Page 2139 of 2154 FirstFirst ... 11391639203920892129213721382139214021412149 ... LastLast
Results 21,381 to 21,390 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21381
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    «Qué hacemos con Cataluña?»

    «El dia que el Parlament confirmi Carme Forcadell i els membres de la mesa inhabilitats els dos trens s'hauran trobat finalment»

    Dídac Boza | 14/02/2017 a les 22:00h

    Era de preveure i està passant. Tot s'ha desfermat des del 28 de gener. En el mateix moment que la CUP anunciava la seva aprovació crítica del pressupost i el Govern enfilava el camí del referèndum, l'Estat començava a convulsionar. Els moviments de Moncloa (directament o a través de la Fiscalia) denoten nervis i improvisació però - atenció- també una determinació molt clara. Faran tot el que puguin per intentar apagar el foc català. Tot, és clar, excepte la solució política més serena i democràtica, que seria admetre el referèndum.

    Les convulsions van més enllà de Mariano Rajoy i d'un Partit Popular condicionat per la manca de majoria parlamentària i per l'esclat judicial dels seus casos de corrupció. Més enllà de l'anècdota, és del tot simptomàtic el ridícul estrepitós del PSOE i el PSC proposant que els DNI siguin bilingües després d'un parell de dècades que en aquests documents figuren (només faltaria) les llengües oficials a cada territori. Poques proves tan clares com aquesta de desconnexió per part dels partits espanyols i d'un sistema polític que està en caiguda lliure. Quan intenten salvar la unitat d'Espanya a Madrid ja obliden (o directament ignoren) els detalls més quotidians i simples de la realitat catalana.

    Un reconegut "manianòleg" de les tertúlies apunta que a Madrid existeix l'esperança que tot derivi en unes noves eleccions "autonòmiques" catalanes. Els teòrics d'aquesta hipòtesi donen per descomptada la victòria de l'independentista Oriol Junqueras, però alimenten el pensament màgic d'una hipotètica "pujolització" pactista d'Esquerra Republicana, una vegada aconseguida la fita històrica de tenir la presidència de Generalitat i després d'haver arraconat les restes del naufragi post-convergent. El gran error polític i el desconeixement del que passa a Catalunya que destil·la aquesta fantasia és comparable al penós acudit del DNI.

    Madrid imposa la lògica acció-reacció. No hi fa res que la imatge sigui tan insòlita com l'aparició de la fiscal en cap de Barcelona, mostrant-se davant la premsa dramàticament agreujada pels insults d'unes poques persones que es volen convertir en categoria aplicable a l'independentisme i a tot el sobiranisme. La lògica deu ser aquesta: si jutgen el president i les conselleres del 9-N però el fiscal no se'n surt (digui el que digui la sentència) la Fiscalia juga al victimisme. Tot sigui per intentar convèncer l'espectador televisiu de Càceres, de Segovia o de Santander. Alerta, però, que no tot el que vindrà a partir d'ara serà tan patètic i ni tan ridícul.

    L'ofensiva jurídica de l'Estat va seriosament i la intervenció repressiva anirà al límit, com implícitament adverteix Rajoy. La determinació del Govern i de la majoria del Parlament de Catalunya, també. El camí que ens porti a la data del referèndum és una incògnita però l'hostilitat política i judicial de l'Estat és una certesa. El que vindrà en les pròximes setmanes i mesos interpel·la a tothom. A la ciutadania i la seva capacitat de mobilització pacífica. A tots els actors polítics defensors del dret a decidir, òbviament. El dia que toqui defensar al carrer a Carme Forcadell i als membres de la mesa encausats, i en el moment que el Parlament confirmi els càrrecs inhabilitats, els dos trens s'hauran trobat frontalment.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/1...s/con/cataluna

    ------

  2. #21382
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Brussel·les fa quatre ultimàtums i un avís a Espanya per incomplir lleis

    Carlota Camps
    Barcelona. Dimecres, 15 de febrer de 2017
    3 minuts

    La Unió Europea ha tornat a renyar Espanya. Aquest dimecres la Comissió Europea ha tocat el crostó al govern espanyol per incomplir fins a cinc directives europees. Es tracta de la directiva europea sobre la morositat, la normativa sobre els límits màxims de contaminació, la dels treballadors desplaçats, la del whistle-blowing, així com també ha avisat al ministeri d'Hisenda que cal canviar el Model 720.

    D'aquesta manera, Brussel·les ha llençat fins a cinc expedients d'infracció a Espanya, un procediment que pot acabar en multa, un cop fets els advertiments formals i després de passar pel Tribunal de Justícia. Si el Tribunal dóna la raó a la Comissió i el país no compleix, és multat.

    Pel que fa als procediments d'aquest dimecres, en quatre d'aquests casos ha emès un ultimàtum de dos mesos, el procediment posterior a l'advertiment i previ a anar als tribunals, i en un altre ha llençat un primer advertiment.
    Morositat

    Primera advertència en morositat. La Comissió Europea ha enviat una carta d'advertiment a Espanya per incomplir la directiva europea sobre morositat, amb l'objectiu protegir les PIMES en les seves transaccions comercials. Brussel·les critica que l'Estat prorroga sistemàticament el termini legal de pagament a trenta dies i que això acaba essent un "problema molt greu per les empreses, sobretot, les petites".

    La Comissió demana a Espanya que apliqui la directiva europea, que es facin responsables del puntual pagament de les administracions públiques i que es creïn entorns fiables per eradicar la morositat. La comissaria Elżbieta Bieńkowska ha avisat que és essencial per a les empreses que "poder cobrar a l’hora, per poder fer la seva feina, prestar servei als clients i pagar als treballadors".
    Contaminació

    La Unió Europea també ha tornat a advertir Espanya per incompliment de la normativa sobre els límits màxims de diòxid de nitrogen (NO2) que es poden emetre a l’atmosfera, un gas que bàsicament prové del trànsit. No és la primera vegada que ho fa i, de fet, aquesta serà la última, perquè ho ha fet en forma ja d'ultimàtum. La Comissió ha enviat un dictamen motivat, el següent pas a l'advertència, i li ha donat dos mesos per complir-ho. Si no ho fa, es portarà al Tribunal de Justícia

    La Comissió demana d'aquesta manera a l'Estat que garanteixi la bona qualitat de l’aire i protegeixi la salut pública, i adverteix que no fer-ho suposa un greu problema per la salut. En el seu dictamen, Brussel·les identifica tres zones conflictives, una a Madrid i dues a Barcelona.
    Treballadors desplaçats

    La CE també ha donat dos mesos al Govern espanyol per adaptar la legislació espanyola a l'europea pel que fa a la matèria de treballadors desplaçats. Una normativa que hauria d'haver estat adoptada, com a màxim, el passat mes de juny.

    Concretament, es referèixen al fet que Espanya encara no hagi comunicat la plena transposició al seu ordenament jurídic la directiva que estableix el marc comú de mesures i mecanismes de control necessaris per garantir el compliment de les regles europees sobre el desplaçament de treballadors. En forma també de dictamen motivat, la CE ha avisat Espanya formalment que ho ha de complir i que si no, serà portada al Tribunal de Justícia.
    Model 720

    També missatge contundent de Brussel·les al ministeri d'Hisenda. La Comissió Europea creu que les multes imposades per Hisenda als que no declaren correctament els actius a l'estranger són "desproporcionades", "discriminatòries" i que "estan en conflicte amb les llibertats fonamentals de la UE". Un cop més, la CE demana a Espanya que compleixi d'immediat aquesta normativa i amenaça amb anar al Tribunal de Justícia comunitària si no ho fa.

    El model 720 és una declaració informativa sobre béns i drets situats a l'estranger que es va aprovar a l'octubre 2012 després d'una modificació de la normativa tributària, enmig d'una campanya contra el frau.
    Whistle-blowers

    Finalment, Brussel·les també critica Espanya per incomplir les normes dels anomenats 'whistle-blowers', els també coneguts com a reveladors d'informació, i que treballen per a un organisme i denuncien públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme per interès públic.

    La comissió demana a Espanya que estableixi mecanismes eficaços que permetin comunicar infraccions al reglament sobre abús dels mercats, complint així la directiva europea que regula l'abús d'aquests. En aquest cas, també li dóna dos mesos per actuar abans d'anar als Tribunals.
    http://www.elnacional.cat/ca/economi...37910_102.html

    ------

  3. The Following User Says Thank You to Gamper For This Useful Post:

    icefegginsteren (23rd February 2017)

  4. #21383
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Ara, a enganyar empresaris!

    Vicent Sanchis

    Rajoy ha fet saber als catalans que ja no considera interlocutor el seu govern

    En una de les filtracions que cada dia facilita l'oficina de propaganda de La Moncloa i que sempre tenen bona acollida entre els rosega-altars autòctons Mariano Rajoy ha fet saber als catalans que ja no considera interlocutor el seu govern. El president espanyol, que s'ha ofert a Donald Trump per fer-li de conciliador a Europa, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Amèrica Llatina, concilia fatal a Catalunya. Perquè no cal conciliar amb inferiors descarats. Per això, a partir d'ara Rajoy i els seus ministres es dirigiran només als empresaris catalans, “orfes de referent polític i d'interlocució a Madrid”. Filtra el president als seus encensers que hi vol parlar de tot. “Per exemple, del corredor mediterrani”. Bona idea. Mariano Rajoy pot anar als empresaris catalans per dir-los que fa anys que ell i el seu partit se'ls rifen amb una estructura que els repugna. Ara s'ha sabut que partides del fals corredor s'han desviat per a enllestir la construcció del túnel que ha d'unir les estacions d'Atocha i Chamartín. Aquests són els corredors que agraden a Rajoy. Pot reunir-se amb els empresaris catalans per explicar-los-ho. Ells, per cert, s'estimen més unes altres reunions. Dissabte, per exemple, 300 empresaris catalans i valencians es van ajuntar a Tarragona per exigir el rebregat corredor. Mariano Rajoy no en farà ni cas. Encara que li ho demanin Vicente Boluda i Juan Roig, als quals deu tant i tant. Senyor president, millor que no parli tampoc amb els empresaris, que ja el pateixen.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...mpresaris.html

    ------

  5. #21384
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L’alcalde de Pontons

    Suposo que la vicepresidenta li trucarà ben aviat per copsar, finalment, el pols del que passa a Catalunya

    EMPAR MOLINER Actualitzada el 15/02/2017 19:35

    Estimat senyor Lluís Caldentey, alcalde de Pontons, li escric la present perquè es vagi preparant. Suposo que, aviat, la Soraya Sáenz de Santamaría es posarà en contacte amb vostè.

    Em baso en les paraules que la dona va deixar anar l’altre dia. Va dir que “la via per recuperar les institucions catalanes és deixant de veure la Generalitat com l’únic interlocutor possible”. I va afegir: “Hi ha molts governs a Catalunya: el de la nació, els municipals i moltes institucions que volen treballar per la centralitat”.

    El de la nació és l’espanyol, perquè de nació només n’hi ha una, que és la seva. Per tant, pot passar que es reuneixin amb ells mateixos a Madrid i amb els del PSOE per parlar de nosaltres. Però també pot passar que es reuneixin, com diu, amb “moltes institucions”. Quines? Doncs, per exemple, la Delegació del Govern a Catalunya. Això vol dir que es reuniria amb l’Enric Millo al despatx que s’ha muntat a Barcelona. Però també pot passar que es reuneixi, com diu, amb els governs municipals. I això vol dir amb els alcaldes.

    Per fer això el primer que ha de fer la Soraya Sáenz de Santamaría és trucar a un assessor i demanar-li un informe urgent sobre les alcaldies que té el Partit Popular a Catalunya. La raó és senzilla. Si no volen parlar amb en Puigdemont, perquè no reconeixen la Generalitat (tira’n un tros a l’olla), menys encara voldran parlar amb l’alcaldessa de Badalona, la de Sant Cugat o el de Sant Vicenç dels Horts. Voldran parlar, és lògic, amb algun alcalde del Partit Popular.

    Però vet aquí que d’alcaldes del Partit Popular, en tot Catalunya, només n’hi ha un, que és vostè. Només tenen una alcaldia. La de Pontons. És per això que suposo que la vicepresidenta li trucarà ben aviat per copsar, finalment, el pols del que passa a Catalunya. Ja ens dirà el què. Valor.
    http://www.ara.cat/opinio/Empar-Moli...743425660.html

    -------

  6. #21385
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Les veritats del corredor

    Miquel Riera

    Fa riure, per no plorar, veure alguns empresaris valencians reivindicar ara un corredor mediterrani que durant anys han menystingut

    Per què el corredor ferroviari mediterrani de mercaderies des d'Algesires fins a la frontera francesa segueix a les beceroles? Per què no hi ha línia d'alta velocitat, ni se l'espera en uns quants anys, entre Barcelona i València i Alacant? Per què en una línia que recorre una de les zones turístiques més importants d'Europa hi ha encara un tram ferroviari amb una sola via, com si fóssim al segle XIX?

    Bàsicament, perquè les elits polítiques (PP i PSOE) i econòmiques espanyoles han preferit mantenir una xarxa radial que connecta Madrid amb la “perifèria” i no aquesta entre si, com seria més lògic. Sobretot si és en aquesta “perifèria” on es concentra la major part de la població i del teixit productiu (només al corredor mediterrani hi viu el 50% de la població espanyola, s'hi genera el 47% del PIB i hi ha el 47% de la producció industrial i agrícola, per no parlar del sector de serveis).

    Hi ha més raons, però, que expliquen, a hores d'ara, que tot o quasi tot estigui per fer. La primera enllaça amb el que hem dit fins ara i és molt senzilla d'entendre: les elits de l'Estat han subjugat les elits valencianes (i aquestes, en general, s'han deixat subjugar de bon grat) amb la qual cosa s'ha primat la relació amb Madrid, abans que amb Catalunya. Dilluns, alguns representants d'aquestes elits valencianes –acompanyades d'algunes de les catalanes que també han callat fins ara– eren a Tarragona encapçalant la reivindicació amb grans frases. Benvinguts hi siguin, val més tard que mai, però, no em negaran que tot plegat fa una mica de riure, per no plorar.

    La segona raó és clarament política i deriva de l'anterior: impedir com sigui que s'estrenyin els lligams entre Catalunya i el País Valencià. No fer-hi les infraestructures necessàries i encendre constantment l'anticatalanisme han estat dos camins per aconseguir-ho. Durant anys aquesta opció s'ha imposat. Afortunadament, sembla que l'economia farà prevaldre el sentit comú. Qüestió difícil en una Espanya que sempre es mou a cop d'orgull.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...-corredor.html

  7. #21386
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Un ciutadà cors denuncia haver estat humiliat per la Guàrdia Civil al Prat per una estelada

    Fou escorcollat i portat a una sala de l'aeroport pel sol fet de dur un adhesiu de l'ANC enganxat al portàtil
    Imatge de l'aeroport del Prat.

    Per: Josep Casulleras Nualart
    19.02.2017 22:00

    Un ciutadà cors ha denunciat un cas d’humiliació de la Guàrdia Civil a l’aeroport del Prat, pel fet d’haver portat en l’equipatge de mà un ordinador portàtil amb un adhesiu d’una estelada. Tant l’afectat, Claude Lefebvre, com la seva parella, Roser Farràs, s’han posat en contacte amb VilaWeb per explicar els fets, que van passar dijous a migdia. Lefebvre tornava a la ciutat corsa de Calvi després d’haver passat tres mesos a Catalunya amb la seva parella; havia d’agafar el vol de Vueling que sortia de la T-1 a les 12.45 amb destinació a Marsella, des d’on volia fer escala per anar cap a Calvi. I va anar de ben poc que no perdé el vol.
    Fotografia de l’ordinador pel qual Claude Lefebvre fou escorcollat.

    Segons el relat dels fets que fan els afectats, els problemes van començar amb l’agent que passa l’equipatge de mà per l’escànner, al control de seguretat per accedir a la zona d’embarcament. Lefebvre va passar l’arc de seguretat sense cap problema, però li van fer la bossa de mà i li demanaren si hi duia cap mena d’aparell electrònic. Ell va dir que sí, que hi tenia un ordinador portàtil, una mica vell. Li van demanar que el tragués. El va treure. I quan l’agent va veure que hi havia un adhesiu de l’ANC li va dir: ‘Això no, això no.’ Ell va dir: ‘Sí, l’ordinador.’ Però l’agent va assenyalar-li l’adhesiu: ‘No, això.’ Va respondre-li: ‘Sí, Catalunya, independència.’ L’agent va replicar-li: ‘No, no.’ I va fer sonar l’alarma de l’arc de seguretat que Lefebvre ja havia passat. Immediatament, va anar-hi un altre agent de la Guàrdia Civil.

    El tràngol que va passar aquest ciutadà cors tot just havia començat, segons l’explicació feta per la seva parella a VilaWeb. Perquè l’agent el va agafar pel braç amb força, el va escorcollar i se’l van acabar enduent a una saleta dins l’aeroport. El van fer esperar deu minuts sense dir-li res; quan va entrar l’agent que l’havia escorcollat va demanar de seure, i li ho van denegar. Ell hi va insistir, perquè té lumbàlgia, i fins que no els va mostrar un document mèdic que ho demostrava no li ho van permetre. Li van preguntar per què duia aquell adhesiu a l’ordinador. Claude Lefebvre entén tant el català com el castellà, però té dificultat per parlar-los amb fluïdesa. I mig en castellà i mig en francès es va acabar fent entendre.

    ‘Però si no sap ni parlar!’
    Ell va explicar que l’ordinador era de la seva parella, perquè el guàrdia civil insistia a preguntar-li per què ell, essent ciutadà de l’estat francès, anava amb aquell adhesiu a l’ordinador. ‘Has d’entendre que és per seguretat, i per l’amenaça terrorista que hi ha’, li van dir. Lefebvre va fer-li veure que si el tenien allà retingut no era per l’ordinador, sinó per l’adhesiu, i l’agent li va dir: ‘És clar, tu ets francès i portes això.’ Finalment es van acabar entenent i van sortir de la saleta. Lefebvre es pensava que tot plegat ja s’havia acabat i que se’n podia anar. Però, tot d’una, aquell mateix agent –segons que explica Farràs– el va tornar a agafar pel braç quan tornaven a la zona del control de seguretat de l’aeroport i li va tornar a demanar, de viva veu i davant els passatgers que feien cua per accedir a la zona d’embarcament, per què duia aquell adhesiu de l’estelada. Ell va insistir: ‘És l’ordinador de la meva dona.’ ‘Però si no sap ni parlar!’, exclamava el guàrdia civil tot rient. ‘Per què es fica en problemes de Catalunya si no és ni català?’, cridava, tot rient i assenyalant-lo. I el personal de seguretat que hi havia en aquell moment allà també reia.

    Claude Lefebvre es va sentir humiliat. Va demanar el nom de l’agent que l’havia escorcollat i interrogat, però no l’hi va voler donar. Es va fixar que allà hi havia càmeres de seguretat enregistrant i espera que amb la denúncia que presentarà aquesta setmana a Còrsega puguin acabar identificant l’agent que el va humiliar pel simple fet de portar una estelada a l’ordinador portàtil. Lefebvre va poder l’avió pels pèls. Un cop a Còrsega va anar a la comissaria per a denunciar els fets. Ara resta pendent de rebre una trucada per a anar a declarar a Bastia. També es va posar en contacte amb el consolat francès a Barcelona, on li va dir que els fes arribar un escrit amb el relat dels fets. Per una altra banda, Roser Farràs s’ha posat en contacte amb el Síndic de Greuges, a qui enviarà el mateix text traduït al català.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/un-c...-una-estelada/

    ------

    //*//

  8. #21387
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El frau de la llei de la memòria històrica no té perdó

    Joan Tardà20/02/2017 07:43

    Segueix-me

    Demà, dimarts, el ple del Congrés de Diputats havia de decidir si aprovava el projecte de llei d’Esquerra Republicana que havia de substituir, en cas que s’aprovés, la llei de la memòria històrica de Rodríguez Zapatero del 2007 per tal de donar pas a una llei que fes justícia, de debò, a les víctimes del franquisme. Una argúcia del govern espanyol, en considerar que el debat podia suposar un increment pressupostari, ens ha obligat a ajornar-lo un parell de mesos. No hi fa res! Igualment no podran evitar-lo. Tant el PP com el PSOE, mal que els pesi, hauran d’encarar la demanda i cometran un gran error si continuen creient que poden enfortir-se els valors democràtics en les noves generacions sense fer prevaler la veritat i la justícia. Al contrari, contribuiran a relativitzar-los en benefici de la banalització de les idees racistes, feixistes, totalitàries... i la seva expansió.

    Paga la pena recordar d’on venim i on som. El 2004 vam votar la investidura de ZP perquè es va comprometre, també, a legislar per reparar les víctimes. Però el 2007, feta l’anomenada llei de la memòria històrica, a diferència d’IU i ICV, que la van avalar, els republicans vam haver de votar-hi en contra. I ho vam pagar amb l’escarni d’aquells que volien fer creure a la ciutadania que érem tan extremistes en les nostres reclamacions que havíem acabat coincidint amb el PP en el no a la llei. Tant se val! Érem conscients del risc de dir no en la mesura que un sí unànime contribuïa a fer creure que totes les forces polítiques antifranquistes havien actuat de la mateixa*manera que en les societats democràtiques que també havien tingut la dissort de patir passats dictatorials.

    El temps ens ha donat la raó i la legislació espanyola no ha estat capaç d’homologar-se a la de la resta d’estats quant a l’assumpció de la doctrina de les Nacions Unides pel que fa als crims contra la humanitat i al reconeixement del dret inalienable a la veritat i del deure de recordar, raó per la qual aquesta anomalia és coneguda internacionalment com el “model espanyol d’impunitat”. Una impunitat construïda a partir de l’entossudiment per part dels partits polítics que protagonitzaren la Transició a blindar la preconstitucional llei d’amnistia del 1977, a través de la qual els botxins perdonaren les víctimes. Una llei de punt final que contradiu la mateixa Constitució espanyola aprovada el 1978, que incorpora el sotmetiment de la legislació als principis dels drets humans.

    El moll de l’os rau en el fet que l’estat espanyol sempre s’ha negat a qualificar la repressió franquista com a crim contra la humanitat i a reconèixer jurídicament totes les víctimes. En conseqüència, les persones represaliades i els seus descendents han romàs indefensos davant dels tribunals, fet que explica que s’hagi hagut de recórrer a l’administració de justícia argentina. De la mateixa*manera, a diferència d’altres estats com ara l’alemany, que en temps de Helmut Kohl anul·là les sentències dels tribunals nazis, les emeses pels tribunals franquistes no poden ser anul·lades perquè els tribunals són considerats legals per llei i, en conseqüència, també les seves sentències.

    D’altra banda, la llei garanteix que no es rescabalin els patrimonis espoliats, per la qual cosa no es retornen els béns espoliats a persones físiques i jurídiques ni es reparen els perjudicis a les persones captives (treball esclau de desenes de milers de presos) que permeteren grans beneficis econòmics a l’Estat i a empreses que avui dia cotitzen a la borsa. Compareu, una vegada més, aquesta realitat amb el que han hagut de pagar empreses alemanyes de renom.

    L’anomalia espanyola és dolorosa perquè arreu del món sí que s’ha avançat en la reparació de les víctimes. Fins i tot a Sud-àfrica o en alguna república americana en què no fou possible la condemna penal dels responsables dels crims contra la humanitat es crearen comissions de la veritat i la reconciliació per fer prevaler la veritat dels fets.

    El cas espanyol és, tanmateix, un erm quant als drets de les víctimes: des de la no-assumpció de responsabilitats en la mort de milers de republicans en els camps nazis fins a la consideració de bandolers aplicada als maquis, passant pel no-reconeixement de les víctimes mortes a mans de funcionaris i grups feixistes durant la Transició, la inhibició pel que fa a la localització i exhumació de les fosses comunes, la no-obertura d’arxius o el manteniment d’honors, títols i símbols atorgats per la dictadura. A més d’un llarg etcètera d’oprobis i, evidentment, la negativa rotunda de Joan Carles I a demanar perdó a les víctimes en nom de l’Estat anys enrere, i ara per part del seu successor.

    Ens honora que la nostra societat hagi mantingut constantment la denúncia del model espanyol d’impunitat. No ha estat pas inútil. Al contrari, és el que ens permetrà garantir que un procés constituent català comporti l’exigència d’incorporar en el text constitucional del nou estat els deures respecte a la reparació de les víctimes catalanes i de totes les nacions de l’actual estat espanyol (i la consegüent actuació davant dels tribunals internacionals), així com un compromís ferm de contribuir a fer prevaler, des de la República de Catalunya, els principis de la justícia universal.

    Per això, fins a l’últim dia d’estada al Parlament espanyol, hi insistirem. Ho devem als qui ens llegaren anhels de llibertat i ho devem a totes les persones que en el món pateixen, avui, la vulneració dels drets humans.
    http://m.ara.cat/opinio/frau-llei-me...745825473.html

    ----

  9. #21388
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Això és un cop d’Estat?

    "Senyor Cebrián, això que proposa vostè no és l’article 155 de la Constitució. És un cop d’Estat. Vostè proposa fer-ne un?"

    per Vicent Sanchis 20/02/2017

    Afirma el diari El País, tots aquests dies, que el govern de Mariano Rajoy prepara una proposta per a Catalunya que la Generalitat diu que es mirarà.

    Afirma el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que això és cert. Que hi ha converses, més privades que públiques entre tots dos governs. I que les converses privades no es fan públiques perquè no tindrien l’efectivitat que busquen.

    Afirma Xavier García Albiol, coordinador, encara no president, del PP a Catalunya, que no hi ha converses ni res que s’hi assembli.

    Afirma Juan Luis Cebrián, ànima i profit del diari El País, que el poder és de l’Estat, que Rajoy l’ha d’exercir, que Artur Mas ha d’anar a la presó, que s’ha de suspendre el govern de la Generalitat, el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i tot aquell que gosi referèndums. I que això ho ha de fer l’Estat amb els mossos d’esquadra. I, si no en té prou, amb la guàrdia civil. Per això té el poder.

    De tot plegat, potser val la pena quedar-se’n, per la claredat, la sinceritat i la coherència, amb Juan Luis Cebrián, més que no pas amb el seu diari. I la pregunta és òbvia: Senyor Cebrián, això que proposa vostè no és l’article 155 de la Constitució. És un cop d’Estat. Vostè proposa fer un cop d’Estat?

    Si és això, ara sí que entenem la transició! Que no és ni Rajoy, ni Millo, ni Albiol, ni El País. És Cebrián.

    Definició de “poder”, segon Juan Luis Cebrián: “No és vots. És també consciència social, diners i armes”. És a dir, la Transició. O Espanya. Qui diu diàleg?
    http://elmon.cat/opinio/19525/aixo-es-un-cop-destat

    ------

  10. #21389
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    França, per exemple. I no descobriré cap secret…

    «La política exterior, això és ben sabut, és el regne del cinisme i dels interessos. I els interessos prevaldran, com han prevalgut sempre»

    Per: Vicent Partal
    19.02.2017 22:00

    La guerra de la propaganda, com és normal i com era previsible, va a tota velocitat. En veient la consistència del pla català, des d’Espanya miren de fer dubtar la gent amb titulars que tant se val si són clarament contradictoris: en poques hores passem d’amenaçar tothom amb la inhabilitació a dir que hi ha converses secretes del més alt nivell, que de seguida són desmentides pel més alt nivell. Fan la sensació d’anar molt perduts.

    Una de les coses que posen més nerviós l’estat espanyol és la reacció internacional. Aquella famosa sentència que deia que ningú no ens faria cas i vagaríem per l’espai sideral avui ja no és creïble, gens ni mica. I per això, preventivament, comencen a aparèixer tot d’articles, sense fets contrastables al darrere, que diuen que en aquest terreny anem cada dia pitjor. Preneu-vos-ho amb calma. Alguna cosa han de dir per fer pujar la moral de la seua tropa i provar de dissuadir-nos. Però i la realitat, què?

    La realitat és que encara no és el moment de parlar-ne. Passen massa coses –coses que em sorprenen– massa manifestacions que ara no haurien de produir-se i en nivells on ara no haurien de produir-se –recentment, els advertiments tant del govern del Canadà com del de Suïssa pel judici al 9-N, per exemple. Però tot això encara és poc important, per una raó: perquè no s’ha proclamat la independència. Fins que no es proclame no es podrà començar a parlar de veritat, i aleshores tot es veurà d’una manera ben diferent, des de dins i des de fora. En posaré un exemple ben evident, sense revelar cap secret; avís que faig perquè els ingenus periodistes d’El País no es tornen a pensar que acaben de trobar-se amb una exclusiva mundial.

    França és l’estat més important quant al reconeixement internacional de Catalunya, perquè és el cor de la UE i perquè tindrà una frontera amb la república, frontera situada, a més, en el territori de Catalunya Nord.

    Quan es proclame la república, i amb la condició, indispensable, que controle el territori i siga per tant el govern efectiu del país, passaran dues coses. Per una banda, Espanya demanarà a França que no tinga cap mena de relació amb el govern català. I, per una altra, el govern català demanarà de tenir-hi relacions, encara que no impliquen el reconeixement diplomàtic immediat, sense condicions.

    Mirem-nos-ho des del punt de vista francès. Saben que si reconeixen Catalunya o fan passos en aquest sentit Espanya no s’atrevirà a trencar relacions diplomàtiques amb ells. S’enfadarà molt, però res més. Cosa que rebaixa molt el cost de tenir relacions amb la nova república. En canvi, què passa si fan cas d’Espanya i decideixen de tallar qualsevol classe de relació amb el govern català?

    Doncs passa que, objectivament, tindran més problemes que no tenen ara. Un –decisiu tal com estan les coses– és que tindran una frontera estatal d’un centenar de quilòmetres bàsicament descoberta, desprotegida, en un moment en què per a ells la seguretat és una obsessió important i justificada. A sota d’aquesta línia de frontera, al territori de la nova república catalana, hi haurà 16.869 mossos d’esquadra, més les policies locals, actuant de policia integral del territori, amb un cabal d’informació i unes possibilitats d’actuació contra els quals la policia espanyola no pot competir. I nosaltres ens hauríem de creure que França, en vista d’això, optarà per no mantenir cap contacte amb el govern català, ni per tant amb la seua policia, i preferirà arriscar encara més la seua seguretat.

    La política exterior, això és ben sabut, és el regne del cinisme i dels interessos. I els interessos prevaldran, com han prevalgut sempre. Evidentment, és molt possible que això no passe el primer dia ni el segon; Catalunya haurà de demostrar que governa el territori. Però cada dia que tot funcione amb normalitat serà un pas de gegant perquè la normalitat acabarà imposant-se. Tant senzill com això, sí.

    P. S. Aquests dies, precisament, el president Puigdemont és a l’estat francès, on s’ha entrevistat amb empresaris i amb la presidenta de la regió occitano-catalana, una entrevista que ha estat durament criticada a Catalunya Nord per aquells que creuen que està legitimant la persona que ha impedit que la identitat catalana siga respectada en el nom de la nova regió. Disgusta molt, però al mateix temps no és possible negar que la realpolitik és una de les característiques essencials de la condició d’estat.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/fran...-cap-secret-2/

    --------

  11. #21390
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    O democràcia o democràcia

    Oriol Junqueras - barcelona

    O referèndum o referèndum. I en això, també en això, estem conjurats amb el president Carles Puigdemont, sense matisos, amb determinació, en la celebració d'un referèndum legal i vinculant
    La prioritat del govern català és i serà el benestar de la ciutadania i el progrés econòmic i social
    Avui els nostres drets impliquen un referèndum sí o sí, que mai no subordinarem al permís del govern espanyol
    Això no obsta per desitjar fervorosament un referèndum com el que van acordar el govern britànic i l'escocès

    O democràcia o democràcia. Mentre a poc a poc afloren totes les vergonyes del govern espanyol, amb un escàndol colossal protagonitzat pel Ministeri de l'Interior com a principal promotor, ens van recomanant que ens fem fons d'inversió privats perquè el sistema de pensions trontolla; mentrestant, preparen el terreny per allargar l'edat de jubilació mentre es dilapiden acceleradament el fons de reserva de pensions. I no se'l gasten pas en hospitals o escoles. El malbaraten en inversions contra la lògica econòmica, en edificar un Estat al servei d'una concepció subsidiada, radial i nacionalista d'Espanya. En paral·lel, aquests dies hem sabut que els fons europeus per al corredor mediterrani –aquesta sí, una infraestructura imprescindible i al servei de l'economia productiva!– se'ls estan gastant en obres a Madrid, com si fos una presa de pèl a una demanda històrica i vital per al futur econòmic d'una regió tan pròspera. Alhora, els recursos assignats per Europa al govern espanyol per acollir refugiats s'estan destinant a expulsar aquests mateixos refugiats o a consolidar els centres d'internament, coneguts per CIE. I mentre les institucions i la societat catalana fan mans i mànigues per responsabilitzar-se de l'acollida de refugiats, el govern espanyol ho torpedina sense contemplacions i posa tota mena d'obstacles per impedir que prosperi.

    O democràcia o democràcia. Sense obviar la xacra de la corrupció, un mal sistèmic de l'Estat espanyol que ens obliga, sense matisos, a una política de tolerància zero a Catalunya, vingui d'on vingui i afecti qui afecti. La corrupció és una amenaça a la democràcia com ho és, tant o més, l'ús pervers d'aquesta corrupció per instrumentalitzar la justícia. O el que encara és pitjor, fabricar amb tot el desvergonyiment casos de corrupció des de les clavegueres de l'Estat amb la complicitat de mitjans de comunicació i l'aparell judicial, tal com hem sabut, de viva veu, explicat amb entusiasme pels seus protagonistes. La impunitat amb què s'està perpetrant tota aquesta trama diu molt de la salut democràtica de l'Estat espanyol.

    O democràcia o democràcia. La democràcia va associada a societats que progressen. En tot cas, difícilment hi pot haver una democràcia real i efectiva en una societat decadent o que aboca els seus ciutadans a la pobresa. Quan les xifres d'atur són tan alarmants com les que manté l'Estat espanyol, la democràcia grinyola. Per això, és tan important l'actual evolució del mercat de treball, que no deixa de ser un reflex del dinamisme de la societat catalana. Catalunya va tancar el 2016 amb 100.000 ocupats més. Quant a la taxa d'atur, en el quart trimestre del 2016 aquesta va retrocedir fins al 14,8%, gairebé 10 punts menys que el dramàtic 24,4% registrat en el punt més àlgid de la crisi. Així, al gener passat Catalunya va liderar la reducció de l'atur en el conjunt de l'Estat espanyol, amb un descens interanual del 12,4% (tres punts més que el global d'Espanya). I tot i així, no podem estar satisfets perquè l'atur continua molt per sobre del que voldríem, perquè els salaris estan estancats o s'han reduït amb un empobriment de la classe mitjana, o perquè la creació d'ocupació ve llastada per la precarietat laboral. La democràtica també és equitat, justícia i benestar social.

    O democràcia o democràcia. Malgrat les incerteses de l'entorn internacional, el 2016 ha estat un bon any per a la nostra economia, fins i tot, en alguns aspectes, extraordinari. El PIB català va créixer un 3,5% –el millor registre dels darrers nou anys– i ja suma 13 trimestres en valors positius. Hi afegeixo un matís que reforça l'optimisme d'aquestes dades: es tracta d'un creixement transversal i de base àmplia al qual contribueixen tots els sectors de la nostra economia. I d'aquest creixement, particularment, en destaca l'excepcional comportament de la indústria, que amb un augment del 5,2% el 2016, evoluciona a un ritme més intens que a les principals economies de la zona euro. De fet, l'any passat el creixement de la producció industrial va ser tres cops superior a Catalunya que a la zona euro en el seu conjunt. Generar riquesa també és democràcia.

    O democràcia o democràcia. El deute públic és un altre factor inquietant. Fa temps que reiterem que un repunt de l'1% en els tipus d'interès que paga avui el Regne d'Espanya apujaria el cost del servei del deute en aproximadament 10.000 milions d'euros anuals. En aquest punt, voldria fer un incís per referir-me, molt breument, a les finances de la Generalitat. D'acord amb les nostres estimacions, que haurà de confirmar d'aquí a uns mesos la Intervenció General de l'Estat (IGAE), el dèficit de la Generalitat corresponent a l'any 2016 serà del 0,9%, gairebé dos punts menys que el del 2015, i 3,6 punts menys que el 2010. És a dir, que en només 6 anys hem aconseguit reduir el nostre dèficit un 80%. I això, malgrat la política arbitrària i de centrifugació del dèficit assignat per Europa que protagonitza el govern espanyol. Gràcies a aquest esforç sostingut, el 2017, per primera vegada en molts anys, aconseguirem que el pes del deute de la Generalitat sobre el nostre PIB no només s'estabilitzi, sinó que comenci a disminuir. I aquesta és una dada molt important per a un país que aspira a la plena sobirania. Perquè si estem en mans dels mercats, atrapats per un deute gegantí, difícilment podrem exercir la sobirania amb plenitud. I això, també és democràcia.

    O democràcia o democràcia. Catalunya és una economia vigorosa, oberta i amb una immensa capacitat d'adaptació i progrés. La capacitat exportadora de Catalunya ha contribuït, en bona mesura, a socórrer l'Estat espanyol en els pitjors moments de la crisi. Els creixements registrats durant els darrers anys són fruit d'una feina ben feta, del rigor i del treball. I són creixements assolits amb unes eines de política econòmica excepcionalment limitades. Qui sap on hauríem arribat si la Generalitat hagués tingut competències per influir més positivament sobre el mercat laboral –a través de polítiques actives d'ocupació i d'estímul a la contractació laboral– o per dissenyar un marc regulador de la competència que acompanyés millor l'expansió de les nostres empreses. I, per descomptat, qui sap tot el que aconseguiríem si poguéssim gestionar i aprofitar tot l'esforç fiscal dels ciutadans de Catalunya. O, senzillament, amb unes infraestructures al servei de l'economia productiva i de la gent, com una xarxa de rodalies com cal, sense la penalització sagnant dels peatges, amb el corredor mediterrani, amb un aeroport competitiu i no subordinat o amb un port de Barcelona ben connectat: unes infraestructures racionals i al servei del conjunt dels ciutadans també és democràcia.

    O democràcia o democràcia. Exercir la sobirania és irrenunciable. No hi ha alternativa a la democràcia i no pot ser que aquesta es coarti apel·lant a l'imperi de les llei o apel·lant als tribunals, perquè aquests també hi eren fa quaranta anys. La prioritat del govern català és i serà el benestar de la ciutadania i el progrés econòmic i social. I alhora amb una defensa absoluta dels drets fonamentals, dels drets civils del conjunt dels nostres ciutadans, trepitjats per un Estat obstinat a maltractar la ciutadania. I avui aquests drets impliquen un referèndum d'autodeterminació sí o sí, que mai no subordinarem al permís del govern espanyol –fer-ho seria tant com possibilitar un veto permanent– si bé això no obsta per desitjar fervorosament un referèndum com el que van acordar el govern britànic i l'escocès. De fet, en la defensa dels drets fonamentals som tan moderats, o tan conservadors fins i tot, com ho va ser David Cameron. I si bé ho hem intentat infinitat de vegades, topant amb un mur d'incomprensió i rebuig frontal, no defallirem tampoc ara, ho provarem fins al darrer minut, una missió que encapçala el Pacte Nacional pel Referèndum i ho fa amb una premissa, avís a navegants: el referèndum és irrenunciable i hi ha un compromís parlamentari –transparent, sòlid, majoritari– de celebrar-lo abans de final de setembre. Quina més gran expressió democràtica hi ha que defensar i exercir el dret a votar per decidir?

    O democràcia o democràcia. O referèndum o referèndum. I en això, també en això, estem conjurats amb el president Carles Puigdemont, sense matisos, amb determinació, en la celebració d'un referèndum legal i vinculant. En primer lloc, amb l'anhelat acord per celebrar-lo pactat amb l'Estat. I no és que siguem il·lusos, sinó que ens volem seguir carregant de raons. En defecte, amb el beneplàcit del Parlament de Catalunya, legítim representant de la sobirania popular, tal com expressava la presidenta Carme Forcadell en el seu discurs de presa de possessió: “Visca la democràcia, visca el poble sobirà, visca la República Catalana!” El referèndum no és bescanviable. Senzillament, perquè la democràcia tampoc no ho és.
    http://www.elpuntavui.cat/politica/a...nunciable.html

    ------

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •