Page 2141 of 2154 FirstFirst ... 11411641204120912131213921402141214221432151 ... LastLast
Results 21,401 to 21,410 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21401
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Camí del divorci

    «Per més que Rajoy vulgui presentar-ho com una amputació, el futur de la relació Catalunya-Espanya passa per un divorci que des d'aquí es voldria amistós, però que serà dolorós i conflictiu»

    Germà Capdevila | 26/02/2017 a les 22:00h

    Cada vegada són menys, però encara queden catalans que somien amb una Espanya diferent. Alguns líders de la nova política ens demanen que esperem fins que ells manin a Madrid per canviar les coses i instaurar un nou règim de fraternitat i plurinacionalitat.

    Malauradament, la realitat és molt tossuda, i els catalans cada cop s'allunyen més dels espanyols, i vice-versa. Ahir l'enquesta d'El Periódico tornava a demostrar-ho, segurament a contracor dels seus editors: a Catalunya, 7 de cada 10 veuen un referèndum com la solució al conflicte amb l'Espanya. A la resta de l'Estat, només 3 de cada 10 ho veuen així. La diferència és abismal.

    Per més que Rajoy vegi la independència com una amputació, el futur de la relació Catalunya-Espanya passa per un divorci. Des d'aquí el voldríem amistós, amb una separació de béns ordenada i justa. Malauradament, com la parella que per despit nega qualsevol diàleg, el divorci serà dolorós i conflictiu, amb amenaces, extorsions i manipulacions. Tothom en coneix algun cas d'aquest tipus de separacions.

    Com en qualsevol divorci, més enllà del que diguin les lleis, el que importa és la voluntat d'un dels membres de la parella (o de tots dos) de dissoldre el vincle i començar una vida nova. Qui no vol el divorci pot reaccionar amb rebequeria, pot plorar, pot amenaçar, o pot fer servir els tribunals de braç repressor, però si la voluntat és de separar-se i la relació està molt deteriorada, no hi ha res a fer. Que es facin a la idea.
    http://www.naciodigital.cat/opinio/14934/cami/divorci

    -----

  2. #21402
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Entrenant la il·legalització de l’independentisme

    Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.

    La querella de la fiscalia del TSJC contra la presidenta i tres membres de la mesa del Parlament de Catalunya és un dels fets políticament més vergonyosos de la història de la democràcia al nostre país. La cara dura amb la qual s’exonera Joan Josep Nuet, que va votar exactament el mateix que els altres quatre imputats, només perquè pensa diferent és senzillament espectacular. La imputació ideològica preventiva per la qual s’acusa els representants de Junts pel Sí, a més, avança clarament l’argumentari a través del qual el govern espanyol (si no ho impedim abans a les institucions i al carrer) pensa fer il·legalitzar l’independentisme per part del seu braç judicial: perquè tenim la intenció de trencar la Constitució de 1978 (la que, en realitat, ells es van carregar unilateralment l’estiu de 2010). Aquests són alguns dels grans temes de la setmana.

    HUMILIAR. “És inadmissible aquest tracte racista envers els catalans”. És el testimoni d’un cors amb parella catalana maltractat per la Guàrdia Civil a l’Aeroport del Prat. El motiu: lluir un adhesiu de l’Assemblea Nacional Catalana amb una estelada en un ordinador portàtil. Un fet suficient per ser escorcollat, apartat, titllat de “cabró” i menystingut públicament. Com a ciutadà francès poc acostumat a aquest tracte colonial, ha presentat una denúncia davant la Gendarmeria de Calenzana (Còrsega) i ha informat el Consolat francès a Barcelona. I és que són ja massa incidents a l’Aeroport del Prat. El Govern català hauria de començar a prendre les regnes de l’afer: caldria exigir responsabilitats, començant per les imatges que puguin aclarir els termes exactes de l’actuació policial. No volem energúmens que menystinguin els nostres drets fonamentals, ni d’agències de seguretat privada ni de la Guàrdia Civil.

    INTERLOCUTÒRIA. Els membres de Junts pel Sí i CSQEP a la mesa del Parlament i el Govern de la Generalitat han rebut una nova interlocutòria del TSJC comminant-los a no implementar en cap cas la resolució del Parlament encaminada a la celebració d’un referèndum. La falta de respecte del tribunal per les institucions democràtiques fonamentals del país es fa evident en el fet que desconeixen el tracte degut al president de la Generalitat i fins i tot escriuen malament un dels seus cognoms. En el cas de Raül Romeva s’hi refereixen com a conseller d’Afers Exteriors, qüestió que no se sap si hauria de motivar la intervenció immediata del TC per inhabilitar la sala de govern del TSJC. Mentre la repressió s’apropa, alguns sectors de l’independentisme continuen posant en dubte encara als mitjans de comunicació que el govern convocarà el referèndum. Quanta injustícia a banda i banda.

    MENTIR. Són pocs segons que resumeixen a la perfecció la credibilitat del missatge internacional dels nostres adversaris, de García-Margallo a Alfonso Dastis. El govern espanyol no s’està de res a l’hora de faltar a la veritat. Resulta impactant veure la reacció del ministre d’Afers Exteriors a una pregunta directa del corresponsal de TV3 a Alemanya sobre quina opinió li mereix una polèmica declaració recent, acabada de sortir del forn, del vicepresident dels Estats Units. Dastis respon ràpidament en termes d’aprovació però ben aviat s’adona que no podrà sostenir la mentida, que s’hi fica en un jardí i acaba reconeixent que ni tan sols l’ha escoltat, amb un mig somriure. Són els mateixos que afirmen solemnement que Catalunya vagarà per l’espai i que els Tractats europeus diuen clarament que serem enviats als focs exteriors de la Unió Europea. Per sort, es retraten cada dia no només davant nostre, sinó també davant tota la comunitat internacional.

    OBEDIENTS. Una majoria parlamentària que lluita per fer valdre el mandat dels seus electors, contra un Govern que no respecta la divisió de poders, que practica la guerra bruta i l’asfíxia econòmica contra les finances i les infraestructures del país. I tot i això, el senyor Rabell exigeix que no fem guerra de guerrilles. Vol que ens plantem a pit descobert contra l’enemic. Pensant bé, repeteixo, pensant bé, la capacitat del diputat de Catalunya Sí Que Es Pot per no entendre el sentit profund del que està passant a Catalunya és proverbial. Com viure la major revolta democràtica a Europa en cinquanta anys sense assabentar-se absolutament de res. La resposta del president Puigdemont a la sessió de control, excel·lent: més enllà d’una anècdota o altra a la qual agafar-se, senyors dels Comuns, al capdavall, quan arribi el moment, “pensen ser obedients a aquest parlament, sí o no?”

    TERCERA. Una conferència del president Mas a una universitat madrilenya ha fet dringar al llarg de tota la setmana una nova suposada proposta de tercera via. El diari “El País” va ser el primer a titular les seves paraules en portada. En realitat, es tracta de la mateixa invitació de sempre: votar una proposta alternativa conjuntament amb la independència. Dit d’una altra manera, com va fer el govern britànic a Escòcia, omplir el no d’una proposta política concreta, a fi d’estimular la participació d’aquells que fins ara s’han mostrat refractaris a fer-ho. Com en el cas de les suposades negociacions d’amagatotis de la Generalitat (“El País”) o la predilecció de Madrid per Junqueras (“El Mundo”) la premsa espanyola, a Espanya i a Catalunya, continuarà incansable la seva tasca de desprestigi dels qui van al davant. No hi juguem. No l’alimentem. Anem al gra. Parlem del referèndum que ens neguen.

    TUTELAT. El PSC, en direcció contrària, com si conduís un camió carregat de bombones de butà després d’una nit de farra. Com tothom sap, l’alternativa a la independència és perdre fins a les darreres rampoines d’autonomia. És convertir-se en delegació dels interessos de la metròpoli. Miquel Iceta va perfeccionant la seva obra. Els militants socialistes catalans tindran l’honor de participar en l’elecció del secretari general del PSOE; a canvi, hauran de consultar-hi els pactes de govern amb altres forces als quals vulguin arribar: avui, un altre tripartit ja seria impossible. I, la veritat, cal dir que en això la deriva del projecte socialista català mostra una coherència total: si s’ha renunciat formalment al dret a decidir dels temps de Pere Navarro, és lògic que el partit tampoc vulgui actuar de manera autònoma. Submissió a canvi del privilegi de participar del socialisme espanyol. Sucursalisme consumat.

    Miquel Pérez Latre (@Granollacs), arxiver, historiador i blogaire.
    http://www.directe.cat/noticia/58209...ndependentisme

    ------

  3. #21403
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Ens enfrontem al feixisme

    "La història en va plena, dels milions de persones torturades o massacrades en nom de totes dues tendències al llarg del temps"

    per Víctor Alexandre 26/02/2017

    Una de les conseqüències d’haver patit el jou del feixisme, especialment si aquest règim ha durat molts anys, és que després, un cop vençut oficialment, es fa molt difícil de reconèixer-lo en tot allò que no siguin els seus elements iconogràfics, com ara uniformes, braços alçats, himnes o simbologia diversa. Aquest feixisme antic és diàfan. Però si es tracta d’un feixisme actual, disfressat i sibil·lí, tendim a confondre’l amb una simple ideologia de dretes, cosa que el perpetua indefinidament.

    Això és nefast, perquè no sols impedeix que identifiquem aquesta dreta amb la ultradreta, sinó que, a més, fa que oblidem que el terme ‘feixisme’, com la demagògia, no és patrimoni d’una ideologia forçosament dretana. També hi ha feixisme d’esquerres. La història en va plena, dels milions de persones torturades o massacrades en nom de totes dues tendències al llarg del temps. I és que el terme ‘feixisme’, científicament parlant, no defineix només una ideologia, també defineix un comportament, la qual cosa fa que hi hagi persones feixistes més enllà de la seva opció política; i, per identificar-les, no cal pas cap estudi en profunditat; n’hi ha prou de parar l’orella i escoltar què diuen.

    Un altre aspecte de la qüestió és que, tot sovint, ja sigui per covardia, per manca de reflexió o per encegament, l’individu feixista, racista o masclista no es reconeix com a tal. Si li ho preguntem, sempre dirà que ell no és res d’això. Però... Sempre té un ‘però’ a punt. Sempre té un matís que, segons ell, justifica tota actitud arbitrària basada en un principi d’autoritat, o que justifica un rebuig a determinats orígens perquè entre els refugiats i els immigrants “s’hi infiltra algun terrorista”, o que disculpa l’agressió a una dona adduint que “alguna cosa devia fer per provocar-lo”. En tots aquests casos serà difícil que trobem algú que reconegui la violència de la seva personalitat. El torturador, per exemple, no té consciència de fer res de dolent, ja que la vida de la víctima, per a ell, té menys valor que la d’una mosca. La víctima és un ésser inferior, i pretendre acusar-lo de violent per torturar-la o matar-la seria com si algú fos portat davant d’un tribunal per haver matat una mosca. Tampoc el maltractador masclista té consciència de ser violent. Simplement tracta la dona com ell creu que s’han de tractar les dones. I de la mateixa manera tampoc no trobarem cap espanyolista que es reconegui com a feixista per considerar que el poble català és un poble inferior, un poble que no té dret a decidir el seu destí, un poble que ha de ser criminalitzat per gosar rebel·lar-se contra la ‘veritat suprema’ que suposen aquests ‘principis sagrats’.

    Significa això que ser català espanyolista és ser feixista? No, és clar que no. L’espanyolisme pot ser perfectament democràtic. Tot depèn de l’individu en qüestió. No és pas el mateix ser un presoner vocacional, que accepta que altres companys vulguin fugir, que el que es revolta contra ells fent valer la llei del segrestador, una llei que, en cap cas, no permet la llibertat dels segrestats. Feixisme, diguem-ho en termes científics, és “l’actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb què hom s’imposa a una persona o a un grup”.

    El problema, com dèiem abans, és que la víctima d’aquesta violència autoritària no sigui capaç d’identificar-la com a feixisme. És a dir que, havent interioritzat que el feixisme, per ser considerat com a tal, ha de lluir símbols feixistes, no sigui capaç de reconèixer-lo si es disfressa de demòcrata i s’empara amb tribunals polítics. Tanmateix, què hi ha més feixista que dir que “el poble català no existeix, perquè només hi ha poble espanyol”? Què hi ha més feixista que empresonar un poble adduint que no té dret a ser lliure?

    El Comitè d’Activitats Antiamericanes de McCarthy era un comitè feixista; la ideologia de Donald Trump amb relació als immigrants és una ideologia feixista; l’assassinat policial, amb bales de goma i gasos lacrimògens, de quinze immigrants mentre nadaven per arribar a la costa espanyola, és un crim feixista; la prohibició del dret inalienable de Catalunya a celebrar un referèndum d’autodeterminació és una prohibició feixista; la persecució amb sancions econòmiques astronòmiques a entitats com Òmnium Cultural o l’ANC, per tenir idees desafectes al Règim és una persecució feixista; el judici a Mas, Ortega, Rigau i Homs, per posar les urnes, o el judici a Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, i a Corominas, Simó i Barrufet, membres de la Mesa, per haver permès que els parlamentaris parlamentin, són judicis feixistes. Fixem-nos, a més, com tots aquests feixismes s’emparen en la llei. Una llei feta a mida que justificaria les accions repressores i de càstig. I en tots els casos, també, s’estigmatitza la víctima en el sentit que constitueix una amenaça: l’amenaça comunista, l’amenaça terrorista, l’amenaça independentista, l’amenaça del qui ve a robar el pa dels autòctons... Malament rai, quan l’empara de l’autoritarisme és la llei. Una llei no és res, absolutament res, si no és democràtica. I una llei que criminalitza les urnes i els polítics que les posen per tal que la ciutadania decideixi el seu destí no és llei ni és res. És només la llei de l’amo blanc que nega al negre tota possibilitat d’equiparar-se-li en drets. Pur feixisme.

    En el cas espanyol, aquest feixisme es fa ben palès en el fet que no hi ha cap llei que digui que el poble català no pot celebrar un referèndum d’independència. Cap ni una. I els qui, mancats d’arguments, branden aquesta suposada llei, menteixen vilment. Hom pot dir que es basen en els articles 2 i 8 de la Constitució espanyola, que parlen de “pàtria comuna i indivisible” i atorguen a les Forces Armades l’atribut de “garantir” aquesta indivisibilitat. Però, ben analitzats, són articles feixistes, perquè ningú no té dret a encadenar una col·lectivitat en nom de la indivisibilitat. A la vida, si s’és respectuós amb la llibertat aliena, tot és divisible, absolutament tot. A més, quina indivisibilitat més feble aquella que, per mantenir-se, necessita amenaçar amb l’ús de la força.

    Cal, doncs, abandonar el bonisme. El bonisme podia tenir sentit en aquella Catalunya que es conformava a ser un ‘fet diferencial’, però ara que som al llindar de la independència i que l’Estat espanyol està desplegant tot el seu poder totalitari i contrari als drets humans per impedir-la no en té cap. Ens enfrontem al feixisme, i si no el denunciem a les instàncies internacionals dient-lo pel seu nom, no farem res més que legitimar-lo. El feixisme és tan fàcilment identificable com la democràcia. David Cameron o el diputat Joan Josep Nuet són dos exemples paradigmàtics de democràcia. Cameron, amb relació a la independència d’Escòcia, va dir: “Podria haver prohibit el referèndum, però sóc un demòcrata”; i Nuet, amb relació a Catalunya, ha dit: “Jo no sóc independentista, però sí que sóc demòcrata, i, com a demòcrata, deixaré la meva vida, si cal, per defensar que en una democràcia es pugui parlar de tot”.

    Queda clar, doncs, que un demòcrata pot no ser favorable a la independència d’un poble. Però si veritablement és demòcrata no impedirà mai que aquell poble decideixi per si mateix. Un feixista, en canvi, és algú que eleva la seva voluntat a la categoria de dogma, un dogma en virtut del qual un poble com Catalunya no pot ser lliure.
    http://elmon.cat/opinio/19621/ens-enfrontem-al-feixisme

    ------

  4. #21404
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El que no va aconseguir la dictadura, no ho aconseguiran ara!

    "És evident que avui ens preguntem quin tipus d’Estat és l’espanyol que prohibeix votar i que persegueix judicialment als representants polítics que ho faciliten"

    per Josep Lluís Cleries 27/02/2017

    Acabàvem la setmana amb la nova querella de la Fiscalia contra la Mesa del Parlament i que parteix de la discriminació ideològica dels seus membres malgrat votar el mateix. Alhora, teníem notícies de la purga de fiscals per part del govern espanyol i les sentències a Urdangarín per una banda, i a Rato i Blesa per l’altra.

    Encetem aquesta setmana amb el torn de Francesc Homs de seure al banc dels acusats. Al costat del President Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, és jutjat sense cap mena de base i per la via penal com si fos un delinqüent per haver facilitat que la gent votés en el procés participatiu, cívic i democràtic del 9N de 2014. Són jutjats per escoltar la veu dels catalans i catalanes, i per actuar al servei del seu compromís polític referendat en les eleccions. Estan amenaçats amb la inhabilitació de l’exercici públic per respectar el programa electoral presentat i votat majoritàriament pels ciutadans i ciutadanes. En definitiva, per obeir a la democràcia.

    És evident que avui ens preguntem quin tipus d’Estat és l’espanyol que prohibeix votar i que persegueix judicialment als representants polítics que ho faciliten. Estem en un moment clau en la història del nostre país, en el qual no ens hi juguem el sí o el no a la independència sinó que ens hi juguem la democràcia en el seu tot. Sense aquesta voluntat democràtica de transformació per la millora constant de la societat, encara estaríem amb els “principios del movimiento”, amb la negació del dret de vot de les dones i amb tantes vulneracions de drets i llibertats que no haurien canviat.

    La nostra lluita és, doncs, per la llibertat i la democràcia. Des d’aquí, triarem i farem el nostre camí nacional. Que quedi clar, i com vaig advertir fa unes setmanes a Sáenz de Santamaría al Senat, el que no va aconseguir la dictadura no ho aconseguiran ells ara!

    Entre tots hem anat avançant en aquest camí que té per objectius protegir la dignitat i aconseguir la llibertat per al nostre país. Ho farem possible!
    http://elmon.cat/opinio/19681/el-que...onseguiran-ara

    ----

  5. #21405
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Els trens de Montcada

    Lluís Martínez
    Ara no em diran que els suposa una sorpresa això que algú prometi, no compleixi i a sobre s'ofengui

    Dimecres passat, gairebé mig miler de veïns de Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, es van manifestar per enèsima vegada per protestar per la mort d'un jove a les vies de la línia R2 –que va de Granollers Centre a Castelldefels– al pas per la població. Els veïns, irritats perquè aquella mort no era cap raresa, sinó una més en un degoteig constant –gairebé 170 morts en 20 anys–, van tallar la circulació ferroviària no només de la línia R2, sinó d'altres que passen per la població. El resultat va ser un col·lapse ferroviari que va fer que moltes persones arribessin a la seva destinació amb molt retard.

    La irritació veïnal no només s'explica per les morts. Aquesta via, com d'altres, separa el poble. Les barreres del pas a nivell cauen fins a 198 vegades durant les 18 hores de trànsit dels trens, onze cops cada hora. La lliure circulació esdevé un calvari.

    En aquests casos, com quan hi ha una vaga de serveis públics, és molt fàcil començar a repartir acusacions a tort i dret. També és injust. Potser la interrupció de la circulació hauria d'haver estat més breu o simbòlica, però Montcada i Reixac fa molts anys que sent promeses oficials de l'estil “l'any que ve, sí”, que faran passar aquella via tacada amb tanta sang per sota terra.

    Sempre ha passat igual: sigui qui sigui qui mani a Madrid, l'alcalde –ara, l'alcaldessa– rep bones paraules i moltes promeses: que sigui subterrània ja està pressupostat; que les obres són imminents; que ara sí que va de debò; que paciència, que això té els seus ritmes. Després, totes aquestes promeses queden en no res. I a Madrid encara s'ofenen si els ho recordes.

    L'última presa de pèl va consistir a prometre que després de les obres del tren d'alta velocitat al municipi es faria la via subterrània. Doncs bé, el TAV fa anys que passa per Montcada i el més calent és a l'aigüera

    Exemple i metàfora. Perquè ara no em diran que els suposa una sorpresa això que algú prometi, no compleixi i a sobre s'ofengui quan algú els fa les reclamacions corresponents.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...-montcada.html

    ------

  6. #21406
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Tirar pel dret

    Pepa Masó - [email protected] @ppamaso

    “El missatge que envia el PP via fiscalia és ben clar: el problema no és tant el fet de desobeir com qui desobeeix

    La fiscalia, la general i la no general, no deixa de sorprendre'ns amb decisions que donen fe, amb una claredat meridiana, de qui és el que mana, que no és altre que el govern del PP. Va passar amb el 9-N, quan els fiscals del TSJC no van veure desobediència en l'actuació del govern i va ser, per imposició de la fiscalia general, que hi va haver canvi de criteri. El darrer exemple ha estat la segona querella per desobediència contra Carme Forcadell i tres dels quatre membres de la mesa contra els quals, segons el Constitucional, calia actuar. En una querella digne de ser objecte de querella, el fiscal assenyala només com a responsables del presumpte delicte els diputats independentistes, mentre que el quart en qüestió se'n lliura perquè no sabia el que feia i perquè la seva formació mai ha volgut trencar la unitat d'Espanya. És una declaració política en tota regla que deixa constància un cop més de quina és la vara de mesurar de la fiscalia. El missatge que envia el PP via fiscalia és ben clar: el problema no és tant el fet de desobeir com qui desobeeix. Per tant, a parer del ministeri públic el govern espanyol no desobeeix quan incompleix reiteradament les sentències del Constitucional en el repartiment del 0,7%. Que ens ho expliquin.

    I tot indica que la cosa encara anirà a més després que el nou fiscal general de l'Estat hagi consumat diferents relleus a la cúpula de l'estructura fiscal, com ara Anticorrupció, col·locant-hi afins a la majoria conservadora i fent fora aquells que podien incomodar el govern del PP, esquitxat per nombrosos casos de corrupció. El fiscal José Manuel Maza està dissenyant una fiscalia a la mida de l'executiu del PP sense cap mena de complexos (només cal veure el cas de Múrcia). Que la fiscalia depengui de l'executiu i que regeixi pels principis d'unitat d'actuació i de dependència jeràrquica no treu que se n'esperi imparcialitat. I això no és el que es desprèn de les darreres actuacions adoptades. I el que és més greu és que ni ho intenten dissimular i tiren pel dret.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...-pel-dret.html

    ----

  7. #21407
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Atenció a Escòcia (novament)

    «Theresa May està convençuda que no pot impedir aquest segon referèndum a Escòcia si no vol provocar una crisi institucional i democràtica intolerable»

    Per: Vicent Partal
    27.02.2017 22:00

    Ahir el venerable The Times va causar un daltabaix polític al Regne Unit, quan va assegurar que la primera ministra britànica Theresa May treballa amb diverses hipòtesis que preveuen un segon referèndum d’independència a Escòcia. La cosa és complicada i per això mateix molt interessant.

    D’una banda, ben aviat es començarà a acomplir el Brexit: el Regne Unit comunicarà oficialment a la Unió Europea que vol eixir-ne, cosa que no ha fet fins ara. A més, el 17 i el 18 de març es farà a Aberdeen el congrés de l’SNP, i ben probablement s’hi farà una crida a un segon referèndum d’independència. L’SNP ja havia anunciat que si no es podien aturar de cap manera les conseqüències del Brexit, tenint en compte que Escòcia va votar a favor de romandre dins la UE, reclamaria un referèndum d’independència, precisament per mantenir-se dins la Unió i fer valer el vot dels seus ciutadans.

    Segons que sembla, i ací comencen els detalls interessants, Theresa May està convençuda que no pot impedir aquest segon referèndum a Escòcia si no vol provocar una crisi institucional i democràtica intolerable. A què aspira ara, doncs? Simplement a retardar el referèndum fins d’ací a dos anys, quan el Regne Unit ja haurà eixit de la UE. I per què? Doncs perquè vol evitar que, enmig del Brexit, Escòcia opte per romandre dins la UE, amb el benentès que la Unió acceptaria sens dubte la permanència escocesa. Compta, en canvi, que si el Regne Unit ja és fora de la UE, aleshores Escòcia no hi restarà dins sinó que haurà d’entrar-hi. I May creu que, en aquesta circumstància, la independència no serà tan atractiva. Significativament.

    Tanmateix, la primera ministra té dos problemes. El primer, molt important, és que la Unió Europea ja ha expressat simpatia per la posició escocesa. I aquesta idea segons la qual si el Regne Unit és fora de la UE Escòcia s’hauria de posar a la cua, darrere Turquia, no sembla gens sensata. Més aviat, i això ens interessa molt, la Unió Europea sembla preparar-se per a acceptar Escòcia, siga en les condicions que siga –fins i tot si és després d’haver eixit de la UE.

    El segon problema és gairebé més greu encara, per a Londres. Dimecres hi ha eleccions al nord d’Irlanda i hi veurem la reacció al Brexit, tenint en compte que els nord-irlandesos també votaren molt clarament en favor de restar dins la Unió Europea. A més, la república d’Irlanda ja ha exigit a la UE que, mal que siga després del Brexit, el nord d’Irlanda puga tornar a la UE sense entrebancs, si ho vol, sense haver de seguir el procés d’ascensió. De fet, ha amenaçat de blocar el Brexit si no s’atén aquesta petició, basada en el procediment que va fer servir Alemanya per a fer entrar la RDA i, per tant, molt difícil de discutir.

    Vist des de la nostra perspectiva, la cosa comença a ser molt interessant. Segon referèndum a Escòcia, és a dir, referèndum o referèndum. La independència acceptada com a remei, com a eina, vàlida per a salvar la voluntat popular d’una nació, dins un estat on és minoria. Democràcia per damunt de tot, en contrast amb l’autoritarisme espanyol. Però també manteniment dins la Unió fins i tot després del Brexit i mecanismes per a retornar-hi per la via ràpida, si calgués. Més la constatació que els estats tenen com més va més dificultats per a mantenir el monopoli de les relacions internacionals. Ni que siga el poderós i imperial Regne Unit. Amb tot plegat, és obvi que haurem d’estar molt a l’aguait. Novament.
    http://www.vilaweb.cat/noticies/aten...scocia-de-nou/

    -----------

  8. #21408
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Delicte de pensament

    Jordi Creus

    Iguals davant la llei. Com Joan Josep Nuet amb referència als altres quatre companys de la mesa del Parlament

    Què volen que els digui? La meva humil persona, talment com si fos un dels pares del règim del 78 com Miquel Roca, també està levitant. Levitant i salivejant d'emoció per l'absolució de la infanta Cristina i, també, per la no-entrada a la presó del seu marit, que així podrà continuar vivint a Ginebra com si res no hagués passat. I aquí pau i allí glòria.

    Levitant i salivejant perquè, com deia l'insigne advocat, l'absolució de la infanta demostra que a l'Espanya del segle XXI tots els ciutadans som iguals davant la llei. I tant que sí, però uns una mica més iguals que els altres. Com ous i castanyes. Com els antics companys de partit de Roca processats per haver posat les urnes. O com Carme Forcadell, o Joan Coma. O com el raper mallorquí Valtonyc, sentenciat a tres anys i mig de presó pel contingut d'una cançó. O com Emília Soria, una dona de Requena que va ser condemnada a 21 mesos de reclusió per haver comprat bolquers i aliments per als seus dos fills amb una targeta que es va trobar.

    Iguals davant la llei. Com Joan Josep Nuet amb referència als altres quatre companys de la mesa del Parlament que, com ell, van votar a favor de tramitar la demanda de convocar un referèndum, sobre la independència. Forcadell, Coromines, Simó i Barrufet han rebut una querella de la Fiscalia del Tribunal Superior de Catalunya per desobediència i prevaricació. Segons els notifiquen, el seu objectiu últim era la derogació de la Constitució que, com tots sabem, és sagrada.

    En canvi, a Nuet –que va respondre immediatament, en un gest que l'honora–no li fan ni pessigolles. De fet, la fiscalia li llegeix el pensament i arriba a la conclusió que el diputat d'Esquerra Unida i Alternativa ni tenia la voluntat de desobeir ni volia sumar-se a un projecte de ruptura unilateral com sí que ho volien fer els quatre querellats. Delicte de pensament, doncs, d'intencions. Delicte per tenir una determinada opinió o unes determinades creences polítiques. El que els deia al començament de l'article: continuo levitant.
    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...pensament.html

    ------

  9. #21409
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Sense la innocència de Valtonyc, on és la llibertat d'expressió?

    L'endemà que s'hagués condemnat un músic compositor que quan pensava la lletra de les seves cançons, dels seus raps, sempre feia una crítica de les persones i dels personatges que s'haguessin extralimitat en les seves funcions o accions, s'alliberava de la presó, almenys temporalment, un gendre del rei emèrit, el qual havia estat condemnat a 6 anys i 6 mesos de presó, per haver malversat cabals públics en grans quantitats, és a dir, els doblers de tots. No s'ha de ser gaire intel·ligent per arribar a la conclusió que no vivim en un estat de dret, que no vivim en un estat democràtic, perquè ha quedat demostrat que no existeix la llibertat d'expressió. Aquesta és la conclusió a la qual he arribat a partir de conèixer algunes de les lletres que escrivia, recitava i cantava.

    Llavors m'he posat a pensar en els governs que tenim, les autoritats que ens manen, els jutges i fiscals que apliquen les lleis, els ministeris i conselleries que governen els diferents àmbits, i amb totes les persones que vigilen els nostres comportaments. En tots aquells que haurien de permetre que vivíssim en un estat de dret, en un estat democràtic, en un estat on es respectin els drets humans, i, en definitiva, on es respecti la llibertat d'expressió. I llavors m'he demanat: què deuen voler, què deuen pensar, què deuen voler impedir, fins on ha d'arribar la nostra llibertat d'expressió, perquè no ens condemnin a tres anys i sis mesos de presó, ja que aquesta condemna suposa un càstig gravíssim, que fins ara havia estat combatut i criticat, quan fets com aquest passaven a altres països amb governs dictatorials.

    Reflexionava sobre el fet que hi ha moltes persones que no necessiten expressar els seus sentiments sobre els fets criticables que passen més que a les tertúlies de bar o als parcs on seuen, descansen i intercanvien opinions. I aquestes persones, que són moltes, creuen que el que ocorre és normal, i que si surt als diaris o es diu per la ràdio o la televisió, que un jove ha estat condemnat a presó per injúries a la família reial o per enaltiment del terrorisme, pensen que la deu haver feta grossa i que més se'n mereixia, i passen a parlar dels problemes que tenen per arribar a final de mes, de les pensions que no són suficients o riuen quan veuen que han condemnat algun polític corrupte, però de la llibertat d'expressió no se'n preocupen. Això m'ha fet intuir que el fet que això ocorri proporciona ales als qui ens manen, per continuar reprimint els que no tenen la seva ideologia, els que no pensen com ells. I llavors ha estat quan he arribat a la conclusió que volen que la llibertat d'expressió sigui exercida només en un sol sentit. I m'he posat a escriure exemples:

    Que si un cunyat del rei ha defraudat, ha robat i ha utilitzat les seves influències per delinquir en benefici de la seva butxaca i de la dels còmplices que qualque poder econòmic o polític tenien, és un fet normal que a qualsevol li pot passar.

    Que si en un moment determinat vàrem tenir un rei que es dedicava, amb el sou que li pagàvem tots, a matar elefants o a mantenir amants era una qüestió que no havia d'importunar ningú, ja que la història anava plena de comportaments reials semblants.

    Que si el president d'un grup com és el “Círculo balear” manifesta que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears és insultant, o que a les Illes Balears no usam la llengua catalana, sinó que inventa les llengües que usam i manifesta que els que es consideren catalans, perquè ho són, ja que descendeixen de catalans, són grupuscles polititzats i que se'ls ha de denunciar pels motius que siguin perquè se'ls reprimeixi, en lloc de dir-li lingüicida o genocida, se li ha de dir que s'intentarà que tot el que ell diu s'ensenyi a les escoles, ja que la UIB i totes les universitats del món que defensen que la llengua de les Illes Balears és la catalana, no saben res de res.

    Que si l'influent eurodiputat letó del PP Artis Pabriks ha deixat ben clar en una entrevista a directe!cat que les acusacions que de tant en tant s’airegen des d’Espanya sobre un presumpte suborn de la Generalitat a l’exprimer ministre del petit país bàltic són “rotundament falses”, que això vol dir que l'eurodiputat menteix.

    Que si el president Rajoy manifesta la seva disposició a parlar amb el president de la Generalitat sobre els temes que preocupen als ciutadans i que el referèndum no els preocupa, encara que siguin el 80%, els catalans que el volen, que Rajoy té tota la raó del món, perquè el 80% no és significatiu.

    Que si Xavier Albiol, exbatle de Badalona, diu que el procés és cosa de règims totalitaris i que les declaracions dels independentistes van creant ganes de violència al carrer, s'ha de defensar que aquesta persona és un gran estadista i que està dient grans veritats.

    Que si el ministre de Justícia renya els fiscals que no acaten el criteri dels seus superiors, ja que no havien obeït el fiscal general de l'Estat en el sentit que no donassin suport a la imputació del president de Múrcia, i que rellevin els fiscals desobedients, s'ha de concloure que han actuat constitucionalment i que han fet el que tocava.

    En aquest estat en què hem de viure queda clar que volen que els Valtonyc que existeixin escriguin les cançons fent grans alabances del poder i de tots els que els envolten, que actuïn com si existís la Inquisició o com si vivíssim en temps de la dictadura franquista. Segur que la gent del poble que es conforma a fer crítiques burlesques a diferents llocs i que després es queda satisfeta, algun dia no molt llunyà despertarà.
    http://in.directe.cat/joan-lladonet/...tat-dexpressio

    -------

  10. #21410
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Què es jutja?

    "A l'Estat espanyol actual les coses segueixen "ben lligades", com les va deixar el seu autèntic fundador, el qual descansa al Valle de los Caídos"

    per Ramón Cotarelo 28/02/2017

    El procés a l'exconseller i actual diputat Homs és un procés polític de principi fins al final. Com ho és el que afecta Mas, Rigau i Ortega davant el TSJC. El sol fet de que es produeixin aquests procediments indica que la qualitat de l'Estat democràtic de dret és baixa a Espanya. El mateix Homs així ho valora amb una mica de dramatisme ja que suposa que, si hi ha sentències pel 9N, seran la fi de l'Estat espanyol. Això és dubtós. A l'Estat espanyol actual les coses segueixen "ben lligades", com les va deixar el seu autèntic fundador, el qual descansa al Valle de los Caídos. No és tan dubtós, en canvi, si es tracta de l'Estat de dret.

    Per al govern central, els seus aliats i els mitjans en general, aquests processos són activitats purament judicials que demostren, segons diuen al PSOE, el bon funcionament de la justícia. No hi ha res polític. No es jutja Francesc Homs per independentista; això seria un atemptat a la llibertat de pensament i d'expressió. Se li jutja per desobediència al Tribunal Constitucional. En concret per haver desobeït una prohibició d'aquest tribunal. Quin? La de fer o deixar de fer alguna cosa en benefici de l'independentisme. Sí, són judicis polítics contra l'independentisme disfressats d'una altra cosa.

    S'ha dit fins a la sacietat: judicialitzar un problema polític és agreujar-lo. La instrumentalització de la justícia no fa cap favor a aquesta i atia el conflicte.

    Però, al mateix temps, aclareix suficientment el panorama. L'Estat no té cap intenció de negociar res si la Generalitat no retiai la previsió del referèndum. La recent retòrica del "diàleg" també exigia renúncia prèvia al referèndum. En conseqüència, cal suposar que el seu càlcul estratègic sigui provocar una situació de xoc, posar a l'adversari, l'independentisme, en situació d'oposició a la llei, de rebel·lia. D'aquesta forma es podria justificar una acció repressiva.

    El problema a continuació és determinar l'abast d'aquesta acció repressiva i, si és possible, les seves conseqüències. L'Estat es resisteix a emprar els mitjans coercitius més forts (encara que diversos publicistes adverteixin que si les normes d'excepció estan previstes, ho estan per fer-les servir), però, al mateix temps, és incapaç d'oferir solucions alternatives.

    En aquestes condicions el més probable és que els sectors radicals de l'independentisme demanin avançar la convocatòria del referèndum, una idea amb la qual la Generalitat ha jugat. La justificació, força còmoda, és que no té sentit esgotar el termini i deixar passar uns mesos en què hi haurà tot tipus de joc brut, amenaces i tensions. Si no es fa així, si no s'escurcen els temps, segons es diu, és per elaborar un bon corpus legislatiu que serveixi de transició de l'autonomia a la independència. Però la situació ve a ser similar: l'aprovació d'aquestes lleis serà el punt de ruptura del tot igual a la que es donaria amb la convocatòria del referèndum.

    En qualsevol dels dos casos s'apunta a situacions d'inestabilitat permanent. No és raonable que les relacions ordinàries entre el govern central i una autonomia passin pels tribunals. És una situació molt perjudicial en totes les esferes de l'acció social i un malbaratament de recursos de tota mena.

    L'independentisme català no és una decisió personal dels encausats, ni un caprici d'una minoria, ni tan sols una acció de partit. És un moviment social amb un tipus de solidaritat mecànica, que diria Durkheim, la de la gent que es coneix, amb la qual simpatitza, que té també un objectiu ideal, dins d'un altre conjunt més ampli, que abasta a les quatre cinquenes parts de la societat catalana, que reclama el seu dret a decidir, el seu dret a tenir drets.

    El processament d'Homs és polític, com ho són els de Mas, Rigau i Ortega i no parlo ja del de Forcadell. Se'ls jutja per independentistes, encara que es digui una altra cosa i, a través d'ells, es pretén l'absurd de jutjar i condemnar l'independentisme, és a dir, un moviment social d'àmplia base.
    http://elmon.cat/opinio/19702/que-es-jutja

    -------

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •