...] Jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. [...] Tant se val que [els reaccionaris] proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics... quan són a Barcelona. Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la Monarquia centralista, i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre. ¿És, per ventura, amb la col·laboració ministerial com es poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una Monarquia centralista i enemiga de l’emancipació dels pobles hispànics? Sortosament, la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors. Una Catalunya alliberada de l’Estat espanyol us asseguro, amics madrilenys, que fóra una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme, tenen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. [...]

http://m.ara.cat.prx2.unblocksit.es....481851802.html

[brother-of-keostion]

Me encanta que te digan que tus traducciones al castellano tienen tan poco éxito como los originales.

Lástima del tiempo que pierdes.

[brother-of-keostion]

Por cierto... creo que el alférez guevo ha hecho una rentrée espectacular en otros hilos.

Sería conveniente se pasara por aquí para decirnos cuándo se van a bajar las bragas las chicas de las CUP's.

Sería un alivio para el atormentado Gaymper. Que se bajaran las bragas cuanto antes, digo.

[Gamper]

El federalisme és una altra cosa

JOAN RUSIÑOL08/12/2015 20:25

Segueix-me

Jordi Évole va escriure dilluns durant el debat: “¿Pero qué te hemos hecho, Pedro, para que nos traigas el Senado?*” Aquest dimarts*el PSC ha concretat la proposta per dur-lo a la Sagrera. La idea podria tenir sentit si el PSOE assumís que l’estat espanyol és plurinacional i, per tant, les seves institucions es reparteixen amb normalitat democràtica entre les seves grans ciutats. Però no és així. De fet, si l’independentisme ha crescut tant és, en bona mesura, per la manca d’una cultura federal a Madrid. Sense aquesta base, voler portar ara la cambra alta a Barcelona esdevé un gest cosmètic que, lluny de resoldre la situació, la complica perquè la majoria de catalans —sobiranistes o no– volen una administració eficient, amb institucions que se sàpiga per a què serveixen. L’entesa no millorarà regalant-nos aquell gerro que ningú vol, ni aquí ni allà.

http://m.ara.cat/eleccions20d/federa...482451789.html