El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

Les seues senyes

Els ciutadans valencians vam decidir fa mesos que ja era hora de posar fi a aquesta manera d'entendre el país.

Per: Vicent Partal

Divendres 15.01.2016 02:00








La nova majoria de progrés valenciana, en aquest cas fins i tot amb el suport parcial de Ciutadans, va decidir ahir de deixar sense efectes legals la polèmica llei de senyes d’identitat, aprovada pel govern del PP el 2 d’abril de l’any passat. La llei –açò és una obvietat– no tenia gens de sentit i era pura munició electoral per a un PP que quan la va portar al parlament valencià ja veia què li passaria electoralment. El PP pretenia acorralar l’esquerra i sobretot el valencianisme amb aquella cantarella de l’anticatalanisme que tant li havia funcionat durant la transició. No se’n va sortir, perquè la societat valenciana ha canviat i ha canviat molt.
La jugada no va reeixir i avui el PP és fora de la majoria de les institucions valencianes, sortosament per a aquest país, que així ha recuperat l’autoestima. Com bé diu el president Puig, que els valencians ja no siguem coneguts a fora com el país dels corruptes i de la tolerància envers la corrupció és un autèntic descans.
Tanmateix, el fantasma del catalanisme no hauria de servir mai al País Valencià per a tapar les vergonyes dels corruptes. No hauria de servir per a amagar que ens han deixat un país trinxat, sense bancs, sense mitjans públics, sense infrastructures, sense inversions, amb una Generalitat infrafinançada, que no pot pagar la despesa social necessària i merescuda, a la qual tenim dret.
Aquells qui ahir enarboraven la senyera a les corts, aquells que de fet segrestaven la senyera a les corts, no estan en condicions de donar lliçons a ningú. I encara menys de donar lliçons d’identitat, ells que no han tractat mai amb decència la llengua que parlem els valencians –i no hi ha símbol d’identitat més clar i indiscutible que aquest.
Les seues senyes, allò que tothom identifica com el que els fa diferents respecte del món, en tot cas serien la corrupció, el menysteniment a la cultura, la manipulació de la informació, el balafiament de recursos i una espanyolitat tan rotunda i massissa que impedeix la valencianitat, que la fa impossible. I els pot agradar o no, però els ciutadans valencians vam decidir fa mesos que ja era hora de posar fi a aquesta manera d’entendre el país.
Les seues senyes de veritat –no aquelles com les banderes que desplegaven ahir i que només volen usar per enfrontar-nos o per acorralar-nos– no ens representen i esperem que no ens tornaran a representar mai més. De manera que ja poden protestar tant com vulguen i organitzar el xou que consideren convenient…



http://www.vilaweb.cat/noticies/les-seues-senyes/

-----------------------------------------

Sus señas

Los ciudadanos valencianos decidimos hace meses que ya era hora de poner fin a esta forma de entender el país.
Por: Vicent Partal
Viernes 01/15/2016 02:00
Cortes valencianas

La nueva mayoría de progreso valenciana, en este caso incluso con el apoyo parcial de Ciudadanos, decidió ayer dejar sin efectos legales la polémica ley de señas de identidad, aprobada por el gobierno del PP el 2 de abril del año pasado. La ley -esto es una obviedad- no tenía ningún sentido y era pura munición electoral para un PP que cuando la llevó al parlamento valenciano ya veía que le pasaría electoralmente. El PP pretendía acorralar la izquierda y sobre todo el valencianismo con aquella cantinela del anticatalanismo que tanto le había funcionado durante la transición. No lo logró, porque la sociedad valenciana ha cambiado y ha cambiado mucho.
La jugada no tuvo éxito y hoy el PP es fuera de la mayoría de las instituciones valencianas, afortunadamente para este país, que así ha recuperado la autoestima. Como bien dice el presidente Puig, que los valencianos ya no seamos conocidos fuera como el país de los corruptos y de la tolerancia hacia la corrupción es un auténtico descanso.
Sin embargo, el fantasma del catalanismo no debería servir nunca en Valencia para tapar las vergüenzas de los corruptos. No debería servir para esconder que nos han dejado un país trinchado, sin bancos, sin medios públicos, sin infraestructuras, sin inversiones, con una Generalitat infrafinanciada, que no puede pagar el gasto social necesaria y merecida, a la que tenemos derecho.
Los que ayer enarbolaban la bandera en las cortes, los que de hecho secuestraban la bandera en las cortes, no están en condiciones de dar lecciones a nadie. Y menos de dar lecciones de identidad, ellos que no han tratado nunca con decencia la lengua que hablamos los valencianos -y no hay símbolo de identidad más claro e indiscutible que éste.
Sus señas, lo que todo el mundo identifica como lo que los hace diferentes respecto del mundo, en todo caso serían la corrupción, el menosprecio a la cultura, la manipulación de la información, el despilfarro de recursos y una españolidad tan rotunda y maciza que impide la valencianidad, que la hace imposible. Y les puede gustar o no, pero los ciudadanos valencianos decidimos hace meses que ya era hora de poner fin a esta forma de entender el país.
Sus señas de verdad -no aquellas como las banderas que desplegaban ayer y que sólo quieren usar para enfrentarnos o para acorralarlo nosotros no nos representan y esperamos que no nos volverán a representar nunca más. Por lo que ya pueden protestar tanto como quieran y organizar el show que consideran conveniente...

[Gamper]

Hisenda érem aquests d’aquí

SEBASTIÀ ALZAMORA14/01/2016 22:34

Segueix-me

Amb la mateixa energia que es va negar a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, incomplint d’aquesta manera les seves obligacions institucionals més elementals, al rei d’Espanya -no endebades anomenat Felip VI- li va faltar temps per rebre els presidents de la cambra baixa i alta de les Espanyes. En efecte, varen ser rebuts pel monarca el nou president del Congrés de Diputats, Patxi López, un home que va protagonitzar el primer pacte entre el PSOE i el PP (al País Basc) amb uns resultats políticament ruïnosos, i el president del Senat, Pío García Escudero, algú de qui només es pot dir que és tan aparatós i prescindible com la institució que ha de presidir. Es varen trobar entre grans lloances al diàleg i a la unitat d’Espanya, dos conceptes que, segons alguns, s’han demostrat fins ara com a antagònics, fins al punt que l’esmentat Felip VI i el seu equip de cortesans no varen trobar oportú agrair a Artur Mas els serveis prestats en el seu decret de cessament com a president de la Generalitat de Catalunya.

Tant se val, el rei d’Espanya deu estar preocupat per altres qüestions d’ordre familiar, com per exemple saber on és el seu desaparegut senyor pare, que el va antecedir en el càrrec i que el va deixar per sorpresa sense que ningú hagi rebut encara cap explicació, tret que al pare en qüestió li agradava matar elefants en companyia de princeses centreuropees, i que es va retirar amb una fortuna (personal) d’uns dos mil milions d’euros que tampoc no sap ningú exactament d’on surten. En canvi, l’actual rei d’Espanya sí que sap perfectament on és la seva germana Cristina i el seu cunyat Iñaki: concretament, a Palma, on estan vivint un procés judicial a causa de tot un seguit de presumptes delictes d’estafa, tràfic d’influències i prevaricació de cabals públics. En la seva primera sessió, la defensa de la infanta i el seu marit, que curiosament encapçala la Fiscalia (això només podia passar a Mallorca, efectivament), ja ha emès una doctrina digna de ser tinguda en compte i de ser recordada, i és que Hisenda no tan sols no som tots sinó que és una ridiculesa pretendre tal cosa.

Les afirmacions en aquest sentit han fet enfadar el jutge José Castro, que al seu torn ha rebut una vegada més greus desqualificacions, etc. Al marge de les disputes judicials, al final per fi una cosa queda clara, i és que Hisenda finalment no érem tots, sinó aquests d’aquí. És a dir, vostè i jo i aquell o aquella que passa per allà. Mentrestant, el rei d’Espanya es dedica a menystenir els primers representants institucionals de Catalunya mentre imparteix benediccions sobre dos dirigents que molt probablement no podran tirar endavant les seves obligacions per la senzilla raó que no hi haurà govern a Espanya. Tot molt coherent, i molt revelador del sentit d’estat del monarca espanyol. Tot plegat em recorda un acudit de Jaume Perich, dels temps del franquisme, en el qual es veia un rètol que deia, amb lletres molt grosses: “*Cuando un bosque se quema algo suyo se quema, señor conde*”.

http://m.ara.cat/opinio/Hisenda-aque...504649580.html

Felipito VI somos todos!

[Gamper]

Federalistes: feu-nos una oferta…
17.01.2016 22:00

Tal com era d’esperar, el pas endavant que ha fet el procés independentista ha forçat un pas endavant també a Madrid. Segons que expliquen, tant Pedro Sánchez com Pablo Iglesias han telefonat al president Puigdemont oferint-li una ‘constitució federal’.

Sembla, d’entrada, que no han entès gran cosa de tot això que passa al Principat. No es tracta pas de fer ofertes ara al president de la Generalitat, com si tot això pogués arreglar-se amb un pacte de despatxos. Això ja fa temps que és impossible. Si tenen cap idea i volen res, serà la població que decidirà si s’accepta o no. Amb urnes.

Però no cal dir que, a més, les frases vagues ja no tenen significació. ‘Independència’ o ‘república catalana’ són conceptes clars i nítids, que tothom sap què signifiquen. Hi ha els mil sis-cents fulls del Llibre Blanc que els tradueixen a mesures concretes. I el procés constituent ben aviat començarà a fer camí. Mentrestant, ‘federalisme’, de moment, a banda de voler dir continuar essent Espanya, no té cap significació concreta.

Per això Sánchez o Iglesias, si volen que parlem de debò, haurien de concretar. Molt i molt ràpid. Haurien de concretar què volen dir quan parlen d’una constitució federal espanyola. Perquè de federacions, al món, n’hi ha de tots els estils i colors, incloent-hi aquelles en què els subjectes federals no tenen cap poder polític i són simples instruments burocràtics, diputacions grans. De manera que si volen debat, més val que superen les paraules i facen propostes. Una federació? O una confederació? Com i quina? Monàrquica? Asimètrica? Amb representació pròpia internacional dels subjectes federals? Amb quina classe d’hisenda? Amb un tribunal constitucional amb paritat entre Catalunya i Espanya? Amb quina consideració nacional de a les parts? Amb dret de vet dels subjectes federats sobre decisions polèmiques de la federació? Amb quines competències exclusives cadascú? Amb el dret de federar-nos els Països Catalans?

Ho torne a dir: si volen que en parlem, haurien d’anar concretant i de pressa. Perquè tenen divuit mesos, a tot estirar...

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...os-una-oferta/

[Gamper]

'The Wall Street Journal' es fa ressò de la "batalla" de l'Estat per impedir que Catalunya expliqui el procés al món

L'influent diari nord-americà recull les estratègies de les ambaixades espanyoles per desactivar els actes del Diplocat a l'exterior

ARA Barcelona Actualitzada el 17/01/2016 18:23

• 

Roger Albinyana i Albert Royo, el juliol passat al Parlament irlandès / ACN



Des d’aquesta setmana, Catalunya té per primera vegada una conselleria d’Exteriors dedicada a explicar el procés al món a la recerca de suports. Fa mesos, però, que la diplomàcia catalana treballa, sovint amb discreció, per fer pedagogia i refutar els arguments contraris a la sobirania de Catalunya que escampa la diplomàcia espanyola. L’influent ' The Wall Street Journal' es fa ressò aquest diumenge, en un article signat des de Lituània, de la " lluita" entre el govern de la Generalitat per explicar el procés al món i l'aparell diplomàtic de l'Estat per contrarestar-lo. L'article és portada en l'edició digital europea.

• 

La portada europea del WSJ
El diari nord-americà parla directament de "batalla" diplomàtica i posa com a exemple un acte del Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, a la Universitat de Vílnius, la capital lituana, encapçalat pel secretari general de la institució, Albert Royo, que apareix en la foto principal del reportatge. L'ambaixada va enviar-hi un representant perquè hi intervingués públicament. El funcionari va qüestionar els arguments que estaven donant els ponents explicant que la secessió és il·legal i que no és viable econòmicament.
"El govern espanyol té l'avantatge en la batalla per l'opinió pública internacional, i ha mitigat en part els esforços diplomàtics de Catalunya", explica el corresponsal a Madrid, Matt Moffett, des de Vílnius.
Setmanes després, en un altre acte a la Universitat de Cracòvia, a Polònia, l'Estat hi va enviar un membre de Societat Civil Catalana, en aquest cas per intervenir com a ponent. Sovint, l'ambaixada espanyola "pressiona" la universitat per incloure en el programa una "contrapart" a la versió que podien donar els enviats catalans, tal com explicaven fonts del Diplocat a l'ARA.
El reportatge de 'The Wall Street Journal' explica l'obstinació del govern de la Generalitat per fer arribar el procés independentista "a les universitats, els parlaments i les redaccions de tot el món". El Diplocat –remarca el diari nord-americà– ha aconseguit publicar articles d’opinió en uns 60 diaris de tot el món, entre els quals destaquen ' The Guardian', a la Gran Bretanya, i el ' Correio Braziliense', al Brasil. També destaca reunions de la diplomàcia catalana amb diputats de Bèlgica, l’Uruguai o el Paraguai, i la moció aprovada pel Parlament danès demanant diàleg entre Madrid i Barcelona.
El govern espanyol ha intentat posar bastons a les rodes a gairebé "cada pas del camí", diu el diari, que cita les declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, quan va dir que una consulta d'autodeterminació seria "un cop d'estat institucional". Moffett il·lustra l'enfrontament amb unes declaracions de l'escriptor Albert Sánchez Piñol: "El Diplocat i el cos diplomàtic espanyol són com gat i gos".



http://www.ara.cat/politica/Diplocat...505849606.html

-------------------------

'The Wall Street Journal' se hace eco de la "batalla" del Estado para impedir que Cataluña explique el proceso en el mundo

El influyente diario estadounidense recoge las estrategias de las embajadas españolas para desactivar los actos del Diplocat en el exterior

AHORA Barcelona Actualizada el 01/17/2016 18:23

Roger Albinyana y Albert Royo, en julio pasado en el Parlamento irlandés / ACN

Desde esta semana, Cataluña tiene por primera vez una consejería de Exteriores dedicada a explicar el proceso en el mundo en busca de apoyos. Hace meses, sin embargo, que la diplomacia catalana trabaja, a menudo con discreción, para hacer pedagogía y refutar los argumentos contrarios a la soberanía de Cataluña que esparce la diplomacia española. El influyente 'The Wall Street Journal' se hace eco este domingo, en un artículo firmado desde Lituania, de la "lucha" entre el gobierno de la Generalitat para explicar el proceso en el mundo y el aparato diplomático del Estado para contrarrestarlo. El artículo es llevada en la edición digital europea.

La portada europea del WSJ

El diario estadounidense habla directamente de "batalla" diplomática y pone como ejemplo un acto del Diplocat, el Consejo de Diplomacia Pública de Cataluña, en la Universidad de Vilna, la capital lituana, encabezado por el secretario general de la institución, Albert Royo , que aparece en la foto principal del reportaje. La embajada envió a un representante para que interviniera públicamente. El funcionario cuestionó los argumentos que estaban dando los ponentes explicando que la secesión es ilegal y que no es viable económicamente.

"El gobierno español tiene la ventaja en la batalla por la opinión pública internacional, y ha mitigado en parte los esfuerzos diplomáticos de Cataluña", explica el corresponsal en Madrid, Matt Moffett, desde Vilna.

Semanas después, en otro acto en la Universidad de Cracovia, en Polonia, el Estado envió un miembro de Sociedad Civil Catalana, en este caso para intervenir como ponente. A menudo, la embajada española "presiona" la universidad para incluir en el programa una "contraparte" en la versión que podían dar los enviados catalanes, tal y como explicaban fuentes del Diplocat al ARA.

El reportaje de 'The Wall Street Journal' explica el empeño del gobierno de la Generalitat para hacer llegar el proceso independentista "en las universidades, los parlamentos y las redacciones de todo el mundo". El Diplocat -remarca el diario estadounidense- ha conseguido publicar artículos de opinión en unos 60 diarios de todo el mundo, entre los que destacan The Guardian, en Gran Bretaña, y el 'Correio Braziliense', en Brasil. También destaca reuniones de la diplomacia catalana con diputados de Bélgica, Uruguay o Paraguay, y la moción aprobada por el Parlamento danés pidiendo diálogo entre Madrid y Barcelona.

El gobierno español ha intentado poner palos en las ruedas a casi "cada paso del camino", dice el diario, que cita las declaraciones del ministro de Asuntos Exteriores, José Manuel García-Margallo, cuando dijo que una consulta de autodeterminación sería "un golpe de estado institucional". Moffett ilustra el enfrentamiento con unas declaraciones del escritor Albert Sánchez Piñol: "El Diplocat y el cuerpo diplomático español son como gato y perro".

[Gamper]

Quan el teu únic projecte és frenar el dels altres

CARLES CAPDEVILA17/01/2016 23:05

Segueix-me

LA POLÍTICA espanyola no només està bloquejada de cara a fer una majoria de govern. Hi ha una manca d’idees i de projectes tan alarmant que només s’aguanta a base de bloquejar els projectes dels altres. I de sobreactuar, d’exagerar. El bipartidisme no ha mort sinó que ha fet una cosa molt pitjor: agonitzar pressionat pels poders econòmics perquè es fusioni, que és tant com suïcidar-se, almenys per a una de les parts. Però els que els conviden a la gran coalició pensen que qui dia d’estabilitat de la seva passa, any empeny, i més endavant ja pressionaran qui toqui. L’excusa és unir-se per aturar “*el desafío secesionista*”, i al darrere hi ha poca cosa més. Hi ha,només, que el sistema prefereix zombis coneguts que vius per conèixer.

M’han sorprès -és un dir, que poca cosa sorprèn ja- les portades gegants dedicades aquests dies a presumptes escàndols que s’inventen, com que el PSOE hagi cedit senadors “*a los rupturistas*”. Ho veus allà a tota plana, dramatitzat, com una autèntica tragèdia, i podries pensar que tenen poca feina, que no tenen problemes greus. I sí, en tenen, no saben ni com fer govern i s’alarmen pel Senat, que és el comodí, tan aviat serveix per prometre que el portaran a Barcelona com per demanar que el tanquin, com per discutir la gravetat que els socialistes ajudin els separatistes, ui sí.

Que l’argument sigui pactar per impedir altres projectes evidencia la manca de projecte. L’independentisme els permet tenir alguna cosa per oposar-s’hi. Aixecar-te cada matí enfadat perquè els altres volen fer una cosa molt greu, mirar-te al mirall i adonar-te que, a part de destitjar i procurar el seu fracàs, no tens més plans, ha de ser tristíssim.

http://m.ara.cat/firmes/carles_capde...506449399.html

[Gamper]

17/1: Espanya està desconnectant de Catalunya

VICENÇ VILLATORO
Actualitzada el 16/01/2016 19:21



DIETARI VV
VICENÇ VILLATORO





Des de fa un temps, i sobretot aquesta setmana, Catalunya anuncia la intenció de desconnectar-se d’Espanya, però és Espanya qui està aplicant ja la desconnexió de Catalunya i de les seves institucions. Tot el que s’ha fet des de Catalunya era dins de la legalitat: investir un president segons el procediment legal i amb majoria parlamentària, comunicar-ho al rei, constituir un govern en funció de les seves competències i atribucions. En canvi les respostes des de l’Estat són de desconnexió respecte a les institucions catalanes: no voler rebre la presidenta del Parlament, qüestionar la fórmula de promesa del president, denunciar la forma com s’organitza el govern per la creació d’un departament d’Exteriors... El govern espanyol ha fet bandera de la llei. Però els seus gestos són polítics: hi ha altres presidents que han promès el càrrec sense esmentar la Constitució i hi ha comunitats amb Exteriors. I no passa res, perquè és legal. Però sí que passa quan ho fa Catalunya, perquè la llei no és el més important ni és igual per a tothom. Des de Catalunya no s’han trencat les regles del joc. Des d’Espanya es tracta Catalunya d’una manera diferent, per raons polítiques, no jurídiques. És Espanya qui està desconnectant.





http://www.ara.cat/firmes/vicenc_vil...505849441.html

------------------------------------

01.17: España está desconectando de Cataluña

VICENÇ VILLATORO
Actualizada el 01/16/2016 19:21

Desde hace un tiempo, y sobre todo esta semana, Cataluña anuncia la intención de desconectarse de España, pero es España quien está aplicando ya la desconexión de Cataluña y de sus instituciones. Todo lo que se ha hecho desde Cataluña estaba dentro de la legalidad: invertir un presidente según el procedimiento legal y con mayoría parlamentaria, comunicarlo al rey, constituyó un gobierno en función de sus competencias y atribuciones. En cambio las respuestas desde el Estado son de desconexión respecto a las instituciones catalanas: no querer recibir la presidenta del Parlamento, cuestionar la fórmula de promesa del presidente, denunciar la forma como se organiza el gobierno para la creación de un departamento de Exteriores ... El gobierno español ha hecho bandera de la ley. Pero sus gestos son políticos: hay otros presidentes que han prometido el cargo sin mencionar la Constitución y hay comunidades con Exteriores. Y no pasa nada, porque es legal. Pero sí ocurre cuando lo hace Cataluña, porque la ley no es lo más importante ni es igual para todos. Desde Cataluña no se han roto las reglas del juego. Desde España se trata Cataluña de una manera diferente, por razones políticas, no jurídicas. Es España quien está desconectando.

[Gamper]

La indemnització del cas Castor, a Brussel·les

La Comissió Europea demana a Madrid explicacions pels 1.350 milions a ACS
ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 22/01/2016 00:00

• 

La Comissió Europea està estudiant si obre una investigació per la indemnització del govern espanyol a l’empresa Escal UGS, encarregada del projecte Castor, arran del cessament de l’activitat del magatzem submarí de gas natural. Podria considerar l a indemnització de 1.350 milions d’euros una ajuda d’estat il·legal.
En una informació avançada per l’agència ACN, el president de l’organització Cecot, Antoni Abad, va anunciar ahir que l a Comissió Europea els ha notificat que han requerit informació al govern espanyol sobre la concessió. La resposta arriba després que Cecot, amb Fepime Catalunya, el Centre Metal·lúrgic i el Consell Intertèxtil Espanyol, interposés una demanda a l’estiu. Segons la patronal catalana, això demostra que Brussel·les veu “indicis” que l’actuació no ha sigut adequada.
Segons l’ACN, en la comunicació que envia Brussel·les a la patronal, l’executiu comunitari explica que ha demanat informació a Madrid i que ha de respondre abans de mitjans de febrer. Una vegada rebuda, l’analitzaran i, si cal, sol·licitaran més aclariments.

Denuncien que el veritable interès era el negoci derivat de la construcció de la infraestructura, sense tenir en compte la seva posterior explotació

Un portaveu de la Comissió ha confirmat a l’ARA que estan en contacte amb el govern espanyol i que han sol·licitat informació arran de la denúncia. No obstant, la institució assegura que encara estan en una fase preliminar, i no han decidit si obriran una investigació formal. En cas que s’obri i es declari que és una ajuda d’estat il·legal, l’empresa espanyola hauria de tornar la indemnització, amb interessos.
El govern espanyol va aprovar una compensació de 1.350 milions d’euros per a la constructora ACS, propietària del 66% d’Escal UGS, pel cessament de l’activitat de la plataforma Castor, després que es registressin terratrèmols a la costa de Castelló i el delta de l’Ebre, perquè una clàusula del 2008 instava a compensar l’empresa si s’aturava el projecte.
El negoci real
Segons la denúncia presentada per les patronals, la indemnització a Escal UGS podria considerar-se una ajuda d’estat il·legal i el govern espanyol hauria infringit l’article 107 del Tractat de la UE. L’equip d’advocats en la demanda va explicar que el pagament es va aprovar amb la instal·lació ja construïda i poc abans que s’iniciessin les tasques d’explotació. També van dir que ni l’Estat ni la constructora van tenir en compte els informes sobre risc sísmic a la zona. Per això van argumentar que el veritable interès era el negoci derivat de la construcció de la infraestructura, sense tenir en compte la seva posterior explotació. El president de Cecot va lamentar ahir que aquesta actuació sigui un “cost afegit” en la factura dels consumidors, que des d’aquest gener ja paguen part de la indemnització a través del rebut de gas.
La demanda de les patronals catalanes s’afegeix a les peticions del Parlament Europeu. A l’abril els eurodiputats van demanar en una votació que l’executiu comunitari estudiés si la indemnització del govern espanyol a la constructora es considera una ajuda d’estat il·legal, tal com també va sol·licitar la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, en un informe a finals del 2014.





http://www.ara.cat/societat/indemnit...508849159.html

--------------------------

La indemnización del caso Castor, en Bruselas

La Comisión Europea pide a Madrid explicaciones por los 1.350 millones ACS

ESTHER HERRERA Bruselas Actualizada el 01/22/2016 12:00

La Comisión Europea está estudiando si abre una investigación por la indemnización del gobierno español a la empresa Escal UGS, encargada del proyecto Castor, a raíz del cese de la actividad del almacén submarino de gas natural. Podría considerar la indemnización de 1.350 millones de euros una ayuda de estado ilegal.

En una información adelantada por la agencia ACN, el presidente de la organización Cecot, Antoni Abad, anunció ayer que la Comisión Europea les ha notificado que han requerido información al gobierno español sobre la concesión. La respuesta llega después de que Cecot, con Fepime Cataluña, el Centro Metalúrgico y el Consejo Intertextil Español, interpusiera una demanda en verano. Según la patronal catalana, esto demuestra que Bruselas ve "indicios" de que la actuación no ha sido adecuada.

Según la ACN, en la comunicación que envía Bruselas a la patronal, el Ejecutivo comunitario explica que ha pedido información en Madrid y que debe responder antes de mediados de febrero. Una vez recibida, la analizarán y, si es necesario, solicitarán más aclaraciones.

Denuncian que el verdadero interés era el negocio derivado de la construcción de la infraestructura, sin tener en cuenta su posterior explotación

Un portavoz de la Comisión ha confirmado en el AHORA que están en contacto con el gobierno español y que han solicitado información a raíz de la denuncia. No obstante, la institución asegura que todavía están en una fase preliminar, y no han decidido si abrirán una investigación formal. En caso de que se abra y se declare que es una ayuda de estado ilegal, la empresa española debería devolver la indemnización, con intereses.

El gobierno español aprobó una compensación de 1.350 millones de euros para la constructora ACS, propietaria del 66% de Escal UGS, por el cese de la actividad de la plataforma Castor, después de que se registraran terremotos en la costa de Castellón y el delta del Ebro, porque una cláusula de 2008 instaba a compensar la empresa si se detenía el proyecto.

El negocio real

Según la denuncia presentada por las patronales, la indemnización a Escal UGS podría considerarse una ayuda de estado ilegal y el gobierno español debería infringido el artículo 107 del Tratado de la UE. El equipo de abogados en la demanda explicó que el pago se aprobó con la instalación ya construida y poco antes de que se iniciaran las tareas de explotación. También dijeron que ni el Estado ni la constructora tuvieron en cuenta los informes sobre riesgo sísmico en la zona. Por ello argumentaron que el verdadero interés era el negocio derivado de la construcción de la infraestructura, sin tener en cuenta su posterior explotación. El presidente de Cecot lamentó ayer que esta actuación sea un "coste añadido" en la factura de los consumidores, que desde este enero ya pagan parte de la indemnización a través del recibo de gas.

La demanda de las patronales catalanas se añade a las peticiones del Parlamento Europeo. En abril los eurodiputados pidieron en una votación que el Ejecutivo comunitario estudiara si la indemnización del gobierno español a la constructora se considera una ayuda de estado ilegal, tal como solicitó la Defensora del Pueblo Europeo, Emily O'Reilly, en un informe a finales de 2014.

[Gamper]

Ja hem tingut prou Transicions

SEBASTIÀ ALZAMORA24/01/2016 22:59

Segueix-me

De veritat, ho deixin estar. Després d’esperar amb tota tranquil·litat que un dictador es morís de vell al seu llit i que es fes enterrar al Valle de los Caídos, amb tota la pompa i la parafernàlia que feien al cas, la política espanyola va iniciar un procés regeneracionista que es va conèixer com la Transició, comandat especialment per polítics com Adolfo Suárez i Jordi Pujol, i també per un monarca que es deia Joan Carles i que era el garant d’una estabilitat institucional que, vista en perspectiva, no és ni de bon tros la que caldria.

Avui en dia Adolfo Suárez és biològicament mort, bastants d’anys després que els seus mateixos companys de viatge en forgessin una mort política que va ser més que fulminant. Més astut, Jordi Pujol es va mantenir molt més temps al poder, amb l’inconvenient que durant aquests anys ell i la seva família es varen dedicar a construir una fortuna que últimament ha resultat ser, per dir-ho d’alguna manera, problemàtica. Un altre a qui també es veu que li va anar bé el negoci de l’estabilitat va ser al susdit rei Joan Carles, que ha aconseguit un capital personal de dos mil milions d’euros i que ha desaparegut misteriosament de la vida pública, no sense deixar-nos la penyora del seu propi fill Felip, que està fent mans i mànigues per perpetuar l’anomenat esperit de la Transició.

I és que l’esperit de la Transició és altament alliçonador. El seu altre gran conductor va ser un president que es deia Felipe González, avui en dia un multimilionari que de tant en tant es despenja amb diatribes contra els nacionalismes, com si ell no hagués practicat el nacionalisme amb contumàcia. Fins i tot va arribar a signar un article conjuntament amb Carme Chacón per demanar la recuperació del famós esperit de la Transició.

Però no ha estat l’únic, ni de bon tros. Aznar va proclamar que estava duent a terme la segona Transició que ens va dur a la Guerra de l’Iraq i a la bombolla immobiliària i del totxo, i Rodríguez Zapatero estava convençut de dur a terme una nova Transició que li va impedir veure una crisi brutal que tenia just al davant dels nassos, al crit que Espanya gaudia del sistema financer més sòlid del món, com s’ha comprovat a bastament.

Ara és ni més ni menys que María Dolores de Cospedal la que reclama una reedició de la Transició, amb l’argument de preservar la unitat d’Espanya i, atenció, superar “l’odi dels dos bàndols de la Guerra Civil”. Bé, de l’esclat de la Guerra Civil en farà al juliol vuitanta anys i seria tranquil·litzador pensar que no estem encara encallats allà, però es veu que la senyora Cospedal, i tot el que representa, no ho veu exactament així. Que l’any 2016 una alta dirigent de la política espanyola persisteixi a parlar d’odi entre bàndols deu ser una cosa que deu fer feliç el senyor Pío Moa, però a mi, com a súbdit espanyol que no em queda més remei que ser, em fa sentir francament incòmode. Potser que ens deixem estar de Transicions modèliques i girem full d’una vegada. I que ho fem des de Catalunya, sense cap odi a ningú.

http://m.ara.cat/opinio/Ja-hem-tingu...510648973.html

---------

[Gamper]

Els tribunals, impermeables als 277 tuits catalanòfobs denunciats per Drets

•*•

ENRIC BORRÀS*Barcelona25/01/2016 00:00

Dels*277 tuits que ha denunciat per catalanofòbia l’associació*Drets*des de l’octubre del 2014, ara per ara*només ha prosperat la denúncia d’una sola piulada, segons ha informat l’entitat a l’ARA. Però no s’ha acceptat a tràmit perquè insultés els catalans, sinó perquè l’internauta va piular una fotografia de nens amb síndrome de Down. El president de Drets, l’advocat*Sergi Blàzquez, critica la “manca de voluntat” per atendre les denúncies per catalanofòbia “perquè no volen reconèixer que hi ha odi contra els catalans”.

El fiscal especial per a delictes d’odi i discriminació de Barcelona,*Miguel Ángel Aguilar, reconeix que ha notat un creixement dels delictes de discurs d’odi via xarxes socials. A internet sovint és difícil identificar l’autor, si fa servir un pseudònim, perquè*cal reclamar informació a empreses i governs estrangers*a través d’una comissió rogatòria, un tràmit especialment lent. Això complica les coses, però, segons Blàzquez, aquesta és tan sols “l’excusa oficial” i des de la Fiscalia els han dit “reiteradament” que, “com que els catalans*no existim com a col·lectiu nacional, la catalanofòbia no està tipificada al Codi Penal”.

Perseguir l’odi: un repte pendent 40 anys després de FrancoEl*'Manual pràctic per a la investigació i enjudiciament de delictes d’odi i discriminació', dirigit pel fiscal Aguilar, explica que la discriminació per raó de “nació o origen nacional”*només es pot aplicar a “la nació en sentit juridicoconstitucional”, o sigui, “com a pertanyent a un estat”. Les “nacionalitats autonòmiques”, però, no quedarien desprotegides. El manual diu que també es pot perseguir la discriminació “per la via de la ideologia o l’ètnia” en “supòsits d’odi a nacionalitats autonòmiques”. Amb tot, la interpretació restrictiva que s’ha fet fins ara de l’article 510 del Codi Penal tampoc ha facilitat les coses.

Les denúncies

Drets va fer la primera denúncia l’octubre del 2014 per 100 tuits amb amenaces com “A tots els independentistes de Catalunya els posaria a la cambra de gas!”*La Fiscalia hi veia indicis de criminalitat, però la majoria de denúncies*es van arxivarperquè no se’n podia identificar els autors. Els que es van identificar es van remetre a les fiscalies de les províncies corresponents: Màlaga, Toledo, Alacant, Sevilla i Cadis. Només va respondre la de Sevilla, i no veia delictiu publicar “Ens cal un*caudillo*per afusellar els putos catalans”.

El març de l’any passat, arran de l’accident de Germanwings, Drets va denunciar 55 tuits més. L’entitat encara*no ha rebut cap resposta. El mes següent, després de l’atac d’un alumne de l’IES Joan Fuster que va deixar un professor mort, l’entitat va denunciar 22 piulades.*Cap es va admetre a tràmit. Al juny, arran de la xiulada al monarca espanyol al partit de la Copa del Rei, Drets va denunciar 100 tuits.*Va prosperar una sola denúncia, però perquè la piulada incloïa una fotografia amb nens amb síndrome de Down. L’entitat també es va afegir a una denúncia col·lectiva per banalització del nazisme el maig del 2015, però com que era amb més entitats no n’han pogut fer el recompte.

Blàzquez contraposa la situació de les denúncies per catalanofòbia amb les detencions de les*operacions Aranya, per tuits que suposadament enaltien el terrorisme, i els arrestos “que no van trigar ni 24 hores” pels tuits en favor de matar polítics del PP després de l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó,*Isabel Carrasco.

http://m.ara.cat/societat/tribunals-...510648937.html

[Gamper]

24/1: Quin govern d’Espanya convé a l’independentisme?

VICENÇ VILLATORO23/01/2016 17:59

Segueix-me

Només hi ha dues opcions imaginables de govern a Madrid. Una és la gran coalició entre populars i socialistes, potser amb la tercera pota de Ciutadans. L’altra, un pacte d’esquerres entre PSOE i Podem, amb els afegitons que necessitin. Quina de les dues combinacions convé més a l’independentisme català (que no és el mateix que quina convé més a Catalunya a curt termini)? La segona és més amable. Del govern del PP s’ha dit que era una fàbrica d’independentistes. Una gran coalició creada precisament contra l’independentisme -i encara més si se li afegeix Ciutadans- seria garantia d’immobilisme i fins tot d’increment de l’hostilitat cap als interessos dels catalans. La fàbrica d’independentistes continuaria en marxa, potser accelerada. Però la gran coalició permetria mantenir intacta l’esperança que Podem, en l’oposició, fos la tercera via que no arriba. En canvi, un govern entre PSOE i Podem, si no se’n sortís a l’hora d’afrontar el problema català -i em temo que no se’n sortiria- seria la decepció definitiva per als qui encara tenen esperances en una Espanya diferent on Catalunya pugui encaixar. En una hipòtesi i l’altra, l’independentisme creix. Sigui per la via de l’hostilitat o per la decepció.

http://m.ara.cat/firmes/vicenc_villa...510049005.html

----------