Page 2151 of 2154 FirstFirst ... 1151165120512101214121492150215121522153 ... LastLast
Results 21,501 to 21,510 of 21540

Thread: El Barça, un club que reprensenta a una nacion

  1. #21501
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Els set magnífics

    Toni Dalmau




    Set personatges: Manuel Fraga, Cruz Martínez Esteruelas, Federico Silva Muñoz, Laureà López Rodó, Gonzalo Fernández de la Mora, Licinio de la Fuente i Enrique Thomas de Carranza. Coneguts com Els sets magnífics, sis d’ells havien estat ministres de Franco i van ser els pares fundadors d’Aliança Popular (unitat de la pàtria, defensa de l’ordre i de la moral pública...). A les eleccions del 1977 AP només va obtenir 16 diputats, cinc dels set magnífics van guanyar escó i només dos –Fraga i López Rodó– van votar sí a la Constitució. Aquestes són les arrels del PP, el partit que amb l’uniforme constitucional amenaça amb fer ús de la força per retirar les urnes i compara –com va fer ahir Rajoy– l’1-O amb el franquisme. Just d’on venen ells.


    http://www.elpuntavui.cat/opinio/art...magnifics.html

    -----

  2. The Following 2 Users Say Thank You to Gamper For This Useful Post:

    idegorlichrolan (15th September 2017), tapathong (14th September 2017)

  3. #21502
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    DESCONNEXIONS

    ( 5 vots )



    COMPARTEIX




    URL curta

    DESCONNEXIONS
    El dia que escric aquest article s’anuncia que l’Agència Tributària catalana té tota la maquinària preparada per a recaptar tots els impostos propis que fins ara havia delegat en altres administracions. Això vol dir també que disposa legalment de totes les dades fiscals de tots nosaltres i que mentre duri la transició entre l’actual situació i la nova República catalana, es poden donar dos supòsits: primer que els ciutadans encara acabin tributant a l’Estat espanyol a través de l’Agència catalana, cosa que ara mateix ja es pot fer de forma voluntària i dins de la legalitat espanyola; segon en el moment de la desconnexió política definitiva, de forma automàtica trots els ciutadans passaran a tributar els seus impostos al Govern de Catalunya a través de la seva Agència.
    La desconnexió tributària ha anat acompanyada d’una desconnexió política i econòmica que ha viscut dos greus episodis el darrer mes. El primer és la vaga dels treballadors de l’aeroport de El Prat. Un aeroport amb el mateix volum de passatgers que Barajas però que té 300 persones de seguretat en comptes de les 1000 de Madrid. Menys gent i més mal pagada per una empresa concessionària de la que havia estat vicepresident Martín Villa, de l’òrbita del que anomeno capitalisme de BOE. AENA afavorint sempre els vols intercontinentals des de Barajas i obstaculitzant sistemàticament el desenvolupament de Barcelona. Les cues tercermundistes al Prat podien haver propiciat una massacre en cas d’atemptat terrorista com el que s’ha produït a les Rambles.
    Aquest fet és el segon episodi gravíssim amb afectació a gent de més de 30 nacionalitats, per tant amb repercussió mundial. Un fet que cada dia que passa obre noves incògnites sobre l’autèntic responsable intel·lectual del crim massiu. Un imam controlat pels serveis d’intel·ligència espanyol des de l’atemptat de Madrid, amb informes sobre ell en mans de jutges de l’Audiència, amb escoltes telefòniques, amb estança a la presó i rebaixa de penes per la funció de confident de la policia, amb ordre d’expulsió no executada i amb viatges a tot Europa per establir xarxes de complicitats i que si l’atzar, Déu, Al·là o Jahvé no li hagués fet esclatar la bombona de butà hauria aconseguit un miler de morts en diversos punts de Barcelona (no precisament les Rambles) i que Soraya Sáenz de Santamaria hagués acomplert els seus somnis humits de treure l’exèrcit al carrer per l’alerta 5.
    Els dos episodis el del Prat sense danys físics i el de les Rambles amb danys, han utilitzat la població civil com a ostatge de maquinacions polítiques vinculades a les clavegueres i als aparells de l’Estat, amb voluntat de provocar el caos i enfonsar la marca de Barcelona i Catalunya. Aquesta sí que és una campanya contra la gentrificació conduïda per un exèrcit regular i no per un escamot trinxerarie pintant un autobús i les parets amb Tourism go home.
    Dins de la desgràcia, la capacitat tractora de Barcelona i Catalunya és tant forta que estem entomant amb prou fortalesa els dos episodis. D’aquesta imatge no ens són llunyanes les actuacions professionals dels mossos. I per això en la continuïtat d’aquesta guerra bruta els mitjans de comunicació controlats pel capitalisme del BOE i l’Estat divulguen les mateixes falsedat per ocultar les seves presumptes responsabilitats en l’atemptat de Barcelona, ni que sigui per omissió negligent amb motivació política, com va qualificar el Frankfurter Algemaine l’acció del Ministeri d’Interior espanyol.
    No és casualitat tampoc que la punta de llança de la guerra bruta contra el procés d’emancipació catalana estigui protagonitzada aquí i a Madrid pels dos diaris que anaven de progressistes. I que vivien d’ocupar l’espai de l’alternança a dins del règim postfranquista. Quan el procés català ha paltejat una autèntica ruptura de règim les alertes han saltat, juntament amb la caiguda en picat de les vendes que han posat els dos grups Prisa/Santillana i Zeta al caire de la fallida. Serà casualitat que el mateix dia que el director de El Periódico continuï donant carnassa sense contrastar i posant la diana als Mossos informació que afectava a totes les policies, es tanqués un acord del Grupo Zeta de refinançament amb la banca acreedora. Dels 100 milions de deute Zeta pagarà 60 amb diner generat pels seu negoci ordinari i el 40 restant per desinversions.
    El moviment ràpid de la banca de salvament de Zeta que està clarament vinculat amb l’agressivitat de les darreres setmanes del diari, s’ha precipitat davant l’interès dels empresaris Roure i Moll d’adquirir la capçalera i garantir-ne una línia catalanista (dret a decidir) encara que no independentista. Pot fer fàstic que el periodisme es prostitueixi així, però val més saber-ho.
    PD. Com a mostra que estem en guerra, des de fa set anys aquest article a Regió 7 era compartit total o parcialment amb el diari digital “Economia digital”, de seigne espanyolista. Em deixaven escriure el que volia i vostès saben que molts cops només d’economia. Però estem en guerra, i el “prietas las filas” ressona al bàndol “nacional”. O sigui que un servidor, com també Agustí Colomines un altre sobiranista rara avis en el conjunt d’articulistes del digital, hem estat invitats a plegar. “Bueno, pues molt bé, pues adiós”

    http://in.directe.cat/josep-huguet/b.../desconnexions

    ------

  4. #21503
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    27. Sis Premis Nobel, a favor de l'1-O

    ( 7 vots )



    COMPARTEIX




    URL curta

    ETIQUETES


    Setmana més que decisiva. En pura teoria, s'ha de recordar com la de l'inici del xoc de trens definitiu. Si no és així, és perquè alguna de les dues parts ha trencat les promeses que porta un any fent. Uns diuen que el referèndum es convocarà i es celebrarà, mentre que els altres diuen que no ho permetran de cap manera. Dos dies perquè tot comenci.
    Mentrestant, per amenitzar i posar salsa a tot plegat, Carles Puigdemont s'ha reunit amb Ahmed Galai, membre del Quartet de Diàleg per la Pau de Tunísia, un grup d'organitzacions que va aconseguir el Nobel de la Pau el 2015. Galai s'ha mostrat favorable al referèndum l'1 d'octubre. Gent com ell van aconseguir establir una democràcia pluralista a Tunísia després de la revolució de 2011. I, sota la dictadura anterior, què feia Galai? Doncs ha explicat que, entre altres coses, havia fet reunions clandestines contra la legalitat vigent, el dictador Ben Ali. Estava fent il·legalitats, i algunes reunions secretes les va fer a Barcelona. I ara té un Premi Nobel de la Pau.

    Amb Galai són ja sis els Premis Nobel que donen suport al referèndum o l'han donat en vida des de 2014: Ahmed Galai, Rigoberta Menchú, Jody Williams, Dario Fo, Desmond Tutu i Adolfo Pérez Esquivel. A banda, unes 45 personalitats de primer nivell més han signat durant aquests anys el manifest 'Let Catalans Vote'. El 25 de setembre Mariano Rajoy es veurà amb Donald Trump i, previsiblement, arrencarà algunes paraules a favor de la unitat d'Espanya, tot i que no es pot donar res per fet amb el president americà. Algunes veus alternatives se sumen al clam perquè Catalunya voti, mentre que les veus oficials no es mullaran i, si ho fan, no serà per alimentar la independència. Tot això, com a mínim, abans de l'1 d'octubre. Potser la història canvia com un mitjó després!

    http://in.directe.cat/dietari-2014/b...-favor-de-l1-o

    -----

  5. #21504
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    L’Agència Tributària de Catalunya obre 27 noves oficines

    Per
    Redacció Unilateral -

    4 de setembre de 2017
    Una de les seus de l'Agència Tributària de Catalunya | Govern de Catalunya
    L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha culminat el seu desplegament amb l’obertura de 27 noves oficines arreu del territori català: 14 oficines territorials i 13 de compartides amb l’Administració local. Aquestes 27 oficines se sumen a les 3 delegacions territorials de l’ATC a Girona, Tarragona i Lleida, als serveis centrals de Barcelona i a l’Oficina Territorial al Barcelonès Nord (Poblenou), que ja es va inaugurar el febrer passat, de manera que l’ATC passa a tenir 32 oficines amb l’objectiu d’oferir un millor servei, més proper i eficient als ciutadans.
    D’aquesta manera, la xarxa d’oficines pròpies s’amplia fins a 15 amb les noves oficines territorials que obren portes a Granollers, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès, Figueres, la Bisbal d’Empordà, Santa Coloma de Farners, la Seu d’Urgell, Reus i Tortosa.
    Els ciutadans hi podran trobar els serveis següents:
    – Gestió d’expedients tributaris.
    – Servei de cita prèvia.
    – Presentació d’autoliquidacions de tributs gestionats per l’ATC i recepció i registre de documentació relacionada amb aquests tributs.
    – Informació sobre els tributs que gestiona l’ATC i les Diputacions, els Ajuntaments i altres ens locals adherits a Tributs de Catalunya.
    Les 32 oficines amb què l’ATC compta des d’aquest mes de setembre, juntament amb els 161 punts d’informació i finestreta única de la xarxa Tributs de Catalunya, representen un total de 193 punts d’atenció i assistència tributària als contribuents. A partir d’aquest mes l’Agència Tributària de Catalunya disposa d’un cos de 800 treballadors, més del doble que fa un any.



    http://unilateral.cat/2017/09/04/lag...oves-oficines/

    ----

  6. #21505
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Perden els estreps. Ja

    «Comencen a trepitjar un terreny massa relliscós per a ells i molt interessant per a nosaltres»


    Per: Vicent Partal





    12.09.2017 22:00









    Ja ho sabíem que, com cada any, la Diada seria clau i determinant. Però he de confessar que no m’esperava que, just l’endemà, passassen tantes coses.
    Ahir va ser un d’aquells dies difícils, on cada notícia tapava l’anterior. Demà mateix al Tàrraco Arena començarà la campanya electoral, amb la intervenció de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Potser l’estat espanyol s’ha neguitejat quan ha comprovat que això seria una prova contundent que les seues prohibicions són lletra morta, una prova retransmesa a tot el món. O potser només és que volien tapar l’èxit de la Diada i no es refiaven que amb les mentides de paper n’hi hagués prou. De fet, la mateixa nit ja van intentar encolomar una manipulació sobre Trapero, que VilaWeb va desarticular.
    Trapero no havia estat citat a res, sinó que participava en una reunió en què l’estat espanyol va demanar als Mossos, la Guàrdia Civil i la policia espanyola que aturassen el referèndum. Però aquesta reunió, ja d’entrada, era ben estranya, car l’article 773 de la llei d’enjudiciament criminal deixa clar que el fiscal ha de cessar les diligències tan bon punt s’assabente de l’existència d’un procés judicial sobre els mateixos fets. Siga com siga, com es va veure al vespre amb el desplegament a la Sagrada Família, prou feina tenen els Mossos per a anar perdent temps…
    Torne enrere: el cas és que ahir en qüestió d’hores la histèria es va desfermar. El Constitucional va atacar el desplegament de la hisenda catalana. Un jutge de Madrid, de reconeguda trajectòria política unionista, va prohibir l’acte a favor del referèndum que s’hi havia de fer diumenge vinent. El govern, la mesa del parlament i un munt de batlles van rebre requisitoris, vinga requisitoris. Uns policies espanyols es van plantar a Reus per reobrir una vella caserna. Es va arribar fins i tot a amenaçar els directors de Catalunya Ràdio i TV3 dient-los que havien d’impedir la informació sobre el referèndum, com si haguéssem tornat a l’època del NO-DO, o pitjor encara.
    Tot plegat expressa nervis. Massa nervis. A Madrid. Perquè el govern del PP, de sobte, veu que el referèndum va de debò i que no té eines per a frenar-lo –recordeu que el Constitucional s’ha desentès de la inhabilitació d’urgència. Sembla fins i tot que la Unió Europea comença a obrir els ulls. Aquestes darreres hores s’han publicat editorials molt significatius en mitjans com ara Le Monde o Der Spiegel, que assenyalen Rajoy com el causant de la crisi i li reclamen de pactar el referèndum amb el govern català. Un malson per a la Moncloa. I uns quants batlles socialistes, de manera destacada el de Terrassa, anuncien oficialment pactes amb la Generalitat per a permetre el vot dels ciutadans, mentre Ada Colau confirma que ella anirà a votar, sense aclarir encara què farà com a batllessa.
    Els nervis de Madrid, per tot plegat, són més que justificats. Això que va dir Rivera a micròfon tancat, que el referèndum no es pot aturar, ho saben tots. I és per aquesta raó que perden tan aviat els estreps i comencen a trepitjar un terreny massa relliscós per a ells i molt interessant per a nosaltres. Tic-tac, tic-tac… Falten tan solament divuit dies.


    http://www.vilaweb.cat/noticies/esta...vicent-partal/

    ------

  7. #21506
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El 78 va nu

    Deu mil persones -més un president i un vicepresident- s'ho han passat fantàsticament bé desobeïnt un Estat que està dilapidant a la velocitat de la llum la capacitat de coacció.





    per Salvador Cot 15/09/2017



    Només començar la crisi hi ha tres esquerdes espectaculars en l'exhibició coactiva de l'Estat. La primera és que els fiscals ja han hagut de reconèixer, implícitament, que és impossible citar tots els alcaldes que han imputat -el nou terme, investigats, és estúpid perquè no cal investigar un delicte que es proclama públicament- i que, per tant, hauran de prioritzar les represàlies contra els que dirigeixin les ciutats més grans, com si el delicte depengués del cens municipal.

    A més l'Estat ha estat incapaç de reprimir l'inici de campanya al Tarraco Arena de Tarragona. Deu mil persones -més un president i un vicepresident- s'ho han passat fantàsticament bé desobeïnt un Estat que està dilapidant a la velocitat de la llum la capacitat de coacció. Si la campanya de l'U d'Octubre ha començat amb normalitat, per què hauria d'acabar malament? El règim del 78 va nu.

    I encara queda la resurrecció de la web de la Generalitat, sempre molt activa. En definitiva, si tot era possible, el que passava és que tot estava per fer.



    http://elmon.cat/opinio/24540/el-78-va-nu

    ----

  8. #21507
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Veneçuela comença a l’Ebre

    "Han començat amb la defensa hipòcrita de la llei i la Constitució i acabaran, ara que ja es comencen a desbordar les coses, deixant-se de manies i treient la policia al carrer"





    per Joan Rovira 14/09/2017

    Fins a finals dels anys 70, Àfrica començava als Pirineus. A Catalunya, una mica menys, perquè encara no havíem perdut el bon costum de mirar cap a França, nord enllà. Europa era democràtica i lliure, un paradís imperfecte, òbviament, a anys llum de la dictadura franquista. I Espanya era útil per anar a prendre el sol a l’estiu o posar bases americanes. Poca cosa més: un zero a l’esquerra, un feixisme condemnat pels mateixos hipòcrites europeus que havien permès la seva supervivència després de la II Guerra Mundial o que havien maltractat milers de republicans catalans i espanyols.

    Després, durant dues o tres dècades, Espanya va fer mèrits per pertànyer al club europeu. Els Jocs de Barcelona’92 van ser el millor espot publicitari d’un país aparentment transformat, nou, lluminós i seductor. No hi ha hagut millor combinació de Barcelona, Catalunya i Espanya en una sola fórmula. Prometia molt, és just reconèixer-ho i recordar-ho. Però va durar poc, poquíssim, i es va quedar reduïda a un somni passatger.

    El 1996, un formidable i destestable polític va entrar en escena: Aznar. Tenia una estratègia claríssima: unificar tota la dreta espanyola, no moure’s ni un mil·límetre del postfranquisme, fer una hiper-capital mundial a Madrid, copiar el model de radicalització i polarització de l’ultradreta nordamericana, posar el turbo al servei del capitalisme financer... No li va fer fàstics a demanar un cop de mà a Pujol i canviar cromos i quan va tenir majoria absoluta, es va treure la careta.

    En pocs anys, malgrat l’irrellevant període de Zapatero, Aznar va donar un impuls imparable a una nova idea d’Espanya, va fortificar el nacionalisme espanyol, va consolidar la casta madrilenya, li va robar la Constitució a la gent i va aconseguir fins i tot que la major part de l’esquerra quedés segrestada en el seu espanyolisme postfranquista. Un èxit inqüestionable, reconeguem-ho.

    Ara ho dominen tot. Es passen el dia parlant de Veneçuela i de Maduro, però ells estan fent de la «seva» Espanya una Veneçuela, una Turquia camuflada sota formalitats europees. Són menys barroers que Maduro, o Erdogan, però comparteixen tècniques i objectius: controlar-ho tot i mantenir una ficció de democràcia, de legalitat. L’Europa central, escrupolosament democràtica, té dos problemes seriosos als extrems: Espanya i alguns països de l’Est, com Hongria o Polònia.

    Al capdavall, però, han acabat topant amb un seriós problema: la llibertat d’expressió. La «ley mordaza» ja avisava de la deriva autoritària que estaven agafant les coses, però molta gent no se la va prendre prou seriosament. El desafiament de Catalunya els ha portat a prohibir i amenaçar mitjans de comunicació, a prohibir actes públics, a interferir en la llibertat d’expressió, sempre tan perillosa... Ho acabaran prohibint tot, perquè en tenen moltes, moltíssimes ganes. Per aquí se’ls obrirà una esquerda monumental, sumada als excessos de repressió que desacrediten una estratègia que, disfressada amb lleis, fiscals i jutges, no es basa en res més que disposar de milers de policies, ja que utilizar els soldats seria massa cridaner per als estàndars europeus. Millor els policies, evidentment, per imposar a la força el seu model de societat: un postfranquisme amb una lleugera mà de pintura de camuflatge.

    Com Maduro, com Veneçuela, han començat amb la defensa hipòcrita de la llei i la Constitució i acabaran, ara que ja es comencen a desbordar les coses, deixant-se de manies i treient la policia al carrer. Espanya cada dia s’assembla més a Espanya i menys a Europa.

    Cada dia serà més evident que Veneçuela comença a l’Ebre. Europa no trigarà a adonar-se d’on està realment la frontera.




    http://elmon.cat/opinio/24498/venecuela-comenca-a-lebre

    ----

  9. #21508
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El tomb diplomàtic sobre Catalunya: què ha passat?

    Les declaracions dels Estats Units i la UE demostren que la comunitat internacional ja veu possible la independència i comença a maniobrar


    Per: Vicent Partal



    14.09.2017 22:00









    1.Quin valor tenen les declaracions de la portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units?
    La portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units –equivalent a un ministeri d’Afers Estrangers– va respondre ahir a diverses preguntes sobre la independència de Catalunya i el referèndum. Les seues declaracions –que els Estats Units treballarien ‘amb el govern o l’entitat’ que isqués del referèndum– són importants. És correcte preguntar-se fins a quin punt era conscient d’allò que deia. Cal remarcar, per una banda, que no és una funcionària experimentada del departament i que, per tant, podia ser que no tingués prou coneixement del tema de què tractava, però també cal remarcar que el Departament d’Estat no contracta qualsevol persona per a fer de portaveu i, sobretot, que el portaveu del departament és a totes les reunions importants i rep tota la documentació de la diplomàcia americana. El fet que la pregunta arribàs després de la Diada, que ha tingut molta repercussió en els mitjans americans, i el fet que immediatament després la portaveu es manifestàs rotundament contrària al referèndum del Kurdistan, fan pensar que sí que sabia de què parlava.
    2. Què signifiquen, en concret, les seues paraules?
    La frase que pronuncia és una resposta ordinària del govern americà. La pràctica habitual. No tindria gens d’importància si no fos perquè el govern espanyol vol impedir el referèndum. Catalunya és una democràcia occidental i una economia forta amb relacions comercials excel·lents amb els Estats Units. Als Estats Units els interessa que la relació continue essent tan bona com fins ara. I diuen justament això: que treballaran amb qui tinga el poder a Catalunya el 2 d’octubre. Hi afegeixen el detall de dir ‘govern o entitat’, que és una altra pista. Per al Departament d’Estat, l’expressió ‘entitat’ equival a ‘estat’ i, per tant, diu ‘amb el govern o amb l’estat’ que isca del referèndum.
    3. I les declaracions de Juncker?
    Les declaracions del president de la Comissió Europea van en la mateixa línia. En primer lloc, diu que la Unió respectarà la decisió del poble de Catalunya, frase que és una bufetada a la cara de Rajoy, perquè admet que respectarà el resultat d’un referèndum que el cap del govern espanyol considera il·legal. I després afegeix que Catalunya no formarà part de la Unió Europea i haurà de fer el procés d’entrada. És també una resposta ordinària, que no seria significativa si no fos per l’actitud del govern espanyol.
    4. Fins a quin punt són importants les declaracions de Juncker?
    Políticament, ho són molt, però a efectes pràctics poc. El tractat de la UE no preveu què passa quan un estat nou apareix en el si d’un estat que ja forma part de la Unió. Per tant, haurà de fer una d’aquestes dues coses: o bé un acord polític o bé demanar al Tribunal de Justícia la interpretació del tractat. Si cal interpretar el tractat no seran ni el Consell, ni la Comissió ni el Parlament que puguen prendre la decisió. Si hi ha un acord polític, segurament decidirà el Consell, amb el suport de la Comissió i el Parlament. La pressió per l’acord polític, ràpid, serà molt forta, perquè això que hi ha en joc és molt important i la Unió Europea no es pot permetre cap més desequilibri estructural. Políticament –com en el cas del Departament d’Estat–, és cabdal que el president de la Comissió Europea diga que respectarà la decisió del poble de Catalunya. Això és un malson per a Rajoy.
    5. Quina mena d’acord podria haver-hi entre la república catalana i la Unió Europea?
    Hem de pensar en dos ritmes diferents. L’un, el ritme amb què arribarà el reconeixement diplomàtic dels estats membres i, a partir d’ací, el retorn de Catalunya a la UE; l’altre, el ritme amb què la Unió farà mans i mànegues per evitar problemes grossos. El primer serà relativament lent. El procés de negociació de la major part dels nous estats, una volta començat, ha durat quatre anys de mitjana. Ara, en aquest cas cal tenir en compte que la major part d’aquest procés ja s’ha fet. La negociació és per a comprovar que l’estat que vol entrar en la Unió compleix les condicions requerides tant des del punt de vista econòmic com pel que fa al respecte a la democràcia. Catalunya ja les compleix i, per tant, el procés ha de ser molt més ràpid. Tanmateix, la Unió articularà tots els mecanismes que calguen per a evitar problemes innecessaris. Juncker no diu, com voldria Rajoy, que Catalunya no tornarà a la UE. Si Catalunya ja forma part de la UE i en un període breu tornarà a formar-ne part, ara com estat, no tindria cap sentit provocar un daltabaix en els ciutadans i en les empreses. Fa pocs dies, Ianis Varufakis ho va deixar clar: després de la independència la primera obsessió de la UE serà evitar problemes econòmics per a Catalunya o Espanya, per la dimensió europea que tindrien ràpidament.
    6. No rectificaran, ni el Departament d’Estat dels EUA ni el president de la Comissió Europea?
    És molt possible que es desdiguen o matisen les declaracions ben aviat. Espanya farà una pressió enorme perquè rectifiquen. No cal preocupar-se’n. Forma part de la normalitat diplomàtica. Siga com siga, seran interessants els matisos de la rectificació, si escau, perquè faran evident fins a quin punt l’estat espanyol va perdent la batalla internacional. En diplomàcia hi ha el concepte ‘ensenyar la poteta’, que consisteix a dir una cosa, gruixuda i important, que després rectifiques, però que ja has dit. El missatge ha estat enviat a qui l’ha de rebre. Això han fet totes dues institucions.
    7. Són dos fets aïllats o hi ha més indicis que la comunitat diplomàtica va canviant d’opinió sobre Catalunya?
    La comunitat internacional no canvia d’opinió sobre Catalunya: només es va adaptant a la realitat, com li correspon de fer. Preferirien que no hi hagués independència, però si n’hi ha –i la diferència és que ara la veuen més que possible– s’hi adaptaran tan de pressa com puguen. D’indicis, n’hi ha més, pràcticament des dels atemptats del 17 d’agost. Per exemple, el gest de la gendarmeria francesa cap als Mossos a les xarxes socials o les reunions del consellers Romeva amb els ministres d’Afers Estrangers francès i alemany.
    8. Podem dir, doncs, que Catalunya serà reconeguda internacionalment després del referèndum?
    No. Segurament això no passarà, encara. Com hem dit, hi haurà un moviment de reconeixement diplomàtic dels estats, no de la Unió Europea com a tal. Però no crec que siga immediat. Aquest moviment dependrà molt de què passe i sobretot de com passe. L’estat espanyol paga ara la prepotència i la manca de lleialtat que tots els estats membres de la Unió han rebut una vegada o una altra en el curs dels anys. Té moltes factures a pagar. Tret que Espanya origine un daltabaix, és molt probable que el reconeixement oficial arribe una volta aprovada la constitució de la república, és a dir, quan ja ens hàgem consolidat plenament com a estat. Per tant, d’ací a un any, pel cap baix. Ara, des del primer minut, en aquelles coses que són fonamentals hi haurà canals diplomàtics oberts. És evident que l’Europol resoldrà la situació dels Mossos immediatament. I el Banc Central Europeu s’instal·larà a Barcelona discretament. Es trobarà la manera que Barcelona no reste fora de la zona Schengen. Seran operacions per a evitar maldecaps als altres estats, però reforçaran immediatament la república catalana, és clar.
    9. Quan veurem Catalunya en l’ONU?
    Al final de tot. D’ací a uns quants anys. En principi, fins que no hi haja l’acord amb Espanya, que és inevitable però que la intransigència espanyola pot retardar anys. Les primeres institucions que obriran la porta a la Catalunya independent seran entitats dependents del Consell d’Europa o el Consell d’Europa mateix, i entitats de caràcter clarament tècnic, com ara l’FMI i les unions postals, de comunicació o semblants. Així que Catalunya torne a formar part de la Unió Europea, el procés s’accelerarà i l’entrada en l’ONU caurà pel seu pes. Però difícilment abans que Espanya accepte de negociar un acord per al repartiment del deute amb Catalunya.
    10. Podem estar tranquils, doncs? Què indica tot això que passa?
    Podem estar molt tranquils. La tasca de la diplomàcia catalana, tant del govern com de la diplomàcia pública representada sobretot pel Diplocat, s’ha fet molt bé. Avui totes les cancelleries saben que Catalunya és un subjecte seriós i previsible, que coneix les regles de la política internacional i les fa servir. Això és molt important i és a la base de tot el que passa. La diplomàcia no la fan els titulars de diaris sinó els cables de les ambaixades i tot fa pensar que a les ambaixades a Madrid i a les institucions unilaterals comença a prendre cos la visió que Catalunya farà allò que va dir que faria i que Espanya no ho podrà evitar. El pragmatisme és el fonament de la diplomàcia i, per tant, ara tots ja assenten les bases per poder dialogar amb ‘el govern o l’entitat’ que isca del referèndum. Perquè ningú no vol, de cap manera, restar fora de joc i sense interlocutor vàlid. I ara mateix Espanya ja no està en condicions de garantir que el dia 2 serà la interlocutora real sobre qualsevol fet que passe al Principat.


    https://www.vilaweb.cat/noticies/el-...-esta-passant/

    ----

  10. #21509
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    És l’hora de fer campanya

    «Activem-nos tots, doncs, per assegurar que el primer d’octubre entre en la història com el dia de la llibertat»


    Per: Vicent Partal





    14.09.2017 22:00









    En aquesta dècada que ja hem viscut de lluita per la independència, a cada moment ens ha tocat de fer un paper o un altre, d’acord amb les circumstàncies. Ara, des d’aquesta nit passada, en tenim un de nou: és l’hora de fer campanya pel sí.
    Som a la darrera etapa, que s’ha configurat com un referèndum. La gent pot votar que sí o pot votar que no. O pot no anar a votar. Però tots sabem que la decisió que els ciutadans del Principat prendrem el diumenge 1 d’octubre serà transcendental i reclama rigor i consciència en la decisió. Per això aquests dies toca explicar les raons del sí.
    Les decisions de l’estat espanyol ens volen menar a un espai on hàgem de discutir encara sobre coses prèvies: si hem de votar o no, si tenim dret de votar o no. No en feu ni cas. La campanya ha començat, els cartells són als carrers, les webs es multipliquen a les xarxes i els recintes –ahir la Tarraco Arena com a exemple paradigmàtic– s’omplen de gom a gom. Si ells volen continuar enviant requisitoris i amenaçant, és decisió seua i ja deuen saber què fan. Nosaltres, a la nostra. A explicar per quina raó el futur més sensat per a Catalunya demana el sí.
    I això ho podem fer tots. A tot arreu. A la feina. Al bar on prenem el cafè del matí. Al gimnàs i a la biblioteca. A casa o amb els companys de feina. En aquella conversa informal del tren o del taxi. Mentre esperem l’autobús. No perdeu ni una sola ocasió de guanyar un vot, perquè tots els vots són importants, tots compten. No deixeu passar cap avinentesa de sumar un altre sí. No desistiu mai de la possibilitat de convèncer una altra persona.
    Si hem arribat fins ací en bona part és perquè aquest país té un gruix monumental de gent que no s’espolsa la feina del damunt, que no defuig cap responsabilitat. Activem-nos tots, doncs, per assegurar que el primer d’octubre entre en la història com el dia de la llibertat, com el dia que, finalment, vam poder exercir el dret d’autodeterminació, com el dia en què la il·lusió va vèncer la repressió.



    https://www.vilaweb.cat/noticies/es-...vicent-partal/

    -----

  11. #21510
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    15. Els alcaldes representant el poble vara en mà per desafiar un Estat repressiu




    Després de la bateria repressiva que l'Estat va desencadenar aquest divendres, aquest dissabte ha vingut la resposta d'aquells que volen que la ciutadania voti l'1 d'octubre, els alcaldes. El bloc pro-referèndum no té ni la Guàrdia Civil, ni la clau de la caixa de Catalunya, ni un Tribunal Constitucional instrumentalitzat fins les últimes conseqüències, ni tot un entramat judicial també a mercè del govern d'Espanya.
    Ara bé, té el suport del territori, de la gent. Uns 750 alcaldes s'han manifestat aquest dissabte al matí a la plaça Sant Jaume per rebutjar els atacs que estan rebent de la fiscalia espanyola i per defensar l'1 d'octubre. La imatge ha tingut un simbolisme similar a la que més de 900 alcaldes van protagonitzar l'octubre de 2014 quan, amb el 9N a la cantonada, van decidir donar suport al govern de Catalunya per tirar endavant la consulta. A més, els batlles, vara en mà, han estat rebuts per l'alcaldessa de Barcelona a l'Ajuntament i després han creuat la plaça per ser rebuts pel govern de Catalunya.

    La fotografia que quedarà per la història no difereix en excés de la de 2014. Amb tot, en aquest cas hi ha hagut una diferència notable: el contingut de la mobilització. En aquell moment es limitaven a donar una empenta al Govern, que estava amenaçat, mentre que ara s'han aplegat a la plaça Sant Jaume tots amenaçats. Els més de 700 estan investigats pel ministeri públic i alguns ja han estat cridats a declarar. El dia 21 acudiran els primers a les fiscalies provincials.

    Així, els diversos parlaments han estat ben diferents. S'hi ha parlat de drets bàsics, de democràcia, de repressió de l'Estat... Ben bé com si es tractés de l'any 1976. Ada Colau ha estat una de les que ha parlat, fent pinya amb els alcaldes. La diferència amb la majoria d'ells, però, és que ella no haurà d'anar a la fiscalia. El sentit revolucionari del seu mandat ja va quedar tocat quan va signar el pacte de govern amb el PSC, però ara encara queda més en dubte. Com a mínim, però, s'ha escenificat que a Barcelona també es podrà fer el referèndum amb normalitat.

    Ja en la vessant repressiu, la intensitat ha baixat respecte els últims dies. El principal motiu, però, és que és dissabte i la fiscalia i el TSJC estan inactius, no que ningú vulgui donar peixet. Tot i això, avui s'ha sabut que la Guàrdia Civil ha confiscat a Sant Adrià de Besòs també els motllos amb els quals es van fer els 100.000 cartells incautats aquest divendres. A més, el jutge ha demanat a les operadores telefòniques que barrin l'accés a webs relacionades amb la votació. Movistar i Vodafone ja han dit que ho han fet. El web ref1oct.cat està inactiu, però ref1oct.eu encara funciona. Alguns actes i paradetes locals també han tingut problemes amb les policies locals.

    Mentrestant, el BOE publica ja aquest dissabte que les comptes de la Generalitat estan oficialment intervingudes. La majoria d'impostos dels catalans van directament a Madrid, que se'n queda una part i els torna al govern de Catalunya perquè faci front als seus pagaments. Es tracta d'uns 1.400 milions d'euros mensuals. Doncs bé, aquesta transferència ja no es farà, ja que l'Estat farà aquests pagaments directament (nòmines de funcionaris i serveis bàsics) i la Generalitat només podrà gestionar els 240 milions mensuals que aconsegueix amb impostos propis.

    A més, els bancs han estat advertits que no poden donar crèdit al govern català ni ajudar-lo a fer cap pagament relacionat amb el referèndum. El govern espanyol diu que ha de tractar l'assumpte igual que tracta la lluita contra el blanqueig de diners. Tot està anant tan ràpid, que no ens dóna temps a adonar-nos de fins a quin punt això és un atac al país i els seus ciutadans. De tot aquest episodi esperem que en surti una societat capaç de veure de quin cantó està la democràcia, si dels que han volgut impulsar el referèndum, no de l'Estat que està passant per sobre de Catalunya.



    http://in.directe.cat/dietari-2014/b...stat-repressiu

    -----

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •