Page 2113 of 2154 FirstFirst ... 11131613201320632103211121122113211421152123 ... LastLast
Results 21,121 to 21,130 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21121
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    La Generalitat ha finançat l’Estat amb 4.233 M€ durant la crisi

    GEORGINA FERRI Barcelona21/10/2016 00:00

    A principis d’octubre el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, lamentava en una entrevista a TV3 que l’executiu català encara no coneixia les dades bàsiques per elaborar els pressupostos per al 2017: la liquidació del model de finançament del 2015 i la previsió d’ingressos fiscals. Junqueras denunciava aleshores -en plenes negociacions per a la investidura de Mariano Rajoy- que el govern espanyol ho feia servir com a “arma de pressió” a les administracions públiques, tant locals com autonòmiques i, en concret, sobre les governades pel PSOE.

    Tot i que aquest any no ha sigut així, normalment al juliol i en el marc d’un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) les comunitats de règim comú acostumen a conèixer quina serà la previsió d’ingressos amb la qual comptaran per al model de finançament de l’any següent. L’Estat es basa en les previsions econòmiques per calcular quina serà la recaptació per la via dels impostos, de manera que fa una estimació del que li pertoca a cada comunitat i en fa un avançament, el que s’anomena bestreta. Dos anys més tard l’Estat fa una liquidació d’aquest model i anuncia a les comunitats si en el seu moment van rebre més (liquidació negativa) o menys (liquidació positiva) diners del que els corresponia.

    Les comunitats autònomes, doncs, elaboren els pressupostos calculant els ingressos que obtindran, i que són, bàsicament, la bestreta del model de finançament i la previsió de recaptació d’impostos propis. A més, hi sumen o hi resten la liquidació del model de finançament de dos anys abans.

    Segons dades del ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, durant els últims cinc anys -els de pitjor crisi econòmica- la Generalitat ha tingut cinc liquidacions positives consecutives, és a dir, sistemàticament cada any ha rebut menys diners dels que li pertocaven d’acord amb la recaptació real de l’exercici. En concret, entre els anys 2010 i 2014, la Generalitat ha deixat de rebre 4.233 milions d’euros, amb els quals a la pràctica ha estat finançant l’Estat.

    A més, hi ha diverses comunicacions durant l’any sobre la xifra que finalment es liquidarà. Així, per exemple, l’any 2014 el govern espanyol va anunciar a la Generalitat una liquidació positiva del 2012 de 729,4 milions d’euros, però finalment Catalunya en va rebre 646, és a dir, 84 milions menys dels previstos pel mateix executiu central, “amb el consegüent problema de tresoreria i d’inseguretat que això provoca”, es lamentava l’aleshores conseller Andreu Mas-Colell.

    Segons experts consultats per l’ARA, aquesta situació es perpetuarà perquè “és intencionada per part del govern espanyol”. Aquestes fonts asseguren que “l’Estat té prou eines per calibrar adequadament el que pertoca a cada comunitat autònoma segons la previsió de recaptació”. De fet, aquest 2017 s’ha de liquidar el model de finançament del 2015 i tot sembla indicar que l’import tornarà a ser favor del govern català i superior als 1.551 milions que es van deixar de percebre el 2014, tenint en compte que l’economia catalana va créixer un 3,3% el 2015. La xifra, per tant, podria superar els 1.600 milions. A més, si l’any 2014 la Generalitat hagués disposat d’aquests 1.551 milions que no va rebre fins dos anys més tard, el dèficit públic s’hauria reduït en un 0,8% i hauria sigut de l’1,48% del PIB en lloc del 2,28% registrat. “Cada any l’Estat s’ha pogut imputar menys dèficit a costa de les comunitats autònomes”, diuen aquestes mateixes fonts.

    Els anys 2008 i 2009, a les acaballes del govern de Zapatero, les liquidacions van ser negatives, és a dir, la Generalitat va rebre més diners dels que li pertocaven. El sistema de bestretes està subjecte als errors de previsió del govern espanyol, que en aquell moment negava una crisi econòmica incipient i va preveure una recaptació que no es va produir. L’executiu català encara està retornant aquelles liquidacions negatives. En un primer moment es va exigir el pagament en cinc anys, tot i que després es va ampliar a 10 i posteriorment a 20 anys.

    http://m.ara.cat/politica/Generalita...672632780.html

    ---

  2. #21122
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Florentino i els seus amics

    Correa posa nom a les empreses corruptores de polítics: l'ACS de Florentino Pérez, OHL i Dragados


    Florentino Pérez (Foto: Europa Press)

    Per: Andreu Barnils

    16.10.2016 02:00

    Un llunyà any 2007 un regidor del PP de Majadahonda, el senyor José Luis Peñas, va presentar una denúncia a la fiscalia anticorrupció. L’home informava que havia rebut un sobre amb diners de manera irregular. Concretament afirmava haver cobrat 260.000 euros. El famosíssim cas Gürtel començava amb el seu gest fa nou anys. I durant nou llarguíssims anys hem vist el nom i el cognom dels polítics del PP que també havien rebut els famosos sobres. S’hi troben afectats presidents de govern, ministres, comissaris europeus i la cúpula sencera del partit més votat de l’estat espanyol. Un cas realment espectacular on hem après que Aznar, Rajoy, Arias Cañete, Jorge Fernández Díaz, Cristóbal Montoro, Ángle Acebes, Francisco Cascos, Maria Dolores de Cospedal, i un llarg llarg etcètera de polítics corruptes que cobraven diners de manera il·legal. Però, en canvi, ningú parlava dels corruptors. Per què si un rep diners de manera il·legal, vol dir que algú els dóna de manera il·legal.

    Aquest llarg silenci de nou anys es va trencar la setmana passada. Paco Correa, el cervell de la trama, va visitar el jutjat durant dos dies. I a banda d’informar-nos que el primer míting de la seva vida va ser per veure la Pasionaria amb el seu pare, l’home també va donar, oh sorpresa, els noms dels grans capitalistes corruptors. La gent que omplia els sobres amb diners que després es quedaven Rajoy i companyia. Correa va citar constructores ACS, Dragados, OHL i també l’empresa de residus Ros Roca. Segons Correa, aquestes quatre empreses donaven diners a canvi d’obtenir contractes públics. Que ets una constructora i vols fer una autopista? Doncs pagues diners al polític de torn, i t’adjudicarà l’obra a tu. Que resulta que ets una empresa de residus i vols construir una planta a Castella i Lleó? Doncs subornes el polític de torn, i et donarà la llicència. Aquesta pràctica implica molts diners, parlem de milions d’euros durant anys. L’empresari, això sí, només pagava si s’aconseguia l’obra. Si no, no. I pagava, ho heu endevinat, el 3% del total de l’obra. Una part se la quedava Correa, l’altra part el polític de torn.

    Hem estat nou anys parlant dels corruptes, però mai dels corruptors. Finalment, des de dijous passat en sabem com a mínim tres noms: Florentino Pérez, president d’ACS i Dragados i el Real Madrid, aquest home està premiat amb la màxima distinció que atorga la comunitat de Madrid, la gran Creu de la Orden del Dos de Maig. El president d’OHL és Juan Miguel Villar Mir, que és marquès de Vilar Mir gràcies a Juan Carlos I, i que en plena transició va ser ministre d’Hisenda i vicepresident del govern espanyol. Poca broma. I per últim Ros Roca, és una empresa fundada l’any 1953 a Agramunt per Ferran Ros i Ramon Roca, i que recentment ha venut en una fusió la majoria del seu capital (60%) a l’holandesa Terberg Enviromental. En els moments dels fets, segons Correa, els corruptors de Ros Roca no van pagar-li mai els 160.000 euros a Francisco Correa pels serveis prestats.

    En fi, el cas Gürtel ha fet un gir ben interessant, aquesta setmana passada. Per fi veiem els noms no només dels corruptes, sinó també dels corruptors. Tan importants uns, com els altres. De moment OHL, ACS i Dragados, presentaran una querella contra Francisco Correa. Diuen que Correa menteix. És, doncs, l’inici de l’altra cara del cas Gürtel, la que afecta no a polítics, sinó a empresaris. Ja era hora que hi poséssim nom.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/flor...ls-seus-amics/

    ---

  3. #21123
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Sant Galdric i Franco al Born

    Mentre el Parlament anul·la els judicis del franquisme, l’Ajuntament de Barcelona posa un Franco

    FRANCESC CANOSA Actualitzada el 19/10/2016 19:03

    Cobi a la residència de gossos d’atura aturats. Suca una galeta rància a una copa de cava esbravat. 30 anys (17 d’octubre del 1986) de la nominació olímpica de Barcelona, ara una ciutat imant que atreu fins i tot hàmsters que volen allargar la vida amb la sangria antiaging de les Rambles. Però ¿la fama de Barcelona va començar amb els Jocs Olímpics? No! Des dels xalets dels dinosaures fins a l’Estrella de la Mort de Darth Vader, la ciutat té una popularitat sideral. Diuen que el porter del cel, sant Pere, va demanar a Nostre Senyor set dies de festa per venir a Barcelona. Ja ho saben: el Paral·lel, pit i cuixa, un bon tiberi... Va xalar tant que s’hi va estar quinze dies. Qui va substituir sant Pere a la porteria atmosfèrica? Sant Galdric. Bon paio, però era pagès. El cel vigilat, però la terra en pilotes. Durant dues setmanes els camps van patir. Sequera. Pedregades. Plagues... Fins que van ficar per força sant Pere en un taxi directe a la porteria. Sant Galdric va tornar a agafar l’aixada elèctrica i va endreçar la terra. Sant Galdric, patró de la pagesia catalana. El sant va ser aquest diumenge. Felicitats! O no.

    GALDRIC. De Vilavella. El Rosselló. Criatura antisistema. Pagès borroka. Va defensar la pagesia i els pagesos de la tirania dels senyors feudals. Canonitzat el 990. Des d’aleshores fins al 1714 va ser el patró de la pagesia catalana. Però des del segle XVII, amb la pèrdua dels comtats catalans del nord, el domini creixent del protonacionalcatolicisme castellà sobre l’Església catalana i el cop d’aixada final de Felip V, sant Galdric va entrar al taller. Xapa i pintura. Túning. Substitució celestial. El sant pagès que ens van imposar als catalans va ser San Isidro. Madrileny canonitzat el 1622. Ja ho saben, pioner de la realitat virtual. Conegut pel seu miracle: que-trabajen-ellos. Mentre els àngels llauraven els camp amb els bous, sant Isidre resava. Dos models: sant Isidre i sant Galdric. Oci i treball. Mandra i lluita. No res i tot. Fum i rostit. Fantasia i realitat. Avui sant Isidre és el McDonald’s de la pagesia catalana. Tot és San Isidro. Substituïts i enclotats. On és sant Galdric? Hauria de ser al Born en comptes de l’estàtua de Franco.

    SI VOLEU PARLAR de memòria, parleu de sant Galdric. El Born no és el lloc per mostrar el dictador fent hípica. El Born és el lloc per explicar la substitució de sant Galdric per sant Isidre: la substitució de tot un país catòlic, ateu o galifardeu. D’un país on abans que obrers hi havia pagesos. Que també eren pobres, lluitadors. I podien ser catòlics i bones persones. I a sobre catalans! Ah! Que voleu explicar el franquisme? Amb una estàtua estàtica, inerta, escapçada, no s’explica. Expliqueu l’experiència de milers d’ésser vius com en Josep Miserachs. Fins als anys noranta no descobreix aquesta fitxa de la policia franquista. Desembre del 1963. Llegiu: «Se nos informa que en Igualada, ha distribuído propaganda de la revista infantil catalana ‘Cavall Fort’, un individuo apellidado Miserachs Codina, hermano de un abogado de dicha Ciudad. Ambos hermanos pertenecen a la Acción Católica local, están conceptuados como separatistas, amigos de Montserrat y colaboradores de la revista catalana ‘Serra d’Or’». Això és explicar el franquisme. Incomoda, eh? Perquè es podia lluitar contra el franquisme sent catòlic i independentista. Perquè els que van continuar parlant català sí que van ser antisistema. Però aquestes memòries no compten. No quadren. És millor posar una estàtua. La que dius que fa memòria substituint les altres memòries davant la memòria del 1714 que t’incomoda perquè és massa veritat. Mentre el Parlament anul·la els judicis del franquisme, l’Ajuntament de Barcelona posa un Franco - sant Isidre amb un objectiu: que la realitat no t’espatlli un bon titular-estàtua. I aviat fins i tot anunciaran un miracle: els àngels arrasaran amb els bous tot el camp de memòria que incomoda només perquè és veritat.
    http://www.ara.cat/opinio/francesc-c...672032790.html

    -----

  4. #21124
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Les entitats sobiranistes convoquen per al 13 de novembre una concentració contra la judicialització de la política

    N.ORRIOLS*Barcelona20/10/2016 19:28

    Diumenge 13 de novembre*és el dia que han escollit les entitats sobiranistes perquè la ciutadania mostri el*rebuig a la judicialització de la política. Ho han anunciat aquest dijous al vespre des de les portes del Parlament, en la concentració de suport a la presidenta de la cambra,*Carme Forcadell, que ha reunit milers de persones i en què s'han aplegat la plana major del Govern, els representants de Junts pel Sí de la mesa del Parlament, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Encara no ha transcendit el lloc escollit, tot i que probablement serà a Barcelona durant el matí.*ANC,*Òmnium Cultural*i*AMI*confien que sigui una mobilització massiva.

    La concentració del 13 de novembre*serà la primera de tot un seguit d'actesorganitzats per les entitats que volen evidenciar el suport a les institucions del país contra el que consideren un "atac judicial" de l'Estat. Es pretén focalitzar en Forcadell, però també en l'expresidentArtur Mas, les exconselleres*Joana Ortega*iIrene Rigau, els regidors*Joan Coma*iMontse Venturós*i la resta de càrrecs electes i ajuntaments "perseguits".

    Les entitats critiquen la "manca de separació de poders"*a l'Estat i reclamen que es respecti la "llibertat d'expressió" i el "dret a la participació" dels càrrecs electes per buscar una solució política al conflicte entre Espanya i Catalunya.

    "Per sort hi ha molts demòcrates en aquest país"

    Davant de la multitud reunida al Parc de la Ciutadella, Forcadell s'ha mostrat "molt contenta" i "feliç" pel suport rebut per la ciutadania, després que ahir la Fiscalia presentés una querella contra ella per desobediència i prevaricació. "Per sort hi ha molts demòcrates en aquest país", ha afirmat Forcadell en declaracions als mitjans de comunicació.

    Al seu torn, el president de l'ANC,*Jordi Sánchez, ha dit que la d'avui ha estat la"primera d'un seguit de mobilitzacions"*per defensar les institucions i denunciar l'"abús" del poder judicial que vol "acabar amb la llibertat d'expressió" dels càrrecs electes independentistes. Per la seva banda, el president d'Òmnium,*Jordi Cuixart, ha avisat que si l'Estat "ataca les institucions" la ciutadania donarà una resposta "serena" però "contundent" i "unànime".

    La presidenta de l'AMI,*Neus Lloveras, ha cridat a la mobilització per culminar el procés i ha demanat a tothom que es "posi les piles" per impedir que es continuï "judicialitzant la política". "Unitat, força, serenor, però sense parar", ha sentenciat.

    JxSí, CUP i CSQP fan pinya amb Forcadell

    La presidenta del Parlament ha rebut el suport de tres partits representats a la cambra: JxSí, CUP i CSQP. Aquestes formacions han volgut expressar la seva solidaritat amb Forcadell i amb la resta de càrrecs electes que han estat cridats als tribunals per qüestions relacionades amb el procés independentista. El president de JxSí,*Jordi Turull, ha assegurat, en declaracions als mitjans de comunicació, que "això no va d'independència" sinó de "defensar la democràcia", i la portaveu del mateix grup,*Marta Rovira, ha alertat que els independentistes pensen*"executar el mandat democràtic fins al final".

    La diputada de la CUP*Mireia Boya*ha constatat que l'"única opció real" és la desobediència davant l'actitud de l'estat espanyol i ha cridat a la població a "estar atenta" per sortir al carrer a mobilitzar-se.

    El líder de Catalunya Sí que es Pot,*Lluís Rabell, ha afirmat que el conflicte polític a Catalunya només es soluciona a través del"diàleg" i no convertint el Tribunal Constitucional en un "agent repressor"d'algunes ideologies polítiques. També ha volgut posar de manifest que Podem votarà en contra del suplicatori del diputat del PDECat Francesc Homs, que en les pròximes setmanes es debatrà al Congrés de Diputats perquè se'l pugui jutjar davant del Tribunal Suprem pel 9-N.
    http://m.ara.cat/politica/sobiranist...672032984.html

    ---

  5. #21125
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    24 d'octubre: L'amenaça espanyola

    Vicenç Villatoro23/10/2016 17:36

    Segueix-me

    SI EL PROCÉS CATALÀ fos una partida d’escacs, l’Estat té avui les seves peces amenaçant algunes peces importants del sobiranisme. Està amenaçada la casella de la presidenta del Parlament, la de l’anterior president de la Generalitat, d’antics consellers, d’alcaldes i regidors... Fins i tot es podrien llegir com a amenaces a caselles simbòliques la possibilitat de tornar a imposar els toros a Catalunya o d’endur-se obres del MNAC... Però tinc dubtes que la situació li sigui tan favorable com semblaria. Si l’Estat es vol menjar les peces que té amenaçades, fabricarà imatges molt poc fotogèniques: inhabilitar la presidenta d’un Parlament democràtic per raons polítiques, condemnar per posar urnes o banderes o per treballar en un festiu... Està fet en nom de la llei, però de vegades forçant-ne molt la interpretació. Davant d’això, si el sobiranisme és capaç de mantenir un to gandhià de mobilització cívica tossuda i resistent, l’Estat, com a jugador d’escacs, es pot trobar en una posició incòmoda. Amenaçar i no complir les amenaces l’afebleix. Però complir-les, encara més. (Excepte si el sobiranisme perd capacitat de mobilitzar, trenca el caràcter cívic i tranquil de la seva mobilització o si el món és absolutament indiferent a tot.)
    http://m.ara.cat/opinio/doctubre-Lam...674432542.html

    ---

  6. #21126
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El Suprem “afina” el cas Fernández Díaz

    Ernesto Ekaizer24/10/2016 22:21

    Segueix-me

    La sala d’admissió de la sala segona del Tribunal Suprem perfila l’arxivament de la querella de Xavier Trias i Convergència contra el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Un cop ja és un fet la investidura de Mariano Rajoy amb l’abstenció del PSOE, el ponent Manuel Marchena -president de la sala segona- vol deixar net Fernández Díaz abans de la formació del nou govern.

    La sala d’admissió -integrada per Marchena, Ana Ferrer, Miguel Colmenero, José Manuel Maza i Andrés Palomo- té des de fa més de dues setmanes l’informe del fiscal en cap del Suprem, Antolín Herrero, que justifica les converses entre el ministre i De Alfonso com un intercanvi d’informacions dins les seves competències. Els magistrats ja han mantingut deliberacions. Segons fonts jurídiques, l’informe del fiscal és matusser, i no aconsegueix justificar per què s’ha de rebutjar l’obertura d’una investigació. Amb un primer cop d’ull sembla difícil negar l’aparença de possibles delictes de revelació de secrets, prevaricació i possible malversació de fons públics en les converses, que busquen implicar dirigents independentistes en delictes.

    Altres fonts assenyalen que no es tracta de negar l’aparença, que és indiscutible, sinó que és un problema polític. El Suprem només ha admès querelles criminals contra ministres o exministres en comptades ocasions, com va ser el cas de José Barrionuevo el 1995 amb el cas dels GAL, la guerra bruta de l’Estat contra ETA.

    En les trobades del 2 i el 16 d’octubre del 2014, difoses durant la setmana de les eleccions del 26-J, De Alfonso i el ministre maquinen la filtració de dades a mitjans de comunicació per danyar o destruir les carreres polítiques de dirigents sobiranistes catalans (Trias, Oriol Junqueras i Francesc Homs). L’efecte immediat va ser la publicació en un diari de Madrid, onze dies després de la segona trobada, d’un compte fals de l’exalcalde de Barcelona a Suïssa, una operació feta per assessors de Fernández Díaz.

    En les dues trobades, precisament, De Alfonso explica al ministre que la Fiscalia General de l’Estat podria “afinar” algunes de les informacions no confirmades que tots dos comentaven a la conversa. Les trobades es van desenvolupar en el context del que el comissari José Villarejo anomena l’operació Catalunya, i la incursió de l’aleshores cap d’Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la Banca Privada d’Andorra (BPA), per obtenir dades de membres de la família de l’expresident Jordi Pujol a bancs andorrans.

    Rajoy el defensa

    El president espanyol ha defensat Fernández Díaz, amb qui manté una estreta amistat. Fonts pròximes al govern en funcions assenyalen que no el mantindrà a Interior -va ser reprovat pel Congrés, amb el vot de tota l’oposició, per la guerra bruta contra dirigents independentistes-, però el compensarà amb un altre destí. Per això, precisament, Fernández Díaz vol deixar enrere la querella criminal com més aviat millor, de manera que Rajoy pugui comptar amb ell en la nova etapa. El Suprem no veu en la lluita contra l’independentisme un motiu per investigar Fernández Díaz. Si Rajoy el vol al govern, el ministre aconseguirà seguir a l’executiu net de causes judicials.
    http://m.ara.cat/politica/Suprem-afi...675032526.html

    ----

  7. #21127
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Comença el ball

    "Cada nou acte de repressió generarà major resposta de desacatament i desobediència"

    per Ramón Cotarelo 25/10/2016

    Mentre a Madrid el PSOE obeïa al destí, a Vic un regidor de la CUP obeïa a la seva consciència. Per la seva banda Rajoy assegurava que el que cal obeir és la llei, de la qual ell és i serà legítim guardià.

    Qualsevol veu que aquest és l'inici d'una actitud col·lectiva que, probablement, anirà a més. Quan un regidor actua segons la seva consciència i, amb això, se situa fora de llei, desperta més simpaties que un altre que, per exemple, s'hagi posat fora de la llei per haver-se apropiat indegudament uns quants milions. Amb el primer se solidaritzen molts ciutadans i alguns fins ho manifesten; amb el segon no sol solidaritzar-s'hi ningú ni manifestar-se, encara que de vegades passa, ja que Espanya és un país peculiar.

    La insistència de Rajoy a obeir i fer obeir la llei és una bajanada. Els governs estan per això. Però també estan per aplicar solucions polítiques, negociades que permetin millorar la llei quan aquesta és qüestionada per mitjans pacífics per una col·lectivitat amb les seves institucions al capdavant. D'això, però, no hi ha res en el discurs de la dreta. I no n'hi ha perquè, per a ella, els actes moguts per la consciència independentista són un mer problema d'ordre públic. I l'ordre es manté amb l'aplicació estricta de la llei.

    Aquest criteri converteix tota la política de l'Estat en relació a l'independentisme català en política repressiva. Es mobilitza la policia, els tribunals i, si és, necessari, es preparen les presons. En aquest fil processal es troben ja un diputat de les Corts, un expresident i dues exconselleres de la Generalitat i l'actual presidenta del Parlament. És difícil no veure que aquestes actuacions són contraproduents per a l'objectiu de fer desistir als independentistes. Cada nou acte de repressió generarà major resposta de desacatament i desobediència, amb més freqüents trucades a les forces de l'ordre autonòmiques a desobeir al seu torn.

    Tenint en compte que el govern de la Generalitat té propòsit de seguir amb el full de ruta, com ha manifestat Homs al rei espanyol, i que el bloc independentista al Congrés votarà "no" a Rajoy, el que es preveu és una escalada d'acció (repressió) - reacció (desobediència) de conseqüències imprevisibles. Algun dels possibles escenaris és que es produeixi algun tipus d'intervenció exterior en forma de mediació, cosa que beneficiarà els independentistes i enfurismarà als nacionalistes espanyols.

    De fet, aquests ja han cavat seves trinxeres gràcies a l'abstenció del PSOE i format una línia defensiva dels partits de la "unió nacional". Una gran coalició dissimulada com governabilitat d'Espanya. I amb això es prova que la situació està tan bloquejada com sempre. Aquest cop no per un enfrontament entre la dreta i l'esquerra, sinó entre Espanya i Catalunya.

    Impossible abordar aquesta qüestió amb el codi penal a la mà. No és un problema de legalitat, sinó de legitimitat, que requereix solucions polítiques negociades i pactades. La més evident de totes, la que porta plantejant des de l'inici, és la realització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. És una cosa tan evident, sobretot després de l'exemple d'Escòcia, que no s'explica per què no s'ha realitzat ja.

    Però el fet és que no s'ha produït i la situació segueix tan bloquejada com abans. Hi ha una evident crisi constitucional. És clar que els polítics porten l'assumpte a la confrontació. Potser seria raonable que intervingués el Rei. Al cap i a la fi, està per això, per arbitrar i moderar el funcionament de les institucions. I potser una bona forma d'aconseguir-ho sigui suggerir als partits nacionals espanyols la idea de que és millor un referèndum pactat que un sense pactar.
    http://elmon.cat/opinio/16364/comenca-el-ball

    ---

  8. #21128
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Unitat política i social per desconnectar d’Adif

    170 alcaldes, representants polítics, sindicals, empresarials i de la societat civil exigeixen en un acte al Palau de la Generalitat el traspàs de la infraestructura ferroviària de l’Estat per poder prestar “un servei digne”



    per Gemma Aguilera 26/10/2016



    'Acte per al traspàs de Rodalies' al Palau de la Generalitat (26 d'octubre de 2016) | Jordi Borràs | Jordi Borràs



    “Estem aquí per dir prou, que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un servei ferroviari digne i que estem en condicions de garantir-lo”. Amb aquesta sentència, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha obert l’acte unitari al Palau de la Generalitat per reclamar el traspàs de la infraestructura ferroviària que ara és propietat d’Adif, l’ens gestor d’infraestructures de l’Estat, i sobre la qual Renfe opera els serveis de Rodalies i Regionals a Catalunya.

    Ras i curt, el missatge de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els representants dels alcaldes ha estat el mateix: Catalunya necessita desconnectar amb urgència d’Adif si vol garantir un servei ferroviari digne per als seus ciutadans i ciutadanes. Així ho ha expressat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, davant de 170 alcaldes, consellers del Govern, diputats i diputades del Parlament, empresaris, representants sindicals i d’infraestructures de país com el port de Barcelona, els quatre presidents de les diputacions, presidents de consells comarcals, presidents de les cambres de comerç, sindicals, patronals, degans de col·legis professionals, diputats i senadors del Congrés, plataformes d’usuaris, el president de FGC, i els presidents de l’AMI, Òmnim i l’ANC: “Estem preparats per gestionar el servei ferroviari, perquè és una causa justa, ara ja no és una qüestió de puntualitat, sinó de dignitat”.



    Puigdemont ha deixat clar que el servei nefast dels ferrocarrils espanyols a Catalunya no és atribuïble a la falta de tecnologia, sinó a “un problema polític greu”. En aquest sentit, ha enviat un missatge a Madrid: “Allò que més temen més és la unitat, que des de territoris i sensibilitats diferents, exhibim una de les millors fortaleses que té el país, que és caminar junts fins al final. Per això ja no serem més pacients ni comprensius amb els incompliments, i a cada incompliment, una resposta, que pot ser judicial, institucional o ciutadana”. De fet, el conseller Rull ha anunciat que la Generalitat presentarà aquest divendres un contenciós administratiu davant de l'Audiència Nacional espanyola pels incompliments de l'Estat en els inversions ferroviàries.


    Foto de família de l'acte unitari per al traspàs integral del servei ferroviari | Jordi Borràs


    L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha remarcat el caràcter unitari de l’acte: “Els qui som aquí representem milions de catalans i catalanes en un dels actes més unitaris que pot viure aquest país. La situació és indignant i insostenible, i no parlem només d’un greuge cap a Catalunya, sinó d’un greuge humà, que ens ha deixat un territori trinxat, amb municipis aïllats i amb el cost de vides humanes que s’han perdut a conseqüència d’obres que no es realitzen mai”, ha denunciat.

    Per la seva banda, el vicepresident de la Associació Catalana de Municipis, Josep Caparrós, ha fet una crida a donar suport a l’exigència que l’Estat “compleixi les seves obligacions perquè els ciutadans i ciutadanes tinguin per fi un servei digne”, i ha explicat que “som conscients que estem lligats de mans i peus per aportar solucions, i per això exigim a l’Estat que traspassi la totalitat del servei a Catalunya perquè el país pugui tenir un servei ferroviari del segle XXI”.

    El president de la FMC i alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha posat l’accent en el fet que el transport públic és el quart pilar de l’Estat del benestar, “l’eina que dóna accés tant al dret d’habitatge, sanitat i educació, com a les oportunitats laborals”, i ha anunciat que precisament perquè la mobilitat de les persones és un dret social, “reivindicarem allà on calgui un transport públic adequat i eficient. Els alcaldes i alcaldesses farem el que calgui, el que calgui, per posar fi a aquesta degradació del servei de Rodalies, i farem costat a les institucions”, ha reblat. En acabar l'acte, molts dels assistents han cridat 'independència'.



    El president de la Generalitat, Carles Puigdemont | Jordi Borràs



    L’acte reivindicatiu pel reclamar el traspàs integral de la gestió del servei de Rodalies va tenir un precedent similar ara fa gairebé una dècada. El 22 de març del 2007, l’escola de negocis IESE va aplegar representants de més d'un centenar d'entitats del món empresarial i acadèmic per reclamar a AENA, l’ens públic que gestiona de manera centralitzada i amb caixa única la xarxa d’aeroports de l’Estat, que la Generalitat, els ajuntaments i la societat tinguessin capacitat de decisió sobre les actuacions estratègiques que afectessin la principal infraestructura de transport del país. El Prat s’havia de convertir en un nus de comunicacions intercontinental per esprémer el potencial d’un aeroport que quedava ofegat per l’estratègia d’AENA de privilegiar exclusivament Barajas.

    A diferència de l’acte de país convocat al Palau de la Generalitat, aquella iniciativa no va ser institucional, sinó de la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Foment del Treball i el RACC, i va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris i de més de 130 entitats. Aquella reivindicació, però, mai no va tenir una resposta per part de Madrid, i a dia d’avui el benefici que genera El Prat continua destinat a engreixar els aeroports deficitaris i no pas a una política comercial adient a la seva potència com a plataforma del sud d’Europa.
    http://elmon.cat/noticia/174407/unit...onnectar-dadif

  9. #21129
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    6.086 càrrecs detinguts

    «S'atreviria l'Audiència Nacional a detenir milers de càrrecs democràticament electes de tots els racons de Catalunya?»

    Germà Capdevila | 25/10/2016 a les 22:00h

    Els dies i hores prèvies a la consulta del 9N, corria una amenaça directa i oberta des de l'Estat cap a directors d'escola, mossos i altres funcionaris, sobre la possibilitat de ser sotmesos a procediments judicials per desobediència a la suspensió del Tribunal Constitucional. No van aconseguir atemorir-los, ni a ells ni als dos milions de ciutadans que van mobilitzar-se, i l'endemà l'Estat va veure que perseguir-los a tots era inviable, per la qual cosa es va limitar a processar Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.

    En la persona de Joan Coma, el regidor de Vic que va fer una declaració considerada sediciosa ("per fer la truita s'han de trencar els ous") l'Estat vol tornar a posar la por al cos dels càrrecs electes i els funcionaris, que d'aquí a pocs mesos s'hauran d'enfrontar al moment clau del procés: la desconnexió. El missatge és clar: si feu cap moviment la repressió judicial i política serà implacable.

    Què passaria, però, si el cas de Joan Coma es multipliqués per 6.000? S'atreviria l'Audiència Nacional a detenir i traslladar a Madrid a 6.000 càrrecs democràticament electes? Els partits que estan tirant endavant la independència al Parlament sumen 6.086 regidors als ajuntament d'arreu de Catalunya, sense comptar coalicions i moviments municipalistes que també són partidaris de la secessió.

    Us imagineu que ens els propers dies milers de regidors arreu del país fessin una lectura solemne de les mateixes paraules exactes de Joan Coma als diferents plens municipals? Per estalviar temps, fins i tot podrien recitar-les a l'uníson. La imatge seria molt impactant, i desarmaria l'Estat, incapaç de fer efectiu un assetjament judicial a gran escala. Aleshores, la desconnexió ja seria un fet.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/1...recs/detinguts

    ----

  10. #21130
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L'últim recurs per mantenir Catalunya a Espanya era això, Mariano?

    Durant anys s’ha esperat del govern espanyol una última gran oferta per a Catalunya a fi d’aturar el xoc de trens i la potencial independència. Algú ho esperava abans del 9N, però no va passar. Es van salvar perquè la consulta no va comportar conseqüències directes, però el referèndum ara plantejat per Puigdemont sí que podria tenir-ne. És per això que ara sí que Rajoy posa sobre la taula la gran millora per a Catalunya que ha de decantar la balança cap al ‘no’. Ho ha fet a l’escenari més privilegiat, el Congrés dels Diputats en ple discurs del debat d’investidura del qual sortirà reelegit. I la proposta es pot resumir en una paraula: Res. Res de res.

    Rajoy ha plantejat una millora del sistema de finançament sempre i quan el govern de la Generalitat retiri l’‘amenaça’ del referèndum. Ah, gràcies! El líder popular promet una cosa que la llei l’obligava a fer com a molt el 2014, revisar el model de finançament perquè s’havia acabat el quinquenni. El president va desobeir i ara ho ven com una gran novetat. A qui vol enganyar?

    El model de finançament acordat en els últims anys del tripartit amb ZP va resultar ser un frau que no es va complir, i la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut –que havia de reportar més diners per al país— es va incomplir des del primer dia. Tant el PSOE com el PP se la van passar per l’arc del triomf, com ara s’ha posat de moda dir. És clar, el PSOE i el PP... Quins dos partits han acabat unint-se per a votar la investidura de Rajoy?

    Què més ha dit el candidat a continuar ocupant la Moncloa? No ho vulguin saber... Bé, si volen, endavant, però no és apte per a persones amb més seny que un nen de tres anys: “Sempre he estat dialogant amb Catalunya”, s’ha atrevit a dir. El president espanyol que ha fet augmentar l’independentisme del 20% al 50% ha tingut la barra d’afirmar que “els catalans m’importen”. Com a mínim en una cosa sí que ha estat honest, quan ha dit que el ‘desafiament’ de Catalunya és “el problema més greu que viu Espanya”. La seva casposa Espanya, sí. Per l’altra Espanya potser és el desllorigador.
    http://in.directe.cat/dietari-2014/b...a-aixo-mariano

    ----

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •