Page 2105 of 2154 FirstFirst ... 11051605200520552095210321042105210621072115 ... LastLast
Results 21,041 to 21,050 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21041
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    La fetor de l’antic règim… tic-tac, tic-tac, tic-tac…

    «És la degradació d'un estat ineficient que tan sols va poder aguantar mentre les armes, les amenaces i la força servien per a fer callar la gent»


    Desfilada del dia de la coronació de Felipe VI a Madrid.

    Per: Pere Cardús Cardellach
    29.09.2016 02:00

    L’antic règim és en descomposició. Ja res no s’aguanta dret del tot. I les fustes i els bastiments que sostenien el vell edifici es podreixen inexorablement. La nova política es fa vella de cop i la vella s’aferra als pocs vestigis que romanen d’allò que un dia va ser. La desintegració no respecta res ni ningú. I els voltors s’aproximen quan ensumen els cadàvers que ha deixat la devastació.

    El PP aguanta fent tentines entre parets brutes de corrupció, caciquisme rural i autoritarisme. El PSOE es col·lapsa a marxes forçades (quin espectacle, ahir!). Segueix fil per randa les passes de la delegació catalana. Podem s’esquerda per dins i la brillantor d’allò que era nou comença a deslluir-se i deixa veure la capa vella i rovellada d’una estructura antiga. Ciutadans fracassa estrepitosament en l’intent de ser l’Espanya renovadora edificada damunt l’odi nacionalista espanyol de sempre. O pitjor.

    Tot lliga. Tot quadra. És la degradació d’un estat ineficient que tan sols va poder aguantar mentre les armes, les amenaces i la força servien per a fer callar la gent. I l’una cosa ha portat l’altra. L’independentisme català conseqüent ha estat l’esca d’aquesta caiguda? Ha estat la pudor de putrefacció que ha despertat els catalans per trobar una sortida? És també una mena d’ou i gallina. I ja sabeu qui és l’ou i qui és la gallina.

    El referèndum. Sí. El canvi de ‘unilateral’ per ‘vinculant’ o –encara millor– referèndum i prou és absolutament decisiu. Perquè el fet important no era el com, sinó el què. I ara aquest què activa molts processos paral·lels. D’entrada, irrita i esperona l’estat espanyol, que pot cometre algun error definitiu contra un procediment democràtic. Si el referèndum fa saltar la cabra, ja haurà complert una bona funció. Després també compromet els comuns, que han heretat el paper i les maneres de Duran i Lleida dient que volen allò que no fan res per aconseguir. El referèndum (i sobretot la data en què es farà) activa molts mecanismes diplomàtics a les cancelleries d’Europa i el món. Les carpetes de Catalunya han passat aquest vespre del mig de la pila al capdamunt.

    I tinc la impressió que la proposta i les formes d’ahir del president Puigdemont van fer una altra cosa que era tan important o més que totes les anteriors: insuflar força, aire i esperança als cossos una mica desinflats dels independentistes de la quotidianitat. Aquells que no viuen ni del procés ni pel procés i que ara pensen que tot l’esforç no caurà finalment en terra eixorca. Ningú no estava cansat, sinó impacient. I aquesta impaciència venia en bona part de no tenir l’horitzó prou clar. I diria que Puigdemont ahir va bufar molt fort per esvair la boira i deixar un cel ben ras.

    Tot lliga. Tot quadra. I mentre l’antic règim defalleix, aquí s’activa més que mai la revolta democràtica més gran i més important d’Europa i bona part del món. Qualsevol Sunzi prou atent diria que ara és el moment d’anar a totes. Shakespeare diria que alguna cosa fa pudor de podrit al Regne d’Espanya. I el fet cert és que se sent aquella fetor de la Unió Soviètica. Aquella pudor de resclosit, d’humitat, de florit… d’antic règim. Aquell tuf de poder quan se sent –i se sap– impotent. Mentre sento aquesta fortor, també sento el tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac del compte enrere que ahir es va activar. O, més ben dit, que avui activaran els diputats que premin el botó del sí de la qüestió de confiança. Perquè és això i no res més: qüestió de confiança.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/la-f...c-tac-tic-tac/

    ----

  2. #21042
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Els que mai havien de tenir Whatsapp

    "Els mateixos que van qualificar el 9N de “butifarrèndum” ara el posen com a exemple per menystenir la nova fita assolida entre JxSí i la CUP"


    per Jofre Llombart 30/09/2016



    Es van oposar a legalitzar el divorci i ara es divorcien amb normalitat. Van impugnar al Constitucional el matrimoni homosexual i ara hi ha dirigents del PP que es casen amb la seva parella del mateix sexe, a vegades amb ministres com a padrins. Van portar als tribunals l’Estatut del 2006 i ara el posen com a exemple del què hauria de ser l’encaix entre Catalunya i Espanya. El 2012 Artur Mas va rebre un cop de porta al pacte fiscal i ara ja s’estan fent números per si algun dia cal treure un conill del barret. Aquesta resistència als nous temps no és exclusiva d’un partit. Sempre hi ha forces ultraconservadores, al·lèrgiques al canvi, que amb la seva potència a vegades aconsegueixen alentir la velocitat dels esdeveniments. Però difícilment ho frenen si l’avenç va pel carril central de la societat.

    Ara ha tornat a passar amb la proposta del president Puigdemont de fer un “referèndum o referèndum”. Els mateixos que van qualificar el 9N de “butifarrèndum” ara el posen com a exemple per menystenir la nova fita assolida entre Junts pel Sí i la CUP. La frase que més escoltareu sobre la possibilitat de fer un referèndum sense el consentiment de l’Estat és que “això ja es va fer el 9N”, com donant-li, ara sí, validesa. Bé doncs si “això ja es va fer el 9N”, que s’apliquin els resultats: 1,8 milions de vots a favor de la independència, 232.000 a favor que Catalunya sigui un estat no independent i 104.000 a que no sigui ni estat. Oi que no s’aplicaran aquests resultats? És evident que cal quelcom més, un gest, el que sigui, que la comunitat internacional accepti com a vàlid per inserir Catalunya al seu club. A més, tal com ha dit Puigdemont a Rac1, no serà la reedició del 9N: “no hi haurà tres opcions, s’haurà de respondre sí o no”.

    Primer es va intentar silenciar l’independentisme. Quan es va veure que era impossible callar-lo, es va fer veure que era marginal. Quan es va convertir en la qüestió central del país, es va presentar com una cosa radicalitzada mig terrorista mig colpista (“la pistola del independentismo encima de la mesa”). I malgrat tot resulta que el PSOE, i darrera seu la governabilitat del cinquè estat més poblat de la UE, tenen una crisi col·lapsant per no saber què fer amb la carpeta catalana. Fins i tot aquesta setmana han sortit Xavier García Albiol i Inés Arrimadas a demanar una reforma constitucional.

    L’onze de setembre a la nit van sortir els divorciats que el 1981 prohibirien el divorci a dir que la manifestació de la Diada havia punxat. Per poder sostenir que hi havia menys participació que l’any passat només es podia fer si, prèviament, s’havien donat per bones les xifres més altes de l’any passat. En què quedem doncs? Hi ha hagut menys participació? Sí. Però per poder dir això abans cal admetre que l’any passat van haver un milió i mig de manifestants. I quan es va donar aquesta xifra, els de sempre van dir el de sempre. Els que mai es comprarien un mòbil. Els que, va, se’l compraven però només per trucar. Els que, bé, tindrien Internet però mai es posarien Whatsapp. Els que et truquen per dir si no has vist el seu missatge. Els que sempre troben bona la pantalla immediatament anterior a la nova.

    http://elmon.cat/opinio/15806/els-qu...tenir-whatsapp

    ----

  3. #21043
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    PSOE: la fi del partit-nació és una notícia monumental

    29.09.2016 22:00

    El PSOE s’acaba. És virtualment mort, pendent només de la sentència. És cert que no se sap com s’acabarà aquest espectacular episodi mig polític mig mediàtic, i mig mafiós també, en què estan embolicats ara mateix. Però no crec que ningú puga imaginar, ni amb el voluntarisme més gran, que el PSOE superarà aquesta crisi i tot tornarà, miraculosament, a ser com era abans. Estem d’acord? Preparem-nos, doncs, per a viure sense el PSOE.

    Reconec que als qui venim del franquisme i de la transició, als qui vam viure aquells anys vull dir, la perspectiva ens causa vertigen. Perquè res no serà igual. Aquests mesos vinents veurem dibuixar-se un nou mapa polític espanyol amb un PSOE enxiquit, convertit en un partidet que mantindrà les sigles històriques, i molt probablement també amb un partit amb sigles noves i marca nova que li disputarà l’espai. O dos partits. O tres partits. Ep! i això encara amb permís de Podem i d’Esquerra Unida i de vés a saber quanta més gent que s’apuntarà amb moltes ganes a la tasca de pescar els vots orfes i desconcertats de la vella parròquia socialista. La desaparició del PSOE, la desaparició d’aquest PSOE que hem conegut fins avui, tindrà per conseqüència una reformulació completa i severa de l’esquerra espanyola i del mapa polític complet de l’estat espanyol. Que ningú no s’enganye: serà una de les coses més grosses que haurem vist mai.

    Però aquest canvi històric té també un component que a mi em sembla especialment important: la desaparició del PSOE és la desaparició del partit que ha fet Espanya. És la desaparició del partit que ha fet possible l’Espanya de la transició. Del partit-nació. I per això mateix aquesta desaparició duu inevitablement la desaparició d’un model d’Espanya.

    No sé si ningú per l’esquerra en trobarà cap altre, de model. Però de moment el model d’Espanya que als anys vuitanta va provar de bastir aquell PSOE totpoderós que va ser capaç d’il·lusionar tanta gent, se’n va per l’aigüera amb ells. Entre més coses, perquè l’envien a l’aigüera, amb unes formes i maneres que provoquen vòmit, precisament els mateixos que el van fabricar –el senyor X en primer lloc, ben destacat.

    En el mentrestant, tot esperant de veure si mai cap esquerra serà capaç d’inventar-se una nova idea d’Espanya, el monopoli del relat sobre què és la nació veïna se’l queda el PP, amb tot el camp per córrer. Tot per a ell. I el seu relat, es veu clar i ho comprovem cada dia, es limita a una certa actualització del franquisme sociològic. Impossible de pair per a qui no és estrictament del seus.

    El fracàs final del projecte del PSOE és, doncs, una notícia extremadament important. I, per cert, alhora és també un símptoma que les tornes canvien seriosament en el combat per la independència de Catalunya. Mentre a Barcelona ahir la majoria independentista es mostrava ben sòlida i desmentia tots els rumors i especulacions d’aquests darrers mesos, a Madrid el règim ha entrat visiblement en descomposició. Amb l’estratègia bel·licista del PP originant dubtes seriosos en els seus mateixos tribunals, amb el parlament paralitzat i desconcertat, a punt de votar allò que els ciutadans no van voler votar a les urnes, amb el PSOE dessagnant-se a les ordres de l’Íbex, amb els aparells de l’estat actuant com si fossen als anys cinquanta i amb la Unió Europea mirant-se’l amb menysteniment i eliminant-los de qualsevol lloc de responsabilitat.
    http://m.vilaweb.cat/article.html?se...ia-monumental/

    ---

  4. #21044
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    NÀUFRAGS

    La dirigent del PP valencià, amb centenars de casos imputats i alguns sentenciats, per corrupció titllava la reunió d’aquesta setmana entre Ximo Puig i Carles Puigdemont, d’alta traïció. Intentem sostreure’ns per moments del calent debat ideològic i identitari que, per ara, ha donat tants bons rèdits al PP valencià i balear. I anem a les xifres fredes.
    La Comunitat Valenciana, amb Balears i Catalunya són les Comunitats amb menys funcionaris per càpita. Les tres comunitats són les úniques que tenen un dèficit fiscal enorme ( deixant el cas de Madrid a part, ja que és una farsa estadística). Són les tres que juntament amb Múrcia i, probablement si es segreguessin dades, l’Andalusia oriental, perden més posicions d’ordinalitat en la recepció de recursos en relació al grau de riquesa creat.
    I són l’Andalusia Oriental, Múrcia, València i Catalunya les directament afectades per la manca de comunicació en vies d’ample europeu per passatgers i per mercaderies fins a Europa, seguint el conducte que han seguit tots els intercanvis civils o armats des del temps dels cartaginesos, abans que Felipe II, inventés Madrid. La reivindicació del corredor mediterrani va ser el tema estrella de la reunió Puig-Puigdemont. Qui polititza la demanda? Els qui pateixen la manca de connexió amb Europa? O qui sense altra raó que el disseny artificial d’uan estructura radial prioritza la identitat sobre el benestar?
    Les darreres xifres de balances comercials són contundents. Catalunya en una dècada (1995-2013) ha passat de vendre el 23% a l’exterior al 40%. I de comprar el 36% al 48%. Mentre amb l’estat espanyol s’ha disminuït del 40% al 30% i del 25% al 20% respectivament. Per tant mentre Catalunya s’està acostant al 50% de comerç internacional, està minvant el comerç amb l’estat espanyol.
    Però hi ha més. Aquest fenomen s’està reproduint a diversa escala en tot l’arc mediterrani, des de Màlaga a Girona . Les exportacions de productes, les importacions o la captació de turistes internacionals ja tenen molt més pes que el mercat espanyol.
    I encara hi ha més. El mercat residual espanyol observat des de l’òptica interregional situa el comerç de compra i venda amb Aragó, València i Balears cap al 40% del total. Si hi afegim la totalitat de l’eix de l’Ebre (Bilbao- Barcelona) i de l’eix mediterrani (Málaga-Barcelona) s’arriba a les 2/3 parts del total dels intercanvis. Això pel que fa a Catalunya. Observat des de l’òptica d’Aragó o València els percentatges de la relació amb Catalunya sobre el total són molt més alts.
    Llavors, si Felipe II no hagués creat Madrid, aquella illa de la què parla Óscar Pazos, i l’oligarquia que l’ha succeït no hagués basat el seu poder en la perpetuació d’un model radial, quin sentit - que no fos la política identitària espanyolista- tindria mantenir en precarietat pressupostària i d’infraestructures les regions que aporten més de la meitat del PIB espanyol?
    Rajoy, com abans el PSOE, és el defensor de l’Espanya illa. Aquella que ja en temps de Felipe II prohibia els estudiants sortir a l’estranger i traduir llibres a l’espanyol. I a dins d’aquesta illa, aïllats i empobrits hi volen als balears, valencians, murcians...Nàufrags sota el “madroño”, amb l’ós de l’Estat controlant.
    http://in.directe.cat/josep-huguet/blog/16480/naufrags

    ----

  5. #21045
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    «Nos hemos cepillado al PSOE»

    «Si una cosa queda clara és que uns i altres prefereixen acabar amb el partit abans que asseure’s a negociar amb els independentistes»

    Maria Vila Redon | 30/09/2016 a les 00:04h

    En el moment en què em poso a escriure aquest article, l’espectacle a la seu del PSOE a Madrid continua desplegant-se en nombroses escenes per emmarcar. L’andalusa Susana Díaz, que en el seu moment va aliar-se amb Pedro Sánchez per desbancar Eduardo Madina, capitaneja el cop sense donar mai la cara i amb el suport incondicional de Felipe González. Felipe González, un president que va donar “pa-pa-pa” als bascos, tal com ell mateix va explicar, i un home a qui fa més de 20 anys que no vota ningú. Aquesta seria la sinopsi de la pel·lícula.

    Un cop (d’estat) és exactament el que està passant al PSOE, tenint en compte que 17 membres de l’executiva han dimitit amb l’únic objectiu d’impedir donar veu als militants del partit. Uns militants –i uns electors- que si han estat donant suport a Pedro Sánchez és precisament per evitar que Rajoy torni a ser president. La situació generada a partir del 20 de desembre i la que ha resultat després del 26 de juny és pràcticament idèntica: el PSOE revalida resultats el 26 de juny precisament perquè havia preferit unes segones eleccions abans que pactar amb el PP. Els electors, en lloc de penalitzar el PSOE pel bloqueig (si és que es pot considerar que el bloqueig és culpa del PSOE), el premien.

    El PSOE, doncs, va resistir les perspectives de sorpasso de Podemos entre d’altres coses perquè va aguantar la posició. Lluny de voler-se salvar ell mateix, Pedro Sánchez només pretén evitar el naufragi del partit on, encara avui, ocupa el càrrec de secretari general. Llàstima que la seva resistència seria encara més bonica si hagués posat damunt la taula alguna alternativa que no passi per unes terceres eleccions.

    Si una cosa queda clara és que uns i altres prefereixen acabar amb el partit abans que asseure’s a negociar amb els independentistes. L’independentisme pot apuntar un nou nom a la llista de partits que ha acabat trencant. Com diria Alfonso Guerra, “nos hemos cepillado el PSOE”. Depenent del paper que jugui Podemos amb el referèndum proposat per Puigdemont, és possible que arribem a la tardor del 2017 amb l’esquerra espanyola completament desballestada. La independència no sé si acabarà arribant, però el que és segur és que Espanya mai més tornarà a ser la mateixa.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/1...illado/al/psoe

    -----

  6. #21046
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Que Déu s'apiadi del PSC!

    "Aquest PSOE és impossible per al PSC, que ha estat derrotat, de forma irreversible, per una coalició d'interessos que arracona els socialistes catalans -els que queden- cap a una posició marginal"

    per Salvador Cot 01/10/2016

    Han guanyat Felipe González i Susana Díaz. O, dit d'una altra manera, s'han imposat el cinisme i la porta giratòria, els dos impulsos que transportaran, en pocs dies, el que va ser un partit socialista obrer fins a l'altra banda de les trinxeres de la Guerra Civil. Era evident que els ERO's acabarien entenent-se amb Gürtel. O sigui que el règim del 78 ha aconseguit una pròrroga, encara que sigui a costa d'ensenyar, quasi pornogràficament, la seva essència immoral.

    El fet és que han preferit Rajoy a Catalunya, sense manies. Aquest PSOE és impossible per al PSC, que ha estat derrotat, de forma irreversible, per una coalició d'interessos que arracona els socialistes catalans -els que queden- cap a una posició marginal dins la política catalana. Mai més no podran utilitzar l'últim argument que tenien: No, definitivament el PSOE no és la solució per a la societat catalana, sinó que forma part del problema.

    La paradoxa és que per a l'independentisme català aquest suïcidi ideològic del socialisme espanyol és una gran oportunitat estratègica. Sense el PSOE, Espanya es queda sense alternativa per a molts anys. Així que, o República Catalana o Mariano Rajoy. Impossible de rebatre.
    http://elmon.cat/opinio/15827/que-deu-sapiadi-del-psc

    ---

  7. #21047
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Adéu PPSOEspanya

    "Com han de defensar els principis fundacionals del seu partit si els van enterrar en calç viva fa una colla d'anys?"

    per Oriol Jara 01/10/2016

    Com ens han de deixar votar si no es deixen votar ni entre ells mateixos? Com han de permetre un canvi a l'status quo si no el volen ni tan sols en el seu propi Gobierno? Com ens han d'escoltar si no som membres de l'IBEX 35? Com han de tenir visió d'estat si no tenen ni visió de partit? Com han de sumar-se amb l'esquerra "radical" si la majoria d'ells tenen l'esperança d'una jubilació daurada a ENDESA o a Telefónica? Com han de vetar a Rajoy si, en general, comparteixen més idees, opinions i interessos amb el PP que amb qualsevol altre partit de l'hemicicle? Com han de defensar el dret a decidir dels catalans si s'han passat pel forro el dret a decidir dels espanyols canviant la Constitució amb traïdoria? Com han d'iniciar una revolució si poden fer molts més diners en temps de pau? Com han d'aixecar l'estora a Gènova si la de Ferraz està deformada de tanta porqueria que hi amaguen a sota? Com han de defensar els principis fundacionals del seu partit si els van enterrar en calç viva fa una colla d'anys? Com ha de defensar el poble el partit del senyor que va bombardejar Sèrbia? Com ha de plantar-se contra la corrupció el partit implicat en una estafa de 130 milions d'euros a Andalusia? Com ha de garantir la transparència un partit que fa una junta gestora i la federació majoritària és, precisament, l'andalusa? Com ha de garantir-nos una consulta un partit que es nega la seva pròpia essència? Com ha d'escoltar-nos un partit que no s'escolta ni els seus membres pel sol fet de ser catalans? Com ha de posar-nos un plat a taula un partit que no reserva ni una cadira de la junta gestora als membres del PSC? Com ha de tenir cap gest de bona voluntat un partit que castiga amb violència els afiliats que discrepen? Com han d'escoltar les nostres manifestacions si han ignorat las que ahir feien els seus propis simpatitzants? Com han de defensar el poble (o els pobles) aquells que van entrar a la seva seu a corre-cuita per no sentir els xiulets? Com no se'ls cau la cara de vergonya? Com menyspreen el seu llegat i la seva pròpia ideologia? Com s'atreveixen a enterrar les seves pròpies idees sota un munt de diners pactant amb els hereus dels que van sepultar el meu besavi sota tones d'oblit? Com ens ho farem per seguir negociant res, amb aquesta colla?
    http://elmon.cat/opinio/15830/adeu-ppsoespanya

    ----

  8. #21048
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Felipe, contra el Baix Llobregat

    "Aquest González amb bronzejat de iot i fúria defensora de l'Ibex és just el revers del que aquesta gent ha pensat que votava durant dècades"

    per Salvador Cot 02/10/2016

    El PSOE ha trencat amb el seu paper simbòlic, amb el significat que havia tingut per a la societat espanyola almenys des dels temps de la II República. Però, segurament, la ruptura més traumàtica -d'efectes devastadors en un futur immediat- ha estat entre l'electorat més fidel del PSC i el que simbolitza el tàndem Susana Díaz/Felipe González. Són aquests votants clàssics, metropolitans i d'origen andalús, els que més s'han escandalitzat per l'actitud de la vella guàrdia i el PSOE d'Andalusia, els principals responsables d'una reculada que acabarà, d'una manera o altra, amb una bona temporada extra per a Mariano Rajoy a la Moncloa.

    Aquests votants han estat una categoria electoral molt definida i estable al llarg del temps. Per a ells, Felipe González formava part de la seva identitat, una barreja d'orgull pels origens i esquerranisme meridional que feia imbatibles els candidats assenyalats, graciosament, amb l'índex felipista. Però aquest González amb bronzejat de iot i fúria defensora de l'Ibex és just el revers del que aquesta gent ha pensat que votava durant dècades. D'aquí que els capitans i capitanes del PSC metropolità hagin tornat derrotats de Madrid, en batalla desigual contra el socialisme andalús, implacable quan veu en perill -ni que sigui llunyanament- el superàvit fiscal que gestiona.

    Al final ha resultat que a Felipe González i els seus no els ha importat un rave tota aquella gent que omplien els mítings a L'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Terrassa. Per això els seus alcaldes coincideixen, ara, a reivindicar la dignitat del PSC. Tard? No, a temps.
    http://elmon.cat/opinio/15839/felipe...baix-llobregat

    ----

    Se abran enterado de una vez de lo que es el PZOE y a quien representa o no?

    Seguiran tirando piedras sobre su propio tejado apoyando al espanyolismo rancio que va en contra de todos los catalanes, sean cuales sean sus ideas, extracción social o intereses?

  9. #21049
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Pedro surt, entra Mariano

    Xevi Xirgo - [email protected]

    “Enhorabona Felipe, enhorabona Susana, enhorabona a tots!

    Enhorabona Felipe, enhorabona Susana, i enhorabona Javier, Guillermo, Ximo i tanta altra gent. Finalment, ho heu aconseguit. Ja està. Finalment, amb unes formes de les quals us deveu sentir orgullosos, ho heu aconseguit. Perquè això és el que més ens ha sorprès de tot plegat, les formes. Aquesta elegància amb què ho heu fet. Escorxant-lo públicament en una operació llampec perfectament coordinada, amb el patrocini dels gerros xinesos, de l'Íbex 35 i amb el somriure de Rajoy de fons. Enhorabona. I no t'hi facis mala sang, Pedro, que això estava cantat. Que això de dur Espanya a unes terceres eleccions se'ls feia massa dur, i encara se'ls hi hauria fet més un nou intent de l'esquerra d'arribar a uns acords que comportessin parlar, ni que fos parlar, amb els independentistes, que ja va dir Margallo que són pitjor que els terroristes. Tu has triat la coherència (de fet, a aquestes altures de la pel·lícula no podies fer gaire res més que intentar arribar fins al final) i ells han triat fer Rajoy president. Tu surts, ell entra. Perquè primer és Espanya i després, diuen, el teu partit. Els militants ja votaran més endavant, en una altra ocasió, que ara tampoc no es tractava de perdre temps, que el rellotge s'acaba el 31 d'octubre i ja anem tard, que hi ha massa nervis en massa consells d'administració d'aquells de portes giratòries. Al PP els haurà sortit gratis, haureu col·locat Podemos com a líders indiscutibles de l'oposició (perquè ara a vosaltres se us haurà de dividir entre dos, partits com esteu) i tardareu anys a refer-vos. Però haureu salvat Espanya. De fet, ens haureu estalviat també a nosaltres unes terceres eleccions (cosa que ja ens va bé, perquè nosaltres ens estalviarem els estira-i-arronses que vindrien per fer un Junts pel Sí) i haureu acabat de rematar un PSC que ara ha quedat ben retratat i alguns, i no pas precisament Chacón, amb el cul a l'aire. Enhorabona a tots, també als d'El País, per l'espectacle ofert. Rocambolesc. O grotesc, no ho sé ben bé. I gràcies, Pedro, per l'elegància del teu discurs final. Ho tenies perdut (de fet, estaves sentenciat després de tantes derrotes electorals) i has marxat fent servir les teves maneres. I ells, les seves. Ho has intentat fins al final. No passa res. Gràcies. I enhorabona, Mariano. Gaudirem de tu un temps més. Continuaràs essent una fàbrica d'independentistes.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...a-mariano.html

    -----

  10. #21050
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    3/10: Ja no queden partits espanyols

    Vicenç Villatoro02/10/2016 21:13

    Segueix-me

    ÉS MOLT DIFÍCIL a hores d’ara, potser impossible, que un partit faci el mateix discurs a Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla i València i l’hi comprin. El PSOE s’ha trencat fonamentalment per tensions territorials. També per xocs personals, però per damunt de tot perquè allò que li convé al discurs del PSOE a Andalusia el mata a Catalunya o a Euskadi. I a l’inrevés. El mapa de la confrontació al PSOE és ideològic, però és sobretot territorial. Pel que fa a Ciutadans, els resultats a Galícia i a Euskadi són el seu certificat de defunció com a partit d’àmbit estatal: funciona allà on l’anticatalanisme -el seu principal actiu polític- té algun valor electoral, com en té a Catalunya. Però allà on això els importa un rave no treuen ni un diputat. Podemos va a cada lloc amb aliances, discursos i perfils diferents. Ja és un conglomerat. Certament, queda el PP. En aquests moments, és l’únic partit espanyol, l’únic d’àmbit estatal, que diu coses prou semblants a totes les ciutats que dèiem abans. Però aquest partit és insignificant a Catalunya i a Euskadi. Té majoria absoluta a Galícia, però és l’últim a Euskadi. Amb la crisi del PSOE, Espanya ha deixat de tenir partits espanyols importants a tots els territoris. S’ha trencat.

    http://m.ara.cat/opinio/DOCTUBRE-Mag...661833801.html

    ----

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •