El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

29/12: En les tensions de la CUP, Mas ha estat una excusa

VICENÇ VILLATORO28/12/2015 20:37

Segueix-me

O si es vol, un símbol, un escenari emblemàtic sobre el qual s’ha projectat una qüestió de fons. A l’interior de la CUP hi conviuen dues cultures polítiques —dos pols molts oposats, amb tota una gradació entremig— que són prou diferents i poden arribar a ser tan antagòniques que si no haguessin xocat pel suport a la investidura d’Artur Mas haurien xocat per qualsevol altra cosa. Per exemple, estic convençut que haurien xocat —i que xocaran— per una qüestió no menys significativa, però al meu parer molt menys transcendent, d’una transcendència estrictament interna: el tipus de relació amb el món de Podem. Si és una relació de confluència o de competència. I les línies de tensió interna passaran en aquest tema molt a prop dels punts per on han passat entorn de la investidura de Mas. Si la independència no va abans que la revolució, per dir-ho així, és lògic confluir amb Podem i intentar fer una revolució d’àmbit hispànic. Si la independència va abans que la revolució, Podem és de l’altra banda, més un adversari que un aliat. El tema no era Mas. El tema són les prioritats. Si la independència és un objectiu polític o un instrument circumstancial.

-------------------------------------

12.29: En las tensiones de la CUP, Mas ha sido una excusa

VICENÇ VILLATORO
12/28/2015 20:37

Sígueme

O si se quiere, un símbolo, un escenario emblemático sobre el que se ha proyectado una cuestión de fondo. En el interior de la CUP conviven dos culturas políticas -dos polvo muchos opuestos, con toda una gradación entremig- que son bastante diferentes y pueden llegar a ser tan antagónicas que si no hubieran chocado por el apoyo a la investidura de Artur Mas deberían chocado por cualquier otra cosa. Por ejemplo, estoy convencido de que habrían chocado -y que xocaran- por una cuestión no menos significativa, pero en mi opinión mucho menos trascendente, de una trascendencia estrictamente interna: el tipo de relación con el mundo de Podemos. Si es una relación de confluencia o de competencia. Y las líneas de tensión interna pasarán en este tema muy cerca de los puntos por donde han pasado en torno a la investidura de Mas. Si la independencia no antes de que la revolución, por decirlo así, es lógico confluir con Podemos e intentar hacer una revolución de ámbito hispánico. Si la independencia antes de que la revolución, Podemos es el otro lado, más un adversario que un aliado. El tema no era Mas. El tema son las prioridades. Si la independencia es un objetivo político o un instrumento circunstancial.

http://m.ara.cat.prx2.unblocksit.es....494450573.html

[Gamper]

El risc que ha d'evitar la CUP

*

per*Lluís Bou30 de Desembre 2015 a les 20.00 h

La CUP ha de fugir de la temptació de no prendre una decisió concreta el dia 3 sobre la continuïtat de la legislatura. La formació pateix un seriós perill d'escissió, i davant d'aquestes situacions els partits tendeixen a enrocar-se. El que posa més en risc ara la integritat de la CUP és decidir sobre la investidura. Una de les dues ànimes haurà perdut i quedarà en evidència.*I per tant la pressió per no mullar-se hi és.



La tendència partidista de tota formació davant una possible trencadissa és anar ajornant l'assumpció de decisions, tal com veiem que està passant. No hi ha cap diferència entre la nova i la vella política. Va succeir d'aquesta manera en el curiós empat a l'assemblea de diumenge passat a Sabadell, i a més endarrerir un dia el consell polític ha obert ara noves sospites.*La impossibilitat de consensuar una posició interna quan ja han passat 4 dies des de l'assemblea és un mal presagi, que indica que no troben un desllorigador.

Però tots aquests problemes succeeixen en la interioritat, de cara endins. De cara enfora la CUP està patint encara molt més.*Amb l'ajornament de la presa de decisió estan provocant un monumental desgast en el seu electorat per tots els flancs,*i l'impàs està afavorint un degoteig d'enfrontaments públics entre els diversos sectors de la formació. Tot plegat frega el desastre.

Però ni tan sols això és el més greu. El més transcendent és que aquesta lentitud en les concrecions està erosionant de forma molt greu la credibilitat del procés, cosa que afecta tots els catalans. A nivell internacional, aquesta credibilitat pràcticament s'ha perdut.*Per tot això, sisplau, que diumenge diguin d'una vegada per totes què volen fer, i si anem o no a eleccions.*No ens facin esperar més. El país és més important que qualsevol partit.

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/...cup_156001.php

[Gamper]

Els somiatruites de la CUP

«És sorprenent que, després de més d’un segle d’enganys i entabanades, l’esquerra catalana encara es cregui l’esquerra espanyola»

Francesc Puigpelat | 31/12/2015 a les 00:01h








Després de molt marejar la perdiu, ja hem descobert la veritat: a la CUP estan dividits entre els que volen construir una República Socialista de Catalunya, i els que volen constituir una Unió Socialista de Repúbliques Soviètiques Espanyoles (USRSE), més o menys a imatge de la desapareguda URSS. La primera conclusió queda clara: els de la CUP són una colla de somiatruites, perquè cap dels dos projectes no té perspectives d’arribar a realitzar-se.

Ara bé: cal dir que un dels sectors de la CUP és molt més somiatruites que l’altre. Em refereixo al que planteja el procés que ha de dur Espanya a constituir-se en la USRSE. Quins suports tenen a Espanya per engegar aquesta idea? Suposo que pensen en Pablo Iglesias, però n’hi ha prou amb seguir les divagacions i canvis d’opinió del personatge en el darrer any en torn al dret a decidir per adonar-se que no és de fiar. Si Iglesias té alguna possibilitat de pactar amb el PSOE (que en té ben poques), el primer punt del seu programa que renunciarà serà al referèndum de Catalunya. Entre altres motius, perquè el normal és que l’últim punt que s’ha incorporat al programa ha de ser sempre el primer a saltar en una negociació per formar govern.

I aquí haurà acabat el somni de la USRSE. És sorprenent que, després de més d’un segle d’enganys i entabanades, l’esquerra catalana encara es cregui l’esquerra espanyola. Semblava que, després de l’ensarronada de Zapatero a Pasqual Maragall i Carod-Rovira s’havia acabat aquesta comèdia per sempre. Però no: ara resulta que l’Anna Gabriel es creu Pablo Iglesias. L’esquerra catalana és capaç d’ensopegar milers de vegades en la mateixa pedra.

Els altres somiatruites pensen en una República Socialista de Catalunya. És altament improbable, però possible un cop existeixi la República de Catalunya (sense més especificacions). Per afegir-hi el “Socialista”, els de la CUP necessitarien guanyar unes eleccions a Catalunya amb dos milions de vots, cosa difícil però no del tot impossible. Ara bé: per constituir la USRSE a la CUP els caldria guanyar unes eleccions a Espanya amb 12 milions de vots, pel cap baix. Ànim, que no serà res!








http://www.naciodigital.cat/opinio/1...miatruites/cup

----------------------------------------------------------

Los soñadores de la CUP

«Es sorprendente que, tras más de un siglo de engaños y entabanades, la izquierda catalana todavía se crea la izquierda española»

Francesc Puigpelat | 12/31/2015 a las 00: 01h

Después de mucho marear la perdiz, ya hemos descubierto la verdad: la CUP están divididos entre los que quieren construir una República Socialista de Cataluña, y los que quieren constituir una Unión Socialista de Repúblicas Soviéticas Españolas (USRSE), más o menos a imagen de la desaparecida URSS. La primera conclusión queda clara: los de la CUP son un grupo de soñadores, porque ninguno de los dos proyectos no tiene perspectivas de llegar a realizarse.

Ahora bien: hay que decir que uno de los sectores de la CUP es mucho más soñadores que el otro. Me refiero a lo que plantea el proceso que debe llevar a España a constituirse en la USRSE. Qué apoyos tienen en España para poner en marcha esta idea? Supongo que piensan en Pablo Iglesias, pero basta con seguir las divagaciones y cambios de opinión del personaje en el último año en torno al derecho a decidir por darse cuenta de que no es de fiar. Si Iglesias tiene alguna posibilidad de pactar con el PSOE (que tiene muy pocas), el primer punto de su programa que renunciará será el referéndum de Cataluña. Entre otros motivos, porque lo normal es que el último punto que se ha incorporado al programa debe ser siempre el primero en saltar en una negociación para formar gobierno.

Y aquí habrá terminado el sueño de la USRSE. Es sorprendente que, tras más de un siglo de engaños y entabanades, la izquierda catalana todavía se crea la izquierda española. Parecía que, tras el timo de Zapatero a Maragall y Carod-Rovira se había acabado esta comedia para siempre. Pero no: ahora resulta que Ana Gabriel se cree Pablo Iglesias. La izquierda catalana es capaz de tropezar miles de veces en la misma piedra.

Los otros soñadores piensan en una República Socialista de Cataluña. Es altamente improbable, pero posible una vez exista la República de Cataluña (sin más especificaciones). Para añadir el "Socialista", los de la CUP necesitarían ganar unas elecciones en Cataluña con dos millones de votos, algo difícil pero no imposible. Ahora bien: para constituir la USRSE a la CUP necesitarían ganar unas elecciones en España con 12 millones de votos, por lo menos. Ánimo, que no será nada!

[Gamper]

La CUP no sap què són les dretes

Pere Sampol30/12/2015 19:40

Segueix-me

Després de tres mesos d'enredar la troca, la CUP encara no ha pogut decidir si facilitarà la investidura de Mas i l'inici de la legislatura que ha de portar Catalunya a les portes de la independència. Per molts de plans de rescat i de programes socials que s'han negociat amb Junts pel Sí, al final, s'ha fet evident l'únic obstacle, insalvable, per a la CUP: Mas és de dretes.

Amics de la CUP –i dic amics encara que ja no us veig amb tantes simpaties com fa uns mesos–, perdonau-me que us digui què són les dretes, perquè crec que mai no heu viscut sota la bota d'un govern veritablement de dretes, com els que hem hagut de patir a les Illes Balears. No és que us ho desitgi, però una temporada sota les ordres de Gabriel Cañellas o de Jaume Matas, i no parlem de José Ramón Bauzá, us canviarien la percepció de la realitat. Això són dretes de veritat i no els succedanis que heu tengut pel Principat.

Per començar, la dreta, la dreta de veritat, sobretot, és anticatalanista. Anticatalanista i anticatalana. Aquest és el gen predominant en l'ADN de la dreta espanyola, ja sigui castellana, andalusa, mallorquina o, fins i tot, catalana. Un bon dretà és, per damunt de tot, anticatalà. Rebutja la llengua catalana i fa seus tots els tòpics que circulen sobre els catalans. Comprendreu, per tant, que el que més odien és un independentista català, no el suporten. I l'encarnació d'aquesta perversió política, el súmmum (qualcú diria "el colmo") és Artur Mas. Mirau per on, aquell en qui heu concentrat totes les vostres fòbies és el mateix dimoni a qui menyspreen els dretans de bon de veres. Basta escoltar els tertulians de la caverna. Pobre Mas!, en qui personifiquen tots els mals que amenacen la grandesa d’Espanya.

Em direu que Mas és el culpable de les retallades. Ja ho sé, us ho he sentit a dir mil vegades. Perdonau-me una altra vegada, però em recordau alguns col·lectius que, a casa nostra, a les Illes, com dieu, protesten contra el nou govern reclamant més recursos per a l'educació, la sanitat, els serveis socials, la universitat, el medi ambient... I voleu dir que el flamant nou govern progressista no té sensibilitat social o mediambiental? O, per ventura, no deu ser que no hi ha ni un punyeter euro (amb perdó) per gastar perquè estam sota el jou d'un Estat que ens espolia els nostres recursos fiscals? O no us sona una cosa semblant a casa vostra? Ja està bé que reclamem als governants, del signe que siguin, més recursos per a les necessitats bàsiques i el manteniment d'uns bons serveis públics; però, en el cas dels Països Catalans, no atribuir les retallades a qui ens tracta com una colònia és enganar la gent i desviar l'atenció d'allò que, per a tots nosaltres, és l'essencial: aconseguir ser els amos dels recursos econòmics que generam.

Així que, una altra vegada, amics meus, per què no pensau en allò que és fonamental? A molts de nosaltres, des de les Illes o del País Valencià, ens havia fet tanta il·lusió el vostre procés. Pensàvem que tot d'una ens hi podríem afegir, no sé ben bé com; però estàvem segurs que els nostres conciutadans, en veure com edificàveu un estat modern, capdavanter en llibertats individuals i col·lectives, dinàmic empresarialment, culte i respectuós amb la resta de cultures, ens farien més cas als qui predicam en el desert des de fa molts d'anys. Ingenus, molts de nosaltres crèiem que seríeu el mirall del que podria ser el nostre Poble, a fi de fugir de l'hegemonia d'una dreta barroera i inculta. Però estau a punt de trencar el mirall. Tot per un nom, per una persona.

Em direu que per què no es retira Mas, per què sou vosaltres els qui heu de cedir? Quanta inconsciència. O no veieu que Mas representa els centenars de milers de persones que han obert els ulls i s'han adonat que Espanya no té remei. O és que, als governants de la nostra futura nació independent, els hem d'exigir el pedigrí d'haver estat independentistes des del bressol? Ningú com Mas, després del franquisme, no ha arriscat tant: s'ha jugat el prestigi i, fins i tot, la seva seguretat personal, per la independència de Catalunya. Direu que per perpetuar-se en el poder. Per divuit mesos? Divuit mesos és el que us ha demanat.

Quina paradoxa! Sou una organització revolucionària i estau a punt de fer avortar el procés més revolucionari encetat a Europa des de fa moltes dècades. Quant de temps haurà de passar perquè tanta de gent recobri la il·lusió si es frustren tantes esperances. Pensau-hi, i pensau també en els qui esperam ansiosos la vostra decisió més enllà de la mar. Que tengueu un bon i clarivident començament d'any.

http://m.ara.cat/opinio/CUP-no-que-s...495050621.html

[AHORASIQUESALE]

[Gamper]

L'emperador

Josep Huguet - Enginyer industrial i llicenciat en història



Fa 500 anys, el gener del 1516, amb la mort de Ferran es va extingir la dinastia catalana. I per primer cop un monarca, Carles, compartia alhora el domini sobre els regnes de Castella i d'Aragó. El regnat de Carles ha estat considerat una època de prosperitat per a Catalunya. Després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que va significar la fi de moltes càrregues feudals i l'accés de molts pagesos a una quasi propietat de la terra, s'inicià una important recuperació econòmica, no només basada en el canvi social agrari, sinó també en la necessitat de remuntar una demografia extenuada per la pesta del s.XIV i la guerra civil del s.XV. D'aquí la creixent presència d'immigrants occitans en tots els territoris catalans. Producte d'aquests canvis socials al camp, començaren les bandositats entre nobles. La millora econòmica també procedia del fet que malgrat el desplaçament progressiu del comerç cap a l'Atlàntic, aquest fet no era evident encara a la primera meitat del segle XVI. De fet, la consolidació de la presència de l'Imperi a la península Itàlica –que ja havia començat amb la conquesta de Sardenya, Sicília i Nàpols– féu de la Mediterrània occidental un autèntic llac català, amb un mercat interior protegit per on circulaven teixits del Principat i grans de Sicília, mentre a les drassanes barcelonines es construïen sense parar vaixells de guerra.
“Catalunya va ser un oasi en l'època de l'emperador Carles, el primer i l'últim dels Àustries de mantenir una relació raonable amb les institucions catalanes i les seves constitucions

Només la geopolítica de l'Imperi, amb la necessitat d'absorbir Gènova per atacar França i assolir el domini del Milanesat, féu que Carles trenqués el monopoli català, oferint avantatges als genovesos. Aquest és un dels primers motius de fricció de la Generalitat amb la monarquia dels Àustries, com també les constants baralles a l'entorn de les prestacions econòmiques per a les campanyes militars, o les polèmiques al voltant de la interferència de la Inquisició castellana en els afers policials i de justícia propis de la Generalitat. La subtil o descarada substitució de les direccions dels convents catalans per monjos de procedència castellana també fou una altra font de conflictes.
La noblesa catalana tingué durant el regnat de Carles un paper molt rellevant en tots els afers mediterranis i internacionals. Famílies com els Requesens i els Cardona són clau en aquest període. Joan Margarit i de Requesens i Lluís de Cardona i Enríquez foren presidents de la Generalitat. Catalunya visqué també la florida dels pensaments renaixentistes i erasmistes a l'Estudi General de Barcelona. Hi havia en les primeries del segle, abans que la repressió fes estralls, nombrosos professors que simpatitzaven amb les Germanies o amb els il·luminats. El context afavoria l'opinió de la necessitat de reformar l'Església i els ordes religiosos, atès el nivell de corrupció i disbauxa en què havien caigut la jerarquia eclesiàstica i molts convents. D'aquest ambient reformista en formaven part: Jeroni Ardèvol, mestre de l'Estudi General; el doctor Safont, general de l'orde de la Mercè, protector d'erasmistes; Lluís de Castellaulí, dominic valencià que dóna suport als agermanats. Els erasmistes Vicenç Navarra, secretari de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, i Miquel Mai, vicari del bisbe de Barcelona, Joan de Cardona. Els germans Guillem i Dídac Caçador –el primer, bisbe de l'Alguer i el segon, ardiaca a Barcelona–. També formen part d'aquest ambient il·lustrat i devot un seguit de dames com les relacionades amb les cases de Requesens i Cardona; o com Isabel Roser, vídua d'un ric propietari que va ser clau en la protecció i finançament de la carrera eclesiàstica d'Ignasi de Loiola.
Catalunya va ser un oasi en l'època de l'emperador Carles, el primer i l'últim dels Àustries de mantenir una relació raonable amb les institucions catalanes i les seves constitucions. Perquè a la resta de la Península es conformava la monarquia castellana per mitjà d'una aliança entre les elits polítiques i les jerarquies religioses, a l'entorn del concepte ètnicament excloent de cristiano viejo. Des dels Reis Catòlics –amb l'expulsió dels jueus, la marginació i persecució dels moriscos, l'extermini i l'evangelització dels indígenes americans–, la monarquia va aparèixer com el braç armat del papa per perseguir ara, il·luministes, protestants i conversos. I per segellar el domini de la casta aristocràtica castellana sobre els territoris peninsulars, imposant-se primer a les seves burgesies urbanes i les classes populars. Cinc-cents anys després, però, a Catalunya encara resistim.



http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...emperador.html

---------------------------------------

El emperador

Josep Huguet - Ingeniero industrial y licenciado en historia

Hace 500 años, en enero de 1516, con la muerte de Fernando se extinguió la dinastía catalana. Y por primera vez un monarca, Carlos, compartía la vez el dominio sobre los reinos de Castilla y de Aragón. El reinado de Carlos ha sido considerado una época de prosperidad para Cataluña. Tras la Sentencia Arbitral de Guadalupe, que significó el fin de muchas cargas feudales y el acceso de muchos agricultores a una casi propiedad de la tierra, se inició una importante recuperación económica, no sólo basada en el cambio social agrario, sino también en la necesidad de remontar una demografía extenuada por la peste del siglo XIV y la guerra civil del siglo XV De ahí la creciente presencia de inmigrantes occitanos en todos los territorios catalanes. Producto de estos cambios sociales en el campo, empezaron las bandosidades entre nobles. La mejora económica también procedía del hecho de que a pesar del desplazamiento progresivo del comercio hacia el Atlántico, este hecho no era evidente aún en la primera mitad del siglo XVI. De hecho, la consolidación de la presencia del Imperio en la península Itálica -que ya había comenzado con la conquista de Cerdeña, Sicilia y Nápoles- hizo del Mediterráneo occidental un auténtico lago catalán, con un mercado interior protegido por donde circulaban tejidos del Principado y grandes de Sicilia, mientras en los astilleros barcelonesas se construían sin cesar barcos de guerra.
"Cataluña fue un oasis en la época del emperador Carlos, el primero y el último de los Austrias de mantener una relación razonable con las instituciones catalanas y sus constituciones

Sólo la geopolítica del Imperio, con la necesidad de absorber Génova para atacar Francia y alcanzar el dominio del Milanesado, hizo que Carlos rompiera el monopolio catalán, ofreciendo ventajas a los genoveses. Este es uno de los primeros motivos de fricción de la Generalitat con la monarquía de los Austrias, así como las constantes peleas en el entorno de las prestaciones económicas para las campañas militares, o las polémicas en torno a la interferencia de la Inquisición castellana en los asuntos policiales y de justicia propios de la Generalidad. La sutil o descarada sustitución de las direcciones de los conventos catalanes por monjes de procedencia castellana también fue otra fuente de conflictos.

La nobleza catalana tuvo durante el reinado de Carlos un papel muy relevante en todos los asuntos mediterráneos e internacionales. Familias como los Requesens y los Cardona son clave en este periodo. Joan Margarit y de Requesens y Luis de Cardona y Enríquez fueron presidentes de la Generalidad. Cataluña vivió también el florecimiento de los pensamientos renacentistas y erasmistas en el Estudio General de Barcelona. Había en principios del siglo, antes de que la represión hiciera estragos, numerosos profesores que simpatizaban con las Germanías o con los iluminados. El contexto favorecía la opinión de la necesidad de reformar la Iglesia y las órdenes religiosas, dado el nivel de corrupción y desenfreno en que habían caído la jerarquía eclesiástica y muchos conventos. De este ambiente reformista formaban parte: Jerónimo Ardèvol, maestro del Estudio General; el doctor Safont, general de la orden de la Merced, protector de erasmistas; Luis de Castellaulí, dominico valenciano que apoya a los hermanados. Los erasmistas Vicente Navarra, secretario del arzobispo de Tarragona, Pere de Cardona, y Miquel Mai, vicario del obispo de Barcelona, ​​Joan de Cardona. Los hermanos Guillermo y Diego Cazador -el primero, obispo de Alguer y el segundo, arcediano en Barcelona-. También forman parte de este ambiente ilustrado y devoto una serie de damas como las relacionadas con las casas de Requesens y Cardona; o como Isabel Roser, viuda de un rico propietario que fue clave en la protección y financiación de la carrera eclesiástica de Ignacio de Loyola.

Cataluña fue un oasis en la época del emperador Carlos, el primero y el último de los Austrias de mantener una relación razonable con las instituciones catalanas y sus constituciones. Porque en el resto de la Península se conformaba la monarquía castellana por medio de una alianza entre las élites políticas y las jerarquías religiosas, alrededor del concepto étnicamente excluyente de cristiano viejo. Desde los Reyes Católicos -con la expulsión de los judíos, la marginación y persecución de los moriscos, el exterminio y la evangelización de los indígenas americanos-, la monarquía apareció como el brazo armado del papa para perseguir ahora, iluministas, protestantes y conversos. Y para sellar el dominio de la casta aristocrática castellana sobre los territorios peninsulares, imponiéndose primero a sus burguesías urbanas y las clases populares. Quinientos años después, sin embargo, en Cataluña aún resistimos.

[Gamper]

Catalunya atreu tanta inversió en ‘start-ups’ com tot l’Estat el 2014

J.M.*Barcelona03/01/2016 00:00

La por dels inversors de deixar els seus diners en un context d’inestabilitat política com el de Catalunya va ser una de les principals preocupacions d’empresaris i patronals a mesura que anava avançant l’any 2015. Però l’anomenat “ecosistema emprenedor català” ha pogut tancar l’any afirmant el contrari: els inversors públics, privats, nacionals i internacionals han deixat més diners que mai a les*start-upsnascudes a Catalunya. Només aquestes empreses van captar aquest 2015 gairebé tant capital com el que van atreure lesstart-ups*del conjunt de l’Estat l’any 2014.

A data de 31 de desembre i, a falta d’incloure operacions que es faran públiques a principis de gener, la inversió en*start-ups*catalanes havia pujat a prop de 260 milions d’euros, gairebé 1,5 vegades més que els 176 milions captats l’any anterior i prop del total que el conjunt del sector espanyol va aconseguir l’any 2014 (284 milions). No hi ha cap recompte oficial de la inversió en aquest ecosistema ni tampoc es fan públiques totes les operacions. Tot i això, aquest diari ha fet el càlcul a partir de totes les operacions que han suposat una inversió de més de 100.000 euros en*start-ups*a Catalunya, incloent-hi també les que enregistren l’Associació Espanyola d’Entitats de Capital Risc, Startupxplore i la xarxa de*business angels*d’Espanya.

En les famoses rondes de capital hi intervenen inversors de diversos tipus. D’una banda hi ha els fons de capital risc oventure capital, entitats de professionals que inverteixen en fases més madures de les noves empreses tecnològiques. De l’altra, hi ha els*business angels, inversors professionals que deixen quantitats més petites en fases inicials. També hi ha les branques d’inversió d’entitats, com Caixa Capital Risc o Esade BAN, o organismes públics, com l’Institut Català de Finances (ICF), a més de les formes de finançament alternatiu que s’han consolidat també aquest 2015 i que permeten a inversors no professionals presentar-se a ampliacions de capital de petites empreses. És l’anomenat*crowdfunding.

Així doncs, l’ecosistema es torna cada vegada més complex a mesura que va madurant. Per això, si es tenen en compte també les inversions a través de plataformes de micromecenatge com Crowdcube o The Crowd Angel, la venda per 23 milions d’euros a una multinacional canadenca de la*start-up*de jocs socials de Carlos Blanco, Akamon, i inversions en biotecnològiques més consolidades, com la sortida a borsa d’Oryzon, la xifra es dispara fins a superar els 321 milions.

“És evident que el sector està madurant”, explica Miquel Martí, conseller delegat de la BCN TechCity, el clúster digital que engloba la majoria de les*start-upscatalanes de més èxit. Des del seu punt de vista, que empreses com Wallapop, Scytl, Social Point o Kantox ja s’hagin consolidat atreu nou talent, inversors internacionals i més diners, perquè les seves ampliacions ja són molt grans. “A més, també suma l’aposta per Barcelona de companyies internacionals com King o Airbnb”, puntualitza. També ha sigut l’any en què s’han consolidat projectes com Deporvillage, Glovo o Medtep, amb rondes de més de 2 milions d’euros.

Segons el recull elaborat per aquest diari, la majoria de les prop de 80 operacions d’aquest 2015 han sigut per quantitats inferiors als 500.000 euros, com les de Novicap o Dietox. Però en les grans rondes (vegeu gràfic) la presència d’inversors internacionals és majoritària i, de vegades única, com en la desconeguda còpia de Wallapop, LetGo, que només actua al mercat nord-americà, o com UserZoom, que també té el gruix del negoci als EUA. Queda provat, doncs, que malgrat l’augment d’inversors locals, els que deixen més diners als emprenedors catalans són encara els inversors estrangers.

http://m.ara.cat/economia/Catalunya-...497450305.html

-------

[Gamper]

Consumidors catalans denuncien a la CE l’impost al sol

RAQUEL FONT02/01/2016 00:00

Des que el govern espanyol va donar a conèixer el primer esborrany per canviar la regulació de l’autoconsum energètic la primavera passada, la normativa no ha parat de rebre crítiques. Ara, un cop aprovat el reial decret a principis d’octubre, han començat les batalles legals per intentar derogar-lo o, si més no, modificar-lo. D’una banda, el sector de les renovables l’ha recorregut al Tribunal Suprem. I, de l’altra, està en el punt de mira de la Comissió Europea (CE), que investiga si vulnera alguna directiva comunitària arran d’una denúncia interposada per la Plataforma per a un Nou Model Energètic, a la qual estan adherides més de 3.700 entitats, entre les quals partits polítics com Ciutadans i Iniciativa per Catalunya.

“Pensàvem que no s’atrevirien a aprovar-lo però finalment les elèctriques han pressionat prou”, diu Daniel Pérez, advocat del despatx Holtrop, que ha elaborat el text de la denúncia, i que considera que “l’estat espanyol es podria veure obligat a canviar la normativa”. “La CE espera rebre moltes més denúncies”, afegeix Pérez, que va anar personalment a Brussel·les acompanyat de Frederic Andreu, un dels principals experts en energia solar fotovoltaica del país i consultor de SolarTradex, i un autoconsumidor afectat, Ricard Jornet.

El punt més conflictiu de la nova normativa és l’anomenat impost al sol, un peatge de suport que els autoconsumidors han de pagar per connectar-se a la xarxa i abocar-hi l’energia que no consumeixen. L’argument del ministeri per gravar aquesta pràctica és que si es generalitza la pràctica de l’autoconsum, cada vegada menys consumidors pagaran la xarxa elèctrica. Segons Andreu, però, no hi ha ningú que s’arribi a desconnectar de la xarxa perquè els autoconsumidors només generen fins a un 25% o un 30% de l’energia que consumeixen, per tant, ja paguen el cost de la xarxa amb l’energia restant que compren. Per a Andreu, doncs, els autoconsumidors paguen doble.

L’impacte en un pioner

Ricard Jornet és el propietari del restaurant Lasal del Varador de Mataró, a la comarca del Maresme. La nova normativa sobre l’autoconsum elèctric l’ha afectat de ple. Ell genera el 45% de l’energia que consumeix. La instal·lació que té li va costar uns 30.000 euros i havia calculat que entre l’energia que s’estalvia de comprar i el que cobra per la que aboca a la xarxa en vuit anys hauria recuperat la inversió que va fer per produir energia. Ara, amb la nova normativa, calcula que trigarà tretze anys a recuperar la inversió inicial.

Ricard Jornet va ser el primer autoconsumidor connectat a la xarxa de l’estat espanyol. El 2013 va guanyar el premi al millor projecte fotovoltaic a la fira més gran del sector, Intersolar, perquè va aconseguir demostrar que s’havia arribat a la paritat de xarxa, és a dir, que costa el mateix autogenerar l’energia que comprar-la. El seu periple no ha sigut fàcil. “Aconseguir que Endesa li autoritzés a finals del 2012 la instal·lació va ser un abans i un després”, assegura.

A més de les barreres tècniques i econòmiques, les barreres administratives són l’altre gran escull que han denunciat a Europa. Segons l’advocatDaniel Pérez, a la Comissió Europea “es van mostrar molt preocupats per com es regula el procés d’instal·lació”. Assegura que a causa del reial decret es produeixen incongruències com que siguin més cares les despeses administratives d’autorització -uns 1.500 euros- que una petita instal·lació, que pot arribar a costar 1.200 euros.

http://m.ara.cat/economia/Consumidor...496850384.html

----

[guevofrito]

Las 2 ultimas noticias son interesantes

Mi novia esta ayudando a lanzar una start up para marzo y en pocas semanas cambio a luz a som energia y sacaran placas para autoconsumir pasando del impuesto al sol


A tot això, imperdonable que @JuntsPelSi arrisquei el futur del país per salvar els mobles de @ConvergenciaCAT. Calia unitat i consens.

[Gamper]

El futur del país lo arriesga la Cup poniéndose, la mitad, en manos de Pablemos, el enésimo intento por asimilarnos en la nada castellana...