Page 2054 of 2154 FirstFirst ... 105415541954200420442052205320542055205620642104 ... LastLast
Results 20,531 to 20,540 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #20531
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Puigdemont emula Gerard Piqué: "Gràcies, Tribunal Constitucional, amb tu va començar tot"

    El president de la Generalitat ha parafrasejat la fórmula que va fer servir el jugador del Barça durant la celebració del triplet

    ARA Barcelona Actualitzada el 17/02/2016 11:29



    vídeo



    "Gràcies, Kevin Roldán. Amb tu va començar tot!", va exclamar un eufòric Gerard Piqué durant la celebració del triplet aconseguit pel Barça en la temporada 2014-2015. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recuperat l'expressió per referir-se a la suspensió de les competències de la conselleria d'Exteriors comandada per Raül Romeva que va decidir ahir el Tribunal Constitucional (TC) a instàncies d'un recurs del govern espanyol en funcions. "Com deia un futbolista: gràcies, TC, amb tu va començar tot", ha exclamat Puigdemont en resposta al president del grup parlamentari del PP, Xavier García Albiol, que li ha preguntat si l'executiu "acataria" la decisió del Constitucional.
    Puigdemont ha pronosticat que els populars sortiran del govern de la mateixa manera que hi van entrar: amb un recurs al Constitucional. Es referia així a la queixa que va presentar el PP en temps d'oposició contra l'Estatut, que va ser retallat pel TC l'any 2010. Aquesta decisió va provocar la primera gran manifestació dels últims anys sota el lema 'Som una nació, nosaltres decidim'.


    http://www.ara.cat/politica/Carles_P...524447658.html

    -----------------------------

    Puigdemont emula Gerard Piqué: "Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo"

    El presidente de la Generalitat ha parafraseado la fórmula que usó el jugador del Barça durante la celebración del triplete

    AHORA Barcelona Actualizada el 02/17/2016 11:29

    Puigdemont emula Gerard Piqué: Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo vídeo



    "Gracias, Kevin Roldán. Contigo empezó todo!", Exclamó un eufórico Gerard Piqué durante la celebración del triplete conseguido por el Barça en la temporada desde 2014 hasta 2015. El presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recuperado la expresión para referirse a la suspensión de las competencias de la consejería de Exteriores comandada por Raül Romeva que decidió ayer el Tribunal Constitucional (TC) a instancias de un recurso del gobierno en funciones. "Como decía un futbolista: gracias, TC, contigo empezó todo", exclamó Puigdemont en respuesta al presidente del grupo parlamentario del PP, Xavier García Albiol, que le ha preguntado si el Ejecutivo "acataría" la decisión del Constitucional.

    Puigdemont ha pronosticado que los populares saldrán del gobierno de la misma manera que entraron: con un recurso al Constitucional. Se refería así a la queja que presentó el PP en tiempos de oposición contra el Estatuto, que fue recortado por el TC en 2010. Esta decisión provocó la primera gran manifestación de los últimos años bajo el lema 'Somos una nación , nosotros decidimos '.

  2. #20532
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Franco i Joan Carles

    FRANCESC CANOSA Actualitzada el 17/02/2016 19:54


    Aquesta és una història d’amor. Tenim un llit. I dos homes: “Ja abans de morir, [Franco] em va agafar la mà i l’única cosa que em va demanar va ser: «Altesa, l’única cosa que vull al món és que preserveu la unitat d’Espanya». I això, si ho penses, vol dir moltes coses. No em va dir «Fes això, o fes allò altre…» No, no, la unitat d’Espanya”. Parla el vidu: Joan Carles de Borbó. Intimitats explicades ara a un documental de France 3, coproduït amb TVE. És el millor resum de la història sentimental d’Espanya. Ho sabíem. Ens ho va explicar el professional de l’amor, Ramon Llull: “L’amor neix del record, viu per la intel·ligència i mor per l’oblit”. Rebobinem amb els primers vídeos VHS.


    EL 22 DE NOVEMBRE de 1975 es van acabar els televisors en color de les botigues. Espanya volia veure la proclamació de Joan Carles com a rei. Palau de les Corts. Arriba un Rolls Royce amb matrícula de corona reial. Sona Soldadito español. Uniforme de capità general. Emocionat. Fa dos dies que Franco ha mort. Aquell llit. L’amor fet record: “ Una figura excepcional entra en la historia. El nombre de Francisco Franco será ya un jalón del acontecer español y un hito al que será imposible dejar de referirse para entender la clave de nuestra vida política contemporánea”. Aplaudiments. La intel·ligència de la supervivència. Sí, no vull oblidar: “ Juro por Dios, y sobre los Santos Evangelios, cumplir y hacer cumplir las Leyes Fundamentales del Reino y guardar lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional”. A fora la gent crida: “ ¡Viva España!” “ ¡Viva el Rey!” “ ¡Viva Franco!” Rebobinem amb les primeres cintes de casset.


    EL 22 DE JULIOL de 1969 Franco nomena Joan Carles com a successor a títol de rei. L’endemà baixen del cotxe junts. La gent crida. Dins les Corts, silenci. Moment íntim. Emocionat. Amor de 31 anys. El príncep dóna el sí, vull: “ Juro lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demás leyes fundamentales del Reino”. Abans va explicar la seva història d’amor en set minuts. El van interrompre els aplaudiments onze vegades. L’amor neix del record: “ Quiero expresar, en primer lugar, que recibo de Su Excelencia el Jefe del Estado y Generalísimo Franco la legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936, en medio de tantos sacrificios, de tantos sufrimientos, tristes, pero necesarios, para que nuestra patria encauzase de nuevo su destino”. Aplaudiments. Franco el va mirar. Va moure el cap. Assentint. Un sí molt antic. De veu del més enllà. Fregida per les ones del temps. D’aquelles ràdios d’abans.


    SENTIU A LA RÀDIO: “Atenció, barcelonins! Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres”. Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939 els barcelonins van sentir aquest missatge 385 cops. Alarmes per atacs aeris i navals. 2.750 morts. 7.000 ferits. 1.800 edificis destrossats. Joan Carles naixia a Roma el 5 de gener de 1938. Eren dies de bombardejos a Barcelona i Catalunya. L’aviació feixista italiana i la nazi alemanya. Franco, assentint. Sí, vull. Els primers bombardejos sobre població civil de la història. La guerra va ser una manera de mantenir la unitat d’Espanya. Va ser així. Aleshores. Durant 40 anys. I ara. Diran que no. Que tot és amor. Que s’oblida. De tant d’amor ho han oblidat tot. Tot menys obligar a estimar. És sempre la gran història d’amor de l’estat espanyol: no em pots no estimar. Sí o sí. Del bressol d’una guerra a un llit mortuori. D’una Constitució al Tribunal Constitucional. Tot és per amor. Recorda com ens vam estimar mentre queien les bombes. Sempre hem viscut intel·ligentment units. No ho oblidis mai: ets meu.






    http://www.ara.cat/opinio/Franco-Joa...525047502.html

    --------------------

    Franco y Juan Carlos

    FRANCESC CANOSA Actualizada el 02/17/2016 19:54

    Esta es una historia de amor. Tenemos una cama. Y dos hombres: "Ya antes de morir, [Franco] me cogió la mano y lo único que me pidió fue:« Alteza, lo único que quiero en el mundo es que preserva la unidad de España » . Y eso, si lo piensas, significa muchas cosas. No me dijo «Haz esto, o haz lo otro ...» No, no, la unidad de España ". Habla el viudo: Juan Carlos de Borbón. Intimidades explicadas ahora en un documental de France 3, coproducido con TVE. Es el mejor resumen de la historia sentimental de España. Lo sabíamos. Nos lo explicó el profesional del amor, Ramon Llull: "El amor nace del recuerdo, vive por la inteligencia y muere por el olvido". Rebobinamos con los primeros vídeos VHS.

    EL 22 DE NOVIEMBRE de 1975 se terminaron los televisores en color de las tiendas. España quería ver la proclamación de Juan Carlos como rey. Palacio de las Cortes. Llega un Rolls Royce con matrícula de corona real. Suena Soldadito español. Uniforme de capitán general. Emocionado. Hace dos días que Franco ha muerto. Aquella cama. El amor hecho recuerdo: "Una figura excepcional entra en la historia. El número de Francisco Franco será ya un jalón del aconteceres español y un hito al que será imposible Dejar de referirse para entender la clave de nuestra vida política contemporánea ". Aplausos. La inteligencia de la supervivencia. Sí, no quiero olvidar: "Juro por Dios, y sobre los Santos Evangelios, cumplir y acero cumplir las Leyes Fundamentales del Reino y guardar lealtad a los principios que informan el Movimiento Nacional". Afuera la gente grita: "¡Viva España!" "¡Viva el Rey!" "¡Viva Franco!" Rebobinar con las primeras cintas de casete.

    EL 22 DE JULIO de 1969 Franco nombra Juan Carlos como sucesor a título de rey. Al día siguiente bajan del coche juntos. La gente grita. Dentro de las Cortes, silencio. Momento íntimo. Emocionado. Amor de 31 años. El príncipe da el sí, quiero: "Juro lealtad a Su Excelencia el Jefe del Estado y fidelidad a los Principios del Movimiento Nacional y demas leyes fundamentales del Reino". Antes contó su historia de amor en siete minutos. El interrumpieron los aplausos once veces. El amor nace del recuerdo: "Quiero expresar, en primer Lugar, que recibo de Su Excelencia el Jefe del Estado y Generalísimo Franco la legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936, en medio de tantos sacrificios, de tantos sufrimientos, tristes, pero necesarios, para que Nuestra patria encauzase de nuevo super destino ". Aplausos. Franco le miró. Movió la cabeza. Asintiendo. Un sí muy antiguo. De voz del más allá. Frita por las olas del tiempo. De aquellas radios de antes.

    SENTIU EN LA RADIO: "Atención, barceloneses! Hay peligro de bombardeo, tenga calma y serenidad a sus refugios. La Generalidad de Cataluña vela por vosotros ". Entre el 13 de febrero de 1937 y el 25 de enero de 1939 los barceloneses sintieron este mensaje 385 golpes. Alarmas por ataques aéreos y navales. 2.750 muertos. 7.000 heridos. 1.800 edificios destrozados. Juan Carlos nacía en Roma el 5 de enero de 1938. Eran días de bombardeos en Barcelona y Cataluña. La aviación fascista italiana y la nazi alemana. Franco, asintiendo. Sí, quiero. Los primeros bombardeos sobre población civil de la historia. La guerra fue una manera de mantener la unidad de España. Fue así. Entonces. Durante 40 años. Y ahora. Dirán que no. Que todo es amor. Que se olvida. De tanto amor lo han olvidado todo. Todo menos obligar a amar. Es siempre la gran historia de amor de España: no puedes no querer. Sí o sí. De la cuna de una guerra en un lecho mortuorio. De una Constitución al Tribunal Constitucional. Todo es por amor. Recuerda cómo nos amamos mientras caían las bombas. Siempre hemos vivido inteligentemente unidos. No lo olvides nunca: eres mío.

  3. #20533
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Anuncis de Bankia

    SEBASTIÀ ALZAMORA17/02/2016 18:26

    Segueix-me

    Sento i llegesc una campanya publicitària que ha llançat una entitat bancària anomenada Bankia per anunciar els seus productes financers. Tots els anuncis es basen en algun tòpic i arquetip, i després en un símil amb el que els interessa vendre, tot plegat d’un gènere ranci o directament hostil a la intel·ligència. Són enunciats del tipus: “La mala cara que et fa la teva dona és la comissió que pagues per haver anat a sopar amb els amics”. O bé: “El mal humor del teu marit és la comissió que pagues per haver assistit al comiat de soltera de la teva amiga”. Aquestes situacions diguem-ne exemplaritzants van seguides d’un consell: “A la vida ja pagues prou comissions per haver de pagar-ne pels teus diners. Confia en Bankia”.

    Hu, hu, ha, ha, quina gràcia. L’esposa que té mal de cap, el marit que es grata la panxa, comparats amb els serveis d’un banc. Molt divertit i ocurrent, com es pot veure. Està molt bé i s’ha de felicitar l’agència publicitària que ha parit una campanya tan afinada i tan aguda.

    Només hi ha un problema, i és que per molts acudits més o menys tontos que ens ofereixin en la seva propaganda, no puc evitar que el nom de Bankia se m’associï immediatament amb el de Rodrigo Rato, i amb un parell d’imatges: Rato anunciant la sortida a borsa de Bankia a toc de campana, amb un somriure inevitablement cínic, i Rato entrant dins un cotxe policial pràcticament a clatellades, acusat d’un frau massiu a compte del problema de les preferents, que no ha estat precisament petit i que fa que encara hi hagi una colla de petits inversors i accionistes que encara belen al cel per tal que se’ls retornin els diners.

    Una reclamació que fàcilment podríem fer extensiva a tots els súbdits del regne espanyol, perquè la broma de Bankia va costar més o menys uns vint-i-dos mil milions d’euros de l’ala que vàrem pagar trinco-trinco entre tots. N’estem tots profundament orgullosos, com també n’estem del pas del susdit Rodrigo Rato per la direcció de l’FMI, que són coses que, com diria Mariano Rajoy, ens han fet sortir de la crisi. Ara a Espanya només hi ha quatre milions set-cents mil aturats, un luxe que ens podem permetre sense cap mena de problema.

    Personalment, no cal dir-ho, em moro de riure amb aquests acudits tan graciosos sobre esposes que no estan per brocs i marits que fan morros, que són de tan bon gust i que alegren tant els nostres consums mediàtics. El que sí que em pregunto és quina cara li deuen posar a casa seva a Rodrigo Rato quan torna de respondre a les preguntes de la justícia sobre la seva gestió al capdavant de Bankia, far i exemple de la banca ètica. El que em costa d’explicar-me és haver de suportar aquesta mena de bromes, sobretot quan han costat diners de la meva butxaca i de la de vostè, que té la paciència de llegir-me i que Déu sap com es porta amb la seva parella. Que no es riguin més de nosaltres, sisplau.

    http://m.ara.cat/opinio/Anuncis-Bank...525047483.html

  4. #20534
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L’exportació ignora la política

    Catalunya ven 64.000 M€ a l’estranger, un 6% més, i augmenta el seu pes en l’exportació espanyola

    ALBERT VIDAL Barcelona Actualitzada el 18/02/2016 23:55

    L’exportació ignora la política

    Al maig hi va haver eleccions municipals, que, a la capital catalana, van donar pas a un govern d’esquerra alternativa. Al setembre, eleccions al Parlament amb un ambient de referèndum i sota la pressió més o menys explícita de diferents agents econòmics contra una victòria sobiranista. El resultat va ser ajustat i de difícil governabilitat. I, al desembre, les incertes eleccions espanyoles, que també van fer contenir l’alè als inversors i que, per l’aritmètica dels resultats, encara no han permès que es formi govern. Tot això va passar el 2015 i, malgrat tot, Catalunya va continuar batent els seus propis rècords d’exportacions.

    Les vendes catalanes a l’exterior van arribar als 63.838 milions, una xifra que supera el rècord del 2014 amb un augment superior al 6%. Al conjunt d’Espanya el creixement va ser lleugerament inferior, del 4%, fins a arribar a superar els 250.000 milions. L’acceleració més gran a Catalunya que a Espanya fa que el pes de les exportacions catalanes en el conjunt de l’Estat hagi tornat a pujar fins al 25,5% i superi l’aportació que es va fer tant el 2014 com el 2013 (vegeu gràfic).

    Les comunitats autònomes que més han augmentat les exportacions respecte al 2014 són Castella i Lleó (+16,9%), les Balears (+16,8%) i el País Valencià (+14,9%).

    En paral·lel, el dèficit comercial (la diferència entre exportacions i importacions) va caure tant a Catalunya com a Espanya. La dada és especialment positiva a l’Estat: va baixar un 1,2% respecte a l’any passat per situar-se en -24.174 milions, una xifra que suposa el segon dèficit més baix des del 1998, per darrere del 2013.

    El catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona Joan Tugores afirmava que aquests resultats s’han de considerar “un èxit” i la prova que “des de la crisi s’ha apostat per un nou model productiu basat en la competitivitat”. Aquest expert afegeix que aquestes dades tenen un especial mèrit pel fet que “el comerç mundial no viu un bon moment”, però adverteix del risc de caure en la complaença: “Es pot tenir la temptació d’afluixar. Crec que no està passant, però com a país s’ha de tenir clar que cal demanda interna i també l’externa”.

    Segons Tugores, l’augment exportador no ha tingut a veure només amb la devaluació interna aconseguida per la via de la reducció salarial: “Això ha sigut un ingredient més, que hi ha ajudat, però hi ha altres factors, com la qualitat, la creativitat i la innovació, que han sigut més importants”.

    El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Jordi Baiget, va celebrar ahir que el creixement de les exportacions catalanes no hagi sigut només superior al del conjunt d’Espanya, sinó també al de la Unió Europea i al de la zona euro. Segons va indicar, a Catalunya hi ha 16.400 empreses exportadores regulars (que fa com a mínim quatre anys seguits que exporten), un 3% més que el 2014. Segons la seva opinió, això demostra que les empreses “han interioritzat que les exportacions no són només una via d’escapament davant de la caiguda de la demanda interna, sinó una estratègia de competitivitat”.

    Lleida i l’automòbil, líders

    Les exportacions catalanes han crescut a les quatre demarcacions catalanes. A Barcelona ho han fet un 6,4%, a Girona un 6,5%, a Lleida un 9,6% i a Tarragona un 2,8%. Pel que fa als productes més exportats, els químics són els que suposen un volum més elevat d’exportacions i arriben als 1.268 milions d’euros, de manera que s’han mantingut estables respecte a l’any anterior amb una lleu disminució del 0,2%. Per darrere se situen els béns d’equip (maquinària industrial), amb 955 milions d’euros (+14%), i el sector de l’automòbil, amb 816 milions (+15%).

    http://www.ara.cat/economia/que-al-m...525647477.html

    --------------

    La exportación ignora la política

    Cataluña vende 64.000 M € en el extranjero, un 6% más, y aumenta su peso en la exportación española

    ALBERT VIDAL Barcelona Actualizada el 02/18/2016 23:55

    La exportación ignora la política

    En mayo hubo elecciones municipales, que, en la capital catalana, dieron paso a un gobierno de izquierda alternativa. En septiembre, elecciones al Parlamento con un ambiente de referéndum y bajo la presión más o menos explícita de diferentes agentes económicos contra una victoria soberanista. El resultado fue ajustado y de difícil gobernabilidad. Y, en diciembre, las inciertas elecciones españolas, que también hicieron contener el aliento a los inversores y que, por la aritmética de los resultados, aún no han permitido que se forme gobierno. Todo esto ocurrió en 2015 y, pese a todo, Cataluña continuó batiendo sus propios récords de exportaciones.

    Las ventas catalanas al exterior alcanzaron los 63.838 millones, una cifra que supera el récord de 2014 con un aumento superior al 6%. En el conjunto de España el crecimiento fue ligeramente inferior, del 4%, hasta llegar a superar los 250.000 millones. La aceleración mayor en Cataluña que en España hace que el peso de las exportaciones catalanas en el conjunto del Estado haya vuelto a subir hasta el 25,5% y supere la aportación que se hizo tanto en 2014 como en 2013 (ver gráfico).
    Las comunidades autónomas que más han aumentado las exportaciones respecto a 2014 son Castilla y León (+ 16,9%), Baleares (+ 16,8%) y la Comunidad Valenciana (+ 14,9%).

    En paralelo, el déficit comercial (la diferencia entre exportaciones e importaciones) cayó tanto en Cataluña como en España. El dato es especialmente positiva en el Estado: bajó un 1,2% respecto al año pasado para situarse en -24.174 millones, una cifra que supone el segundo déficit más bajo desde 1998, por detrás de 2013.

    El catedrático de economía de la Universidad de Barcelona Joan Tugores afirmaba que estos resultados se deben considerar "un éxito" y la prueba de que "desde la crisis se ha apostado por un nuevo modelo productivo basado en la competitividad". Este experto añade que estos datos tienen un especial mérito por el hecho de que "el comercio mundial no vive un buen momento", pero advierte del riesgo de caer en la complacencia: "Se puede tener la tentación de aflojar. Creo que no está pasando, pero como país se debe tener claro que hay demanda interna y también la externa ".
    Según Tugores, el aumento exportador no ha tenido que ver sólo con la devaluación interna alcanzada por la vía de la reducción salarial: "Esto ha sido un ingrediente más, que ha ayudado, pero hay otros factores, como la calidad, la creatividad y la innovación, que han sido más importantes ".

    El consejero de Empresa y Conocimiento de la Generalitat, Jordi Baiget, celebró ayer que el crecimiento de las exportaciones catalanas no haya sido sólo superior al del conjunto de España, sino también en el de la Unión Europea y al de la zona euro. Según indicó, en Cataluña hay 16.400 empresas exportadoras regulares (que hace al menos cuatro años seguidos que exportan), un 3% más que en 2014. En su opinión, esto demuestra que las empresas "han interiorizado que las exportaciones no son sólo una vía de escape ante la caída de la demanda interna, sino una estrategia de competitividad ".
    Lleida y el automóvil, líderes

    Las exportaciones catalanas han crecido en las cuatro demarcaciones catalanas. En Barcelona lo han hecho un 6,4%, en Girona un 6,5%, en Lleida un 9,6% y en Tarragona un 2,8%. En cuanto a los productos más exportados, los químicos son los que suponen un mayor volumen de exportaciones y llegan a los 1.268 millones de euros, con lo que se han mantenido estables respecto al año anterior con una leve disminución del 0 , 2%. Por detrás se sitúan los bienes de equipo (maquinaria industrial), con 955 millones de euros (+ 14%), y el sector del automóvil, con 816 millones (+ 15%).

  5. #20535
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    23/2: El cop del 23-F va triomfar

    Vicenç Villatoro22/02/2016 18:10

    Segueix-me

    Cada any, en aquesta data, algú ens recorda com, miraculosament i per intervenció reial, va fracassar el cop d’estat del 23-F. Personalment, sempre he pensat que va triomfar. Més ben dit, tinc la sensació que en el 23-F hi havia diversos cops d’estat simultanis. Els més folklòrics, els més impossibles, els del tricorni i metralleta o el dels tancs al carrer van fracassar. O van ser utilitzats, conscientment o no, perquè triomfés el de veritat: el que posava els límits de la Transició en allò que més importava, en allò que ara hem sabut que Franco va demanar al seu successor en el llit de mort, el manteniment de la unitat d’Espanya. Hi ha un abans i un després del 23-F. Fins aquell moment el procés estava obert i encara explorava fins on es podia arribar Constitució en mà. A partir d’aquell moment es tanca, marca els límits, i comença fins i tot a recular: neix la Loapa i la sistemàtica jurisprudència del Constitucional per limitar a la baixa el procés autonòmic. L’exhibició de força va servir per fer-nos creure que salvàvem la democràcia a canvi de transigir amb la contrareforma autonòmica. De fet, és ara que el 23-F està començant a fracassar. És ara que es pot tornar a obrir el que es va tancar. Trenta-cinc anys després.

    http://m.ara.cat/premium/fracassar-d...528047181.html

    ----

  6. #20536
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L’Estat contra la línia 9

    Albert Carreras23/02/2016 20:43

    Segueix-me

    En ocasió de la inauguració del tram 1 de la línia 9, que va de Zona Universitària a l’aeroport de Barcelona passant per la Fira (on ara se celebra el MWC), es va suscitar la polèmica de la no invitació de la ministra de Foment. Per part de la Generalitat, l’explicació era simple: l’Estat no havia pagat res de la línia 9. Es podria dir que tampoc ho havien fet les alcaldesses de Barcelona i l’Hospitalet o l’alcalde del Prat, però la diferència que significava creuar els seus municipis era òbvia, així com ho ha estat la seva constant petició de completar el tram de la línia 9 que finalment s’ha inaugurat. És un bon moment, doncs, per recordar la relació de la línia 9 amb l’Estat.

    La disposició addicional 3a (d’ara endavant, DA 3a) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) havia de garantir un compromís mínim de l’Estat amb les inversions a Catalunya. La DA 3a, que és una part ferma de l’EAC, no rectificada pel Tribunal Constitucional (TC), determinava que l’Estat havia d’invertir en infraestructures a Catalunya durant set anys (del 2007 al 2013) una proporció de la seves inversions totals equivalent al pes de Catalunya en el PIB espanyol. L’import que no es cobrís amb inversió directa de l’Estat s’havia de compensar amb una transferència a la Generalitat. No era un procés ni automàtic ni ràpid. Per exemple, la inversió que l’Estat fes a Catalunya i a tot Espanya el 2007 (i el PIB català i espanyol) es mesuraria l’any 2008 o a primers del 2009. La tardor del 2009 s’inscriuria en el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2010. El 2010 es transferiria a la Generalitat de Catalunya contra presentació de certificacions d’obra realitzada.

    El govern del president Montilla va programar que la DA 3a es dediqués, en una elevada proporció, a finançar la construcció de la línia 9, i hi va comptar per accelerar-ne la construcció. L’any 2010 va poder cobrar la DA 3a de l’exercici 2007. Però el 2011 la vicepresidenta Elena Salgado va suspendre el pagament de la corresponent a l’exercici 2008. La suspensió de la DA 3a va ser justificada, pel govern socialista, estrictament per falta de recursos pressupostaris. En canvi, el govern del PP que el va substituir es va oposar a la DA 3a per principis. Des del primer pressupost presentat pel PP l’any 2012, la DA 3a va quedar esborrada del mapa.

