El Barça, un club que reprensenta a una nacion

[Gamper]

30/3: Voler un referèndum no és fer marxa enrere

Vicenç Villatoro29/03/2016 18:19

Segueix-me

El referèndum a l’escocesa o a la quebequesa no és una pantalla passada ni un objectiu al qual el sobiranisme català hagi de renunciar. És la via bona, la més democràtica, la que garanteix el reconeixement internacional, la que permet una sortida pactada, la que arbitra millor entre opinions divergents dins de Catalunya. Només té una pega: Espanya no la vol. No és el sobiranisme qui renuncia a aquesta via, és Espanya qui la nega. Per tant, al meu parer,*tota l’estratègia del sobiranisme és intentar crear les condicions en les quals el referèndum sigui possible*i sigui vist per totes les parts -l’opinió pública catalana, l’espanyola i la comunitat internacional- com la millor o l’única sortida d’un conflicte que no en té cap altra de bona: ni esperar que l’independentisme passi de moda ni forçar un moviment unilateral sense tenir una majoria clara. I llavors, el full de ruta? Al meu parer, per aconseguir que hi hagi la consciència que cal un referèndum vinculant i legal, on tothom accepti el resultat, cal demostrar que l’aposta va de veres i convèncer a tothom, independentistes o no, que no hi ha altra sortida. El full de ruta no és l’alternativa al referèndum sinó el millor camí per forçar-lo. Potser l’únic.

http://m.ara.cat/opinio/marc-Voler-r...549645021.html

----

[Gamper]

A las 21:55 en La2, peli: "Companys, proceso a Cataluña"

Y a las 22:05 en Canal 33, en el programa "Retrats", Borja de Riquer hablará sobre la historia del procés.

[CelticPark 1892]

Qué sabrás tú sobre Companys, culerdo burgués paleto de mierda...

[Gamper]

Qué sabrás tú sobre Companys, culerdo burgués paleto de mierda...

Viste la peli, cretino?

Qué sabrá un acomplejado cateto andalú con ínfulas de escocés como tú, sobre Companys?

[Gamper]

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

ArticlesComentaris

Amb el menyspreu cap a les nacions que formen Espanya, la unitat és una entelèquia

28 març 2016 per Enric Figueras

Dòna la sensació que el president en funcions -eternes funcions-, Mariano Rajoy, no té cap més argument d’estratègia electoral que ‘la unidad’ d’Espanya. La seva constant repetició ens recorda la cançó enfadosa dels temps de María Castiñeira. També ho fan els del ‘Partido Socialista Obrero Español’ i, molt especialment, els de ‘Ciudadanos’. No disposen de més arguments -sempre parlen del mateix- per fer avançar a una nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, que figura en els darrers llocs d’Europa. Mentre cobren puntualment els seus elevats emoluments, la mediocritat d’Espanya -nació de nacions- es va fent notar. Qué és sinó supina mediocritat que, després de més de tres mesos de celebrades les eleccions generals, encara no existeixi un govern central espanyol sempre aposentat a Castella?

A la immemorial nació catalana -any 986-, havent-se celebrat les eleccions autonòmiques a finals de setembre, ja fa mesos que existeix govern de la Generalitat i que els representants del poble es guanyen els sous. És evident que les autonomies i nacions que formen Espanya, han d’anar per davant del govern central i centralista. És evident que les autonomies i nacions que formen Espanya han de desenvolupar totes les competències pròpies d’un Estat, menys aquelles reservades a l’Estat central que podrien ser: assumptes exteriors, defensa i moneda. L’Estat central podria disposar d’unes secretaries per ajudar a les nacions-estats que formen Espanya, però, no, per intervenir-los. Tot el que està passant a la nació catalana, és com a conseqüència de l’intervencionisme nefast per part del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’.

No és un bon camí és un mal camí el del bosc -com el de la Caputxeta Vermella i el llop- per la tan repetida, repetida i repetida ‘unidad’ de Espanya, tot allò que va representar i representa el fet innecesari, injust i d’una enorme escassetat democràtica com va ser el de portar, per part de Mariano Rajoy, després a l’oposició, i d’altres dirigents del ‘Partido Popular’, la Llei Orgànica -‘de obligado cumplimiento’- de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, davant el Tribunal Constitucional no renovat i gens amic de les aspiracions de la nació catalana. Ni després, ni ara. Ja ho va dir el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont:

“Gracias Tribunal Constitucional, contigo empezó todo”.

Un Estatut d’Autonomia revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i referendat pels ciutadans de Catalunya. Any 2006. Convertit en Llei Orgànica ‘de obligado cumplimiento’. Portat al Tribunal Constitucional per part del ‘Partido Popular’. Anys 2006-2010: una sentència rere una altra per, al cap de 4 anys emetre la pitjor. Quatre anys de menyspreu cap a un poble que havia ‘referendat’ el seu Estatut d’Autonomia i que forma part d’una nació immemorial que va néixer l’any 986.

Anys 2011-2016: Cinc anys d’intervencionisme constant contra l’autonomia catalana que sempre ha desenvolupat les seves aspiraciones justes i democràtiques, mitjançant l’abraçada a una autonomia veritable -‘la facultat de governar-se per les pròpies lleis’- i no l’autonomia de pandereta i de per riure que pretén imposar el ‘Partido Popular’, per sota del consentiment del ‘Partido Socialista Obrero Español’ i de ‘Ciudadanos’. Trenta (30) lleis catalanes empantanegades en el Tribunal Constitucional espanyol, menyspreant l’autogovern i el Parlament de Catalunya. Les 23 demandes per ajudar al creixement econòmic i de justícia social que l’anterior president de la Generalitat, Artur Mas, va fer entrega en la Moncloa al president Rajoy fa més d’un any i nou mesos (1 any i 9 mesos), encara no se sap res. Serà aquest el camí del nou president del govern d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes i acceptades: ‘la callada per resposta’?

Perqué és evident, públic i notori, que cal un nou president en el govern espanyol disposat, preparat, dialogant, innovador, progressista, dels temps actuals i amb coratge per saber comprendre i atendre les aspiracions de 7.508.106 habitants de la nació catalana, (any 986 fundació de Catalunya).

Quina classe de ‘unidad de España’ és aquesta que es reclama cada any, cada mes, cada setmana, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon, en una prèdica constant i més pròpia d’una estratègia electoral? Quina classe d’unitat és aquesta que en ple segle XXI es vol mantenir per la força? Es vol perseguir i castigar als independentistes demòcrates, però, i els separadors contumaços que no cessen en la seva fustigació?

No hi ha dubte que cal ‘borrón y cuenta nueva’, ‘creu i ratlla’ pel que fa a l’actual govern d’Espanya. I de manera contundent un ‘referèndum’ que demanen els ciutadans de la nació catalana i com exigència d’una veritable democràcia.

http://blogs.elpunt.cat/enricfigueras/

[Gamper]

Qui és el culpable de la desviació del dèficit del 2015?

Albert Carreras*Catedràtic d’Economia UPF31/03/2016 21:45

Segueix-me

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha explicat que l’any 2015 el Regne d’Espanya ha tingut un dèficit públic del 5,16% del PIB, gairebé un punt més (0,96%) que l’objectiu fixat per la Comissió Europea, que era del 4,2%. Segons el ministre la culpa la tenen les comunitats autònomes, que han arribat a l’1,66% de dèficit en lloc de l’objectiu del 0,7%.

Si s’apliquessin els criteris de la mateixa llei d’estabilitat pressupostària, que reflecteixen una certa proporcionalitat entre administracions en els objectius de reducció del dèficit, el 0,7% fixat per l’Estat hauria de ser l’1,62%. La Generalitat de Catalunya i tres comunitats més -totes les de règim comú que aleshores no estaven governades pel PP- van presentar un recurs contenciós administratiu al govern de l’Estat per reclamar que es corregís l’error. Així, amb les dades d’objectiu de dèficit que es deriven de la llei d’estabilitat, el conjunt de comunitats només s’haurien desviat en un 0,04%. A més, cal subratllar que a la Generalitat de Catalunya se li ha comptabilitzat arbitràriament una despesa no recurrent per inversions fetes en els deu anys anteriors a 2014, del 0,13% del PIB espanyol i del 0,66% del PIB català. Les comunitats, en el seu conjunt, no han incomplert.

Qui s’ha desviat realment? El conjunt de l’Administració General de l’Estat i la Tresoreria de la Seguretat Social. Per què? Sens dubte les pensions han seguit creixent, sense l’adequat suport d’ingressos per impostos o contribucions. Però el que compta és que el govern de l’Estat va decidir, per raons estrictament electorals, realitzar una rebaixa de l’IRPF i accelerar-ne l’aplicació, per un import que ell mateix avalua en uns 6.000 o 7.000 milions d’euros, que equivalen entre un 0,6% i un 0,7 % del PIB. Si descomptem les tres dècimes d’operacions no recurrents, aquesta és tota la desviació sobre l’objectiu pactat amb Brussel·les. És la que ha fet l’Estat per voluntat pròpia.

Els números del ministeri

El ministeri d’Hisenda diu que les pensions s’han de defensar, i ningú no ho discuteix. Com els ajuts a la dependència, el suport a la ciutadania desvalguda, la despesa sanitària i la despesa educativa. Però tota aquesta despesa la fan les comunitats i és la que Hisenda obliga a reduir. El ministre presumeix que des del 2007 ha augmentat en 46.000 milions d’euros la despesa en protecció social, però troba normal que la resta de despesa social i la despesa sanitària i educativa estiguin el 2015 aproximadament igual que com estaven el 2007.

L’Estat diu que la rebaixa de l’IRPF ha incentivat l’activitat econòmica i ha promogut ocupació. Això és molt discutible. Per tres motius. Primer: si fos cert, hauríem de dir el mateix de tot el dèficit públic. Com més gasten les administracions, més augmenta el consum públic, per tant, el PIB. Segon: per què ha de ser millor reduir l’IRPF que mantenir la despesa pública? Tercer i principal: tots els analistes expliquen l’increment de l’activitat per la feliç coincidència de la baixada del preu del petroli, la depreciació de l’euro i la baixada dels tipus d’interès. No ha sigut la rebaixa de l’IRPF. L’Estat ha volgut rebaixar l’IRPF per raons electorals i ara vol endossar la culpa del dèficit a les comunitats. La Comissió Europea, que fa uns mesos va veure molt clar que l’Estat plantejava una rebaixa fiscal incompatible amb l’objectiu de dèficit, i que ara culpabilitza les comunitats, hauria de recordar-ho.

http://m.ara.cat/economia/culpable-d...550844960.html

[Gamper]

Puigdemont, a Montoro: "Que ens doni la capacitat de recaptar els impostos i se li acabaran els problemes"

O.M.*Barcelona01/04/2016 14:15

El dèficit autonòmic ha estat un dels principals focus de tensió entre laGeneralitat*i l'Estat*durant els últims anys. El president de la*Generalitat,*Carles Puigdemont, ha acollit amb indignació les paraules del ministre d'Hisenda en funcions,*Cristóbal Montoro, que*ahir va tornar a culpar les autonomies de la desviació del dèficit. "Que el senyor Montoro ens doni la capacitat de recaptar tots els impostos i se li acabaran els problemes", ha indicat Puigdemont des deBadalona, on ha fet una visita institucional que l'ha dut a l'ajuntament i a reunir-se amb l'alcaldessa*Dolors Sabater.

"És inadmissible que el responsable d'un departament que es dedica a*xuclar els impostos*dels catalans i a centrifugar la despesa*jugui frívolament*amb la poca disposició d'un fons extraordinari que sap que necessitem per atendre els ciutadans", ha apuntat Puigdemont, que ha constatat que l'executiu espanyol "fa temps que controla d'una*manera intervinguda*la despesa de la Generalitat". "Sap perfectament que el Govern destinaels recursos a les persones*i a fer front a situacions que haurien de preocupar a qualsevol governant", ha ressaltat el president.

El dirigent de CDC ha reiterat que*"malgrat les amenaces"*i les "paraules gruixudes" de l'Estat, el Govern "no es desviarà" de l'objectiu de preparar uns pressupostos "socials".

http://m.ara.cat/politica/Puigdemont...550845058.html

[jomersulo]

poned el culito, legionarios, que os lo petaremos bien!!!!

[Gamper]

3 d’abril: "Els catalans són gent sospitosa"

Vicenç Villatoro02/04/2016 19:00

Segueix-me

Llegeixo en un diari digital espanyol que tres universitats catalanes encapçalen el rànquing de les espanyoles. És un informe de la Fundación BBVA, que inclou elogis al sistema universitari català. Llavors faig el que no s’ha de fer: em miro els comentaris anònims que acompanyen la notícia. No ho he fet pas amb els comentaris a la notícia sobre el dèficit català, perquè no tinc tendència al victimisme ni em motiven les expressions d’hostilitat. Però penso que en una notícia a favor de les universitats els comentaris seran positius i permetran construir la base de respecte i de reconeixement a l’altre que fa possible el diàleg. Doncs no. Error. Els comentaris, en la seva immensa majoria, vénen a dir que no s’ho creuen, això del rànquing; que és impossible que unes universitats on s’imposa -*pueblerinos y paletos*- el català resultin més bones; que això deu ser una campanya de les universitats catalanes per atreure alumnes, ja que la política lingüística les ha deixat buides... En una notícia bona, comentaris dolents. No té més importància. La mostra és anònima, esbiaixada i té el pes que té. Però hi ha una part de l’opinió pública que quan una dada concreta desmenteix una teoria, no canvien la teoria, ignoren la dada.

http://m.ara.cat/opinio/dabril-catal...552044795.html

[CelticPark 1892]

Valor$$$$ http://www.elconfidencial.com/econom...nseca_1177805/