L'estafa de Renfe «La deixadesa espanyola en matèria d'infraestructures a Catalunya abasta tots els àmbits, ja que es tracta d'una discriminació nacional en tota regla, perfectament pensada i dissenyada»Josep-Lluís Carod-Rovira | 28/07/2016 a les 00:01h
No passa dia que no tinguem notícia d'una incidència en el pèssim servei que Renfe presta als usuaris catalans, des de temps immemorials. En realitat, no es tracta d'un servei deficient que pugui produir-se de manera ocasional i, doncs, excepcional. Justament ocorre just tot el contrari ja que l'excepció arriba el dia que no passa res, quan el tren surt a l'hora prevista i arriba quan marquen els horaris oficials. Quan un servei públic és tan escandalosament deficitari en la seva qualitat, ho és de forma reiterada i gairebé de tota la vida, llavors ja no es pot parlar de mal servei sinó, directament, d'estafa als usuaris que paguen per a tenir una prestació pèssima.
1.Renfe s'aprofita de saber que no té un altre sistema eficaç de transport alternatiu, més encara en uns moments de crisi econòmica on agafar el propi vehicle comporta unes despeses que no tothom pot assumir. Hi ha trajectes en els quals has d'agafar, tant sí com no, el tren, perquè no pots fer-los de cap altra manera. Sigui per anar a la feina, a la universitat, de visita a cal metge o simplement de compres, hom no pot confiar en la puntualitat de Renfe i tothom ja adopta la precaució d'agafar un tren força abans de l'hora que fóra desitjable en condicions normals. Renfe perjudica l'economia catalana, la productivitat laboral, afecta negativament les prestacions sanitàries, l'activitat acadèmica i comercial. No es pot confiar en Renfe.
2. L'estat espanyol ha estat discriminant Catalunya al llarg de les dècades, saquejant les butxaques dels catalans a través del dèficit fiscal i extraient-ne tots els recursos que pot amb un objectiu doble: frenar la modernització del país en l'àmbit de les infraestructures i, alhora, mentre els catalans continuem pagant perquè formem part d'Espanya, aprofitar aquesta situació per a invertir en altres punts de l'estat amb línies de gran velocitat, creant estacions en indrets desèrtics, amb trens pràcticament buits de viatgers. Abans no ens n'independitzem, Espanya continuarà xuclant-nos fins al darrer euro, amb pretextos que, a hores d'ara, ja no pot creure's ningú.
3. La deixadesa espanyola en matèria d'infraestructures a Catalunya abasta tots els àmbits, ja que es tracta d'una discriminació nacional en tota regla, perfectament pensada i dissenyada. El sobredimensionament de l'aeroport de Madrid per tal de perjudicar el de Barcelona és una pràctica ja històrica, perfectament demostrable. El mateix pot dir-se de les anomenades carreteres nacionals, impresentables en un territori que és el que coneix el màxim de circulació rodada en tot l'estat i que atreu, any rere any, el nombre més gran de turistes d'arreu del món. Tant la carretera que fa el seu recorregut mediterrani a prop de l'autopista, de dalt a baix, com la que va de Tarragona cap a Lleida, Saragossa i el País Basc, es troben en un estat lamentable. Avui mateix, per anar de Roda de Berà fins a Tarragona per carretera es tarda el mateix que a l'època dels romans, fa ja dos mil anys. El mateix podem dir d'una xarxa ferroviària que delata la manca d'inversió en manteniment, millora i modernització. Anar de Lleida a Barcelona amb tren, o bé des de Tarragona, comporta tant o més temps que l'habitual a principis del segle XX.
4. Les pèssimes condicions de la xarxa ferroviària a tants llocs de Catalunya s'aguditzen de forma escandalosa al sud del Principat, començant per l'estació de Tarragona, la que es troba en més mal estat de totes les capitals. Els trens regionals que van cap al Camp de Tarragona i cap a les Terres de l'Ebre són els pitjors de tot el país. Les imatges de viatgers atrapats a dintre dels combois durant hores o bé caminant per les vies, entre els quals molta gent gran, són impròpies del primer món. Comarques castigades per altres desídies, la ferroviària és avui, potser, la primera de totes. Pretenen que la gent vegi com a normals els retards i els accepti amb resignació. Mentrestant, a l'Hospitalet de l'Infant comença l'únic tram de via única en tota la costa mediterrània. Aquesta circumstància i d'altres impedeix, ara mateix, un bon servei de quotidianitat i proximitat, però també fa impossible el corredor mediterrani per on, paradoxalment, hi ha el màxim nombre d'empreses de tot l'estat i que són, alhora, les més dinàmiques, obertes i exportadores. L'alta velocitat, doncs, serveix per anar a Madrid, però no per a comunicar-nos entre nosaltres, de Figueres a Alacant.
5. La Generalitat, els municipis i els ciutadans ens hem de plantar per a fer front a aquesta urgència nacional. I no es pot acceptar el xantatge d'Adif admetent el retard dels horaris dels trens de la línia R-16, cap a Tortosa, tal i com ha fet el nostre govern. Tan bon punt s'acabi la concessió de la prestació del servei per part de Renfe aquesta no pot ser renovada de cap manera. Ja des d'ara cal preparar què farem en aquell moment, determinar si algunes línies poden cobrir-les els ferrocarrils de la Generalitat, sobre els quals no hi ha queixa llevat de la línia Igualada-Barcelona, i pensar en altres alternatives serioses com ara el SNCF, els ferrocarrils francesos. El que sigui excepte Renfe. Perquè Renfe és una estafa, una presa de pèl i un insult.
25.07.2016 21:36
Reply With Quote
