Page 2096 of 2154 FirstFirst ... 109615961996204620862094209520962097209821062146 ... LastLast
Results 20,951 to 20,960 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #20951
    Senior Member Amateur diacritico's Avatar
    Join Date
    Jan 2012
    Posts
    605
    Thanks
    30
    Thanked 22 Times in 22 Posts
    Indepes nazis?



















    Gamper: "El que no es culé es franquista y anticatalán"
    Torriky el friki: El que valora jugadores por estadísticas, no entiende (ni probablemente le gusta) el futbol.

  2. #20952
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Les tortures a Jordi Carbonell per parlar en català

    L'històric militant independentista va explicar amb detalls els seus dos empresonaments en una entrevista el 2005 i en les seves memòries

    La mort de Jordi Carbonell avui als 92 anys ha desfermat una onada de missatges de condol a Twitter, com ara el del president de Catalunya, Carles Puigdemont, o el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Les mostres d’afecte han recordat les seves múltiples facetes, com ara la de professor de llengua catalana, d’exportador de l’idioma a universitats d’altres països, d’activista antifranquista, de fundador de l’Assemblea de Catalunya, de president d’Esquerra Republicana o d’històric independentista que no es perdia cap gran acció sobiranista en aquests últims cinc anys de procés, tot i ratllar els 90 anys. Un dels moments de la seva vida recordats avui a les xarxes són les tortures que va rebre per parlar català.

    © @marcpuigperez









    Carbonell, víctima del sistema de tortures conegut com 'la cigonya'

    Segons ell mateix va explicar en una entrevista a la revista Llengua Nacional el 2005, després de fundar l’Assemblea de Montserrat el gener de 1971 les autoritats el van citar a la comissaria de policia de Via Laietana, on es va negar a declarar en castellà: “Em van dur al soterrani i em van començar a dir: ‘Usted no lo aguantará, porque esto es insalubre y usted es viejo –jo tenia 47 anys-’”. Ell no va cedir i va continuar parlant en català, i tot seguit “em van fer la cigonya (un aparell torturador que subjecte a la víctima pel coll, mans i turmells alhora), m’amenaçaven i em feien molta pressió psicològica”. Carbonell també recordava d’aquell episodi que un dels arguments dels oficials per parlar en castellà era el ‘derecho de conquista’.

    D'una cel·la d'aïllament a una sala d'observació psiquiàtrica

    L’episodi a Via Laietana va tenir continuïtat, perquè d’allà el van enviar a un jutjat, i del jutjat a la presó, on només entrar li van dir: “Usted se cree que esto es la Jefatura, pero esto es la cárcel. Ha caído en un pozo sin fondo y tiene la tapa encima; nadie oirá hablar más de usted”. El van posar a una cel·la d’aïllament: “No em passaven el menjar que em portaven de casa –el de la presó no me’l podia prendre-, hi feia un fred que pelava. Com que era una cel·la de càstig, no hi havia llit, la tassa del vàter i un petit lavabo, res més, ni un lloc per seure”. Ni el tracte infrahumà que va rebre, però, el van fer desistir a parlar en català, cosa que li va valer que el portessin a una sala d’observació psiquiàtrica.

    El segon empresonament

    Després de 18 dies de presó, Carbonell va poder-ne sortir en llibertat provisional gràcies a una gran pressió internacional, amb cartes de professors universitaris i protestes als consolats espanyols, segons va explicar ell mateix en el llibre de memòries “Entre l’amor i la lluita”. Dos anys després, en el marc de l’anomenada ‘Detenció dels 113’, l’històric militant antifranquista tornava a la presó, amb “tortures, xantatge” i “duríssimes condicions” a la presó. Tot plegat, una altra temporada privat de llibertat fins el gener de 1974. Del seu recorregut empresonat en va treure una conclusió, que explicitava a l’entrevista a Llengua Nacional: “Després diuen que no hi ha hagut repressió contra la nostra llengua. A mi, aquestes mentides, no me les poden dir!”.
    http://www.directe.cat.prx2.unblocks...rlar-en-catala

    ---------

    Las torturas a Jordi Carbonell por hablar en catalán

    El histórico militante independentista explicó con detalles sus dos encarcelamientos en una entrevista en 2005 y en sus memorias

    La muerte de Jordi Carbonell hoy a los 92 años ha desatado una ola de mensajes de pésame en Twitter, como el del presidente de Cataluña, Carles Puigdemont, o el vicepresidente del Gobierno, Oriol Junqueras. Las muestras de afecto han recordado sus múltiples facetas, como la de profesor de lengua catalana, de exportador del idioma en universidades de otros países, de activista antifranquista, de fundador de la Asamblea de Cataluña, de presidente de ERC o de histórico independentista que no se perdía ninguna gran acción soberanista en estos últimos cinco años de proceso, a pesar de rayar los 90 años. Uno de los momentos de su vida recordados hoy en las redes son las torturas que recibió para hablar catalán.
    © @marcpuigperez

    Carbonell, víctima del sistema de torturas conocido como 'la cigüeña'

    Según él mismo explicó en una entrevista en la revista Lengua Nacional en 2005, después de fundar la Asamblea de Montserrat en enero de 1971 las autoridades lo citaron en la comisaría de policía de Via Laietana, donde se negó a declarar en castellano : "me llevaron al sótano y me empezaron a decir: 'Usted no lo aguantará, Porque esto es insalubre y Usted se viejo -yo tenía 47 años-". Él no cedió y continuó hablando en catalán, ya continuación "me hicieron la cigüeña (un aparato torturador que sujeto a la víctima por el cuello, manos y tobillos vez), me amenazaban y me hacían mucha presión psicológica". Carbonell también recordaba de aquel episodio que uno de los argumentos de los oficiales para hablar en castellano era el 'derecho de conquista'.

    De una celda de aislamiento en una sala de observación psiquiátrica

    El episodio en Via Laietana tuvo continuidad, porque de allí lo enviaron a un juzgado, y del juzgado en la cárcel, donde sólo entrar le dijeron: "Usted se crea que esto es la Jefatura, pero esto es la cárcel . Ha caído en un pozo sin fondo y Tiene la tapa Encima; nadie oirá hablar más de usted ". El pusieron a una celda de aislamiento: "No me pasaban la comida que me llevaban de casa -el de la cárcel no me lo podía tomarlas, hacía un frío que pelaba. Como era una celda de castigo, no había cama, la taza del inodoro y un pequeño aseo, nada más, ni un lugar para sentarse ". Ni el trato infrahumano que recibió, sin embargo, le hicieron desistir a hablar en catalán, lo que le valió que lo llevaran a una sala de observación psiquiátrica.

    El segundo encarcelamiento

    Después de 18 días de prisión, Carbonell poder salir en libertad provisional gracias a una gran presión internacional, con cartas de profesores universitarios y protestas en los consulados españoles, según explicó él mismo en el libro de memorias "Entre el amor y la lucha ". Dos años después, en el marco de la llamada 'Detención de los 113', el histórico militante antifranquista volvía a la cárcel, con "torturas, chantaje" y "durísimas condiciones" en la cárcel. Todo ello, otra temporada privado de libertad hasta enero de 1974. De su recorrido encarcelado sacó una conclusión, que explicitaba en la entrevista en Lengua Nacional: "Luego dicen que no ha habido represión contra nuestra lengua. A mí, estas mentiras, no me las pueden decir! ".

  3. #20953
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Andorra investigarà si l’Estat va fer xantatge per atacar el procés

    NÚRIA ORRIOLS*Barcelona23/08/2016 00:03

    La justícia andorrana investigarà la presumpta coacció que va exercir l’estat espanyol sobre els directius de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per filtrar informacions que perjudiquessin el procés sobiranista. Així ho ha decidit la jutge Canòlich Mingorance un cop acabada la instrucció del cas BPA sobre suposades il·legalitats de diversos directius de l’entitat bancària.

    Tot i que la relació de la BPA amb els escàndols polítics -el banc està acusat de filtrar les dades de la família Pujol- no tenia res a veure amb la investigació, l’accionista majoritari de la BPA, Higini Cierco, va denunciar en la seva declaració pressions, amenaces i xantatge per part d’autoritats espanyoles perquè revelessin informació sobre Pujol i també per trobar informació que involucrés l’expresident Artur Mas, l’actual vicepresident, Oriol Junqueras, o familiars seus.

    Cierco va identificar l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i l’excap d’Afers Interns Marcelino Martín Blas com a autors de les suposades pressions. Arran d’això, la jutge ha decidit obrir dues peces separades en el cas BPA, una per investigar si hi va haver amenaces i l’altra per presumpte delicte de revelació de secret professional del conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel. Cierco va dir que els directius de la BPA haurien facilitat dades sobre el patrimoni dels Pujol a la policia espanyola, ja que no hi havia dades sobre cap compte ni de Mas ni de Junqueras.

    D’aquesta manera, Mingorance enviarà a la justícia ordinària les presumptes amenaces i coaccions i, d’altra banda, remetrà la informació sobre la declaració de Cierco a la jutge que fins ara investigava la presumpta revelació de secrets bancaris en relació al cas Pujol.

    Aquest segon procés estava obert arran de la querella que la família de l’expresident va presentar quan el diari*El Mundo*va treure a la llum els seus comptes a Andorra. El text fins ara no assenyalava cap autor concret, però com a conseqüència de les noves informacions, la defensa de la família Pujol ampliarà la querella. El seu advocat a Andorra, Jean Michel Rascagneres, va avançar ahir a l’ARA que demanaran la imputació del conseller delegat de la BPA, perquè, segons Cierco, va ser ell qui va revelar el patrimoni de Pujol a les autoritats espanyoles -informació que ha de confirmar el tribunal, afegeix l’advocat-. També la de l’excomissari de la policia Martín Blas i l’agregat d’Interior a l’ambaixada Celestino Barroso. El diplomàtic, matisa Rascagneres, pot estar protegit per la immunitat del càrrec. A tots tres els acusaran d’“instigar” un delicte de revelació del secret professional. En paral·lel, els Pujol es personaran com a acusació particular en la peça separada sobre coaccions i amenaces.

    Martín Blas és un dels excomissaris implicats en l’operació Catalunya,segons va declarar davant els jutjats de Madrid el comissari José Manuel Villarejo. L’alt càrrec policial va admetre que hi havia una operació secreta orquestrada per trobar casos de corrupció que impliquessin polítics independentistes a través de la unitat d’Afers Interns i de Planificació i Estratègia.

    Fonts consultades del Govern van celebrar ahir que s’investigui la “instrumentalització” de l’Estat per anar en contra de l’independentisme però van lamentar que hagi de ser la justícia d’Andorra i “no l’espanyola” la que obri una investigació sobre la “guerra bruta” de l’Estat contra el procés.

    http://m.ara.cat/politica/Andorra-in...637236316.html

    ----

  4. #20954
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Amb el nas tapat

    Sebastià Alzamora22/08/2016 18:12

    Segueix-me

    Al portaveu parlamentari de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, el va trair diumenge el subconscient quan li va arribar el seu moment de practicar elbullying*sobre Pedro Sánchez per arrossegar-lo a facilitar la investidura del Buda Mariano. I és que Carrizosa va invocar la responsabilitat del líder socialista amb un símil altament clarificador: “De la mateixa manera que molts ciutadans van a votar amb el nas tapat perquè no els agrada el que veuen als partits polítics, Pedro Sánchez també ha de fer possible la investidura de Rajoy”. Ja pot dormitar en funcions tant com vulgui, el líder del PP, amb aquesta guàrdia de corps que li ha sorgit espontàniament de les files taronges. Ni tan sols una diputada*pepera*com Andrea Levy, que diumenge també es contorsionava davant dels micros per exigir al PSOE que permeti la formació de govern -“Que nos dejen formar gobierno”, va dir-, hi posa tanta convicció, i furor si escau, a l’hora de fer culpables els pèrfids socialistes de gosar pertorbar l’oceànica migdiada del Buda.

    PP i C's fa tant de temps que ens insulten a la cara amb els seus actes que alguns ja ho fan també de paraula

    Però tornem al gran Carrizosa, que amb les seves paraules situa perfectament el nivell de qualitat democràtica que representa i garanteix el partit en el qual milita. Traduïdes, les seves declaracions diuen literalment el següent: “Ja tenim la ciutadania acostumada a menjar merda sense protestar gaire, de manera que qui s’ha cregut qui és aquest Pedro Sánchez per negar-se a engolir la ració que nosaltres considerem que li pertoca”. Vull dir que PP i Ciutadans en particular, i en general tota la classe política espanyola, fa tant de temps que ens insulten a la cara amb els seus actes que alguns ja comencen a atrevir-se a fer-ho també de paraula. Però l’espectacle de dos partits que han signat un acord que no suma bombardejant un tercer perquè actuï amb la mateixa submissió que pressuposen als votants és insuportable fins i tot encara que ens tapem el nas, els ulls i les orelles.

    http://m.ara.cat/opinio/sebastia-alz...637236264.html

    ---

  5. #20955
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Jordi i capalt

    "Fins al final, ha mantingut el cap ben alt i ha pogut mirar-se al mirall cada matí, sense envermellir, perquè sempre ha estat al servei d’aquest poble"


    per Josep-Lluís Carod-Rovira 22/08/2016



    L’habitació era la 213, a l’hospital. Cent números menys de l’emblemàtic 113 que tant va marcar les nostres vides, com a detinguts en la caiguda de l’Assemblea de Catalunya, el 28 d’octubre de 1973. Hi vaig pensar de seguida, en adonar-me’n. El Jordi jeia al llit, cobert per un llençol, amb tot el reguitzell de sèrums que acompanyen els malalts en aquests casos. Fa només cinc dies i, fora al carrer, la calor era extrema i el sol bleïa les pedres. Tenia els ulls tancats i semblava que dormia, fins que l’Anna Carbonell, va dir-li: “Pare, són el Pep i la Teresa que han vingut a veure’t”. Va obrir els ulls de sobte, en sec que diem a Tarragona, i va somriure’ns. La Teresa va agafar-li la mà tota l’estona i amb aquella lluïssor als ulls que només dóna l’entusiasme per una causa, el Jordi exclamà: “Aquesta vegada sí, ho aconseguirem, segur! Jo ja estic apuntat per a l’11 de setembre, però encara que no hi pugui anar, sapigueu-ho i que consti en algun lloc que jo també hi sóc”. Era el Jordi Carbonell de sempre, patriota, coherent, íntegre... Estic content d’haver-lo anat a veure poques hores abans que ens deixés per sempre i haver-li pogut transmetre la meva convicció que, malgrat els nostres errors i flaqueses, sí, ho aconseguirem. Era tan evident allò que estàvem convençuts d’obtenir que ni ho vam esmentar.

    De tornada cap a casa, com en una pel·lícula de la qual van passant imatges més o menys ordenades cronològicament vaig recordar, justament, aquell 28 d’octubre del 1973 en què J.Cruyff s’estrenava a can Barça i a nosaltres ens detenien. Aquell migdia havíem de dinar a casa seva, a l’adreça particular ja entranyable del carrer Craywinckel. És aquí on vam acudir a primera hora del matí i, amb ell, vam anar a la reunió clandestina de la comissió permanent de l’Assemblea de Catalunya, on era una de les figures més destacades. Com que jo llavors duia el pèl molt llarg, la policia va dir-li després que hi havia acudit acompanyat de dues noies, ja que les fotos de la bòfia eren preses d’esquena i no se’m veia la barba. A comissaria, a Via Laietana, el Jordi va repetir el mateix gest de coratge personal i dignitat nacional que ja havia protagonitzat en la seva anterior detenció: va ser l’únic que va respondre a totes les preguntes de l’interrogatori en català, tot i la insistència irada dels policies a exigir-li que ho fes en castellà. “No puc, no puc fer-ho. És un dret col·lectiu de tot un poble, poder usar la seva llengua en tot moment i circumstància, i jo no sóc ningú per a renunciar-hi, perquè no es tracta d’un dret només meu, personal”. Per aquesta valentia civil davant l’opressor, Joan Brossa li havia dedicat el poema “Jordi i cap alt”, que ara mateix he tornat a llegir en veu alta: “Jordi i cap alt, tot sol davant la fera, des del seu cau li escups a la guerrera”... Un divendres de finals del febrer següent, vam anar a veure l’arquebisbe de Tarragona, Josep Pont i Gol, en nom de l’Assemblea de Catalunya, a intercedir per si podia pressionar-se el dictador, des del Vaticà i evitar així la mort de Puig Antich. Recordo que jo hi anava vestit de soldat, ja que acabava d’arribar del campament de Sant Climent de Sescebes i, com que ja era tard, no vaig tenir temps de canviar-me. La trobada vaig aconseguir-la mitjançant mossèn Miquel Barberà, antic professor meu i tinc present l’acollida afable i el to tan còmplice amb nosaltres del doctor Pont i Gol.

    El Jordi, influït pels seu temps a Liverpool, on va arribar catalanista i liberal i en tornà independentista i d’esquerres, era un home pulcre i educat, amabilíssim, amb tota una aparença física de lord anglès. Sempre em cridava l’atenció, quan hi havia manifestacions unitàries com les del febrer del 1976, que ell hi acudís empolainat, impecablement vestit i degudament encorbatat: “Com que en sortiran imatges a fora i també ens veurà la gent normal que passi pel carrer en aquell moment, és molt important que s’hi vegi que hi ha gent ben vestida i arreglada que també va contra el règim”. De fet, anys a venir, no s’estava mai de recordar-nos: ”Hem de ser moderats en la forma i radicals en el contingut”. Insistia molt, observant la nostra pròpia història, que no érem prou conscients de la por que nosaltres fèiem als nostres adversaris i que la nostra arma més potent i eficaç no era altra que la unitat.

    Després va venir la mort del dictador, la decepció i la gran ensarronada de la transició en la qual Catalunya, en nom d’un fals pragmatisme, va veure a galet. Per a revoltar-se contra tot això, el Jordi va fundar Nacionalistes d’Esquerra i va llançar-se plenament a fer campanya. Tinc present un viatge a Tortosa i una llarga i alliçonadora conversa amb Jesús Massip, llavors l’arxiver local. Va ser una gran frustració que no en sortís ningú elegit i un article memorable de Vázquez Montalbán es planyé que Carbonell no hagués obtingut un escó que es mereixia molt més que bona part dels que sí que van aconseguir-lo. Després va fer el pas cap a ERC i el 1996 va formar tàndem amb mi per a ocupar-ne ell la presidència i jo la secretaria general. Sempre va ser-hi el meu aliat més gran. Fins al darrer moment ha estat al peu del canó i, transversal i amb esperit unitari com ningú, no va dubtar a fer costat a l’anterior president de la Generalitat quan aquest fou cridat a declarar i allà féu pinya nacional, des de la seva cadira de rodes. Símbol d’un país resistent que no cedia davant l’adversitat, amb una concepció nacional dels Països Catalans i partidari d’una esquerra moderna i no dogmàtica, ha estat també un dels noms més destacats de la cultura i la política de les darreres dècades. Fins al final, ha mantingut el cap ben alt i ha pogut mirar-se al mirall cada matí, sense envermellir, perquè sempre ha estat al servei d’aquest poble. I de res ni ningú més.



    http://elmon.cat/opinio/15260/jordi-i-capalt

    ---

  6. #20956
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Operació Nadal a Madrid

    "El cinisme és una arma clàssica de l'acció política, però en d'altres països té com a límit l'opinió pública"

    per Salvador Cot 21/08/2016



    El PP decideix amb el dit índex que les terceres eleccions seran el dia de Nadal i, tot seguit, la campanya contra el PSOE es basa, precisament, en acusar Pedro Sánchez i els seus d'obligar als ciutadans a votar per Nadal. El fet en si mateix no té importància, però és un símptoma ben estrident de la forma d'entendre la política i el poder a Madrid.

    L'esquema és exactament el mateix que s'aplica contra Catalunya. L'estat espanyol decideix prohibir qualsevol forma de referèndum, consulta, procés participatiu o el que sigui per a, immediatament, atacar els partits independentistes acusant-los de no seguir l'itinerari legal. Tot un expresident de la Generalitat ha acabat processat encara que en tot moment hagués buscat la manera de no xocar contra la bastida jurídica que conformen les lleis espanyoles i els seus intèrprets, els dotze espavilats del Tribunal Constitucional.

    El cinisme és una arma clàssica de l'acció política, però en d'altres països té com a límit l'opinió pública. La diferència és que a Madrid els mitjans de comunicació no tan sols no critiquen, sinó que comparteixen aquest estil d'autoritat que se situa just per sobre dels usos democràtics. És per això que a la immensa majoria dels ciutadans espanyols un escàndol de la magnitud d'aquesta "Operació Nadal" del PP els sembla normal i acceptable. Cal tenir-ho en compte. Sempre.



    http://elmon.cat/opinio/15258/operacio-nadal-a-madrid

    ------

  7. #20957
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Jordi Carbonell, l’oblit i la fatiga

    Antoni Bassas23/08/2016 18:58

    Segueix-me

    EL 20-N DEL 2000, als 25 anys de la mort de Franco, vam emetre*El matí de Catalunya Ràdio*des de la comissaria de Via Laietana, i vam baixar als calabossos de la dictadura. Entre els convidats hi havia Jordi Carbonell, que va explicar que allà va ser torturat per haver contestat a les preguntes de la policia en català: “Com que això no és un dret individual com aquesta americana, que em podria treure i l’hi podria donar, sinó que és un dret col·lectiu, no hi puc renunciar i contestaré en català”. I en persistir, va ser enviat a observació psiquiàtrica. Que és on a alguns ens continuen enviant. En un memorable article a Ctxt, Jordi Graupera va escriure aquest estiu: “El mite fundacional d’Espanya no és l’antifeixisme. El mite fundacional de la democràcia constitucional espanyola és l’oblit”. ¿Oblidarem els Jordis Carbonells i direm que estem fatigats?

    http://m.ara.cat/opinio/antoni-bassa...637836234.html

    ---

  8. #20958
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L'operació BPA, banc de proves de Fernández Díaz

    Ernesto Ekaizer23/08/2016 22:32

    Segueix-me

    L’obtenció dels comptes de la família Pujol el juliol del 2014 va servir de model per a les operacions que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va ampliar contra dirigents sobiranistes, entre els quals Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras.

    A les seves converses de l’octubre del 2014 amb l’aleshores director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, el ministre de l’Interior assenyala, en relació a la publicació dels comptes bancaris de membres de la família Pujol amb ingressos de 3,4 milions d’euros el desembre del 2010:

    -¿Recordes quan va treure allò*El Mundoamb la captura de pantalla aquella i tal?

    -Sí.

    -Això va fer que Jordi Pujol deixés la política i perdés el suport, i que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil*fes un parell de pinces. ¿M’explico?

    -Sí.

    -Aquí el que hi deia era: número de compte corrent, qui i en quina data havia ingressat a la Banca Privada d’Andorra... M’explico? I aquí [en referència a Xavier Trias, llavors alcalde de Barcelona] hi diu les quantitats, el número de compte corrent, la data en la qual tanca el compte corrent i el transfereix a bancs d’Andorra. I el seu germà...

    Fernández Díaz explica a continuació que en filtrar aquest tipus d’informacions, la Fiscalia Anticorrupció comença a donar una importància als assumptes que planteja la policia que abans eludia. El ministre explica a De Alfonso la rellevància que té filtrar informacions per aconseguir que la Fiscalia actuï.

    Ara els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) -que el ministre cita a les seves converses amb De Alfonso- han explicat a la jutge Canòlich Mingorance que l’entitat va aportar aquells comptes per amenaces i xantatges de dos personatges: l’agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Celestino Barroso, i l’aleshores cap d’Afers Interns de la policia, Marcelino Martín de Blas, un home que havia sigut enviat a Catalunya l’octubre del 2012 per aconseguir, abans de les eleccions autonòmiques, una entrada i escorcoll a la seu de CDC. No va tenir èxit. Els fiscals Sánchez Ulled i Bermejo van rebutjar la seva proposta.

    L’operació de la Banca Privada d’Andorra serà investigada per una jutge a la Batllia d’Andorra, a la qual la magistrada Mignorance ha enviat el dossier. Els tres personatges en el punt de mira de Fernández Díaz aquells dies de juliol del 2014, quan Barroso i De Blas pressionen la família Cierco, són, a part de Pujol, Xavier Trias, Artur Mas i Oriol Junqueras. Fernández Díaz munta la filtració d’un compte fals de Trias a la UBS de Suïssa, però no aconsegueix res a Andorra sobre Mas i Junqueras. Després, el ministre, a través del Sepblac (Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals), que depèn d’Economia, es dirigeix a Liechtenstein simulant una investigació per obtenir dades sobre Pujol i Mas. La justícia de Liechtenstein denega les peticions i afirma que no existeixen aquells comptes.

    La investigació d’Andorra arriba en moments en què la querella criminal de Xavier Trias i CDC, ara PDC, encara no s’havia presentat davant el Tribunal Suprem. L’ARA va aportar el text íntegre d’aquella querella elaborada per l’advocat Xavier Melero per a Trias, a la qual es va unir CDC. L’esmentada querella, amb data del 19 de juliol, s’havia de presentar el 20 de juliol, però les negociacions amb el PP per a la possible obtenció de grup parlamentari del PDC al Congrés van frenar la iniciativa. Ahir Francesc Homs va dir que per raons de “procediment” serà presentada l’1 de setembre. Andorra s’ha anticipat a investigar les ramificacions delFernandezgate*fora d’Espanya.

    http://m.ara.cat/politica/BPA-banc-p...637836266.html

    ---

  9. #20959
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    24/8: No hi van convidar Rajoy

    Vicenç Villatoro23/08/2016 17:50

    Segueix-me

    AQUESTA SETMANA s’han reunit Merkel, Hollande i Renzi per parlar del rellançament de la Unió Europea després del Brexit. La premsa ha parlat de la reunió dels tres grans, i ho són. Però -sense la Gran Bretanya- a Europa hi ha un altre estat gran, a no gaire distància: Espanya. I allà on es reuneixen tres, se’n reuneixen quatre. Ni Rajoy hi era ni ningú -ni la premsa espanyola- l’hi va trobar a faltar. Espanya és un estat gran i econòmicament potent. La seva recuperació ha estat notable. Els altres tres no estan ara en el millor moment. El lideratge alemany és indiscutible, però ja no tiba tant. França té un gran paper històric, però no acaba d’anar bé. I d’Itàlia es diu que és avui el gran malalt d’Europa.

    Espanya no és percebuda com un dels motors d’Europa

    Si només miressin els números, Espanya hi hauria de ser. I no hi era. Perquè no és percebuda com un dels motors d’Europa. Amb un govern en funcions, una crisi política surrealista, un president sense carisma, una democràcia escassament arrelada i orgullosa de la seva baixa qualitat, Espanya no està políticament en el grup del davant, on sí que hi és econòmicament. No és un estat locomotora, sinó un estat remolcat. No té el peu a l’accelerador, sinó al fre. I en una reunió per accelerar ningú hi convida un especialista en frenades.

    http://m.ara.cat/opinio/vicenc-villa...637836223.html

    ---

  10. #20960
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Entre Otegi i el PP

    Sebastià Alzamora24/08/2016 21:08

    Segueix-me

    La decisió de la Junta Electoral de Guipúscoa que inhabilita Arnaldo Otegi com a candidat a les eleccions basques del dia 25 de setembre ha omplert de goig i gaubança el vicesecretari general de coordinació del PP, Fernando Martínez Maíllo, i el candidat del mateix partit a la Lehendakaritza, Alfonso Alonso. L’un i l’altre van esclatar ahir en expressions altisonants molt del gust de la gavina blava, com ara “Una vegada més, han vençut la justícia i l’estat de dret”, o bé que la candidatura d’Otegi representaria “un insult a la dignitat de les víctimes d’ETA, perquè Otegi és un terrorista [sic]” (la sentència que suposadament l’inhabilita es guarda molt de titllar-lo de terrorista, senzillament perquè no ho és) i també “una vergonya per a la democràcia”.

    Sentim dissentir de les doctes opinions de Maíllo i Alonso, però el que ens sembla un insult a la dignitat ciutadana és la persecució i prohibició d’una opció política tan legítima com qualsevol altra (en aquest cas, l’independentisme basc) sota pretextos tan èticament reprovables com la manipulació del dolor de les víctimes d’una banda terrorista, conduïda a través de vies jurídiques tan qüestionables que fa temps que han convertit Espanya en una trista caricatura del que s’entén com un estat de dret. I si una cosa considerem com una vergonya per a la democràcia és la tristesa de ser governats per un partit com el PP, que ha assolit unes cotes tan insòlites de corrupció que el partit sencer es troba actualment imputat per aquesta justícia amb què encara tenen el coratge d’omplir-se la boca. Diríem encara que, arribats al punt escandalós a què hem arribat, el que és una vergonya personal és tenir l’humor de parlar en nom d’aquest partit, o d’ocupar-hi càrrecs o llocs a llistes, però aquesta és una qüestió que Maíllo i Alonso, com tots els dirigents del PP, haurien de dirimir amb la seva consciència. De moment, amb Otegi al capdavant o no, del que no hi ha dubte és dels excel·lents auguris electorals d’EH Bildu. L’enhorabona, senyors defensors de la justícia, la democràcia i l’estat de dret.

    http://m.ara.cat/opinio/Otegi-PP_0_1638436170.html

    ---

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •