Page 2095 of 2154 FirstFirst ... 109515951995204520852093209420952096209721052145 ... LastLast
Results 20,941 to 20,950 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #20941
    Senior Member Amateur diacritico's Avatar
    Join Date
    Jan 2012
    Posts
    605
    Thanks
    30
    Thanked 22 Times in 22 Posts
    Quote Originally Posted by Gamper View Post
    Volverán banderas victoriosas

    "A Nadal l'Agència Tributària el va condemnar per frau l'any 2012, però això no li ha impedit lluir com a abanderat de la delegació espanyola als Jocs de Rio"

    ---------

    Volverán banderas victoriosas

    "En Navidad la Agencia Tributaria le condenó por fraude en 2012, pero eso no le ha impedido lucir como abanderado de la delegación española en los Juegos de Río"

    Vaya traducción de los cojones.


    ajajajajajajjajajajjajajjjaa




    Cada día te luces más, Gayper. Eres la cosa más inteligente del mundo indepre.

    Felicidades.

    Gamper: "El que no es culé es franquista y anticatalán"
    Torriky el friki: El que valora jugadores por estadísticas, no entiende (ni probablemente le gusta) el futbol.

  2. #20942
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El revers tenebrós

    Andreu Mas - [email protected] @Andreumasd

    “L'Espanya de la Transició té molts cadàvers a l'armari
    i els assassins mai han afrontat la seva responsabilitat

    La Transició, de la qual parlava ahir amb motiu de la detenció del president Companys, va ser un procés ple de boira amb un revers tenebrós. Els anys immediatament posteriors a la mort del dictador i el seu relleu al capdavant del país pel seu ungit, el rei Joan Carles I, van estar plens d'episodis foscos, un dels quals va tenir lloc tal dia com avui. El 14 d'agost de 1976, Javier Verdejo, un jove de 19 anys, estudiant de biologia, fill rebel d'una família tradicionalista d'Almeria que havia aportat al Movimiento fins i tot un alcalde, començava a escriure sobre els murs del balneari de San Miguel l'eslògan Pa, treball i llibertat, que qualsevol persona de bona voluntat en aquell moment podia subscriure, perquè Espanya tot just es recuperava de les conseqüències de la crisi del petroli de 1973. El jove va tenir temps d'escriure una paraula sencera quan va aparèixer una parella de la Guàrdia Civil que el va perseguir fins a la platja on el van cosir a trets. La mort del jove va commocionar l'Estat i figures com ara Rafael Alberti van assistir a l'enterrament, una mostra de dol col·lectiu. Els guàrdies civils no van ser ni detinguts, ni jutjats, malgrat que era evident que allò que havien comès no era una acció contra un facinerós sinó un assassinat per motius polítics. Javier Verdejo era membre del Partit dels Treballadors d'Espanya, que es definia com a marxista-leninista. Es van quedar sols exigint justícia; tant els socialistes com els comunistes del PCE van advocar per “oblidar” el que havia passat “pel bé de la nounada democràcia”. Cinc anys més tard, també a Almeria, tres joves: Luis Cobo Mier, Luis Montero García i Juan Mañas Morales van ser arrestats per la Guàrdia Civil a Roquetes de Mar i els seus cossos torturats van aparèixer totalment calcinats dins del seu cotxe al fons d'un barranc. La versió oficial és que els van confondre amb membres d'ETA i la investigació es va tancar de nou sense dirimir responsabilitats, circumstància que es manté així fins avui. Una societat que no expia els seus crims sempre viurà sota l'ombra de la sospita.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...-tenebros.html

    -----------

    El reverso tenebroso

    Andreu Mas - [email protected] @Andreumasd

    "La España de la Transición tiene muchos cadáveres en el armario
    y los asesinos nunca han afrontado su responsabilidad

    La Transición, de la que hablaba ayer con motivo de la detención del presidente Companys, fue un proceso lleno de niebla con un reverso tenebroso. Los años inmediatamente posteriores a la muerte del dictador y su relevo al frente del país por su ungido, el rey Juan Carlos I, estuvieron llenos de episodios oscuros, uno de los cuales tuvo lugar tal día como hoy. El 14 de agosto de 1976, Javier Verdejo, un joven de 19 años, estudiante de biología, hijo rebelde de una familia tradicionalista de Almería que había aportado al Movimiento incluso un alcalde, comenzaba a escribir sobre los muros del balneario de San Miguel el eslogan Pan, trabajo y libertad, que cualquier persona de buena voluntad en ese momento podía suscribir, para que España apenas se recuperaba de las consecuencias de la crisis del petróleo de 1973. el joven tuvo tiempo de escribir una palabra completa cuando apareció una pareja de la Guardia Civil que lo persiguió hasta la playa donde el acribillaron. La muerte del joven conmocionó el Estado y figuras como Rafael Alberti asistieron al entierro, una muestra de duelo colectivo. Los guardias civiles no fueron ni detenidos, ni juzgados, a pesar de que era evidente que lo que habían cometido no era una acción contra un facineroso sino un asesinato por motivos políticos. Javier Verdejo era miembro del Partido de los Trabajadores de España, que se definía como marxista-leninista. Se quedaron solos exigiendo justicia; tanto los socialistas como los comunistas del PCE abogaron por "olvidar" lo que había pasado "por el bien de la recién nacida democracia". Cinco años más tarde, también en Almería, tres jóvenes: Luis Cobo Mier, Luis Montero García y Juan Mañas Morales fueron arrestados por la Guardia Civil en Roquetas de Mar y sus cuerpos torturados aparecieron totalmente calcinados dentro de su coche en el fondo de un barranco. La versión oficial es que los confundieron con miembros de ETA y la investigación se cerró de nuevo sin dirimir responsabilidades, circunstancia que se mantiene así hasta hoy. Una sociedad que no expía sus crímenes siempre vivirá bajo la sombra de la sospecha.

  3. #20943
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Aquell patir dels comuns de finals d'agost

    "El ritual ja comença a ser una tradició: Ada Colau diu que s'ho rumia fins a l'últim moment i, mentrestant, Rabell i Coscubiela van dient que se'ls exclou i bla bla bla..."


    per Salvador Cot 17/08/2016



    S'acosta la Diada i els comuns tornen a remoure's, inquiets, davant la disjuntiva de fer-se la foto amb els centenars de milers d'independentistes que ompliran els carrers o, per contra, quedar-se a casa -com fan PP, Ciutadans i el PSC- per poder criticar que TV3 cobreixi les més grans movilitzacions ciutadanes de la història d'aquest país. Davant d'això, el ritual ja comença a ser una tradició; Ada Colau diu que s'ho rumia fins a l'últim moment i, mentrestant, Rabell i Coscubiela van dient que se'ls exclou i bla, bla, bla... Al final, l'alcaldessa de Barcelona desapareix, discretament, durant uns dies de l'escena pública i, apa, fins l'any que ve.

    El més curiós és que l'únic argument que fan servir Colau i companyia és que és ERC qui s'ha de moure per fer una majoria de govern amb ells. Dit d'una altra manera, la seva proposta no obliga a què ERC deixi de ser un partit independentista, només cal que els republicans abandonin la voluntat de materialitzar el seu objectiu polític. Una reedició exacta de la filosofia dels dos tripartits, especialment del que van protagonitzar el tàndem Puigcercós-Montilla.

    Curiosament -i contra el que diuen els comuns- una aliança d'aquest tipus seria l'única manera ràpida i segura de que els exconvergents recuperessin l'hegemonia en el camp sobiranista/independentista a costa, novament, d'ERC. Però els republicans no picaran l'ham, aquesta vegada. I la prova és l'Ajuntament de Barcelona.



    http://elmon.cat/opinio/15253/aquell...-finals-dagost

    -----

  4. #20944
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El Congrés ovaciona Joan Tardà després de defensar els guerrillers antifranquistes



    http://www.youtube.com.prx2.unblocksites.co/watch?v=t47nxHAPT3Y

    ---

    Rufián a la Defensora del Pueblo: '¿Dónde estaba cuando se echaba a la gente de su casa a patadas?



    http://www.youtube.com.prx2.unblocks...?v=xOC7p-jARmY

    ---

    Grandes Tardà y Rufián!
    Last edited by Gamper; 18th August 2016 at 20:24.

  5. #20945
    Senior Member Amateur diacritico's Avatar
    Join Date
    Jan 2012
    Posts
    605
    Thanks
    30
    Thanked 22 Times in 22 Posts
    Gayper, eres un rufián!!!



    Gamper: "El que no es culé es franquista y anticatalán"
    Torriky el friki: El que valora jugadores por estadísticas, no entiende (ni probablemente le gusta) el futbol.

  6. #20946
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Tres segles pagant el beure

    "El que distingeix un estat democràtic d'una altra cosa no és l'existència de clavegueres sinó que, quan afloren, l'opinió pública s'escandalitza i s'exigeixen dimissions immediates"

    per Salvador Cot 19/08/2020



    Totes les persones que s'han manifestat per la independència al llarg d'aquests anys han pagat, via impostos, els sous, els complements i les dietes dels agents espanyols que es dediquen a extorsionar mafiosament qualsevol persona, amb l'únic requisit que a ells els sembli que pot tenir informació perjudicial per a algun personatge rellevant en el camp independentista. De la mateixa manera que es paga amb diner públic la campanya propagandística de les ambaixades espanyoles contra l'opció sobiranista catalana.

    En el cas de la Banda Privada Andorrana, almenys els seus responsables s'han atrevit a denunciar davant la jutgessa "amenaces i extorsions" d'alts comandaments de la policia espanyola a la recerca de dades contra Pujol, Mas i Junqueras. Dins les fronteres espanyoles, res. Ni tan sols se li ha pogut fer una pregunta al ministre de l'Interior sobre la seva activitat en el camp del xantatge. A Fernández Díaz també se li continua pagant el sou amb els impostos dels catalans, independentistes inclosos.

    Potser algun dia la República Catalana també ordenarà actuacions d'aquest tipus. Esperem que no però, de fet, el que distingeix un estat democràtic d'una altra cosa no és l'existència de clavegueres sinó que, quan afloren, l'opinió pública s'escandalitza i s'exigeixen dimissions immediates. A Espanya no. Espanya s'ha quedat en el punt mig entre la impunitat de la dictadura franquista i els usos d'una democràcia occidental, on els impostos són sagrats.
    http://elmon.cat/opinio/15254/tres-s...agant-el-beure

    ----

    Tres siglos apaleados

    "Lo que distingue un estado democrático de otra cosa no es la existencia de alcantarillas sino que, cuando afloran, la opinión pública se escandaliza y exigen dimisiones inmediatas"

    por Salvador Cot 08/19/2020

    Todas las personas que se han manifestado por la independencia a lo largo de estos años han pagado, vía impuestos, los sueldos, los complementos y las dietas de los agentes españoles que se dedican a extorsionar mafiosament cualquier persona, con el único requisito de que a ellos les parezca que puede tener información perjudicial para algún personaje relevante en el campo independentista. De la misma manera que se paga con dinero público la campaña propagandística de las embajadas españolas contra la opción soberanista catalana.

    En el caso de la Banda Privada Andorrana, al menos sus responsables se han atrevido a denunciar ante la juez "amenazas y extorsiones" de altos mandos de la policía española en busca de datos contra Pujol, Mas y Junqueras. Dentro de las fronteras españolas, nada. Ni siquiera se le ha podido hacer una pregunta al ministro del Interior sobre su actividad en el campo del chantaje. A Fernández Díaz también se le sigue pagando el sueldo con los impuestos de los catalanes, independentistas incluidos.

    Quizás algún día la República Catalana también ordenará actuaciones de este tipo. Esperamos que no pero, de hecho, lo que distingue un estado democrático de otra cosa no es la existencia de alcantarillas sino que, cuando afloran, la opinión pública se escandaliza y exigen dimisiones inmediatas. En España no. España se ha quedado en el punto medio entre la impunidad de la dictadura franquista y los usos de una democracia occidental, donde los impuestos son sagrados.

  7. #20947
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    ERC exigeix retornar a Catalunya documents de l'Arxiu Militar d'Àvila requisats per la Gestapo

    La petició va acompanyada d'un termini màxim per complir-la de sis mesos

    per E.P. 21/08/2016



    Arxiu Militar d'Àvila. | E.P.





    El grup parlamentari d'ERC ha presentat al Congrés dues proposicions en les quals, a més de reclamar la devolució "immediata" de documents catalans que encara estan a l'Arxiu de Salamanca, exigeix restituir a la Generalitat documentació de l'Arxiu Militar d'Àvila que el 1940 va ser requisada per la Gestapo a les oficines del Govern català de París.

    Les proposicions, presentades pel diputat Xavier Eritja, pretenen la devolució immediata a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil així com la "identificació de la documentació del Govern català" requisada per la Gestapo.

    En aquestes iniciatives, recollides per l'agència Europa Press, la formació independentista critica que encara no s'hagi portat a terme aquesta devolució: "No només no s'ha complert sinó que tot apunta que existeix la voluntat política d'entorpir el desenvolupament i compliment de la llei".

    Papers de Salamanca

    Respecte a la primera proposta referent als 'papers de Salamanca', critiquen que l'últim lliurament de documentació data de l'any 2011 i que des d'aleshores, malgrat els treballs realitzats per la Comissió Mixta de Cultura de la Generalitat de Catalunya, "no s'ha portat a terme cap altra devolució".

    D'igual manera, recorden que fa quatre anys la Comissió de Cultura del Congrés dels Diputats va debatre i va aprovar per majoria una proposició no de llei presentada pel mateix partit sobre la devolució de la documentació confiscada a Catalunya. A més, es va establir un termini de sis mesos per al seu compliment que "el govern no va complir", lamenten.


    "És evident que el govern pretén blindar, mitjançant una actuació arbitrària i contrària a la llei, la requisa i mantenir l'oprobi de les víctimes. La llei mana a la Generalitat de Catalunya ordenar i portar a terme el procés de retorn i localització dels hereus dels qui van ser espoliats", contínua el text.

    Assalt nazi a la seu de la Generalitat a París


    La segona proposició fa referència als textos que es troben a l'Arxiu Militar d'Àvila: uns documents confiscats per la policia nazi a París després d'assaltar la seu de la Generalitat el 1940. Aquestes transferències es van realitzar en temps de govern franquista, "com a testimoni i trofeu de l'acte de conquesta portat a terme per les columnes de l'exèrcit"

    Es componen de documents generats de l'actuació feta a França dedicada a la difusió de la cultura catalana i referents a l'acció del Govern. Des d'ERC assenyalen que "la restitució dels abusos i actes de confiscacions nazis són un deure assumit de norma general per tots els governs europeus", com ho han fet fa poc els reis dels Països Baixos després de retornar el quadre 'El bosc de la Haia amb una vista del Palau Huits ten Bosch', requisat pels nazis.

    D'aquesta manera, ERC insta el Congrés dels Diputats a, en un període "no superior a sis mesos", retornar l'esmentada documentació a la Generalitat perquè la reincorpori al seu arxiu institucional, coincidint amb el compliment dels 75 anys de la detenció del president Lluís Companys.

    http://elmon.cat/noticia/167771/erc-...per-la-gestapo

    -----

    ERC exige volver a Cataluña documentos del Archivo Militar de Ávila requisados ​​por la Gestapo

    La petición va acompañada de un plazo máximo para cumplirla de seis meses

    por E.P. 08/21/2016

    Archivo Militar de Ávila. | E.P.

    El grupo parlamentario de ERC ha presentado en el Congreso dos proposiciones en las que, además de reclamar la devolución "inmediata" de documentos catalanes que aún están en el Archivo de Salamanca, exige restituir a la Generalidad documentación del Archivo Militar de Ávila que en 1940 fue requisada por la Gestapo en las oficinas del Gobierno catalán de París.

    Las proposiciones, presentadas por el diputado Xavier Eritja, pretenden la devolución inmediata a la Generalidad de Cataluña de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil así como la "identificación de la documentación del Gobierno catalán" requisada por la Gestapo.

    En estas iniciativas, recogidas por la agencia Europa Press, la formación independentista critica que aún no se haya llevado a cabo esta devolución: "No sólo no se ha cumplido sino que todo apunta a que existe la voluntad política de entorpecer el desarrollo y cumplimiento de la ley ".

    Papeles de Salamanca

    Respecto a la primera propuesta referente a los 'papeles de Salamanca', critican que la última entrega de documentación data del año 2011 y que desde entonces, a pesar de los trabajos realizados por la Comisión Mixta de Cultura de la Generalidad de Cataluña, "no se ha llevado a cabo ninguna otra devolución".

    De igual modo, recuerdan que hace cuatro años la Comisión de Cultura del Congreso debatió y aprobó por mayoría una proposición no de ley presentada por el mismo partido sobre la devolución de la documentación incautada en Cataluña. Además, se estableció un plazo de seis meses para su cumplimiento que "el gobierno no cumplió", lamentan.

    "Es evidente que el gobierno pretende blindar, mediante una actuación arbitraria y contraria a la ley, la requisa y mantener el oprobio de las víctimas. La ley manda a la Generalidad de Cataluña ordenar y llevar a cabo el proceso de retorno y localización de los herederos de los que fueron expoliados ", continua el texto.

    Asalto nazi en la sede de la Generalitat en París

    La segunda proposición se refiere a los textos que se encuentran en el Archivo Militar de Ávila: unos documentos incautados por la policía nazi en París después de asaltar la sede de la Generalitat en 1940. Estas transferencias se realizaron en tiempos de gobierno franquista , "como testigo y trofeo del acto de conquista llevado a cabo por las columnas del ejército"

    Se componen de documentos generados de la actuación realizada en Francia dedicada a la difusión de la cultura catalana y referentes a la acción del Gobierno. Desde ERC señalan que "la restitución de los abusos y actos de confiscaciones nazis son un deber asumido de norma general para todos los gobiernos europeos", como lo han hecho recientemente los reyes de los Países Bajos tras retornar el cuadro 'El bosque de la Haya con una vista del Palacio ocho ten Bosch ', requisado por los nazis.

    De esta manera, ERC insta al Congreso, en un período "no superior a seis meses", devolver dicha documentación a la Generalitat para la reincorpore a su archivo institucional, coincidiendo con el cumplimiento de los 75 años de la detención del presidente Lluís Companys.

    -------

    Indepes nazis? Sí?

  8. #20948
    Senior Member Amateur diacritico's Avatar
    Join Date
    Jan 2012
    Posts
    605
    Thanks
    30
    Thanked 22 Times in 22 Posts







    Indepes nazis? Sí?
    Gamper: "El que no es culé es franquista y anticatalán"
    Torriky el friki: El que valora jugadores por estadísticas, no entiende (ni probablemente le gusta) el futbol.

  9. #20949
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Un setembre de llibertat: caldrà defensar les institucions

    Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

    Tenim poder i hem d’exercir-lo. Tot i que som en el camí de recuperar la plena sobirania que ens van prendre, molt sovint encara sembla que no en som conscients. Hauria estat bé, per exemple, que el Parlament enviés (en resposta a la seva) una notificació als membres de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per comminar-los que deixin d’amenaçar d’una vegada els representants del poble de Catalunya. I quan, d’aquí poc, arribi la inhabilitació de la presidenta Forcadell, convindrà defensar-la i mantenir-la en el seu lloc, encara que el dependentisme abandoni les institucions. Podria ser el punt de no retorn. Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

    REBUTJAT. Com la majoria dels sobiranistes, m’he resistit massa temps a acceptar quin és el sentit últim de l’acció política dels QWERTY. A aquestes alçades, però, no pot estar més clar que treballen al servei de l’statu quo borbònic del 78. A Catalunya són ja la seva darrera trinxera, mentre l’establishment valora si és a temps de construir-ne alguna altra al darrera al voltant de les restes d’Unió i dels pocs dissidents de l’antiga Convergència com el marit d’Inés Arrimadas. Aquesta setmana, Lluís Rabell ha dit que se senten rebutjats de la mobilització de la Diada. Qui no recorda l’encerclament patètic de la Caixa, amb Camats i Herrera. L’estratègia és clara: cada any, atacar la mobilització de la Diada, com si fos la primera vegada que se’n desmarquen, quan la realitat és que no hi han col·laborat mai. Que segueixin el seu decantament dependentista i ens deixin en pau.

    RÈGIM. Des de les pàgines de l’abans solvent diari “El País”, com més va, més òrgan d’opinió de l’establishment i el seu instrument polític privilegiat, Ciudadanos, la pressió sobre el partit socialista creix exponencialment. Les forces que han bastit i viscut del Règim del 78 comencen a sotmetre el PSOE en general i concretament Pedro Sánchez i el seu equip dirigent a uns nivells de pressió desconeguts fins ara. La consolidació del pacte entre el PP i Ciudadanos ajudarà a pujar la temperatura de la caldera al punt d’ebullició. Veurem si el secretari general del partit és capaç de resistir el foc creuat. Cada dia serà més difícil resistir la cadència i la potència del foc exterior, per molt ben parapetat que Sánchez estigui a l’interior del partit; però ho serà encara més quan les bales comencen a arribar des de dins. Nosaltres, crispetes i a gaudir de la funció.

    REFERENTS. Resulta esfereïdor comprovar, una vegada i una altra, amb el silenci absolut de l’esquerra espanyola, fins a quin punt el feixisme impregna les institucions espanyoles. Hem parlat molt del nacionalisme banal, aquell que dóna per feta la presència de l’espanyolisme en qualsevol escenari, mentre cal justificar cada pas del sobiranisme. També caldria parlar, en el cas del Regne d’Espanya, d’un feixisme banal. Que el compte oficial de l’Exèrcit de Terra a twitter utilitzi les paraules d’un article publicat al diari falangista “El Alcázar” el 1949 per l’escriptor Camilo José Cela, en lloança del militar feixista i fundador de la guàrdia civil Millán Astray, com a reacció a la derrota de Rafael Nadal en el partit per la medalla de bronze de la competició de tennis dels Jocs Olímpics explica ben a les clares en quin tipus de societat som. Només un boig no voldria fugir-hi quan abans.

    SECTARISME. No hi ha setmana en la qual els QWERTY no ens ofereixen un nou exemple de malaurat sectarisme. Després de la patètica ofensiva per expulsar de la memòria col·lectiva del país les institucions sobiranes de dret púbic anteriors a la conquesta castellana i la implantació del règim borbònic (els efectes de totes dues coses, encara vigents), durant la inauguració de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) de Prada, el president de l’Institut d’Estudis Català ha donat a conèixer la retirada de la subvenció de 5.500 euros rebuda fins ara de l’Ajuntament de Barcelona; la professora Elisenda Paluzie explicava a les xarxes socials poc després que el consistori de la capital hi destina, en canvi, 50.000 a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Col·locar en càrrecs només els meus, donar feina només als meus, fer sentir la veu només dels meus. Sectarisme en estat pur. Nova política en busca de l’hegemonia.

    UNILATERALITAT. L’unionisme ha fet de la unilateralitat un tòtem en negatiu, sobretot, perquè saben que és el nostre obre-llaunes. Mentre acusen l’independentisme de pensament màgic, no paren de repetir consignes increïbles. Parlen de coses com ara una República Catalana sobirana però no independent (cas únic al món), com en el cas de Gerardo Pisarello al debat organitzat per l’ANC de Gràcia aquesta setmana. Ell i altres líders encomunistes parlen de la necessitat de guanyar aliats per assegurar el reconeixement internacional: una altra mostra evident d’irrealisme. Ningú, però ningú, reconeixerà Catalunya com a estat independent, ni farà cap mostra pública de tenir la més mínima intenció de fer-ho, precisament fins al moment en el qual les institucions catalanes exerceixin la sobirania real sobre el seu territori. No hi haurà cap reconeixement abans de la independència. I la independència només és possible de manera unilateral. Sense unilateralitat, res de res.

    VIA. Durant l’estiu tampoc no hi ha treva. El desastre del sistema ferroviari català propiciat per l’antiga RENFE no descansa mai. En el darrer cas, aquesta setmana, màquines de tren de fa trenta anys, progressivament desplaçades fins a Catalunya per fer-les rodar sobre infraestructures en un estat degradat per la desinversió, del tot lamentable. L’acceptació per part de la Generalitat de la modificació dels horaris per part de l’operadora, de moment, sembla que només ha servit perquè RENFE s’estalviï els diners de les compensacions per retard a les quals havia de fer front fins ara. Atès que és evident que el govern espanyol ens castiga amb nul·les inversions per raons polítiques, convindria que el Departament de Territori i Sostenibilitat mantingués una actitud extremadament exigent a l’hora d’analitzar si els nous compromisos de l’empresa ferroviària s’estan complint o no. Perquè tothom sap que no complirà.

    Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
    http://www.directe.cat/noticia/52102...s-institucions

    ----------

    Un septiembre de libertad: habrá que defender las instituciones

    Cataluña en tiempo de sedición: resumen de siete días entre la agresión y la resistencia.

    Tenemos poder y debemos ejercerlo. Aunque estamos en el camino de recuperar la plena soberanía que nos tomaron, muy a menudo aunque parece que no somos conscientes. Hubiera estado bien, por ejemplo, que el Parlamento enviara (en respuesta a la suya) una notificación a los miembros de la Sala de Gobierno del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña para conminar que dejen de amenazar de una vez los representantes del pueblo de Cataluña. Y cuando, dentro de poco, llegue la inhabilitación de la presidenta Forcadell, convendrá defenderla y mantenerla en su lugar, aunque el dependentismo abandone las instituciones. Podría ser el punto de no retorno. Estos son algunos de los grandes temas de la semana.

    RECHAZADO. Como la mayoría de los soberanistas, me he resistido demasiado tiempo a aceptar cuál es el sentido último de la acción política de los QWERTY. A estas alturas, sin embargo, no puede estar más claro que trabajan al servicio del statu quo borbónico del 78. En Cataluña son ya su última trinchera, mientras el establishment valora si es a tiempo de construir alguna otra detrás alrededor de los restos de Unión y de los pocos disidentes de la antigua Convergencia como el marido de Inés Arrimadas. Esta semana, Lluís Rabell ha dicho que se sienten rechazados de la movilización de la Diada. Quién no recuerda el cerco patético de la Caja, con Camats y Herrera. La estrategia es clara: cada año, atacar la movilización de la Diada, como si fuera la primera vez que se desmarcan, cuando la realidad es que no han colaborado nunca. Que sigan su decantación dependentista y nos dejen en paz.

    RÉGIMEN. Desde las páginas de la antes solvente diario "El País", cada vez, más órgano de opinión del establishment y su instrumento político privilegiado, Ciudadanos, la presión sobre el partido socialista crece exponencialmente. Las fuerzas que han construido y vivido del Régimen del 78 comienzan a someter el PSOE en general y concretamente Pedro Sánchez y su equipo dirigente a unos niveles de presión desconocidos hasta ahora. La consolidación del pacto entre el PP y Ciudadanos ayudará a subir la temperatura de la caldera al punto de ebullición. Veremos si el secretario general del partido es capaz de resistir el fuego cruzado. Cada día será más difícil resistir la cadencia y la potencia del fuego exterior, por muy bien parapetado que Sánchez esté en el interior del partido; pero lo será aún más cuando las balas comienzan a llegar desde dentro. Nosotros, palomitas y disfrutar de la función.

    REFERENTES. Resulta estremecedor comprobar, una y otra vez, con el silencio absoluto de la izquierda española, hasta qué punto el fascismo impregna las instituciones españolas. Hemos hablado mucho del nacionalismo banal, aquel que da por hecha la presencia del españolismo en cualquier escenario, mientras hay que justificar cada paso del soberanismo. También habría que hablar, en el caso del Reino de España, de un fascismo banal. Que la cuenta oficial del Ejército de Tierra en twitter utilice las palabras de un artículo publicado en el diario falangista "El Alcázar" en 1949 por el escritor Camilo José Cela, en alabanza del militar fascista y fundador de la guardia civil Millán Astray , como reacción a la derrota de Rafael Nadal en el partido por la medalla de bronce de la competición de tenis de los Juegos Olímpicos explica bien a las claras en qué tipo de sociedad somos. Sólo un loco no querría huir allí cuando antes.

    SECTARISMO. No hay semana en la que los QWERTY no nos ofrecen un nuevo ejemplo de desgraciado sectarismo. Tras la patética ofensiva para expulsar de la memoria colectiva del país las instituciones soberanas de derecho púbico anteriores a la conquista castellana y la implantación del régimen borbónico (los efectos de ambos, aún vigentes), durante la inauguración de la Universidad catalana de Verano (UCE) de Prada, el presidente del Instituto de Estudios Catalán ha dado a conocer la retirada de la subvención de 5.500 euros recibida hasta ahora del Ayuntamiento de Barcelona; la profesora Elisenda Paluzie explicaba en las redes sociales poco después de que el consistorio de la capital destina, en cambio, 50.000 en la Universidad Progresista de Verano de Cataluña (UPEC). Colocar en cargos sólo mis, emplear sólo los míos, hacer oír la voz sólo de mis. Sectarismo en estado puro. Nueva política en busca de la hegemonía.

    Unilateralidad. El unionismo ha hecho de la unilateralidad un tótem en negativo, sobre todo, porque saben que es nuestro abre-latas. Mientras acusan el independentismo de pensamiento mágico, no paran de repetir consignas increíbles. Hablan de cosas tales como una República Catalana soberana pero no independiente (caso único en el mundo), como en el caso de Gerardo Pisarello al debate organizado por el ANC de Gracia esta semana. Él y otros líderes encomunistes hablan de la necesidad de ganar aliados para asegurar el reconocimiento internacional: otra muestra evidente de irrealismo. Nadie, pero nadie, reconocerá Cataluña como estado independiente, ni hará ninguna muestra pública de tener la más mínima intención de hacerlo, precisamente hasta el momento en el que las instituciones catalanas ejerzan la soberanía real sobre su territorio. No habrá ningún reconocimiento antes de la independencia. Y la independencia sólo es posible de manera unilateral. Sin unilateralidad, nada de nada.

    VIA. Durante el verano tampoco hay tregua. El desastre del sistema ferroviario catalán propiciado por la antigua RENFE no descansa nunca. En el último caso, esta semana, máquinas de tren de hace treinta años, progresivamente desplazadas hasta Cataluña para hacerlas rodar sobre infraestructuras en un estado degradado por la desinversión, del todo lamentable. La aceptación por parte de la Generalidad de la modificación de los horarios por parte de la operadora, de momento, parece que sólo ha servido para que RENFE se ahorre dinero de las compensaciones por retraso en las que tenía que hacer frente hasta ahora. Dado que es evidente que el Gobierno nos castiga con nulas inversiones por razones políticas, convendría que el Departamento de Territorio y Sostenibilidad mantuviera una actitud extremadamente exigente a la hora de analizar si los nuevos compromisos de la empresa ferroviaria se están cumpliendo o no. Porque todo el mundo sabe que no cumplirá.

    Miquel Pérez Latre (@Granollacs), archivero, historiador y bloguero.

  10. #20950
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Sànchez Piñol té raó sobre Forcadell*21.08.2016 22:00

    *

    L’escriptor Albert Sànchez Piñol ha respost amb contundència les declaracions d’uns quants polítics de Junts pel Sí que reclamaven mobilitzacions populars contundents en el cas que el Tribunal Constitucional espanyol inhabilitàs la presidenta del Parlament de Catalunya. Piñol diu que si això passa qui té la responsabilitat de respondre ja no és la ciutadania, sinó els diputats que van ser elegits el 27-S. I que no cal fer mobilitzacions, sinó una cosa molt més senzilla i important: complir les resolucions del parlament que retiren la legitimitat al constitucional espanyol i mantenir Carme Forcadell a la presidència del parlament.

    *Estic completament d’acord amb Sànchez Piñol. Si el constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell, en aquell mateix moment entrarem al punt de no retorn del procés d’independència. I, per tant, la posició que adopte el parlament serà decisiva: marcarà la diferència entre anar per a la creació de la república o renunciar-hi.*

    *Si el constitucional espanyol inhabilita Carme Forcadell i el parlament no fa cas de la sentència i li permet de continuar presidint les sessions, serem ja en allò que tècnicament es coneix per ‘independència de facto’. I la més important és que no cal cap justificació per a arribar-hi perquè les declaracions aprovades pel Parlament de Catalunya són ben clares. Només cal voluntat política. Decisió.

    *És evident que les conseqüències d’una decisió com aquesta seran transcendentals, definitives. L’estat espanyol entrarà en una espiral d’enfrontament que no pot servir per a res més que per a accelerar els terminis del procés d’independència. És possible fins i tot que el PP i Ciutadans abandonen el parlament, perquè el considerarien a partir d’aleshores un parlament il·legal. Això ha passat a gairebé tots els processos d’independència i no ens ha de fer gens de por. A l’estat espanyol, així són les coses, només li quedarà l’opció de conformar-se i acceptar la realitat o la del cop d’estat per a dissoldre l’autonomia de Catalunya, i això és ben obvi que portaria a la proclamació immediata de la independència.*

    *Ningú no dubta que en eixes circumstàncies la mobilització dels ciutadans seria extraordinària, en defensa de les institucions. I no és aquesta, per tant, ni la qüestió ni la pregunta. La pregunta és si els nostres diputats estaran disposats a assumir la seua responsabilitat històrica o no.

    http://m.vilaweb.cat/article.html?se...bre-forcadell/

    ---

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •