Los ciclos son cada vez más cortos. El Madrí del Caudillo maravilló el otro día al mundo con un fútbol majestuoso y un dominio del balón incontestable, pero todo ciclo victorioso (y este será recordado con gran gloria en los anales de la histeria blanca) se agota.
Se acabó el efecto Sidán.
Fin de ciclo.
Fué bonito mientras duró (un partido, logrando consolidar la tercera posición en liga) pero todo tiene su fin.
Vamos, jomer, anímate que en una semana estarás cagando unas leches estupendas. Como a ti te gusta.
Cada día haces un mayor ridículo, te superas con creces bocachancla culerdo, lo que me voy a reír de aquí a mes y medio xDDDD
él se lo guisa y él se lo come... jajajajaOriginally Posted by CelticPark 1892
Intrahistòria d’un postpartit molt calent
Xavier Bosch06/04/2016 20:37
Segueix-me
1.*
Han transcendit les imatges de Juanfran, lateral de l’Atlètic de Madrid, abandonant la zona mixta del Camp Nou sense aturar-se amb els periodistes però dient “Vaya robo”. Aquesta tesi no va ser només consigna de vestidor sinó també de club. A la llotja, al final del partit, l’expedició matalassera buscava brega repetint el mateix discurs.
2.*Villaverde
Clemente Villaverde, gerent dels matalassers, un home habitualment tranquil, també se les va tenir amb un executiu del Barça a la llotja després de dir que els havien robat. Més enllà d’indignar-se per l’expulsió de Torres, Villaverde reclamava fins a cinc grogues per a Busquets. Només en va rebre una.
3.*Busquets
La picabaralla Villaverde-Busquets ja ve d’un any enrere. Aleshores, a quarts de final de la Copa del Rei, el Barça també va guanyar el partit d’anada. A la tornada, l’Atlètic es va quedar amb deu per expulsió de Gabi. Busquets va dir que no sabien perdre i Villaverde va respondre que el Barça no sabia guanyar.
Busquets i Mascherano, si veuen groga al Calderón, no podrien jugar l’anada de semifinals. Cal no confondre’s amb la normativa de la UEFA de juliol del 2015. Els jugadors queden nets de targetes grogues a partir de semifinals de Champions. La final només te la perds, per tant, per una vermella a semis.
5.*
Enmig de tanta tensió, no va passar desapercebut que Luis Enrique estava especialment content. Ell sabia com havien tornat Messi i Suárez de fatigats d’Amèrica i, sense temps per recuperar-se, havien rebut el Madrid i l’Atlètic. I així i tot, va superar el*match ball*amb remuntada.
http://m.ara.cat/esports/Intrahistor...554444569.html
Los valors madrilenys...
Per què bull el Camp Nou?
A. LLIMÓS / M. MOLINA*Barcelona07/04/2016 00:00
Dimarts a la nit*el Camp Nou va bullir com mai. No hi va haver cap moment de dubte a la graderia. Cap silenci sepulcral, cap xiuxiueig neguitós. Els més de 88.000 espectadors que van acudir a l’estadi van acompanyar l’equip perquè*no defallís en els moments difícils, quan el cap no trobava solucions i el cor s’accelerava en excés.*“Avui us necessitem més que mai”, va demanar Gerard Piqué*a les xarxes socials, i el Camp Nou va respondre tal com demanava el central barceloní.
Des de fa anys, l’estadi blaugrana batega de manera diferent,*ha guanyat en color, però també en sonoritat, i en partits especials retruny eixordador com mai. No tothom veu en aquest canvi de patró el mateix origen. ¿És el respecte que s’ha guanyat aquest equip guanyador? ¿Hi ha un canvi generacional al Camp Nou? ¿La presència massiva de turistes ha modificat la sonoritat de l’estadi? Eltribunero*ha mort?
Els més veterans del vestidor lliguen aquest*canvi de comportament “al cicle guanyador”*que s’enceta amb Pep Guardiola. El Barça porta vuit anys manant a Europa i això ha influït en les conductes de la gent que acudeix al Camp Nou. O, almenys, això és el que es pensa a la Ciutat Esportiva.*L’equip té crèdit, i abans del clàssic crit de desesperació tan habitual a les graderies nobles de l’estadi, el culer compta fins a tres.
Un dels més convençuts que tot té a veure amb la pilota és l’home que més partits ha vist al Camp Nou, l’speakerManel Vic, que durant 58 anys només s’ha perdut tres compromisos dels blaugranes com a locals. Un, precisament, contra l’Atlètic de Madrid. “El Camp Nou a vegades semblava un funeral.*En els últims 5 o 6 anys hi ha eufòria,*tot i que no és un ambient exclusiu d’ara. Amb Basora, César, Kubala... també passava a les Corts.Si la pilota entra, la gent crida”, conclou.
Guanyar, tenir el millor equip, li ha donat al club una dimensió desconeguda fins ara. El Barça és un reclam inigualable per a gent de tot el món que té una cultura diferent de la que imperava al Camp Nou fins fa uns anys, quan la globalització i el turisme van entrar de ple en l’entitat.*“La gent de fora ve a viure l’experiència Barça, el valor mític del lloc”, argumenta Miquel de Moragas, catedràtic de la teoria de la comunicació amb 60 anys de tardes de futbol, primer a les Corts i després al Camp Nou. “Ve a veure un espectacle, tothom s’aixeca, fa fotos, són cridaners, per a ells és un fet nou i per això animen més”, remata l’Àngel Pérez, de la Penya Foment Martinenc.*“S’ho prenen com un acte de fe, han pagat molt, han vingut de lluny, expressament”, afegeix l’exdirectiu Jacient Borràs, que fa, però, una lectura negativa d’aquesta fotografia: “Criden, però no sé si saben animar, si fan caliu”. Una opinió similar a la de Marc Ferré, membre dels Almogàvers, que lamenta que l’estadi s’hagi “convertit en un parc temàtic de*guiris*” on els estrangers estan“més pendents de les fotos que de cap altra cosa”.
Els turistes, a través del negoci de les entrades que*representa gairebé 50 milions d’euros per al club, han desplaçat una part important del soci tradicional. La meitat dels abonats amb seient -més de 40.000- no van a l’estadi, i revenen o cedeixen la seva localitat.*“És una cosa que també ha fomentat el mateix club”, lamenta Ferré, que preferiria un ambient més local a l’estadi. “Si el club abaixés els preus i les entrades anessin destinades als socis que no tenen abonament, potser canviaria la cosa”. No és una qüestió personal ni una recerca de l’exclusivitat, perquè els turistes representen també una font d’ingressos important per al club. És la composició final de la graderia. “Ens trobem els dos extrems, el soci més actiu i el més conservador. I llavors un tercer grup que fa negoci amb la revenda”, defineix Carles Ordiales, president de Seguiment FCB. “L’ideal seria que hi hagués el màxim de socis actius, que desapareguessin els que hi fan negoci i que la resta d’aforament l’ocupessin els turistes”.
“L’avi que al minut 4 ja diu que patirem no ve tant, el públic ha canviat.*On són els socis de tota la vida?”, es pregunta Pérez, que als seus 65 anys comença a sentir-se dels més veterans, i a qui li costa trobar “cares conegudes” al voltant del seu seient de lateral, a la zona del córner: “Els de sempre, de tota la vida, mai arribem a ser més de 10”.
“El públic, generalment, no va a animar, va a veure el partit. Això ens diferencia d’altres estadis. És una qüestió cultural. A molts amics els costa posar-se la samarreta i la bufanda. Pensen que no cal”, explica Ferré, que no entén alguns patrons de conducta com el de marxar abans que s’acabi el partit. “Dimarts va tornar a passar. I jo pensant:*«Hòstia! S’està decidint l’eliminatòria, com pot ser que algú marxi ara?»”
El ‘tribunero’ segueix latent
“Hi ha hagut un canvi de composició social, una part d’immigració (turistes), rejoveniment i una presència més alta de dones”, resumeix De Moragas. I els esperits més joves són més entusiastes a l’hora d’acompanyar l’equip, ja que són“generacions guanyadores”, que només han conegut la victòria, afegeix el periodista Frederic Porta, que creu, però, que aquests anys de triomf no canviaran la manera de ser de l’aficionat culer de tota la vida.*“El*tribunero*és una manera de ser i viure*ai, ai ai, hi haurà*tribuneros. No crec que el cicle guanyador hagi canviat el patró de conducta del sentiment culer, segueix sent conservador”, explica Porta. “Espera que es perdin tres partits i veuràs com torna el*tribunero.*Això es porta a l’ADN”, opina Ferré. “El soci antic estava acostumat a perdre, vam estar 14 anys sense guanyar, encara recordem Gento”, defensa De Moragas.
El Camp Nou*va bullir dimarts*i ho seguirà fent mentre les coses vagin bé. El dubte és saber si, quan arribin les derrotes, es compliran els pronòstics més pessimistes.
http://m.ara.cat/esports/que-bull-Ca...554444593.html
La animación en el Camp Nou...
Els diaris esportius de Madrid manipulen la història de la Champions League
Els rotatius madrilenys escriuen que "el Barça té sempre el vent a favor a la Champions" i aporten dades tretes de context
per Adrià Soldevila 7 d' Abril 2016 a les 13.20 h
Els diaris de Madrid publiquen avui una dada que, tot i ser certa, genera un gran escàndol circulant de forma separada d'altres dades: el Barça és l'equip que més expulsions a favor ha tingut en la història de la Champions League. Aquests números són certs, però únicament si es pren com a consideració que la Champions és una competició iniciada el 1992.
Abans d'aquella data, la Champions League es deia Copa d'Europa i tenia un altre format, ben diferent, de l'actual. Hi participaven molts menys equips i el Barça no acostumava a sumar-se als equips de la lliga espanyola participants en la competició. Les dades d'expulsions que presenten AS i Marca comptabilitzen des del 1992, com mai abans cap mitjà de comunicació, sobretot els de la capital de l'Estat, ha volgut fer.
A l'hora de comptar targetes, els diaris madrilenys ho fan des que el Barça participa activament en la màxima competició continental de clubs, des que Johan Cruyff canviés la manera de jugar a futbol i situés el seu equip ben a prop de l'àrea rival. No ho fan des del 1955, quan realment s'inicia el torneig, amb diferent format i nom, sinó trenta-set anys després.
Ara bé, el Reial Madrid té deu Champions League. Sempre, sense discussió. No en té quatre -serien les totals des de la nova denominació i format-, sinó deu. Les sis primeres, en format de Copa d'Europa, admetent a més, un dels organitzadors, la manipulació en favor del Madrid en les primeres edicions, s'han comptabilitzat sempre. I se segueixen comptabilitzant. Totes les dades anteriors a 1992, s'amaguen, excepte els títols aconseguits, els que llueixen bé. Això és presentar la història esbiaixada.
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/...gue_162124.php
----------------
Los diarios deportivos de Madrid manipulan la historia de la Champions League
Los rotativos madrileños escriben que "el Barça tiene siempre el viento a favor en la Champions" y aportan datos sacados de contexto
por Adrià Soldevila 7 de Abril 2016 a las 13.20 h
Los diarios de Madrid publican hoy un dato que, a pesar de ser cierta, genera un gran escándalo circulando de forma separada de otros datos: el Barça es el equipo que más expulsiones a favor ha tenido en la historia de la Champions League. Estos números son ciertos, pero únicamente si se toma como consideración que la Champions es una competición iniciada en 1992.
Antes de esa fecha, la Champions League se llamaba Copa de Europa y tenía otro formato, bien diferente, de la actual. Participaban muchos menos equipos y el Barça no acostumbraba a sumarse a los equipos de la liga española participantes en la competición. Los datos de expulsiones que presentan AS y Marca contabilizan desde 1992, como nunca antes ningún medio de comunicación, sobre todo los de la capital del Estado, ha querido hacer.
AS
A la hora de contar tarjetas, los diarios madrileños lo hacen desde que el Barça participa activamente en la máxima competición continental de clubes, desde que Johan Cruyff cambiara la forma de jugar al fútbol y situara su equipo muy cerca del área rival. No lo hacen desde 1955, cuando realmente se inicia el torneo, con diferente formato y nombre, sino treinta y siete años después.
Ahora bien, el Real Madrid tiene diez Champions League. Siempre, sin discusión. No tiene cuatro -Ser las totales desde la nueva denominación y queso, sino diez. Las seis primeras, en formato de Copa de Europa, admitiendo además, uno de los organizadores, la manipulación en favor del Madrid en las primeras ediciones, se han contabilizado siempre. Y se siguen contabilizando. Todos los datos anteriores a 1992, se esconden, excepto los títulos conseguidos, los que lucen bien. Esto es presentar la historia sesgada.
La maldición del FC Barcelona en Anoeta
Ni Pep Guardiola ni Tito Vilanova ni Tata Martino ni Luis Enrique han podido asaltar el feudo de la Real Sociedad desde que los donostiarras regresaron a Primera División. Un punto de quince posibles y unas tablas en semifinales de Copa
Los últimos cuatro entrenadores del FC Barcelona se han estrellado en Anoeta MARC CREUS
Xavi Canals
7-4-2016 | 17:25 H.
El FC Barcelona visita el sábado un campo que las últimas cinco temporadas ha sido inexpugnable tanto para Pep Guardiola, como para Tito Vilanova, como para Tata Martino, como para Luis Enrique.
Los cuatro últimos entrenadores del FC Barcelona se han estrellado en la fortaleza de la Real Sociedad, desde que el conjunto donostiarra regresara a la Primera División. El balance blaugrana en San Sebastián es deprimente: un punto de quince posibles. A ello hay que sumar un empate en las semifinales de la Copa del Rey de la temporada 2013/2014.
Parece un caso sobrenatural, teniendo en cuenta que este maleficio conincide con la era más exitosa del FC Barcelona. En estos cinco años, el club blaugrana ha levantado tres Ligas, dos Copas del Rey, tres Supercopas de España, dos Champions League, dos Mundiales de Clubs y tres Supercopas de Europa.
El FC Barcelona no solo ha perdido cuatro de sus últimas cinco visitas ligueras a Anoeta, sino que, además, en tres de ellas vio cómo la Real Sociedad le remontaba un marcador favorable. También en el único empate arrancado, el Barça de Pep Guardiola se dejó igualar un 0-2 a los diez minutos.
El maleficio se inició la campaña 2010/2011. El FC Barcelona se adelantó con un gol de Thiago (28'), pero Ifrán (70') y Xabi Prieto (80'), de penalti, dieron la vuelta al marcador en la recta final. La temporada siguiente, Guardiola volvió a ver cómo se le escapaba un triunfo que parecía asegurado. Xavi (9') y Cesc (10') firmaron un 0-2 que apuntaba a goleada, pero Agirretxe (58') y Griezmann (60') respondieron en la segunda parte.
La temporada 2012/2013, Anoeta fue testigo de la primera derrota liguera de Tito Vilanova, que antes solo había sucumbido contra el Real Madrid, en la Supercopa de España, y el Celtic, en la Champions League. Se repitió la historia de la temporada anterior. El FC Barcelona se adelantó con dos goles de Messi (6') y Pedro (24'), pero la Real respondió y acabó incluso llevándose la victoria con goles de Chory Castro (40'), Mascherano (62'), en propia puerta, y Agirretxe (87').
Con Tata Martino, segundo gol en propia puerta, esta vez de Song (31'). Messi (35') igualó momentáneamente, pero Griezman (53') y Zurutuza (58') dejaron al FC Barcelona sin poder de reacción.
La pasada temporada, ya con Luis Enrique al frente, el FC Barcelona volvió a hincar la rodilla en Anoeta, con un solitario gol en propia puerta, el tercero en este quinquenio, de Jordi Alba (2').
Para hacerse una idea de lo inaudito de la situación que el conjunto blaugrana ha vivido estos años en el feudo de la Real Sociedad solo hace falta hacer un repaso a su trayectoria en el resto de campos de la Liga. El Santiago Bernabéu, San Mamés, Balaídos, el Sánchez Pizjuán, Mestalla y El Madrigal son los campos donde más dificultades ha tenido y en todos ellos ha arrancado tres victorias. La diferencia es abismal.
BALANCE DEL BARÇA EN LOS CAMPOS DE PRIMERA LOS ÚLTIMOS CINCO AÑOS
Campo PG - PE - PP GF - GC PUNTOS S. BERNABÉU 3 - 1 - 2 14 - 10 10 BALAÍDOS 3 - 1 - 1 7 - 6 10 SAN MAMÉS 3 - 2 - 1 13 - 8 11 SÁNCHEZ PIZJUÁN 3 - 2 - 1 14 - 8 11 EL MADRIGAL 3 - 2 - 0 7 - 4 11 MESTALLA 3 - 3 - 0 9 - 6 12 LA ROSALEDA 4 - 1 - 0 13 - 4 13 ALFONSO PÉREZ 4 - 1 - 1 14 - 5 13 CIUTAT DE VALENCIA 4 - 2 - 0 15 - 3 14 CORNELLÀ EL PRAT 4 - 2 - 0 11 - 2 14 VALLECAS 5 - 0 - 0 23 1 15 VICENTE CALDERÓN 5 - 1 - 0 9 - 4 16
http://www.sport.es/es/noticias/barc...anoeta-5036076
Atención a los desastrosos resultados en Anoeta, ya toca revertir la tendencia!
Força Barça!!!
Posting Permissions
Reply With Quote
