El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

Javier Tebas, l'home que somia amb Le Pen

per*Víctor Alexandre
6 de Març 2016 a les 20.00 h

Les recents declaracions de Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional espanyola (LFP), sobre la necessitat d'un Le Pen a l'Estat espanyol són d'una gravetat extrema. Tebas ha dit exactament això: "Trobo a faltar un Le Pen a l'espanyola. Sobretot per la identitat nacional d'Espanya, que no es veu prou defensada pels partits polítics". Són paraules impròpies d'un càrrec com l'esmentat, que en altres estats de la Unió Europea ja haurien provocat el seu cessament immediat. En el marc de l'Estat espanyol, però, no hi ha cap reacció oficial. Tenen un individu d'ultradreta i ultranacionalista espanyol, antic membre de Fuerza Nueva, al capdavant d'una entitat de la magnitud de la LFP, i es fan l'orni. Però algú s'imagina la mateixa actitud en cas que el president de la LFP, en lloc d'exhibir una ideologia feixista, s'hagués declarat favorable a la independència de Catalunya i del dret d'aquest país a votar el seu futur en un referèndum d'acord amb els principis democràtics i amb els drets humans més elementals? En el millor dels casos, després d'una polseguera gegantina, ja faria dies que hauria estat fulminat.



Però no passa res, perquè som en un Estat en què equips com el Cornellà, o futbolistes com Gerard Piqué, o tennistes com Tommy Robredo, o periodistes de TV3 com Sebas Guim, o entrenadors com Raül Agné o Enric Aparicio,*poden ser blasmats per parlar en català en una roda de premsa o en el decurs d'un partit sense que cap Comitè d'Antiviolència prengui mesures. Som en un Estat en què portar una estelada pot comportar ser agredit per la policia espanyola o en què un reporter gràfic pot ser amenaçat de mort públicament sense que el ministeri d'Interior -aquell ministeri dirigit per Jorge Fernández Díaz, demòcrata de tota la vida-, faci absolutament res.

No és estrany, doncs, que Javier Tebas, en el marc d'aquesta democràcia totalitària anomenada Espanya, se senti protegit i legitimat per reblar el clau defensant els 'valors' de la ultradreta. La dreta, per a ell, és massa tova. La troba "covarda". Fins i tot es permet una exhibició d'homofòbia titllant els dretans de "maricomplejines". És el mateix dirigent que no fa gaire va dir que les estelades haurien de ser prohibides en els estadis, perquè mostrar-les "és polititzar el futbol". Però què són, si no polítiques, les seves declaracions?*Com és que es criminalitza una bandera perfectament legal i defensora de les llibertats, com l'estelada, i es permet l'exhibició de símbols franquistes i nazis?*Si l'esport no és política, com és que es permet l'exhibició de banderes espanyoles i s'imposa al públic l'audició d'himnes nacionals? Si l'esport no és política, per què hi ha un campionat que es diu Copa del Rei en lloc de dir-se Copa de la Federació Espanyola? O, per ser més precisos, per què el veritable nom de la Copa del Rei és Copa de Su Majestad el Rey de Fútbol? Nom força hilarant i ridícul, per cert, ja que fa entendre que el rei d'Espanya -rei de copes, rei d'espases...- és el rei del futbol. Per pal·liar l'equívoc, si més no, jo els suggeriria aquest petit canvi: "Copa de Fútbol de Su Majestad el Rey". Pel que fa als 'principis' de la Lliga de Futbol Professional espanyola no cal suggerir res. L'aquiescència d'aquest organisme amb el seu president ja ho diu tot

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/...pen_160246.php

[Gamper]

Ahir Europa va votar contra la gran coalició espanyolista*08.03.2016 22:00

Ahir al Parlament Europeu es votava una d’aquestes qüestions que aparentment tenen poca importància, però que en realitat ho canvien tot.* Els eurodiputats van votar el nou reglament de ports, que si tot va bé ha d’entrar en vigor definitivament cap a l’estiu, després de l’acord amb el Consell i la Comissió. La conseqüència serà definitiva: l’estat espanyol restarà obligat a canviar totes les seues lleis per incorporar els principis i les normes d’aquest nou reglament europeu.

Us deveu preguntar: i això per què és important? A tot Europa, per raons ben diverses, però al nostre país també, perquè posarà fi a l’espoliació que practica l’estat espanyol sobre els beneficis dels ports de València i Barcelona. Ara per ara, gràcies a un decret llei del PP, la meitat dels beneficis d’aquests ports se’ls enduu l’estat automàticament, que els espolia per finançar, diuen, els ports deficitaris. En canvi, a partir de l’entrada en vigor del nou reglament, això ja no es podrà fer. I què passarà aleshores? Doncs que els ports de València i Barcelona, i el de Tarragona i els altres, podran decidir què en fan, dels seus beneficis, i on els inverteixen per millorar encara més les capacitats pròpies. Per exemple, podrien estudiar de crear una companyia ferroviària pròpia i desfer-se del monopoli de Renfe, com van fer temps enrere els ports alemanys.

No és l’únic punt important aquest. El reglament també aprova la llibertat de tarifes portuàries, un element clau per tal que els ports del mediterrani puguen competir de forma eficaç amb els atlàntics en la captació del trànsit mundial. Fins ara Puertos del Estado, des de Madrid, fixava què pot cobrar un port, igual que fa Aena amb els aeroports. I ho fa no en funció de les possibilitats i els interessos de cada port en concret sinó en funció de les seues pròpies necessitats, de les de l’estat de terra endins.

Tanmateix, el debat i la votació d’ahir, encara són més interessants si els mirem des del punt de vista polític. El Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu, tots, van a favor de la proposta amb majories àmplies. I qui s’hi oposa? Bàsicament Espanya i Itàlia i, dins aquests estats, com un front monolític, PP-Ciutadans-PSOE.*La gran coalició espanyolista que acabarem veient a la Moncloa ja opera a Brussel·les. I ja és derrotada.

Derrotada en un context molt transcendental. Tot això, com us podeu imaginar, el Parlament Europeu no ho fa pas per afavorir València i Barcelona. Tot això passa perquè la Unió Europea té una visió no nacionalista de la realitat i no pot entendre, per tant, les obsessions irracionals d’alguns. Per a Europa és lògic d’estimular els grans ports mediterranis (València, Barcelona, Marsella, Gènova) a ser competitius com a porta d’entrada del comerç asiàtic. I alhora estimular-los a competir, en les millors condicions possibles, amb el gran pol atlàntic que representen avui Rotterdam, Anvers i Hamburg. Això va en benefici de tots.

Contra aquesta lògica, que coincideix amb la lògica imperant al nostre país, ahir va aparèixer despullat i descarat el nacionalisme espanyol, que al benefici de tots hi oposa la seua particularitat. Una particularitat amb l’únic propòsit d’apuntalar la ineficàcia històrica del seu model, al preu que siga. I que ho fa brandant –només faltaria!– la seua constitució. Per increïble que puga semblar, PP, PSOE i Ciutadans van provar d’oposar-se al reglament de ports fent servir la constitució espanyola d’escut. Junts i indistingibles en el vot. I*van votar com allò que són: nacionalistes espanyols furibunds, units contra la lògica europea, contra la lògica que tothom veu i entén. I van perdre.

Ara passarà que l’estat espanyol gestionarà la derrota menystenint el reglament. Ja ho sabem, això. Xavier Sala i Martín no va tardar gens a dir-ho, responent a la justificada alegria que, després de sis anys de feina, expressava l’eurodiputat Ramon Tremosa. No el compliran, aquest reglament, ja ho sabem. Com fa tres anys que no compleixen les inversions obligatòries al corredor mediterrani. A Brussel·les ja els coneixen, per això, els espanyols. I s’ho apunten.

He parlat abans de les obsessions irracionals d’alguns. No és la primera volta que els eurodiputats i el govern espanyol defensen a Brussel·les posicions incomprensibles. Ni la segona, ni la tercera, ni la quarta. I les conseqüències de tanta irracionalitat durant tants anys ja es van fent evidents:a Brussel·les tothom sap ja que el compromís espanyol amb la Unió s’acaba allà on comencen els seus interessos*i la seua irracionalitat nacionalista. I per això Espanya cada dia es troba més aïllada a Europa, en justa reciprocitat. I per això la Unió l’assenyala com l’estat que menys compleix les seues obligacions. I per això ja no hi ha espanyols als llocs de decisió ni Espanya participa en els grans debats, ni la tenen en compte. I per això perden votacions clau com la d’ahir. Amb la visió posada en el futur de conflicte obert que ens espera, aquesta marginalització d’Espanya té un valor incalculable.

(PS. Això dels ports té un corol·lari que ja s’endevina a l’horitzó: amb els aeroports acabarà passant igual que amb els ports. Només és qüestió de temps…)

http://m.vilaweb.cat/article.html?se...-espanyolista/

En Europa ya van teniendo claro lo que es España y su sistema político...

[Gamper]

Subnormal

Empar Moliner08/03/2016 19:05

Segueix-me

Repasso els insults “oficials” al diputat d’ERC Gabriel Rufián (els extraoficials, com sempre, els trobem al bosc espès de David el Gnom). Refresquem-los. “Subnormal”, per part d’un cap d’informatius. “Semblava drogat com els de l’Estat Islàmic a punt de tallar el coll d’un ostatge”, per part d’un escriptor d’articles (que també li va dir Goebbels i Mussolini). O “anava vestit com per a un enterrament gitano” per part d’una periodista, cosa que em fa pensar que ella es deu vestir de colors ben virolats quan ha de sepultar.

Són insults preconcebuts, preparats a la recambra per quan toqui expulsar-los. Serveixen per a l’enemic en general. I l’enemic no podrà fer o dir res per evitar-los. Si Rufián s’hagués vestit de blanc haurien dit que s’assemblava a Hannibal Lecter. I ho veig ben clar. De la mateixa manera que hi ha persones que tenen un ressort amagat que fa que, invariablement, agafin algú de cap d’esquila (en tots els grups on són odien algú) hi ha persones que duen a dins el racisme. I el treuen quan i com poden. Ara no està ben vist odiar (en públic) els negres, els jueus, les dones, els gais, els gitanos, els discapacitats. Per això desplacen les ires cap a un altre grup que no es troba entre les espècies protegides. A la senyora que parla despectivament de l’enterrament gitano a l’*Abc*se li veu una mica el llautó amb els gitanos. A l’Urdaci, quan diu “subnormal”, també amb els discapacitats. Qui sap què diuen en privat? El cas és que ara no diran en públic què pensen dels col·lectius que els inspiraven a l’època clàssica. I han desplaçat les ànsies d’odi, tan balsàmiques, cap als catalans. Cap als separatistes. No s’atrevirien a dir subnormal a una dona, a un gai, a un negre, a un gitano, a un discapacitat. L’hi diuen a un català perquè no passa res si ho fan. No passa res si ho fan. No passa res si ho fan.

http://m.ara.cat/opinio/Subnormal_0_1537046291.html

[Gamper]

10/3: A la UGT fan campanya contra Àlvarez per català

Vicenç Villatoro09/03/2016 18:56

Segueix-me

Josep Maria Àlvarez, català nascut a Astúries, màxim dirigent de la UGT a Catalunya, es presenta per dirigir la UGT espanyola en substitució de Cándido Méndez. En la campanya per a aquesta elecció, hi ha qui des de dins de la UGT i des de fora considera que no seria bo que Àlvarez dirigís la UGT espanyola perquè ve d’on ve. De la UGT catalana, de Catalunya. Expliquen que Àlvarez s’ha mostrat favorable al dret a decidir. Com ho han fet el vuitanta per cent dels catalans, votants del sí o del no a la independència (l’altre dia es manifestaven en aquesta direcció els d’Estopa). Àlvarez no podria dirigir la UGT espanyola perquè està situat en el corrent central de l’opinió pública catalana. Ser català, estar situat en l’ampli espectre central de la normalitat política a Catalunya, t’inhabilita per ocupar un lloc dirigent a Espanya. No ara, des de fa dècades. Observem els governs espanyols de molts i molts anys. Per ser dirigent a Espanya, un català s’ha de convertir en excèntric a Catalunya. Espanya margina i expulsa a qui ve de les posicions centrals a Catalunya i després s’estranya que hi hagi tants independentistes. És difícil que et vulguis quedar allà on no et volen. O et volen només per a segons què.

http://m.ara.cat/opinio/UGT-campanya...537646232.html

[Gamper]

Xarnegos

Francesc Canosa09/03/2016 18:29

Segueix-me

Cal rellegir els clàssics. “Que la cultura es tortura, no nos vamos a engañar”, cantava el grup Kortatu. Un escamot de tèrmits amb serra elèctrica devien recórrer el cos immòbil d’Arturo Peréz-Reverte la setmana passada en sentir Gabriel Rufián (ERC) al Congrés. Malgrat el turment incessant —també s’hi van afegir taràntules fent vodú—, va poder demanar auxili a les xarxes socials: “*La España que sentó en el Parlamento a ese joven merece irse al carajo”. La cultura és dolor i plors. L’escriptor sanglotava: “Pero como español representado en ese Parlamento, me disgustan la zafiedad, la incoherencia, la mala sintaxis y la demagogia”. Tot i l’avanç desbocat de tèrmits i aranyes, ell assenyalava el problema nuclear d’Espanya: la cultura.

EL 1978 EL SENAT*revisa la futura Constitució. Un senador fa esmenes a cada article. Quan en porta 54 s’asseu i calla. “S’ha cansat ja d’esmenar?”, li pregunten. “Estava cansat des del primer article”, diu el senador Camilo José Cela. L’escriptor està en mode explosió nuclear. Vol corregir, retocar, rectificar... cada capítol està mal redactat. Fa aigües radioactives la gramàtica, la sintaxi, el lèxic... tot. No ho suporta. No li importa el contingut. Ho analitza paraula per paraula. Esclaten debats d’entomòleg torturat per la presència de coleòpters assilvestrats. A l’article dos (“Espanya està composta per regions i nacionalitats”) es veu incapaç de definir què vol dir exactamentnacionalidades. Abandona. I per això ara no sabem ni llegir, ni escriure, ni parlar. Tenim una Constitució basada en la incultura.

A CELA SE’L MIRA*un altre senador escriptor: Paco Candel (Entesa dels Catalans). A ell també li tomben esmenes. No són gramaticals: són de pura llei natural. En presenta una perquè els poders públics fomentin i patrocinin l’ensenyament del català. L’argument és que els immigrants puguin aprendre la llengua de Catalunya, ja que si vius en un lloc has de saber la seva llengua. Li diuen que això està molt bé, que fins i tot és un dret humà, però trinxen l’esmena al garrot vil i mor torturada. La cultura. Candel somia. Com tots els parlamentaris catalans. El somni: que Madrid retornés l’Estatut de 1932. El detall: el de 1932. Un Estatut torturat, retallat i esmicolat per l’Espanya republicana. El de veritat és el de 1931: votat per un 75% dels catalans amb un 99% a favor. En ple segle XXI encara sento a dir que les esquerres espanyoles ens van dur aquell Estatut. No es pot ser més necròfil. No es pot ser més ignorant. Però Candel somia: “Imagina si fos jo, el xarnego, qui portés l’Estatut de 1932”. Tot ho va recollir al llibre*Un charnego en el Senado. Una tortura.

PER AIXÒ ES VA SENTIR*torturat Pérez-Reverte. Rufián va dir: “Sóc xarnego i independentista: la vostra derrota, la nostra victòria”. I l’escriptor va xisclar des del ventre on habita el martiri: “A usted no le llaman charnego en España, sino en Cataluña. Y ése es el problema, creo. Su necesidad de que no se lo llamen”. Com explicava Paco Candel el 1979, la paraulaxarnego*ja estava en desús al vocabulari de Catalunya. Però continua sent una tortura per a molta gent de l’estat espanyol. És un problema cultural. Ja ho van dir els clàssics Kortatu: “Uno cree que aprender es importante y se convierte en un jodido intelectual que trata de serlo más que los demás, uno se pasa años y años, con la nariz metida entre los libros. Mientras el mundo se escapa frente a uno”. Es creuen que Catalunya és una ficció de pel·lícula de*8 apellidos catalanesi Catalunya és xarnega.*Atxantar,*ful,*mangui,*menda,*nanai,*pasm a,*pillarpringar,*xungo.... Les paraules que s’usaven fa més d’un segle a Catalunya. Originals i fruit de la barreja. Tot en català. Ens han pispat la llengua i també ser xarnegos. Aquesta és la seva tortura: que encara siguem una cultura.

http://m.ara.cat/opinio/Xarnegos_0_1537646225.html

[CelticPark 1892]

Vais de modernos y nos queréis vender el rollo de una Nación Burguesa, otra más, por mí que les den a todas....