    S’ha anat acumulant des del 2011 un immens deute històric de l’Estat amb la Generalitat i amb tot Catalunya. Des de la Generalitat s’ha valorat el conjunt d’incompliments de la DA 3a en prop de quatre mil milions d’euros. Però l’Estat no ha volgut respectar el seu compromís institucional. Ben al contrari, ha volgut denigrar-lo i garantir, mitjançant sentència del TC, que no estava obligat a pagar la DA 3a. Com en tantes altres ocasions, el PP s’ha saltat els compromisos i els pactes i ha imposat la seva voluntat amb subterfugis jurídics. La seva hostilitat amb la DA 3a es va estendre a tot allò que la Generalitat volia finançar amb aquests fons. No ha volgut atendre cap de les constants peticions que la Generalitat li va fer per ajudar a acabar la línia 9, ni que fos amb la Generalitat cedint protagonisme a l’Estat i així aconseguir els fons necessaris per completar la gran obra que havia quedat interrompuda per la crisi pressupostària i tresorera de la Generalitat, o ajudar a resoldre la massa de finançament pendent i rebaixar els costos financers. L’hostilitat de l’Estat ha estat sostinguda. Ni un euro, ni una facilitat, ni un gest.

    Completar el tram de Zona Universitària a l’aeroport ha costat menys de 300 M€. Completar el tram 2 de la línia 9 (el que es coneix com a línia 10), que passa per sota del passeig de la Zona Franca, tindrà un cost semblant. Completar el tram 3, que és el central —de Zona Universitària a la Sagrera—, s’acosta als 1.000 M€. No era una bogeria comptar amb la DA 3a per acabar la línia 9. Es tractava d’una infraestructura que el govern d’Espanya hauria d’haver reconegut com d’interès comú. Però el seu “sentit d’estat” s’ha expressat amb la ja coneguda barreja d’hostilitat i enveja a la Generalitat i a Catalunya. No veig com es pot estranyar la ministra de Foment que no se la convidi, en primera instància, a la inauguració d’una obra contra la qual ella i el seu govern han lluitat amb tots els mitjans al seu abast i que podem dir que s’ha fet contra l’estat espanyol. Tan fàcil que hauria estat col·laborar-hi! Fa anys que ja estaria tota acabada.

    http://m.ara.cat/opinio/del-que-Gene...528647148.html

    ------

  7. #20537
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El ministre que no creu en les casualitats

    Carles Capdevila22/02/2016 23:40

    Segueix-me

    EL PP DIU que la corrupció són casos aïllats, i té raó. Hi ha algun cas aïllat, molt aïllat, en què no tenen cap cas de corrupció. Tots els grans partits que han governat, des de CiU i el PSC fins al PP i PSOE, tenen prou escàndols, i alguns vinculats al finançament, per pensar que tot pugui ser només la iniciativa d’una poma podrida.

    Però, en el cas dels d’Aznar i Rajoy, l’escàndol és tan sistèmic, tan a prop dels alts càrrecs, tan descarat, tan massiu, que només pot acabar amb l’enfonsament del partit .

    El final s’acosta i Jorge Fernández Díaz, l’home a qui més cops he demanat la dimissió, s’està entendrint. Conscient que els queden tres*telediarios*d’aquests tan arregladets que fa la seva TVE, ahir el ministre va fer una confessió transcendent, que no voldria que passés desapercebuda. És un gest que l’honora. Va dir, referint-se als escàndols de corrupció, que ell “no creu en les casualitats”: que surten quan a algú li interessa políticament.

    Ja és curiós que un home tan creient, que condecora Verges, es mostri agnòstic i no cregui en una cosa tan sagrada com la separació de poders. Perquè si el ministre de l’Interior admet que no hi ha casualitats, té tots els números per ser responsable directe d’algunes coincidències sospitoses des que mana.

    La tendra confessió de Fernández Díaz és gairebé una autoinculpació. Tothom que hagi aprovat P-4 sospitava que aquells informes falsos contra Trias o Mas, barroers i apareguts en plena campanya, eren un muntatge indecent, un abús de poder, una infàmia vergonyosa.

    Ara, per fi, el ministre ho ha admès, en una frase que posa a la seva carrera el final que mereix.

    http://m.ara.cat/premium/PP-que-no-t...528047245.html

    ----

  8. #20538
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    ‘Wonderful, wonderful life’

    Empar Moliner24/02/2016 21:28

    Segueix-me

    Siguem sincers, nens i nenes. No es nota gaire, la veritat. Les coses no van pitjor que abans. Millor no, però pitjor tampoc. Van com sempre, a rodolons, pel pedregar. Al Regne d’Espanya no hi ha govern, hi ha “govern en funcions”, però la diferència jo no la sé veure. I sí, sí, també hi ha el rei, esclar, perquè el rei sempre hi és, encara que caigui un bòlid (diu que dimecres*al matí en van veure algun) al sostre del palau aquell des d’on va cometre el discurs de Cap d’Any. Però que hi hagi rei només es nota en el pressupost, perquè, com tothom sap, és un rei “preparao”. En res més. A Espanya no hi ha govern i jo no me’n sento.

    Admetem-ho. Les coses no van pas més malament que si n’hi hagués, de govern. Si hi ha pasta, fins i tot en un govern inútil com el d’Espanya les coses van una mica bé. I quan no hi ha pasta, com ara, amb el millor dels governs no anirien bé. Per tant, ara que no hi ha ni un ral, no passa res si tampoc no hi ha govern. En Rajoy no fa lleis noves. Potser millor. I els altres tampoc no s’hi oposen i potser també millor. Diu en Pedro Sánchez que no pensa pactar amb un partit que accepti el referèndum per a Catalunya, perquè atemptaria contra la unitat d’Espanya. Llavors, si les coses van així, a Espanya és igual que hi hagi un govern de dretes o d’esquerres. És exactament el mateix. Votar Sánchez, Rajoy, Rivera, Iglesias significa tenir rei, exèrcit, catalans escanyats i unitat d’Espanya. Doncs llavors potser és millor estar així, sense govern. Així ens estalviem la Soraya a*El hormiguero. Si és que no es nota. Què ha aportat el govern del PP a Espanya? La llei Wert? I què aportaran ara Pedro Sánchez i Albert Rivera? Desplegar-la. Val més que triguin a posar-se d’acord. S’hi respira millor.

    http://m.ara.cat/opinio/no-que-hi-ha...529247092.html

    ----

  9. #20539
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Cifuentes vol la joguina de Barcelona

    Antoni Bassas25/02/2016 00:00

    Segueix-me

    LA RIVALITAT MADRID-BARCELONA és ben curiosa. Madrid goleja en obra pública, tant si parlem de Barajas, com del TGV, Rodalies, les rondes o les autovies lliures de peatge. El 2003 Maragall va escriure “Madrid se ha ido”. I, tot i així, no deixa de mirar Barcelona de cua d’ull, com si no fos prou feliç. Ara Cristina Cifuentes ha dit que vol el Mobile a Madrid. Res de nou, és un vell truc electoralista: el 1983 un candidat del PP (aleshores AP) a l’alcaldia de Madrid va buscar el seu minut de glòria reivindicant els Jocs del 92 per a la capital de l’Estat. Només faltaven els fracassos olímpics de Madrid, la golejada turística catalana i ja no diguem res de l’acomplexant Barça de Messi. De petits, comptàvem matrícules de cotxes. Cifuentes encara està en això.

    http://m.ara.cat/premium/RIVALITAT-M...529247127.html

  10. #20540
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Un procurador del Jutjat de Badalona refusa un recurs per haver estat escrit ‘en llengua estranya’*27.02.2016 14:52

    L’advocat Pere Ramells ha denunciat a Twitter que el Jutjat de Badalona, en una instància*signada pel procurador Angel Quemada, li ha comunicat que el seu recurs presentat no pot prosperar perquè està escrit en ‘una llengua estranya’, en referència a la catalana. El document que ha penjat Ramells diu que l’escrit presentat ‘està redactat en un idioma que ni el meu mandant ni el lletrat coneixen, no tenint tampoc cap obligació de de conèixer, essent el primer escrit que des que es va iniciar la causa, fa més de set anys, es presenta en aquesta llengua estranya, per mitjà del present escrit se sol·licita del Jutjat es requereixi a la contrapart que procedeixi a la presentació del mencionat escrit de recurs en IDIOMA CASTELLÀ [en majúscules en el text original]…’

    Vegeu el document a continuació:

    Escrit presentat al Jutjat de Badalona, que se m'ha comunicat avui, per presentar-ne jo un en "llengua estranya"pic.twitter.com/QNLKEt422S

    — Pere Ramells (@PRamells)*February 26, 2016

    http://m.vilaweb.cat/article.html?se...ngua-estranya/

    ---

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •