El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

No hi haurà estabilitat sense Catalunya

ANTONI BASSAS21/12/2015 21:55

Segueix-me

Per explicar a un estranger una diferència significativa entre Catalunya i Espanya fins ara li ensenyava el mapa electoral del 2011: tot blau cel fins a arribar al nord-est, amb Barcelona vermella del PSC i Tarragona, Lleida i Girona blaves de Convergència. Al mapa del 2015, el contrast encara és més fort, perquè aquest cop Catalunya comença allà on s’acaben el blau popular i el vermell socialista. Aquí comença un altre sistema de partits, una altra lògica de l’electorat, uns altres interessos, encara més acusadament que fa quatre anys. Rajoy, els mercats i la UE poden forçar la gran coalició amb l’abstenció del PSOE i Ciutadans, però fer-ho en nom de l’estabilitat serà continuar-se enganyant. No hi ha estabilitat sense solució per a Catalunya.

http://m.ara.cat/firmes/antoni_bassa...490250996.html

[guevofrito]

El bassas suele molar. Es de lo mas top de nuestra caverna catalocule pero aqui patina. Por que se preocupa de la estabilidad de españa con o sin catalunya?
Que oportunidad mas buena hemos perdido no haciendo la via claver para volver salir en la prensa internacional. El 20n la foto de cat fui similar a la de euskadi por ej. Una gran abstencion aqui regalando escaños a los colauers para que en 18meses(siempre dije que era procesismo puro 18meses en vez de 6meses por decir algo mas razonable, esa obsesion con copiar a los escoceses que tiene maa cuando españa no es westminster...)sean futuros y convencidos indepes...viendo que el senado impide cualquier reforma y que pablemos no esta por la ruptura real.
Ellos veran, yo a lo mio pray for assamblea gironina

[guevofrito]

Davant del resultat aquesta nit de les eleccions espanyoles, de de la CUP volem fer les següents reflexions:


- L’abstenció, l’aposta de la CUP respecte les eleccions espanyoles, ens reafirmava davant la necessitat de fer irreversible el mandat sorgit del passat 27 de setembre a Catalunya. Per contra les diferents forces sobiranistes han continuat apostant per participar-hi i és per això que insistim que cap reforma amb l’estat és possible ni pot significar aturar el procés de ruptura sorgit a les passades eleccions catalanes.

- El resultats de les eleccions a Catalunya evidencia el viratge dels votants independentistes cap a l'esquerra. D'una banda, ERC s'ha situat com la primera força independentista, amb un resultat que triplica els resultats que van obtenir el 2011. D'altra banda, Democràcia i Llibertat (la fórmula amb què CDC ha concorregut a les eleccions) ha caigut dels 16 diputats que va obtenir als comicis estatals del 2011 als 8 actuals.

- El bon resultat obtingut per En Comú Podem significa un ampli suport a una força que ha defensat clarament la necessitat d'un referèndum per tal que la població catalana es pugui expressar lliurement a les urnes. No obstant, les forces del règim continuen tenint un pes molt important dins el Congrés espanyol i en aquest sentit l’únic camí possible és la unilateralitat per fer irreversible la construcció de la República catalana.

- El fet que les dues primeres forces en nombre de vots a Catalunya siguin En Comú Podem i ERC confirma un mapa electoral principatí protagonitzat per les formacions d'esquerres.

Davant dels bons resultats de les formacions d'esquerres i progressistes independentistes i autodeterministes, la CUP emplaça Junts pel Sí a cloure el procés de converses que està mantenint amb la CUP-CC amb una oferta que inclogui una presidència alternativa que pugui generar un ampli consens i també a millorar la proposta en relació a pla de xoc. L’independentisme i el canvi social van de la mà, i només així aconseguirem sumar nous agents polítics i socials a la ruptura i al procés constituent.

D'altra banda, davant del suport obtingut per En Comú Podem, emplacem aquesta formació i també els seus companys de Catalunya Sí Que es Pot a sumar-se al procés constituent cap a la República Catalana.

Finalment, recordem que la CUP ha de valorar la proposta de Junts pel Sí en Assemblea Nacional el 27 de desembre. Si l'oferta de Junts pel Sí varia en el sentit de proposar un president de consens, aquesta tindrà més possibilitats que sigui àmpliament acceptada per la militància i simpatitzants.


A ver si el ego del marinero mas, el pagafantismo de la primera fuerza indepe, el acomplejamiento de los podemitas catalanes decae una mica y recogen el guante y hay fumata...blaugrana para el dia de reyes. Me pido una republicat para ese dia.

En forma de acuerdo global. La dui me la pido para sant jordi aunque segun el procesista mas hay que esperar 2 partos para que el niño salga bien y no se alteren los contratos de las 300 familias. Hay que dar tiempo a abertis, la caixa y cia para que se adecuen a nuestra futura legislacion jeje

[Gamper]

La inversió estrangera a Catalunya segueix batent rècords tot i la incertesa política

ÀLEX FONT MANTÉ*Barcelona22/12/2015 00:00

Segueix-me

La inversió estrangera va aconseguir al tercer trimestre d’aquest any un dels registres més alts de la història tot i coincidir de ple amb la campanya electoral i les eleccions del 27 de setembre, marcades per una elevada tensió política. En concret, entre el juliol i el setembre van arribar de fora 1.164 milions d’euros, la tercera xifra més alta en un tercer trimestre. Segons les dades oficials del ministeri d’Economia, només en els tercers trimestres del 2010 (que va ser excepcionalment bo) i el 2006 hi va haver més inversió estrangera que aquest any.

En total, durant els nou primers mesos de l’any la inversió estrangera es va elevar fins als 3.689 milions d’euros a Catalunya, una xifra pràcticament idèntica a la que s’havia registrat el 2010, que va ser l’any amb més inversió de la història. Això vol dir que si es manté el ritme registrat els nou primers mesos de l’any la inversió estrangera podria marcar un nou rècord històric. Mentre que aquest indicador va créixer un 42% en el conjunt d’Espanya, a Catalunya ho va fer un 240%.

Aquestes dades arriben en ple debat sobre l’impacte econòmic del procés sobiranista. Institucions com el Cercle d’Economia han assegurat que la declaració de ruptura aprovada al Parlament el 9 de novembre va provocar, des del primer minut, fuga d’empreses i congelació d’inversions. De totes maneres, el possible impacte de la declaració de ruptura no es podrà constatar fins que no es publiquin les dades de l’últim trimestre de l’any, la qual cosa passarà d’aquí a tres mesos, aproximadament. +ràcies a aquests registres, la inversió estrangera a Catalunya va suposar un 23% del total que va rebre Espanya fins al setembre. Fa un any, el pes de Catalunya en la inversió estrangera a l’Estat només era del 10%. Com és habitual, la primera comunitat en captació d’inversió és Madrid, que es va quedar un 66% del total. Tot i això, els experts sempre alerten que aquesta dada cal agafar-la amb pinces perquè moltes inversions es computen a Madrid si l’empresa té la seu principal a la capital espanyola malgrat que, de manera efectiva, els diners es destinin a una altra comunitat.

Les dades d’inversió estrangera acostumen a patir sotragades destacables, ja que una sola operació de vegades pot distorsionar molt la tendència. Malgrat això, la inversió del gener al setembre ha minvat cada any respecte de l’anterior entre el 2010 i el 2014. Aquest any, però, la tendència negativa s’ha trencat de manera molt clara i s’ha obtingut el segon millor registre, pràcticament empatat amb el del 2010, que és a primera posició pel que fa a inversió estrangera a Catalunya.

Mentrestant, les exportacions també van mantenir la tendència dels últims temps i van seguir creixent a l’octubre. En total, en els deu primers mesos de l’any les empreses catalanes van vendre a l’estranger més de 53.000 milions d’euros, un 5,9% més. En la mateixa línia del que ha passat en els últims mesos, la gran recuperació del consum intern va fer créixer molt les importacions. Fins a l’octubre van créixer un 5,2% i van superar els 63.000 milions, la qual cosa va fer augmentar el dèficit comercial (és a dir, la diferència entre importacions i exportacions) fins als 10.000 milions d’euros.

Catalunya suposa un 26% de les exportacions espanyoles, però també un 28% de les importacions.

http://m.ara.cat.prx2.unblocksit.es/...490250998.html

----------------------------------------------------------------

La inversión extranjera en Cataluña sigue batiendo récords a pesar de la incertidumbre política

ÀLEX FUENTE MANTIENE * Barcelona22 / 12/2015 doce

Sígueme

La inversión extranjera alcanzó el tercer trimestre de este año uno de los registros más altos de la historia a pesar de coincidir de pleno con la campaña electoral y las elecciones del 27 de septiembre, marcadas por una elevada tensión política. En concreto, entre julio y septiembre llegaron de fuera 1.164 millones de euros, la tercera cifra más alta en un tercer trimestre. Según los datos oficiales del Ministerio de Economía, sólo en los terceros trimestres de 2010 (que fue excepcionalmente bueno) y en 2006 hubo más inversión extranjera que este año.

En total, durante los nueve primeros meses del año la inversión extranjera se elevó hasta los 3.689 millones de euros en Cataluña, una cifra prácticamente idéntica a la que se había registrado en 2010, que fue el año con más inversión de la historia. Esto quiere decir que si se mantiene el ritmo registrado en los nueve primeros meses del año la inversión extranjera podría marcar un nuevo récord histórico. Mientras que este indicador creció un 42% en el conjunto de España, en Cataluña lo hizo un 240%.

Estos datos llegan en pleno debate sobre el impacto económico del proceso soberanista. Instituciones como el Círculo de Economía han asegurado que la declaración de ruptura aprobada en el Parlamento el 9 de noviembre provocó, desde el primer minuto, fuga de empresas y congelación de inversiones. De todos modos, el posible impacto de la declaración de ruptura no se podrá constatar hasta que no se publiquen los datos del último trimestre del año, lo que pasará dentro de tres meses, aproximadamente. + racias a estos registros, la inversión extranjera en Cataluña supuso un 23% del total que recibió España hasta septiembre. Hace un año, el peso de Cataluña en la inversión extranjera en el Estado sólo era del 10%. Como es habitual, la primera comunidad en captación de inversión es Madrid, que se quedó un 66% del total. Sin embargo, los expertos siempre alertan de que este dato hay que cogerla con pinzas porque muchas inversiones se computan en Madrid si la empresa tiene su sede principal en la capital española a pesar de que, de manera efectiva, el dinero se destine a otra comunidad.

Los datos de inversión extranjera suelen sufrir sacudidas destacables, ya que una sola operación a veces puede distorsionar mucho la tendencia. Sin embargo, la inversión de enero a septiembre ha disminuido cada año respecto del anterior entre el 2010 y el 2014. Este año, sin embargo, la tendencia negativa se ha roto de manera muy clara y se ha obtenido el segundo mejor registro , prácticamente empatado con el de 2010, que está en primera posición en cuanto a inversión extranjera en Cataluña.

Mientras tanto, las exportaciones también mantuvieron la tendencia de los últimos tiempos y siguieron creciendo en octubre. En total, en los diez primeros meses del año las empresas catalanas vendieron en el extranjero más de 53.000 millones de euros, un 5,9% más. En la misma línea de lo que ha ocurrido en los últimos meses, la gran recuperación del consumo interno hizo crecer mucho las importaciones. Hasta octubre crecieron un 5,2% y superaron los 63.000 millones, lo que hizo aumentar el déficit comercial (es decir, la diferencia entre importaciones y exportaciones) hasta los 10.000 millones de euros.

Cataluña supone un 26% de las exportaciones españolas, pero también un 28% de las importaciones.

[Gamper]

Podemos i IU, contra el retorn dels papers de Salamanca

Les Corts de Castella i Lleó han aprovat per unanimitat de tots els partits exigir a la Generalitat la devolució de la documentació rebuda el 2006


Alguns papers retinguts a Salamanca van tornar a partir del 2005. | Generalitat de Catalunya






per Gemma Aguilera 22 de Desembre 2015 a les 14.20 h



L'Espanya plurinacional de Podemos i d'Izquierda Unida ha quedat en entredit avui a les Corts de Castella i Lleó. Per unanimitat de tots els partits, s'ha aprovat una declaració institucional en què exigeixen a la Generalitat de Catalunya la devolució a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca de "tota la documentació indegudament rebuda des de 2006, inclosos els documents no restituïts als seus legítims propietaris". El document està signat per PP, PSOE, Podemos, Ciutadans i el Grup Mixt, dins del qual hi ha IU-Equo. El 2005, es va aprovar una llei que preveia aquest retorn.


La declaració institucional inclou també referències al "ferm suport a la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola i la necessitat de complir les lleis i les resolucions judicials", en referència a la sentència del Tribunal Constitucional del gener del 2013, que demanava la devolució dels documents que no fossin objecte de la llei de restitució de 2005. El text va més enllà i rubrica un compromís de totes les forces perquè aquest arxiu compleixi amb la seva finalitat fundacional, "ser testimoni d'un dels episodis més tràgics de la història d'Espanya".

Cal recordar que el 2005, quan es va aprovar el trasllat d'alguns documents als seus legítims propietaris catalans, molts ciutadans van sortir al carrer a protestar, amb l'empara de l'Ajuntament de Salamanca i de la Junta de Castella i Lleó.


http://www.mon.cat/cat/notices/2015/...nca_155656.php

[Gamper]

Podemos i IU, contra el retorn dels papers de Salamanca

Les Corts de Castella i Lleó han aprovat per unanimitat de tots els partits exigir a la Generalitat la devolució de la documentació rebuda el 2006


Alguns papers retinguts a Salamanca van tornar a partir del 2005. | Generalitat de Catalunya

per Gemma Aguilera 22 de Desembre 2015 a les 14.20 h

L'Espanya plurinacional de Podemos i d'Izquierda Unida ha quedat en entredit avui a les Corts de Castella i Lleó. Per unanimitat de tots els partits, s'ha aprovat una declaració institucional en què exigeixen a la Generalitat de Catalunya la devolució a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca de "tota la documentació indegudament rebuda des de 2006, inclosos els documents no restituïts als seus legítims propietaris". El document està signat per PP, PSOE, Podemos, Ciutadans i el Grup Mixt, dins del qual hi ha IU-Equo. El 2005, es va aprovar una llei que preveia aquest retorn.


La declaració institucional inclou també referències al "ferm suport a la integritat de l'Arxiu de la Guerra Civil Espanyola i la necessitat de complir les lleis i les resolucions judicials", en referència a la sentència del Tribunal Constitucional del gener del 2013, que demanava la devolució dels documents que no fossin objecte de la llei de restitució de 2005. El text va més enllà i rubrica un compromís de totes les forces perquè aquest arxiu compleixi amb la seva finalitat fundacional, "ser testimoni d'un dels episodis més tràgics de la història d'Espanya".

Cal recordar que el 2005, quan es va aprovar el trasllat d'alguns documents als seus legítims propietaris catalans, molts ciutadans van sortir al carrer a protestar, amb l'empara de l'Ajuntament de Salamanca i de la Junta de Castella i Lleó.


http://www.mon.cat/cat/notices/2015/...nca_155656.php

---------------------------------------------------------------

Podemos e IU, contra el retorno de los papeles de Salamanca

Las Cortes de Castilla y León han aprobado por unanimidad de todos los partidos exigir a la Generalitat la devolución de la documentación recibida en 2006 Algunos papeles retenidos en Salamanca volvieron a partir de 2005. | Generalidad de Cataluña

por Gemma Aguilera 22 de Diciembre 2015 a las 14:20 h

La España plurinacional Podemos y de Izquierda Unida ha quedado en entredicho hoy en las Cortes de Castilla y León. Por unanimidad de todos los partidos, se ha aprobado una declaración institucional en la que exigen a la Generalidad de Cataluña la devolución al Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca de "toda la documentación indebidamente recibida desde 2006, incluidos los documentos no restituidos a sus legítimos propietarios ". El documento está firmado por PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos y el Grupo Mixto, dentro del cual hay IU-Equo. En 2005, se aprobó una ley que preveía este retorno.

La declaración institucional incluye también referencias al "firme apoyo a la integridad del Archivo de la Guerra Civil Española y la necesidad de cumplir las leyes y las resoluciones judiciales", en referencia a la sentencia del Tribunal Constitucional de enero del 2013, que pedía la devolución de los documentos que no fueran objeto de la ley de restitución de 2005. El texto va más allá y rubrica un compromiso de todas las fuerzas para que este archivo cumpla con su finalidad fundacional, "fue testigo de uno de los episodios más trágicos de la historia de España ".

Hay que recordar que en 2005, cuando se aprobó el traslado de algunos documentos a sus legítimos propietarios catalanes, muchos ciudadanos salieron a la calle a protestar, con el amparo del Ayuntamiento de Salamanca y de la Junta de Castilla y León.


















La nueva política y tal...

[josardo]

Seguramente pacopina es uno de los instigadores:

[Gamper]

La diferència amb Espanya

JOAN RUSIÑOL22/12/2015 23:37

Segueix-me

Les urnes han jugat una mala passada als que es fregaven les mans amb la falta de majoria absoluta de Junts pel Sí el 27-S. Ara els ciutadans obliguen els partits espanyols a seure i negociar. Amb matisos, però la situació a l’Estat no és tan diferent de la que viu Catalunya o la que va haver d’afrontar Susana Díaz a Andalusia fa uns mesos. Quan això passa, el repte és trobar el projecte que uneix més gent. Però mentre a Catalunya l’independentisme busca l’entesa per posar en marxa un canvi profund, a Madrid el bipartidisme explora com perpetuar el model del 1978. Mentre a Catalunya el projecte continuarà passi el que passi diumenge a Girona, a Madrid difícilment podran frenar els canvis polítics amb una trobada, aquest dimecres, a la Moncloa. Només cal mirar a Grècia.

http://m.ara.cat/politica/diferencia...490850958.html

[guevofrito]

http://www.aiguaesvida.org/junts-pel...dun-dret-huma/

Seguramente mañana se desbloquee la investidura pero habra que fiscalizar al govern de transicion nacional a diario. Y espabilar a erc, que tenemos claro que son republicanos catalanes pero no sabemos cuanto de esquerres son

[Gamper]

L'operació Colau

"Embolicar-se en un plantejament estatal és un gran risc per a l'independentisme, perquè a la proposta de referèndum de Podemos se li acabarà veient el llautó com també se li va veure a la proposta federal del PSOE"
per Lluís Bou 26 de Desembre 2015 a les 20.10 h



L'independentisme serà unitari i transversal o no serà. No hi ha prou massa crítica per fer un procés independentista d'esquerres, com tampoc n'hi ha per fer-lo de dretes, o de centre. El sobiranisme només suma si se suma tot. Aquesta és una màxima evident però tendeix a oblidar-se, perquè Catalunya només té la possibilitat de plantejar reptes d'aquesta magnitud quan l'Estat entra en crisi. I quan apareix una crisi del sistema espanyol sempre sorgeixen també moviments regeneracionistes o revolucionaris, que habitualment han acabat anul·lant la força de la reivindicació catalana. Va succeir d'aquesta manera el 1936 i pot tornar a ser-ho el 2015.


L'espanyolisme d'esquerres està neguitós aquests dies amb la denominada Operació Colau. Somia que la CUP tombi aquest diumenge la legislatura i que s'anticipin unes eleccions autonòmiques al mes de març, en les quals el candidat no seria Lluís Rabell ni Joan Coscubiela sinó l'alcaldessa de Barcelona al capdavant d'un moviment més ampli. L'operació no està confirmada, però a En Comú Podem no la desmenteixen. És el gran somni de l'unionisme d'esquerres a Catalunya.

El sector més radical de la CUP, que alhora és el menys independentista, és sensible a aquest plantejament, i per això vol tombar la legislatura que havia de ser de la desconnexió. És més d'extrema esquerra que no pas independentista, i si ha de triar, tria. Aquest diumenge ho veureu. Aquest sector intransigent vol deixar estar la majoria independentista i acostar-se a Podemos i Ada Colau.

L'alcaldessa de Barcelona ha començat a moure's també a favor d'aquesta opció. Aquesta setmana ha permès, amb la calculada abstenció de Barcelona en Comú, que s'aprovés a l'Ajuntament una moció de suport a la resolució de la desconnexió que va votar el Parlament. Va anar al límit del que poden suportar Podemos i Pablo Iglesias, però forçant una mica la situació ha permès una petita pista d'aterratge als cupaires radicals.

L'operació Colau s'ha activat després de la victòria d'En Comú Podem a Catalunya a les eleccions espanyoles, que ha girat la mirada d'una part del sobiranisme cap una òptica autonomista, de forma semblant al gir estatalista que han fet els nacionalistes valencians. El portaveu de Crida Constituent (CUP), David Caño, ha escrit al seu mur de Facebook que aposta per dos possibles "escenaris": Forçar eleccions avançades al març i presentar-se amb Colau, o validar la proposta de Junts pel Sí a l'assemblea i alhora buscar una aliança amb En Comú Podem.

L'operació Colau és molt semblant a la de la fusió que va donar lloc al PSC. Si el nucli nacional d'aquella proposta estatal va ser el federalisme, en la nova serà un referèndum per a Catalunya. Però si amb els socialistes el federalisme va esdevenir una proposta buida, la del referèndum que fa Podemos tampoc no va gaire més enllà. No té cap majoria.

Vaig cobrir informativament dos mítings de Pablo Iglesias i Ada Colau a Madrid, i els puc assegurar que en cap moment hi va aparèixer la petició de referèndum. No és només que Pablo Iglesias no ho plantegés, sinó que Ada Colau tampoc hi va dedicar ni un segon davant el públic madrileny. I fins a cert punt és comprensible, Espanya té les seves lleis no escrites. La imatge d'acceptacció de la plurinacionalitat que té Podemos li ha donat un molt bon resultat a les nacions "perifèriques", tal com ells diuen, però pocs li han comprat l'oferta al centre d'Espanya. A nivell espanyol, Podemos no ha obtingut el resultat que s'esperava i no ha aconseguit ni tan sols superar el PSOE i situar-se en segon lloc. Tard o d'hora Pablo Iglesias s'adequarà a aquesta realitat demogràfica, tindrà molta pressió per decantar-se.

Embolicar-se en aquesta incerta operació de matriu estatal és un gran risc per a l'independentisme, perquè a la proposta de referèndum de Podemos se li acabarà veient el llautó com també se li va veure a la proposta federal del PSOE. A Espanya la política són faves comptades, i només s'hi pot actuar des de l'unionisme. L'operació Colau potser permetria formar un govern tripartit, però seria tornar a la política de sempre, a la Generalitat autonòmica. Seria la fi del procés. Els més radicals de la CUP, els que defensen aquesta deriva, hauran estat al final els més utils per a l'Estat. Esperem que l'assemblea de la CUP en sigui conscient.


http://www.mon.cat/cat/notices/2015/...015_155806.php

-------------------------------------------------

La operación Colau

"Envolver en un planteamiento estatal es un gran riesgo para el independentismo, porque en la propuesta de referéndum de Podemos se le acabará viendo el plumero como también se le vio a la propuesta federal del PSOE"

por Lluís Bou 26 de Diciembre 2015 a las 20:10 h

El independentismo será unitario y transversal o no será. No hay suficiente masa crítica para hacer un proceso independentista de izquierdas, como tampoco lo hay para hacerlo de derechas, o de centro. El soberanismo sólo suma si se suma todo. Esta es una máxima evidente pero tiende a olvidarse, porque Cataluña sólo tiene la posibilidad de plantear retos de esta magnitud cuando el Estado entra en crisis. Y cuando aparece una crisis del sistema español siempre surgen también movimientos regeneracionistas o revolucionarios, que habitualmente han acabado anulando la fuerza de la reivindicación catalana. Sucedió de esta manera en 1936 y puede volver a serlo en 2015.


El españolismo de izquierdas está inquieto estos días con la denominada Operación Colau. Sueña que la CUP tumbe este domingo la legislatura y que se anticipen unas elecciones autonómicas en el mes de marzo, en las que el candidato no sería Lluís Rabell ni Joan Coscubiela sino la alcaldesa de Barcelona al frente de un movimiento más amplio. La operación no está confirmada, pero En Común Podemos no la desmienten. Es el gran sueño del unionismo de izquierdas en Cataluña.

El sector más radical de la CUP, que a la vez es el menos independentista, es sensible a este planteamiento, y por eso quiere tumbar la legislatura que debía ser de la desconexión. Es más de extrema izquierda que no independentista, y si tiene que elegir, elige. Este domingo lo veréis. Este sector intransigente quiere dejar estar la mayoría independentista y acercarse a Podemos y Ada Colau.

La alcaldesa de Barcelona ha empezado a moverse también a favor de esta opción. Esta semana ha permitido, con la calculada abstención de Barcelona en Común, que se aprobara en el Ayuntamiento una moción de apoyo a la resolución de la desconexión que votó el Parlamento. Fue al límite de lo que pueden soportar Podemos y Pablo Iglesias, pero forzando un poco la situación ha permitido una pequeña pista de aterrizaje a cupaires radicales.

La operación Colau ha activado tras la victoria de En Común Podemos en Cataluña en las elecciones españolas, que ha girado la mirada de una parte del soberanismo hacia una óptica autonomista, de forma parecida al giro estatalista que han hecho los nacionalistas valencianos. El portavoz de Llamada Constituyente (CUP), David Caño, ha escrito en su muro de Facebook que apuesta por dos posibles "escenarios": Forzar elecciones adelantadas en marzo y presentarse con Colau, o validar la propuesta de Juntos por Sí a la asamblea y al mismo tiempo buscar una alianza con Al Común Podemos.

La operación Colau es muy parecida a la de la fusión que dio lugar al PSC. Si el núcleo nacional de aquella propuesta estatal fue el federalismo, en la nueva será un referéndum para Cataluña. Pero si con los socialistas el federalismo se convirtió en una propuesta vacía, la del referéndum respecto Podemos tampoco no va mucho más allá. No tiene mayoría.

Cubrí informativamente dos mítines de Pablo Iglesias y Ada Colau en Madrid, y les puedo asegurar que en ningún momento apareció la petición de referéndum. No es sólo que Pablo Iglesias no lo planteara, sino que Ada Colau tampoco dedicó ni un segundo ante el público madrileño. Y hasta cierto punto es comprensible, España tiene sus leyes no escritas. La imagen de acceptacció de la plurinacionalidad que tiene Podemos le ha dado un muy buen resultado en las naciones "periféricas", tal como ellos dicen, pero pocos le compraron la oferta en el centro de España. A nivel español, Podemos no ha obtenido el resultado que se esperaba y no ha conseguido ni siquiera superar el PSOE y situarse en segundo lugar. Tarde o temprano Pablo Iglesias adecuará a esta realidad demográfica, tendrá mucha presión para decantarse.

Envolverse en esta incierta operación de matriz estatal es un gran riesgo para el independentismo, porque en la propuesta de referéndum de Podemos se le acabará viendo el plumero como también se le vio a la propuesta federal del PSOE. En España la política son habas contadas, y sólo se puede actuar desde el unionismo. La operación Colau quizás permitiría formar un gobierno tripartito, pero sería volver a la política de siempre, a la Generalidad autonómica. Sería el fin del proceso. Los más radicales de la CUP, los que defienden esta deriva, habrán sido al final los más útiles para el Estado. Esperamos que la asamblea de la CUP sea consciente.