[Gamper]

Vas de alternativo y revolucionario y todo lo que vendéis los conformitas tragalefas castuzas es el inmobilismo. No hacéis ni proponéis nada.

Lo de nación burguesa es una payasada de las vuestras. Pero si así fuera, preferiría una nación burguesa (los burgueses impulsaron la revolución industrial en Catalunya por ejemplo) a una nación aristocrática (empezando por la monarquía. Los señoritos aristócratas nunca hicieron nada por el progreso y la generación de riqueza salvo vivir la vida despreocupándose de nada más...)

En caso de tener que elegir yo lo tendría claro, no sé tú.

[CelticPark 1892]

Eres tan cortito que no te enteras de nada, tío, en este y otros tantos comments, lee bien el final de lo que mencioné...

[Gamper]

Sí, sí, a todas, ya lo leí. Pero que propones? Alguna alternativa viable o sólo las entelequias irrealizables e inmovilistas de toda la vida?

[Gamper]

Tot plegat és una ‘merde’ (segons la reina d’Espanya)

Sebastià Alzamora10/03/2016 21:47

Segueix-me

“Sabem qui ets, saps qui som. Ens coneixem, ens respectem i ens estimem. La resta,*merde*”.

Són paraules que no necessiten explicació, perquè ja han fet història. Més que res, perquè les adreçava la reina d’Espanya a un presumpte delinqüent fiscal fa tot just un parell de mesos, tot i que ara oficialment ja no són amics. Ens entristeix que un intercanvi de missatges electrònics hagi malbaratat una amistat tan sòlida i tan bella, però hem d’admetre que el fet que la reina Letícia consideri que tots els seus súbdits, començant pels periodistes del suplement*LOC*del diari*El Mundo, i acabant per vostè i per mi mateix, no tinguem més dignitat que un vulgar cagarro, ens resulta desconcertant. Es veu que, per tal de superar l’estadi merament fecal de l’existència, a ulls de la nostra estimada monarca és necessari que disposis d’una targeta opaca amb la qual t’hagi fos més de trenta-quatre mil euros. Això sí que infon respecte, i la resta és una tifa.

La vida d’un súbdit del Regne d’Espanya està plena de sorpreses, entre les quals s’inclou que una reina que no vols, regnant sobre un estat al qual no vols pertànyer, et digui que ets una merda, mentre tu li pagues (agònicament, amb els teus impostos) el seu salari i el tren de vida que porten ella i la seva distingida família, que per cert no tenen res de merdosos.

A fi de ser sincers, hem de dir que entenem la reina Letícia. Després d’una nit sense dormir, i sobretot si no tens assegurada la subsistència de la teva família i la teva pròpia, és lògic que sota la dutxa diguis allò de “collons, quina merda”. I si tens un sogre que es veu obligat a abdicar després de protagonitzar diversos escàndols amb elefants africans i fulanes aristòcrates europees, a més d’un cunyat i una cunyada asseguts davant de la barra de la justícia per un comportament que s’assembla curiosament a la delinqüència més descarada, a més d’un nebot capaç de disparar-se un tret de bala a un peu amb la mateixa mala sort que, segons diuen, al seu avi se li hauria escapat un altre tret de bala contra un seu germà; si es té en compte tot això, no deixa de ser explicable que acabis recalant en expressions escatològiques, com ara dir que els espanyols en general som identificables amb un excrement d’origen animal o humà, això no ho sabem.

Això sí, si em permeten fer un moment de Jaime Peñafiel, adduiria només que a la reina (o exreina, que em faig un embolic) Sofia de Grècia no se li hauria escapat mai públicament un exabrupte d’aquesta categoria. No perquè no pensi que els espanyols i la vida en general siguem una merda (també deu tenir els seus motius per opinar tal cosa), sinó perquè, a més de fer la pinta de no saber engegar un mòbil ni de participar en cap xarxa social, l’esposa de Joan Carles també sembla mínimament responsable del seu paper institucional, que a ulls d’alguns és penosament masclista però que existeix, com també existeix el de la reina Letícia, que opina que vostè i jo som el testimoni d’una trista descomposició estomacal. Li diríem a la reina, amb tota cortesia, una dita força freqüent a Mallorca, on ja no existeix el títol dels ducs de Palma, quan algú precisament la caga: “Només xerra de merda qui en va ple”.

http://m.ara.cat/opinio/plegat-merde...538246224.html