No soy andaluz, pero si lo fuera qué ocurre paleto? Vaya porquería de persona que eresOriginally Posted by Gamper
No soy andaluz, pero si lo fuera qué ocurre paleto? Vaya porquería de persona que eres
Te tengo clasificado como anto... y es andalú. A mi me importa un carajo de donde seas, simplemente eres imbécil. Y en tu casa también lo saben.
Jajajaja, cómo te ha escocido la derrota, asúmelo culerdo gilipollas integral con prejuicios, vuelves a equivocarte xDDDD
Porten la catalanofòbia a la sang
"No hi ha un sol argument que justifiqui per què els catalans no poden fer el que sí que poden fer els quebequesos i els escocesos"
per Ramón Cotarelo 2 d' Abril 2016 a les 20.00 h
Divendres vaig ser a la Universitat de Sevilla en un acte sobre "Catalunya i Espanya en el 30è. aniversari de l'adhesió a la Unió Europea". Dos dies abans, en un altre acte a la mateixa Universitat organitzat per Diplocat, en el qual hi havia Iñaki Anasagasti, Joan Tardà i Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l'expresident d'Extremadura es va posar aspre amb els catalans i li va recordar a Tardà el destí de Companys.
Al nostre acte no hi va haver tants extrems, perquè no érem polítics sinó acadèmics, però la crispació i la catalanofòbia hi van ser patents. Com devia ser la cosa que la universitat (el Centre de Documentació Europea) va pujar el vídeo de la conferència… sense àudio! Quatre hores d'imatges mudes, com si fos un "biopic" de Charlot.
Per fortuna, hi ha una altra gravació que pujarem a la xarxa amb so dilluns. Aquí s'hi podran escoltar els arguments i contraarguments, i la gent podrà saber qui va dir què i fer-se un judici propi com a majors d'edat que són, sense que vingui ningú a censurar.
Va tractar-se d'una estupenda exposició de la bateria dels arguments espanyolistes més tradicionals, és a dir: que el dret d'autodeterminació està estrictament reservat a les colònies; que Catalunya no ha estat mai independent; que el seu desenvolupament s'ha degut als privilegis dels quals ha gaudit en el conjunt de l'Estat; que la història comuna l'obliga; que el Tribunal Constitucional no nega el dret a decidir, però exigeix exercir-lo dins de la legalitat; que la part no pot fer un referèndum enfront del tot, sinó que ha de ser el tot el que faci referèndum sobre la part; que si qui vol fer un referèndum permetrà que d'altres parts el facin en el seu interior; que Catalunya es quedarà al marge de la UE, de l'ONU i del món en general; que on va Catalunya separada d'Espanya.
La veritat és que, després del famós dictamen de la Cort Suprema del Canadà sobre els referèndums al Quebec i després del referèndum d'Escòcia de fa dos anys, tots aquests arguments, carregats de pedanteria, doctrines rebuscades i dogmes morts no valen ni el paper en què s'escriuen, ni la cinta en què es graven, i potser per això ja no hi posen banda sonora.
Si els quebequesos i els escocesos poden autodeterminar-se pacíficament en el si dels seus respectius Estats de dret que, per descomptat, no reconeixen el dret d'autodeterminació, sense que s'enfonsi el món, la pregunta immediata és: per què els catalans no, si Espanya diu ser també un Estat de dret?
Un sol argument que respongués a aquesta pregunta ens estalviaria a tots hores de debats més aviat tediosos. Un de sol.
Però no n'hi ha. No hi ha un sol argument que justifiqui per què els catalans no poden fer el que sí que poden fer els quebequesos i els escocesos.
L'únic que hi ha és la catalanofòbia i la negativa total dels nacionalistes espanyols a reconèixer als catalans un dret que, almenys quan aquests nacionalistes són d'esquerres, reconeixen als tibetans, els sahrauís i tutti quanti, però no als catalans. Per què no? Per catalanofòbia.
L'endemà, en una tertúlia a RAC1 a Catalunya se'ns va preguntar a Suso de Toro, Ramón Lobo i a mi si Espanya/Castella podia reformar-se, si era reformable. La meva resposta, que tinc molt pensada, des de fa molts anys, és que no, de cap manera, precisament perquè Espanya sorgeix com a Estat en l'Edat Moderna en lluita contra la Reforma. La identitat d'Espanya, coincident per la força de les armes amb la de Castella, és la de la Contrareforma. Castella/Espanya, abanderada del catolicisme, "llum" de Trento, és enemiga radical de tota reforma: ho va ser de la protestant, ho va ser de la del segle de les llums, de la Revolució francesa, del positivisme burgès del segle XIX, de l'europeisme del XX i de la lliure determinació dels pobles en el XXI, sobretot dels que ella domina.
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/...ang_161867.php
-----------------------
Llevan la catalanofobia en la sangre
"No hay un solo argumento que justifique por qué los catalanes no pueden hacer lo que sí pueden hacer los quebequenses y los escoceses"
por Ramón Cotarelo 2 de Abril 2016 a las 20.00 h
Viernes fui a la Universidad de Sevilla en un acto sobre "Cataluña y España en el 30º. Aniversario de la adhesión a la Unión Europea". Dos días antes, en otro acto en la misma Universidad organizado por Diplocat, en el que había Iñaki Anasagasti, Joan Tardà y Juan Carlos Rodríguez Ibarra, el ex presidente de Extremadura se puso áspero con los catalanes y le recordó a tardío el destino de Companys.
En nuestro acto no hubo tantos extremos, porque no éramos políticos sino académicos, pero la crispación y la catalanofobia estuvieron patentes. Cómo sería la cosa que la universidad (el Centro de Documentación Europea) subió el video de la conferencia ... sin audio! Cuatro horas de imágenes mudas, como si fuera un "biopic" de Charlot.
Por fortuna, hay otra grabación que subiremos a la red con sonido el lunes. Aquí se podrán escuchar los argumentos y contraargumentos, y la gente podrá saber quién dijo qué y hacerse un juicio propio como mayores de edad que son, sin que venga nadie a censurar.
Trató de una estupenda exposición de la batería de los argumentos españolistas más tradicionales, es decir: que el derecho de autodeterminación está estrictamente reservado a las colonias; que Cataluña nunca ha sido independiente; que su desarrollo se ha debido a los privilegios de los que ha disfrutado en el conjunto del Estado; que la historia común le obliga; que el TC no niega el derecho a decidir, pero exige ejercerlo dentro de la legalidad; que la parte no puede hacer un referéndum frente al todo, sino que debe ser el todo lo que haga referéndum sobre la parte; que si quien quiere hacer un referéndum permitirá que otras partes lo hagan en su interior; que Cataluña se quedará al margen de la UE, de la ONU y del mundo en general; que donde Cataluña separada de España.
La verdad es que, después del famoso dictamen de la Corte Suprema de Canadá sobre los referéndums en Quebec y después del referéndum de Escocia hace dos años, todos estos argumentos, cargados de pedantería, doctrinas rebuscadas y dogmas muertos no valen ni el papel en que se escriben, ni la cinta en la que se graban, y tal vez por eso ya no ponen banda sonora.
Si los quebequenses y los escoceses pueden autodeterminarse pacíficamente en el seno de sus respectivos Estados de derecho que, por supuesto, no reconocen el derecho de autodeterminación, sin que se hunda el mundo, la pregunta inmediata es: ¿por qué los catalanes no, si España dice ser también un Estado de derecho?
Un solo argumento que respondiera a esta pregunta nos ahorraría a todos horas de debates más bien tediosos. Uno solo.
Pero no hay. No hay un solo argumento que justifique por qué los catalanes no pueden hacer lo que sí pueden hacer los quebequenses y los escoceses.
Lo único que hay es la catalanofobia y la negativa total de los nacionalistas españoles a reconocer a los catalanes un derecho que, al menos cuando estos nacionalistas son de izquierdas, reconocen a los tibetanos, los saharauis y tutti quanti, pero no a los catalanes. ¿Por qué no? Por catalanofobia.
Al día siguiente, en una tertulia en RAC1 en Cataluña se nos preguntó a Suso de Toro, Ramón Lobo y mí si España / Castilla podía reformarse, si era reformable. Mi respuesta, que tengo muy pensada, desde hace muchos años, es que no, de ninguna manera, precisamente porque España surge como Estado en la Edad Moderna en lucha contra la Reforma. La identidad de España, coincidente por la fuerza de las armas con la de Castilla, es la de la Contrarreforma. Castilla / España, abanderada del catolicismo, "luz" de Trento, es enemiga radical de toda reforma: lo fue de la protestante, lo fue de la del siglo de las luces, de la Revolución francesa, del positivismo burgués del siglo XIX , del europeísmo del XX y de la libre determinación de los pueblos en el XXI, sobre todo de los que ella domina.
Hablas si argumentos, te dedicas al copy/paste y no analizas nada de nada, utilizas un club de fútbol, que por cierto es muy corrupto, para montarte tu película sobre la soberanía catalana y su autodeterminación, que NADA tiene que ver con la escocesa, de verdad, sigue estudiando la ESO, paleto, que algún día aprobarás...
Catalunya és la quarta regió d'Europa que va captar més inversió estrangera el 2015
JÚLIA MANRESA*Barcelona04/04/2016 15:38
Les dades del 'Financial Times' encara són més favorables que les del ministeri d'Economia*amb el volum d'inversió estrangera que Catalunya és capaç de captar. Segons el rànquing*FDI Markets,*Catalunya va rebre*5.224 milions d'euros*el 2015 en capital estranger, 441 milions més que els comptabilitzats pel ministeri. Segons aquest organisme,*Catalunya ser la quarta regió d'Europa que va captar més inversióestrangera i escala del*lloc número 16 al 4 en aquest rànquing, segons ha explicat aquest dilluns el conseller d'Empresa,*Jordi Baiget.
Segons Baiget, només*Escòcia, Anglaterra i la regió de Moscou*superen Catalunya. Per al conseller, aquestes dades confirmen les del*ministeri d'Hisenda, que deien que la inversió estrangera a Catalunya va augmentar el 57% fins arribar als*4.783 milions d'euros.*De fet, si es prenen les dades de l'FDI Markets, Catalunya va superar el seu*màxim històric en inversió productiva forània*el 2015, ja que el seu màxim, segons les dades del ministeri, havia fregat els 5.000 milions el 2010. Un portaveu d'ACC1Ó, l'agència per a la competitivitat empresarial de la Generalitat de Catalunya, aclareix que la diferència és metodològica, ja que mentre el ministeri espanyol té en compte les notificacions oficials de les companyies, l'FDI té en compte la seva pròpia base de dades, que "no inclou fusions ni adquisicions, sinó només noves inversions i expansions significatives de projectes ja existents", segons explica la mateixa entitat.*
A més, Baiget ha volgut remarcar que el mateix informe situa Catalunya com lazona més atractiva per a les inversions estrangeres*del sud d'Europa per al 2016 i 2017. Per la Generalitat, aquestes dades corroboren que internacionalment es confia en el "model actual català i en les seves perspectives de futur i en la seva capacitat de mantenir la seguretat jurídica".
El domini del sector TIC
Les dades fetes públiques aquest dijous pel govern detallen que la majoria de la inversió va venir des dels*Estats Units (17%),*França (11,6%), el Japó (8%), la Xina 7,2%), Alemanya i Suïssa (5,3%). Però a més, el sector al qual*anaven destinats la majoria dels diners era el de les*tecnologies de la informació i les comunicacions*(TIC), seguit de l'automoció (15%), els serveis (8%), i els àmbits agroalimentari, l'electrònica, la biotecnologia i la química (5,3%) o la metal·lúrgia i el tèxtil (4,5%).
http://m.ara.cat/economia/Catalunya-...552644813.html
Corruptos comepollas, podéis hacer una peli con Almodóvar xDDD
L'autoritat fiscal culpa Montoro del dèficit
DANI SÁNCHEZ UGART*Madrid06/04/2016 21:36
Els àrbitres li giren l’esquena a*Cristóbal Montoro. El ministre d’Hisenda ha rebut aquest dimecres*sengles tocs d’atenció de dues institucions independents en elparticular combat que manté amb les comunitats autònomes pel dèficit. El més contundent ha sigut l’avís de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal(Airef), un organisme creat per ordre de la troica per controlar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària. L’entitat presidida per*José Luis Escrivá*ha censurat l’actitud del ministre de la setmana passada, quan va espolsar-se les culpes dels incompliments del dèficit i va carregar-la tota a les comunitats. La crítica de l’Airef ha arribat*el mateix dia que el Suprem*va tombar els límits de dèficit que l’Estat va repartir a les comunitats el 2013.
L’anàlisi que va fer el ministre de la situació –va culpar les comunitats del dèficit excessiu perquè són les que, sobre el paper, més s’han desviat de l’objectiu imposat per Hisenda– és, per a l’Airef, unareducció simplista*de la realitat: “El compliment dels objectius no implica més diligència o eficiència. Ens sembla una simplificació. No hem ni de fer herois els que compleixen ni demonitzar els que no”, ha dit*la directora d’anàlisi pressupostaria de l’Airef,*Cristina Herrero.*
L’argument de l’organisme és que hi haautonomies infrafinançades*i que ja no tenen marge per reduir la despesa ni per augmentar ingressos. Per això, segons Escrivá no se les pot “demonitzar”, i cal revisar el repartiment dels objectius de dèficit, per fer-los factibles i incentivar així el seu compliment, a més de reformar el finançament autonòmic. En la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de l’estiu, l’Airef ja va defensar un repartiment dels*objectius de dèficit asimètric*entre les diverses comunitats, tenint en compte les circumstàncies financeres de cadascuna. Hisenda, però, va fer com si sentís ploure, i va marcar el límit de dèficit del 0,7% per al 2015 (que les comunitats van acabar superant en un punt) i del 0,3% per a aquest any.
Catalunya, infrafinançada
L’Airef pronostica que aquest objectiu també quedarà*àmpliament superat*per la realitat, mentre que el govern espanyol sí que complirà l’objectiu que s’ha autoimposat, i la Seguretat Social tindrà un dèficit encara més gran que l’any passat. Per això, la setmana que ve, quan l’organisme analitzi l’esborrany del programa d’estabilitat que li ha fet arribar el govern espanyol,*tornarà a demanar un repartiment diferent*dels objectius.
Públicament l’Airef evita pronunciar-se sobre quines autonomies estan infrafinançades i haurien de tenir, per tant, un objectiu de dèficit més laxe: “Si llegiu entre línies, als nostres informes es pot veure a quines comunitats em refereixo”, ha dit*Escrivá. Fonts coneixedores del parer de l’Airef van assegurar a l’ARA que*Catalunya ja no te més marge per reduir la despesa, i és “una de les comunitats més eficients”, segons l’organisme. Pel que fa als ingressos, l’Airef veu encara marge per augmentar els recursos propis, perquè hi ha algunes comunitats que tenen una fiscalitat pròpia més gravosa. Però aquest*marge és petit, i per això Catalunya necessitaria més coll per arribar a l’equilibri fiscal. Sense aquestes mesures, l’Airef està convençuda que Catalunya*superarà l’objectiu de dèficit del 2016, amb entre un 1% i un 1,5%, molt lluny del 0,3% exigit.
L’organisme preveu que el conjunt de les administracions tornin a incomplir l’objectiu de dèficit del 2,8%, amb un marge encara més gran que l’any passat, amb*un desajust del voltant del 4%. Les corporacions locals, per la seva banda, tornaran a complir, després de tenir superàvit el 2015. Per últim, la*Seguretat Social*es desviarà encara més que l’any passat per la disminució de les transferències que fa l’Estat.
La*repassada de l’Airef a la política de Montoro*no s'acaba*amb la crítica al tractament a les comunitats autònomes. Escrivá ha tornat*a lamentar que l’organisme no té mitjans tècnics i humans per fer la feina que ha de fer i ha demanat més*“transparència”*al ministeri, que actua amb una opacitat que, per exemple, no tenen les autonomies, segons el president de l’Airef.
El BCE no vol deute català
D’altra banda, aquest dimecres*el*Banc Central Europeu*ha confirmat la informació que publicava 'El Mundo' que exclourà el deute de la Generalitat de la llista de bons de governs regionals que comprarà. El motiu: la seva mala qualificació creditícia. Això seria una*mala notícia si el Govern no es financés només a través de l’Estat, però a dia d’avui no és així.
http://m.ara.cat/economia/supervisor...553844715.html
Al Constitucional vas
Sebastià Alzamora06/04/2016 22:41
Segueix-me
Com deia molt bé ahir a Catalunya Ràdio el periodista Kilian Sebrià, es dóna la paradoxa que el govern que més ha apel·lat al Tribunal Constitucional, que no és cap altre que el del PP de Mariano Rajoy, es troba finalment en el destret de veure’s denunciat davant del mateix alt tribunal. El motiu és un desistiment flagrant de la tasca de govern i dels controls als quals s’ha de sotmetre per llei, i el denunciant no és cap altre que el Congrés de Diputats, amb tots els grups parlamentaris (excepte el del mateix PP) d’acord a afirmar que no tan sols la política espanyola està vivint un moment excepcional, sinó d’una excepcionalitat especialment vergonyosa.
Vejam. El gabinet de Mariano Rajoy ha arribat a la conclusió que, com que es troba en funcions, no ha de respondre a cap mena de control parlamentari. Amb aquesta justificació ja són dos ministres (el de Defensa, Pedro Morenés, i la de Foment, Ana Pastor) els que s’han negat a donar explicacions sobre la seva feina davant de la cambra baixa, i es preveu que el titular de la cartera d’Interior, Jorge Fernández Díaz, repeteixi el mateix numeret avui mateix.
Està molt bé. De la feina del senyor Morenés en penja l’actuació de les forces armades espanyoles, en un moment en què l’anomenat terrorisme global s’ha convertit en una amenaça més que seriosa per a tots. De la gestió de la ministra Pastor en depèn ni més ni menys que el funcionament de les infraestructures públiques, de les quals les Rodalies catalanes i el terriblement deficitari servei de l’AVE en són magnífics exemples. De les decisions del ministre Fernández Díaz se’n deriven les polítiques que fan referència a la crisi dels refugiats, a la tanca enganivetada de Ceuta o als informes falsos contra polítics independentistes, sense esmentar la coordinació entre els diferents cossos de seguretat, començant pels Mossos d’Esquadra i acabant per la Policia Nacional.
No semblen temes menors que es puguin portar en funcions com si fos la bugada de casa meva. Al contrari, són temes que afecten de ple la ciutadania i la vida quotidiana de cadascun de nosaltres. Els i les ministres, tant si estan en funcions com si surten a collir espàrrecs, són càrrecs electes que tenen com a primera responsabilitat la de respondre davant de la ciutadania i, per tant, davant de les institucions que per bé o per mal ens representen, com el Congrés de Diputats.
Negar-se a comparèixer de manera normal davant d’aquestes institucions, amb l’excusa d’estar en un període que en podríem dir*interelectoral, és una vergonya insòlita, a la qual no buscarem adjectius perquè pot ser que ens llegeixi algú en horari infantil. Però sí, el mínim que es pot fer és portar aquesta calamitat de govern espanyol davant del Tribunal Constitucional, i que els magistrats hi diguin el que considerin convenient.
http://m.ara.cat/opinio/Al-Constituc...554444587.html
Posting Permissions
Reply With Quote