Page 2129 of 2154 FirstFirst ... 11291629202920792119212721282129213021312139 ... LastLast
Results 21,281 to 21,290 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21281
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Per què?

    Isabel Clara Simó

    La pregunta no és com quedarà finalment la pobresa energètica, sinó per què existeix

    En aquest poti-poti que han muntat, en què no saps què és el legislatiu, l'executiu i el judicial, trencant les normes bàsiques de la democràcia, aquella que Montesquieu va dissenyar amb els tres poders independents; doncs ja veus: et prohibeixen desobeir, quan la paraula desobediència pertany als súbdits, no als ciutadans, que som, legalment (ai!) lliures; i a sobre, el Tribunal Constitucional (com el Senat) va ser pensat per equilibrar els drets i els deures de les autonomies, i no com a arma executiva d'un poder barrejat, un poder que odia la llibertat i que estima els bancs.

    La posició ambigua de l'executiu-legislatiu-judicial de l'Estat respecte a la pobresa energètica i els desnonaments és un exemple de bestiesa en tots els sentits; tant, que podria posar-se als llibres de text com a exemple de què no és una democràcia.

    El Parlament fa una llei contra la pobresa energètica i el TC, que actua com un tic, ho anul·la: i s'havia aconseguit per unanimitat, el PP inclòs! Però el tic hi és. Contra Catalunya, tot. Doncs mira, per estar tan segurs que som una minoria s'han emprenyat molt. Després mor la infortunada dona de Reus i la premsa internacional diu, home, tios, que això no és, i comencen a fer equilibris: se'n tornen enrere, però com a mesura cautelar (?) aixequen la prohibició a les elèctriques que no subministren si no cobren; després matisen. I no hi ha qui s'hi aclareixi.

    És cert que el fenomen és internacional: les democràcies, almenys per aquests verals, no aconsegueixen, amb el concurs del control de la població, que les distàncies entre pobres i rics disminueixin sinó tot el contrari: mai no hi havia hagut en la història contemporània, des de la Revolució Francesa, unes distàncies tan abismals entre rics i pobres.

    Per això la pregunta no és com quedarà finalment la pobresa energètica, sinó per què existeix; ni què ens imposaran amb els desnonaments sinó per què hi ha desnonats. M'ho podeu explicar, senyor Rajoy i tutti quanti?
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...4-per-que.html

    -----

  2. #21282
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El Govern en funcions de Rajoy va publicar 52 normes legislatives d'imposició del castellà

    La Plataforma per la Llengua ha publicat un informe sobre els decrets, ordres i resolucions que ha publicat el Govern del PP durant els 10 mesos en què es trobava en funcions, quan sempre tenia excuses per no fer res, perquè no li interessava i repetia una i altra vegada que estava en funcions. En canvi per imposar el castellà, va publicar 52 normes que es poden trobar totes a aquest informe titulat: «Novetats legislatives del BOE en matèria lingüística durant el govern en funcions de Mariano Rajoy. Normativa lingüística a favor del castellà aprovada pel govern de l’Estat i la seva Administració el 2015-
    16 durant l’època del govern en funcions.» També el trobareu a aquest enllaç:https://www.plataforma-llengua.cat/m...81_11_2158.pdf. Aquí posarem uns quants exemples i per als qui els interessi sempre poden recórrer a l'informe esmentat.

    Tots els que es preocupen pels temes sobre la normalització o la desnormalització lingüística saben que el nacionalisme espanyol, els defensors a ultrança de l'Espanya una, gran i lliure, els contraris a les diferents nacions existents dins l'Estat espanyol, es diguin partits polítics com el PP, Ciutadans, PSOE, etc., o es diguin La Razón, ABC, El País, etc., dirigits o no per tertulians radiofònics o televisius, o per la FAES, o altres fundacions d'ideologia franquista, sempre han posat el crit en el cel quan des d'una d'aquestes nacions, que ells i les lleis espanyoles anomenen autonomies, s'ha intentat legislar perquè la llengua oficial i pròpia del territori fos tenguda en compte en el terreny públic, a l'escola o a l'Administració. Dirigents del PP, de C's, grupuscles extremistes i altres han dit que era una imposició, que llengües com el català s'imposaven. Han ensenyat un argument que usen els que no han volgut aprendre o usar aquestes llengües, el català, per exemple. Els han ensenyat a repetir que no usen el català perquè els ho han volgut imposar, que una llengua s'ha d'usar perquè s'estima, no perquè s'imposa. I es queden tan tranquils després d'haver amollat la paragrafada apresa i inoculada de manera subliminar.

    Han aprofitat aquell fet tan senzill com és el que els pobles veïnats volen ser millors, i es bo de fer establir rivalitats; un temps es feia utilitzant el cançoner, o un temps i ara, amb els equips de futbol o d'altres esports. Aquí s'ha utilitzat la sobirana mentida que els catalans ens volien comandar, i clar, tothom amb coneixements culturals o sense, ha respost que els catalans comandin a ca seva (deixarem de banda els nostres orígens i el fet que nosaltres també ho som, catalans). Per tant, si ells tenen una llengua, nosaltres n'hem de tenir una altra de diferent, i si acceptam que la llengua que parlam és la mateixa, li volem posar un altre nom o la volem relegar a la intimitat, com deia Aznar. I fer saber que l'única llengua important és l'espanyol o castellà. Usen el fals argument del nombre de parlants. Una llengua hauria de ser més important si té més parlants. Ara ja arribaríem a valorar les persones pels doblers que tenen. Els fills dels pares pobres els haurien d'odiar, precisament perquè són pobres, si ens ensenyen a utilitzar aquest tipus d'arguments.

    Per tant, aquests són els que mai no han parlat d'imposició del castellà, que és oficial a tot el territori espanyol, però volen parlar d'imposicions de les llengües autonòmiques, que són oficials als seus territoris. A les Illes Balears, per exemple, el castellà i el català són llengües oficials, el català, a més, és llengua pròpia. Per tant, en un estat verament democràtic, qualsevol norma legislativa lingüística a les Illes Balears, hauria de ser igual, tant per al castellà com per al català, i si alguna de les dues llengües hagués de tenir algun avantatge, seria la llengua pròpia, que durant llarg temps ha estat perseguida i reprimida, per poder normalitzar-la. Aquesta discussió podria ser molt llarga, però el que m'interessa és demostrar la magra democràcia existent, quan un govern en funcions ha fet 52 normes legislatives (decrets, ordres i disposicions) d'imposició del castellà i cap per al català: 4 normes d'imposició del castellà per poder rebre ajudes, 25 normes per a documentació i etiquetatge, 6 sobre ensenyament, 4 sobre imatge i 13 que l'imposen com a requisit. Després diran que no continuen reprimint-la. Uns pocs exemples per mor de la llargària de l'article.

    A federacions esportives com la d'automobilisme, tenis, golf, bàdminton, boxa, voleibol, per obtenir la llicència corresponent les instàncies han d'estar escrites en castellà, imposició. Si estan escrites en una llengua autonòmica, s'ha de presentar una traducció en castellà, imposició; els currículums per a oficials de l'exèrcit de l'aire exigeixen el coneixement del castellà i de l'anglès, les llengües autonòmiques no existeixen; els responsables dels ports de Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina, d'un territori on la llengua catalana n'és llengua pròpia, hauran de dominar el castellà i l'anglès; els manuals d'instruccions en la comercialització de motos nàutiques, embarcacions esportives i els seus components han d'estar com a mínim en castellà, imposició; el currículum per a l'ensenyament de la religió islàmica a educació secundària i batxillerat, una part del temari serà el coneixement de l'aportació dels autors musulmans en llengua castellana, però no fa cap referència a l'aportació d'autors musulmans en català ni en cap altra llengua de l'Estat; igualment passa amb les traduccions de l'Alcorà, només es tendran en compte les traduccions en castellà; el currículum de sis cicles formatius de formació professional bàsica a l'àmbit de gestió del ministeri d'Educació, Cultura i Esport estableix un total de 48 competències en llengua castellana que caldrà adquirir, imposició, en canvi no fa cap referència a l'adquisició de competències en altres llengües de l'Estat. I així fins a 52 disposicions, ordres o decrets d'imposició de la llengua castellana. Vergonya haurien de tenir els que parlen d'imposició de la llengua catalana!

    Nota exemplificant: L'article estava quasi enllestit, quan el Consell de Mallorca ha aprovat que la Diada sigui el 31 de desembre. I ha sortit l'exemple de les imposicions. Un grup de persones ha protestat amb pancartes i cartells que deien que no volien imposicions catalanistes i que la diada era de tots els mallorquins o una cosa semblant. Tot pura mentida, o per falta de llums, per alienació o per mala bava. La diada del 31 de desembre la celebraven ja en el segle XIII els catalans que havien repoblat Mallorca. Durant tots els segles posteriors la diada l'han continuada celebrant els catalans descendents dels seus avantpassats o mallorquins perquè vivien a Mallorca. Així ho han volgut sempre els pobladors d'aquesta terra.
    http://in.directe.cat/joan-lladonet/...o-del-castella

    -----

  3. #21283
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Vostè és un sediciós incitat

    "Expressar un objectiu polític és considerat 'incitació' i la conversió d'una comunitat autonòmica en estat independent es qualifica com a 'sedició'"

    per Salvador Cot 27/12/2016

    "Incitació a la sedició" és, en si mateix, un delicte que indica clarament de quin tipus de règim polític estem parlant quan ens referim a Espanya. Expressar un objectiu polític és considerat "incitació" i la conversió d'una comunitat autonòmica en estat independent es qualifica com a "sedició". Vistes les coses amb aquestes ulleres madrilenyes, com a mínim un 48 per cent de la societat catalana -els que van votar partits explícitament independentistes- són sediciosos que han estat incitats per algú com, per exemple, el regidor cupaire Joan Coma. Per això l'han detingut i portat/deportat a Madrid.

    Aquest és el tipus d'operació diàleg que es pot esperar d'un sistema polític que va néixer bloquejat i que s'ha perpetuat, precisament, amb la missió de bloquejar-ho tot fins a la nit dels temps. És un abús arbitrari, evidentment, però també és una provocació destinada a eixamplar tant com sigui possible l'esquerda entre el Govern de Junts pel Sí i el sector més dur de la CUP. A aquestes altures del procés ja no hi ha casualitats.

    Però si hi ha determinació, hi ha d'haver estratègia. El Govern s'ha solidaritzat políticament amb el regidor Coma i hi ha hagut mobilitzacions socials en aquest sentit, però l'itinerari polític cap al referèndum no pot dependre dels incidents que es poden provocar, fàcilment, des de qualsevol despatx de Madrid.
    http://elmon.cat/opinio/18384/voste-...dicios-incitat

    ------

  4. #21284
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L'espiral del cinisme

    «La detenció de Joan Coma il·lustra que es prohibeix a un càrrec electe defensar democràticament unes idees i posa de manifest que, en relació a temes independentistes, no tot es pot dir públicament»

    Toni Rodon | 27/12/2016 a les 22:00h

    Primer, els fets: el 9 de novembre passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 1/XI sobre "l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de desembre de 2015", la qual va rebre el suport favorable de Junts pel Sí i la CUP. La declaració, entre d'altres, declarava solemnement l'inici "del procés de creació d'un estat català en forma de república", instant al futur govern a "adoptar les mesures necessàries per a fer efectives aquestes declaracions".

    Aprovada la resolució, i com acostuma a passar amb molts altres temes, diversos grups municipals van promoure mocions de suport a la declaració de la cambra catalana. Una de les mocions es va votar al ple ordinari de Vic el 10 de desembre del 2015, ciutat que es va afegir a tants altres municipis que van donar suport a la declaració, abans o després de saber que l'Audiència Nacional espanyola els podria denunciar per aquest fet. En el transcurs del ple, un dels regidors de Capgirem Vic va defensar la moció al·legant que les decisions del Parlament català s'havien de deixar de supeditar als designis de les institucions espanyoles, en particular a les del Tribunal Constitucional. Joan Coma va cloure amb unes declaracions que, per desgràcia, han acabat fent fortuna: "Desobediència, fa temps que la venim reclamant. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s'han de trencar els ous".

    A partir d'aquí, la justícia va decidir intervenir a instàncies d'una denúncia del partit d'extrema dreta de Josep Anglada. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va sol·licitar investigar Joan Coma per un presumpte delicte d'incitació a la sedició i el va citar a declarar davant del jutge el 24 d'octubre. Davant la negativa de comparèixer, el regidor de Vic va ser detingut ahir i traslladat a les dependències de l'Audiència Nacional a Madrid. A partir d'ara s'aplicaran tots els processos legals, els quals poden arribar a desembocar en un càstig de fins a quinze anys de presó.

    Davant d'aquest fet, convé puntualitzar un aspecte rellevant: a Joan Coma se'l deté per no presentar-se a declarar davant del jutge, però la raó última són les declaracions que va fer al ple municipal. En el fons, la detenció il·lustra que es prohibeix a un càrrec electe defensar democràticament unes idees i posa de manifest que, en relació a temes independentistes, no tot es pot dir públicament. Per aquest motiu, és preocupant que, fins i tot avui, alguns representants públics i els seus acòlits tuitaires hagin donat suport a l'Audiència Nacional i hagin reduït l'acció de l'Estat a un mer tràmit legal fruit del "no compliment de la llei".

    En l'origen del liberalisme polític, la conquesta per la llibertat d'expressió va ser una de les batalles centrals de les democràcies. La conquesta del "mercat de les idees", en la versió americana de Mill i Milton, era un objectiu indefugible atès que la llibertat d'expressió era un valor suprem que permetia a tothom dialogar en condicions d'igualtat i fer que la seva idea del món imperés a través de l'argumentació. Dit a la manera de la biògrafa de Voltaire: "Estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el seu dret a dir-la".

    Així, la gravetat dels fets posa de nou a l'estat davant d'un mirall i, sobretot, despulla la decència dels cínics que prefereixen observar el dit i no la lluna o aprofiten per caure en el camí de l'"ens ho hem merescut per intentar qüestions impossibles". L'espiral del cinisme d'un bon grapat de polítics i personatges contraris al procés ens recorda que, en el fons, un dels grans problemes que tenen un bon grapat d'institucions de l'estat és el nacionalisme espanyol, que és capaç de justificar, per activa o per passiva, l'absència de llibertat d'expressió en favor d'un bé superior, diuen, com és la unitat del territori espanyol.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/1...spiral/cinisme

    -----

  5. #21285
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Qui es creu el diàleg?

    Barcelona. Dimarts, 27 de desembre de 2016
    2 minuts
    Editorial Jose Antich - Sergi Alcàzar

    En una d'aquestes visites que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fa, explica, per "prendre el pols a la realitat catalana" i en les que, sobretot, es reuneix amb aquells amb els que ja hi està d'acord va decidir apropar-se un dissabte a la tarda a la Fira de Santa Llúcia, instal·lada davant la Catedral. Ho va fer amb discreció, comenten. Sense càmeres de televisió i acompanyada per la seva família i uns amics portuguesos. Encara que va comprar en alguna de les parades figures per al pessebre no consta que s'aturés en la que ven caganers de personatges tan diferents com Rajoy o Puigdemont i que tan famosos s'han fet a l'estranger. Hauria pogut apropar-se a tan sols 50 metres i demanar una reunió amb el president Puigdemont al Palau de la Generalitat o, un parell de centenars de metres més amunt, anar fins a la conselleria d'Economia i donar resposta a la carta d'Oriol Junqueras, que li va demanar una reunió el passat 21 de novembre.

    Però, pel que sembla, la realitat catalana es pot aprendre sense parlar amb catalans. De la mateixa manera que hem après, amb el pas de les setmanes, que l'Operació Diàleg no va d'això: va de no dialogar. Va d'accelerar el màxim possible els passos de l'administració de Justícia per actuar contra l'independentisme català. Un dia la presidenta del Parlament, un altre un expresident de la Generalitat, un altre diferents membres del Govern, un altre una alcaldessa de Berga i un altre un regidor de Vic. El regidor de la CUP de la capital d'Osona Joan Coma està acusat per l'Audiència Nacional d'un delicte d'incitar a la sedició el desembre del 2015 i la Fiscalia demana una pena de fins a dos anys i mig de presó. Tota una desorbitada exageració però també tota una declaració de principis. Aquell 9 de desembre, Coma va apel·lar a la desobediència dels tribunals en un ple municipal recollint l'esperit de la declaració del Parlament en suport del procés sobiranista.

    Per això l'Audiència Nacional li ha obert un procés judicial com a investigat (abans imputat) i ha ordenat als Mossos que el traslladin a Madrid. La contundent reacció de Puigdemont i de Junqueras, així com de la gran majoria d'actors del procés independentista, posant l'èmfasi en la judicialització de la vida política catalana no contribueix sinó a anar tancant portes amb un Estat que interpreta la petició d'un referèndum pactat com una renúncia i no com una oportunitat. I que Joan Coma s'afegeixi a una llarga llista de perseguits per presumptes delictes que no són cap altra cosa que actes de llibertat d'expressió.
    http://www.elnacional.cat/ca/editori...28583_102.html

    -----

  6. #21286
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Ni han prescrit ni prescriuran

    Sebastià Alzamora27/12/2016 19:31

    Segueix-me

    És una notícia excel·lent per a la restitució de la memòria històrica que el govern de les Balears i el de Catalunya decideixin col·laborar en l’obertura de la fossa comuna de sa Coma, a Mallorca, on es calcula que hi ha enterrades més de cinc-centes víctimes republicanes (la majoria catalanes) dels assassinats comesos pels feixistes durant la Guerra Civil. S’aprofita així l’impuls proporcionat per l’exhumació recent de la fossa de Porreres, i es comença a posar llum sobre la negra història del feixisme a Mallorca, que va matar més de dues mil persones en tres setmanes de guerra, només a la zona de Manacor. I és una altra magnífica notícia que la Generalitat de Catalunya, a través del conseller Romeva i el Memorial Democràtic, comparegui com a col·laboradora en l’anomenada “querella argentina”, que la justícia d’aquest país llatinoamericà ha obert contra els crims del franquisme, i que ha topat amb l’obstrucció altament altiva de l’estat espanyol.

    L'Estat ens proporciona una demostració insuperable del fet que la llei, per molt llei que sigui, pot ser injusta

    Cal recordar que fa pocs mesos la Fiscalia General de l’Estat va emetre una ordre que prohibeix expressament, a tots els jutges i fiscals espanyols, cap mena de col·laboració amb la jutge argentina María Servini, que instrueix el cas. Cal recordar-ho i subratllar-ho, perquè és extremadament feridor i ofensiu: la més alta instància fiscal d’un estat que es diu democràtic prohibeix a la totalitat de la seva magistratura i del seu ministeri fiscal la col·laboració amb la justícia d’un altre país quan del que es tracta és d’investigar les atrocitats comeses pel bàndol franquista. Aquesta prohibició, tan insòlita com contrària a la lògica democràtica més elemental, va ser ordenada per la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, la mateixa que va inaugurar l’any judicial amb la totalitària proclama que “no és la llibertat la que fa lliures els ciutadans sinó la llei”. Madrigal fou cessada del càrrec el mes de novembre passat, però no per aquestes paraules intolerables sinó per algun politiqueig abstrús del Partit Popular. Tal vegada sigui sobrer consignar que el seu successor, José Manuel Maza, no tan sols no ha desqualificat la barbaritat proferida per Doña Consuelo sinó que manté la prohibició de col·laboració amb la justícia argentina per a tot el que concerneix als crims del franquisme.

    L’únic argument que és capaç d’esgrimir l’estat espanyol per defensar la seva postura és que aquests crims “han prescrit”. Ens proporcionen així una demostració insuperable del fet que la llei, per molt llei que sigui, pot ser injusta, i que aleshores cal que sigui derogada i substituïda per una altra legalitat no fraudulenta. Els crims del franquisme poden haver prescrit segons un termini absurdament fixat en una llei pels qui es consideren còmplices, o hereus dels còmplices, d’aquests crims. Però no han prescrit ni prescriuran en la memòria de les víctimes i dels seus descendents. Mentre això no s’accepti i s’actuï en la reparació d’aquesta memòria, la paraulademocràcia, a Espanya, serà una broma macabra, d’un gust pèssim.
    http://m.ara.cat/opinio/sebastia-alz...713428666.html

    -----

  7. #21287
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    28/12: Esteu tots equivocats

    VICENÇ VILLATORO Actualitzada el 27/12/2016 18:21

    LLEGEIXO L’ARTICLE de José María Carrascal a l’ Abc titulat Postal poco navideña. Explica que li arriben trucades dels seus amics a Catalunya, indignats per la “ calamitosa situación política” per culpa dels independentistes. “ Hasta ahí, todo bien”. Però de sobte Carrascal s’adona que aquests amics indignats li diuen també que una part de la culpa és del govern espanyol: “ Ha sido poco flexible, debió permitir la consulta...” Fins i tot els amics de Carrascal creuen que les culpes estan repartides! “ Si esto dicen los catalanes que se sienten también españoles, ¿qué pasará con los que no se sienten o se sienten sólo a medias?” M’interessa continuar llegint per veure quina conclusió en treu. “ Esto significa que el lavado de cerebro que ha tenido lugar en Cataluña en las últimas décadas ha sido a fondo”. Si els meus amics, que viuen a Catalunya, pensen una cosa una mica diferent de la que penso jo, és que els han rentat el cervell. Ni un segon de dubte. Ni un moment per considerar la remota possibilitat que tinguin una mica de raó o de raons. Certament, aquí també en tenim alguns. Però costa molt discutir amb algú que creu que si penses el contrari, o fins i tot el mateix però amb un matís diferent, és que estàs sonat o t’han buidat el cap.
    http://www.ara.cat/opinio/Vicenc-Vil...713428647.html

    ------

  8. #21288
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    En un país normal...

    EMPAR MOLINER Actualitzada el 27/12/2016 18:11

    L’amic Albano Dante Fachin ha dit, en una entrevista a l’agència Efe, aquestes paraules, referint-se a Junts pel Sí: “Si et presentes amb un punt clau del programa i no pots complir aquest programa, acceptes que no ho pots complir i acceptes que has fracassat i, en un país normal, el president ha de dimitir i convocar eleccions”.

    Deixem de banda l’ús que fa dels pronoms i anem al moll de l’os de les paraules que diu. El “punt clau” del programa és el referèndum. Si no pots convocar el referèndum que és el punt clau del teu programa, “acceptes que has fracassat i, en un país normal, has de dimitir”. L’expressió important de les paraules de l’home és “en un país normal”. Perquè, esclar, en un país normal el referèndum podria ser convocat. Com per exemple a la Gran Bretanya. És a Espanya que, com que és un país anormal, no podrà ser convocat. Si Espanya fos un país normal i el referèndum pogués ser convocat, llavors potser ja no seria el punt clau del programa de Junts pel Sí. Llavors potser Junts pel Sí no s’hauria presentat a les eleccions en coalició, perquè no hauria calgut. Els diversos partits que volen el referèndum, com passa amb altres qüestions que són legals, demanarien arribar al mateix lloc de diferents maneres.

    Si Espanya fos un país normal i el referèndum pogués ser convocat, llavors potser ja no seria el punt clau del programa de Junts pel Sí

    Però l’Albano Dante Fachin passa per damunt d’aquesta idea bàsica (no ens permeten votar) i denuncia en canvi que un partit que pretén votar i viu en un estat que l’hi prohibeix hauria de dimitir perquè no ho ha aconseguit. Si l’Albano Dante Fachin propugna això, ens està dient que és més deshonest el partit que pretenia canviar una llei que troba injusta que no pas el partit que manté la llei que els altres partits troben injusta. Apliquem-ho a una altra qüestió que no sigui el sobiranisme. Podem vol tancar el CIE. L’estat espanyol no l’hi permet. ¿Ha de dimitir l’alcaldessa si vol justícia? ¿O s’ha de fer independentista?
    http://www.ara.cat/opinio/Empar-Moli...713428642.html

    -----

  9. #21289
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Joan Coma: "La Guàrdia Civil m'ha portat tot el viatge emmanillat"

    Gemma Liñán

    Barcelona. Dimecres, 28 de desembre de 2016
    4 minuts
    Joan Coma audiencia nacional / EFE

    Joan Coma ha passat 24 hores per un periple més propi de segles passats que de l'actualitat. Ahir les 11 del matí el detenien a Vic. El van arrestar els Mossos per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno. Mitja hora abans de la detenció rebia l'avís i es preparava pel que ha estat una de les pitjors vivències viscudes per un regidor, per expressar el que pensava en un ple municipal. "He fet tot el viatge emmanillat", explica aquesta tarda del trasllat des de Tres Cantos a l'Audiència Nacional, conduït per la Guàrdia Civil.

    De tornada aquesta tarda cap a casa, dins el cotxe que l'ha anat a buscar, i just després de fer la parada per dinar, Joan Coma atén les preguntes de El Nacional. Fa veu de cansat i tot i que admet que s'ha trobat amb el que s'esperava, també explica que l'actitud del fiscal li ha sobtat. "Molt estrany el fiscal. D'una altra època", explica. I entra en el detall de la declaració, que encara té molt fresca: "Per trencar un ou cal fer força?, m'ha preguntat", explica a aquest diari amb un punt de perplexitat. "Li he respost que era una metàfora", diu. "Tot el que diu ho pensa?", explica que li ha preguntat el fiscal. "Sí, esclar. Defensem aquesta via perquè l'Estat no permet un referèndum", ha respost Joan Coma durant una declaració, que ha durat una hora, i en la qual el jutge amb prou feines ha dit res.

    Joan Coma s'ha hagut de defensar de les acusacions de desobediència i de per què no es va presentar a declarar el dia que l'havien citat: "Si fos un corrupte vindria corrents, però no sóc un corrupte", ha etzibat. El regidor de Vic ha declarat en castellà per fer més fluid el discurs polític que volia fer arribar al magistrat i al Ministeri Públic, que amb un traductor perdria vitalitat. "Crec que el fiscal entenia el català i feia veure que no, perquè em traduia alguna paraula que no em sortia", explica Coma a El Nacional.

    El fiscal ha demanat el seu passaport i Benet Salellas ha argumentat l'arrelament de Joan Coma, per la qual cosa entén que no existeix risc de fugida. Portava tota la documentació per lliurar al jutge, però el magistrat li ha dit que no calia que la lliurés. Tot fa pensar que Ismael Moreno tenia més que decidit aplicar la mesura com a mostra de força.
    Ensaladilla i manilles

    Joan Coma ha passat per les mans de tres cossos policials durant les 24 hores que ha durat la detenció. Els Mossos el van avisar amb prou temps com per poder alertar el seu advocat i fer un tuit anunciat el seu arrest, tot i que assegura que abans de dimecres "no sabia res, però vaig saber que em venien a buscar". Assegura que "no havien preparat res però ha anat més bé que altres cops", fent referència a la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, que la van anar a buscar a primera hora del matí quan era sola a casa. A Coma el van avisar a dos quarts d'onze del matí i el van detenir mitja hora després quan ja estava acompanyat d'alguns dels seus companys de l'Ajuntament, entre els quals hi havia l'alcaldessa.

    Des de Vic, els Mossos van traslladar Joan Coma a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca. Des de la seu central d'aquest institut armat a Catalunya, Coma va sortir en direcció a Madrid en un furgó policial i va començar el viatge "al principi emmanillat fins que sortim de Barcelona". Al vespre va arribar a Tres Cantos, una comissaria policial a 30 quilòmetres de l'Audiència Nacional. Després de sopar, un plat d'ensaladilla russa, hi va passar la nit. A les 7 s'ha llevat, ha esmorzar un suc i una xocolatina, i a dos quarts de nou del matí l'han traslladat a l'Audiència Nacional, al centre de Madrid. "He fet tot el viatge emmanillat", explica Joan Coma a El Nacional.

    Dins l'Audiència Nacional és el CNP, el Cuerpo Nacional de Policia, qui s'ha fet càrrec del regidor. L'han mantingut emmanillat mentre el traslladaven per l'edifici i només li han retirat les manilles dins la cel·la.

    Mitja hora abans de la declaració, a dos quarts de 10 del matí, ha tingut cinc minuts per parlar amb el seu advocat, Benet Salellas. Però amb prou feines s'han pogut dir res. "No ens sentíem", diu. Coma i Salellas estaven en una de les cabines de visita separats per un vidre. Però els intercomunicadors no funcionaven i gairebé no podien parlar.

    A les deu del matí, Joan Coma ha entrat a la sala de vistes. L'ha presidida el magistrat Ismael Moreno. A una banda hi havia el fiscal Vicente González Mota i a l'altra l'advocat, Benet Salellas. Hi havia dos funcionaris i, escortant Joan Coma, dos policies. Coma s'ha assegut al centre de la sala amb el micròfon davant i s'ha començat a explicar.

    El regidor de la CUP de Vic s'ha passejat pels passadissos de l'Audiència Nacional emmanillat en tot moment i acompanyat de policies. "Molt correctes", diu Coma que han estat els agents, però també admet que han tingut una posició ferma, sense arribar a ser violents, per marcar qui té l'autoritat.

    Un cop ja se li ha comunicat la llibertat a Coma, la mesura excepcional és que l'han tornat a la cel·la durant dues hores, mentre el jutge decidia si li retirava el passaport. I la sortida, un altre fet excepcional. 25 policies espanyols han acompanyat la sortida de Joan Coma oferint la imatge del regidor completament envoltat d'agents de la policia espanyola a la sortida dels tribunals, que ell mateix havia declarat que no reconeix i calia desobeir.
    http://www.elnacional.cat/ca/politic...28700_102.html

    -------

  10. #21290
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Democràcia turca, monarquia marroquina

    "Aquesta vegada la CUP ha focalitzat la responsabilitat de la detenció en el jutge de l'AN i no pas en els mossos o el Departament d'Interior, com en ocasions anteriors"

    per Salvador Cot 28/12/2016

    La detenció, abusiva i aberrant, del regidor Joan Coma ha solemnitzat l'estratègia de ruptura i enfrontament de la CUP. Des del punt de vista dels anticapitalistes, els judicis futurs són utilitzables políticament a causa de la desproporció dels delictes que s'imputen i, sobretot, per la caixa de ressonància que proporcionen. Que la policia porti detingut a Madrid un regidor per haver dit que "per fer una truita cal trencar els ous" és una mostra evident de la deriva turca de la democràcia espanyola. Passa el mateix amb els delictes d'injúries als membres de la família reial espanyola; fins a dos anys de presó per estripar una fotografia forma part d'un culte a la personalitat delirant, en aquest cas més pròxim als usos del règim marroquí.

    Aquesta estratègia és coherent amb la història de l'esquerra independentista i, de fet, pot ser efectiva de cara al sector més conscient de la societat catalana. En aquest sentit, doncs, seria útil al conjunt del procés, sempre i quan no entri en contradicció amb els passos i etapes que aniran marcant el Parlament i el Govern a mesura que s'acosti el moment de ruptura amb la legalitat de l'estat.

    Hi ha indicadors positius. Aquesta vegada la CUP ha focalitzat la responsabilitat de la detenció en el jutge de l'Audiència Nacional de Madrid i no pas en els mossos o el Departament d'Interior, com en ocasions anteriors. Tot plegat, un símptoma de convergència estratègica que tanca files a Barcelona i obre interrogants a Madrid.
    http://elmon.cat/opinio/18402/democr...uia-marroquina

    -----

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •