Page 2131 of 2154 FirstFirst ... 11311631203120812121212921302131213221332141 ... LastLast
Results 21,301 to 21,310 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21301
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Els forts pacten, els dèbils imposen

    «Hem estat capaços de donar una resposta democràtica, conjunta i transversal, deixant de banda les diferències ideològiques, per donar suport a en Joan»

    Anna Erra | 30/12/2016 a les 08:00h

    Davant d'una situació inadmissible i injustificable, durant aquests dies hem estat capaços de donar una resposta democràtica, conjunta i transversal, deixant de banda les diferències ideològiques, per donar suport a en Joan, un company de consistori i veí de la nostra ciutat, que per expressar la seva opinió en un ple municipal és perseguit per la justícia.

    D'aquesta manera tranquil·la i pacífica, vam plantar cara a un Estat que no respecta la democràcia i que la seva obsessió per frenar el moviment independentista, és a dir la revolta del somriure, la tradueix en un atac i en una persecució al món municipalista i a les institucions del nostre país.

    La via de repressió antidemocràtica de restringir drets fonamentals com l'expressió i l'opinió que ha escollit com a pròpia l'estat Espanyol, crea l'efecte contrari i ens dóna encara més arguments per fugir d'aquest Estat que persegueix la paraula i les idees i no deixa parlar a través de les urnes.

    I sí, hem donat una lliçó democràtica, com donem cada vegada que un càrrec polític és perseguit per l'Estat i els demostrem que l'estratègia de persecució als càrrecs electes provoca l'efecte contrari i que, en comptes d'empetitir-nos ens dóna més força i ens dóna més punts de connexió i cohesió dins la transversalitat política per tal d'aconseguir l'objectiu que molts volem: votar per aconseguir la llibertat del nostre país.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/1...debils/imposen

    -----

  2. #21302
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Contra la llei d’amnistia del 1977

    «Ara la moció de l'Ajuntament d'Arenys de Munt és un pas endavant molt important i seria bo que l'aprovassen també moltes més institucions. Perquè va a l'arrel del problema, però també perquè proposa que el nou marc legal català siga activament antifranquista»


    Per: Vicent Partal
    29.12.2016 22:00

    A començament d’aquest mes el New York Times publicava un article demolidor titulat ‘Els fantasmes que Espanya intenta ignorar’. L’article es basava en una obvietat que molta gent s’estima més no veure: ‘A Espanya no s’han passat comptes, no hi ha hagut cap equivalent de la desnazificació de les forces de la funció pública, del poder judicial ni de la seguretat. Per a consolidar l’esperit de l’amnèsia, de dalt a baix, hi va haver una llei d’amnistia el 1977, que impedeix qualsevol procediment legal sobre els crims comesos durant la guerra civil i la dictadura; Espanya no va fer res de semblant a una comissió “de la veritat i la justícia”’, deia l’article.

    La setmana passada l’ajuntament d’Arenys de Munt va tornar a obrir camí en aquest sentit: aprovà la primera moció –si no m’equivoque– que demana la derogació de la llei d’amnistia del 1977 i la creació d’un tribunal per a perseguir els criminals franquistes. La moció va ser duta al ple per dos regidors, Josep Manel Ximenis i Esther Sànchez, que es van presentar a les eleccions per la CUP, i va ser votada per unanimitat dels 12 regidors presents: 5 d’ERC, 3 de CiU, 1 de la CUP, 1 del PSC i els dos regidors que presentaven la moció. L’únic regidor del PP que hi ha no va acudir al ple.

    L’Ajuntament d’Arenys de Munt i més institucions ja havien aprovat mocions en favor de la memòria històrica i de la persecució dels crims franquistes. Però aquesta vegada crec que fan un pas endavant que ens hauria de fer reflexionar a tots.

    La llei d’amnistia va ser celebrada perquè significava l’alliberament de la major part dels presos polítics que encara romanien en les presons el 1977 –tot i que és ben significatiu de recordar avui que quatre presos polítics independentistes catalans van restar explícitament fora d’aquella amnistia: Àlvar Valls, Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Josep Lluís Pérez.

    Aquesta celebració va ofuscar el significat real i tenebrós de la llei, que no era sinó impossibilitar qualsevol judici contra el franquisme i contra els seus funcionaris o polítics. Cada dia és més evident, això. Les querelles contra el franquisme de la justícia argentina, per exemple, reboten una vegada i una altra en aquesta llei. I ningú no pot discutir que, trenta-nou anys després de ser promulgada, ni un sol funcionari ni polític franquista no ha estat dut davant la justícia amb èxit. Per si hi ha ningú que tinga cap dubte sobre la significació d’això, n’hi ha prou de recordar que l’ONU ha reclamat una volta i una altra a Espanya que derogue la llei d’amnistia del 1977, perquè la considera incompatible amb els drets humans, car impedeix la persecució judicial d’assassins i torturadors. Però no n’ha obtingut mai cap resposta –ni quan ha governat el PSOE ni quan governa el PP.

    Canviar aquest estat de coses a Espanya sembla impossible. Ni el PP ni Ciutadans no en volen sentir parlar. I jo diria que el PSOE tampoc. Rodríguez Zapatero va fer un pas endavant quan promulgà la llei de memòria històrica, però se n’han obtingut resultats ben migrats: els morts continuen a les carreteres i ningú no ha estat perseguit per allò que va fer.

    Als Països Catalans, en canvi, la sensibilitat envers aquest tema creix molt i cada dia sembla més concreta i directa. Les exhumacions dels cadàvers de la fossa de Porreres, a Mallorca, han estat una sotragada política. Al País Valencià la dignificació de la memòria ha pres volada amb el canvi recent de noms de carrers a Alacant. I al Principat el parlament ha reclamat la nul·litat dels judicis del franquisme.

    Ara la moció de l’Ajuntament d’Arenys de Munt és un pas endavant molt important i seria molt bo que l’aprovassen també moltes més institucions. Perquè va a l’arrel del problema, però també perquè proposa que el nou marc legal català siga activament antifranquista. Perquè demana explícitament que la república catalana acomplesca aquella desfranquització que reclamava el New York Times. I perquè deixa clar que això potser a Espanya no es podrà fer mai, però ací sí que es podria fer ara. Precisament perquè som a punt de deixar enrere la constitució espanyola i l’herència política que l’acompanya.

    PD: No cal dir si en seria, d’oportú, això, justament ara que un jutge que era policia franquista aplica el codi penal de la dictadura contra Joan Coma; o quan, com va denunciar ahir mateix Francesc Homs, l’estat fa passos cada vegada més clars cap a l’autoritarisme i la regressió de les llibertats democràtiques.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/cont...stia-del-1977/

    -----

  3. #21303
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Amenacen de mort Puigdemont per Cap d'Any

    "Lamento informar-lo que aquest 2017 la seva mort està declarada", piula el compte @LittleMachix, ara ja esborrat

    per Redacció 01/01/2017


    Amenaces de mort a Carles Puigdemont | TWITTER

    El president del Govern, Carles Puigdemont, ha rebut amenaces de mort la tarda del 31 de desembre, poc abans de la nit de Cap d'Any. L'usuari de Twitter @LittleMachix ha piulat a les 18:40 d'aquest dissate: "Ser @KRLS Lamento informar-lo que aquest 2017 la seva mort està declarada", amb la imatge d'un home amb una arma de foc.

    Twitter ja ha suspès el compte de @LittleMachix, que en el tuit responia un missatge de Puigdemont per desitjar una bona entrada d'any: "Agraeixo als servidors públics la feina de tot l'any, i la que faran aquesta nit tan especial vetllant per tots".

    Tot i que tant el tuit de l'amenaça de mort com el compte de l'usuari que l'ha publicat ja estan esborrats, les captures que se n'han pogut fer en demostren la vericitat:
    http://elmon.cat/noticia/182313/amen...t-per-cap-dany

    ------

  4. #21304
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Amb la CUP, a mort

    "A Catalunya no hi ha violència i, per tant, qualsevol operació contra la CUP és una burda maniobra de claveguera que ha de ser resposta des de les institucions i des del carrer"

    per Salvador Cot 01/01/2017

    Anna Gabriel ha fet una advertència important. L'Estat, efectivament, tindria pocs problemes legals -d'ètica democràtica, cap ni un- per il·legalitzar la CUP i liquidar d'aquesta manera la majoria independentista al Parlament. Ni tan sols fóra la primera vegada; la fórmula ja va ser assajada, amb èxit des del seu punt de vista, quan la Llei de Partits (amb els vots d'aquella CiU que, afortunadament, s'ha emportat la Història) va servir per aniquilar electoralment l'esquerra abertzale. Encara impacten les imatges de l'Ertzanza esbotzant les portes de les seus, amb Arnaldo Otegi i Jone Goirizelaia a dintre, per ordre de l'Audiència Nacional de Madrid. Aquella salvatjada política els va permetre col·locar Patxi López de lehendakari (amb el suport de PSOE i PP) després de llençar més de cent mil vots independentistes a la paperera. És més, les elits madrilenyes atribueixen l'actual submissió del PNB a aquella acció d'Estat.

    La CUP sempre ha tingut uns vincles polítics molt estrets amb l'esquerra abertzale que ningú no ha ocultat mai. De fet, el primer cop que vaig sentir a parlar de David Fernàndez va ser com a director d'una edició especial d'Egunkaria en català, per Sant Jordi de 2003, on vaig tenir el privilegi de col·laborar. El mateix Fernàndez ha estat sempre un referent a Catalunya d'aquest espai polític i era -i és- un personatge essencial per a qualsevol connexió entre l'independentisme basc i el català, almenys en la seva versió clàssica. No és una qüestió de simpaties personals, a les Diades dels anys vuitanta Jon Idigoras era l'estrella del Fossar. Ve de molt lluny, hi ha literatura molt abundant. I, per tant, el dossier que hi deu haver al Ministeri de l'Interior deu ocupar una prestatgeria sencera.

    Aquest risc no és nou i necessita una estratègia de resposta clara i eficaç. A Catalunya no hi ha violència i, per tant, qualsevol operació contra la CUP és una burda maniobra de claveguera que ha de ser resposta des de les institucions i des del carrer. Insisteixo: Anna Gabriel ha fet una advertència important.
    http://elmon.cat/opinio/18474/amb-la-cup-a-mort

    -----

  5. #21305
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Any nou, discursos vells

    Iu Forn

    Barcelona. Diumenge, 1 de gener de 2017
    3 minuts

    Passen els anys i el discurs espanyol sobre Catalunya és allà mateix. O més lluny. Els mateixos tòpics, les mateixes frases buides, la mateixa intenció, els mateixos arguments tronats. Dels senyors i senyores del PP, sí, però sobretot dels senyors i senyores barons del PSOE, a qui se'ls suposaria un cert interès per sortir del segle XX. Passen Chaves i Griñán a Andalusia o Pepito Bono a Castella la Manxa i els que els han substituït, digui'n Susana Díaz, digui'n Emiliano García-Page, són els seus clons. Però amb un agreujant terrible: han passat 20 anys!!!

    No deixa de tenir gràcia que els presidents autonòmics dediquin (sempre) una part del discurset de Cap d'Any a parlar de nosaltres. I el pitjor és que ho fan traient a passejar l'espantall de Catalunya com una tradició que només es pot llegir en clau interna i de cara a mantenir una posició electoral que els provoca rèdits. Darrere no hi ha cap proposta, cap idea.

    Susana Díaz va parlar abans-d'ahir de la unitat d'Espanya: “Tenim la força i hem de tenir la voluntat d'enfortir la unitat i l'harmonia entre tots” perquè la unitat d'Espanya és compatible amb “la diversitat” perquè “Espanya té futur”. Doncs escolti, em sembla fantàstic. Qui ho ha dit que Espanya no té futur? En té molt. I els catalans desitgem que en tingui encara més, naturalment. Encara que sigui perquè una part molt important dels catalans tenen els seus orígens a Espanya. I, com que ho desitgem sincerament, no volem que continuïn carregant amb la rèmora d'una terra tan insolidària, egoista, corrupta, que adoctrina els nens, que persegueix la gent que no parla català i on la gent que no pensa com diu la premsa comprada viu com vivien els jueus a l'Alemanya dels anys trenta.

    I després va venir el greuge, el “Catalunya ens roba”: “L'experiència històrica ens ha demostrat, amb escreix, que quan al nostre país hi ha desigualtat, als andalusos sempre ens toca la pitjor part”. I va rematar-ho amb allò tan gastat que “Andalusia no vol ser més que ningú, però tampoc acceptarà ser menys”. Escolti senyora, encara estem així? Ser menys que qui i per què? Fa 35 anys que el PSOE governa Andalusia. Potser començaria a ser moment d'explicar-nos què han fet els successius governs socialistes amb els milers de milions que s’hi han abocat. Perquè potser resulta que qui no ha estat capaç que Andalusia “sigui menys” (insisteixo, menys que qui?) no som els catalans sinó la gestió dels diferents governs autonòmics.

    García-Page, mentrestant, al seu discurset va calcar l'argument que els catalans volem “ser territorialment més que altres” i va treure a passejar allò que volem “rapinyar o tenir més que la resta en moments en què es necessita més solidaritat”. “Rapinyar” és demanar, pel que fa al finançament, el mateix que la Comunidad de Madrid, les Balears i el País Valencià? “Voler tenir més” és demanar que es compleixen les inversions compromeses. Ei, no les que calen sinó les que estan signades. ¿Voler “ser territorialment més” és queixar-se perquè hi ha paràgrafs sencers de l'Estatut andalús, per exemple, que estan copiats literalment de l'Estatut català i allà van passar i aquí el TC les va declarar inconstitucionals?

    Voler ser “territorialment més que altres” és la denúncia que el catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla i redactor de l'Estatut andalús, Javier Pérez Royo, va fer divendres a La Vanguardia? És això? És la vulneració totalment arbitrària que el Tribunal Constitucional, amb l'inestimable ajut del PP, va fer del pacte entre el Parlament espanyol i el català, ratificat pel poble de Catalunya en un referèndum? Llegeixi, llegeixi:

    Passen els anys. Seguim menjant raïm el dia 31 esperant un nou any. I no som allà mateix sinó més enrere. Qualsevol dia se'ns apareix Lina Morgan desitjant-nos Feliz 1975.

    Ah, per cert, si vol veure sencer el discurs d'Emiliano García-Page, aquí el té. La part referida a Catalunya és a partir del 3.28:

    I si vol veure el discurs de Susana Díaz des de Doñana, aquí el té també. El tema català apareix a partir del 9.00 i amb un gran primer pla d'ella:

    I ara ja podem afrontar el dia 2 de gener amb més alegria i joia desenfrenada...
    http://www.elnacional.cat/ca/opinio/...29267_102.html

    -----

  6. #21306
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El límit de la repressió*01.01.2017 22:00

    Anna Gabriel va dir ahir que la CUP preveu la possibilitat que l’estat espanyol aplique la llei de partits i els declare il·legals, per mirar de frenar el procés. Estic d’acord que això pot arribar a passar. Més i tot: crec que no passarà amb la CUP i prou. Si és el cas, ho intentaran també amb Esquerra i el PDECat. Posats a fer, no tindria gaire sentit de limitar-se a il·legalitzar la CUP, tenint en compte que l’únic argument possible és la defensa del dret a la independència.

    Entre la CUP i els partits de Junts pel Sí hi ha una diferència ideològica, de to, estètica, fins i tot de valors, que és evident. Però no hi ha res més que això. Ací no hi ha violència, no hi ha cap classe de lluita armada que separe els partidaris de la independència en dos blocs. I, si bé és cert que l’estat se la pot inventar per justificar la il·legalització, sempre seria massa poc creïble. Si han d’il·legalitzar algú ho faran perquè aquest algú vol construir una república independent. I aleshores començaran per la CUP, però poden acabar il·legalitzant mig país.

    El problema que tindran, si ho arriben a fer, és que n’hauran de pagar un preu tan alt que no sé si en justificarà el resultat. La repressió té límits i sempre acaben apareixent. Cap estat del món no ha pogut aguantar permanentment un règim repressiu, oimés quan una part substancial dels habitants hi va en contra i sap com combatre-la.

    Judicialitzant el procés, és a dir, desencadenant la repressió (que això vol dir al capdavall l’eufemisme ‘judicialitzar’), l’estat espanyol ha comès l’error més greu. Perquè ha convertit el combat per un projecte polític concret en un combat per la democràcia en general. Persistir en l’error o fins i tot fer-lo créixer amb mesures com les que Gabriel creu que podria fer servir, sens dubte que acceleraria el final del procés al Principat. Però encara hi ha una cosa més important: aprofundiria enormement una escletxa que comença a ser visible: la que hi ha entre un règim caduc i acorralat i molts ciutadans que, a la resta dels Països Catalans i a les altres nacions, cada volta se’n senten al marge i s’hi troben més incòmodes.

    Perquè la repressió té un límit de viabilitat, sempre i a tot arreu. I quan algú l’ultrapassa, normalment, se li giren en contra les conseqüències amb una rapidesa i una facilitat sorprenents.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/el-l...-la-repressio/

    -----

  7. #21307
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L'any de la col·lisió

    "Els anys que van des de la sentència del Tribunal Constitucional, l'estiu de 2010, fins a l'actualitat han demostrat, sense marge per al dubte, que no hi ha camí del mig ni, encara menys, possibilitat de reculada per part de la majoria independentista al Parlament de Catalunya"

    per Salvador Cot 02/01/2017

    Comença un any que serà impossible d'eludir per als llibres història d'aquest país. Inevitablement, les dues legitimitats col·lisionaran de forma esgraonada, des de judicis que seran inacceptables per a una àmplia majoria de la societat catalana fins a imposicions i prohibicions de l'Estat que implicaran una resposta contundent per part de les institucions d'aquest país. Els anys que van des de la sentència del Tribunal Constitucional, l'estiu de 2010, fins a l'actualitat han demostrat, sense marge per al dubte, que no hi ha camí del mig ni, encara menys, possibilitat de reculada per part de la majoria independentista al Parlament de Catalunya.

    La confrontació de legitimitats és perfectament assumida per part de l'Estat, que prepara la presa de mesures excepcionals amb una actitud prèvia de diàleg aparent. A Madrid saben de sobres que, en pocs mesos, hauran d'afrontar i legitimar una acció autoritària de resultats incerts, contra una majoria social i una opinió pública internacional que no entén la negativa -rabiosa i obsessiva- a plantejar un referèndum i intentar guanyar-lo, tal i com ho han fet el Canadà o el Regne Unit.

    Per tot plegat, crida l'atenció l'autisme de part de l'esquerra catalana que, com els micos de Gibraltar, es nega a veure un escenari imminent que els interpel·la. En política, el que no és transformació és reacció i, francament, el suport a les elits madrilenyes no forma part de la tradició del PSUC.
    http://elmon.cat/opinio/18498/lany-de-la-collisio

    -----

  8. #21308
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Ramon Tremosa: "Espanya desobeeix Europa i vol fer obeir Catalunya"

    L’eurodiputat de CDC lamenta que Madrid prohibeixi exercir el dret a decidir apel·lant al compliment de la llei, alhora que a Europa incompleix les directives constantment

    per Gemma Aguilera 02/01/2017

    L'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa denuncia la doble vara de mesurar espanyola amb la llei | Jordi Borràs

    L’any 2016, l’Estat espanyol ha batut rècords de recursos davant del Tribunal Constitucional a lleis catalanes i ha iniciat processos judicials contra càrrecs públics catalans per posar les urnes o permetre debats al Parlament. Tot, amb un sol argument: el suposat incompliment de la llei espanyola. Una rigidesa que contrasta amb l’actitud de l’Estat espanyol quan es tracta de complir normatives de la Unió Europea, que són d’obligat compliment i que estan destinades a preservar els drets dels ciutadans i empreses de la Unió Europea.

    Aquest 2016, el Parlament Europeu ha assenyalat l’Estat espanyol com un dels que més vulnera la normativa europea eludint la seva obligació de transposar directives. En concret, l’Estat és líder en acumulació de queixes sobre possibles vulneracions de la llei de la UE (533 queixes), i ocupa el tercer lloc, només per darrere de Grècia i Itàlia, si es comptabilitzen els procediments d’infracció oberts, que en el cas espanyol van ser 83. Les dades estan recollides en l’informe anual sobre l’aplicació de la llei de la Unió Europea, en què per primera vegada es mencionen els estats incomplidors.


    Parlament Europeu | Reuters

    Davant d’aquests incompliments reiterats de l’Estat espanyol amb la normativa europea, l’eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, autor amb Aleix Sarri del llibre L’Europa que han fet fracassar (Pòrtic, 2016), posa de manifest la doble vara de mesurar d’Espanya quan es tracta de complir la llei: “El PP i el rei d’Espanya ens diuen constantment que s’ha de complir la llei i que no hi ha marge fora de la llei per als catalans, però resulta que a la UE Espanya es pot permetre el luxe d’obviar la legislació d’obligat compliment”.

    L’eurodiputat insisteix que els mandataris espanyols “no només incompleixen l’Estatut, les inversions i els compromisos assumits, així com els pactes històrics signats, sinó també la legalitat europea”, i avisa que l’actitud de deixadesa d’Espanya en aquest sentit “provoca desafecció transversal, creixent i massiva dels països nòrdics en relació a la UE, i per això 18 milions de britànics van votar Brexit”. De fet, aquesta és una de les tesis de L’Europa que han fet fracassar, i que reforça la idea que “Espanya desobeeix a Europa i vol fer obeir Catalunya”, conclou Tremosa.

    L’eurodiputat de CDC afegeix que el fet que Espanya, "el país més desobedient de la UE", no transposi determinades directives suposa un “greu perjudici” per als ciutadans i empreses de tot l’Estat: “A Espanya només li interessa la PAC i les directives que són innòcues o que l’afavoreixen. Però quan ve una directiva que amenaça l’estatus quo ineficient, secular i decimonònic espanyol, simplement s’ignora, castigant els ciutadans i les empreses, que queden totalment desprotegides per aquesta arbitrarietat”.

    A tall d’exemple, Tremosa explica que l’Estat espanyol ha desobeït la UE i incompleix directives tan rellevants com el reglament de ports, essencial per al corredor mediterrani, el reglament de morositat, “essencial perquè les pimes solvents no hagin de tancar perquè no cobren els serveis que han prestat al govern espanyol, a la Generalitat o a les empreses de l’Ibex-35, que paguen a 300 dies amb total impunitat del govern de Madrid”. Però Espanya també ha incomplert directives de seguretat jurídica: “Espanya lidera els rànquings internacionals de plets per qüestions de seguretat jurídica, perquè tant el PSOE com el PP han expropiat amb efectes retroactius les primes atorgades al sector fotovoltaics”, conclou Ramon Tremosa.
    http://elmon.cat/noticia/182379/ramo...beir-catalunya

    -------

  9. #21309
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L’autèntica tercera via

    Iu Forn
    Barcelona. Dilluns, 2 de gener de 2017
    4 minuts

    Hi ha una part de catalans (i catalanes) que no són indepes, però tampoc no són espanyolistes i que, per als espanyolistes són indepes i per als indepes són espanyolistes. Complicat? Per ells (i elles), pobres sí. Per dos motius:

    1/ Ningú els vol al seu bàndol i els vol al bàndol contrari.

    2/ Perquè en un món on les coses existeixen a partir del fet que tenen nom, aquesta part de la nostra societat està orfe d’etiqueta. I sense etiqueta, no són.

    Comencem pel segon punt, que és el més terrible a l’hora de negar-los la visibilitat. I usaré com a exemple una cosa que ens havíem fet sempre: fotos. I des que hi ha mòbils, encara més, perquè era molt més senzill que allò de les càmeres de rodet de posar l’automàtic i anar corrent a situar-te a lloc. Però la cosa no va ser el fenomen que és ara fins que l’actriu Ellen DeGeneres va fer-se aquella famosa selfie amb un munt de “celebrities” (una altra paraula que etiqueta un món).

    I això, que va passar durant la cerimònia dels Óscars del març del 2014 (fa 4 dies), va donar nom al concepte i, per tant, va fer real, un fet que ja existia i que va arribar a la màxima expressió en una altra imatge històrica que explica el món on vivim:

    Doncs bé, succeix el mateix amb aquest grup de persones que, de moment no tenen nom i a qui, per tant, ningú pot crear-los una identitat, però que hi són. Persones de les quals ni en sabem la xifra perquè, com que no podem parcel·lar-les en un concepte, no apareixen a les enquestes, oficialment no existeixen i no podem comptar-les. I així arribem al punt 1, als motius pels quals resulta que ningú les vol.

    Però si li sembla, abans de continuar, intentem definir-les. Serien, i generalitzo molt, persones que reconeixen que Espanya no actua lleialment amb Catalunya, que creuen que hi ha motius per establir un nou marc de relació, però que darrera del moviment indepe hi veuen una ideologia conservadora i “burgesa” que els és aliena. Per dir-ho clar i català: el que els fa tirar enrere és que l’independentisme els fa pudor a pujolisme actualitzat i no es poden sentir part del moviment perquè el moviment no parla com ells.

    Però quan miren l’unionisme nostrat, se’ls posen els pèls de punta. I és que les manifestacions del dia de la Hispanitat, per exemple, amb aquell espectacle dantesc, aquella antigor, aquella caspa i aquell frikisme extrem han fet molt de mal a la Catalunya que se sent espanyola. I quan miren a Madrit (concepte) hi veuen un Estat que s’ha apropiat de la Constitució i l’utilitza per fer fora de la salvació eterna del nacionalisme espanyol tronat a tothom que no combrega al 100% amb els seus postulats. I hi veu que s’usen fons reservats per destruir persones, però també sanitats públiques. Sanitats que són dels indepes, dels unionistes i d'aquest catalans del mig i sense nom (encara).

    El gran error dels indepes és no acostar-se a aquesta gent fins ara inconcreta i que no només habita al voltant dels comuns. Enviar-los a l’altre bàndol perquè no accepten al 100% el decàleg del bon indepe és cometre la mateixa equivocació que els autoanomenats “constitucionalistes”, alguns dels quals, els més sectaris, pretenen que oblidem quan van votar en contra de la Constitució que ara usen com a trinxera per mantenir el seu estatus.

    En aquest enllaç hi pot veure la transcripció de la sessió plenària d’aprovació de la Constitució. I aquí hi ha qui va votar què. I aquest “què” vol dir que la Constitució va tenir 6 vots negatius, cinc dels quals van ser de diputats d’Alianza Popular (partit mare de l’actual PP): Gonzalo Fernández de la Mora Mon, Albero Jarabo Payá, José Martínez Emperador, Pedro de Mendizábal Uriarte i Federico Silva Muñoz (l’altre va ser del llavors diputat d’Euskadiko Ezquerra Francisco Letamendia i per motius oposats). I que de les 14 abstencions hagudes (del PNB i d’Heribert Barrera i Joaquim Arana), 3 van ser d’AP: Licinio de la Fuente i de la Fuente, Alvaro de Lapuerta Quintero (tresorer del PP des del 1993 al 2008 i mestre de Bárcenas) y Modesto Piñeiro Ceballos i dues de la UCD: Jesús Aizpún Tuero i Pedro Morales.

    Un any després, José María Aznar escriuria al diari La Nueva Rioja: “El consenso ha provocado un efecto fulminante cual es el de la desconfianza de una enorme masa de españoles en el buen funcionamiento del sistema democrático, que quedó palpablemente demostrada en el elevadísimo índice de abstención que se produjo en el pasado referèndum” (es refereix al de la Constitució). Més endavant afirma: “Tal como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o, por el contrario, va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes, si vamos a poder escoger libremente la enseñanza que queremos dar a nuestros hijos o nos encaminamos hacia la escuela única, si el derecho a la vida va a ser eficazmente protegido, sí el desarrollo de las autonomías va a realizarse con criterios de unidad y solidaridad o prevalecerán las tendencias disolventes agazapadas en el término nacionalidades”. I per rematar-ho, en un altre article, deixava per a la posteritat aquesta frase: “Vientos de revancha son los que parecen traer algunos ayuntamientos. Las calles dedicadas a Franco y a José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución”.

    Doncs això, que molts catalans no indepes, no signen aquesta situació ni estan amb aquesta gent. I la nostra feina és convèncer-los de que vinguin a aquest cantó i fer-ho acceptant les seves reticències. Perquè no tot ha de ser exactament del color que nosaltres volguem.
    http://www.elnacional.cat/ca/opinio/...29447_102.html

    -----

  10. #21310
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Per què Catalunya reclama 4.700 milions per a Rodalies a l’Estat?

    A. Sorrosal / A. Acín
    Foto: ACN
    Barcelona. Dijous, 5 de gener de 2017
    3 minuts




    La primera trobada del ministre de Foment, Iñigo de la Serna, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, no ha servit per concretar cap mesura en concret. En canvi, sí que ha evidenciat diferències difícils de conciliar entre ambdues parts.
    A banda de les diferents propostes de gestió -de fet, la Generalitat reclama el traspàs complet del servei de Rodalies, amb tot el que implica-, la conselleria i el ministeri no es posen d’acord ni en les xifres.
    Un exemple clar són els 4.700 milions d’euros que la Generalitat reclama en inversions compromeses en l’àmbit de rodalies. Segons el ministre De la Serna, les xifres que maneguen les dues administracions no casen.
    Per això, en la reunió d’aquest dimecres a Barcelona, el conseller Rull va lliurar a De la Serna un document amb tots els acords d’inversió de l’Estat a la xarxa ferroviària de Catalunya: els 4.000 milions del Pla de Rodalies 2008-2015, del qual s’ha executat només un 13,5%; els 306 milions de l’acord d’inversions prioritàries, del qual només està en servei un 5,9%; els compromisos de soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i els serveis d’altes prestacions fins a Reus i Tarragona. De tots aquests acords, segueixen pendents d’invertir 4.798 milions d’euros. Aquestes són les xifres de la conselleria.
    A quin territori afecta la manca d'inversió en rodalies?

    Pla d’Infraestructures de Rodalies de Barcelona 2008-2015

    Del pla d’Infraestructures de Rodalies de Barcelona, segons la conselleria, només s’ha executat un 13,5% de la inversió compromesa per al període 2008-2015. De 4.000 milions d’euros compromesos, encara n’hi ha pendents 3.461,5.
    Aquest pla contemplava un paquet de millora de les infraestructures (amb la modernització de la xarxa existent i la construcció de noves infraestructures).
    També hi havia un segon paquet de millora de les estacions: modernització, nous intercanviadors, cinc noves estacions i una quinzena d’aparcaments dissuasius.
    Pla d’actuacions prioritàries 2014-2016

    Atès que el Pla de Rodalies havia quedat encallat, s’impulsa una comissió tècnica amb representants del Ministeri, ADIF i la Generalitat. Aquesta comissió determina quines són les inversions prioritàries i el Ministeri de Foment es compromet a executar el pla mitjançant una inversió de 306 milions d’euros durant el període 2014-2016.
    A data de novembre de 2016, el percentatge de la inversió executada no arriba al 6%. Encara hi ha 288 milions d’euros que no han arribat.
    Soterrament de línies ferroviàries

    La històrica reivindicació pel soterrament de les vies del tren a l’Hospitalet del Llobregat, Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat ha passat a l’estat de crònica. Aquest paquet d’actuacions té una inversió pendent de 992 milions d’euros.
    En el cas de la ciutat de l’Hospitalet, ja s’han signat quatre protocols -2001, 2005, 2006 i 2007- entre el Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament. Es preveuen quatre actuacions amb un cost de 600 milions.
    En situació similar estan els convenis amb Sant Feliu -332 milions- i Sant Feliu del Llobregat -120 milions.
    Ample de línia Vila-seca i Reus

    La conversió a l’ample mixt de 9,5 kilòmetres de línia convencional entre Vila-seca i Reus. El projecte està redactat pel Ministeri, el Departament de Territori i Sostenibilitat n’ha sol·licitat l’impuls però els pressupostos generals del 2016 no hi preveien cap partida específica. La inversió és de 24 milions.
    Alta velocitat al Penedès

    Es tracta del projecte per connectar la línia convencional i l’alta velocitat a Vilafranca del Penedès. Permetria implementar nous serveis regionals entre el Camp de Tarragona i Barcelona i Vilafranca i Barcelona.
    El projecte està pendent de valorar les al·legacions presentades durant el període d’informació pública. La inversió estimada és de gairebé 33 milions d’euros.

    http://www.elnacional.cat/ca/politic...29794_102.html

    -------

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •