Florentino Pérez reclama a l'Estat 450 milions per la fallida del túnel de l'AVE als Pirineus
Els bancs i fons creditors aboquen l'empresa concessionària a la liquidació
XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 16/09/2016 00:15
Entrada al túnel del Petús, que ara passarà a gestionar una societat conjunta entre Espanya i França. / ACN
El president d’ACS, Florentino Pérez, i els seus socis francesos d’Eiffage podrien arribar a reclamar fins a 450 milions d’euros als estats espanyol i francès per la fallida del túnel del tren d’alta velocitat que comunica Espanya i França pel Pertús, i que travessa els Pirineus. ACS i Eiffage són els socis de la concessionària del túnel i del tram internacional, TP Ferro, una empresa abocada a la liquidació després de no superar el concurs de creditors. Ahir s’havia de celebrar al jutjat mercantil de Girona la junta de creditors per decidir sobre la proposta de conveni presentada per TP Ferro per salvar la companyia.
Però els fons i bancs creditors van girar l’esquena a la proposta de TP Ferro -de fet, van impedir que hi hagués prou quòrum per votar la proposta de conveni- i, per tant, el jutge, Hugo Novales, es veurà obligat a decretar la liquidació de la societat, que té un deute de més de 557 milions d’euros, segons van informar fonts judicials, en un procés semblant al d’algunes autopistes de peatge de Madrid. Del deute, uns 392 milions estan en mans dels bancs i els fons d’inversió.
La fallida de la companyia i la seva liquidació no afectaran el funcionament del túnel, ja que se’n farà càrrec en primer terme l’administrador concursal i, un cop liquidada la concessionària, n’assumiran la gestió directa els estats espanyol i francès mitjançant una societat conjunta participada per les respectives gestores ferroviàries: Adif per part d’Espanya i SNCF Réseau per part de França, segons va explicar el director general de TP Ferro, Petros Papaghiannakis.
Però, un cop liquidada la societat, cosa que hauria de comportar la venda dels seus actius, els socis podrien reclamar a Espanya i França els 450 milions de valor comptable d’aquests actius, ja que el contracte de concessió inclou la clàusula de responsabilitat patrimonial de l’estat. Això portarà probablement a un litigi, ja que l’estat francès ja va avançar que no pensa pagar, i en el cas espanyol probablement passarà el mateix després del precedent del cas Castor. Això podria portar a un litigi davant el tribunal arbitral de la Unió Europea a Brussel·les -ja que és una concessió internacional-, que podria trigar anys a decidir.
En cas que hi hagués indemnització, permetria a TP Ferro tenir liquiditat per pagar el deute multimilionari que acumula amb bancs i fons d’inversió. “En tot cas, però, serà un procés molt llarg”, va precisar Papaghiannakis. “I l’afer ara estarà en mans de l’administració concursal, els estats i els creditors; la nova empresa explotadora de la línia no té necessitat d’involucrar-s’hi, serà el tribunal d’arbitratge el que decidirà”, va concloure.
Aquesta clàusula de responsabilitat patrimonial és equivalent a la que tenia el magatzem de gas Castor davant les costes de Vinaròs i que va permetre a l’empresa concessionària -també de Florentino Pérez- reclamar una indemnització de 1.350 milions d’euros a l’estat espanyol.
Acord frustrat
Els administradors concursals disposaran ara d’un període de 15 dies per redactar el pla de liquidació de TP Ferro, que és el pas previ a l’adjudicació efectiva dels actius i al “rescat” de la infraestructura per part dels estats espanyol i francès.
La concessionària TP Ferro va fer ahir un comunicat en què destacava que ha buscat l’acord amb els creditors fins a l’últim moment i que s’han buscat totes les solucions possibles. No obstant, la companyia va deixar clar que la fallida no posa en perill la continuïtat del servei. A més, la nova companyia dels estats espanyol i francès assumirà la gestió de la infraestructura i també la plantilla de TP Ferro, formada per una vuitantena de persones.
La proposta de TP Ferro, rebutjada pels creditors, consistia a obtenir un nou crèdit atorgat pels socis (ACS i Eiffage) però que no es començaria a retornar fins d’aquí 10 anys. A més, una part del deute es convertiria en préstecs participatius, que s’anirien retornant durant tota la concessió. El termini de finalització és l’any 2057, tot i que TP Ferro també demanava allargar-lo.
Una inversió de 1.000 milions
TP Ferro, la companyia participada al 50% per ACS i Eiffage, es va adjudicar el tram internacional de l’alta velocitat entre Espanya i França (inclòs el túnel del Pertús), l’any 2003. L’obra va comportar una inversió de més de 1.000 milions d’euros. Aquest tram té 44,4 quilòmetres entre Figueres i el Soler que inclou el túnel de 8,3 quilòmetres del Pertús.
Per poder assumir aquesta inversió de 1.000 milions, ACS i Eiffage van demanar crèdits bancaris per valor d’uns 400 milions d’euros, mentre que els 600 milions restants els van aportar els estats espanyol i francès i la Unió Europea.
La inversió s’havia de recuperar a través dels peatges que TP Ferro cobra a cada tren pel seu pas durant els 53 anys de durada de la concessió, però el cas és que el trànsit ferroviari no ha sigut el previst per diversos motius. Entre aquestes causes hi ha el retard en les obres de connexió amb la xarxa d’alta velocitat espanyola, l’existència a França d’un tram convencional i la poca circulació de trens, especialment de mercaderies. Aquests factors van fer que els ingressos no fossin els previstos i l’empresa va presentar concurs de creditors fa un any, el setembre del 2015.
LES CLAUS
1. Per què els creditors han deixat caure la concessionària?
El contracte inclou la polèmica clàusula de responsabilitat patrimonial de l’estat, que és la que permet reclamar una indemnització si no es compleixen les condicions prèviament acordades. Amb l’existència d’aquesta clàusula, els creditors consideren que els resulta més fàcil recuperar els seus diners anant a la fallida que no pas firmant un conveni, cosa que comportaria quitances i conversió de deute en capital. A més, els bancs consideren que en la solució proposada per TP Ferro no hi havia nova aportació de fons per part dels socis de TP Ferro, ACS i Eiffage, ni per part dels estats espanyol i francès.
2. Qui són els principals creditors?
Els més destacats són el Royal Bank of Scotland, ING, Santander i Bankia, que suposen més d’un terç del deute. També hi ha l’Institut de Crèdit Oficial, que és el banc públic de l’estat espanyol, amb un 4%; altres bancs de l’Estat com el BBVA, CaixaBank i el Banc Sabadell, i els estrangers Commerzbank, Barclays, Mizuho o HSBC.
3. Per què ha anat a la fallida la concessionària?
Els ingressos no han sigut els previstos. La concessionària cobra un peatge a cada tren que travessa el tram. Però han passat menys trens dels previstos, per diverses raons. Primer, la concessió va estar parada fins acabar l’AVE de Barcelona a Figueres, el gener del 2013. Després, el trànsit de trens de passatgers és inferior al previst, entre altres coses perquè no s’ha acabat el corredor del mediterrani i perquè a França hi queda un tram de via convencional. Tampoc el trànsit de trens de mercaderies ha sigut el que es pensava, perquè només Renfe té màquines homologades, i les poques que hi ha no tenen potència suficient per arrossegar trens llargs, de 500 a 750 metres de llargària, que són els que fan rendible el transport ferroviari de mercaderies.
Reply With Quote
