Page 2094 of 2154 FirstFirst ... 109415941994204420842092209320942095209621042144 ... LastLast
Results 20,931 to 20,940 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #20931
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Camí d’un altre Onze guanyador

    L’Assemblea i Òmnium Cultural han donat aquesta setmana un nou impuls a la mobilització de cara al proper 11 de Setembre, just quan falta un mes per arribar-hi. Cap relaxament. No hauríem de viure’l amb menys pressió que els darrers, lligats a dates fortes com eren la consulta del 9-N de 2014 i les eleccions del 27-S de 2015. Falten poc més de quatre setmanes per tornar-la a fer grossa, per demostrar-nos una altra vegada a nosaltres mateixos i al món que volem un estat propi i que estem disposats a mobilitzar-nos per a aconseguir-ho. Però, sobretot, per a assajar com prenem el país, perquè ens esperen els mesos més decisius, durant els quals caldrà donar suport a les nostres institucions a peu de carrer. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.




    155. Després que el catedràtic Francesc de Carreras avalés la tesi a les pàgines d’”El País”, Juan Antonio Zarzalejos s’ha mostrat aquesta setmana partidari de no oferir cap cessió i d’aplicar el famós article de la Constitució borbònica postfranquista. Qualsevol diàleg amb l’adversari és un senyal de feblesa, és la cultura hispànica de negociació. Manca tot detall, però, en l’explicació de quina seria la via legal que permetria justificar la recuperació de qualsevol competència que l’Estatutet atribueix en propietat a la Generalitat; i també, com es podria obligar els funcionaris a col·laborar amb les directrius de l’administració ocupant si no volen fer-ho. Aquest argument, el dels treballadors públics, podria tornar-se en contra del govern espanyol en cas que comenci a aplicar mesures d’excepció. Perquè en el 155 ni se sap com entrar ni, encara molt menys, com sortir. Per això, han parlat i en parlaran molt, però difícilment podran aplicar-lo.

    ALLIÇONAR. Ésser els únics dipositaris del bé resulta molt cansat. Els guardians de la nova ortodòxia. Com tants totalitarismes del segle XX. Només això explica conductes com les de l’encomunista Joan Mena, un dia des de Croàcia, un altre des de Roma, impartint doctrina sobre on i amb qui la gent pot celebrar les seves festes privades. Cert és que el vídeo penjat per Pilar Rahola d’una trobada d’amics a la seva casa de Cadaqués, amb la presència del president Puigdemont, no pot considerar-se precisament com el millor producte de comunicació política, però encara és pitjor l’actuació etnicista de destacat dirigent dels QWERTY, quan considera que les úniques festes representatives socialment i territorialment són les que s’hi celebren a Badia del Vallès, un municipi que no es distingeix pel seu baix nivell de renda, sinó per l’origen de la majoria dels seus habitants. Els nivells de demagògia són a punt de trencar tots els rècords olímpics.

    CERCLE. L’establishment nostrat no falla. Preocupat per la situació de bloqueig a la metròpoli, arriba puntual a la seva cita. Gent suposadament d’esquerres com l’acabat d’estrenar expresident del Cercle d’Economia, el professor Antón Costas recomanava dijous des de les pàgines de “La Vanguardia” (com no) que els socialistes espanyols facilitin un govern encapçalat per Mariano Rajoy. El darrer crit: convertir el “marxisme” (el de Groucho) de Ciutadans, disposat a pactar amb qui sigui per seure a la cadira, en suprema virtut, en contrast amb l’immobilisme dels socialistes. El degoteig de persones i personalitats properes al món socialista que aniran posicionant-se en el mateix sentit serà incessant. El PP sap que la pressió serà extraordinària i juga a elevar-la més i més. Passaran les setmanes i el president en funcions continuarà sense convocar el ple d’investidura mentre no s’hagi assegurat prou suports. El “pressing” PSOE no ha fet més que començar.

    COMUNS. L’embogiment d’alguns representants QWERTY, particularment, els lligats a Inicitiava per Catalunya, s’explica probablement pels indicis creixents d’un fort desgast electoral. La castanya immensa del 26-J els ha portat ha desconnectar del canvi impossible a Espanya per passar a centrar les seves energies a desbancar l’independentisme a Catalunya. Tal i com ja va acreditar el darrer baròmetre del CEO fa algunes setmanes, el darrer lliurament del CIS, el passat dilluns, acreditava un fort desgast dels Comuns en unes hipotètiques terceres eleccions, particularment, respecte al seu moment més àlgid del primer trimestre del 2016. Des d’aleshores, la intenció directa de vot d’En Comú Podem s’ha desplomat del 3,3 al 2,4% del total de l’Estat espanyol. Els nervis estan portant a una veritable fugida endavant que, molt probablement, no farà sinó accentuar la seva caiguda. En aquests temps d’acceleració de les tendències, uns quants indicadors apunten a l’ocàs del darrer estilet de l’statu quo.

    ELECCIONS. Una setmana més, les constants vitals de la legislatura espanyola es mantenen sota mínims. Els resultats de la darrera enquesta del CIS, amb un clar retrocés d’Unidos Podemos i Ciudadanos, probablement, expliquen molt del que estem vivint. Encara que està en el guió de la peça dramàtica fer contínues invocacions al desastre que suposarien unes terceres eleccions, en el fons, és probable que el PP i el PSOE, les peces clau del bipartidisme del règim del 78 no n’estiguin pas tan alarmades. Cada nou pas per les urnes, amb la decepció de les propostes de canvi i l’apel·lació cada vegada més difícil a la participació, faciliten un procés de retorn imperfecte al reforçament del vell bipartidisme. S’enterra la il·lusió de canvi i després d’una crisi brutal, els principals protagonistes tornen a surar. De moment, tothom parla de deixar els nous moviments per a després de les eleccions basques i gallegues.

    INCOMPATIBLE. Una altra de les polèmiques de la setmana, pròpies d’estiu, ha esclatat arran de les infografies relatives als Jocs Olímpics als Telenotícies de TV3, on, només en alguna ocasió, s’ha identificat amb la bandera catalana als atletes del nostre país, com ara Joaquim Rodríguez, cinquè a la cursa de ciclisme en ruta. Immediatament, especialment des de Ciudadanos, les xarxes socials dependentistes han esclatat titllant des de “paletos” a provincians els responsables de la cadena pública, com tothom sap, un dels principals objectius a abatre per part dels d’Albert Rivera. L’objectiu bé val una contradicció total: si Catalunya, com defensen, és part indissoluble d’Espanya, quin mal hi ha en que els atletes catalans-naturalment-espanyols s’identifiquen com a tals? En el fons, doncs, el que demostra aquest histerisme és que ells són els primers a saber que som una altra cosa. Una altra cosa que ja no controlen. Adéu.

    Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
    http://www.directe.cat/noticia/52000...onze-guanyador

    ----

    Camino de otro Once ganador

    La Asamblea y Òmnium Cultural han dado esta semana un nuevo impulso a la movilización de cara al próximo 11 de Septiembre, justo a un mes para llegar. Ningún relajamiento. No deberíamos vivirlo con menos presión que los últimos, ligados a fechas fuertes como eran la consulta del 9-N de 2014 y las elecciones del 27-S de 2015. Faltan poco más de cuatro semanas para volver a hacer grande , para demostrarnos otra vez a nosotros mismos y al mundo que queremos un estado propio y que estamos dispuestos a movilizarnos para conseguirlo. Pero, sobre todo, para ensayar como tomamos el país, porque nos esperan los meses más decisivos, en los que habrá que dar apoyo a nuestras instituciones a pie de calle. Estos son algunos de los grandes temas de la semana.

    155. Después de que el catedrático Francesc de Carreras avalara la tesis en las páginas de "El País", Juan Antonio Zarzalejos ha mostrado esta semana partidario de no ofrecer ninguna cesión y de aplicar el famoso artículo de la Constitución borbónica posfranquista. Cualquier diálogo con el adversario es una señal de debilidad, es la cultura hispánica de negociación. Falta todo detalle, pero, en la explicación de cuál sería la vía legal que permitiría justificar la recuperación de cualquier competencia que el Estatutito atribuye en propiedad a la Generalidad; y también, como se podría obligar a los funcionarios a colaborar con las directrices de la administración ocupante si no quieren hacerlo. Este argumento, el de los trabajadores públicos, podría volverse en contra del Gobierno en caso de que comience a aplicar medidas de excepción. Porque en el 155 ni se sabe cómo entrar ni, mucho menos, como salir. Por ello, han hablado y hablarán mucho, pero difícilmente podrán aplicarlo.

    Aleccionar. Ser los únicos depositarios del bien resulta muy cansado. Los guardianes de la nueva ortodoxia. Como tantos totalitarismos del siglo XX. Sólo esto explica conductas como las del encomunista Juan Mena, un día desde Croacia, otro desde Roma, impartiendo doctrina sobre dónde y con quien la gente puede celebrar sus fiestas privadas. Cierto es que el vídeo colgado por Pilar Rahola de un encuentro de amigos en su casa de Cadaqués, con la presencia del presidente Puigdemont, no puede considerarse precisamente como el mejor producto de comunicación política, pero aún es peor el actuación etnicista de destacado dirigente de los QWERTY, cuando considera que las únicas fiestas representativas social y territorialmente son las que se celebran en Badia del Vallés, un municipio que no se distingue por su bajo nivel de renta, sino por el origen de la mayoría de sus habitantes. Los niveles de demagogia están a punto de romper todos los récords olímpicos.

    CÍRCULO. El establishment nostrat no falla. Preocupado por la situación de bloqueo en la metrópoli, llega puntual a su cita. Gente supuestamente de izquierdas como el recién estrenado presidente del Círculo de Economía, el profesor Antón Costas recomendaba jueves desde las páginas de "La Vanguardia" (como no) que los socialistas españoles faciliten un gobierno encabezado por Mariano Rajoy. El último grito: convertir el "marxismo" (el de Groucho) de Ciudadanos, dispuesto a pactar con quien sea para sentarse en la silla, en suprema virtud, en contraste con el inmovilismo de los socialistas. El goteo de personas y personalidades cercanas al mundo socialista que irán posicionándose en el mismo sentido será incesante. El PP sabe que la presión será extraordinaria y juega al elevarla más y más. Pasarán las semanas y el presidente en funciones continuará sin convocar el pleno de investidura mientras no se haya asegurado suficientes apoyos. El "pressing" PSOE no ha hecho más que empezar.

    COMUNES. El enloquecimiento de algunos representantes QWERTY, particularmente, los ligados a Inicitiava por Cataluña, se explica probablemente por los indicios crecientes de un fuerte desgaste electoral. La castaña inmensa del 26-J les ha llevado ha desconectar del cambio imposible en España para pasar a centrar sus energías a desbancar el independentismo en Cataluña. Tal y como ya acreditó el último barómetro del CEO hace algunas semanas, la última entrega del CIS, el pasado lunes acreditaba un fuerte desgaste de los Comunes en unas hipotéticas terceras elecciones, particularmente, respecto a su momento más álgido del primer trimestre de 2016 . Desde entonces, la intención directa de voto de En Común Podemos ha desplomado del 3,3 al 2,4% del total de España. Los nervios están llevando a una verdadera huida hacia delante que, muy probablemente, no hará sino acentuar su caída. En estos tiempos de aceleración de las tendencias, algunos indicadores apuntan al ocaso del último estilete del statu quo.

    ELECCIONES. Una semana más, las constantes vitales de la legislatura española se mantienen bajo mínimos. Los resultados de la última encuesta del CIS, con un claro retroceso de Unidos Podemos y Ciudadanos, probablemente, explican mucho de lo que estamos viviendo. Aunque está en el guión de la pieza dramática hacer continuas invocaciones al desastre que supondrían unas terceras elecciones, en el fondo, es probable que el PP y el PSOE, las piezas clave del bipartidismo del régimen del 78 no estén tan alarmadas . Cada nuevo paso por las urnas, con la decepción de las propuestas de cambio y la apelación cada vez más difícil a la participación, facilitan un proceso de retorno imperfecto al reforzamiento del viejo bipartidismo. Se entierra la ilusión de cambio y después de una crisis brutal, los principales protagonistas vuelven a flotar. De momento, todo el mundo habla de dejar los nuevos movimientos para después de las elecciones vascas y gallegas.

    INCOMPATIBLE. Otra de las polémicas de la semana, propias de verano, estalló a raíz de las infografías relativas a los Juegos Olímpicos los Telenotícies de TV3, donde, sólo en alguna ocasión, se ha identificado con la bandera catalana a los atletas de nuestro país, como Joaquim Rodríguez, quinto en la carrera de ciclismo en ruta. Inmediatamente, especialmente desde Ciudadanos, las redes sociales dependentistas han estallado tachando desde "paletos" a provincianos los responsables de la cadena pública, como es sabido, uno de los principales objetivos a abatir por parte de los de Albert Rivera. El objetivo bien vale una contradicción total: si Cataluña, como defienden, es parte indisoluble de España, qué mal hay en que los atletas catalanes-naturalmente-españoles identifican como tales? En el fondo, pues, lo que demuestra este histerismo es que ellos son los primeros en saber que somos otra cosa. Otra cosa que ya no controlan. Adiós.

    Miquel Pérez Latre (@Granollacs), archivero, historiador y bloguero.

  2. #20932
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El ferrocarril convencional i el model colonial

    És una vergonya en majúscules el mal funcionament de la línia del tren convencional R-16, entre Barcelona i Tortosa –Ulldecona. Aquest és un exemple més que a l’Estat espanyol no li interessa fer la necessàries inversions que si que es fan en d’altres territoris, de matriu castellana, de l’Estat espanyol.

    De fet, la línia R-16 té molts problemes de manteniment, d’inversions i de manca de personal d’ADIF (això ho han denunciat els treballadors, els sindicats del sector), però el problema de fons és tot el tren convencional de Catalunya, en què ADIF i RENFE, són els que tenen les competències. El ferrocarril convencional a casa nostra es troba totalment abandonat. És el model colonial que ens vol imposar l’Estat espanyol a Catalunya. En les línies que jo faig servir, la R-11 i la RG1, es pot comprovar d’una forma fefaent que el material mòbil és vell i no es repara Ja no parlem de la catanària.. Fins i tot he comprovat personalment que un tren amb un vidre escardat, per problemes de vandalisme i manca de seguretat, al dia següent continua igual de malament.

    El tren convencional a casa nostra és un sector estratègic vital. És un sector imprescindible i socialment molt necessari per poder articular una economia veritablent productiva i amb possibilitats de fer possible la, indispensable, reforma horària. L’Estat espanyol, amb molta mala llet jacobina, està fent tot el possible per boicotejar i crear el caos en la xarxa ferroviària convencional catalana . El govern i els ciutadans de Catalunya no ho podem tolerar de cap de les maneres., ni un minut més.
    http://in.directe.cat/josep-loste/bl...model-colonial

    --------

    El ferrocarril convencional y el modelo colonial

    Es una vergüenza en mayúsculas el mal funcionamiento de la línea del tren convencional R-16, entre Barcelona y Tortosa -Ulldecona. Este es un ejemplo más de que en España no le interesa hacer necesarias inversiones que si que se hacen en otros territorios, de matriz castellana, de España.

    De hecho, la línea R-16 tiene muchos problemas de mantenimiento, de inversiones y de falta de personal de ADIF (esto lo han denunciado los trabajadores, los sindicatos del sector), pero el problema de fondo es todo el tren convencional Cataluña, en el que ADIF y RENFE, son los que tienen las competencias. El ferrocarril convencional en nuestro se encuentra totalmente abandonado. Es el modelo colonial que nos quiere imponer el Estado español en Cataluña. En las líneas que yo uso, la I-11 y la RG1, se puede comprobar de una forma fehaciente que el material móvil es viejo y no se repara Ya no hablamos de la catana .. Incluso he comprobado personalmente que un tren con un vidrio Escardó, por problemas de vandalismo y falta de seguridad, al día siguiente sigue igual de mal.

    El tren convencional en nuestro país es un sector estratégico vital. Es un sector imprescindible y socialmente muy necesario para poder articular una economía verdaderos productiva y con posibilidades de hacer posible la indispensable, reforma horaria. El Estado español, con mucha mala leche jacobina, está haciendo todo lo posible para boicotear y crear el caos en la red ferroviaria convencional catalana. El gobierno y los ciudadanos de Cataluña no lo podemos tolerar de ninguna de las maneras., Ni un minuto más.

  3. #20933
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    13/8: Vèncer l’adversari o fer-lo fora del camp

    VICENÇ VILLATORO Actualitzada el 12/08/2016 18:54
    VICENÇ VILLATORO

    L’INDEPENDENTISME BASC, com el català, és l’adversari polític del nacionalisme espanyol. Per tant, és lògic que el vulgui vèncer. Per a un demòcrata, vèncer l’adversari és guanyar-lo a les urnes: anar a unes eleccions i demostrar que tens més suport popular que l’altre. L’objectiu de l’unionisme seria guanyar els independentistes precisament a les urnes catalanes i basques. Però no ha considerat mai seriosament la possibilitat de vèncer el seu adversari a la manera democràtica, sinó que ha preferit guanyar la partida no pas fent més gols que el contrari sinó expulsant-lo del terreny de joc. L’estratègia es va crear a Euskadi, amb una bona coartada: la violència d’ETA.

    L'unionisme no ha considerat mai seriosament la possibilitat de vèncer el seu adversari a la manera democràtica
    Alguns ja podíem estar d’acord a fer fora ETA, per violenta, del terreny de joc. Però es va veure que era només una coartada i no la veritable raó quan la mateixa estratègica d’inhabilitació de l’adversari es va aplicar contra l’independentisme català, sense cap ETA. I ara, per tancar el cercle, a Euskadi, ja sense violència, l’unionisme intenta tornar a aplicar el mètode i impedir que Otegi es pugui presentar a les eleccions. La tàctica dels mals entrenadors: si no pots guanyar la partida al teu adversari, fes-lo fora del terreny de joc.



    http://www.ara.cat/opinio/vicenc-vil...631236878.html

    -----

    13/8: Vencer al adversario o hacerlo fuera del campo

    VICENÇ VILLATORO Actualizada el 08/12/2016 18:54

    VICENÇ VILLATORO

    El INDEPENDENTISMO VASCO, como el catalán, es el adversario político del nacionalismo español. Por tanto, es lógico que el quiera vencer. Para un demócrata, vencer el adversario es ganarlo en las urnas: ir a unas elecciones y demostrar que tienes más apoyo popular que el otro. El objetivo del unionismo sería ganar los independentistas precisamente en las urnas catalanas y vascas. Pero no ha considerado nunca seriamente la posibilidad de vencer a su adversario en la forma democrática, sino que ha preferido ganar la partida no haciendo más goles que el contrario sino expulsándolo del terreno de juego. La estrategia se creó en Euskadi, con una buena coartada: la violencia de ETA.

    El unionismo no ha considerado nunca seriamente la posibilidad de vencer a su adversario a la manera democrática

    Algunos ya podíamos estar de acuerdo en hacer fuera ETA, por violenta, del terreno de juego. Pero se vio que era sólo una coartada y no la verdadera razón cuando la misma estratégica de inhabilitación del adversario se aplicó contra el independentismo catalán, sin ETA. Y ahora, para cerrar el círculo, en Euskadi, ya sin violencia, el unionismo intenta volver a aplicar el método e impedir que Otegi pueda presentarse a las elecciones. La táctica de los malos entrenadores: si no puedes ganar la partida a tu adversario, hazlo fuera del terreno de juego.

  4. #20934
    Senior Member Amateur diacritico's Avatar
    Join Date
    Jan 2012
    Posts
    605
    Thanks
    30
    Thanked 22 Times in 22 Posts
    Gayper, indepre de pandereta.


















































    LOL
    Gamper: "El que no es culé es franquista y anticatalán"
    Torriky el friki: El que valora jugadores por estadísticas, no entiende (ni probablemente le gusta) el futbol.

  5. #20935
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Rull carrega contra Adif i portarà la gestora a l’audiència espanyola

    'N'estem tips de donar les culpes a Madrid. El que volem és no ser ostatges dels errors dels altres', ha dit després de conèixer l'avaria d'avui

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull
    Per: ACN



    13.08.2016 16:08





    El conseller de Territori i Sostenibiliat, Josep Rull, s’ha mostrat contundent davant la darrera avaria a la xarxa ferroviària que ha afectat principalment el Camp de Tarragona i Terres de L’Ebre, concretament a les línies R2 sud de Rodalies i les regionals R13, R14, R15 i R16, a més dels trens del corredor mediterrani. En declaracions a Catalunya Informació, Rull ha demanat al govern espanyol el traspàs a la Generalitat de vies de trens, catenàries i estacions davant la inoperativitat de la gestora Adif. ‘N’estem tips de donar les culpes a Madrid. El que volem és no ser ostatges dels errors dels altres’, ha assenyalat el conseller, qui ha anunciat, a més, que després d’esgotar les vies de la negociació i de la reivindicació, ara s’obrirà una via jurídica. Això es tradueix en un front comú de Govern i ajuntaments per dur Adif a l’audiència espanyola a través d’un contenciós administratiu. Sobre l’avaria d’avui, Rull creu que és lògic que la gent estigui tant enfadada.


    Un tren regional de Renfe procedent de l’estació de França de Barcelona en direcció l’Aldea s’ha avariat poc després de les onze del matí i ha quedat aturat entre l’estació de Calafell i Sant Vicenç de Calders. Uns 900 passatgers han quedat afectats per la incidència així com la circulació de combois a les línies R2 sud de Rodalies i les regionals R13, R14, R15 i R16, a més dels trens del corredor mediterrani. S’han acumulat retards de 45 minuts pel fet que els combois del tram afectat només podien circular per una sola via.


    En el seu compte Twitter, primer, i en declaracions a Catalunya Informació, poc després, el conseller Rull ha assenyalat que el tren avariat és de la sèrie 470 el qual, tot i estar reformat, va ser construït entre els anys 1975 i 1985. ‘És dels mes antics; no són unitats pròpies per fer viatges llargs com aquest’ ha assenyalat, posant com a exemple els trens Euromed com més adequats per fer el trajecte. ‘Un corredor tant fràgil i sensible com aquest s’ha de poder operar amb el millor material. És lògic que la gent estigui molt enfadada, perquè això ja forma part d’una rutina impròpia’, ha afegit.


    Josep Rull també ha subratllat que la via de la negociació, primer, i de la reivindicació, després, amb Madrid està esgotada. ‘De cada 100 euros que Adif va prometre invertir, només n’ha executat el 26%’, ha assenyalat, afegint que això és un fet escandalós i que motiva que el més adient seria que la gestió de les infraestructures ferroviàries passés a la Generalitat.


    Sobre les converses amb Foment en un marc en què el govern espanyol encara està en funcions, Rull ha recordat que en aquests moments aquest ministeri no té titular per la recent designació d’Ana Pastor com a presidenta del Congrés. La responsabilitat l’assumeix de forma interina el també ministre de Justícia, Rafael Català, a qui el conseller va adreçar una primera carta posant-se a la seva disposició, que no va rebre resposta. Rull ha explicat que es va adreçar una segona carta més “contundent” que en què es demanava que s’instés Adif a fer les inversions a què es va comprometre. Una carta que, segons assegura Rull, “tampoc ha tingut cap mena de resposta”. “A l’altra banda no hi ha ningú que despengi el telèfon i els problemes es van succeint a Catalunya (…) i tenim un Govern que sap el que s’ha de fer, però no té les eines”, ha comentat. Per això, encoratja formar un “front comú” d’administracions, ajuntaments o societat civil perquè “volem gestionar les nostres pròpies infraestructures estem en condicions de fer-ho millor, i ho volem fer millor”, ha conclòs.


    http://www.vilaweb.cat/noticies/rull...cia-espanyola/

    -----

    Rull carga contra Adif y llevará la gestora a la audiencia española

    'Estamos hartos de culpar a Madrid. Lo que queremos es no ser rehenes de los errores de los otros ', dijo tras conocer el fallo de hoy
    El consejero de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull
    El consejero de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull

    Por: ACN
    08/13/2016 16:08

    El consejero de Territorio y sostenibiliat, Josep Rull, ha mostrado contundente ante la última avería en la red ferroviaria que ha afectado principalmente el Camp de Tarragona y Tierras del Ebro, concretamente en las líneas R2 sur de Cercanías y las regionales R13 , R14, R15 y R16, además de los trenes del corredor mediterráneo. En declaraciones a Catalunya Informació, Rull ha pedido al gobierno español el traspaso a la Generalidad de vías de trenes, catenarias y estaciones ante la inoperatividad de la gestora Adif. 'Estamos hartos de culpar a Madrid. Lo que queremos es no ser rehenes de los errores de los otros ', señaló el consejero, quien ha anunciado, además, que después de agotar las vías de la negociación y de la reivindicación, ahora se abrirá una vía jurídica. Esto se traduce en un frente común de Gobierno y ayuntamientos para llevar Adif a la audiencia española a través de un contencioso administrativo. Sobre la avería de hoy, Rull cree que es lógico que la gente esté tan enfadada.

    Un tren regional de Renfe procedente de la estación de Francia de Barcelona en dirección la Aldea ha averiado poco después de las once de la mañana y ha quedado parado entre la estación de Calafell y Sant Vicenç de Calders. Unos 900 pasajeros han quedado afectados por la incidencia así como la circulación de convoyes en las líneas R2 sur de Cercanías y las regionales R13, R14, R15 y R16, además de los trenes del corredor mediterráneo. Se han acumulado retrasos de 45 minutos debido a que los convoyes del tramo afectado sólo podían circular por una sola vía.

    En su cuenta Twitter, primero, y en declaraciones a Catalunya Informació, poco después, el consejero Rull ha señalado que el tren averiado es de la serie 470 el cual, a pesar de estar reformado, fue construido entre los años 1975 y 1985. 'Es de los más antiguos; no son unidades propias para hacer viajes largos como éste ha señalado, poniendo como ejemplo los trenes Euromed como más adecuados para hacer el trayecto. 'Un corredor tanto frágil y sensible como éste debe poder operar con el mejor material. Es lógico que la gente esté muy enfadada, porque eso ya forma parte de una rutina impropia ', añadió.

    Josep Rull también ha subrayado que la vía de la negociación, primero, y de la reivindicación, después, con Madrid está agotada. 'De cada 100 euros que Adif prometió invertir, sólo ha ejecutado el 26%', señaló, añadiendo que esto es un hecho escandaloso y que motiva que lo más adecuado sería que la gestión de las infraestructuras ferroviarias pasara a la Generalidad .

    Sobre las conversaciones con Fomento en un marco en el que el Gobierno aún está en funciones, Rull ha recordado que en estos momentos este ministerio no tiene titular por la reciente designación de Ana Pastor como presidenta del Congreso. La responsabilidad la asume de forma interina el también ministro de Justicia, Rafael Catalán, a quien el consejero dirigió una primera carta poniéndose a su disposición, que no recibió respuesta. Rull ha explicado que se dirigió una segunda carta más "contundente" que en la que se pedía que se instara Adif a hacer las inversiones a que se comprometió. Una carta que, según asegura Rull, "tampoco ha tenido ningún tipo de respuesta". "Al otro lado no hay nadie que descuelgue el teléfono y los problemas se van sucediendo en Cataluña (...) y tenemos un Gobierno que sabe lo que hay que hacer, pero no tiene las herramientas", comentó. Por ello, alienta formar un "frente común" de administraciones, ayuntamientos o sociedad civil para que "queremos gestionar nuestras propias infraestructuras estamos en condiciones de hacerlo mejor, y lo queremos hacer mejor", concluyó.

  6. #20936
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Infraestructures, un mal endèmic

    José Antich
    Barcelona. Dissabte, 13 d'agost de 2016
    1 minut

    Quan s'analitzin d'aquí a unes dècades les inversions de l'Estat a Catalunya, una de les situacions, no l'única, més escandaloses serà la situació de la xarxa ferroviària, Rodalies, Regionals i el corredor mediterrani. Governs d'un i altre signe polític han sotmès la població catalana a una befa permanent sense que cap de les protestes que han arribat des de Catalunya hagi traspassat el llindar del pessigolleig dels ministres del ram. I, mentrestant, no passa setmana sense que ens arribin notícies d'incidències en la xarxa ferroviària. Aquest dissabte n'hi ha hagut una més i s'han produït les habituals imatges de trens interromputs en la via i passatgers canviant d'un tren a un altre.


    A finals del mes de juliol, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, assegurava que la falta d'inversió del Ministeri de Foment en les infraestructures estava posant en risc la competitivitat de Catalunya i de l'àrea metropolitana de la seva capital. En altres ocasions ho han fet el Cercle d'Economia, les patronals Foment, Cecot i Pimec, els sindicats i una llista interminable d'entitats. Tots, sense cap èxit. I mentre el calendari avança cap al 2020, les infraestructures fan el camí invers i cada vegada s'allunyen més del segle XXI.


    Això sí, una aura de silenci s'imposa en la classe política espanyola i en els seus mitjans de comunicació. Com si els perjudicats només fossin aquests catalans independentistes que volen trencar l'Estat. Oblidant fins i tot que també el País Valencià és un damnificat d'aquesta política letal contra l'economia catalana.


    El Govern ha portat Adif al contenciós administratiu de l'Audiència Nacional atesa la seva inoperativitat i el més cridaner de tot és veure com després de tantes felicitacions als ministres de Foment de torn aquest tema segueix el mateix camí que tots els que afecten la relació Catalunya-Espanya: els tribunals.

    http://www.elnacional.cat/ca/editori...07748_102.html

    --------

    Infraestructuras, un mal endémico

    José Antich
    Barcelona. Sábado, 13 de agosto de 2016
    1 minuto

    Cuando se analicen dentro de unas décadas las inversiones del Estado en Cataluña, una de las situaciones, no la única, más escandalosas será la situación de la red ferroviaria, Cercanías, Regionales y el corredor mediterráneo. Gobiernos de uno y otro signo político han sometido la población catalana en una burla permanente sin que ninguna de las protestas que han llegado desde Cataluña haya traspasado el umbral del cosquilleo de los ministros del ramo. Y, mientras tanto, no pasa semana sin que nos lleguen noticias de incidencias en la red ferroviaria. Este sábado ha habido una más y se han producido las habituales imágenes de trenes interrumpidos en la vía y pasajeros cambiando de un tren a otro.

    A finales del mes de julio, el presidente de la Cámara de Comercio, Miquel Valls, aseguraba que la falta de inversión del Ministerio de Fomento en las infraestructuras estaba poniendo en riesgo la competitividad de Cataluña y del área metropolitana de su capital . En otras ocasiones lo han hecho el Círculo de Economía, las patronales Fomento, Cecot y Pimec, los sindicatos y una lista interminable de entidades. Todos, sin ningún éxito. Y mientras el calendario avanza hacia el 2020, las infraestructuras hacen el camino inverso y cada vez se alejan más del siglo XXI.

    Eso sí, un aura de silencio se impone en la clase política española y en sus medios de comunicación. Como si los perjudicados sólo fueran estos catalanes independentistas que quieren romper el Estado. Olvidando incluso que también la Comunidad Valenciana es un damnificado de esta política letal contra la economía catalana.

    El Gobierno ha llevado Adif al contencioso administrativo de la Audiencia Nacional dada su inoperatividad y lo más llamativo de todo es ver como después de tantas felicitaciones a los ministros de Fomento de turno este tema sigue el mismo camino que todos los que afectan a la relación Cataluña -España: los tribunales.

  7. #20937
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Acordar l’escac i mat al Regne d’Espanya

    Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

    D’aquí poc més d’un mes viurem la moció de confiança al president de la Generalitat que ha de marcar com serà el tram final d’aquesta curta legislatura cap a la República Catalana. Eleccions a primers o a finals d’any. Si aprofitem el primer Parlament independentista de la història per proclamar la independència (potser millor amb un referèndum, sigui previ o de ratificació) o el llancem per la borda. Com no pot ser d’una altra manera, cal emplaçar tots els actors implicats a actuar amb discreció, sentit històric i la màxima responsabilitat. Que dialoguin, que analitzin i que acordin entre tots, un pla d’acció. Prudència i intel·ligència. Enllestim la nostra sortida del Regne d’Espanya. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.




    KOSOVO. La cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro ens oferia l’estampa d’una delegació kosovar, formada per vuit atletes, que no apareixia abillada amb vestit d’astronauta, sinó amb l’habitual d’aquesta mena de cites esportives. Que no es troben en l’espai exterior ho va acabar de certificar dilluns la judoka Maljinda Kelmendi, en la categoria de menys de 52 kg, en pujar al més alt del podi. La cara del ministre espanyol García-Margallo en conèixer la notícia devia ésser tot un poema, només superable per un or de Gibraltar. La realitat s’acaba imposant, encara que no sigui fàcil. I un país en la precària situació internacional de desprestigi en la que es troba Espanya hauria de ser conscient que té nul·les possibilitats de mantenir el bloqueig a la república balcànica, menys encara si el principal valedor de l’exclusió és la democràtica Rússia de Vladimir Putin.

    OBSESSIONS. En resposta a un article anterior del politòleg Jordi Muñoz, el número dos de l’Ajuntament de Barcelona, l’esmunyedís Gerardo Pisarello ha publicat aquesta setmana un eloqüent article (que val molt la pena llegir per situar on som) en un mitjà afí sobre les relacions entre els Comuns i l’independentisme. En resum: traieu-nos de sobre els de l’antiga Convergència i potser ens hi sumem. L’odi a CDC impregna de dalt a baix el text, incapaç d’entendre que no es pot construir un país des d’un sol dels dos espectres ideològics. Però potser el que més impressiona és la insistència a criticar el processisme per part d’aquells que després només aspiren a guanyar temps evitant l’exercici de l’autodeterminació; d’aquells qui justament podrien ajudar a fer néixer ja la República Catalana amb el seu suport. L’antropòleg Manuel Delgado posava a les poques hores el dit a la nafra: si el procés l’encapçalés Esquerra, tampoc s’hi sumarien.

    MOCIONS. La cursa entre el PP i Ciudadanos per presentar mocions als ajuntaments catalans contra l’inici del Procés Constituent demostra com hem avançat en el camí de la construcció d’una majoria sobiranista al nostre país. Fa només uns pocs anys, menys d’una dècada, l’independentisme aconseguia fer aprovar alguna escadussera proclama sobiranista a algun petit ajuntament de la Catalunya interior. Avui, 786 consistoris són integrats a l’Associació de Municipis per la Independència. Ara, és el dependentisme radical (amb una sola alcaldia i 390 regidors a tot el Principat, una mitjana de 0,4 per municipi) qui ha de recórrer a aquesta mena de pronunciaments simbòlics, bàsicament, perquè sap que està perdent la batalla i necessita fer-se sentir i mobilitzar els propis. El seu procés de minorització va consolidant-se dia a dia i sobta que ara s’avinguin a posar-ho de relleu: actuen ja com els partits de la minoria espanyola a la futura República Catalana.

    PACTE. De mica en mica, Ciudadanos s’apropa a la genuflexió completa davant del PP. Olora cadiram i sap que unes terceres eleccions serien un veritable drama per a ells. Les pressa per seure-hi, però, com després del 20-D, els fa córrer el risc d’un nou rídicul: com deia a les xarxes socials en Francesc Ribera, Titot, Ciudadanos pot ser el primer patit de la història que tanca dos pactes de Govern amb forces antagòniques (o no tant) i no aconsegueix governar efectivament amb cap de les dues. El pacte de veritat, però, el que els hi demana el cos és un gran acord anti-independentista, amb PP i PSOE, en la línia del pacte anti-terrorista a Euskadi. Unitat per lluitar contra l’exercici de la democràcia Catalunya. De mica en mica, s’imposa. Més enllà del partidisme rampant que immobilitza des de fa un any la política espanyola només hi ha una cosa: l’anticatalanisme.

    PORTES. Després de mesos d’escoltar Pablo Iglesias clamar contra les portes giratòries del règim del 78 i de mesos de bloqueig per part dels Comuns, finalment, la Comissió de Transparència de la malvada Generalitat governada per la dreta catalana ha imposat l’obligació (a petició del mitjà digital Catalunya Plural) de publicar les retribucions i els noms dels principals responsables de l’empresa pública Transports Metropolitans de Barcelona. Més que la quantia dels salaris, potser normal en l’àmbit de les grans corporacions, crida l’atenció el fet que, com a mínim, una quarta part dels seus membres tinguin vinculacions directes amb els socialistes i Iniciativa per Catalunya. En concret, l'exalcalde de Gavà (PSC) i un excàrrec d'ICV al Tripartit ocupen dos dels tres llocs de directors executius. Salaris de directius qualificats a mans d’assessors de confiança política: les dues coses no poden ser, encara que siguin dels bons que, facin què facin, sempre representen la justícia.

    VEÏNS. Veure els Jocs Olímpics de Río des de la premsa espanyola es una nova demostració de la distància mental que ens separa. La Televisió Espanyola i el diari Marca mantingueren durant hores referències en les seves versions digitals a la medalla d’or de la nedadora-tonadillera “Mireia del Monte”. Entretant, la narració de la televisió pública espanyola dels partits de bàsquet del combinat estatal (quina gran selecció catalana tindríem, amb les Xargay, Cruz o Palau!) s’hi referia a una tal “Alba Torrence” (que no Torrens) i les de natació a un suposat “Yuan Yui Pong” (Joan Lluís Pons). La incapacitat per entendre la realitat del suposat país plural on viuen és tan abismal que ni es plantegen la possibilitat de preguntar a qualsevol dels seus nombrosos companys “perifèrics” quina és la pronúncia normal dels noms i cognoms de milions dels qui volen connacionals. I es fa ja massa cansat canviar tot això.

    Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.

    http://www.directe.cat/noticia/52002...regne-despanya

    --------

    //*//

  8. #20938
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Puigdemont sobre l'avaria de Renfe: "Ens prendran el pèl fins que no els ho permetrem més"

    El president de la Generalitat diu que li "preocupa el 'compadreo' d'Adif i Renfe" perquè perjudica els catalans

    per ACN 13/08/2016



    El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha mostrat preocupat aquest dissabte al vespre davant la darrera avaria a la xarxa ferroviària que ha afectat principalment el Camp de Tarragona i Terres de L'Ebre, concretament a les línies R2 sud de Rodalies i les regionals R13, R14, R15 i R16, a més dels trens del corredor mediterrani.

    "Ens prendran el pèl fins que no els ho permetrem més", ha assegurat Puigdemont a través del seu compte de Twitter. El president català ha assegurat que li "preocupa el 'compadreo' d'Adif i Renfe" perquè "perjudica els catalans".

    http://elmon.cat/noticia/167546/puig...-permetrem-mes

    -----

    Ya va quedando menos... cada día deben irse superando los límites de más catalanes. Y así es como llegaremos a la independencia más pronto que tarde, el disparate de España no tiene remedio alguno salvo la independencia.

  9. #20939
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Des del 1983 ençà una minoria es dedica a paralitzar la normalització lingüística de la llengua catalana




    No tan sols intenten paralitzar la normalització de la llengua catalana, sinó que estan en contra de la Llei de Normalització Lingüística (són els mateixos que defensen les lleis de manera aferrissada sempre que els convé). Són una minoria al Principat, i bastants més al País Valencià i a les Illes Balears, ja que a aquests indrets el partit que defensa aquesta posició, el Partit Popular, és majoritari. “Ciudadanos” va néixer per intentar aconseguir el que no havia pogut fer el PP, i ara per diverses caramboles de la catalanofòbia es troba, sense adonar-se'n, amb la possibilitat de fer ministres alguns dels seus dirigents i de practicar les males arts de la casta, que ells tant varen criticar. Menteixen tant com respiren, igual que els del partit en el poder en funcions a Espanya. També n'hi ha uns quants, més extremistes que els que pertanyen als partits, que s'uneixen en associacions, les quals sempre troben alguns mecenes per poder posar tots els pals a les rodes que facin falta. I alguns van per lliure, però tots coincideixen a mentir, i a explicar qualsevol falsedat i barbaritat sempre que sigui contra els trets identitaris que impliquin diferenciació dels catalans amb els espanyols.

    Des que es va arribar al cafè per a tots, després de la mort del dictador, amb la concessió d'autonomies per donar i per vendre, i amb la intenció de diluir les vertaderes nacions que es trobaven dins l'Estat, de grat o per força, les tres que tenen una història, una cultura i una llengua en comú, els Països Catalans, es varen disposar a fer la seva pròpia constitució, l'Estatut, en el qual es determinava l'oficialitat de la llengua pròpia, la llengua catalana. S'anaven fent les lleis corresponents per emprendre l'enorme tasca que suposa la normalització lingüística d'una llengua que havia estat perseguida i reprimida durant més de 250 anys. Mentre les corresponents administracions i l'escola anaven fent les passes corresponents i en aquesta s'anaven aplicant les tècniques més depurades des del punt de vista didàctic i pedagògic per ensenyar dues llengües (allà on més s'avançava era al Principat, ja que el Govern es trobava completament d'acord amb la recuperació dels trets identitaris, que durant tant de temps els havien volgut prendre, des dels governs unitaristes de l'Estat espanyol, i servien com a mirall a les Illes Balears i al País Valencià, per saber el que s'havia de fer o no, segons si es desitjava o no la normalització de la cultura i de la llengua catalanes), un grup de persones, sempre en contacte amb els elements repressors de l'Estat, que havien renegat de la seva llengua, o que no la volien haver d'aprendre, varen començar a fer una tasca ingent per impedir la normalització que anava avançant, i varen intentar trobar formes i maneres, legals o no, contra tot el que es dugués a terme per retornar la llengua catalana al lloc que li corresponia, a la intimitat, segons el dirigent Aznar. Aquesta tasca també va ser major al Principat, perquè allà era al lloc que més avançava, amb ajuda dels governants.

    Des del “Manifest dels 2.300”, encapçalat per unes quantes persones que creien tenir un cert prestigi, passant per advocats que varen començar a posar traves i denunciar les lleis legítimes que s'havien aprovat democràticament al Parlament, passant per la formació de grupuscles que s'unien amb un sol objectiu en comú que era paralitzar la normalització de la llengua i el retorn al domini i predomini de la llengua espanyola, ja que a la llengua catalana no la consideraven com a tal. Tota aquesta gent intentava posar part de la societat catalana en contra de tots els que treballaven fermament i pacífica per retornar al lloc que corresponia al català. Com que els tribunals no els solien fer cas, fins i tot alguna vegada el Tribunal Constitucional va donar la raó a les lleis que s'havien aprovat al Parlament català, va ser quan es va creure que s'havia de fer una passa més i es va fundar el partit “Ciudadanos”, també amb la mateixa intenció, sense deixar de posar denúncies a les escoles on es fes l'ensenyament en català (dit normalment i equivocadament, llocs on es feia immersió lingüística, i que moltes vegades ja he explicat).

    Recentment han començat a tenir sentències favorables, tot coincidint, amb el moviment sorgit des del PP i de la seva fàbrica d'idees FAES, de reduir les hores d'ensenyament en català, perquè es repartissin aquestes hores a l'ensenyament de l'espanyol i de l'anglès. Com que s'han nomenat entre ells per als càrrecs, s'han trobat que al poder executiu i al legislatiu hi ha hagut persones que pensaven de manera semblant, i s'han començat a dictar sentències que obliguen injustament diferents escoles a fer un tant per cent (un 25?) d'ensenyament en espanyol. He escrit injustament, ja que si un pare no vol ensenyament en català per al seu fill a una escola, amb una sentència d'aquestes pot aconseguir que la resta de nins de la classe o de l'escola, que volen ensenyament en català, hagin de fer l'ensenyament en espanyol segons les sentències dictades. És o no és injust això?

    Sembla que en aquest moment ja són 11 els centres catalans que apliquen el 25% en espanyol a les seves aules. D'una manera silenciosa i per evitar conflictes s'ha acatat la imposició de l'espanyol. Les intencions del PP, de “Ciudadanos” i dels grupuscles contraris a la normalització de la llengua catalana, volen estendre aquesta situació a totes les escoles dels PPCC, i utilitzen totes les estratègies i mentides possibles per aconseguir-ho, segons les possibilitats de cada territori, quan ha quedat demostrat amb totes les proves que s'han fet que la manera de complir efectiva amb tot el que diuen les lleis, tant d'una part com de l'altra, que marquen la necessitat que l'alumnat en acabar l'ensenyament obligatori domini d'una manera semblant les dues llengües, que l'única manera d'aconseguir-ho és si a l'escola es fa l'ensenyament en català. Per això, els enemics de la llengua volen impedir-ho de la manera que sigui. Tenen el suport de tot un estat i serà molt difícil aturar-los. O independència o submissió!

    http://in.directe.cat/joan-lladonet/...stica-de-la-ll

    -----

  10. #20940
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Volverán banderas victoriosas

    "A Nadal l'Agència Tributària el va condemnar per frau l'any 2012, però això no li ha impedit lluir com a abanderat de la delegació espanyola als Jocs de Rio"


    per Salvador Cot 15/08/2016



    "La guerra no es triste, porque levanta las almas... porque nos enseña que fuera de la bandera, nada, ni aún la vida, importa. Gracias Rafa". Aquest twit oficial de l'Exèrcit de Terra simbolitza perfectament el que va ser la transició i els valors que el règim del 78 va imposar fa quaranta anys. D'entrada, la cita és de Camilo José Cela, funcionari censor del franquisme i intel·lectual protegit de la monarquia espanyola, que el va nomenar senador, a dit, en l'immediat postfranquisme. No és incompatible guanyar el Nobel de literatura amb donar suport al poder establert, com demostra, dia a dia, Mario Vargas Llosa.

    Però, en aquest cas, 140 caracters donen per a molt. La proclama franquista s'ha fet des d'un compte, pagat i sostingut amb diners públics, que es permet el luxe de bloquejar un diputat -Alberto Garzón, d'Unidos Podemos- per raons d'aversió ideològica. I, a sobre, aquest tuit franquista té la intenció d'encoratjar Rafa Nadal, l'espanyolisme del qual s'expressa molt amb la bandera, però no gaire amb la contribució a l'erari públic.

    A Nadal l'Agència Tributària el va condemnar per frau l'any 2012, però això no li ha impedit lluir com a abanderat de la delegació espanyola als Jocs de Rio. El que deien, fora de la bandera -si pot ser victorioses- no importa res. Ni els impostos.



    http://elmon.cat/opinio/15248/volver...as-victoriosas

    ---------

    Volverán banderas victoriosas

    "En Navidad la Agencia Tributaria le condenó por fraude en 2012, pero eso no le ha impedido lucir como abanderado de la delegación española en los Juegos de Río"

    por Salvador Cot 08/15/2016

    "La guerra no se triste, Porque levanta las almas ... Porque nos enseñan que fuera de la bandera, nada, ni Aún la vida, importa. Gracias Rafa". Este twit oficial del Ejército de Tierra simboliza perfectamente lo que fue la transición y los valores que el régimen del 78 impuso hace cuarenta años. De entrada, la cita es de Camilo José Cela, funcionario censor del franquismo e intelectual protegido de la monarquía española, que le nombró senador, a dedo, en el inmediato posfranquismo. No es incompatible ganar el Nobel de Literatura con apoyar el poder establecido, como demuestra, día a día, Mario Vargas Llosa.

    Pero, en este caso, 140 caracteres dan para mucho. La proclama franquista se ha hecho desde una cuenta, pagado y sostenido con dinero público, que se permite el lujo de bloquear un diputado -Alberto Garzón, de Unidos Podemos- por razones de aversión ideológica. Y, encima, este tuit franquista tiene la intención de alentar Rafa Nadal, el españolismo se expresa mucho con la bandera, pero no mucho con la contribución al erario público.

    En Navidad la Agencia Tributaria le condenó por fraude en 2012, pero eso no le ha impedido lucir como abanderado de la delegación española en los Juegos de Río. Lo que decían, fuera de la bandera -si puede ser victorioses- no importa nada. Ni los impuestos.

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •