Futbol Club Barcelona

[Gamper]

El 'top 10' de las camisetas más valiosas del mundo

El FC Barcelona, con unos ingresos anuales de 105 millones de euros anuales, posee la camiseta más valiosa del mundo





http://www.sport.es.prx2.unblocksite...futbol-5497704

----

[Gamper]

Victorias en Futsal y Básquet!

Visca el Barça!

[josardo]

3-0 al final del primer tiempo. Sin Messi, Iniesta. Rafinha finalmente se está ganando la titularidad.

Me parece que Piqué estaba un poco adelantado en el 2o gol de Rafinha

[el_patriarca]

el retorno del rey.

[josardo]

el retorno del rey.

Pues mire, segundo balón que tocó y lo mandó a besar las redes.

Ya los superlativos se quedan cortos para poder calificar la grandesza de la pulga con el balón.

[Gamper]

El Twente, proper rival del Barça femení a la Champions

El Miniestadi acollirà l’anada dels vuitens de final al novembre



per Laura Alberch 17/10/2016

Olga Garcia, durant el partit de la temporada passada davant el Twente. | FCB



El sorteig dels vuitens de final de la Lliga de Campions, que s’ha celebrat avui, ha emparellat el Barça amb un conegut rival: el FC Twente. D’aquesta manera, les blaugrana s’enfrontaran a l’equip holandès per segona temporada consecutiva en la mateixa ronda. El partit d’anada es jugarà al Miniestadi el 9 o 10 de novembre, mentre que la tornada es disputarà a Holanda el 16 o 17 del mateix mes. Els antecedents són favorables al Barça. El curs passat les blaugrana van eliminar el Twente guanyant ambdós partits, per 0-1 i 1-0, amb gols d’Olga Garcia.



L’equip blaugrana es va classificar pels vuitens la setmana passada en eliminar el Minsk amb un resultat global de 5-1. El Barça va aconseguir un 0-3 en terres bielorusses i, sota una intensa pluja, un 2-1 al Miniestadi. La temporada passada les blaugrana van arribar a quarts de final, on van caure per la mínima (1-0) contra el PSG.

Després de conèixer el rival, el tècnic Xavi Llorens s’ha mostrat optimista: "El Twente era un dels quatre possibles rivals que coneixem i això és un avantatge. Tot i així, hi ha hagut molts canvis a la plantilla i hem de valorar-los". D’altra banda, l’entrenador també ha fet una crida per omplir el Miniestadi: "Amb l’anada al Miniestadi necessitem el suport del públic. Un bon resultat seria molt important". Així doncs, el proper repte del Barça és repetir la gesta de la temporada passada.

http://elmon.cat/noticia/173333/el-t...a-la-champions

----

[Gamper]

Mañana tenemos un partido grande!

Barça-City

[el_patriarca]

habrá algún recibimiento especial para pep?

[Gamper]

habrá algún recibimiento especial para pep?

Bueno, Messi le ha recibido con un hat trick

Brutal como siempre Messi!

Toda la suerte a Pep en la Premier, la Champions para nosotros!

A por la 6ª!

Força Barça!!!

[Gamper]

(des)Memòria

"Perquè en el context del futbol actual, cada vegada més allunyat dels valors originals de l’esport i en ple procés de mercantilització, si no abordem la història del club i l’expliquem amb rigor acabarà arraconada i deformada"

per Carles Viñas 21/10/2016

Aquests dies s’ha produït una descoberta en relació a la història del FC Barcelona que mereixia copar articles als diaris i tertúlies radiofòniques i televisives, sobretot tenint en compte la sobresaturació d’informació esportiva existent. Lluny d’això, la revelació del veritable emplaçament del Gimnàs Solé, l’espai on el 29 de novembre de 1899 es va fundar el Barça, ha passat de puntetes sense que gairebé ningú n’hagi fet esment. Josep Bobé, un culer apassionat autor d’una recomanable versió novel·lada dels primers anys de vida del club (Quan no érem ni onze) ha desxifrat després d’un estudi minuciós que la seu del gimnàs on els anomenats “dotze apòstols” van posar les bases del Barça es trobava al número 5 del carrer de Montjuïc del Carme, just en l’edifici que després va acollir l’ampliació dels magatzems El Indio. Per tant, la placa actual que recorda la reunió fundacional s’hauria de traslladar uns metres més enllà. Lluny de reaccionar, els rètols segueixen lluint a la cantonada del carrer del Pintor Fortuny. En aquests aspectes el Barça reacciona, quan ho fa, tard. Per sort ja va canviar la nacionalitat del primer president de l’entitat, el suís Walter Wild, que fins fa poc a la web oficial del club encara apareixia com a anglès.

Malauradament la memòria històrica no ha estat mai una prioritat de les successives directives. Tampoc ho és de la majoria de socis i simpatitzants que sempre han donat per bo el relat endolcit que s’ha traslladat de pares a fills. Aquella “història” oral que explica que el Camp Nou es va construir per l’arribada de Kubala. Un mite fals del qual, com sempre recorda Frederic Porta, els barcelonistes no en volen sortir. En la història del Barça hi ha tanta feina a fer i a la vegada tant poc interès que tot plegat fa basarda. Entre faules, històries inèdites, ficcions o ocultacions de passatges poc gratificants s’ha construït una narrativa que algun dia caldria revisar a fons. Perquè no es pot explicar que Paulino Alcántara, fins fa pocs mesos màxim golejador de la història del FC Barcelona, s’enrolà com a voluntari per lluitar al bàndol nacional a la Guerra Civil? Perquè a desgrat de la voluntat inicial dels seus dos biògrafs, Ángel Iturriaga i David Valero, no apareix aquest episodi a la seva obra? Com és que la massa social no coneix la figura de José Padrón, un futbolista del club de filiació anarquista que participà a l’alliberament de París l’agost de 1944? Ningú recorda ja el que va costar que el club dignifiqués la figura de Josep Sunyol? Segurament els dirigents de l’entitat deuen pensar que això són coses del passat, uns anys que cal oblidar per evitar, en la dialèctica actual, reobrir ferides innecessàries. L’ara no toca en argot pujolista.

Aquest és el problema, que no toca ara, ni mai. El Barça té una història encara força desconeguda i un relat oficial amb greus mancances impròpies d’un club de la seva rellevància. Per això, la publicació de llibres com César. El prodigi lleonès del Barça, la biografia del Pelucas escrita per Manuel Tomás, esdevenen una rara avis de gran valor. Perquè en el context del futbol actual, cada vegada més allunyat dels valors originals de l’esport i en ple procés de mercantilització, si no abordem la història del club i l’expliquem amb rigor acabarà arraconada i deformada.

El FC Barcelona compta amb una identitat definida sintetitzada en el lema “Més que un club”, pregonat el 1968 pel president Narcís de Carreras –un prohom de la Lliga que acabà col·laborant estretament amb el franquisme-. Un rerefons vinculat al catalanisme i les seves successives reformulacions que, paradoxalment, amb tota la polèmica que s’arrossega amb la UEFA pel tema de les estelades, en la darrera memòria del club s’ha esvaït. Potser s’explica per la voluntat dels directius per “deixar de pensar en petit, local i analògic per pensar en gran, global i digital”. Cal adaptar l’eslògan al mercat global i buidar-lo de contingut extra esportiu? Segurament és un bon moment per rememorar aquell vers que popularitzà Raimon: qui perd els orígens, per la identitat.

http://elmon.cat.prx2.unblocksites.c...280/desmemoria

-----

[B][U](des) Memoria[/ U][/ B]

"Porque en el contexto del fútbol actual, cada vez más alejado de los valores originales del deporte y en pleno proceso de mercantilización, si no abordamos la historia del club y la explicamos con rigor acabará arrinconada y deformada"

por Carles Viñas 21/10/2016

Estos días se ha producido un descubrimiento en relación a la historia del FC Barcelona que merecía copar artículos en los periódicos y tertulias radiofónicas y televisivas, sobre todo teniendo en cuenta la sobresaturación de información deportiva existente. Lejos de ello, la revelación del verdadero emplazamiento del Gimnasio Solé, el espacio donde el 29 de noviembre de 1899 se fundó el Barça, ha pasado de puntillas sin que casi nadie haya hecho mención. José Bobé, un culé apasionado autor de una recomendable versión novelada de los primeros años de vida del club (Cuando no éramos ni once) ha descifrado después de un estudio minucioso que la sede del gimnasio donde los llamados "doce apóstoles" van poner las bases del Barça se encontraba en el número 5 de la calle de Montjuïc del Carmen, justo en el edificio que después acogió la ampliación de los almacenes el Indio. Por tanto, la placa actual que recuerda la reunión fundacional se debería trasladar unos metros más allá. Lejos de reaccionar, los rótulos siguen luciendo en la esquina de la calle Pintor Fortuny. En estos aspectos el Barça reacciona, cuando lo hace, tarde. Por suerte ya cambió la nacionalidad del primer presidente de la entidad, el suizo Walter Wild, que hasta hace poco en la web oficial del club todavía aparecía como inglés.

Desgraciadamente la memoria histórica no ha sido nunca una prioridad de las sucesivas directivas. Tampoco lo es de la mayoría de socios y simpatizantes que siempre han dado por bueno el relato endulzado que se ha trasladado de padres a hijos. Esa "historia" oral que explica que el Camp Nou se construyó para la llegada de Kubala. Un mito falso del que, como siempre recuerda Frederic Porta, los barcelonistas no quieren salir. En la historia del Barça hay tanto trabajo que hacer y al mismo tiempo tan poco interés que todo ello da miedo. Entre fábulas, historias inéditas, ficciones o ocultaciones de pasajes poco gratificantes ha construido una narrativa que algún día habría que revisar a fondo. Porque no se puede explicar que Paulino Alcántara, hasta hace pocos meses máximo goleador de la historia del FC Barcelona, ​​se enroló como voluntario para luchar en el bando nacional en la Guerra Civil? Porque a pesar de la voluntad inicial de sus dos biógrafos, Ángel Iturriaga y David Valero, no aparece este episodio en su obra? Como es que la masa social no conoce la figura de José Padrón, un futbolista del club de filiación anarquista que participó en la liberación de París en agosto de 1944? Nadie recuerda ya lo que costó que el club dignificara la figura Josep Sunyol? Seguramente los dirigentes de la entidad deben pensar que esto son cosas del pasado, unos años que hay que olvidar para evitar, en la dialéctica actual, reabrir heridas innecesarias. El ahora no toca en jerga pujolista.

Este es el problema, que no toca ahora, ni nunca. El Barça tiene una historia aún bastante desconocida y un relato oficial con graves carencias impropias de un club de su relevancia. Por ello, la publicación de libros como César. El prodigio leonés del Barça, la biografía del Pelucas escrita por Manuel Tomás, se convierten en una rara avis de gran valor. Porque en el contexto del fútbol actual, cada vez más alejado de los valores originales del deporte y en pleno proceso de mercantilización, si no abordamos la historia del club y la explicamos con rigor acabará arrinconada y deformada.

El FC Barcelona cuenta con una identidad definida sintetizada en el lema "Más que un club", pregonado en 1968 por el presidente Narcís de Carreras -un prohombre de la Liga que acabó colaborando estrechamente con el franquismo-. Un trasfondo vinculado al catalanismo y sus sucesivas reformulaciones que, paradójicamente, con toda la polémica que se arrastra con la UEFA por el tema de las estrelladas, en la última memoria del club se ha desvanecido. Quizá se explica por la voluntad de los directivos para "dejar de pensar en pequeño, local y analógico para pensar en grande, global y digital". Hay que adaptar el eslogan en el mercado global y vaciarlo de contenido extra deportivo? Seguramente es un buen momento para rememorar aquel verso que popularizó Raimon: quien pierde los orígenes, por la identidad.

----

Excelent article!